Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
2002

2002

2001 2003 Abreviatures ° : fecha de nacencia † : fecha de la muerte

Fechos


- -

Nacencies


- -

Muertes


- 17 de xineru - Madrid : Camilo José Cela, escritor español, premiu Príncipe d'Asturies de les Lletres en 1987 y premiu Nobel de Lliteratura en 199211 de mayu de 1916 )
- 19 d'agostu - San Sebastián : Eduardo Chillida, escultor español ( ° 10 de xineru de 1924 ).

Premios Príncipe d'Asturies


- Artes - Woody Allen.
- Ciencies Sociales - Al sociólogu británico Anthony Giddens.
- Comunicación y Humanidaes - El poeta y ensayista alemán Hans Magnus Enzensberger.
- Concordia - El músicu israelí d'orixe arxentín Daniel Barenboim y el escritor estadounidense d'orixe palestín Edward Said.
- Cooperación Internacional - Comité Científicu pa la Investigación na Antártida.
- Deportes - Selección brasileña de fútbol
- Investigación Científica y Teúnica - Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf y Tim Berners-Lee, padres d'Internet.
- Lletres - Arthur Miller, escritor estadounidense. Category:Sieglu XXI als:2002 ja:2002年 ko:2002년 ms:2002 simple:2002 th:พ.ศ. 2545 zh-min-nan:2002 nî

2001

2000 2002 Abreviatures ° : fecha de nacencia † : fecha de la muerte

Fechos


- 15 de xineru - Entama la versión inglesa de Uiquipedia.
- 11 d'avientu - China entra oficialmente na OMC.

Nacencies


- -

Muertes


- 16 de xineru - Kinshasha : Laurent-Désiré Kabila, revolucionariu y políticu zaireñu [congolés], Presidente de la República ente 1997 y 200127 de payares de 1939 )

Premios Príncipe d'Asturies


- Artes - Krzysztof Penderecki.
- Ciencies Sociales - El Colexu de México A. C. y Juan Iglesias Santos .
- Comunicación y Humanidaes - George Steiner
- Concordia - Rede Mundial de Reserves de la Biosfera
- Cooperación Internacional - Estación Espacial Internacional
- Deportes - Manuel Estiarte
- Investigación Científica y Teúnica - Craig Venter, Francis Collins, John Sulston, Hamilton Smith y Jean Weissenbach
- Lletres - Doris Lessing Category:Sieglu XXI als:2001 ja:2001年 ko:2001년 ms:2001 simple:2001 th:พ.ศ. 2544 zh-min-nan:2001 nî

17 de xineru

Abreviatures ° : fecha de nacencia † : fecha de la muerte

Fechos


- 1287 - El rei Alfonso III d'Aragón invade Menorca y conquista Mahón
- 1773 - James Cook conviértese nel primer européu en trespasar el Círculu polar antárticu.
- 1819 - Simón Bolívar proclama la República de Colombia.
- 1852 - El Reinu Uníu reconoz la independencia de la colonia boer de Transvaal (anguaño Sudáfrica).
- 1912 - L'esplorador británicu Robert Scott aporta al Polu Sur, un mes mas tarde que'l noruegu Roald Amundsen.
- 1914 - Les comisiones internacionales desllinden la frontera ente Perú y Bolivia.
- 1945 - Les fuercies soviétiques ocupen Varsovia.
- 1946 - Primera sesión del Conseyu de Seguridá de les Naciones Uníes.
- 1966 - Dos aviones del exércitu de Estaos Uníos choquen, cayendo trés bombes atómiques en Palomares y otra n'Almería.
- 1973 - Ferdinand Marcos conviértese en presidente vitaliciu de Filipines.
- 1986 - Fírmase en La Haya, el protocolu que establez rellaciones diplomátiques ente Israel y España.
- 1991 - Iraq: entama la Operación tormenta del desiertu , la fase mas violenta de la segunda guerra del golfu.
- 1995 Un terremotu en Kobe ( Xapón ) provoca ente 5 000 y 7 000 víctimes y la destruición de gran parte de la ciudá

Nacencies


- 1942 - Muhammad Ali, boseador estaounidense.

Muertes


- 1995 - Miguel Torga, escritor portugués.
- 2002 - Madrid : Camilo José Cela, escritor español, premiu Príncipe d'Asturies de les Lletres en 1987 y premiu Nobel de Lliteratura en 199211 de mayu de 1916 ) 17 ja:1月17日 ko:1월 17일 simple:January 17

Madrid

] ] La villa de Madrid ye la capital d'España y de la Comunidá de Madrid. Fundóse a partir d'un enclave árabe (al-Maǧrīṭ , المجريط) conquistáu por Alfonso VI en 1083. Felipe II fízola sede de la corte reemplazando a Toledo. Dende entós ye la capital d'España, menos el períodu que va dende 1601 a 1606 nel que lo fue Valladolid.

Datos


- Cordenaes: 40,43° N, 3,69° O.
- Superficie: 607 km².
- Altitú: 667 m.
- Poblacion: 3.162.304 hab. (2004).
- Densidá: 5.210 hab./km².
- Alcalde: Alberto Ruiz Gallardón (PP), 2003-2007

División alministrativa

Madrid ta dividíu alministrativamente en veintiún distritos, que tan dividíos en barrios: #Centro: Palacio, Embajadores, Cortes, Justicia, Universidad, Sol. #Arganzuela: Imperial, Acacias, Chopera, Legazpi, Delicias, Moguer, Atocha. #Retiro: Pacífico, Adelfas, La Estrella, Ibiza, Los Jerónimos, Niño Jesús. #Salamanca: Recoletos, Goya, Fuente del Berro, Guindalera, Lista, Castellana. #Chamartín: El Viso, Prosperidad, Ciudad Jardín, Hispanoamérica, Nueva España, Pza. Castilla. #Tetuán: Bellas Vistas, Cuatro Caminos, Castillejos, Almenara, Valdeacederas, Berruguete. #Chamberí: Gaztambide, Arapiles, Trafalgar, Almagro, Vallehermoso, Ríos Rosas. #Fuencarral-El Pardo: El Pardo, Fuentelarreina, Peñagrande, Barrio del Pilar, La Paz, Valverde, Mirasierra, El Goloso. #Moncloa-Aravaca: Casa de Campo, Argüelles, Ciudad Universitaria, Valdezarza, Valdemarín, El Plantío, Aravaca. #Latina: Los Cármenes, Puerta del Angel, Lucero, Aluche, Las Águilas, Campamento, Cuatro Vientos. #Carabanchel: Comillas, Opañel, San Isidro, Vista Alegre, Puerta Bonita, Buenavista, Abrantes. #Usera: Orcasitas, Orcasur, San Fermín, Almendrales, Moscardó, Zofio, Pradolongo. #Puente de Vallecas: Entrevías, San Diego, Palomeras Bajas, Palomeras Sureste, Portazgo, Numancia. #Moratalaz: Pavones, Horcajo, Marroquina, Media Legua, Fontarrón, Vinateros. #Ciudad Lineal: Ventas, Pueblo Nuevo, Quintana, La Concepción, San Pascual, San Juan Bautista, Colina, Atalaya, Costillares. #Hortaleza: Palomas, Valdefuentes, Canillas, Pinar del Rey, Apostol Santiago, Piovera. #Villaverde: San Andrés, San Cristobal, Butarque, Los Rosales, Los Ángeles #Villa de Vallecas: Casco Histórico de Vallecas, Santa Eugenia #Vicálvaro: Casco Histórico de Vicálvaro, Ambroz #San Blas: Simancas, Hellín, Amposta, Arcos, Rosas, Rejas, Canillejas, Salvador #Barajas: Alameda de Osuna, Aeropuerto, Casco Histórico de Barajas, Timón, Corralejos

Clima

Educación y Cultura

Hai cuatro universidaes públiques con sede'n Madrid:
- Universidá Complutense de Madrid.
- Universidá Autónoma de Madrid.
- Universidá Politécnica de Madrid.
- Universidá Rei Xuan Carlos. Tamién tan en Madrid les sedes del CSIC, la Biblioteca Nacional, el Muséu del Prado, el Muséu Nacional Centro d'Arte Reina Sofía, etc.

Turismu en Madrid

Llugares d'interés


- La Puerta del Sol
- La Plaza d'Oriente
- La Plaza Mayor y Arcu de Cuchilleros
- La Plaza d'España
- La Plaza de Colón
- El Paseo del Prado
- La Plaza de Santa Ana

Edificios y monumentos


- El Palaciu Real
- El Templu de Debod
- La Catedral de l'Almudena
- San Francisco'l Grande
- San Xerónimu'l Real
- La fuente de Cibeles
- La fuente de Neptuno
- La Puerta d'Alcalá
- La Puerta de Toledo
- Casinu de la Reina
- Palacio de El Pardo
- El Teatru Real
- El Bancu d'España
- La Estación d'Atocha
- Torrespaña
- Torre Picasso
- Las torres Puerta d'Europa
- La Torre Windsor
- La Plaza de Toros de Las Ventas
- El Hotel Ritz
- El Hotel Palace

Museos y galerías


- El Muséu del Prado
- El Muséu Thyssen-Bornemisza
- El Muséu Reina Sofía
- El Muséu Arqueolóxicu Nacional
- El Monasteriu de les Descalces Reales
- El Monasteriu de la Encarnación
- El Muséu de Ciencies Naturales
- El Muséu Nacional del Ferrocarril
- El Muséu Municipal

Parques y xardines


- El Palaciu de Cristal de la Arganzuela
- El Parque del Retiru
- La Casa de Campu
- El Parque del Oeste
- El Parque del Caprichu
- El Real Xardín Botánicu
- El Parque Xuan Carlos I
- La Dehesa de la Villa

Fiestes llocales


- 15 de mayu, fiestes de San Isidro Labrador, patrón de Madrid.
- 9 de payares, fiestes de Virxen de l'Almudena, patrona de Madrid.

Enllaces esternos


- [http://www.munimadrid.es Páxina oficial del Ayuntamientu]
- [http://www.esmadrid.com Turismu, Ociu y Cultura en Madrid]
- [http://www.madridhistorico.com Madrid Históricu] Categoría:Ciudaes Categoría:Comunidá de Madrid ja:マドリード ko:마드리드 simple:Madrid th:มาดริด

1992

1991 1993

Fechos


- -

Nacencies


- -

Muertes


- -

Premios Príncipe d'Asturies


- Artes - Roberto Matta Echaurren
- Ciencies Sociales - Juan Velarde Fuertes
- Comunicación y Humanidaes - Emilio García Gómez
- Concordia - Fundación Americana pa la Investigación sobre'l Sida (amfAR)
- Cooperación Internacional - Frederick W. De Klerk y Nelson Mandela
- Deportes - Miguel Induráin
- Investigación Científica y Teúnica - Federico García Moliner
- Lletres - Francisco Morales Nieva Category:Sieglu XX als:1992 ja:1992年 ko:1992년 simple:1992 th:พ.ศ. 2535

1916

1915 1917 Abreviatures ° : fecha de nacencia † : fecha de la muerte

Fechos


- 29 de xineru - Primera guerra mundial: Los alemanes bombardien París con zepelines por primera vegada.

Nacencies


- 11 de mayu - Padrón ( A Coruña ): Camilo José Cela, escritor español, premiu Príncipe d'Asturies de les Lletres en 1987 y premiu Nobel de Lliteratura en 1992 († 17 de xineru de 2002 )
- 26 d'ochobre - Jarnac ( Poitou-Charantes ): François Mitterrand, políticu francés, Presidente de la República ente 1981 y 1995 († 8 de xineru de 1996 ).
- 11 d'avientu - Dámaso Pérez Prado, El rei del mambo, músicu cubanu ( † 14 de setiembre de 1989)

Muertes


- 13 de xineru - El Paso ( Estaos Uníos ):Victoriano Huerta, el chacal, militar mexicanu, Presidente de México ente 1913 y 191423 d'avientu de 1854).
- 22 de payares - Glen Ellen ( California ): Jack London, escritor estaounidense ( ° 12 de xineru de 1876 ). Category:Sieglu XX ja:1916年 ko:1916년

19 d'agostu

Abreviatures ° : fecha de nacencia † : fecha de la muerte

Fechos


- -

Nacencies


- -

Muertes


- 1819 - Heathfield ( Inglaterra ) : James Watt, matemáticu y inxenieru británicu (° 19 de xineru de 1736 ).
- 2002 - San Sebastián : Eduardo Chillida, escultor español ( ° 10 de xineru de 1924 ). 19 ja:8月19日 ko:8월 19일 nb:19. august simple:August 19

1924

1923 1925 Abreviatures ° : fecha de nacencia † : fecha de la muerte

Fechos

Nacencies


- 1 de xineru - Jacques Le Goff, historiador francés, especialista de la Edá Media.
- 3 de xineru - André Franquin, autor de cómics belga ( † 5 de xineru de 1997 ).
- 10 de xineru - San Sebastián : Eduardo Chillida, escultor español († 19 d'agostu de 2002 ).
- 13 de xineru - Viena : Paul Feyerabend, epistemólogu austríacu ( † 11 de febreru de 1994).

Muertes


- - Category:Sieglu XX ja:1924年 ko:1924년 simple:1924

Premiu Príncipe d'Asturies de les Artes

El Premiu Príncipe d'Asturies de les Artes ye ún de los ocho Premios Príncipe d'Asturies, entregaos añalmente nel Teatru Campoamor.

Llista de galardonaos


- 2004 Paco de Lucía, guitarrista flamencu.
- 2003 Miquel Barceló
- 2002 Woody Allen
- 2001 Krzysztof Penderecki
- 2000 Barbara Hendricks
- 1999 Santiago Calatrava
- 1998 Sebastião Salgado
- 1997 Vittorio Gassmann
- 1996 Joaquín Rodrigo Vidre
- 1995 Fernando Fernán Gómez
- 1994 Alicia de Larrocha
- 1993 Sáenz de Oiza
- 1992 Roberto Matta Echaurren
- 1991 Victoria de los Ángeles, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, José Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus y Plácido Domingo.
- 1990 Antonio Tàpies
- 1989 Óscar Niemeyer
- 1988 Jorge Oteiza
- 1987 Eduardo Chillida
- 1986 Luis García Berlanga
- 1985 Antonio López García
- 1984 Orfeón Donostiarra
- 1983 Eusebio Sempere
- 1982 Pablo Serrano Aguilar
- 1981 Jesús López Cobos Artes Category:Artes

Woody Allen

Woody Allen, de nome real Allan Stewart Konigsberg (1 d'avientu de 1935) ye un direutor, guionista y actor estaunidense. Nació nel barriu de Brooklyn, en Nueva York. Ye un de los direutores y guinistes cimeros de la cinematografía d'anguañu. Provien d'una familia acomodada xudía. De guah.e deprendió a tocar el vigulín, colo qu'entamó la so faceta musical, conocía pol so trabayu na banda sonora de les sos películes. Gran aficionáu al Jazz, ye intérprete de clarinete y fexo delles xires cola so banda The New Orleans Jazz Band. Allen entamó la su carrera como guionista pa otros humoristes a los 16 años. Compatibilizó esos trabayos colos sos estudios na Universidá de Nueva York y nel City College, onde entamó cursos de cinematografía y comunicación que nun finara. A los 19 años, casóse cola estudiante de filosofía Harlene Rosen, de la que divorcióse en 1957, xustu nel añu'n qu'algamara el so primer premiu Emmy polos sos trabayos pa televisión, especialmente nel programa "The Ed Sullivan Show" y "The tonight show". Hacia 1960 entamó la su carrera en solitariu na qu'afitó la so imaxe "neurótica y pesimista". Les sos apaiciones na televisión y en dellos clubs ya fixéronlu conocíu abondo. El so primer trabayu en cine foi el guión de "What's new Pussycat?" en 1965, a lo que-y siguió el so esperimentu de "metraxe atopáu" con "What's up, Tiger Lily?", na que-y punxu diálogos a una película filmada en Xapón. En 1967 apaeció tamién na chanza inspirada nel personaxe James Bond, "Casino Royale". Dos años depués dixera el so primer trabayu como direutor, guionista y actor: "Take the money and run", a la que-y siguieron delles comedies qu'acabaron por convertir el su personaxe n'un iconu de la comedia. A mediaos de la década de 1970, les sos películes entamen a amosar les inquietudes de Allen: la filosofía, l'amor, la muerte..., etapa que tien como obres cimeres "Annie Hall" (1977), el drama "Interiores", el su trabayu como actor na traxicomedia sobre les llistes negres nel Hollywood de los 50 "The front", o la ganadora de tyres Oscars "Hannah and Her Sisters", ente otres. Na década de los 80 les sos películes algamaron mayor bayura ya influencia del cine européu (Ingmar Bergman, Fritz Lang o Federico Fellini, ente otres referencies), lo que-y convirtió nun direutor enforma más apreciáu n'Europa que nel su propio país. Hacia 1990 entama una nueva etapa con comedies mas intrescedentes. "Everyone Says I Love You" o "Mighty Aphrodite" son un exemplu. Esta etapa coincide con un momentu perdifícil na esfera privada. La su muyer, la actriz Mia Farrow, lu dexa dempués dasoleyase la relación qu'Allen mantuviera, y mantién, cola fía adoptada de Farrow, Soon-Yi Previn, de 16 años. Esto fexo qu'Allen pasara por una acusación de pederastia que dempues fuera archiváu (Allen enxamás viviera con Previn una relación padre-fía). Esti episodiu tuvo'l so reflexu nel film "Husbands and Wives", onde Allen y Farrow representaben a una pareya de bien d'años que se desanicia pola atracción qu'el siente per una estudiante ventiañera. A la fin, Allen y Previn casáronse nel 1997 y adoptaron dos fíes (Bechet Allen y Manzie Tio Allen en referencia a los músicos de Jazz Sidney Bechet y Manzie Johnson). Pesie a los problemes privaos, Allen siguió rodando casique una película añal. Nel 2000, algama un éxitu valoratible cola su primer película con Dreamworks, "Small time crooks" ("Granujas de medio pelo", n'España). Pa entós, les películes de Allen ya recauden abondo más n'Europa que nel so país. Nel nuéu mileniu, Woody Allen ya ye un cineasta enforma consagráu col que nun dubien en rebaxar el so caché dellos de los más reputáos actores y actrices de Hollywood. La so vieyera coincide tamién con cambios nes sos apaiciones en públicu. Asina, dempués de los atentáos del 11 de setiembre en Nueva York, en 2002 presentose por primer vegada na gala d'entrega de los premios Oscar de Hollywood nun homenaxe a la so ciudá. Esi mismo añu, asistió n'Uviéu a la entrega del premiu Príncipe d'Asturies de les artes, onde regresara nel 2005 pa participar nos actos del 25 aniversariu de la fundación qu'entrega los galardones. Nesa visita, Allen confesose ablucáu pola estatua que dende 2002 simula al direutor paseando pel centru d'Uviéu. Nel 2005, Allen presentó'l so primer trabayu rodáu n'Europa, "Match Point", estranáu nel festival de Cannes y producíu en Londres.

Filmografía como actor


- 1965 : What's New, Pussycat?, (n'España ¿Qué tal Pussycat?) de Clive Donner
- 1967 : Casino Royale de John Huston, Ken Hughes, Robert Parrish, Joe McGrath, Val Guest
- 1972 : Play it Again, Sam, (n'España Sueños de un seductor) d'Herbert Ross
- 1976 : The Front (n'España La tapadera), de Martin Ritt
- 1990 : Scenes From a Mall (n'España Escenas en una galería) de Paul Mazursky

Filmografía como direutor


- 1966 : What's Up, Tiger Lily?
- 1969 : Take the Money and Run, (n'España Toma el dinero y corre).
- 1971 : Bananas
- 1972 : Everything You Always Wanted to Know About Sex (But Were Afraid to Ask), (n'España Todo lo que siempre quiso saber sobre el sexo y no se atrevió a preguntar).
- 1973 : Sleeper, (n'España El dormilón).
- 1975 : Love and Death, (n'España La última noche de Boris Grushenko).
- 1977 : Annie Hall
- 1978 : Interiors, (n'España Interiores).
- 1979 : Manhattan
- 1980 : Stardust Memories, (n'España Recuerdos).
- 1982 : A Midsummer Night's Sex Comedy, (n'España La comedia sexual de una noche de verano).
- 1983 : Zelig
- 1984 : Broadway Danny Rose.
- 1985 : The Purple Rose of Cairo, (n'España La Rosa Púrpura del Cairo)
- 1986 : Hannah and Her Sisters. (n'España Hanna y sus hermanas)
- 1987 : Radio Days, (n'España Días de Radio).
- 1987 : September, (n'España Septiembre).
- 1988 : Another Woman, (n'España Otra mujer).
- 1989 : New York Stories, (n'España Historias de Nueva York).
- 1989 : Crimes and Misdemeanors, (n'España Delitos y faltas).
- 1990 : Alice
- 1992 : Shadows and Fog, (n'España Sombras y niebla).
- 1992 : Husbands and Wives, (n'España Maridos y mujeres).
- 1993 : Manhattan Murder Mystery, (n'España Misterioso asesinato en Manhattan).
- 1994 : Bullets Over Broadway, (n'España Balas sobre Broadway).
- 1995 : Mighty Aphrodite, (n'España Poderosa Afrodita).
- 1996 : Everyone Says I Love You, (n'España Todos dicen 'I love you').
- 1997 : Deconstructing Harry, (n'España Desmontando a Harry).
- 1998 : Celebrity
- 1999 : Sweet and Lowdown, (n'España Acordes y desacuerdos).
- 2000 : Small Time Crooks, (n'España Granujas de medio pelo).
- 2001 : The Curse of the Jade Scorpion, (n'España La maldición del escorpión de Jade).
- 2002 : Hollywood Ending, (n'España Un final made in Hollywood).
- 2003 : Anything Else, (n'España Todo lo demás).
- 2004 : Melinda & Melinda
- 2005 : Match Point

Bibliografía


- Getting Even (1971) (n'España "Cómo acabar de una vez por todas con la cultura", ISBN 84-7223-556-4).
- Without Feathers (1975)
- Side Effects (1980)
- Woody Allen on Woody Allen (1995)

Enllaces esternos


- [http://www.sensesofcinema.com/contents/directors/03/allen.html Biografía] (n'inglés)
- [http://www.woodyallenmovies.com/ Woody Allen Movies] (n'inglés)
- [http://www.celebritywonder.com/html/woodyallen.html Woody Allen en celebritywonder.com, dellos escritos recientes atribuyíos a Woody Allen] allen, Woody Allen, Woody Allen, Woody ja:ウディ・アレン

Alemaña

Alemaña ye un país d'Europa asitiáu na fastera central del continente. Tien llendes con: Dinamarca, Holanda, Bélxica, Luxemburgu, Francia, Suiza, Austria, República Checa y Polonia.

Xeografía

Polonia

Xeografía física

Alemaña espárdese dende los Alpes nel sur col sou puntu máis altu, la Zugspitze, ta las costas de la Mar del Norte y Báltica nel norte. Nel centru'l país asítianse los valles del Rhin y los montes y viescas del Hunsrück, Taunus y Thüringer Wald. Los riéos principales son el Rhin, el Danubiu, l'Elba, el Menu y el Neckar.

Xeografía política

El país ta dividíu en 16 estaos federaos ou "Bundesländer".

Hestoria

Neckar Lo alemán ye un sentimientu de pertencia a la nación alemana, eisistente dende hai máis de mil años, máis el país agora nomáu Alemaña foi namás xunificáu en 1871 en Versalles, cuandu l'imperiu encabezáu por Prusia fuer constituíu. Alemaña formóu un imperiu, el segundu "Reich" alemán. "Reich" ye la torna alemana d'imperiu, inda que puea tamién sinificare reinu. Tres la Segunda Guerra Mundial tuvo axebrada en dúas partes, lo cual tien el sou raigañu na partición en cuatru alministraciónes subordinadas a los Estaos Xuníos, Reinu Xuníu, Francia (qu'han de formare l'Alemaña Occidental, República Federal d'Alemaña) y la URSS (que formaría nel sou territoriu Alemaña Oriental, República Democrática Alemana).

Economía

Segunda Guerra Mundial Alemaña ye la terceira potencial mundial en termos de PIB tres los Estaos Xuníos y Xapón. Ye una economía de mercáu na que la segurancia social ta garantida con unos amplios dereitos sociales comu grandes pagas de desempregu, ayudas sociales, etc. Magar que'l gobiernu autual y de xuru tamién tolos vindeiras tan a realizar una política máis aforradora en termos sociales pa rebaxar el déficit del estáu, Alemaña inda desendolca una de las políticas máis sociales de la Xunión Europea. Los seutores secundariu y terciariu tienen un grande papel na economía d'esti país. Nel agru predomina una alta mecanización. La ciudá de Frankfurt, qu'alluga el Bancu Central Européu, ye'l centru financieiru de Alemaña ya ún de los mayores de tola Xunión Europea. Outros centros industriales asítianse en:
- Val del Ruhr (Coloña, Bonn, Düsseldorf)
- Val de Neckar y Rhin (Stuttgart, Mannheim, Ludwigshafen)
- Baviera (Múnich, Núremberg)
- Hamburgu

Enllaces esternos


- [http://www.deutschland.de/home.php?lang=4 Portal Oficial d'Alemaña]
- [http://www.auswaertiges-amt.de/www/es/index_html Ministeriu de Relaciones Esteriores]
- [http://web3.s112.typo3server.com/1612.99.html Actualidá d'Alemaña]
- [http://www.dw-world.de/spanish/ Noticies y actualidá sobre Alemaña]
- [http://www.germany-info.org/relaunch/info/facts/facts/questions_sp/questions_sp.html Preguntes y rempuestes sobre Alemaña] Categoría:Alemaña Categoría:OTAN Categoría:ONU als:Deutschland fiu-vro:S'aksamaa ja:ドイツ ko:독일 ms:Jerman roa-rup:Ghirmânii simple:Germany th:สหพันธ์สาธารณรัฐเยอรมนี zh-min-nan:Tek-kok

Premiu Príncipe d'Asturies de la Concordia

El Premiu Príncipe d'Asturies de la Concordia ye ún de los ocho Premios Príncipe d'Asturies.

Llista de galardonaos


- 2004 El Camín de Santiago
- 2003 Joanne Kathleen Rowling
- 2002 Daniel Barenboim y Edward Said
- 2001 Rede Mundial de Reserves de la Biosfera
- 2000 Real Academia Española y Asociación d'Academies de la Llingua Española
- 1999 Cáritas Española
- 1998 Nicolás Castellanos, Vicente Ferrer, Joaquín Sanz Gadea y Muhammad Yunus
- 1997 Yehudi Menuhin y Mstislav Rostropovich
- 1996 Adolfo Suárez
- 1995 Hussein de Xordania
- 1994 Mensaxeros de la Paz, Movimiento Nacional de Meninos e Meninas de Rua y Save the Children
- 1993 Coordinadora Xestu pola Paz de Euskal Herria
- 1992 Fundación Americana pa la Investigación sobre'l Sida (amfAR)
- 1991 Médicos Sin Fronteres y Medicus Mundi
- 1990 Comunidaes Sefardíes
- 1989 Stephen Hawking
- 1988 Unión Internacional pa la Conservación de la Natura y Fondu Mundial pa la Natura
- 1987 Villa El Salvador
- 1986 Vicaría de la Solidaridá de Chile Concordia

Israel

El Estáu d'Israel ye un país d'Asia asitiáu na oriella oriental del Mar Mediterraneu, na zona conocía como Mediu Oriente. Llenda al norte col Líbano y Siria, al este con Xordania, al oeste col mar Mediterraneu y al sur col golfu d'Aqaba (Mar Bermeya) y Exiptu.

Historia

Independencia d'Israel

Guerra de los Seis Días

Ocupación del Líbano

Gobiernu y política

Organización políticu-administrativa

Xeografía

Exiptu

Economía

Demografía

Cultura

Deportes

Ver tamién

Enllaces esternos


- [http://www.info.gov.il/eng/ Portal del gobiernu d'Israel] (inglés).
- [http://www.mfa.gov.il Ministeriu de relaciones esteriores d'Israel] (inglés). Category:Israel Category:ONU ja:イスラエル ko:이스라엘 ms:Israel simple:Israel zh-min-nan:Israel

Arxentina

La República Arxentina ye'l segundu país más estensu d'América del Sur y el octavu de tou'l planeta. Llenda'l oeste y al sur con Chile, al norte con Bolivia y Paraguay, al noreste con Brasil y al este con Uruguay. Categoría:Arxentina ja:アルゼンチン ko:아르헨티나 ms:Argentina simple:Argentina th:ประเทศอาร์เจนตินา

Premiu Príncipe d'Asturies de los Deportes

El Premiu Príncipe d'Asturies de los Deportes ye ún de los ocho Premios Príncipe d'Asturies.

Llista de galardonaos


- 2004 Hicham El Guerrouj
- 2003 Tour de Francia
- 2002 Seleición brasileña de fútbol
- 2001 Manuel Estiarte
- 2000 Lance Armstrong
- 1999 Steffi Graf
- 1998 Arantxa Sánchez Vicario
- 1997 Equipu español de Maratón
- 1996 Carl Lewis
- 1995 Hassiba Boulmerka
- 1994 Martina Navratilova
- 1993 Javier Sotomayor
- 1992 Miguel Induráin
- 1991 Sergei Bubka
- 1990 Sito Pons
- 1989 Severiano Ballesteros
- 1988 Juan Antonio Samaranch
- 1987 Sebastian Coe Deportes Category:Deportes

Premiu Príncipe d'Asturies d'Investigación Científica y Teúnica

El Premiu Príncipe d'Asturies d'Investigación científica y Teúnica ye ún de los ocho Premios Príncipe d'Asturies.

Llista de galardonaos


- 2004 Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein y Robert Weinberg
- 2003 Jane Goodall
- 2002 Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf y Tim Berners-Lee
- 2001 Jean Weissenbach, Craig Venter, John Sulston, Francis Collins y Hamilton Smith
- 2000 Luc Montagnier y Robert C. Gallo
- 1999 Ricardo Miledi y Enrique Moreno González
- 1998 Pedro Miguel Etxenike Landiríbar y Emilio Méndez Pérez
- 1997 Equipu Investigador de Atapuerca
- 1996 Valentín Fuster Carulla
- 1995 Institutu Nacional de Biodiversidá de Costa Rica y Manuel Losada Villasante
- 1994 Manuel Elkin Patarroyo
- 1993 Amable Liñán
- 1992 Federico García Moliner
- 1991 Francisco Bolívar Zapata
- 1990 Salvador Moncada y Santiago Grisolía
- 1989 Guido Münch
- 1988 Manuel Cardona y Marcos Moshinsky
- 1987 Pablo Rudomín Zevnovaty y Jacinto Convit
- 1986 Antonio González González
- 1985 David Vázquez Martínez y Emilio Rosenblueth
- 1984 Antonio García Bellido
- 1983 Luis Antonio Santaló Sors
- 1982 Manuel Ballester Boix
- 1981 Alberto Sols García Investigación cientifica Category:Ciencies aplicaes Category:Teunoloxía

Amiga 1000

Der Amiga 1000 ist der Ur-Amiga, der im Sommer 1985 von Commodore in den USA auf den Markt gebracht wurde - zunächst noch ohne den blauen Commodore-Schriftzug. Die Vorabpräsentation in Deutschland für die Presse und ausgesuchte Besucher wurde in Frankfurt am Main im Herbst 1985 in der Frankfurter Festhalle abgehalten und das begeisterte Publikum huldigte dem damaligen Nonplusultra. Als Präsentation der grafischen Fähigkeiten des Amiga 1000 gab es unter anderem eine Animation einer Tänzerin in 4096 Farben, und den berühmten Amigaball dessen Aufprall am Bildrand in Stereo aus den Lautsprechern erhallte. In Deutschland wurde er auf der CeBIT 1986 offiziell vorgestellt und kam kurz darauf in die Läden - Kennzeichen waren der blaue Commodore-Schriftzug auf der linken Vorderseite. 1986 Die Grundausstattung des Amiga 1000 bestand aus dem eigentlichen Rechner, einem 14 Zoll Farbmonitor (A1081), der Tastatur, die platzsparend unter den Rechner geschoben werden konnte, und einer 2-Tastenmaus. Er besaß 256 KB Kickstartspeicher und 256 KB Arbeitsspeicher, der mit einem unter der Frontblende einzubauenden Modul auf 512 KB erweitert werden konnte, und ein internes 3,5"-Diskettenlaufwerk mit einer Kapazität von 880 KB. Die CPU MC68000 von Motorola war mit 7.14 MHz (NTSC-Version) getaktet. Besonders die Grafikleistung und Soundfähigkeiten des Amiga 1000 konnten dank der speziellen Custom-Chips des Chip-Designers Jay Miner zur damaligen Zeit überzeugen. An Schnittstellen hatte der Amiga 1000 alles was zur damaligen Zeit modern und up-to-date war: Parallelport, Serielle RS-232-Schnittstelle, Anschluss für zusätzliche Diskettenlaufwerke, Tastaturport, Audio (Stereo), TV-Ausgang, RGB-Analog, RGB-Digital, Clock-In, Clock-Out, 2 Maus bzw. Joystick-Ports, den 188-poligen Bus-Port (DMA) und den Frontport. Weiterhin konnte am RGB-Anschluss ein Genlock angeschlossen werden, mit dem man den Rechner mit einer TV-Quelle synchronisieren und so das Computerbild mit dem Videobild überlagern konnte, um damit z.B. Videoeinblendungen zu machen. Selbst in Hollywood wurde der Amiga zu seiner besten Zeit so zur Videonachbearbeitung rege genutzt. Ausserdem beherrschte er Multitasking und ein Autoconfig für Zusatzkarten, die über den Erweiterungsslot auf der rechten Seite angeschlossen werden konnten, man sich also nicht, wie heute teilweise immer noch üblich, um IRQ- und Adressenvergabe kümmern musste. Dadurch brauchten Zusatzkarten, die man an den Erweiterungsslot anschliessen konnte keine Treiberinstallation, da sie ihren Treiber selber auf der Karte als ROM mitbrachten, also nicht vom User manuell, sondern automatisch vom Betriebssystem eingebunden wurden. Die ersten in Deutschland verfügbaren Amiga 1000 (NTSC-Version) hatten intern ein Piggipack, also eine zusätzliche Leiterplatte die Huckepack auf die Grundplatine des Rechners aufgesteckt war, und das Kickstart-RAM beinhaltete, daran erkennt man auch den Ur-Amiga. Spätere Modelle (PAL-Version) hatten dieses Piggipack nicht mehr, und das Kickstart-RAM war auf der Grundplatine verbaut. Da die ersten in Deutschland ausgelieferten Amiga 1000 intern auf NTSC betrieben wurden, ergeben sich daher auch zwei unterschiedliche Taktfrequenzen, leider lieferte das NTSC-Modell an TV-Out auch nur ein NTSC-Signal Die Amiga 1000 NTSC-Version hatte einen Systemtakt von 28,6 MHz, der CPU-Takt betrug 7,15Mhz. Die PAL-Version hatte jedoch einen Systemtakt von 28,36 MHz und die CPU wurde hier mit 7,09 MHz getaktet, was auch den nachfolgenden Modellen entsprach. Der Amiga 1000 besaß als einziger Rechner der AMIGA-Familie einen 256 kB grossen zusätzlichen resetfesten Ram-Bereich in der die Kickstart geladen werden konnte. Diesem Umstand verdankt er der Tatsache, dass zum Zeitpunkt der Herstellung des A1000 noch keine fertige und vor allem fehlerfreie Kickstartversion zu Verfügung stand, und daher das Kickstart noch nicht in einem ROM verfügbar war. Daher hatten die ersten Geräte die Kickstartversion 0,9 beiliegen, wobei kurz nach Markteinführung die Version 1.1 den Geräten beilag. Daher musste dieser Teil des Betriebssystems nach jedem Ersteinschalten von einer Bootstrap-Diskette geladen werden, und verblieb auch nach einem Reset im Rechner. Dieser Umstand hatte aber auch Vorteile, z.B. existierte eine Kickstart-Version, die mit einem Antivirenprogramm gepatcht wurde und so Bootviren erkennen konnte. Das 32-Bit-Betriebssystem AmigaOS zeichnete sich durch präemptives Multitasking und die fensterorientierte grafische Benutzeroberfläche "Intuition" aus. Weiterhin besaß das Betriebssystem zusätzlich ein CLI Command Line Interface. Als Besonderheit waren auf der Innenseite des Gehäusedeckels des Amiga 1000 die Unterschriften der wichtigsten an der Entwicklung beteiligten Personen eingraviert - einschließlich des Abdrucks einer Hundepfote (vom Hund des Entwicklers Jay Miner). Als Antwort auf die zunehmenden Marktanteile durch MS-DOS entwickelte Commodore für den Amiga 1000 die PC-Erweiterung Sidecar (A1060) mit eigenem 8088-Prozessor und XT-Steckplätzen.

Weblink


- [http://www.a1k.org Amiga 1000 & Phoenix Community]
- [http://cbmmuseum.kuto.de/amiga_1000.html technische Details, Geschichte und Bilder zum Amiga 1000]
- [http://www.kaiiv.de/amiga.html Testbericht der Zeitschrift 64'er aus dem Jahr 1986] Kategorie:Amiga

hotels Amsterdam doda transport biaystok programy tapety wygaszacze gry










































:: RELATED NEWS ::

Category:LCDT
'S e LCDT (no CLDT, DCLT, agus mar sin air adhart.) a th'ann am geàrr-ainm air chleachdadh ri facal gabhail a thoirt iomradh ri Leasbaich, fir Co-sheòrsach, Dà-mhiannaich agus daoine Thairis-sheòrsach. Subcategories There are 32 subcategories to this category. B
- Eabhra: יוסי וג'אגר) film 2002 Israelach air sheòladh le Eytan Fox, mu dà saighdeir, Yossi agus Lior (a bheil ainmichte "Jagger", seach tha 'n tharraingeachd neach-iomraiteach aige) a bheil ann am gaol agus a bheil aig an crìoch Israel is Lebanon
Leasbach dhatha-bhilean
'S e leasbach (gu dualchasach) bheanail a th'ann an leasbach dhaith-bhilean.

Ceanglaichean a-mach


- [http://www.femmagazine.com/articles.asp?ID=51 Còmhradh timcheall leasbaich dhatha-bhilean ann am filmean Fhemm Magazine]
- [http://belladonna.org/lipsticklesbian.html An Duilleag Leasbaich Dhatha-Bhilean] Leasbach dhatha-bhilean
Co-sheòrsachd
Faodaidh Co-sheòrsachd a chur ri:
- Suidheachadh-miann, comharraichte tro tàladh mothail, gràdh suirgheil, agus miann air luchd na gnè ceudna no fèineachd-gnè.
- Càirdeis miannach le neach eile na gnè ceudna, gun amhail de suidheachadh-miann no fèineachd-gnè.
- Suidheachadh-miann no