:: wikimiki.org ::

Ares

Ares

En la mitologia grega, Ares (Αρης) és el déu de la guerra. Fill de Zeus i de Hera. Els romans el van identificar amb Mart. El seu origen no és hel·lè sinó que prové de la salvatge regió de Tràcia. Els grecs ja tenien altres déus guerrers, com Atena, però Ares és diferent. Ares és temperamental, brutal i sanguinari. Per això els grecs, que veneraven l'equilibri i la inteligència, mai no li van donar massa importància. En tots els combats que lliura amb Atena, o fins i tot amb mortals com Heracles o Diomedes, sempre en surt derrotat. Això mostra com els grecs preferien una combinació de força e inteligència a la força bruta d'Ares. En els assumptes amorosos, en canvi, va tenir un enorme èxit. Es va aparellar amb deesses (p.ex. Afrodita), nimfes (Harmonia) i mortals (p.ex. Aglauros) i va tenir nombrosos fills. Els més famosos són Eros i les Amazones. Sol ser representat dalt d'un carro de guerra. Té l'elm d'or, porta escut, està cobert d'una armadura de bronze i el seu braç és poderós e incansable. Sol anar acompanyat de Deimos (el terror), Fobos (el pànic) i Èride (la discòrdia). categoria:Mitologia grega ja:アレス ko:아레스

Mitologia grega

La mitologia grega està formada per un conjunt de llegendes que provenen de la religió d'aquesta antiga civilització de la Mediterrània oriental. Els grecs, encara que no practiquessin la religió, coneixien aquestes històries, les quals formaven part del seu patrimoni cultural. La mitologia grega és absolutament complexa, farcida de déus, herois o semidéus i monstres que passen infinitat d'aventures de tota mena.

Déus

Els déus del Panteó grec adoptaven figures humanes i personificaven les forces de l'Univers; igual que els homes, els déus hel·lènics eren impredictibles, per això unes vegades tenien un estricte sentit de la justícia i unes altres eren cruels i venjatius. S'arribava a aconseguir el seu favor per mitjà de sacrificis i de pietat, però aquests procediments no eren sempre efectius, ja que els déus eren molt volubles. Heròdot afirma que Homer i Hesíode van ser qui van donar nom als déus i van assignar a cadascun d'ells la seva tasca o comesa, alhora que els donaven la forma i els atributs. Tot i reconeixent la importància de la font, no podem oblidar que Homer recull en els seus escrits una tradició oral que es remunta a diverses generacions, que aquests autors es limiten a fixar entre els anys 850 a 750 aC. Els citats autors van descriure als déus com a arquetips de la Humanitat. L'escultura grega i, en general el seu art, s'encarregarien de retratar els déus Olímpics amb una perfecció i bellesa que ha arribat als nostres dies com a models artístics; ara bé, aquells déus també eren arquetips de la realitat humana en totes les seves accepcions i, per tant, també la realitat religiosa del poble.

Déus de l'Olimp

Els déus olímpics eren els déus principals de la mitologia grega. A més de Zeus, que era el més important de tots ells, hi havia Afrodita (amb Eros), Apol·lo, Ares, Àrtemis, Atena, Demèter (i Persèfone), Dionís, Hades, Hefest, Hera, Hermes, Hestia i Posidó. Però aquests déus no havien dominat sempre sobre els altres, sinó que es van imposar per la força sobre uns déus més antics, els Titans, que estaven sota el control de Cronos. Entre aquests déus hi havia: Ceo, Clímene, Crio, Euribia, Febe, Hiperió, Iapetus, Mnemòsine, Oceà, Rea, Tetis i Tia. Al seu torn, els Titans havien ocupat el poder desplaçant els primers déus, que estaven encapçalats per Urà. Aquests déus representaven les forces més fonamentals de la natura: el cel (Urà), la terra (Gea), la mort (Tànatos), etc.

Deïtats menors

- Asclepi
- Hècate
- Hermafrodita
- Latona
- Morfeu
- Les Nereides
- Les nimfes
- Pan

Semidéus i mortals

En la mitologia grega destaquen 3 fets successius que van centrar moltes de les històries dels semidéus i els mortals: #L'expedició de Jàson i els argonautes. Alguns dels molts participants d'aquest viatge van ser: Heracles, Medea i Orfeu (casat amb Eurídice). #Els set contra Tebes. Els seus protagonistes van ser: Antígona, Èdip i altres. #La Guerra de Troia. Alguns dels personatges més importants són: Agamèmnon, Aquil·les, Euríale i Nissos, Hèctor, Hel·lena, Leda, Menelau, Paris, Patrocle, Penèlope, Proteu, Telèmac i Ulisses. De la resta de mites en destaquen aquests:
- Les aventures de Perseu: Andròmeda, Dànae i les Hespèrides.
- A Creta: Ariadna, Dèdal, Europa, Ícar i Minos.
- A Atenes: Egeu, Teseu i Hipòlit.
- Ganimedes
- Ió
- Mides
- Les Plèiades

Animals i monstres

Aquestes són algunes criatures mítiques importants:
- La cabra Amaltea
- Els centaures
- El ca Cèrber
- Els ciclops
- L'Esfinx
- L'au Fènix
- Les Gòrgones
- Els grifons
- Les Harpies
- L'Hidra de Lerna
- L'Hipocamp
- Les làmies
- La Medusa
- El Minotaure
- El cavall alat Pegàs
- La Quimera
- Els sàtirs
- Les sirenes

El món mitològic

Aquests són alguns llocs mitològics:
- L'oracle de Delfos
- L'Hades
- El Mont Helicó
- La font Hipocrene
- Les fonts de l'Oceà
- L'Olimp
- La ciutat de Temiscira Alguns objectes mitològics:
- L'Argos
- El Caduceu
- La copa d'Hígia
- La vara d'Esculapi

Pàgines que s'hi relacionen

- Mitologia grecoromana
- Mitologia romana

Enllaços externs

- [http://www.colegiosaofrancisco.com.br/novo/mitologia_grega/mitologia_grega_menu.html Mitologia Grega (Português)] Categoria:Mitologia grega ja:ギリシア神話 ko:그리스 신화

Guerra

La guerra és l'enfrontament entre països, o d'altres organitzacions armades, amb l'ús de violència i d'armes. De vegades, es fa la distinció entre conflictes armats i guerres. D'acord amb aquest punt de vista, un conflicte només seria una guerra si els bel·ligerants han fet una declaració formal de guerra. Al llarg de la Història, hi ha hagut guerres pel control dels recursos naturals, per raons religioses o culturals, per mantenir o canviar balanços de poder, per qüestions de legalitat, per tal de dirimir disputes economiques o territorials, o altres causes. Normalment, les raons que porten a la guerra entre dos estats són complexes, però amb un important factor econòmic. Militarment, l'objectiu en la guerra és la victòria sobre l'enemic. Per això, cal establir una superioritat armamentística i humana, que obligui al contrari a la rendició o a proposar un armistici. La pràctica totalitat de guerres causen gran nombre de víctimes, no només entre els combatents, sinó també en la població civil. A més, les guerres donen lloc també a greus violacions dels drets humans. Tot i que s'han establert convenis internacionals per limitar la mortaldat causada en les guerres, i garantir un tracte digne als presoners, aquestes convencions s'ignoren molt sovint en la pràctica. La diferència entre la guerra en aparença i la guerra a la pràctica es basa en que les parts enfrontades intenten mantenir una imatge d'honor i legitimitat de la seva causa, mentre practiquen una sistemàtica transgressió de tota norma de respecte humà. La guerra parteix de la visió més extrema de que la fi justifica els mitjans.

Enllaços relacionats

- Conflictes armats Categoria:Guerra ja:戦争 ms:Peperangan simple:War

Zeus

En la mitologia grega Zeus és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Gea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter Va lluitar en contra del seu pare recolzat per la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tro a l'Olimp. Va casar-se amb Hera però tingué diferents embolics i fills amb d'altres dones ja fossin divines o mortals i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganímedes. Una de les seves dones era Mnemòsine, deesa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles: Eutrpe, Terpsicore, Polimnia, Melpomene, Talia, Calipoe, Urània, Clio i Erato. Alguna de les seves conquestes femenines són Alcmena, Leda o Europa. Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal. A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els raigs i els trons. Categoria:Mitologia grega ja:ゼウス ko:제우스

Hera

Segons la mitologia grega, Hera era una de les deesses de l'Olimp, segona esposa de Zeus i mare amb aquest d'Hebe, Ares i Ilitia. Categoria:Mitologia grega ja:ヘラ ko:헤라

Mart (mitologia)

En Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica o el déu Júpiter. Inicialment fou el déu romà de la fertilitat i la vegetació, i protector dels bovins, però més tard s'associà amb la batalla. S'identifica amb el déu grec Ares. Com que era el déu de la primavera, quan la majoria dels seus festivals es celebren, presidia l'agricultura en general. En el seu aspecte bèl·lic, Mart rebia sacrificis abans del combat i es deia que apareixia al camp de batalla acompanyat per Bel·lona, una deessa guerrera diversament identificada com sa muller, germana o filla o cosina. També es deia que sa dona era Nerio. Nerio A Roma, el seu temple principal estava situat al Capitoli, compartit amb Júpiter i Quirí. El temple a Mar Ultor (el venjador) es trobava al Fòrum August. Un altre temple dedicat a Mart Gradivus (aquell que precedeix l'exèrcit en la batalla) era el lloc on l'exèrcit es concentrava abans d'anar a la guerra. El Camp de Mart estava dedicat a ell; era allà on s'entrenaven els soldats i atletes. Mart va ser anomenat Mavors en algunes peces de poetria (Virgili, VIII, 630), i Mamers era el seu nom osc. A la Regia del Fòrum Romà, les hastae Martiae eren conservades en una petita cambra. Qualsevol moviment de les "llances de Mart" era considerat un auguri de guerra. Si Roma atacava, els generals movien llances i repetien Mars vigila (vetlla Mart). L'1 de març, es celebraven les Feriae Marti. El 19 d'octubre, es celebrava l'Armilustrium; les armes dels soldates eren purificades i emmagatzemades. Cada cinc anys, es celebrava la Suovetaurilia; hom sacrificava un porc, una ovella i un toro. El 27 de febrer i el 14 de març, es feien les curses de cavalls de l'Equirria. El 23 de març, es celebrava el Tubilustrium purificant les armes i les trompetes de guerra. Els sacerdots de Mart i Quirí s'anomenaven Salii (saltadors). Se'ls anomenava saltadors perquè saltaven pels carrers i cantaven el Carmen Saliare. Un sacerdot només de Mart era anomenat flamen Martialis. Mart, al contrari que el seu equivalent grec Ares, era més adorat que qualsevol altre déu romà, probablement pel fet que es deia que els seus fills Ròmul i Rem havien fundat Roma; els romans s'anomenaven ells mateixos fills de Mart. Com el consort de Rea Sílvia i pare de Ròmul i Rem, Mart era considerat el pare del poble romà. Se l'associa amb Quirí, del qual es diu que era l'esperit de Ròmul, el fundador de l'Urbs. En Quirí podria haver estat un déu sabí, tanmateix. En l'art, hom presenta Mart com un guerrer armat i amb un casc crestat. També se'l presenta sobre un carro amb un escut i una llança anant a la batalla. L'escut simbolitza Roma, i segons la llegenda el seu escut caigué del cel per salvar els romans. El llop i la puput són sagrats per a ell. Els seus fills són Fuga i Timor. El mes de Març i el planeta Mart estan anomenats en honor seu.

Vegeu també

- Ares
- Nergal
- Mitologia romana
- Tyr Mart (mitologia) ja:マルス simple:Mars (god)

Grec

El grec pertany a la gran família de llengües derivades d'una llengua avantpassat comú coneguda com a indoeuropeu. La llengua grega de l'antiguitat es parlava no només a l'Antiga Grècia peninsular, sinó també a les colònies, cosa que va donar lloc als distints dialectes que en coneixem. El grec modern és parlat per uns 14.000.000 de persones, i és la llengua oficial de Grècia i part de Xipre.

Dialectes del grec antic

- Jònic: Es parlava a Eubea, a les illes Cíclades i a la regió d'Àsia Menor que comprèn Esmirna, Efes i Milet. Aquest dialecte és la base de la llengua d'Homer, Hesíode i Heròdot.
- Eòlic: Es parlava a la part nord de la costa d'Àsia Menor, a l'illa de Lesbos, a Tessàlia i Beòcia.
- Dòric: Abastava el nord-oest de Grècia, el Peloponès, la part sud de la costa d'Àsia Menor, les illes de Creta i Rodes i la Magna Grècia .
- Àtic: Parlat a Atenes i els seus voltants. La llengua grega tal com la coneixem actualment té el seu origen en aquesta època, encara que ha sofert grans transformacions en els seus mes de tres mil anys d'història, des del grec micènic de l'edat del bronze fins al grec demòtic contemporani.

Demòtic

El grec que sovint s'estudia com a model de llengua de l'antiguitat és el que correspon al dialecte àtic, ja que literàriament va arribar a superar tots els altres dialectes, principalment en els segles V aC i IV aC. En aquest dialecte van escriure els grans autors de la literatura grega: els poetes tràgics Èsquil, Sòfocles i Eurípides, el poeta còmic Aristòfanes, els historiadors Tucídides i Xenofont, el filòsof Plató i els oradors Lísies, Demòstenes i Escairis.

La llengua comuna

A partir de la unificació de Grècia sota Filip de Macedònia, el dialecte àtic, lleugerament alterat pel contacte amb els altres dialectes, es va imposar com a llengua literària a tot Grècia i es va estendre amb les conquestes d'Alexandre el Gran a tot l'Orient. El dialecte resultant es va anomenar "llengua comuna" o "Koiné" (de Κοινή, comú). Hi van escriure, entre altres, el filòsof Aristòtil, l'historiador Polibi i el moralista Plutarc. Va ser durant molts segles la lingua franca de l'imperi Romà (època durant la qual el Nou Testament va aparèixer, escrit en aquesta llengua i fent que la denominació "grec del Nou Testament" no sigui inusual avui dia). Durant el període bizantí la llengua grega va perdre el seu antic caràcter, per l'evolució de les seves formes i per la barreja d'elements estranys, i va donar origen al grec modern. De l'alfabet grec va evolucionar l'alfabet llatí. Categoria:Grec als:Griechische Sprache ja:ギリシア語 ko:그리스어 ms:Bahasa Greek simple:Greek language th:ภาษากรีก

Heracles

] En la Mitologia Grega Heracles, o Heraclês (“glòria de Hera”) era un semidéu fill de Zeus i Alcmene, la neta de Perseu, i la esposa d'Amfitrió. En la mitologia romana era anomenat Hèrcules. Era el més gran del herois mítics, de gran anomenada per la seva força sobrehumana i per la gran quantitat de històries sobre la seva vida. El més famós grup de històries fou els Dotze Treballs d'Hèrcules. El seu equivalent etrusc era Hercle, un fill de Tínia i Uni. També fou identificat com Heryshaf (Mitologia egípcia). Categoria:Mitologia grega

Nimfa

Les nimfes són cadascuna de les divinitats de la natura de la mitologia grega venerades com a genis femenins de les fonts, dels rius i dels llacs (nàiades), dels boscos (dríades), i de les muntanyes (orèades). Benignes als mortals, dels quals no desdenyaven l'amor, el seu culte se celebrava a l'aire lliure o en uns santuaris petits anomenats ninfeus. En la mitologia romana foren identificades amb les camenes. Noms propis de nimfes:
- Calipso
- Cal·listo Categoria:mitologia grega

Categoria:Mitologia grega

Categoria:Mitologia Categoria:Antiga Grècia ja:Category:ギリシア神話

Joachim Walther

Joachim Walther (
- 6. Oktober 1943 in Chemnitz) ist ein deutscher Schriftsteller. Joachim Walther ist der Sohn einer Säuglingsschwester und eines Beamten. Er besuchte die Oberschule in Karl-Marx-Stadt und legte dort 1961 sein Abitur ab. Anschließend arbeitete er ein Jahr lang als Schlosser und Bühnenarbeiter. Von 1963 bis 1967 studierte er Literaturwissenschaft und Kunstgeschichte an der Humboldt-Universität in Berlin. Nach einer einjährigen Tätigkeit als Lehrer für Deutsch und Kunsterziehung ging er 1968 zum Buchverlag "Der Morgen", wo er als Lektor und Herausgeber tätig war. Daneben lieferte er Beiträge für die "Weltbühne". 1974/75 hielt er sich studienhalber in Warschau auf. Von 1976 bis zur Einstellung der Publikation durch die DDR-Zensur im Jahre 1978 war er Redakteur der Literaturzeitschrift "Temperamente". Ab 1983 war Walther freier Schriftsteller; 1984 zog er sich aus Enttäuschung über die Entwicklung der Zustände in der DDR in die mecklenburgische Provinz zurück. 1989 kehrte er nach Berlin zurück und war 1990 letzter stellvertretender Vorsitzender des DDR-Schriftstellerverbandes, für dessen Erneuerung er sich einsetzte. Joachim Walther ist Verfasser von Romanen, Erzählungen, Kinderbüchern und Hörspielen. Bereits früh zeigte er in seinen Werken Widersprüche in der DDR-Gesellschaft auf, die von ihm immer mehr als Pervertierung sozialistischer Ideale angesehen wurde. Dabei griff er häufig zu den Mitteln der Satire und Polemik. Nach der Wende von 1989 war eines seiner Hauptanliegen die Dokumentation des unheilvollen Einflusses der SED-Politik auf die DDR-Literatur und die Praktiken, mit deren Hilfe das Ministerium für Staatssicherheit den DDR-Literaturbetrieb überwachte. Walthers Buch "Sicherungsbereich Literatur" ist ein Standardwerk zu diesem Thema. 2001 initiierte er zusammen mit Ines Geipel das Projekt eines "Archivs Unterdrückter Literatur in der DDR". Joachim Walther war seit 1972 Mitglied des Schriftstellerverbandes der DDR, seit 1990 des Verbandes Deutscher Schriftsteller und seit 1991 des PEN-Zentrums der Bundesrepublik Deutschland. Von 1997 bis 2002 war er Vorsitzender des Autorenkreises der Bundesrepublik. Er erhielt 1981 den Preis des Internationalen Hörspieltreffens im Burgenland und 1991 den Hörspielpreis des Funkhauses Berlin.

Werke

- Sechs Tage Sylvester. Berlin 1970
- Zwischen zwei Nächten. Berlin 1972
- Meinetwegen Schmetterlinge. Berlin 1973
- Das Verführerbüchlein. Berlin 1974
- Ich bin nun mal kein Yogi. Berlin 1975
- Stadtlandschaft mit Freunden. Berlin 1978
- Ein Dorf auf dieser Erde. Randbewohner. Infarkt. Berlin 1979
- Ruhe bewahren. Königstein/Ts. 1979
- Bewerbung bei Hofe. Berlin 1982
- Doppelkopf. Berlin 1985
- Mit der Schere zum Mond. Berlin 1986 (zusammen mit Peter Bauer)
- Riesling & Zwerglinde. Berlin 1986 (zusammen mit Karl-Heinz Appelmann)
- Zwischen den Stühlen. Berlin 1987
- Coka. Berlin 1988 (zusammen mit Peter Bauer)
- Heldenleben. Berlin 1988
- Pechkönig Till. Berlin 1989 (zusammen mit Danuta Griese)
- Risse im Eis. Hamburg 1989
- Candide oder Überleben lernen. Berlin 1990
- Kuddelmudelkunterbunt und Außerüberordentlich. Berlin 1992 (zusammen mit Christa Unzer-Fischer)
- Staatssicherheit und Schriftsteller. Bonn 1993 (zusammen mit Gesine von Prittwitz und Gaffron, M.A.)
- Verlassenes Ufer. Leipzig 1994
- Sicherungsbereich Literatur. Berlin 1996
- Landschaften in Mecklenburg-Vorpommern. Rostock 2003 (zusammen mit Thomas Grundner)

Herausgeberschaft

- Landung auf Paradies-Ort. Berlin 1971
- Die Anti-Geisterbahn. Berlin 1973
- Neun-Tage-Buch. Berlin 1974 (zusammen mit Gisela Steineckert)
- Die Rettung des Saragossameeres. Berlin 1976 (zusammen mit Manfred Wolter)
- Mir scheint der Kerl lasiert. Berlin 1978
- Vom Geschmack der Wörter. Berlin 1980
- Brennesselsuppe und Hiatiti. Berlin 1983
- Der Traum aller Träume. Berlin 1987
- Protokoll eines Tribunals. Reinbek bei Hamburg 1991

Weblinks

-
- http://www.autorenkreis-bundesrepublik.de/walther.htm Walther, Joachim Walther, Joachim Walther, Joachim Walther, Joachim Walther, Joachim Walther, Joachim

snowboard w austrii zak�ady bukmacherskie okucia metalowe Sponsored Site zujer

:: RELATED NEWS ::

Nino Benvenuti
Giovanni Benvenuti meglio conosciuto com Nino, (n. Isola d'Istria, Trieste 26 aprile 1938). Pugile italiano, olimpionico nel 1960, campione mondiale dei pesi medi tra il 1967 e il 1970

Lowrider
Con il termine Lowrider negli U.S.A. si intende una vettura le cui sospensioni sono state modificate, di solito montando un tipo idraulico, che rendono possibile abbassare l'automobile il più vicino possibile al suolo oppure farle compiere delle evoluzioni. Le lowrider sono di solito vetture degli Anni '50 in quanto di solito già basse nella versione originale di fabbrica. In p

Levanzo
L'isola Levanzo è la più piccola delle Isole Egadi, in Provincia di Trapani. L'antico nome dell'isola era Phorbantia dal nome di una particolare spezia presente nella flora del posto. Il paese è uno sparuto gruppo di case su un piccolo porticciolo che, come racconta un pescatore abitante dell'isola, non dà neanche ricovero alle imbarcazioni che sono trascinate via dal mare in un giorno di burrasca. Il promontorio più alto è

Marettimo
L'Isola di Marettimo (Coordinate: 37°58' Nord; 12°4' Est) fa parte delle Isole Egadi e vi si trova la località Marettimo, frazione del comune di Favignana, nella provincia di Trapani. L'antico nome dell'isola era Hiera, termine forse di origine spagnola. Il collegamento marittimo con Trapani dura circa un'ora e mezza. Il punto più al

Giovanni Benvenuti
Giovanni Benvenuti meglio conosciuto com Nino, (n. Isola d'Istria, Trieste 26 aprile 1938). Pugile italiano, olimpionico nel 1960, campione mondiale dei pesi medi tra il 1967 e il 1970

Mattanza
La mattanza è un antico e tradizionale metodo di pesca del tonno, sviluppato in particolare nella provincia di Trapani. Per un certo periodo dell'anno vengono poste in mare una serie di reti che, data la loro disposizione, inducono i tonni ad addentrarsi sempre più nelle maglie interne fino ad arrivare alla cosiddetta "camera della morte". In maggio, dalle tonnare, partono le barche che agli ordini del rais parteciperanno alla mattanza. Questa viene compiuta

Insieme denso
In topologia e nelle aree correlate della matematica un sottoinsieme A di uno spazio topologico X è detto denso (in X) se l'unico sottoinsieme chiuso di X contenente A è X stesso. Questo può essere anche espresso dicendo che la chiusura di <

Denso (topologia)
In topologia e nelle aree correlate della matematica un sottoinsieme A di uno spazio topologico X è detto denso (in X) se l'unico sottoinsieme chiuso di X contenente A è X stesso. Questo può essere anche espresso dicendo che la chiusura di <

Mardonio (generale)
Mardonio (? - 479 a.C.), generale persiano, prima sotto Dario I, poi sotto il figlio Serse I, durante la I e la II guerra persiana (V seolo a.C.). Era figlio di Gobryas e genero di Dario I, poichè ne aveva sposato la figlia

Dollaro (trinidad e tobago)
Il dollaro (codice ISO 4217: TTD; spesso anche TT$) e la moneta ufficiale Trinidad e Tobago. Essa è divisa in 100 cent.

Cambio

Nel luglio 2005 occorrevano 7.57 TTD per 1 euro e 6.27 TTD per 1 dollaro americano.

Monete e banconote

Le monete in circolazione hanno i seguenti valori:
- 1 cent
- 5 cent
- 10 cent
- 25 cent
- 50 cent (molto raro)