Atmosfera
- Astronomia: l'atmosfera és la capa de gas que envolta alguns planetes i satèl·lits naturals.
- Per al cas particular de la Terra hi ha l'atmosfera terrestre.
- Física: l'atmosfera és una unitat de pressió, equivalent a la pressió estàndard de l'atmosfera terrestre.
Astronomia
L' astronomia és la ciència que estudia l'univers i els cossos celestes o astres, a partir de la informació que ens arriba d'ells a través de la radiació electromagnètica, tant pel que fa a la posició i moviment en la esfera celeste com pel que fa a la seva natura, estructura i evolució (Astrofísica).
L'astronomia és una de les poques ciències en què els aficionats encara poden jugar un paper actiu, especialment en el descobriment i seguiment de fenòmens com a corbes de llum d'estreles variables, descobriment de asteroides i cometes etc. No ha de confondre's l'astronomia amb l'astrologia, pseudo-ciència que afirma que el destí de les persones i dels assumptes humans en general es troben relacionats amb les posicions aparents dels cossos astronòmics en el cel. Encara que ambdós camps comparteixen un origen comú, són molt diferents; els astrònoms segueixen el mètode científic, mentres que els astròlegs no. A més els astròlegs no han assumit encara la precessió dels equinoccis, un descobriment que es remunta a Hiparc.
Branques de l'astronomia
L'Astronomia es troba dividida en quatre grans branques:
- Astronomia de posició: Té com a objecte situar en la esfera celeste la posició dels astres mesurant determinats angles respecte a uns plans fonamentals. És la branca més antiga d'esta ciència. Descriu el moviment dels astres, planetas, satèl·lits i fenòmens com els eclipsis, trànsits dels planetes pel disc del Sol. També estudia el moviment diürn i el anual del Sol i les estreles. Inclou la descripció de cada un dels planetes, asteroides i satèl·lits del Sistema solar. Són tasques fonamentals de la mateixa la determinació de la hora i la determinació per a la navegació de les coordenades geogràfiques.
- Mecànica celeste: Té com a objecte interpretar els moviments de l'Astronomia de posició en l'àmbit de la part de la física coneguda com a mecànica generalment la newtoniana (Llei de la Gravitació Universal de Isaac Newton). Estudia el moviment dels planetes al voltant del Sol, dels seus satèl·lits, el càlcul de les òrbitas de cometes i asteroides. L'estudi del moviment de la Lluna al voltant de la Terra va ser per la seva complexitat molt important per al desenvolupament de la ciència. El moviment estrany de Urà causat per les pertorbacions d'un planeta fins llavors desconegut va permetre a Le Verrier i Adams descobrir sobre el paper al planeta Neptú. El descobriment d'una xicoteta desviació en l'avanç del periheli de Mercuri es va atribuir inicialment a un planeta pròxim al Sol fins que Einstein amb el seu Teoria de la Relativitat la va explicar.
- Astrofísica és una part moderna de l'Astronomia que estudia els astres com a cossos de la física estudiant la seva composició, estructura i evolució. Només va ser possible el seu inici en el segle XIX quan gràcies als espectres es va poder esbrinar la composició física de les estreles. Les branques de la física implicades en l'estudi són la física nuclear (generació de l'energia en l'interior de les estreles) i relativitat.
- Cosmologia és la branca de l'Astrofísica que estudia els orígens, estructura, evolució i naixement de l'Univers en el seu conjunt.
Branques de l'astronomia per la part de l'espectre utilitzada
Atenent a la longitud d'ona de la radiació electromagnètica amb què s'observa el cos celeste l'astronomia es divideix en:
- Astronomia òptica quan l'observació utilitza exclusivament la llum en les longituds d'ona que poden ser detectades per l'ull, o molt prop d'elles (al voltant de 400 - 800 nm). És la branca més antiga.
- La radioastronomia usa per a l'observació, radiació amb longituds d'ona de mm a cm, semblant a la usada en radiodifusió. L'Astronomia Òptica i de Ràdio pot realitzar-se usant observatoris terrestres, perquè la atmosfera és transparent en eixes longituds d'ona.
- Astronomia infraroja que utilitza detectors de llum infraroja (longituds d'ona més llargues que el roig). La llum infraroja és fàcilment absorbida pel vapor d'aigua, així que els observatoris d'infrarojos han d'establir-se en llocs alts i secs.
- Astronomia d'Alta Energia: Inclou l'astronomia de rajos X, astronomia de rajos gamma i astronomia ultraviolada, així com l'estudi dels neutrís i els rajos còsmics. Les observacions es poden fer únicament des de globus aerostàtics u observatoris espacials.
Branques de l'astronomia en funció del problema adreçat
- Astrometria: l'estudi de la posició dels objectes a l'espai i els canvis de posició. Defineix el sistema de coordenades usat i la cinemàtica dels objectes de la nostra galàxia.
- Astrofísica: l'estudi de la física de l'univers, incloent les propietats físiques (lluminositat, densitat, temperatura, composició química) dels objectes astronòmics.
- Cosmologia: l'estudi de l'origen de l'univers i la seua evolució. L'estudi de la cosmologia és astrofísica teòrica a una escala més gran.
- Formació de la galàxia i evolució: l'estudi de la formació de la gàlaxia i llur evolucions.
- Astronomia galàctica: l'estudi de l'estructura i components de la nostra galàxia i altres galàxies.
- Astronomia extragalàctica: l'estudi dels objectes (principalment galàxies) de fora de la nostra galàxia.
- Astronomia estelar: l'estudi dels estels.
- Evolució estelar: l'estudi de l'evolució de les estreles, des de la seua formació fins el seu final.
- Formació estelar: l'estudi de les condicions i processos que han conduït a la formació d'estreles en l'interior de núbols de gas, i el procés de formació en sí mateix.
- Ciències planetàries: l'estudi dels planetes del Sistema Solar i dels planetes extrasolars.
- Astrobiologia (o exobiologia): l'estudi de l'adveniment i evolució de sistemes biològics a l'univers.
- Arqueoastronomia
- Astroquímica
Vegeu també
- Llista d'astrònoms
- Història de l'astronomia és vital en el desenvolupament del pensament humà.
Enllaços externs
- [http://www.astrogea.org/ipa/que_hi_ha_alli_dalt.htm Plana sobre Astronomia]
- [http://www.astroalella.org Agrupació d'Astronomia d'Alella]
- [http://www.ub.es/slc/termens/astronomia.pdf Vocabulari d'astrofísica i astronomia]
- [http://www.palmcat.org PalmCAT - AI (Astro Info)] Aplicació en català per a ordinadors de butxaca que proporciona dades molt completes dels objectes del nostre sistema solar així com catàlegs de tots els tipus d'objectes interestelars.
Categoria:Astronomia
ja:天文学
ko:천문학
ms:Astronomi
simple:Astronomy
th:ดาราศาสตร์
Planeta
Un planeta és un cos sense llum pròpia que gira al voltant d'una estrella. Així, es denomina planeta a cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d'un estel.
El mot planeta, que significa errant, va ser utilitzat en l'antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament. Aquests astres eren el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn.
Amb l'adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic (1543) (que té un precedent en la d'Aristarc de Samos) la Terra va ser considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna van deixar de ser-ho. Per tant, el nombre de planetes va ser reduït a sis.
L'any 1781 William Herschel va descobrir Urà, l'any 1846 Johann Galle va descobrir Neptú i l'any 1930 Clyde Tombaugh va descobrir Plutó.
Actualment, els planetes que millor coneixem són els del nostre Sistema Solar que són nou: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà, Neptú i Plutó. Però s'han descobert altres planetes. Es coneixen com a «planetes extrasolars». Són planetes que orbiten al voltant d'altres estrelles que no són el Sol.
L'any 1995, astrònoms de l'observatori de Ginebra van descobrir un planeta extrasolar amb una massa comparable a la de Júpiter orbitant al voltant de 51 Pegasi, una estrella similar al Sol. Anys més tard, astrònoms nord-americans van descobrir dos planetes més grans que Júpiter a les òrbites de dues estrelles similars al Sol, 47 Ursae Maioris i 70 Virginis.
Categoria:Astronomia
als:Planet
ja:惑星
ko:행성
ms:Planet
simple:Planet
th:ดาวเคราะห์
zh-min-nan:He̍k-chheⁿ
Atmosfera terrestreL'atmosfera terrestre és la capa de gasos que rodegen el planeta terra i retinguda per la gravetat de la terra. En els gasos presents, destaquen amb aproximadament quatre cinquenes parts el nitrogen, amb una cinquena part l'oxigen, i amb quantitats més petites d'altres gasos. L'atmosfera és vital per la vida ja que sense el gasos esmentats no hi hauria vida a la terra, tal i com la coneixem.
Composició en percentatge de l'atmosfera seca
en volum - ppmv: parts per milió per volum
|
|---|
| Gas | Segons la NASA [http://nssdc.gsfc.nasa.gov/planetary/factsheet/earthfact.html]
| | Nitrogen | 78.084%
| | Oxigen | 20.946%
| | Argó | 0.9340%
| | Diòxid de carboni | 365 ppmv
| | Neó | 18.18 ppmv
| | Heli | 5.24 ppmv
| | Metà | 1.745 ppmv
| | Criptó | 1.14 ppmv
| | Hidrogen | 0.55 ppmv
|
| | No inclòs en la composició de l'atmosfera seca:
| | Vapor d'aigua | Altament variable;
típicament és aproximadament un 1%
|
L'atmosfera no té un límit definit, a mesura que s'allunya de la terra es torna més lleugera fins que es confon amb l'espai. Per tant no hi ha una barrera clara entre l'interior i l'exterior de l'atmosfera. Tres quartes parts de la massa de l'atmosfera estan en el 11 quilòmetres primers. Usualment, les persones que viatgen per sobre dels 80 quilòmetres ja s'anomenen astronautes. La línia de Karman, als 100 quilòmetres per sobre de la terra, és usada freqüentment com la frontera entre l'atmosfera o l'espai exterior.
astronautes, estratosfera i estratopausa, mesosfera i mesopausa i termosfera]]
Categoria:Clima
Categoria:Ecologia
Categoria:Meteorologia
ja:大気
ko:대기권
ms:Atmosfera
Atmosfera (unitat)La Atmosfera o atm, és una unitat de mesura de la pressió.
Equival a ;
- 101.325 quilopascals
- 1013.25 hectopascals
- 1013.25 mil·libars
- 760 mil·limetres de mercuri
- 29.92 polzades de mercuri
Una atmosfera (1 atm.) és la pressió mitjana al nivell del mar a la terra.
Categoria:Unitats de pressió
ko:기압
The fuqua school of business
The Fuqua School of Business is the business school of Duke University in Durham, North Carolina. Consistently ranked in the top 15, it is the youngest of the top-tier U.S. business schools. It currently enrolls 1,340 students in degree-seeking programs. These programs include the Daytime MBA, the Global Executive MBA, the Cross Continent MBA, the Weekend Executive MBA, and a Ph.D. program.
History
Duke's Fuqua School of Business had humble beginings. Formed in 1969, the graduate school enrolled its first class of 20 students in 1970.
Then in 1974, Thomas F. Keller, a 1953 Duke graduate, became the graduate school's new dean. This served as a turning point in the school's history. Keller quickly improved the school's fortune. He embarked upon a capital campaign in 1978 with the goal of raising $20 million to erect a buildling, increase the number of M.B.A. students from sixty to 250, and more than double the size of the faculty. In three years, the campaign raised $24 million, $10 million of which came from businessman and philanthrophist J.B. Fuqua. The graduate school's name was then changed to the Fuqua School of Business.
In 1981, the school broke ground on its first building. The school's first major accolade came in October 1985 when a
Wall Street Journal article on how corporate recruiters ranked business schools listed Fuqua at number 10. This immediately resulted in a nearly 40% jump in applications and a similar jump in the yield rate.
External links
- [http://www.fuqua.duke.edu/ Website]
- [http://www.duke.edu/ Duke Website]
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Christus
Jesus, also known as Jesus of Nazareth, is the central figure of Christianity, in which context he is known as Jesus Christ (from the Greek Ιησούς Χριστός ; transliteration: "Iesous Christos"; "Christ" not being a surname, but rather a title). He is also considered an important prophet in Isla
|
|
|
Portal:Aviation/Historical anniversaries/September in aviation/September 6
September 6
- 1976 - Viktor Belenko of the Soviet Union defects to the West, landing his MiG-25 FoxBat in Japan.
- 1952 - the de Havilland Sea Vixen prototype disintegrates at the Farnborough A
|
David T. Lykken
David T. Lykken (born 18 June 1928) is an American psychology professor.
Born in Minneapolis, Minnesota, Lykken attended University of Minnesota, earning his bachelor of arts (psychology, philosophy and mathematics)
|
The Barbie Twins
Shane Barbi and Sia Barbi, also known as The Barbi Twins (born April 2, 1963 in San Diego, California), are identical twins and pin-up models. Shane and Sia posed together in two top-selling issues of Playboy, and also in sever
|
|
