:: wikimiki.org ::

Terrorisme

Terrorisme

. ]] El terrorisme és la utilització del terror amb finalitats polítiques, religioses i socials en general. És a dir, el xantatge contra la classe política, un grup religiós o al conjunt de la societat. Les accions terroristes poden consistir en atemptats contra béns o persones, segrestos, etc. No tota acció violenta és considerada terrorisme. Quan l'objectiu d'aquesta n'és l'obtenció d'una victòria militar, es xerra de lluita armada, mentre quan s'apunta expressament a objectius civils és un atemptat terrorista. Però una diferencia tan clara conceptualment, a la pràctica és difícil de delimitar. Per això, la utilització del terme terrorisme sol ser polèmica. Molts dels grups considerats habitualment com a terroristes s'autodefineixen com a exèrcits, grups d'alliberament popular, etc. D'altra banda, molts governs, sobretot dictadures, utilitzen el terme terrorisme o terrorista per atacar i desprestigiar organitzacions o persones contràries al govern o la seva ideologia. De vegades també s'utilitza el terme terrorisme d'estat en casos de violacions flagrants dels drets humans per part del govern d'un estat, sobretot en el cas de la utilització de grups paramilitars o forces irregulars en la persecució de determinats grups ètnics, socials o ideològics.

Organitzacions terroristes cèlebres

- Al-Qaida (actualitat)
- Bandera Negra
- ETA
- IRA
- Hamàs
- Hezbollah
- Secta dels assassins (segle VIII - segle XIV)
- Setembre Negre

Veure també

- Atemptat - Llista d'atemptats més destacats categoria:terrorisme ja:テロリズム zh-cn:恐怖主义 zh-min-nan:Khióng-pò·-chú-gī

Govern

El Govern o administració és el poder executiu de l'Estat encarregat de complir i fer complir les lleis, mentre que legislar està reservat al poder legislatiu, i la interpretació de les lleis al poder judicial.

Enllaços relacionats

Generalitat de Catalunya el Govern de Catalunya Govern_i_pol%C3%ADtica_d%27Espanya Categoria:Política ja:政府 ko:정부 ms:Kerajaan simple:Government th:รัฐบาล

Ideologia

La ideologia és un conjunt organitzat d'idees d'un grup de la societat. La seva etimologia ve del grec ("eidos", idea, aparença + "logos" ciència, paraula) i la paraula va ser creada per Destutt de Tracy al segle XVIII. Explica la diferència de visions en política, filosofia o ètica i condiciona moltes de les decisions de l'individu, així es qualifica una persona de conservadora, de progressista, de relativista, de fonamentalista... La ideologia no sempre és conscient, ja que va lligada al judici sobre els fets i els altres. Vegeu també: Ideologia política Categoria:Sociologia

Drets humans

ja:人権 zh-min-nan:Jîn-kôan Els drets humans són, segons la teoria jurídica del iusnaturalisme, drets inalienables i pertanyents a tots els éssers humans. Aquesta teoria afirma que aquests drets són necessaris per a assegurar la llibertat i el manteniment d'una qualitat de vida digna, i estan garantits a totes les persones en tot moment i lloc. Els drets inalienables no poden ser concedits, limitats, canviats o venuts (per exemple, un no pot vendre's com esclau). Els drets inalienables només poden ser assegurats o violats. Els drets humans poden ser dividits en dues categories, drets humans positius i negatius. Els drets negatius poden ser expressats com un dret humà positiu, però no en viceversa. Per exemple, el dret d'un nounat a tenir pares que ho cuidin només pot ser expressat positivament.

Història

Els drets humans apareixen per primera vegada en la política anglesa com una exigència burgesa de tenir alguna classe de seguretat contra els abusos de la corona i limitant el poder dels monarques sobre els seus ciutadans creant una sèrie de principis sobre els quals els monarques no podien legislar o decidir. Amb el naixement de l'Assemblea de l'ONU, i la Declaració Universal dels Drets Humans el 10 de desembre de 1948, el concepte de Drets humans s'universalitza. Per la seva naturalesa, els Drets Humans apareixen simplement amb la humanitat, perquè aquests són inherents a l'home, però no han estat reconeguts com a tals fins a la Revolució Francesa, arribant posteriorment a la deguda importància en la cultura jurídica internacional. Cal esmentar, però, que en l'actualitat aquests drets es vulneren.

Classificació

Existeixen diverses formes de classificar els drets humans. Una de les més conegudes és l'anomenada tres generacions, en la qual es pren en compte la seva protecció progressiva.
- Primera generació Es refereix als drets civils i polítics, també denominats "llibertats clàssiques". Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant la Revolució francesa (en l'Assemblea Nacional) i uns anys abans en la Declaració d'Independència dels Estats Units. Aquest primer grup ho constitueixen els reclams que van motivar els principals moviments revolucionaris en diverses parts del món a la fi del segle XVIII. Com resultat d'aquestes lluites, aquestes exigències van ser consagrades com autèntics drets i difosos internacionalment, entre els quals figuren:
- Tota persona té drets i llibertats fonamentals sense distinció de raça, color, idioma, posició social o econòmica.
- Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat jurídica.
- Els homes i les dones posseeixen iguals drets.
- Ningú estarà sotmès a esclavitud o servitud.
- Ningú serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants, ni se li podrà ocasionar dany físic, psíquic o moral.
- Ningú pot ser molestat arbitràriament en la seva vida privada, familiar, domicili o correspondència, ni sofrir atacs a la seva honra o reputació.
- Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència.
- Tota persona té dret a una nacionalitat.
- En cas de persecució política, tota persona té dret a buscar asil i a gaudir d'ell, en qualsevol país.
- Els homes i les dones tenen dret a casar-se i a decidir el nombre de fills que desitgen.
- Tot individu té dret a la llibertat de pensament i de religió.
- Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i expressió d'idees.
- Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífica.
- Segona generació La constitueixen els drets econòmics, socials i culturals, a causa de els quals, l'Estat de Dret pansa a una etapa superior, és a dir, a un Estat Social de Dret. D'aquí el sorgiment del constitucionalisme social que enfronta l'exigència que els drets socials i econòmics, descrits en les normes constitucionals, siguin realment accessibles i gaudibles. Es demanda un Estat de Benestar que implementi accions, programes i estratègies, a fi d'assolir que les persones els gaudeixin de manera efectiva, i són:
- Tota persona té dret a la seguretat social i a obtenir la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals.
- Tota persona té dret al treball en condicions equitatives i satisfactòries.
- Tota persona té dret a formar sindicats per a la defensa dels seus interessos.
- Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri a ella i a la seva família la salut, alimentació, vestit, habitatge, assistència mèdica i els serveis socials necessaris.
- Tota persona té dret a la salut física i mental.
- Durant la maternitat i la infància tota persona té dret a cures i assistència especials.
- Tota persona té dret a l'educació en les seves diverses modalitats.
- L'educació primària i secundària és obligatòria i gratuïta.
- Tercera generació Aquest grup va ser promogut a partir de la dècada dels setanta per a incentivar el progrés social i elevar el nivell de vida de tots els pobles, en un marc de respecte i col·laboració mútua entre les distintes nacions de la comunitat internacional. Entre altres, destaquen els relacionats amb:
- L'autodeterminació.
- La independència econòmica i política.
- La identitat nacional i cultural.
- La pau.
- La coexistència pacífica.
- L'enteniment i confiança.
- La cooperació internacional i regional.
- La justícia internacional.
- L'ús dels avanços de les ciències i la tecnologia.
- La solució dels problemes alimentosos, demogràfics, educatius i ecològics.
- El medi ambient.
- El patrimoni comú de la humanitat.
- El desenvolupament que permeti una vida digna.

Definició liberal moderna dels Drets Humans

Dintre de les cultures polítiques liberals modernes, els drets humans bàsics són definits com aquells que poden ser sostinguts en una societat que segueixi les dues següents regles bàsiques:
- Tots els individus deurien poder actuar de la forma que triïn sempre que al fer-lo no privin a altres individus del mateix dret.
- Tots els individus deuen prendre responsabilitat per les conseqüències dels seus actes. Desafortunadament, diversos tipus d'extremismes creen dificultats per a això, ja sigui no reconeixent els drets en general, o simplement passant alguns drets per damunt per a promoure el seu propi punt de vista. Per tant, l'universalisme en els drets sembla pressuposar liberalisme, un acostament tolerant i no extrem. Isaiah Berlin, defensor del liberalisme, va dir: "La llibertat total pot ser terrible, la igualtat total pot ser igual d'aterridora."

Veure també

- Declaració Universal dels Drets Humans

Enllaços externs

- [http://www.sodepau.org/cat/ Solidaritat Pau Desenvolupament]
- [http://www.vilaweb.com/www/mailobert?id=968738 Garzón demana una comissió de la veritat]
- [http://www.derechos.org/ Derechos Human Rights]
- [http://www.derechos.org/nizkor/ Equip Nizkor] Categoria:Drets humans Categoria:Dret

Bandera Negra

Bandera Negra fou una organització politico-armada que va aparèixer a principis del segle XX . Aquesta va ser una sub-organització d’Estat Català que va protagonitzar l'atemptat contra Alfons XIII a les costes del Garraf i alguna altra acció poc important. La repressió que l’organització va patir a conseqüència d’aquests atemptats va influir molt en la radicalització del moviment nacionalista català. Categoria:Terrorisme Categoria:Segle XX a Catalunya

ETA

ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) és una organització armada d'ideologia marxista, que té com a objectiu la creació d'un estat basc socialista, independent d'Espanya i França. ETA ha practicat habitualment el segrest i l'extorsió a empresaris per finançar-se. Consta com a grup terrorista en les llistes dels Estats Units d'Amèrica i de la Unió Europea, i la majoria dels estats i de la població així ho considera, ja que entre els seus objectius hi ha civils (polítics electes, periodistes, empresaris...). Organitzacions com Amnistia Internacional denuncien anualment les activitats d'ETA en els seus informes. Tot i que havia comptat amb un suport popular significatiu durant la dictadura franquista, des del restabliment de la democràcia a Espanya, tots els partits polítics bascos i espanyols han condemnat les accions d'ETA, a excepció de l'il·legalitzada Batasuna, que considera els atemptats d'ETA conseqüència d'un conflicte entre el poble basc i l'Estat espanyol. El Partit Comunista de les Terres Basques, que aparegué al Parlament basc a les darreres eleccions autonòmiques amb nou diputats, tampoc condemna els atemptats d'ETA alegant que «en aquest moment històric s'ha de superar la dinàmica de condemnes». Els anys de govern del Partit Popular (1996-2004) sota la presidència de José María Aznar van suposar una reducció important dels atemptats de l'organització terrorista, tot i que existeix una certa polèmica de si és per causa d'una política antiterrorista encertada, o a conseqüència de la progresiva reducció de la seva base popular.
Atemptats
Des de la seva fundació, ETA ha assassinat 817 persones, 339 d'elles civils. La seva primera víctima mortal fou el guàrdia civil José Pardines Arcay, però la seva víctima més destacada fou l'expresident del Govern espanyol, almirant Luis Carrero Blanco, assasinat a Madrid per cotxe bomba l'any 1973. Altres accions sonades de l'organització foren l'atemptat frustrat, el 1995 contra l'aleshores president del Partit Popular, José María Aznar, o l'assassinat l'any 2000 de l'exministre de Sanitat, Ernest Lluch. Els darrers atemptats de l'organització, sense víctimes mortals, han estat a les autovies A-5 i A-4, a l'alçada de Maqueda (Toledo) i Madridejos (Toledo) en plena operació sortida de les vacances d'estiu, el 29 de juliol de 2005, amb dos artefactes d'escassa potència. També el 12 de juliol de 2005 ETA va fer esclatar quatre bombes a una central elèctrica de la província de Biscaia, sense causar danys ni materials ni personals.
Detencions
El 3 d'octubre de 2004 va ser detingut a Salis-de-Béarn (França) el considerat número u de la organització, Mikel Albizu, Mikel Antza, juntament amb la seva companya sentimental i també històrica de la banda, Maria Soledad Iparagirre 'Anboto', membre de l'aparell polític.
Treves i negociacions
Al llarg de la seva història, ETA ha declarat vàries totals, la primera d'elles entre el 8 de gener de 1988, que s'allargà, com a conseqüència de les Converses d'Alger fins el 4 d'abril de 1989, quan ETA la donà per acabada degut al fracàs de les negociacions. El 23 de juny de 1996, ETA declarà una treva d'una setmana i oferí una negociació al nou govern del Partit Popular, que no fou resposta per aquest. El 20 de novembre de 1997 declarà la primera treva parcial de la seva història per als funcionaris de presons. No serà fins el 16 de setembre de 1998 quan ETA anunci una treva total, indefinida i sense condicions que començaria al cap de dos dies, el 18 de setembre. Durant el període d'aquesta treva, que s'allargà fins el 3 de desembre de 1999, tingueren lloc a Suïssa diverses converses entre els terroristes i representants del Govern espanyol. El 18 de febrer de 2004, a menys d'un mes de la celebració de les eleccions generals de l'Estat espanyol, ETA declara una nova treva parcial, en aquest cas circunscrita al territori de Catalunya. Aquesta treva encara es troba en vigor. El 18 de juny de 2005, la organització terrorista declara la fins ara darrera treva, en aquest cas per als electes dels partits polítics espanyols. Setmanes després, la organització terrorista puntualitza al seu butlletí intern Zutabe que aquesta treva no afecta als membres del Govern.
Altres Enllaços

- Amnistia Internacional ha denunciat les activitats d'ETA en el seu informe anual de 2003. N'hi ha versions en [http://web.amnesty.org/report2003/Esp-summary-eng anglès] i [http://www.edai.org/centro/infoanu/2003/info03.htm castellà]. Categoria:Terrorisme ja:ETA

IRA

Exèrcit Republicà Irlandès

Secta dels assassins

La secta dels assassins és el nom amb el que és conegut un moviment politico-religiós de musulmans xiïtes ismaïlites, de la secta nizarita, i actiu entre els segles VIII i XIV, especialitzat en terroritzar la dinastia abbàssida mitjançant l'assassinat polític. El seu nom real era al-da'wa al-jadīda (الدعوة الجديدة), La Nova Doctrina, i s'autodenominaven fedains, de l'àrab, fidā'ī, que significa un que està disposat a sacrificar la seva vida per una causa. El mot assassí té el seu origen en els seus enemics, amb connotacions despectives. Els musulmans que li eren contemporanis eren extremadament suspicaços amb els assassins, i de fet eren descrits amb una terminologia (batini) que suggeria que només eren musulmans nominalment. Aquest distanciament religiós els veuria, eventualment, anar tan lluny com per aliar-se amb els cristians occidentals (croats) contra els musulmans en nombroses ocasions. Fins i tot, hi ha qui sosté que intentaren negociar la seva conversió al cristianisme amb Amalric I de Jerusalem, però que acabaren frustrats per les maquinacions dels templers, suposadament amb l'objectiu de rebre exempcions per als onerosos imposts que els no-cristians havien de pagar a Terra Santa. La seva connexió amb el corrent principal de l'Islam era tangencial en el millor dels casos. La secta orientà l'assassinat sistemàtic bàsicament contra els dirigents seljúcides que els perseguien. Eren molt meticulosos en matar només al seu objectiu, evitant al màxim la pèrdua de vides innocents, però cometien els seus actes en públic, especialment a mesquites després de l'oració dels divendres, assegurant així el manteniment de la seva reputació de terror. Habitualment s'aproximaven a les seves víctimes disfressats, utilitzant com a arma una daga, mai verí o altres armes que permetessin a l'atacant escapar. Però cal destacar que sota cap circumstància se suïcidaven, preferint ser ajusticiats pels seus captors.

Etimologia de la paraula "assassí"

Majoritàriament es creu que el nom "assassí" és una mutació de "haššāšīn" (حشّاشين, "consumidors de haixix" en àrab). També existeix qui posa en dubta aquesta interpretació, argumentant que prové de la crònica de Marco Polo sobre la seva visita a Alamut l'any 1273, a la qual descriu una droga amb efectes més semblants a l'alcohol que al haixix. Alguns autors suggereixen que assassí simplement significa "seguidor d'al-Hasan" (o Hasan ibn Sabbah al-Razi, xeic d'Alamut). D'altres, simplement pensen que, com els consumidors de haixix eren marginats durant l'Edat Mitjana, la paraula haššāšīn es convertí en sinònim de "fora de la llei". Així que l'atribució que es fa d'aquesta paraula a la secta ismaïlita de Hasan no és necessàriament un indici sobre l'ús de drogues. Algunes descripcions habituals sobre la seva connexió amb l'haixix és el fet que aquests assassins, suposadament, prenien aquesta droga abans de les seves missions per a calmar-se; d'altres diuen que per a multiplicar les seves forces, i convertir-los en guerrers bojos. També es menciona a altres versions que era utilitzat per als seus rituals iniciàtics, per tal de mostrar als novençans la sensualitat i els plaers que els esperen a l'altre món. :"Molts arabistes han argumentat, i demostrat de forma convincent, que l'atribució de l'epítet consumidors de haixix prové d'un nom poc apropiat agafat dels enemics dels ismaïlites, i que mai fou utilitzat pels cronistes musulmans. Per això, era utilitzat en un sentit pejoratiu denemic i gent de mala reputació. Aquest sentit de la paraula ha sobreviscut fins a l'actualitat, amb l'ús vulgar a l'Egipte del terme haššāšīn durant els anys 30 com a sinònim de sorollós o descontrolat. És poc probable que l'auster Hasan ibn Sabbah al-Razi consentís el consum de drogues". :"No existeix cap menció d'aquesta droga (haixix) en connexió amb els assassins perses - especialment a la biblioteca d'Alamut (els arxius secrets)" - Edward Burman, The Assassins - Holy Killers of Islam.
Història dels assassins
Tot i que aparentment ja eren coneguts al segle VIII, la fundació de la secta dels assassins es comunament situada a l'any 1090, quan Hasan ibn Sabbah al-Razi estableix els seu baluard a Alamut, a les muntanyes al sud de la mar Càspia. Emigrant iemení i xiïta ismaïlita, Hasan es marca com a objectiu la destrucció del califat abbàssida assassinant als seus membres més destacats. La major part del coneixement occidental sobre els assassins prové de Marco Polo, que suposadament va visitar Alamut l'any 1273, cosa que es considera generalment un mite, ja que la fortalesa fou destruïda pels mongols el 1256. Benjamin de Tudela, jueu castellà que hi va viatjar un centenar d'anys abans que Marco Polo, menciona els al haššāšīn i el seu líder com a "l'home vell" (traducció literal de xeic), tot i que indica que la seva ciutat principal era Kadmus. El grup va inspirar un terror desproporcionat respecte al seu limitat nombre i territori. Els membres eren organitzats dins unes rígides classes, depenent del seu grau d'iniciació als secrets de la secta. Els seus devots constituïen una classe que cercava el martiri i seguia les ordres amb inqüestionable devoció, ordres que inclouen l'assassinat. Degut a la naturalesa secreta de l'organització, aquesta fou esmentada a nombroses teories conspiratives. La majoria de les víctimes dels assassins fóren musulmans sunnites, algunes de les quals ocupaven càrregs extremadament alts, com és el cas de Nizam-ul-Mulk. És conegut que Saladí, indignat per la gran quantitat d'intents d'assassinat contra ell que quasi aconsegueixen el seu objectiu, va assetjar la seva plaça forta a Síria, Masjaf, durant la reconquesta del 1176, però que va aixecar el setge després de negociar, i des d'aquell moment intentà mantenir bones relacions amb la secta. La versió donada pels assassins fou que el xeic en persona va arribar a colar-se a la tenda de Saladí, deixant un pastís enverinat amb una nota dient "Estàs a les nostres mans" mentre dormia. Una altra versió xerra d'una carta enviada al seu oncle matern, jurant la mort a la totalitat de la dinastia aiúbida. Sigui com sigui, el fet és que Saladí va fer cas de les advertències i desistí. Els cristians quedaren generalment fora de les ambicions dels assassins; no fou fins a mitjans del segle XII que realment sentiren parlar d'ells, i això que Raimon II de Trípoli i Conrad de Montferrat, rei de Jerusalem, en varen ser víctimes. És possible que els assassins de Conrad fossin pagats per Ricard Cor de Lleó. El poder dels assassins va ser destruït pel senyor de la guerra mongol Hulagu Khan. Durant el setge se'n va destruir la biblioteca, així com la base del seu poder. Com que els seus propis arxius foren destruïts la major part de les fonts sobre ells venen dels cronistes àrabs de l'època.

Metodologia

Tot i que la llegenda afirma que Hasan ibn Sabbah, líder original dels ismaïlites nizarites, utilitzava haixix per a concedir als seus seguidors visions del paradís, és altament improbable, ja que l'ús i els efectes d'aquesta droga eren ben coneguts en aquella època, i objecte de nombrosos sermons dels imams a les mesquites. Marco Polo, que va viatjar per la zona, en dóna una versió similar: :Als reclutes se'ls prometia el paradís a canvi d'una mort en acció. Eren drogats, sovint amb substàncies similars a l'haixix (alguns també proposen opi i vi), i apareixien a un jardí amb gran quantitat de dones (hurís) i fonts amb vi. En aquell moment els despertaven i els hi explicaven que la seva recompensa per la mort era quelcom com això, i els convencien que el seu lider, Hasan ibn Sabbah, podia obrir les portes del paradís. Al començament, Hasan no n'era partidari d'utilitzar a individus drogats i segrestats, ja que el seu fonamentalisme el prevenia d'utilitzar qualsevol tipus de droga, o de convertir infidels en màrtirs. Però a mesura que el poder ismaïlita creixia, i nombroses fortaleses i els seus poblats quedaren sota el seu domini, es pensa que Hasan i els seus seguidors començaren a reclutar i entrenar assassins des del seu naixement.

Paral·lels moderns

Alguns analistes comparen la històrica secta dels assassins amb Al-Qaida, indicant la similitud a les tàctiques de terror i assassinat polític, la promesa d'arribar al paradís, així com un culte místic al voltant d'Osama Bin Laden. Al-Qaida també és una societat secreta, amb líders que s'amaguen a les muntanyes. El martiri també es una peça clau de la tàctica d'Al-Qaida. A més, està confirmat que els terroristes de l'11-S i l'11-M consumien drogues habitualment. Cal destacar les diferències (suïcidi, atac indiscriminat, etc.), sobre les que els simpatitzants d'Al-Qaidaa insisteixen, donat l'ús pejoratiu de la paraula al món musulmà. Però és un fet que l'assassinat i el terror son els components majoritaris de la política àrabo-israeliana.

Influència

- Els assassins figuren a diverses noveles de William S. Burroughs.
- La història dels assassins apareix àmpliament a la trama de la novel·la de Dan Brown Angels i Dimonis.
- La metodologia dels assassins, descrita per Marco Polo apareix a les novel·les d'Umberto Eco Baudolino i El pèndol de Foucault.

Bibliografia

- Les Croades vistes pels Àrabs, Amin Maalouf

Vegeu també

- Califat fatimita Categoria:Croades Categoria:Història militar Categoria:Terrorisme ja:暗殺教団

Segle XIV

Esdeveniments:

- Inici de l'Imperi otomà
- Epidèmia de pesta negra i fam a Europa
- Comença la dinastia Ming a la Xina
- Crisi a l'església catòlica: els antipapes
- Imperi de Mali

Personatges importants

- Petrarca, poeta
- Boccaccio, pintor

Invents, descobriments, introduccions

- Rellotge mecànic Vegeu la Taula anual del segle XIV ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle XIV ja:14世紀 ko:14세기 th:คริสต์ศตวรรษที่ 14

Atemptat

Un atemptat és un acte criminal o il·legal que persegueix la mort o eliminació física d'una persona o persones, generalment amb pretensions polítiques, ideològiques o simplement delictives. També s'aplica a les accions o conductes tendents a conculcar drets i llibertats reconegudes.

Atemptats contra personalitats públiques

Exitosos

- Canalejas (1912)
- Carrero Blanco (1973)
- Dato (1921)
- Kennedy (John F.) (1963)
- Kennedy (Robert)
- Lennon (1980)
- Lincoln
- Lluch
- Prim (1870)
- Sadat
- Seguí (Noi del Sucre)
- Ernest Lluch (2000)

Frustrats

- Alfons XIII (1905 i 1906)
- Aznar (1995)
- Hitler
- Joan Pau II
- Mussolini
- Pestaña (1922)
- Reagan

Atemptats indiscriminats amb morts

- La bomba del Liceu (1893)
- Estació d'Atocha (11-03-2004. Madrid)
- Hipercor (19-06-1987. Barcelona)
- Torres Bessones (11-09-2001. Nova York) Categoria:Terrorisme

Categoria:Terrorisme

Categoria:Política ja:Category:テロリズム

Симболи Византије

] У Византији није било толике разлике између грба и заставе,тако да је практично немогуће причати о тим појмовима одвојено.Постоје два обележја која се паралелно провлаче као државни симболи све време постојања Царства.

Константинов Стег

Царства Константинов Стег чини златни(Or) грчки крст на црвеном(Gules) пољу. Према легенди цару Константину Великом се уочи битке са римским побуњеницима на небу указао крст и речи:„У овом знаку ћеш победити!“Након тог провиђења цар је преко црвене квадратне заставе поставио златни крст и под њом повео војску у битку у којој је победио.То након тога постаје симбол Царства.

Латинско царство

- Падом Цариграда у руке Крсташа 1204 године,оснива се Латинско царство које се сматрало наследником византијских традиција.Наставак традиција приказан је и на новом грбу. Грб Латинског царства чини златни(Or) грчки крст који на четири(Quarter) дела сече црвено(Gules) поље,док се у сваком делу налази златни(Or) окружени грчки крст.

Обновљена Византија

грчки крст]
- Након што је 1261 године никејски цар Михајло VII Палеолог ослободио Цариград и победио Епирског деспота,смарао је себе и своју државу за једине праве наследнике Византије што је показао и новим грбом Царства. Грб обновљене Византије чинио је златни(Or) грчки крст који на четири(Quarter) дела сече црвено(Gules) поље,док се у сваком делу налази златно(Or) грчко слово Β односно Б(која изгледају попут ћириличног В),окренуто ка споља.

Значење 4В

Двоглави Орао

Орао се у Византији појављује од њеног настанка и представља континуитет са Римском империјом чији је симбол био. У X веку у Византији се уместо једноглавог,појављује двоглави орао који је прдстављао Царство које је окренуто и Истоку и Западу односно и Азији и Европи.Из Византије се двоглави орао проширио на земље под њеним директним утицајем(Србија,Русија,...)

Палеолози

- Двоглави орао се појављивао у разним бојама у Византији,али је најпознатији као симбол последњих византијских царева и Морејских деспота Палеолога. Палеолога,XV век]] Грб Палеолога чини црни(Sable) окруњени двоглави орао у полету изнад ког је велика круна,на златном(Or) пољу.

Грб данас

- Некадашњи грб Палеолога користи се данас као грб Васељенске Патријаршије,спортског друштва АЕК,Нововизантинског Покрета.Заставе са њим могу се видети широм Грчке,најчешће на тврђавама и црквеним зградама. Сматра да је тако изгледао грб односно застава последњег византијског цара Константина Драгаша. Грб данас чини црни(Sable) двоглави орао у полету,оружан мачем(у десној) и шаром(у левој) изнад ког је круна,на златном(Or) пољу. Категорија:Византијско царство Категорија:Грбови

rozst�py pozycjonowanie cellulitis Szkolenia bhp cukrzyca

:: RELATED NEWS ::

Liliowe (biologia)
Liliowe (Liliidae) - w starym podziale systematycznym podklasa. Nazwa pochodzi od nazwy typowego przedstawiciela. Systematyka:
- podklasa: liliowe (Liliidae)
- nadrząd: liliopodobne (Lilianae)
- nadrząd: powiat ziemski w północno-wschodniej części województwa małopolskiego Gminy
- miejsko-wiejskie: Dąbrowa Tarnowska,
- wiejskie: Olesno, Gręboszów, Boles

Fentermina
rightFentermina (ang. Phentermine) α,α-dimetylofenetylamina. Substancja narkotyczna z rodziny fenetylamin sprzedawana jako lek odchudzający pod handlową nazwą Adipex. Aktualnie w wielu krajach wpisana na listę nielegalnych substancji odurzających. Wykreślona ze spisu leków ze względu na działania uboczne, podobne do tych, po

Kategoria:Programowanie
Kategoria programowanie obejmuje zarówno teoretyczne podstawy, jak algorytmika i abstrakcyjne typy danych, jak i praktyczne zastosowanie - poszczególne języki programowania oraz inżynierię oprogramowania. Zobacz też: hasło Programowanie

Związane kategorie

- PZPR sprawowali kolejno:
- 17 marca 1954 - 12 marca 1956 - Bolesław Bierut
- 20 marca 1956 - Read More...

I sekretarz PZPR
Funkcję I sekretarza Komitetu Centralnego PZPR sprawowali kolejno:
- 17 marca 1954 - 12 marca 1956 - Bolesław Bierut
- 20 marca 1956 - Read More...

Trałowce projektu 206F
Trałowce projektu 206F to seria polskich trałowców bazowych, nazywanych też typem Orlik od pierwszego okrętu serii, a w kodzie NATO typem "Krogulec". Wcielenie do Polskiej Marynarki Wojennej 12 trałowców bazowych projektu 254, budowanych według projektu radzieckiego, pozwoliło na zastąpienie trałowców starszych typów. W celu dalszego

Trałowce typu Orlik
Trałowce projektu 206F to seria polskich trałowców bazowych, nazywanych też typem Orlik od pierwszego okrętu serii, a w kodzie NATO typem "Krogulec". Wcielenie do Polskiej Marynarki Wojennej 12 trałowców bazowych projektu 254, budowanych według projektu radzieckiego, pozwoliło na zastąpienie trałowców starszych typów. W celu dalszego