Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Marco Polo

Marco Polo

Marco Polo (12541324) foi un viaxeru y esplorador venecianu. Con so padre Nicolayo (Nicolò ) y so tíu Mateo (Maffeo o Maffio) foi ún de los primeros europeos en viaxar pela ruta de la seda hasta China ( que'l llamaba Catai). Nesti país quedóse diecisiete años al serviciu de Cublai Can. El rellatu de los sos viaxes per Oriente tuvo enforma popularidá a finales de la edá media y foi per munchu tiempu una de les poques fontes d’información sobre Asia pal mundu occidental.

Biografía

Marco Polo nació’l 15 de setiembre de 1254 nuna familia de mercadores de la isla de Curzola (anguaño Korčula, en Croacia). Cuando Marco tenía un añu, en 1255, so padre Nicolayo y so tíu Mateo fixeron un primer viaxe per Asia. Marco Polo quedó en Venecia a cargu de so madre. En 1266 Nicolayo y Mateo llegaron a la corte del Gran Can na ciudá de Cambaluc (anguaño Pequín). Ellí conocieron a Cublai Can, que –yos encomendó una carta pal Papa pidiendo que –y mandare “cien homes sabios” pa conocer meyor la relixón cristiana. Cuando llegaron a Venecia en 1269, Marco Polo tenía quince años y so madre yá morriera. En 1271 Mateo y Nicolayo Polo entamaron un segundu viaxe cola respuesta del Papa. Esta vez diben acompañaos de Marco. Dempués de trés años d’un viaxe nel que pasaron per Armenia, Persia y Afganistán, llegaron a la ciudá de Kai-ping-fu (anguaño Shang-tu), residencia de branu de Cublai Can . Los Polo quedaron doce años en China al serviciu de Cublai Can. Nesti tiempu, Marco Polo aprendió a falar chinu, tártaru y persa y desempeñó varies misiones oficiales per tierres del imperiu del Gran Can. Estes misiones permitieron-y conocer de primera mano la flora , la fauna y les costumes de los habitantes d’un inmensu territoriu. En 1291 los venecianos entamaron un viaxe de trés años pelos mares del Sur, escoltando a la princesa Cocacin, que debía casase col rei de Persia. A la fin de la misión, volvieron a Venecia en 1295, dempués de pasar per Trebisonda y Constantinopla. En volviendo a Venecia, Marco Polo participó na guerra contra Xénova. Na batalla de Curzola (1298), na que taba al mandu d’una galera veneciana fixéronlu prisioneru los xenoveses. Na cárcel conoció a Rustichello de Pisa. , que redactó en francés el Llibru de les maravíes del Mundu (o Llibru de los millones ) a partir del rellatu de los sos viaxes. [Esiste una traducción asturiana del llibru, fecha en 1996.] En 1299 Marco Polo salió de la cárcel, Pocu dempués casóse, tuvo trés fíes y y foi nomáu miembru del Gran Conseyu de Venecia. Morrió nesta ciudá el 8 de xineru de 1324. Category:Esploradores d'Italia ja:マルコ・ポーロ ms:Marco Polo simple:Marco Polo th:มาร์โก โปโล

1254

1253 1255 Abreviatures ° : fecha de nacencia † : fecha de la muerte

Fechos


- -

Nacencies


- 15 de setiembre - Venecia : Marco Polo, viaxeru y esplorador italianu ( † 8 de xineru de 1324)

Muertes


- - Category:Sieglu XIII ko:1254년 simple:1254

Ruta de la seda

La ruta de la seda yera una rede de rutes comerciales ente Asia y Europa, que diba dende Antioquía, en Siria, hasta Chang'An (Anguaño Xian). El nome de ruta de la seda , ye una traducción del alemán seidenstrasse y débese al xeógrafu Ferdinand Richthofen (1833 - 1905). Fai referencia a la principal mercancía que circulaba per estes rutes, anque tamién se comerciaba con otros productos, como la llana, el llinu, l'ámbare, el marfil, la llaca, les especies o'l coral. Category:Historia ja:シルクロード

Cublai Can

right Cublai Can (1215-1294) foi un can mongol, emperador de China y fundador de la dinastía Yuan. Nietu de Xenxis Can, asocedió a so hermanu Mongke como Gran Can de los mongoles en 1260. Cublai Can acabó de conquistar China en 1279 tres de la victoria sobre los últimos emperadores de la dinastía Song. Sicasí, nun foi quien a conquistar Xapón, Indonesia nin Vietnam. En 1280 Cublai Can proclamose emperador de China, entamando asina la dinastía Yuan. Asitió la capital del imperiu en Pequín, que se llamaba d'aquélla Cambaluc (en turcu qan baliq : "ciudá del can"). La residencia de branu de la corte taba en Kai-ping-fu (anguaño Shang-tu, la famosa Xanadú). Cublai Can centralizó l'alministración del imperiu, reclutando xente de tolos territorios conquistaos pa los diferentes servicios, anque los puestos de responsablildá taben toos en manes de los mongoles. Pa favorecer la economía construyó la Gran Canal, graneros públicos y renovó la rede de carreteres. Foi un gobernante tolerante coles diferentes relixones y abiertu al esterior. Na so corte recibió a lames tibetanos, misioneros nestorianos o viaxeros europeos como Marco Polo. Esti últimu llegó a ocupar puestos de responsabilidá nel so imperiu y dexa entender que Cublai Can pensaba en convertise al cristianismu. category:asiáticos ja:クビライ ko:쿠빌라이 칸 th:กุบไล ข่าน

Asia

Asia, ye el más grande de los seis continentes que constituyen el planeta Tierra siendo Europa en realidá un apéndiz d'ella, nomándose delles vegaes Eurasia. Asia asítiase na metá oriental del Hemiferiu Norte, dende'l Océanu Glacial Árticu pol Norte hasta l'Océanu Índicu pol Sur. Pol este llenda col Océanu Pacíficu y pol oeste hasta los Montes Urales (Océanu Atlánticu si contamos Europa). Océanu Atlánticu

Xeografía física

Una de las rexones asiátiques más estenses ye Siberia.

Xeografía humana

La población asiática asítiase mayormente na fastera que va de Xapón a Paquistán incluyendo les islles d'Indonesia y Filipines, concentrándose ellí la metá de la humanidá. Esto débese al clima monzónicu que permite dos o más coseches de cereales, sobre tou arroz.

Llingües

Les más importantes (con más de 75 millones de falantes) son el chinu, hindi, bengalí, árabe, xaponés, punyabí, wu, xavanés, telugu, coreanu, maratí, vietnamita y tamil. Como idiomes de rellación son perconocíos l'indonesiu, inglés y francés.

Relixón

Les relixones más siguíes son el budismu, islamismu, hinduismu, confucionismu, taoísmu, sintoísmu, xudaísmu, y cristianismu, siendo'l continente el trubiecu de toes elles.

Historia

Según la teoría más aceutada anguaño (2004), toos los seres humanos proceden d'África y d'ellí fueron aportando a Asia, desendolcándose estremaes especies humanes, siendo la cabera descubierta l'Home de flores.

Xeografía política

N'Asia alcuéntrense los países que vienen darréu: (
- )=ex-miembru de la URSS Categoría:Asia ja:アジア ko:아시아 ms:Asia simple:Asia th:ทวีปเอเชีย zh-min-nan:A-chiu

Croacia

La República de Croacia ye un país européu, antigua república de Yugoslavia. Anguaño ta negociando l'adhesión a la Unión Europea (UE).
Republika Hrvatska
125px image:Croatia_coat_small.png
Lema nacional : Nun tien
image:LocationCroatia.png250px
Idioma oficial Croata
Capital Zagreb
Presidente Stjepan Mesić
Primer ministru Ivo Sanader
Superficie
 - Total
 - % agua
Llugar nº 123
56.542 km²
0,01%
Población
 - Total (2003)
 - Densidá
Llugar nº 119
4,422,248
83/km²
Independencia
 - Declarada
 - Reconocida
(de Yugoslavia)
25 de xunu de 1991
12 de xineru de 1992
Moneda kuna
Fusu horariu UTC +1
Xentiliciu Croata
Himnu nacionalLijepa naša domovino
Dominiu Internet .hr
Códigu telefónicu385
Miembru de: ONU

Historia

Xeografía

Demografía

Población

Economía

Política

Cultura

Category:Croacia ja:クロアチア ko:크로아티아 th:ประเทศโครเอเชีย zh-min-nan:Hrvatska

Papa

El Papa ye la cabeza de la Ilesia Católica Apostólica Romana y xefe del Estáu Vaticano. Ye un título tamién reclamáu pola Ilesia Ortodoxa y pola Ilesia Anglicana. Ye'l obispu de Roma. La pallabra papa vien del latín papas y ésti del griegu πάππας (páppas), que quier decir 'padre'. Amás dícese que ye l'acrónimu de Petri Apostoli Potestatem Accipiens, qu'en latín quier dicir "El que sucede al Apóstol Pedro". Category:Papa als:Papst ja:ローマ教皇 ko:교황 ms:Paus (Katholik) simple:Pope th:พระสันตะปาปา

Armenia

Hayastani Hanrapetut'yun
Հայաստանի Հանրապետություն
125px
(En Detalle) (En Detalle)
250px
Idioma oficialArmeniu
CapitalYereván
Primer ministru Andranik Markaryan
Presidente Robert Kocharian
Superficie
 - Total
 - % agua
Llugar nº ??
29.800 km²
4,7%
Población Total (2003) Densidá Llugar nº ?? 3 326 448 112/km²
Independencia23 de setiembre de 1991
Moneda Dram, AMD
Fusu horariu UTC +5
Xentiliciu Armeniu
Himnu nacional Mer hayrenik (la patria de nueso)
Dominiu Internet.am
Códigu telefónicu314
Armenia ye un país asiáticu asitiáu nel Cáucasu. Tien llendes al norte con Xeorxa, al leste con Azerbaiyán, al sur col Irán y al oeste con Turquía y la fasteira azerí de Nah.icheván. La capital ye Yereván.

Enllaces esternos


- [http://www.armenica.org Armenia.org - Historia] Categoría:Armenia ja:アルメニア ko:아르메니아 ms:Armenia simple:Armenia th:ประเทศอาร์เมเนีย zh-min-nan:Hayastan

Afganistán

Afganistán ye un país allugáu n'Asia que llenda con Irán al oeste, con Paquistán al sur y al esti, con Turkmenistán, Uzbequistán y Tayiquistán nel norte y China nel estremu más oriental del país. Nun tien salida al mar. El gobiernu d'aguañu decidió qu'esti seya'l nome provisional del país hasta aprobar la constitución. L'anterior gobiernu talibán diba camudar el nome oficial del país, Estáu Islámicu del Afganistán, pol de Emiratu Islámicu del Afganistán, nome que namás ta reconocíu por Arabia Saudita, los Emiratos Árabes Uníos y Paquistán.

Hestoria

Nel sieglu XIX el territoriu que güei correspuende a Afganistán formaba parte del Imperiu Britanicu. Dempués de la Primera Guerra Mundial Afganistán independizose. Acabantes los años 1970 la URSS invadió'l país y ocupólu durante la siguiente decada, lliberándolo cuando cayó'l bloque soviéticu. Enantes de finar el sieglu XX, el movimientu integrista Taliban, garró'l control del país y fizo un réxime basáu na xaria. Dempués de los atentaos del 11 de setiembre de 2001 en Nueva York, los Estaos Uníos invadieron el territoriu afganu, derrocando a los talibanes, que sofitaben al grupu terrorista Al Qaeda, e instaurandu un gobiernu provisonal dirixiu dende EEUU hasta les ellecciones de 2004. Fue elexíu Hamid Karzai como presidente.

Gobiernu y Política

Afganistán tá formau por 32 provincies, o velayat: Categoría:Afganistán als:Afghanistan ja:アフガニスタン ko:아프가니스탄 ms:Afghanistan simple:Afghanistan th:ประเทศอัฟกานิสถาน zh-min-nan:Afghanistan

Chinu

El chinu mandarín (putonghua 普通话, beifanghua 北方话) ye la mayor llingua de la familia d'idiomes sinotibetanos, con más de 836 millones de falantes, magar que poco más de 200 la tienen como idioma maternu, según el caberu (y primer) censu nacional llingüísticos espublizáu fai poco, declarando los encuestaos que'l 18% la tienen como llingua materna y un 52% la entienden. Ye lingua franca en toa China, y ye Idioma oficial en Taiwán y Singapur. Ye ún de los seis idiomes oficiales de la ONU. El chinu ye una llingua monosilábica, analítica y tonal. Nun tien flexón verbal (ye la llingua analítica por escelencia), y amósase reacia a los préstamos llingüísticos. Category:Llingües sinotibetanes ja:北京語 simple:ZhongWen th:ภาษาจีนกลาง

Tártaru

Tártaru pue facer referencia a:
- Tártaru, ye una llingua túrcica.
- Tártaru, divinidá primordial griega que representaba l'inframundiu. ja:タタール語 ko:타타르어

1291

1290 1292

Fechos


- -

Nacencies


- -

Muertes


- - Category:Sieglu XIII als:1291 ko:1291년

8 de xineru

Abreviatures ° : fecha de nacencia † : fecha de la muerte

Fechos


- 1679 - L'esplorador francés Cavelier de La Salle aporta a les catarates del Niágara.
- 1806 - Los ingleses ocupen el cabu de Bona Esperanza.
- 1909 - Francia- La Cámara francesa refuga la propuesta d' abolición de la pena muerte.
- 1912 - Aniciase en Sudáfrica'lCongresu Nacional Africanu
- 1959
  - - Fidel Castro entra en La Habana coles sos tropes guerrileres, consolidando'l trunfu de la revolución cubana.
  - - Charles de Gaulle ye nomáu presidente de la quinta República Francesa.
- 1982 - El Principáu d'Andorra elixe por primera vez na historia un presidente del gobiernu: Oscar Ribas.
- 1994 - Llanzamientu de la nave rusa Soyuz con destín a la estación espacial Mir.

Nacencies


- 1870 - Jerez de la Frontera ( Cádiz ) : Miguel Primo de Rivera, militar y dictador español ente 1923 y 1925 ( † 16 de marzu de 1930 ).
- 1934 - Mont-Saint-Aignan ( Normandía ): Jacques Anquetil, corredor ciclista francés ( 18 de payares de 1987 ).
- 1933 - Barcelona : Juan Faneca Roca, conocíu como Juan Marsé, escritor español.
- 1935 - Tupelo ( Mississippi ) : Elvis Presley,el rei, cantante norteamericanu de rock ( † 16 d'agostu de 1977 ).
- 1942 - Oxford : Stephen Hawking, físicu británicu .
- 1947 - Londres: David Robert Jones, conocíu como David Bowie, cantante británicu.
- 1957 - Valencia : Juan Ignacio Duato, conocíu como Nacho Duato, baillarín español.

Muertes


- 1324 - Venecia : Marco Polo, viaxeru y esplorador venecianu ( ° 15 de setiembre de 1254)
- 1337 - Florencia - Giotto di Bodone, pintor, escultor y arquitectu italianu ( ° 1267 )
- 1642 - Florencia : Galileo Galilei, físicu y astrónomu italianu ( ° 15 de febreru de 1564 ).
- 1879 - Logroño : Baldomero Espartero, militar y políticu español ( ° 27 d'ochobre de 1793 ).
- 1896 - París : Paul Verlaine, poeta francés ( ° 30 de marzu de 1844).
- 1941 - Nyeri ( Kenia ) : Robert Baden-Powell, militar británicu fundador del movimientu scout ( ° 22 de febreru de 1857 ).
- 1990 - Barcelona : Jaime Gil de Biedma, poeta español ( ° 13 de payares de 1929 ).
- 1996
  - Majadahonda ( Madrid ), Carmen Conde, Florentina del Mar, escritora española ( ° 1907 ).
  - París - François Mitterrand, políticu francés, Presidente de la República ente 1981 y 1995 ( ° 26 d'ochobre de 1916 ).

Ver tamién


- 7 de xineru | 9 de xineru 08 ja:1月8日 ko:1월 8일 simple:January 8

1324

1323 1325 Abreviatures ° : fecha de nacencia † : fecha de la muerte

Fechos


- -

Nacencies


- -

Muertes


- 8 de xineru - Venecia Marco Polo, viaxeru y esplorador italianu (° 15 de setiembre de 1254). Category:Sieglu XIV ko:1324년 simple:1324

Bayeux (Kanton)

Der Kanton Bayeux ist eine Untergliederung des Arrondissements Bayeux im Département Calvados in der Region Basse-Normandie in Frankreich.

Geschichte

Der Kanton wurde am 4. März 1790 im Zuge der Einrichtung der Départements als Teil des damaligen "Distrikts Bayeux" gegründet. Mit der Gründung der Arrondissements am 17.Februar 1800 wurde der Kanton als Teil des damaligen Arrondissements Bayeux neu zugeschnitten. Siehe auch Geschichte Calvados und Geschichte Arrondissement Bayeux.

Geografie

Der Kanton grenzt im Norden an den Kanton Ryes, im Osten an die Kantone Creully und Tilly-sur-Seulles im Arrondissement Caen, im Süden an den Kanton Balleroy und im Westen an den Kanton Trévières.

Kommunen

Die größten Kommunen des Kantons sind (> 4.000 Einwohner (1999)):
- Bayeux (14.961) siehe auch: Kommunen im Kanton Bayeux Kategorie:Französischer Kanton

venice luxury hotels porady budowlane wynajem autokarw kultura luxury hotel prague










































:: RELATED NEWS ::

Moral reason
"In theory, there is no difference between theory and practice. But, in practice, there is." -- Jan L. A. van de Snepscheut
In philosophy, practical reason is the application of reason to deciding what to do (reason involved in decision-making or action), as opposed to, for example, deciding whether Isaac Newton's physics is superior to the continental vortex physics; that wou

Theoretical reason
"In theory, there is no difference between theory and practice. But, in practice, there is." -- Jan L. A. van de Snepscheut
Speculative reason is theoretical (or logical, deductive) thought (sometimes called theoretical reason), as opposed to practical (active, willing) thought. The distinction between the two goes at least as far back as the ancient Greeks philosophers, such as Plato and Aristotle, who distinguishe
Davis Entertainment
Davis Entertainment is an independent film production company, founded by John Davis in 1985.

Selected filmography


- License to Drive (1988)
- Little Monsters (1989)
- 311's only live album release. Recorded during the Transistor tour. Notable for Chad Sexton's 2 minute, 47 second drum solo during "Applied Science."

Track listing

#"Down" (311) — 3:14 #"Homebrew" (311) — 3:28 #"Beautiful Disaster" (311) — 4:04 #"Misdirected Hostility" (311) — 3:18 #"Freak Out" (311) — 3:49 #"Nix Hex" (311) — 5:03 #"Applied Science" (311) — 5:21 #"Omaha Stylee" (311) — 3:45 #"Tribute" (311) — 4:33 #"Gala
Intar
An intar is a fictional weapon from the sci-fi TV series Stargate SG-1. It first appeared in the third season episode Rules Of Engagement, where they were used by Jaffa for training purposes. (It is unknown whether all Jaffa have access to intars as they have only been seen to be used by those loyal to A
Red Hat Certified Architect
Red Hat Certified Architect (RHCA) is the advanced certification program from Red Hat, described as capstone to Red Hat Certified Engineer. The RHCA is relatively new, and few have earned it so far. Red Hat is giving away a Mini Cooper to one of the first 50 people to complete the rigorous requirements.
All Rights Reserved 2005 wikimiki.org