:: wikimiki.org ::

Cartagena

Cartagena

Cartagena és una ciutat de la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.També és el cap de la província marítima del seu nom. Amb més de 550 km² d'extensió, el seu terme municipal compta amb 199.549 habitants censats.

Història

Poblada des de temps remot, el primer assentament urbà té lloc cap al 1400 aC amb la fundació de Contesta per part del rei Testa. Cap al segle III aC és colonitzada pels cartaginesos, poble que procedia de Cartago, al nord d'Àfrica (a l'actual Tunísia), i que es disputava l'hegemonia del mediterrani amb Roma. Després de les guerres púniques que van enfrontar Roma i Cartago, Roma va aconseguir el control de la ciutat. Els romans van aplicar una divisió en convents de la Península, un dels quals era el Carthaginense, amb capital a Carthago Nova (Cartagena). Aquest convent era el més extens de tots i arribava a abastar fins i tot terres càntabres. Posteriorment, amb la caiguda de l'Imperi Romà, Cartagena va ser territori visigot i bizantí abans de la invasió musulmana de 711. Amb els àrabs Cartagena va passar a denominar-se Qartajannah Al-Halfa, alhora que va anar perdent la seva condició de capital en favor de la ciutat de Múrcia. Va ser reconquerida pels aragonesos i repoblada massivament amb catalans, castellans i valencians fins al seu pas definitiu a la Corona de Castella. Va passar llavors a convertir-se en el més destacat port castellà del Mediterrani. Carles III va ser un dels reis que més va intervenir a Cartagena, ja que la va fortificar i la va envoltar de castells i forts i hi va instal·lar una base naval que encara avui perdura (larsenal de Cartagena). Carles III En 1873, durant la Primera República, l'exèrcit destacat a Cartagena es va aixecar en armes i va promulgar la independència del Cantó de Cartagena respecte a Espanya, la qual va durar entre sis mesos de setge que van deixar en lamentable estat la ciutat. Va arribar a encunyar-se moneda pròpia (el duro cantonal). El líder del Cantó de Cartagena va ser el murcià Antonete Gálvez. Cartagena va tenir un auge a la fi del segle XIX, amb l'arribada de capital estranger i de famílies europees benestants que hi van fer negoci amb les mines de la propera La Unión. Després del cessament d'aquestes mines en la dècada de 1930, Cartagena va rebre una gran massa de treballadors de les mines que havien quedat a l'atur, cosa que va contribuir a una crisi que es perllongaria fins a la dècada de 1960. En la Guerra Civil, Cartagena va ser base naval de la República, i va romandre-hi fidel fins a l'abril de 1939. Va ser la última ciutat on va onejar una bandera tricolor, amb Alacant. En la dècada dels seixanta va ser industrialitzada bruscament en l'aspecte siderometal·lúrgic, i també destacava per la construcció de vaixells en les seves drassanes. Aquesta situació de la Cartagena industrial es va mantenir fins a la dècada dels noranta, quan una gran crisi va assolar la ciutat i va desaparèixer gran part d'aquest teixit industrial. Malgrat això, Cartagena continua sent el principal punt industrial del sud-est peninsular.
Articles relacionats

- Cantó de Cartagena
- Comarques de Múrcia
Enllaços externs

- [http://www.ayto-cartagena.es Ajuntament de Cartagena]
- [http://www.apc.es Port de Cartagena] Categoria:Regió de Múrcia

Camp de Cartagena
El Camp de Cartagena (en castellà Campo de Cartagena) és una comarca històrica de la Regió de Múrcia corresponent exactament amb el sud-est peninsular (cap de Palos) i amb capital a la ciutat de Cartagena. Està formada pels municipis de Cartagena, Fuente Álamo i La Unión, amb una població total de 241.547 habitants, dels quals 199.571 viuen al municipi de Cartagena. Limita pel nord amb el Mar Menor i l'Horta de Múrcia, per l'est amb el Baix Guadalentí, per l'oest amb el Baix Segura (País Valencià) i pel sud amb el Mediterrani. Conegut pels romans com a Campus Espartarius, ha estat de sempre un lloc d'excel·lència minera, a la ciutat de La Unión especialment, fins a la dècada de 1940. Des de la dècada dels seixanta es va caracteritzar per una forçada industrialització siderometal·lúrgica a l'àrea de la capital, Cartagena, i la veïna Escombreras. Actualment el Camp de Cartagena és un dels principals productors d'hortalisses, amb una indústria agroalimentària molt desenvolupada a Torre Pacheco. El Camp de Cartagena va ser l'últim reducte del català a la Regió de Múrcia, la qual es va acabar per extingir cap a 1650.
Polemica amb el Mar Menor
Encara que generalment es dóna per fet l'existència d'aquesta comarca, la seva validesa és molt discutida per sectors provincialistas cartageners, els quals opinen que el Mar Menor forma part de la comarca del Camp de Cartagena. Això és degut al fet que efectivament en moltes comarcalitzacions realitzades en la província murciana, el Mar Menor constava com part del Camp de Cartagena. A més, els municipis marmenorenses sempre han format part activa en l'àrea d'influència de la capital cartagenera. El cartagenerisme preten la creació de una provincia per al Camp de Cartagena i el Mar Menor. cartagenerisme
Subcomarca
del Mar Menor
Encara que administrativament és partit judicial amb seu a San Javier i comarca pròpia, pertany geogràficament al Camp de Cartagena. Són pobles del Mar Menor San Javier, San Pedro del Pinatar, Los Alcázares i Torre Pacheco, amb una població d'uns 60.000 habitants. El municipi de Los Alcázares va ser segregat del de Torre Pacheco en 1983 cosa que el converteix en el més jove de la Regió de Múrcia, juntament amb el de Santomera. La subcomarca del Mar Menor viu del sector serveis, i de l'agricultura a la seva part interior. Hi destaquen els nuclis turístics de La Manga del Mar Menor (pertanyent al terme municipal de Cartagena) i els pobles de ribera.
Enllaços externs

- [http://www.ayto-losalcazares.es Ajuntament de Los Alcázares]
- [http://www.aytosanpedrodelpinatar.com Ajuntament de San Pedro del Pinatar]
- [http://www.lmweb.com La Manga del Mar Menor] Categoria:Regió de Múrcia

1400 aC

Esdeveniments:

Personatges importants

---- Una dècada abans / Una dècada després Categoria:Segle XV aC

Segle III aC

Esdeveniments:

- Guerres Púniques entre Roma i Cartago
- Comença a construir-se la Gran Muralla Xinesa

Personatges importants

- Arquímedes, matemàtic
- Anníbal, militar

Invents, descobriments, introduccions

- Es calcula el diàmetre de la Terra ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle III aC ja:紀元前3世紀 ko:기원전 3세기

Cartago

Cartago va ser una ciutat antiga, situada a 17 km de la Tunis actual (Tunísia). Va ser la capital de l'estat cartaginès fins a l'any 146 aC, i després ciutat romana important. Originàriament va ser una colònia fenícia, fundada, segons la tradició, l'any 814 aC per la llegendària Dido o Elisa, que havia fugit de Tir. N'ha estat discutida recentment la data de fundació, ja que les troballes arqueològiques més antigues són, com a màxim, del segle VIII aC. De l'època cartaginesa no són coneguts vestigis de la ciutat, arrasada pels romans el 146 aC, a la fi de la tercera guerra Púnica, després d'un setge desesperat i famós. En resten, però, l'estructura del port, un santuari anomenat arbitràriament de Salambó, dedicat a Tanit i a Baal-hammon, i un gran conjunt de necròpolis. Aquest cementiri, malgrat que forma una gran unitat, és citat a la bibliografia amb diversos noms segons els sectors. La part més antiga, dels segles VII-VI aC, correspon a les zones anomenades de Dermech i Douimes. Segueixen Ancona, del segle V aC, Ard el Kheraib i Dar el Morali, del segle IV aC, mentre que l'època final es troba representada sobretot a les zones de Santa Mònica i Odèon. Els objectes trobats a la necròpoli són la base essencial per al coneixement de la cultura material de la ciutat durant l'època púnica, conservats ara sobretot al Musée du Bardo de Tunis. A causa de les seves bones condicions naturals, els romans, després d'haver-la arrasada i quan ja no hi havia perill de rivalitat, la van restablir com a ciutat marítima. Un primer assaig de Gai Semproni Grac, l'any 126 aC, va ser efímer, però Juli Cèsar la va reedificar com a colònia romana l'any 46 aC amb el nom de Colonia Iulia Concordia Carthago. La nova ciutat romana va créixer ràpidament amb aportacions humanes de romans, itàlics, indígenes nord-africans i elements de diversos punts de la Mediterrània, sobretot l'oriental, i va esdevenir la ciutat més important del món romà després de Roma i Alexandria, i el primer port de les províncies africanes occidentals, per on eren exportats els productes agrícoles locals, sobretot blat i oli. També va ser un centre intel·lectual destacat. L'extensió de la ciutat de l'època imperial a partir d'August ha pogut ser calculada en 262 hectàrees. En resten monuments importants: termes, el teatre, un gran aqüeducte, i cases, algunes de les quals decorades amb mosaics notables. A partir del segle II va tenir un nucli cristià nombrós i important, amb seu episcopal, i es va convertir en un gran centre de difusió del cristianisme. La comunitat va tenir màrtirs famosos, com Felicitat i Perpètua, i es va destacar per la vitalitat intel·lectual dins el moviment patrístic. Hi van viure Tertul·lià, que n'era originari, i Agustí d'Hipona, entre d'altres. Hi van tenir lloc diversos concilis i sínodes, entre els quals van destacar els presidits pel bisbe Cebrià (248-58), sobre els apòstates, i pel bisbe Aureli (393-430), sobre les heretgies donatista i pelagiana. El 439 va caure en mans dels vàndals i va ser la capital de la monarquia vandàlica nord-africana, fins que els bizantins la van conquerir en temps de Justinià, el 533, en la contraofensiva dirigida per Belisari. Els invasors àrabs van prendre la ciutat el 696 i, després d'una efímera reconquesta, el 698 definitivament. Aviat es va iniciar la decadència i va ser abandonada: Tunis la va substituir com a nucli urbà. Categoria:Fenícia Categoria:Tunísia ja:カルタゴ ko:카르타고

Tunísia

Tunísia és una estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Història

Tunísia és el territori de l'antiga Cartago, un estat conquerit per l'Imperi Romà, que va abandonar al segle V. Fou conquerit pels àrabs musulmans al segle VII, i més endavant (segle XVI) va passar a ser part integrant de l'Imperi Otomà. Al segle XIX encara era oficialment territori otomà, però cada cop era més independent. Es va convertir en protectorat francès el 1881. Va obtenir-ne la independència el 1956, i des de llavors ha tingut dos presidents, Habib Bourguiba i Zine El Abidine Ben Ali. Tunísia va signr un acord d'associació amb la Unió Europea el 1998, que afavoreix el comerç bilateral.

Geografia

Tunísia està situada al Magrib, entre el Mediterrani i el desert del Sàhara. La major part del terreny és semiàrid i desèrtic. Al nord hi ha muntanyes. El clima és temperat al nord, amb hiverns suaus i plujosos i estius càlids i secs. El desert es troba al sud del país. La capital de l'estat és la ciutat de Tunis, amb uns 700.000 habitants i més d'un milió i mig a l'àrea metropolitana. També passen dels cent mil habitants les ciutats de Sfax (275.000), Sousse (164.000), Kairouan (120.000), Bizerta (115.000) i Gabès (110.000). Categoria:Tunísia ja:チュニジア ko:튀니지 ms:Tunisia simple:Tunisia th:ประเทศตูนิเซีย zh-min-nan:Tunisia

Guerres púniques

Les Guerres Púniques són les tres guerres que van fer els romans amb els cartaginesos (o púnics).

Història

La política expansiva dels cartaginesos cap a l'Occident fou dirigida per la família dels bàrquides: Amílcar Barca, Àsdrubal i, sobretot, Anníbal. Però aleshores, la nova potència que s'havia creat a l'Occident, Roma, els barrà el pas.

La primera guerra púnica

262 aC - 241 aC començà amb la intervenció de Roma a Sicília, quan s'alià amb els mamertins, que lluitaven contra els cartaginesos a Messina. La guerra passà al mar, originàriament dominat pels cartaginesos, fins que l'èxit de la flota nova comandada pel cònsol Duili àdhuc permeté una expedició sobre la costa cartaginesa a Tunis (256 aC). Fracassat aquest assaig, la guerra se centrà novament a Sicília, on els romans es consolidaren. La pau (241 aC) posà fi als dominis púnics sicilians, i l'illa esdevingué la primera província romana. Poc després (238 aC), Roma aprofità la revolta dels mercenaris a Cartago per tal de dominar també Sardenya i Còrsega. ----

La segona guerra púnica

segona guerra púnica 219 aC - 202 aC partí de les bases que els cartaginesos havien establert al Sud de la Península Ibèrica, especialment Cartago Nova (Cartagena), per compensar les pèrdues a Sicília. Anníbal projectà l'atac directe a Roma, en una expedició per terra. El primer episodi fou la presa de Sagunt, aliada dels romans, que es defensà aferrissadament. Un cop dominada, Anníbal, amb un gran exèrcit, travessà els Pirineus i els Alps seguint una ruta molt discutida en els detalls, penetrà a Itàlia, on aconseguí grans victòries (batalles de Trebia i Trasimè), però no s'atreví a assetjar Roma i no se li uniren els pobles itàlics dominats pels romans. Es dirigí cap al Sud de la península, on tingué una altra gran victòria (Cannes), i s'establí a Càpua. Mentrestant, els romans contraatacaren desembarcant a Empúries (218 aC), des d'on dominaren la costa catalana i després la del Sud de l'Ebre fins a Andalusia, i així tallaren el camí de terra entre Cartago i Anníbal. Liquidat el domini cartaginès a Hispània (206 aC), Escipió dirigí la guerra al territori de Cartago (204 aC), que Anníbal anar a defensar, però fou vençut (batalla de Zama, 202 aC). Roma dominava la Mediterrània occidental i Cartago ja no fou més una potència militar. ----

La tercera guerra púnica

149 aC - 146 aC fou empresa pels romans, que temien una resurrecció del poder de Cartago. Aprofitant la malvolença del rei númida Masinissa contra els cartaginesos, Roma inicià una guerra d'extermini, que acabà amb la presa de Cartago, després d'una resistència desesperada a l'exèrcit que comandava Escipió Emilià. La ciutat fou arrasada i no ressorgí fins un segle i mig després, ja com a ciutat romana. categoria:Guerres categoria:Antiga Roma Categoria:Orígens de Catalunya ja:ポエニ戦争 nb:Punerkrigene

Cantàbria

Comunitat autònoma uniprovincial d'Espanya. Limita a l'est amb el País Basc , al sud amb Castella i Lleó, a l'oest amb el Principat d'Astúries i al nord amb el mar Cantàbric. La capital n'és Santander. Categoria:Cantàbria ja:カンタブリア州

711

Esdeveniments:

- 27 d'abril - Gibraltar (Andalusia): Tariq ibn Ziyad i Musa ibn Nusayr hi desembarquen amb un exèrcit berber i hi comencen la conquesta musulmana de la península Ibèrica.
- 19 de juliol - riu Guadalete (Andalusia, Espanya): hi comença la batalla de Guadalete (que durarà fins el dia 26), en què les tropes del cabdill moro Tarik ibn Ziyad derroten les del rei visigot Roderic, fet que comportarà la posterior ocupació de tota la Península Ibèrica.

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle VIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle VIII ko:711년

Múrcia

- Geografia:
- província, regió i comunitat autònoma d'Espanya. Vegeu: Regió de Múrcia.
- ciutat, capital de la regió anterior. Vegeu: Ciutat de Múrcia.

Castella

Castella és una nació històrica de la Península Ibèrica, i antigament regne. Castella es el lloc d'origen de la llengua castellana o espanyola.

Geografia

El territori de la regió de Castella correspon a les següents províncies espanyoles:
- Cantàbria
- La Rioja
- Madrid
- Àvila, Burgos, Palència, Segòvia, Sòria i Valladolid a Castella i Lleó
- Ciudad Real, Conca, Guadalajara i Toledo a Castella-La Manxa No formàven part de Castella les tres províncies del regne de Lleó: Lleó, Salamanca i Zamora (les dues últiimes, depenent del moment històric) que actualment si que són de Castella i Lleó i la província d'Albacete que històricament és de la Regió de Múrcia. ----
- Població: 9.521.132 habitants (2003)
- Superfície: 150.281 km2
- Densitat de població: 63,4 hab/km2
- Capital: Madrid
- Ciutats importants: Valladolid, Burgos i Albacete

Història

Castella va sorgir com a comtat vassall del Regne de Lleó. El nom es deu a la gran quantitat de castells en aquella zona. Al segle X, es va independitzar de Lleó, tot i que es dos regnes es van reunificar definitivament al segle XIII. Durant l'Edat Mitjana, el Regne de Castella es va anar expandint cap al Sud, conquerint territori als moros. Des del temps dels Reis Catòlics, se solia dividir en dues regions: Castella la Vella, que corresponía a la meitat nord amb capital en Valladolid o Burgos, i Castella la Nova, al sud del Sistema Central i capital en Madrid. En l'època moderna, Castella va esdevenir la nació hegemonica cultural i la dominada económicament a la Península Ibèrica. Després de la Guerra de Successió Espanyola, es va confirmar el castellà com a llengua oficial a tot Espanya, i es va desenvolupar un model d'estat jacobí basat en el model castellà, segrestat pel govern central i oblidat pels seus habitants. Quan es van crear les autonomíes Castella la Vella va perdre les dues provincies de fora de la Meseta: La Rioja i Cantàbria i es va unir amb la regió de Lleó, formant Castella i Lleó. Castella la Nova es va dividir en la Comunitat de Madrid que abarcaba únicament la província de Madrid, i Castella-La Manxa que guanyaba la província d'Albacete fins aquell moment murciana. Per tant actualment coincidixen tres autonomíes castellanes amb la meseta, deixant fora d'ella els territoris de l'Ebre, El Bierzo (Lleó), els territoris cantàbrics i les comarques occidentals del País Valenciá. En l'actualitat, hi ha alguns partits castellanistes minoritaris, com Tierra Comunera-Partido Nacionalista Castellano (TC-PNC) o Izquierda Castellana (Iz-Ca) que defensen la unió de totes les comunitats autonomes castellanes. Cap d'aquests partits té actualment cap representació en cap parlament autonòmic encara que TC-PNC va arribar a treure un diputat per Burgos. Categoria:Geografia d'Espanya

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar interior situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est). Cobreix una extensió aproximada de 2.500.000 km². L'única connexió natural amb l'oceà és amb l'Atlàntic a través de l'estret de Gibraltar, i artificialment amb la mar Roja (oceà Índic) a través del canal de Suez. Això fa que les marees a la Mediterrània siguin gairebé imperceptibles.

Principals mars incloses en la Mediterrània

- Mar d'Alborán
- Mar Menor
- Mar Catalana o mar Balear
- Mar Tirrena
- Mar Adriàtica
- Mar Jònica
- Mar Egea
- Mar de Màrmara
- Mar d'Azov
- Mar Negra, sovint considerada a part de la Mediterrània

Illes principals de la Mediterrània

- Xipre, Creta i Rodes, a l'est
- Sardenya, Còrsega, Sicília i Malta, al centre
- Mallorca i Menorca, a l'oest

Estats que limiten amb la mar Mediterrània

- Espanya, França, Mònaco, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Albània, Grècia i Turquia, a la ribera nord.
- El Líban, Síria, Israel i el territori de l'Autoritat Nacional Palestina (Franja de Gaza), a l'est.
- Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria i el Marroc, a la ribera sud.
- L'estat insular de Malta i, a l'illa de Xipre, la República de Xipre (grega) i la República Turca del Nord de Xipre (no ha aconseguit el reconeixement intenacional, tret del de Turquia).
- La colònia britànica de Gibraltar.

Pàgines relacionades

- Illes de la mar Mediterrània categoria:Mar Mediterrània Categoria:Mars d'Europa Categoria:Àfrica Categoria:Àsia ja:地中海 ko:지중해 th:ทะเลเมดิเตอร์เรเนียน zh-min-nan:Tē-tiong-hái

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola (febrer 1873 - gener 1874) va ser el primer període en la història d'Espanya en el qual l'elecció, tant del Cap d'Estat com del Cap de Govern era democràtica.

Història

El rei Amadeu de Saboia abdicà el 10 de febrer de 1873. Al mateix temps el poble de Madrid va prendre els principals punts de la ciutat en suport dels diputats republicans que aconseguiren l'endemà la proclamació de la República. El republicanisme està dividit entre els que volen una República unitària (un únic govern per a tot el país) i els quals desitgen la República federal (estats autònoms que es posen d'acord per a crear un Estat de rang superior). Des de febrer fins a juny, la presidència recau sobre Estanislau Figueras, home relativament feble, a qui donen suport els unitaris. Al juny, les Corts Constituents, que preparen una nova Constitució Republicana Federal, nomenen President a Francesc Pi i Margall (republicà federal). Aquest resultà un valuós intel·lectual i capaç home d'estat però que es va veure sobrepassat pels esdeveniments. Per tota Espanya es produeix l'aixecament cantonal, pel qual regions, ciutats o comarques es declaren repúbliques o cantons i es rebel·len contra l'Estat amb gran violència, sobretot a Alcoi. Pi i Margall dimiteix. Li succeeix Nicolás Salmerón, qui encarrega a l'Exèrcit acabar amb la insurrecció. Ho aconsegueix en tota Espanya excepte a Cartagena, on els insurrectes conten amb suport i armament militars. Els republicans federals es veuen desacreditats per l'aixecament cantonal. Després de la dimissió de Salmerón (deguda a la seva oposició al restabliment de la pena de mort), és nomenat President Emilio Castelar, unitari, qui aconsegueix el suport dels monàrquics contra els cantonalistes, els carlistes i els independentistes cubans. El 2 de gener de 1874, Castelar queda en minoria en les Corts, el que implicaria tornar a donar el govern als federals. Per a evitar-lo, la dreta monàrquica va assolir el suport del Capità General de Madrid, Manuel Campos y Pavía, qui a l'endemà va donar un cop d'Estat entrant a cavall en l'hemicicle de les Corts seguit de forces de la Guàrdia Civil. Castelar, que no volia estar en el poder donat per mitjans antidemocràtics, va dimitir. El General Francisco Serrano formà nou govern. Dissol les Corts i governa amb el suport dels monàrquics, malgrat nomenar-se President de la República. El 29 de desembre de 1874, el general Arsenio Martínez Campos es pronuncia en Sagunt en favor de la restauració en el tron de la monarquia borbònica en la persona de Alfons XII, fill d'Isabel II. El triomf d'aquesta opció s'assolirà gràcies al treball previ de Antonio Cánovas del Castillo. Fins a 1931 els republicans espanyols celebraven el 11 de febrer, aniversari de la Primera República; posteriorment la commemoració es va traslladar a el 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la Segona República, que entre 1932 i 1938 va ser festa nacional. Categoria:Història d'Espanya

Cantó de Cartagena

El Cantó de Cartagena fou un ens de naturalesa nacional que va mantenir una independència pel que fa a l'estat espanyol durant sis mesos de l'any 1873. Va sorgir com enèrgica repulsa al règim unitari de la Primera República i a l'enviament de joves a les guerres colonials que mantenia Espanya, com la de Cuba de 1868. El projecte federal dels republicans intransigents comprenia una idea d'Espanya federal articulada en 17 estats, Cuba i Puerto Rico incloses, que va anar ràpidament rebutjada per la majoria unitària de la càmera. Aquest rebuig va sentar molt mal al contingent de la marina destacada a Cartagena, el qual es va acantonar proclamant la independència, encunyant moneda pròpia i arribant fins i tot a qüestionar-se futurs plans en l'educació que mai es portarien a terme. El projecte inicial dels cantonalistes, era de la realització d'un cantó de municipis murcians i alacantins. Ciutats com Jumella o Ceutí van estar vivament implicades en la revolta cantonal. Després de sis mesos de setge de Cartagena, el general Serrano va assolir la rendició de la plaça, el que va suposar la condemna a mort dels revoltats o el seu exili, generalment a Algèria. Categoria:Regió de Múrcia

La Unión

La Unión és una ciutat i municipi de la Regió de Múrcia, comarca del Camp de Cartagena. Té una població de 14.692 habitants i un terme municipal amb 24,7 km2 que engloba pedanies com Roche i Portman. Tan sols és limítrofa amb el terme municipal de Cartagena. La Unión es troba a 7 quilòmetres de la capital de comarca. El nom de la localitat fa honor a la seva fundació com a entitat local en 1869, de la unió dels pobles El Garbanzal i Herrerías, que pertanyien a Cartagena. Va destacar des d'antic per la seva serra minera, la qual va tenir un auge especial en 1880 amb la concessió de llicències per a l'explotació minera a empreses angleses i franceses. La mineria va atreure a La Unión una gran quantitat d'immigració procedent de l'Andalusia oriental, i la ciutat va arribar a tenir 40.000 habitants cap a 1910; en aquell moment era la quarta ciutat de la regió murciana. L'auge econòmic de la ciutat va propiciar que la de La Unión fos una de les societats més avançades de la Regió de Múrcia, pel cosmopolitisme i l'origen divers dels seus pobladors. La mineria va abandonar la zona cap a 1930, cosa que deixà un important buit econòmic que es va traduir en una crisi i emigració generalitzada cap a Cartagena: la ciutat va perdre les 3/4 parts de la seva població total. Actualment se la coneix pel seu festival del Cant de les Mines, declarat d'Interès Turístic Internacional. De l'època de l'esplendor de les mines queden a La Unión una considerable arquitectura modernista, amb la màxima expressió en l'edifici del Mercat. Categoria:Regió de Múrcia

Guerra civil espanyola

Introducció

La Guerra Civil Espanyola, també anomenada segons els bàndols bel·ligerants Aixecament Nacional i Rebel·lió Feixista va ser una contesa que es va desenvolupar a Espanya entre 1936 i 1939, que va seguir al cop militar contra les institucions constitucionals de la República. L'autoanomenat "bàndol nacional" va aconseguir conquerir de l'anomenat "bàndol republicà" tot el territori espanyol, amb l'ajuda dels feixismes italià i alemany, mentre les forces democràtiques internacionals es rentaren les mans amb el pretexte de no interferir en un assumpte intern, tancant els ulls a les ajudes dels feixismes.

Causes

feixisme L'any 1936, el règim polític a Espanya era l'anomenada Segona República Espanyola, que era governada pels partits de esquerra, guanyadors de les eleccions de febrer de 1936. L'anomenat Front Popular aglutinava als partits d'esquerra, mentre que la CEDA, Confederació de Dretes Autònomes, ho feia amb la dreta. La vida política des d'aquest moment i fins el començament de la guerra va ser molt apassionada. Cada bàndol defensava les seves idees de forma bel·ligerant fins i tot de forma violenta. En les ciutats, es donaven enfrontaments entre pistolers. Un dels principals motius que els revoltats van adduir van ser l'anticlericalisme del Front Popular cap a l'Església Catòlica, a la qual feien responsable de la majoria de mals que tenia el país. Es van cremar esglésies, convents i altres edificis religiosos, i es va prohibir la Companyia de Jesús. Així mateix, també es van cometre excessos per part dels treballadors, que estaven farts de promeses durant el període anterior.

La guerra

Això va desembocar que el dia 17 de juliol a les 17 hores l'exèrcit d'Àfrica es rebel·lés contra el govern nacional sortit de les urnes, el que a l'endemà, 18 de juliol, es va estendre a nombrosos cossos de l'exèrcit en la península, malgrat que molts soldats sortiren al carrer obeïnt els comandaments, pensant que anaven a defensar la república, als quals es van unir la majoria de la Guàrdia Civil, quedant la Guàrdia d'Assalt en general fidel al govern de la República. Cal destacar entre els revoltats als Generals Mola, Sanjurjo, Cabanellas, Queipo de Llano i per descomptat a Francisco Franco que acabaria sent el "Generalíssim i Cap de tots els exèrcits". Per part republicana els personatges més famosos van ser l'Azaña, president de la República, José Giral, Juan Negrín López, Francisco Largo Caballero, tots ells presidents del govern en algun moment, i els militars o militaritzats: Líster, Galán, El Campesino, Vicente Rojo, Miaja, Mangada, Buenaventura Durruti... i altres polítics com Indalecio Prieto, Dolores Ibárruri (la Pasionaria), Wenceslao i Santiago Carrillo, Casares Quiroga, Martínez Barrio, Andreu Nin, Companys... La guerra va reflectir l'enfrontament ideològic entre l'esquerra i la dreta europees, pressagiant la Segona Guerra Mundial. Itàlia i Alemanya van enviar tropes voluntàries en suport del bandol "nacional", i l'URSS enviant armament i assessors a la part republicana o "vermella",del que bona part del mateix romangué a la frontera francesa durant la campanya de l´Ebre. En ambdós bàndols, la repressió de les idees contràries va ser sovint atroç. Moltes persones foren assassinades o empresonades per les seves idees durant i després de la guerra. Hi ha alguns autors que asseguren que les baixes produïdes per la guerra van anar d'un milió de persones, uns altres diuen que entre 500.000 i 750.000. En qualevol cas, Espanya va sofrir la pèrdua de moltes vides i l'exili de moltes altres.

Posició internacional

Tot i que en un principi els països democràtics d'Europa, devastats per la recent Primera Guerra Mundial, van fer costat a la República constitucional, aviat trobaren l'excusa per concentrar-se en la seva reconstrucció. El 1938 el comitè de no intervenció va ordenar la retirada de les Brigades Internacionals i el 23 de setembre es retiraven, rentant-se les mans amb el pretexte de no interferir en un assumpte intern, tancant els ulls a les ajudes dels feixismes italià i alemany al cop militar contra les institucions constitucionals. El conflicte va ser denunciat pel President de la República, el Doctor Negrín el 21 de setembre de 1938 a la Societat de les Nacions, que comdenmà el cop militar, però no va atendre les peticions d'ajuda. A la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) la Generalitat de Catalunya a l'exili va tornar a exposar la situació de Catalunya. Per aquella condemna, Espanya fou rebutjada com a membre de la Societat de Nacions[http://www.culturageneral.net/historiaespana/] el mateix any 1945, i no fou acceptada fins a deu anys més tard[http://www.un.org/spanish/aboutun/unmember.htm]. El 12_de_desembre de 1946 la 50ena Sessió plenària de les Nacions Unides Recomana que el Govern feixista de Franco de Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini sigui exclòs com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels embaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou Govern acceptable.[http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/spa12dec46.html]

Personatges

Resum cronològic

1936

- 17 de juliol: Revolta de l'exèrcit al Marroc.
- 18 de juliol: La revolta s'estén al territori peninsular.
- 19 de juliol:
- El general Franco vola des de Canàries a Tetuan i pren el comandament de l'exèrcit d'Àfrica.
- Dimiteix Santiago Casares Quiroga, cap del govern republicà. S'encarrega la formació de nou govern a Diego Martínez Barrio, que davant la falta de suports declina l'encàrrec. Forma govern José Giral, que ordena el lliurament d'armes al poble.
- 20 de juliol: Comença el setge de l'Alcàsser de Toledo (Acadèmia d'Infanteria).
- 21 de juliol: Els rebels han adquirit el control de la zona espanyola del Marroc, les Illes Canàries, Balears (excepte Menorca), la part d'Espanya al Nord de la Serra de Guadarrama i del riu Ebre (excepte Astúries, Santander, País Basc i Catalunya). En grans ciutats la revolta ha triomfat a Sevilla, però ha fracassat a Madrid i Barcelona.
- 23 de juliol: La Junta de Defensa Nacional (govern dels rebels, autoanomenats nacionalistes) es reuneix per vegada primera a Burgos.
- Juliol-agost: Revolució espontània de col·lectivizacions.
- 14 d'agost: Amb la presa de Badajoz, per forces manades pel coronel Yagüe, queden unides les dues parts de la zona nacional.
- 4 de setembre: Amb Largo Caballero arriben els socialistes al govern. Les tropes manades per el capità Bayo reembarquen a Porto Cristo.
- 1 d'octubre:
- Franco es converteix en Cap d'Estat i Generalíssim.
- El govern de la República concedeix l'autonomia al País Basc. José Antonio Aguirre és designat president d'Euskadi.
- 4 de novembre: Amb els nacionalistes a les portes de Madrid, la CNT s'uneix al govern de Largo Caballero.
- 6 de novembre:
- Per a organitzar la defensa de Madrid es crea la Junta de Defensa, dirigida pel general Miaja.
- El govern republicà es trasllada a València.
- 8 de novembre:
- Comença la batalla de Madrid, que dura fins el dia 23 de Novembre que, amb ambdós bàndols exhausts, s'estabilitza el front.
- Arribada de les Brigades Internacionals.
- 18 de novembre: Reconeixement per part d'Itàlia i Alemanya del govern de Franco.
- 19 de novembre: És greument ferit en el front de Madrid el líder anarquista Buenaventura Durruti, mor a l'endemà.
- 20 de novembre: És afusellat en la presó d'Alacant, on estava pres des d'abans de l'aixecament, José Antonio Primo de Rivera, fill del Dictador Miguel Primo de Rivera i fundador de la Falange.

1937

- 17 de gener: Comença la batalla per a la presa de Màlaga. Tres columnes nacionalistes convergeixen sobre la ciutat, procedents de Sevilla i Granada. El 6 de Febrer, les tropes republicanes, mal organitzades, s'han retirat cap a Almeria, sent durament batudes per l'artilleria naval alemanya.
- 6 de febrer: Comença l'ofensiva nacionalista del Jarama amb l'objectiu d'aïllar Madrid. Després de durs combats, entre forces del general Orgaz (nacional) i els generals Pozas i Miaja (republicans), no s'aconsegueix l'objectiu d'aïllar la Capital, acabant la batalla el 24 de Febrer.
- 8 de març: Comença la batalla de Guadalajara amb l'objectiu d'aïllar Madrid. Després d'un ràpid avanç de les tropes nacionalistes i italianes, es va produir un contraatac dels republicans, auxiliats per tancs i avions russos, en el qual els italians van sofrir un seriós daltabaix. va Acabar el dia 18 de Març sense aconseguir-se l'objectiu.
- 31 de març: S'inicia l'ofensiva dels nacionalistes dirigits pel general Mola per a la presa de Bilbao, defensada per forces al comandament del general Llano de l'Encomienda. Després de la mort, el 3 de Juny, en accident aeri del general Mola pren el comandament de les tropes nacionalistes el general Fidel Dávila.
- 19 d'abril: Decret d'Unificació, Franco amalgama “des d'arriba” a la Falange i els carlins. Neix Falange Espanyola Tradicionalista i de les Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicalista (FET i de les JONS)
- 26 d'abril: Bombardeig de Guernica per la Legió Cóndor.
- 3-8 de maig: Regirada del POUM i la CNT a Barcelona.
- 17 de maig: Caiguda del govern de Largo Caballero. El doctor Juan Negrín López, socialista, és designat cap de govern.
- 16 de juny: El POUM és declarat fora de la llei i els seus dirigents arrestats.
- 17 de juny: El cuirassat Jaime I, un dels millors bucs de l'esquadra republicana és enfonsat a Cartagena, ciutat autonoma.
- 19 de juny: Presa de Bilbao pels nacionals, una vegada produït l'ensulsiada del sistema defensiu anomenat “Cinturó de Ferro” a causa de la traició del seu creador.
- 21 de juny: És assassinat per agents soviètics el líder del POUM Andreu Nin.
- 7 de juliol: Comença la Batalla de Brunete [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Batalla_de_Brunete.png]. A fi de disminuir la pressió nacionalista sobre Madrid, el general Miaja ordena una ofensiva dirigida pels generals Juan Modesto i Enrique Jurado cap a la zona de Brunete, que és pres, produint-se una penetració d'uns vuit quilòmetres en la línia del front. No obstant, es produeix un contraatac nacional, dirigit pel general Varela, i les tropes republicanes al terme de la batalla, el 26 de juliol, han estat obligades a retrocedir gairebé a l'instant inicial.
- 31 de novembre: El Govern republicà es trasllada de València a Barcelona.
- 15 de desembre: Comença la batalla de Terol

1938

- 8 de gener: Tropes republicanes manades pels generals Hernández Sarabia i Leopoldo Menéndez prenen la ciutat de Terol en rendir-se el Coronel Rey d'Harcourt, en no arribar a temps a causa del cru hivern les tropes enviades per Franco al comandament dels generals Varela i Aranda.
- 20 de febrer: Les tropes republicanes que ocupen Terol són obligades a retirar-se per la carretera de València davant la pressió de tropes marroquines manades pel general Yagüe. La batalla de Terol ha acabat.
- 15 d'abril: Els nacionalistes arriben al Mediterrani, per Vinaròs i divideixen en dos la zona republicana.
- 24 de juliol: Comença la Batalla de l'Ebre [http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:Batalla_Ebro.png], amb l'objectiu de distreure forces de l'atac nacionalista a València i alhora disminuir la pressió sobre Catalunya. Inicialment les tropes republicanes, manades pel general Modesto, aconsegueixen un èxit considerable, però el superior poder aeri dels nacionalistes ralenteix l'atac republicà i finalment un massiu atac llançat el 30 d'octubre força a les tropes republicanes a tornar a creuar l'Ebre, finalitzant la batalla el 18 de novembre.
- 21 de setembre: El president del govern republicà Doctor Negrín, anuncia en una alocución a la Societat de Nacions la retirada del front de combat de les Brigades Internacionals
- 23 de desembre: Comença la Batalla per Barcelona. Sis exèrcits nacionalistes es llancen sobre Catalunya en un front que va des dels Pirineus fins el sud de l'Ebre. Prenen Borges Blanques, envolten Tarragona i arriben a les proximitats de Barcelona. El govern que estava a Barcelona es retira a Girona encara que les tropes que defensen Barcelona mantenen la seva resistència.

1939

1939
- 26 de gener: Barcelona cau en poder dels nacionalistes.
- 5 de febrer: Els nacionals prenen Girona. L'exèrcit republicà a Catalunya està pràcticament desintegrat.
- 28 de febrer: Manuel Azaña dimiteix com President de la República
- 4-12 de març:
- Cop anticomunista del coronel Segismundo Casado. Esclata en els carrers de Madrid una guerra civil dintre de la guerra civil. El Consell de Defensa Nacional, dirigit pel coronel Casado, tracta de negociar amb Franco sense resultats.
- El govern republicà, surt cap a l'exili a França
- 28 de març: Desintegració dels exèrcits republicans. Els nacionals prenen Madrid.
- 29 de març: Cessen les hostilitats.
- 1 d'abril: Franco anuncia que la guerra ha acabat.

Vegeu també

- Brigades Internacionals

Enllaços externs

- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron103717427.htm Històries de Catalunya: Els fets de maig de 1937]
- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron103717338.htm Històries de Catalunya: L'esclat de la Guerra i la revolució]
- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron169043386.htm Històries de Catalunya: La dona abans i després de la Guerra Civil]
- [http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/spa12dec46.html UN General Assembly Resolution 39(I) on the Spanish Question] categoria:Guerra Civil Espanyola Categoria:Segle XX a Catalunya ja:スペイン内戦

1939

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 4 de gener - Artesa de Segre (la Noguera): els feixistes ocupen la vila.
- 26 de gener - Barcelona: els franquistes ocupen la ciutat.
- 4 de febrer - Girona: les tropes feixistes ocupen la ciutat.
- 10 de febrer - Catalunya: l'exèrcit franquista arriba a la frontera francesa: la Catalunya del sud ja està del tot ocupada.
- 19 de febrer - el País Valencià: l'aviació franquista en bombardeja la zona costanera.
- 30 de març - València: els franquistes ocupen la ciutat.
- 1 d'abril - Espanya: hi acaba la Guerra Civil Espanyola amb la victòria del bàndol franquista. :MÓN
- 9 de gener - Líbia: Itàlia s'annexiona el país.
- 2 de març - Ciutat del Vaticà (Roma): el conclave proclama papa Eugenio Pacelli, que regnarà com a Pius XII.
- 15 de març - Txèquia: després de l'ocupació de Praga, els alemanys la converteixen en el protectorat alemany de Bohèmia i Moràvia.
- 11 de setembre - Normandia (França): hi desembarquen les primeres tropes britàniques (II Guerra Mundial).
- 30 de novembre - Finlàndia: les tropes soviètiques envaeixen el país.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1939年 ko:1939년 ms:1939 simple:1939 th:พ.ศ. 2482

Alacantí

L'Alacantí és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Alacant. Limita al Nord amb l'Alcoià, al Est amb la Marina Baixa i la Mar Mediterrània, al Sud amb el Baix Vinalopó i a l'Oest amb el Vinalopó Mitjà.

Geografia

Comarca pràcticament plana envoltada de muntanyes. Limita al nord amb la serra del Cabeçó d'Or (nom degut a l'explotació, en època musulmana, de mines d'or, de les quals hi romanen vestigis) ; al sud la vall del Vinalopó; a l'Oest les serres dels Plans i a l'est el Mediterrani. Comprèn una zona septentrional abrupta on es troba la vall de Xixona, i una de meridional formada per la planícia litoral que travessa el riu Montnegre. Aquesta privilegiada situació geogràfica i el seu clima càlid i sec ha estat el motiu pel qual aquestes terres hagen estat sempre triades per totes les cultures que han passat des de la Mediterrània.

Demografia

Té una població de 429.060 habitants (2004), la majoria dels quals viuen a Alacant i la seua àrea metropolitana, que conta amb 413.562 habitants (2004). La ciutat d'Alacant és la seua capital i té 310.330 habitants (2004).

Delimitacions històriques

La comarca de l'Alacantí és de creació moderna, a l'any 1989, i hi comprén l'antiga comarca de la Foia de Xixona, i part de la històrica Horta d'Alacant. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934.

Història

Durant la colonització cristiana a l'Edat Mitjana, la comarca de l'Alacantí va ser de les darreres conquerides als àrabs, la conquesta de la qual fou pacífica i el territori va ser adscrit a Castella, en 1244, en virtut del tractat d'Almizra, esdevenent poc després una sublevació musulmana en 1248 sufocada amb l'ajut d'En Jaume I. Després d'anys de disputes al 1304 Dionís de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe de Saragossa, per la Sentència de Torrelles acorden deixar definitivament adscrita al Regne de València les terres de l'Alacantí, sota regnat del rei Jaume II el Just.

Agricultura

Jaume II el Just La vegetació, mediterrània, és àrida, però els seus habitants han sabut històricament aprofitar l'aigua i la terra per fer-la fèrtil. Les temperatures sovint són suaus i les plujes escasses i concentrades a la tardor amb tempestes causades per la famosa gota freda que hi causa inundacions. Al nord, on es troba l'antiga comarca de la Foia de Xixona, més freda, té conreus d'ametlers, oliveres, raïm i hortalisses. A Xixona és importantíssima la fabricació del torró. A la part meridional, part de l'antiga comarca de l'Horta d'Alacant, les aigües del Montnegre permeten algun tipus de regadiu, gràcies a l'embassament de Tibi, el més antic d'Europa (s. XVII), tot i qué són els conreus de secà els que més hi abunden.

Economia

La població és considerablement densa i els seus principals nuclis són: Sant Vicent del Raspeig, amb indústries de ciment i paperera, típica ciutat dormitori, on es troba la Universitat d'Alacant; a Sant Joan d'Alacant també un altre municipi dormitori que té una altra universitat, la de Miguel Hernández, a més nombroses grans superfícies comercials, i El Campello, amb port pesquer. Alacant, la capital de la comarca, ha experimentat un ràpid desenvolupament, especialment a partir del segle XVIII, a causa del seu actiu comerç marítim. Té una variada indústria d'alumini, química, tallers metal·lúrgics i de motors, ceràmica, alimentària, del tabac, etc.; a més de ser un centre pesquer. Això no obstant, una de les activitats més importants de la comarca la constitueixen el turisme, fonamentalment a la Platja de Sant Joan, i els sectors econòmics relacionats.

Enllaços externs

- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Categoria:Alacantí

Cantó de Cartagena

Comarques de Múrcia

Encara que la Regió de Múrcia és una terra bastant definida naturalment quant a la seva comarcalització, aquesta mai ha estat duta a la pràctica de manera continuada. Han existit diversos intents de comarcalització que englobaven a municipis diversos al llarg dels últims 100 anys. Actualment no existeix poder algun atorgat a les comarques, i per tant, el paper d'aquestes és gairebé purament anecdòtic.

Categoria:Regió de Múrcia

Categoria:Comunitats Autònomes d'Espanya Categoria:Països Catalans

Апликацие де калкулатор

О апликацие де калкулатор (сау софтвер, software, программное обеспечение) есте партя волатилэ, де програмаре а унуй систем информатик, спре деосебире де феронерие каре репрезинтэ партя физикэ а ачестуия. Ун систем информатик ын чел май ӂенерал сенс аре невое ын мод нечесар де амбеле компоненте пентру а функциона. Компонента софтвер инклуде абсолут тоатэ гама де продусе де програмаре а унуй систем информатик, узуал форматэ дин систем де операре, дривере ши програме. Ын ситуаций спечияле, партя софтваре есте интегратэ ын хардваре прин фолосиря де чиркуите интерграте препрограмате; ачастэ ситуацие ынсэ ну нягэ ексистенца пэрций софтваре, деоарече прин хардваре се денотэ стрикт компонентеле макро физиче але системулуй, ну ши информация стокатэ де ачеста.

везь ши

- Листэ де компаний де софтваре
- Софтваре либер
- Програме утиле
- Жокурь де калкулатор Category:информатик ja:ソフトウェア ko:소프트웨어 simple:Software th:ซอฟต์แวร์

praca za granic� Casino wakacje jastrz�bia g�ra online slots poker

:: RELATED NEWS ::

Capital of Japan debate
Tokyo, the seat of the Government of Japan and home of the Emperor, is the capital of Japan. This is generally not in dispute, but it is not legally defined. In fact, there is a dispute as to exactly when Tokyo became the capital: some say that it occurred when Tokyo prefecture was established in 1868, others say

The Dingle Diamond

A temple allegedly constructed by the Tuatha De Danaan using sacred geometry in the hills of the Dingle Peninsula, West Kerry, Ireland. Built around 3000 BC it aligns with the midsummer sunrise creating an exact latitude measurement. The main religious project undertaken by the semi-mythical people known as the Tuatha De Danaan was to create a sacred marriage of the sun and the earth. Other similar projects include Newgr

Cartagena

Història

Articles relacionats

Enllaços externs

Camp de Cartagena

Polemica amb el Mar Menor

Subcomarca del Mar Menor

Enllaços externs

1400 aC

Esdeveniments:

Personatges importants

Segle III aC

Esdeveniments:

Personatges importants

Invents, descobriments, introduccions

Cartago

Tunísia

Història

Geografia

Guerres púniques

Història

La primera guerra púnica

La segona guerra púnica

La tercera guerra púnica

Cantàbria

711

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Múrcia

Castella

Geografia

Història

Mar Mediterrània

Principals mars incloses en la Mediterrània

Illes principals de la Mediterrània

Estats que limiten amb la mar Mediterrània

Pàgines relacionades

Primera República Espanyola

Història

Cantó de Cartagena

La Unión

Guerra civil espanyola

Introducció

Causes

La guerra

Posició internacional

Personatges

Lleials al govern

Rebels

Escriptors i estrangers

Resum cronològic

1936

1937

1938

1939

Vegeu també

Enllaços externs

1939

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Alacantí

Geografia

Demografia

Delimitacions històriques

Història

Agricultura

Economia

Enllaços externs

Cantó de Cartagena

Comarques de Múrcia

Categoria:Regió de Múrcia

Апликацие де калкулатор

везь ши

The Dingle Diamond

Subcomarca
del Mar Menor