Monoteisme

El monoteisme és la creença en un Déu únic, tot-poderós, omnipresent i savi. Algunes religions monoteistes (en ordre d'aparició):
- Judaisme
- Cristianisme
- Islamisme
- Fe Bahà'í Categoria:Religió ja:一神教

Déu

#Deïtat a la qual donen o han donat culte les diverses religions. Qualsevol dels éssers superiors a l'home amb capacitats sobrenaturals. Vegeu mitologia. #En les religions monoteistes (judaisme, cristianisme i islamisme), ésser suprem i suposadament omnipotent que és considerat com el creador de l'Univers. La concepció de "Déu" (en aquest cas cal iniciar-ho amb majúscula) no és idèntica en aquestes tres religions, encara que totes parteixen de l'Antic Testament. Així, per exemple, la majoria dels cristians, creuen en la Santíssima Trinitat. Tot i la seva suposada omnipotència, també creuen que no té la capacitat de conèixer el comportament futur dels humans, ja que alhora estan dotats de llibertat de comportament. Hi ha qui defineix la Teologia com la ciència que tracta de Déu, tot i que no es basi en els mètodes científics i no pugui ser considerada com a tal. En rigor no és, doncs, una ciència. Les societats, a més, se solen donar a si mateixes una moral de comportament inspirada en el llibre de revelació de la religió majoritària: per al cristianisme és la Bíblia, i per a l'Islam l'Alcorà. En política, el dret a governar prové directament de Déu per a les societats més primitives, especialment a l'Edat mitjana. Fins i tot en època franquista es governava per la gràcia de Déu. Històricament, la fe ha servit, a més, de justificació de tot allò que encara no es comprèn científicament. Les persones que neguen l'existència de déus es denominen atees. La desaparició de la certesa d'existència de déu és comentada per autors com Nietzsche. Per a alguns d'aquests, el concepte de Déu ens ha deixat com seqüela una innombrable quantitat de tradicions i costums mantinguts en "el seu nom" que han deixat a l'humà, com ser animal, en segon pla, cosa que ha fet girar la història de manera transcendental en contra d'ell mateix, deixant-ho subjecte a la voluntat d'aquest concepte intangible, i limitant la seva vida i criança per generacions i generacions sobre la base del seu discurs. Les persones que ni afirmen ni neguen l'existència de déus, es denominen agnòstiques. No creuen ni en l'existència ni en l'inexistència de déus. Categoria:Teologia simple:God

Judaisme

El judaisme és la cultura religiosa del poble jueu. És una de les primeres religions monoteïstes i una de les tradicions religioses més antigues que encara es practiquen. Els dogmes i la història del judaisme són el fonament del cristianisme, i l'origen de l'islam està vinculat teològicament amb el judaisme per mitjà del personatge d'Abraham.

Introducció

Per al jueu, a diferència de les religions occidentals, el judaisme és un concepte més ampli que pot incloure religió, raça, terra, etnicitat i cultura, i només pot comprendre's en termes de 4.000 anys d'història. D'acord als teòlegs jueus i als historiadors, certes qualitats van distingir al judaisme d'altres religions que existien quan aquest va emergir:
- La primera característica és el monoteisme. La noció del monoteisme es deriva directament de la Torà, i del primer dels deu manaments, que presenta un Déu únic omnipresent i omniscient que ha creat tot el que existeix i que demana adoració exclusiva. La Torà presenta també un Déu perfecte, però preocupat per la humanitat, i amb qui vol relacionar-se personalment.
- La segona característica és el concepte d'un Déu que és Esperit, i que no havia de ser representat per cap imatge, segons la prohibició del segon dels deu manaments, i que el jueus no havien de prosternar-se davant cap imatge per oferir adoració. En les religions politeistes d'aleshores, els déus estaven limitats per les preocupacions dels seus desigs personals irrellevants al benestar de la humanitat, que havia interferència en les seves decisions o poders, o que eren fal·libles i imperfectes com els humans. Els déus de les religions politeistes d'aleshores eren representats per imatges i/o escultures davant les quals els creients havien d'oferir adoració.
- La tercera característica única de l'època, era la introducció d'un exhaustiu llistat de lleis de comportament diari per mitjà del qual s'estableix una relació amb Déu, conegudes com les 613 mitzvot, que havien de ser observades pels fills d'Israel. Altres religions d'aleshores estaven caracteritzades pels temples, per una casta i jerarquia sacerdotal superior, i per l'adoració per mitjà dels sacrificis. Encara que els jueus tenien un temple i oferien sacrificis d'adoració i remoció dels pecats, la tribu sacerdotal exercia només una funció especial, però no eren intermediaris de la comunió amb Déu, i els sacrificis no eren l'únic mitjà d'adoració i comunió amb Déu. Així doncs, el judaisme proposava una comunió personal i sense intermediaris amb un Déu omnipresent que era assequible en cada activitat de la vida. Pel judaisme l'adoració a Déu dintre de l'espectre de les activitats diàries té el mateix nivell que l'adoració en temples. El sàbat, per exemple, és una adoració familiar o personal que ha d'observar-se com s'observen les altres festes religioses i les activitats del temple. Atès que el cristianisme es considera a sí mateix el compliment del judaisme, per la vinguda del messies en la persona de Jesucrist, aquests conceptes sobre el caràcter de Déu i l'adoració van formar part de la doctrina de l'Església Primitiva cristiana, encara que al llarg de la història, algunes denominacions o branques del cristianisme han elevat la importància de la jerarquia sacerdotal o de l'adoració en temples.

Doctrina

La seva doctrina es recull en la Tanakh o Bíblia Hebrea (Antic Testament) i el Talmud, i es fonamenta en la creença en un sol Déu, la seva aliança amb el poble d'Israel, els deu manaments i la futura arribada del Messies. Aquests són els punts principals de la doctrina jueva:
- Déu és únic: el judaisme està basat en un monoteisme estricte, en la creença en un Déu, el creador etern de l'univers i la font de la moralitat. Els jueus no creuen en una Trinitat ni dualitat de Déu.
- Déu es omnipotent i omniscient.
- Déu no té cos, i es etern.
- Només a Déu s'ha de pregar. Qualsevol doctrina que proposi un intermediari entre l'home i Déu és herètica.
- La Bíblia hebrea, i les creences descrites al Mishnah i al Talmud, són producte de la revelació divina.
- Les paraules dels profetes son veritables.
- Moisès és el profeta més important.
- La Torà (els cinc llibres de Moisès) és el text principal del judaisme.
- Déu recompensarà als que obeeixen els seus manaments, i castigarà als que els violen.
- Déu va escollir al poble jueu per a establir un pacte únic amb Ell.
- Haurà un moshiach (messies) i una era messiànica.
- L'ànima és pura al naixement. Els nens neixen amb un yetzer ha'tov, una tendència per a fer el bé, i un yetzer ha'ra, una tendència per a fer el mal. Aleshores, els humans tenen la lliure voluntat per a escollir el camí.
- Els homes poden realitzar propiciació pels pecats per mitjà de l'oració, el penediment i del tzedakah (donar a la caritat, i als pobres).

Celebracions

El sàbat (xabbâth, dissabte) és el descans setmanal que comença la nit del divendres i acaba la nit del dissabte, on s'ha de celebrar la creació de Déu, i es commemora el descans de Déu per a contemplar la creació. Durant el sàbat no s'ha de realitzar cap feina. El sàbat és considerat la celebració més important del judaisme. Altres celebracions són el Iom Kippur i la Pasqua.

Denominacions del judaisme

Al llarg dels últims dos segles la comunitat jueva s'ha dividit en diverses denominacions, cadascuna amb un enteniment diferent dels principis que ha d'acceptar un jueu, i com ha de viure un jueu. A diferència de les denominacions cristianes, aquestes diferències doctrinals no són absolutament divisòries, i els conservadors poden lliurement assistir a una sinagoga ortodoxa o reformada.
- El judaisme ortodox, sosté que la Torà va ser escrita per Déu, dictada a Moisès, i que les lleis han de ser observades i són immutables. Els jueus ortodoxos consideren que el Shulkhan Arukh, un codi legal del segle XVI és la codificació definitiva de la llei jueva, i afirmen que hi ha una continuïtat entre el judaisme abans de la Il·lustració, i el judaisme ortodox modern. El judaisme ortodox consisteix del judaisme ortodox modern i del judaisme haredi. La majoria dels ortodoxos admeten una forma particular de la teologia jueva basada en els principis de Maimonides.
- El judaisme reformat, també conegut com a "judaisme progressiu", i al Regne Unit com a "judaisme liberal", es va originar a Alemanya com a resposta a la Il·lustració. El judaisme reformat inicialment definia al judaisme com una religió i no pas com una raça o cultura i rebutjava les ordenançes rituals de la Torà. El judaisme reformat va desenvolupar les reunions d'oració en llengues vernacles. Avui dia, però, moltes congregacions reformades han retornat a les oracions en hebreu (a més que ja és la primera llengua de la majoria dels israelians), i promouen l'observació d'alguns preceptes de la llei jueva.
- El judaisme conservador, conegut també com "judaisme masorti" (de l'hebreu que significa "tradicional"). Masorti és el títol oficial que té a Israel també, encara que té un significat més general. El judaisme conservador es va formar als Estats Units a finals del segle XIX per la fusió de dos grups: els jueus reformats que no volien el rebuig emfàtic de la llei jueva, i els jueus ortodoxos que no acceptaven la creença en la "llei oral" (que declara la continuïtat de la revelació de Déu al Sinai i la llei del Shulkah Arukh), i que preferien promoure l'estudi dels texts jueus i la història d'Israel. Els conservadors emfatitzen que els jueus constitueixen una nació i alhora una religió. També emfatitzen la seva identificació amb els amoraim, els savis del Talumd que acceptaven els debats sobre les interpretacions de la llei jueva.
- El judaisme reconstructivista va començar com una filosofia d'un rabí del judaisme conservador. Aquesta denominació emfatitza la re-interpretació del judaisme per adaptar-la a la filosofia dels temps moderns. La majoria dels jueus religiosos no consideren que la denominació sigui una manera vàlida per a designar als jueus, sinó que el més important és la seva observació de la religió. Per als jueus ortodoxos, per exemple, els jueus que no observen les lleis del sàbat i del Yom Tov (els dies religiosos), el Kashrut i la puresa familiar, no són religiosos. Categoria:Judaisme ja:ユダヤ教 ko:유대교 ms:Yahudi nb:Jødedom simple:Judaism th:ยูได zh-min-nan:Iu-thài-kàu

Cristianisme

El cristianisme és una religió monoteista basada en la vida, els ensenyaments, i d'acord al Nou Testament en la crucifixió i resurrecció de Jesús de Natzaret. Els cristians creuen que Jesús és el fill de Déu i el Messies dels jueus profetitzat en l'Antic Testament o Tanakh. Encara que el cristianisme és monoteista, la majoria dels cristians creuen que Déu existeix en tres persones, Déu Pare, Déu Fill (Jesús) i Déu Esperit Sant, doctrina coneguda com a Santíssima Trinitat. Hi ha vàries confessions o esglésies que s'anomenen cristianes i comparteixen aquesta base, però difereixen en altres aspectes de la seva doctrina, o en la seva organització.

Branques del cristianisme

Les branques principals del cristianisme són:
- Catolicisme, la més nombrosa, que accepta l'autoritat del Papa de Roma.
- Protestantisme, que inclou un gran nombre d'Esglésies independents, que no accepten l'autoritat del Papa.
- Cristianisme ortodox, que comprèn l'Eslgésia Ortodoxa Grega i l'Eslgésia Ortodoxa Oriental
- Restauracionisme, que inclou altres grups com els Testimonis de Jehovà i els mormons Avui en dia, és la religió amb més practicants arreu del món: 2.200 milions de persones, és a dir, un 34% de la població total.

Història del cristianisme

Els únics documents històrics sobre el començament del cristianisme són els evangelis del Nou Testament i el Llibre dels Actes dels Apòstols. El cristianisme es va originar al segle I a partir del judaisme, immediatament després de la mort de Jesús de Natzaret. El creients van ser anomenats cristians per primera vegada a Antioquia, on es van establir després de la persecusió inicial a Judea. Després del Primer Concili de Jerusalem, els creients, originalment jueus, segons la tradició cristiana, per revelació de l'Esperit Sant, van acceptar als gentils (no jueus) a la fe cristiana. L'apòstol Pau va portar l'evangeli a diverses regions de l'Imperi Romà. Després de tres segles de persecució es va convertir en la religió oficial de l'Imperi, amb la conversió del llavors emperador Constantí, cosa que va assegurar la seva expansió a tot Europa, Nord d'Àfrica, i part d'Àsia. Més endavant, els països europeus la van exportar a Amèrica i altres parts del món. El cristianisme ha estat la religió majoritària i oficial als Països Catalans fins a l'època moderna.

Doctrina

Encara que hi ha diferències en alguns aspectes de les creences de les diferents denominacions cristianes, totes comparteixen una doctrina bàsica. Aquesta doctrina estableix que el cristianisme és el compliment del judaisme, ja que Jesús de Natzaret és el messies profetitzat en les escriptures de l'Antic Testament que conformen el Tanakh jueu. La creença central del cristianisme és que per mitjà de la fe en la mort i la resurrecció de Jesús, la humanitat pot ser salvada de la mort (física i espiritual), per la redempció dels seus pecats (és a dir, faltes, desobediència i rebel·lió contra Déu). Per mitjà de la gràcia de Déu, la fe i el penediment, els homes i les dones poden ser reconciliats amb Déu per mitjà del perdó i la santificació. Els següents aspectes han format part del fonament doctrinal del cristianisme (avui, els restauracionistes no accepten alguns d'aquests aspectes):
- Déu és una Trinitat, un ser etern que existeix en tres persones: Pare, Fill (El Logos Diví encarnat, Jesucrist) i Esperit Sant.
- Jesús es completament Déu i completament humà.
- Maria, la mare de Jesús, va donar a llum el Fill de Déu, per mitjà de la concepció de l'Esperit Sant, sent verge.
- Jesús és el Messies esperat pels jueus, i hereu al tron de David.
- Jesús és innocent de tot pecat. Per mitjà de la mort i resurrecció de Jesús, els creients són perdonats dels seus pecats i són reconciliats amb Déu. Per mitjà de la fe, els creients reben l'Esperit Sant.
- Jesús retornarà personalment i coroporalment a la terra per jutjar la humanitat, i portar els fidels a la presència de Déu.
- La Bíblia es la Paraula inspirada de Déu, escrita per homes.

Crítica

Hi ha crítics de la religió que creuen que és una derivació del culte a Horus i la Tríada de Thebes o del mistranisme. Categoria:Cristianisme ja:キリスト教 ko:기독교 ms:Kristian simple:Christianity th:คริสต์ศาสนา zh-min-nan:Ki-tok-kàu

Fe Bahà'í

]] La Fe Bahà'í és la més jove de les grans religions mundials. Va ser fundada al 1863 per Bahà'u'llàh i actualment és seguida per més de 7 milions de persones a tot el món. Els Bahà'ís creuen, però, que totes les religions provenen del mateix Déu i que han aparegut amb el Missatge de Déu per a la humanitat a mesura que aquesta ha tingut capacitat per rebre'l. Algunes de les religions anteriors que els bahà'ís afirmen que provenen de Déu (en ordre d'aparició): hinduisme, budisme, judaisme, cristianisme, islam, babisme. El Bàb (en àrab: la Porta, i segons la traducció a l'anglès: the Gate) va proclamar ser l'Enviat de Déu per a la seva època l'any 1844 i que preparava la humanitat sencera per a l'arribada de Bahà'u'llàh.

Enllaços externs

- [http://www.bahai.org The Bahá'í World]
- [http://www.bahaiworldnews.org Bahá'í World News Service]
- [http://reference.bahai.org Bahá'í Reference Library]
- [http://www.onecountry.org One Country]
- [http://www.bic-un.bahai.org Bahá'í International Community]
- [http://www.bahaindex.com Bahá'í Faith Index]
- [http://bahai-library.org Bahá'í Academics Resource Library] Categoria:Religions ja:バハーイー教 ko:바하이 신앙 ms:Bahai th:บาไฮ

Noble County, IN

Noble County, Indiana

thrifty car rental hoteles amsterdam Online Casino warsaw bars and cafes sylwester w g�rach

:: RELATED NEWS ::

Теорема
Теорема (латински theōrēma, од грчког theōrein, посматрати) је идеја чија се истинитост може доказати принципима дедуктивног закључивања. Разликује се од аксиома по томе што је потребан доказ за утв�