Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Bermuda

Bermuda

Les illes Bermudes (en anglès Bermuda) són un territori autònom d'ultramar pertanyent al Regne Unit, situat a l'Atlàntic Nord, davant les costes de l'Amèrica del Nord, a l'est de Carolina del Sud (EUA). S'han convertit en un dels centres financers i turístics més importants del món. Les Bermudes són considerades sovint un paradís fiscal. Tenen 58,8 km² i una població de 64.500 habitants (2003). Les localitats principals són Hamilton i la vila històrica de Saint George, declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Els homes d'aquestes illes acostumen a portar uns pantalons curts característics que arriben fins al genoll, derivats de l'antic uniforme dels soldats britànics, que han passat a anomenar-se bermudes (en anglès Bermuda shorts). Categoria:Bermudes ja:バミューダ諸島 ko:버뮤다 zh-min-nan:Bermuda

Anglès

::Aquesta pàgina és per a l'idioma. Si voleu informació sobre el municipi visiteu Anglès (la Selva) ---- L'anglès és una de les llengües més parlades al món, i la més utilitzada internacionalment com a segona llengua. Pertany a la branca germànica occidental de la família indoeuropea, encara que ha estat molt influenciada per llengües llatines, principalment per al dialcte francès de Normandia. La llengua actual que li és més propera és el frisó. L'escocès té un estatus ambigu; hi ha qui el considera una llengua separada de l'anglès, i hi ha qui l'en veu com un dialecte.

Extensió

L'anglès és el primer idioma a Austràlia, les illes Bahames, Barbados, les illes Bermudes, Guyana, Jamaica, Nova Zelanda, Antigua i Barbuda, Saint Kitts i Nevis, Trinitat i Tobago, el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica, encara que a aquest país no és oficial, sinó de facto, i cada estat pot escollir les llengües oficials per al seus territoris. També és un dels idiomes principals a Belize (amb el castellà), el Canadà (amb el francès), Camerun (amb el francès i diverses llengües africanes), Dominica (amb el francès i el crioll), Saint Lucia, Saint Vincent i les Grenadines (amb el francès i el crioll), els Estats Federats de Micronèsia, Irlanda (amb el gaèlic), Libèria (amb diverses llengües africanes), Singapur i Sud-àfrica (amb l'afrikaans i diverses llengües africanes). És oficial (però sense ser pas un idioma nadiu) a les illes Fiji, Ghana, Gàmbia, l'Índia, Kiribati, Lesotho, Kenya, Namíbia, Nigèria, Malta, les illes Marshall, Pakistan, Papua Nova Guinea, les illes Filipines, les illes Solomon, Samoa, Sierra Leone, Suazilàndia, Tanzània, Zàmbia i Zimbabue.

Història

L'anglès prové de la llengua parlada per les tribus germàniques (Angles, Sets i Saxons) que es van establir a Anglaterra al segle V. L'anglès antic parlat en aquella època és la base de l'anglès modern. La llengua va rebre moltes influències nòrdiques i sobretot del francès, després de la invasió normanda el 1066. L'anglès mitjà (middle English) va incorporar gran quantitat de vocabulari sobretot d'origen llatí. De fet, l'idioma original, l'anglès antic (old English) seria totalment incomprensible per a un parlant actual, i per alguns lingüístes, l'anglès és més proper a les llengües llatines que a les llengües germàniques. Així doncs, hi ha un gran nombre de sinònims, que provenen d'arrels germàniques o llatines, per exemple come o arrive (arribar), sight o vision (visió), freedom o liberty (llibertat). L'anglès modern (modern English) va començar a l'època de Sheakspeare. L'ús de l'anglès es va anar escampant al llarg de la Gran Bretanya, i més tard arreu de les colònies de l'Imperi Britànic. El nombre estimat de parlants nadius l'any 2002 és de 402.000.000. El potencial econòmic, polític, científic i cultural dels Estats Units d'Amèrica i el Regne Unit en els darrers dos segles li han donat un estatus preeminent com a llengua internacional de comunicació.

Vocabulari

Atès que l'anglès ha estat força influenciat per diverses llengües (germàniques, llatines, escandinaves, celtes i altres), és la llengua amb el més gran nombre de mots. Les paraules d'origen germànic són usualment més curtes i més informals. Les paraules d'origen llatí són més "educades" o "elegants". L'anglès també adopta noves paraules amb més facilitat que altres llengües. No hi ha un estimat precís del nombre de mots de la llengua, però, el Oxford English Dictionary inclou més de 500.000. Altres organitzacions estimen més de 800.000. Atès que l'anglès té un vocabulari prou ampli i divers, és difícil establir percentatges per l'origen de les paraules. Però, una estimació feta per Thomas Finkenstaedt i Dieter Wolff (1973) suggereix:
- Mots d'origen francès (inclou francès antic, dialectes del francès i anglo-francès): 28,3%
- Llatí (inclou termes científics o tècnics): 28,24%
- Antic Anglès (origen germànic), Anglès Mitjà, Escandinau o Nòrdic i Neerlandès 25%
- Grec 5,32%
- Sense origen etimològic precís: 3,28%
- Derivats de noms de persones: 3,28%
- Altres llengües: 1%

Sistema d'Escriptura

L'anglès utilitza l'alfabet llatí en l'escriptura. L'ortografia de l'anglès és històrica i no pas fonètica, especialment per a les paraules d'origen llatí o recentment incorporades del francès. Existeixen regles d'escriptura per a les paraules d'origen germànic i les adaptades antigament del francès, i per tant, un angloparlant pot deduir la pronunciació d'aquestes, encara que n'hi ha excepcions.

Principals dialectes


- Americà
- Australià
- Britànic (incloent-hi l'escocès)
- Canadenc
- Caribeny
- Anglès d'Irlanda
- Jamaicà
- Anglès de Terranova
- Novazelandès
- Sudafricà
- Anglès de Singapur (Singlish)
- Anglès de Malàisia (Manglish)

Altres enllaços


- [http://en.wikipedia.org/wiki/Main_Page Projecte anglès de la Viquipèdia]
- [http://ebbs.english.vt.edu/hel/hel.html Història de l'anglès]
- [http://etext.lib.virginia.edu/english.html Recursos en anglès]
- [http://www.m-w.com Diccionari Merriam-Webster]
- [http://www.catalandictionary.org/engcat/ Diccionari Anglès-Català de Codi Obert] Categoria:Anglès als:Englische Sprache ja:英語 ko:영어 ms:Bahasa Inggeris simple:English language th:ภาษาอังกฤษ zh-min-nan:Eng-gí

Regne Unit

United Kingdom of Great Britain
and Northern Ireland (anglès)

Teyrnas Unedig Prydain Fawr
a Gogledd Iwerddon (gal·lès)
An Rìoghachd Aonaichte na Breatainn Mhòr
agus Eirinn mu Thuath (gaèlic escocès)
Ríocht Aontaithe na Breataine Móire
agus Thuaisceart Éireann (irlandès)
Unitit Kinrick o Great Breetain
an Northren Ireland (escocès)
escocès escocès
(En detall) En detall
Lema nacional lema reial de la monarquia britànica: Dieu et mon droit
(Francès: Déu i el meu dret)
imatge:Localització del Regne Unit.png
Idioma oficial anglès de facto;
també gaèlic escocès
i gal·lès a Escòcia i
Gal·les respectivament.
CapitalLondres
Ciutat més granLondres
ReinaElisabet II
Primer MinistreTony Blair
Superfície
 - Total
 - % agua
Posició num. 76
244.101 km²
1,3%
Població
 - Total (2003)
 - Densitat
Posició núm. 21
60.094.648
246 hab/km² (33è)
Establiment1Acta d'Unió del 1801
Moneda Lliura esterlina
Zona horària UTC, Estiu: +1 UTC
Himne nacionalGod Save the Queen (oficiòs)
Domini d'internet.UK (però en ISO 3166-1 és GB)
Codi telefònic44
Prefix telefònic00
(1) Format com a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda. Nom canviat a Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord en 1927.
El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit és un estat que es troba a l'extrem oest d'Europa (més a l'oest només hi ha Islàndia i la República d'Irlanda, a més d'illes portugueses) en els terrenys que el propi nom indica. Cal no confondre el Regne Unit amb la Gran Bretanya, que és només l'illa més gran, ni amb l'Anglaterra, que és només la part constituent més gran. Fins l'any 1800 tota l'illa d'Irlanda no formà part del Regne Unit, i fins el 1704 l'Escòcia era un país independent.

Divisió administrativa

El Regne Unit està dividit en tres països:
- Anglaterra, capital: Londres
- Escòcia, capital: Edimburg
- País de Gal·les, capital: Cardiff i una provincia:
- Irlanda del Nord, capital: Belfast

Principals àrees metropolitanes

Les major àrees metropolitantes del Regne Unit són les següents: #Londres, 13.945.000 #Birmingham, 2.575.768 #Manchester, 2.244.931 #Leeds, 1.499.465 #Glasgow, 1.168.270 #Newcastle, 879.996 #Liverpool, 816.216 #Nottingham, 666.358 #Sheffield, 640.720 #Bristol, 551.066 Vegeu: Llistat d'aglomeracions de la Unió Europea Categoria:Regne Unit Categoria:Unió Europea ja:イギリス ko:영국 ms:United Kingdom simple:United Kingdom th:สหราชอาณาจักร zh-min-nan:Liân-ha̍p Ông-kok

Amèrica del Nord

Amèrica del Nord o també Nord-amèrica, és un subcontinent que forma part d'Amèrica i que s'estén en l'hemisferi occidental des de l'oceà Glacial Àrtic pel nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize pel sud, i està al seu torn envoltat per l'oceà Pacífic a l'oest, i per l'oceà Atlàntic a l'est. En un sentit menys estricte, l'Amèrica del Nord també comprèn l'Amèrica Central, és a dir, aniria des de l'oceà Glacial Àrtic fins a l'istme de Panamà, incloent-hi les Antilles.

Geografia política

Antilles Com a resultat de l'esdevenir històric, l'Amèrica del Nord estricta compta actualment els següents quatre països, ordenats per ordre d'extensió:
- Canadà
- Grenlàndia, territori autònom que pertany a Dinamarca.
- Estats Units d'Amèrica
- Mèxic

Demografia

La major part de la població està formada per blancs o criolls europeus que van colonitzar aquesta part del continent, com els descendents d'anglesos (Estats Units i Canadà), espanyols (Mèxic i sud dels Estats Units) i francesos (província de Quebec al Canadà i a varies regions de l'antiga Louisiana). Cal agregar-hi altres immigrants europeus (irlandesos, italians i d'altres) i del continent asiàtic. La població indígena és escassa, excepte en algunes regions de Mèxic on hi ha descendents majoritàriament d'asteques i maies. A la resta del subcontinent hi ha una minoria descendent de pellroges, apatxes, esquimals, etc. Els mestissos, mescla d'europeus i indígenes, són molt comuns a Mèxic, mentre que a la resta de països són molt escassos. La població negra i mulata abunda als Estats Units i és escassa al Canadà i a Mèxic. Cal destacar als Estats Units la que ja és la primera minoria, la dels immigrants hispans provinents fonamentalment de Mèxic, Cuba (important colònia a Miami) i d'altres països de l'Amèrica Central i del Carib.

Llengües

L'idioma més parlat a Amèrica del Nord és l'anglès, a Canadà i als Estats Units, seguit de l'espanyol als Estats Units i Mèxic i el francès a Quebec. Es parlen moltes més llengües minoritàries als tres països.

Religió

Les religions més difoses són el protestantisme, predominant als Estats Units i al Canadà; el catolicisme, a Mèxic i part de Canadà i els Estats Units, i diversos nuclis de judaisme, islamisme, cristianisme ortodox, budisme, confucianisme, mormonisme, etc.

Economia

Amèrica del Nord, excepte Grenlàndia, està integrada comercialment en la Zona de Lluire Comerç coneguda com a NAFTA. El NAFTA és el bloc comercial més gran del món. Des del 2005 la regió està unida també sota la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amèrica.

Vegeu també


- Amèrica
- Amèrica Central
- Carib
- Amèrica del Sud
- Amèrica Llatina Categoria:Amèrica del Nord ja:北アメリカ ko:북아메리카 simple:North America th:ทวีปอเมริกาเหนือ zh-min-nan:Pak Bí-chiu

EUA

Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats. La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units. Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca. La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies. La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.

Geografia

Els seus límits són: #Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic). #Al sud amb Mèxic. #A l'est amb l'oceà Atlàntic. #A l'oest amb l'oceà Pacífic. Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical. La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.

Història

El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació. Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees. Rússia Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats. El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.

Economia

:Article principal: Economia dels Estats Units Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya. L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país. El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.

Política

Japó És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd. Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.

Divisió administrativa

Partit Demòcrata Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.

Estats

Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:

Districte federal


- Districte de Colúmbia

Àrees insulars

La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico. Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.

Àrees metropolitanes

Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)

Demografia

Origen ètnic

Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.

Religió

El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.

Llengua

No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).

Enllaços externs


- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol Categoria:Estats Units ja:アメリカ合衆国 ko:미국 ms:Amerika Syarikat simple:United States th:สหรัฐอเมริกา zh-min-nan:Bí-kok

2003

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 10 de juliol - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea [http://www.xarxanet.org Xarxanet.org].
- 28 de setembre - Salses (el Rosselló): sense la presència de cap reprentant de l'estat francès, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Països Catalans.
- 11 d'octubre - Lleida (el Segrià): hi entra en servei per al públic el Tren de Gran Velocitat que l'uneix amb Madrid, passant per Saragossa.
- 12 d'octubre - Sepang (Malàisia): Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme de 125 centímetres cúbics.
- 16 de novembre - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU, encapçalada per Artur Mas, hi obté la representació majoritària superant en 4 escons el PSC-Ciutadans pel Canvi, encapçalats per Pasqual Maragall, però sense assolir la majoria absoluta.
- 24 de novembre - Barcelona: practiquen l'eutanàsia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del càncer.
- 30 de novembre - Barcelona: s'hi publica el primer número d'El Punt Barcelona.
- 5 de desembre - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura.
- 16 de desembre - Barcelona: el Parlament de Catalunya elegeix Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.
- 20 de desembre - Barcelona: Pasqual Maragall pren possessió com a 127è president de la Generalitat de Catalunya.
- 22 de desembre - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996. :MÓN
- 1 de gener - el Brasil: Lula da Silva n'esdevé president.
- 14 de febrer - Edimburg (Escòcia): l'Institut Roslin sacrifica l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que patia.
- 30 de maig - Nova York (EUA): procedent de París hi arriba el darrer avió Concorde en servei d'Air France; els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.
- 9 d'abril - Bagdad (l'Iraq): les tropes dels Estats Units prenen el control de la ciutat: amb la seva ajuda un grup de ciutadans abaten una colossal estàtua de Saddam Hussein (guerra d'Iraq).
- 10 d'abril - Kirkuk (el Kurdistan): la ciutat cau en mans de la guerrilla kurda i de l'exèrcit dels Estats Units (guerra d'Iraq).
- 12 d'abril - Cuba: el règim castrista executa tres de les persones que el 2 d'abril, amb la intenció de fugir del país, havien segrestat una embarcació de passatgers a la badia de l'Havana.
- 14 d'abril - Tikrit (l'Iraq): les tropes dels Estats Units ocupen la ciutat on nasqué Saddam Hussein; és la darrera de les ciutats importants del país a ser conquerida (guerra d'Iraq).
- 16 d'abril - Atenes (Grècia): s'hi signa el tractat pel qual Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i Xipre, 10 estats que la majoria eren de l'antiga Europa de l'Est, esdevenen observadors de la Unió Europea (amb veu però sense vot) i que els permetrà d'ingressar-hi a partir del primer de maig del 2004.
- 1 de maig - Washington (EUA): el president George Bush proclama la fi de la guerra de l'Iraq.
- 26 de maig - Macka (Trabzon, Turquia): hi moren 62 militars espanyols en estavellar-se l'avió Iàkovlev 42 ucraïnès amb el qual tornaven de l'Afganistan; l'errònia identificació posterior dels cadàvers aixecarà un important escàndol polític.
- 15 d'octubre - desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès).
- 17 d'octubre - Bolívia: després de mesos de protesta contra el pla d'exportació de gas, que va causar una vuintantena de morts, Gonzalo Sánchez de Lozada abandona la presidència i fuig cap als Estats Units; el succeeix el vicepresident Carlos Mesa Gisbert.
- 25 d'octubre - Heathrow (Londres, Anglaterra): procedents de Nova York hi arriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix any havien deixat de volar els d'Air France.
- 1 de novembre - Madrid (Espanya): la Casa Reial espanyola fa públic el compromís matrimonial del príncep Felip amb la periodista Letizia Ortiz.
- 2 de novembre - Durham (Carolina del Nord, EUA): l'església episcopaliana ordena el primer bisbe que es reconeix homosexual.
- 2 de novembre - Geòrgia: s'hi celebren unes eleccions legislatives fraudulentes que provocaran una revolta que comportarà la dimissió i l'exili del president Eduard Xevardnadze el 23 de novembre.
- 22 de novembre - Sidney (Austràlia): la selecció anglesa derrota l'australiana i guanya la copa del món de rugby.
- 23 de novembre - Geòrgia: el president Eduard Xevardnadze abandona el país després d'una revolta provocada pel frau en les eleccions celebrades el 2 de novembre.
- 29 de novembre - Bagdad (l'Iraq): hi moren set agents del servei d'intel·ligència espanyol en un atemptat.
- 14 de desembre - Bagdad (l'Iraq): els Estats Units anuncien la captura el dia abans de Saddam Hussein a Al-Dawr (a 15 km de Tikrit), tot i que potser el tenien detingut des de feia almenys deu dies.
- 26 de desembre - Bam (Kerman, l'Iran): un fort terratrèmol de 6.3 graus a l'escala de Richter provoca la destrucció de la ciutat i la mort de més de 20 mil persones.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 9 de febrer - Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental): Miquel Batllori, historiador i jesuïta català (n. 1909).
- 2 d'abril - Barcelona: Ramon Moix i Messeguer, conegut com Terenci Moix, escriptor català en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1943).
- 13 d'abril - Sant Andreu de Sureda (el Vallespir): Jean Petit, psicolingüista francès, defensor de les llengües minoritzades al seu país (n. 1929).
- 7 de juliol - Esparreguera (el Baix Llobregat): Dolors Lizarán i Ronnette, coneguda com Lola Lizarán, actriu catalana (n. 1932).
- 24 de setembre - Barcelona: Jordi Petit Fontserè, economista català (n. 1937).
- 18 d'octubre - Bangkok (Tailàndia): Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català, en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1939).
- 28 d'octubre - Barcelona: Joan Perucho, escriptor català (n. 1920).
- 2 de novembre - Madrid: Fernando Vizcaíno Casas, escriptor valencià en llengua castellana (n. 1926).
- 11 de novembre - Vic (Osona): Miquel Martí i Pol, poeta català (n. 1929).
- 29 de desembre - Badalona (el Barcelonès): Juan José Moreno Cuenca, conegut com el Vaquilla, actor de cinema i conegut delinqüent contra la propietat privada (n. 1961). :MÓN
- 3 de març - Berlín (Alemanya): Horst Buchholz, actor de cinema alemany (n. 1933).
- 3 de març - Londres (Anglaterra): Peter Smithson, arquitecte anglès (n. 1923).
- 22 d'abril - París (França): Eunice Kathleen Waymon, coneguda com Nina Simone, cantant de jazz, soul i gospel estatunidenca (n. 1933).
- 29 de juny - ciutat de Connecticut (Connecticut, EUA): Katharine Hepburn, actriu de cinema estatunidenca (n. 1907).
- 4 de juliol - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Barry White, cantant estatunidenc (n. 1944).
- 25 de setembre - Nova York (EUA): Edward W. Said, assagista polític palestí (n. 1935).
- 28 de setembre - Nova York (EUA): Elia Kazanjoglou, conegut com Elia Kazan, director de teatre i de cinema estatunidenc d'origen grec (n. 1909).
- 10 d'octubre - Washington (EUA): Eugene Istomin, pianista (estatunidenc, deixeble i amic de Pau Casals que va ser enterrat al Vendrell (el Baix Penedès) (n. 1925).
- 19 d'octubre - Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina): Alija Izetbegovic, polític bosnià, president del país durant la guerra i pare de la independència del país (n. 1925).
- 7 de novembre - Madrid (Espanya): Juan José Menéndez Gutiérrez, conegut com Juanjo Menéndez, actor de cinema espanyol (n. 1929).
- 3 de desembre - Brunete (Madrid, Espanya): Dulce Chacón escriptora espanyola (n. 1954).

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ----
Un any abans / Un any després
categoria:Segle XXI als:2003 ja:2003年 ko:2003년 ms:2003 simple:2003 th:พ.ศ. 2546 zh-min-nan:2003 nî

Patrimoni de la Humanitat

El Patrimoni de la Humanitat o Patrimoni Mundial (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972. També és conegut amb altres noms com ara Patrimoni Mundial de la Humanitat, Patrimoni Comú de la Humanitat, Patrimoni Cultural de la Humanitat (en el cas dels béns culturals) o Patrimoni Natural de la Humanitat (pel que fa als béns naturals). A data 8 de novembre del 2005, conformen el Patrimoni de la Humanitat 812 béns, dels quals 618 són culturals, 160 naturals i 24 mixtos, pertanyents a un total de 137 estats. Als Països Catalans, estan catalogats com a Patrimoni de la Humanitat els següents elements:
- 1998: L'art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.
- Catalunya
  - 1984: El Parc Güell, el Palau Güell i la Casa Milà a Barcelona, obres d'Antoni Gaudí.
  - 1991: El monestir de Poblet a Vimbodí.
  - 1997: El Palau de la Música Catalana i l'Hospital de Sant Pau a Barcelona, obres de Lluís Domènech i Montaner.
  - 2000: Les esglésies romàniques de la vall de Boí.
  - 2000: El conjunt arqueològic de Tàrraco a Tarragona.
  - 2005: La façana del Naixement i la cripta de la Sagrada Família, la Casa Vicens i la Casa Batlló a Barcelona, obres de Gaudí, juntament amb la cripta de la Colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló.
  - 2005: La Patum de Berga. Berga
- País Valencià
  - 1996: La Llotja de la Seda a València.
  - 2000: El palmerar d'Elx.
  - 2001: El Misteri d'Elx.
- Illes Balears
  - 1999: Eivissa, biodiversitat i cultura.
- Andorra
  - 2004: El paisatge cultural de la vall del Madriu-Perafita-Claror.

Enllaços externs


- [http://whc.unesco.org/en/list Llista completa del Patrimoni de la Humanitat, de la UNESCO], en anglès (també n'hi ha una versió en francès).
- [http://www.unescocat.org/ct/patrimoni/index.html Centre UNESCO de Catalunya], en català. Categoria:Patrimoni de la Humanitat ja:世界遺産 nb:Verdensarven zh-min-nan:UNESCO Sè-kài Ûi-sán



Categoria:Bermudes

categoria:Arxipèlags categoria:Oceà Atlàntic Categoria:Regne Unit Categoria:Territoris dependents ko:분류:버뮤다

1077

Събития


-

Родени


-

Починали


- 71077 ko:1077년

witaminy online slots depresja jelenia gra ogoszenia Calling Cards










































:: RELATED NEWS ::
Picauville
Picauville è un comune francese di 2.207 abitanti situato nel dipartimento della Manica nella regione della Bassa Normandia. Fa parte del cantone di Sainte-Mère-Église nella circoscrizione (arrondissement) di francese di 199 abitanti situato nel dipartimento del Puy-de-Dôme nella regione dell'Alvernia. Saint-Victor-la-Riviere
Pierreville (Manica)
Pierreville è un comune francese di 550 abitanti situato nel dipartimento della Manica nella regione della Bassa Normandia. Fa parte del cantone di Les Pieux nella circoscrizione (arrondissement) di
Les Pieux
Les Pieux è un comune francese di 3.203 abitanti situato nel dipartimento della Manica nella regione della Bassa Normandia. Fa parte della circoscrizione (arrondissement) di Cherbourg-Octeville ed è capoluogo del cantone omonimo, a
Saint-Victor-Montvianeix
Saint-Victor-Montvianeix è un comune francese di 274 abitanti situato nel dipartimento del Puy-de-Dôme nella regione dell'Alvernia. Saint-Victor-Montvianeix
Pirou
Pirou è un comune francese di 1.224 abitanti situato nel dipartimento della Manica nella regione della Bassa Normandia. Fa parte del cantone di Lessay nella circoscrizione (arrondissement) di Coutances<
Placy-Montaigu
Placy-Montaigu è un comune francese di 201 abitanti situato nel dipartimento della Manica nella regione della Bassa Normandia. Fa parte del cantone di Torigni-sur-Vire nella circoscrizione (arrondissement) di francese di 266 abitanti situato nel dipartimento della Manica nella regione della Bassa Normandia. Fa parte del cantone di Périers nella circoscrizione (arrondissement) di
Plomb
Plomb è un comune francese di 357 abitanti situato nel dipartimento della Manica nella regione della Bassa Normandia. Fa parte del cantone di Avranches, nell'omonima circoscrizione (arrondissement).