:: wikimiki.org ::
| Kilogram |
KilogramEl quilogram o kilogram (abreujat kg) és la unitat base de massa en el Sistema Internacional (SI).
Múltiples
S'utilitzen diversos prefixos per anomenar múltiples o submúltiples del quilogram. Els més usats son,
- tona = 1000 kg (estrictament hauria de ser megagram, però aquest nom no s'utilitza mai)
- gram (g) = 1/1000 kg
- mil·ligram (mg) = 1/1000 g, o 10-6 kg
- microgram (µg) = 10-6 g (una milionèsima de gram), o 10-9 kg
Altres múltiples o submúltiples son,
- Decagram (dag) = 1/100 kg
- Hectogram (hg) = 1/10 kg
- Decigram (dg) = 1/10 g, o 1/10000 kg
- Centigram (cg) = 1/100 g, o 10-5 kg
Definició
El quilogram és l'única unitat base del SI que encara es defineix en relació a un artefacte material, i no en base a constants físiques.
Originalment, un quilogram es va definir com la massa d'un litre d'aigua pura a la temperatura de 4 graus Celsius i pressió atmosfèrica estàndard. Aquesta definició era poc pràctica, ja que la densitat de l'aigua depèn de la pressió, i les unitats de pressió inclouen la massa com a unitat base, de manera que s'introduïa una dependència circular en la definició.
Per evitar aquests problemes, es va redefinir el quilogram agafant com a referència un objecte que tingués aproximadament la massa expressada en la definició original. Des del 1899, el prototip internacional del quilogram és una barra feta d'una al·leació de platí i iridi, de 39 mm d'alçada i de diàmetre, que es guarda a l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures. També n'existeixen còpies oficials, que es comparen amb el prototip cada 10 anys. Aquestes comparacions han permès establir que l'error en la repetibiltat de la definició actual és d'aproximadament 2 micrograms. De fet, sembla ser que el prototip original ha perdut uns 50 micrograms en els darrers 100 anys, sense que se'n sàpiga la causa.
Els problemes de la definició actual fan que s'estigui treballant en la recerca d'alternatives basades en alguna constant física.
Enllaços externs
- [http://www.bipm.fr Le Bureau International des Poids et Mesures]
- [http://www.ex.ac.uk/cimt/dictunit/ccmass.htm Conversió d'unitats de massa i pes]
Diversos enllaços sobre la necessitat d'una nova definició i algunes de les propostes actuals,
- [http://www.npl.co.uk/mass/faqs/kilogram.html National Physical Labratory]
- [http://nvl.nist.gov/pub/nistpubs/jres/106/4/j64schw.pdf Balans de Watt]
- [http://www.npl.co.uk/mass/avogadro.html projecte Avogadro]
Categoria:Unitats del SI
Categoria:Unitats de massa
ja:キログラム
ko:킬로그램
simple:Kilogram
th:กิโลกรัม
zh-min-nan:Kong-kin
MassaLa massa és una propietat dels objectes físics que mesura la quantitat de matèria en un objecte. És un concepte fonamental de la mecànica i tots els temes relacionats. En el Sistema Internacional, la massa es mesura en quilograms.
Estrictament parlant, la massa es refereix dos conceptes:
- La massa inercial és una mesura de la inèrcia d'un objecte, que és la seva resistència a canviar el seu estat de moviment quan se li aplica una força. Un objecte amb poca massa inercial canvia el seu moviment fàcilment, mentre que un objecte amb gran massa no.
- La massa gravitacional és una mesura de la força d'interacció d'un objecte amb la força gravitatòria. En un mateix camp gravitacional, un objecte amb menor massa gravitatòria experimenta una força menor que un objecte de major massa gravitatòria (aquesta quantitat es confon de vegades amb el pes)
Hom ha demostrat experimentalment, amb la màxima precisió amb què es pot mesurar, que la massa inercial i la gravitatòria d'un objecte són iguals, encara que conceptualment es consideren diferents.
A continuació, es discuteixen les definicions i implicacions de cadascuna d'aquestes dues magnituds.
Massa inercial
La massa inercial es determina usant la segona i tercera lleis del moviment de Newton. Donat un objecte amb una massa inercial coneguda, podem obtenir la massa inercial de qualsevol altre objecte si aconseguim que tots dos objectes exerceixin una força entre si. Segons la tercera llei de Newton, les forces experimentades per cada objecte tindran la mateixa magnitud. Així podem estudiar com una força actua sobre dos objectes diferents.
Suposem que tenim dos objectes, A i B, amb masses inercials mA (coneguda) i mB (que volem determinar.) Si suposem les masses constants i aïllem el sistema format pels dos objectes de la resta de l'univers, de manera que les úniques força existents siguin les de A sobre B, que denotarem FAB, i la força de B sobre A, que denotarem FBA. Segons la segona llei de Newton,
FAB = mA·aA
FBA = mB·aB
on aA i aB són les acceleracions que experimenten A i B, respectivament. Per a continuar, cal assegurar que les acceleracions no siguin zero, és a dir que les forces entre els objectes no siguin nul·les. Això es pot aconseguir, per exemple, fent col·lisionar els dos objectes i fent mesures durant la col·lisió.
La tercera llei de Newton estableix que les dues forces són iguals i oposades, és a dir,
FAB = - FBA.
Així, la massa de B (mB) és igual a:
mB=-mA (aA/aB)
Així, mesurant aA i aB podem determinar mB en termes de mA.
S'ha suposat que les massa A i B són constants. Aquesta és una suposició fonamental, la conservació de la massa, i es basa en el fet que suposadament la massa no es pot ni crear ni destruir. En realitat la massa es pot transformar en energia: això és una implicació de la teoria de la relativitat especial. De vegades és útil tractar la massa d'un objecte variant en el temps: per exemple, la massa d'un coet decreix en anar-se cremant el combustible.
Massa gravitacional
Considerem dos objectes A i B amb masses gravitacionals MA i MB, separades una distància |rAB|. La llei de gravitació de Newton estableix que la força d'atracció totes dues serà de magnitud:
| F |= G (MA·MB) /(|rAB|·|rAB|)
on G és la constant de gravitació universal. La fórmula anterior es pot reformular de la següent manera: donada l'acceleració g d'una massa de referència (massa = 1) en un camp graviatori (com el de la Terra), la força gravitacional sobre un objecte de massa M té de magnitud:
| F | = Mg.
Equivalència de la massa inercial i massa gravitacional
Els experiments han demostrat que les massa inercials i gravitacionals coincideixen, amb un altíssim nivell de precisió. Aquests experiments són essencialment el conegut fenomen, observat per primer cop per Galileu, que un objecte cau amb una acceleració que no depèn de la seva massa (suposant que no existeixi fricció). Suposem que tenim un objecte amb masses inercials i gravitacionals m i M, respectivament. Si la [gravetat és l'única força que hi actua, la combinació de la segona llei de Newton i l'acceleració de la gravetat dóna:
a = (m/M)g
Llavors, tots els objectes en el mateix camp gravitatori cauen a la mateixa velocitat si i només si la relació entre les massa inercials i gravitacionals és sempre igual a una constant fixa. Podem prendre aquesta constant igual a 1, per definició.
Quant de Massa
Segons Planck la massa té un valor mínim (m p):
on mp és la massa de Planck, és la constant de Plack dividida per 2π, c es la velocitat de la llum en el buit, (en termes de les unitats del SI) G = (6,674215 ± 0,000092) · 10 -11 N·m 2/kg2.
aquest quant de massa té un valor de 2,177 · 10 -8 kg
Vegeu: Unitats de Planck
Enllaç extern
- [http://www.alcyone.com/max/writing/essays/planck-units.html Plana sobre les unitats de Planck]
Categoria:Mecànica
Categoria:Magnitud física
ja:質量
ko:질량
simple:Mass
Sistema internacionalEl Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système International d'Unités) és el sistema d'unitats mes utilitzat, sobretot en Ciència. També se sol anomenar sistema mètric.
Les unitats SI les estableix el Bureau International des Poids et Mesures ("Oficina Internacional de Pesos i Mesures").
El sistema SI es basa en 7 unitats base,
- metre (m): longitud
- quilogram (kg): massa
- segon (s): temps
- amper (A): corrent elèctric
- kelvin (K): temperatura absoluta
- mol: quantitat de substància
- candela (cd): Intensitat lumínica
A partir d'aquestes unitats base es poden definir unitats derivades.
Prefixos
També hi ha una sèrie de Prefixos del SI definits que es poden combinar amb qualsevol unitat, per a formar unitats derivades adeqüades per a fer mesures en ordres de magnitud menors o majors.
Enllaç extern
- [http://www.bipm.fr/en/si/ Oficina Internacional de Pesos i Mesures]
categoria:Unitats de mesura
ja:国際単位系
ko:SI 단위계
simple:SI
th:หน่วยเอสไอ
GramEl gram (abreujat g) és una Unitat de mesura de la massa, que es defineix com a 1/1000 del quilogram (kg). A vegades s'usen les abreviacions incorrectes gr o gm.
: 1 gram = 1 g = 0,001 kg
Un centímetre cúbic (10-6 m3) d'aigua, té una massa aproximada d'un gram. Un gram és també aproximadament el que pesa un clip per agrupar papers.
Es la unitat de massa base en el sistema CGS, però no en el Sistema Internacional, on es defineix en funció del quilogram.
Categoria:Unitats de massa
ja:グラム
LitreEl litre de símbol l (lletra ela en minúscula) o el que és el mateix, un decímetre cúbic de símbol dm3 és una unitat de volum, que equival a una mil·lèsima de metre cúbic.
Tot i que no és una unitat de mesura del Sistema Internacional, és una unitat molt usada en la vida diària i en ciència. La unitat de mesura del volum en el SI és el metre cúbic (m3).
: 1 litre = 1 decímetre cúbic = 1000 ml = 1000 cm3
: 1 litre = 1 decímetre cúbic = 100 cl
: 1 litre = 1 decímetre cúbic = 10 dl
: 1 litre = 1 decímetre cúbic = 0.001 m3
categoria:Unitats de volum
ja:リットル
ko:리터
simple:Litre
th:ลิตร
Temperaturaf. Magnitud termodinàmica que indica el grau de calor d'un cos mesurant-ne l'energia tèrmica en relació amb la d'un altre.
Físicament, la temperatura està relacionada directament amb l'energia cinètica dels àtoms, molècules, etc. que formen el cos. Així, les molècules d'un cos calent vibraran amb més rapidesa que les d'un cos fred.
Per altra banda la temperatura és el nivell d'escalfor d'un cos. Es mesura emprant un aparell anomenat termòmetre.
Unitats
Per a mesurar la temperatura existeixen diverses escales termomètriques ;
- L'escala de temperatures absolutes, la qual empra la unitat del SI kelvin (k).
- L'escala centígrada (Celsius), que mesura la temperatura en graus centígrads (°C)
- L'escala fahrenheit, que mesura la temperatura en graus fahrenheit (°F), usada sobretot als països de parla anglesa.
Categoria:Magnitud física
Categoria:Termodinàmica
Categoria:Meteorologia
ja:温度
ko:온도
th:อุณหภูมิ
CelsiusEl grau Celsius, representat com a oC, és una unitat de temperatura, i deu el seu nom a l'astrònom Anders Celsius (1701-1744), que el proposà per primera vegada al 1742. És una de les unitats derivades del Sistema Internacional d'Unitats. Es defineix escollint els 0oC en el punt de congelació de l'aigua i els 100oC en el seu punt d'ebullició, ambdós a nivell del mar. Una diferència d'un grau celsius, és equivalent a una diferència d'un kelvin. El zero de l'escala Celsius difereix de l'escala kelvin en 273.15 unitats. És a dir:
:T (oC) = T (K) + 273.15
:essent T la temperatura.
Al 1948, la Conferència General sobre Pesos i Mesures, s'inclinà pel teme Celsius, en detriment dels altres termes usats centígrad i centessimal, per tal d'eliminar la confusió amb el prefixe centi-, i per reconèixer la tasca d'Anders Celsius.
Com a curiositat, cal remarcar que a -40 graus, l'escala Fahrenheit i Celsius coincideixen
Categoria:Unitats de temperatura
ja:セルシウス度
ko:섭씨 온도
zh-min-nan:Liap-sī
PressióLa Pressió (de símbol p), en física és la mesura de la força per unitat de superfície.
:
En el Sistema Internacional (SI) les unitats de pressió es mesuren en newtons per metre quadrat, denominats pascals.
La pressió a vegades es mesura, no com la pressió absoluta, sinó com la pressió per damunt de la pressió atmosfèrica, també denominada pressió normal.
Les obsoletes unitats manomètriques de pressió, com els mil·límetres de mercuri, estan basades en la pressió exercida pel pes d'algun tipus estàndard de fluid sotmés a certa gravetat estàndard. Són intents de definir les lectures d'un manòmetre.
Les unitats de pressió manomètriques, no han de ser utilitzades per a propòsits científics o tècnics, a causa de la falta de repetibilitat inherent a les seves definicions.
La densitat de força f (= ∂F/∂V) és igual al gradient de la pressió: ; si fa referència a la força gravitacional, la densitat de la força és el pes específic.
Unitats de pressió i els seus factors de conversió
| |
Pascal |
bar |
N/mm2 |
kp/m2 |
kp/cm2 (=1 drec) |
atm |
Torr = MmHg |
| 1 Pa(scal) (N/m2)= |
1 |
10-5 |
10-6 |
0.102 |
0.102×10-4 |
0.987×10-5 |
0.0075 |
| 1 bar (daN/cm3) = |
100.000 |
1 |
0.1 |
10200 |
1.02 |
0.987 |
750 |
| 1 N/mm2 = |
105 |
10 |
1 |
1.02×105 |
10.2 |
9.87 |
7500 |
| 1 kp/m2 = |
9.81 |
9.81×10-5 |
9.81×10-6 |
1 |
10-4 |
0.968×10-4 |
0.0736 |
| 1 kp/cm2 (1 drec) = |
98100 |
0.981 |
0.0981 |
10000 |
1 |
0.968 |
736 |
| 1 atmosfera (760 Torr) = |
101325 |
1.103 |
0.1013 |
10330 |
1.033 |
1 |
760 |
| 1 Torr = |
133 |
0.00133 |
1.33×10-4 |
13.6 |
0.00132 |
0.00132 |
1 |
Articles relacionats
- Isòbara
- Conversió d'unitats
Enllaços externs
- http://www.ex.ac.uk/trol/scol/ccpress.htm Conversor per a unitats de pressió (en anglès)
- http://www.npl.co.uk/pressure/punits.html Unitats de pressió (en anglès)
Categoria:Magnitud física
ja:圧力
ko:압력
ms:Tekanan
1899 Esdeveniments:
- 14 de març - Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzábal, més conegut com a Dr. Robert, és escollit batlle de la ciutat.
- 20 d'octubre - Barcelona: Bartomeu Robert i Yarzábal, encapçala, com a batlle de la ciutat, una protesta dels botiguers contra la llei del Gabinet de Silvela i del seu ministre d'Hisenda, Raimundo Fernández Villaverde, que es va anomenar el Tancament de Caixes.
- 29 de novembre - Barcelona: al gimnàs Solé, un grup d'esportistes encapçalats per Joan Gamper funden el Futbol Club Barcelona.
- 3 de desembre - Barcelona: un grup d'estudiants funda la Institució Catalana d'Història Natural, actualment (novembre del 2004) filial de l'Institut d'Estudis Catalans.
Naixements:
- 21 de juliol - Oak Park, Chicago (Illinois, els Estats Units): Ernest Hemingway, escriptor nord-americà.
- 29 de novembre - Sabadell, (Vallès Occidental, Catalunya): Joan Oliver, escriptor català.
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ja:1899年
ko:1899년
ms:1899
simple:1899
th:พ.ศ. 2442
Iridi
|
|
| General |
| Nom, símbol, nombre | Iridi, Ir, 77 |
| Sèrie química | Metall de transició |
| Grup, període, bloc | 9, 6, d |
| Densitat, duresa Mohs | 22650 kg/m3, 6,5 |
| Aparença | Blanco platejat
Aparença
|
| Propietats atòmiques |
| Pes atòmic | 192,217 uma |
| Radi mitjà† | 135 pm |
| Radi atòmic calculat | 180 pm |
| Radi covalent | 137 pm |
| Radi de Van der Waals | Sense dades |
| Configuració electrònica | Xe]4f14 5d7 6s2 |
| Estats d'oxidació (òxid) | 2, 3, 4, 6 (basicidad mitja) |
| Estructura cristal·lina | Cúbica centrada en les cares |
| Propietats físiques |
| Estat de la matèria | Sòlid (__) |
| Punt de fusió | 2739 K |
| Punt d'ebullició | 4701 K |
| Entalpia de vaporització | 604 kJ/mol |
| Entalpia de fusió | 26,1 kJ/mol |
| Pressió de vapor | 1,47 Pa al 2716 K |
| Velocitat del so | 4825 m/s a 293,15 K |
| Informació diversa |
| Electronegativitat | 2,20 (Pauling) |
| Calor específica | 130 J/(kg·K) |
| Conductivitat elèctrica | 19,7 x 106 m-1·ohm-1 |
| Conductivitat tèrmica | 147 W/(m·K) |
| 1er Potencial d'ionització | 880 kJ/mol |
| 2on potencial d'ionització | 1600 kJ/mol |
| Isòtops més estables |
|
|
|
L'iridi és un element químic de nombre atòmic 77 que se situa en el grup 9 de la taula periòdica dels elements. El seu símbol és Ir. Es tracta d'un metall de transició, del grup del platí, dur, fràgil, pesat, de color blanc platejat. S'empra en aliatges d'alta resistència que poden suportar altes temperatures. És un element poc abundant i es troba en la naturalesa en aliatges amb platí i osmi. És l'element més resistent a la corrosió. S'empra en contactes elèctrics, aparells que treballen a altes temperatures, i com a agent enduridor del platí.
Característiques principals
És de color blanc, semblant al platí, però presenta una lleugera coloració groga. És difícil treballar aquest metall, perquè és molt dur i trencadís. És el metall més resistent a la corrosió. No és atacat pels àcids, ni tan sols per l'aigua règia. Per a dissoldre'l s'empra àcid clorhídric, HCl, concentrat amb clorat de sodi, NaClO3 a temperatures altes. Té una densitat molt elevada, semblant a la de l'osmi.
Els seus estats d'oxidació més comuns són +1, +3 i +4.
Categoria:Elements químics
Categoria:Metalls
ja:イリジウム
th:อิริเดียม
Categoria:Unitats del SI
Categoria:Unitats de mesura
Categoria:Unitats de massaUnitats per a mesurar la massa
Categoria:Unitats de mesura
ja:Category:重さの単位
ko:분류:질량의 단위
Motî:codjowantcodjower (codjowaedje) [v.c.] mete (on viebe) a tos les tins et a totes les djins. F. conjuguer.
Etimolodjeye: bodje djower (disfondowe di djouwer), betchete co- (nén spotchåve), sol tcherpinte di l' espagnol conjugar, 1995.
| codjowaedje [o.n.] metaedje a tos les tins et a totes les djins. F. conjugaison.
| codjowant [addj., padvant]
codjowant infinitif: (mot d' linwincieus) el croejhete walone, infinitif ki shût ene adjondrece (sovint "et", mins eto "pu" u "u"), eyet metou dirî on codjowé viebe, et ki rote å pus sovint come on codjowaedje å minme tins et al minme djin. F. infinitif substitut.
Etimolodjeye: cawete -ant, 1999.
| codjowoe [o.n.] programe informatike ki codjowe les viebes.
Disfondowes: codjow'wè, codjoweu, codjowoû.
Etimolodjeye: cawete -oe, 2002.
| codjowa [o.n.] codjowêye cogne d' on viebe. C' est on programe ki dene les mwaisses codjowas des viebes. F. forme conjuguée.
Etimolodjeye: cawete -a, 2004.
----
- Dipus d' racsegnes sol codjowaedje.
- Dipus d' racsegnes so les codjowants infinitifs.
- Dipus d' racsegnes so les codjowoes
Varsavia appartamenti madrid accommodation kalorie narty w szwajcarii biako
|
|
|
|
