Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Benjamin Franklin

Benjamin Franklin

Benjamin Franklin (17 de gener 1706 – 17 d'abril 1790) fou un polític i científic estatunidenc. Benjamin Franklin fou originàriament un editor. En traslladar-se un temporada a Londres s'interessà per la diplomàcia i provà de millorar les relacions entre les colònies americanes i Anglaterra. Tot i ser especialment conegut com a redactor de la declaració d'independència i la constitució nord-americanes, les qüestions científiques el mantingueren molt ocupat, especialment l'electricitat. Arran d'això rebé fama i reconeixement entre col·legues erudits de tota Europa. Ell demostrà entre d'altres coses que els llamps són també una forma d'elecricitat (a partir d'un experiment amb un estel). Així inventà el parallamps. A més fou el primer d'aventurar que el corrent del Golf explicava les diferències climàtiques entre Europa i Amèrica Franklin Benjamin Franklin Benjamin ja:ベンジャミン・フランクリン

1706

Esdeveniments:


- 26 de maig - Xàtiva (la Costera): el mariscal de camp Joan Basset allibera la ciutat, ocupada pels filipistes (guerra de Successió).
- 24 de setembre - Mallorca: hi desembarquen les tropes austriacistes i hi vencen els borbònics (guerra de Successió).

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XVIII ko:1706년 ms:1706

17 d'abril

El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs. Queden 258 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1931 - Catalunya: per les pressions del govern espanyol, la República Catalana es converteix en la Generalitat de Catalunya, de la qual Francesc Macià n'esdevé el president.
- 1938 - Viella (la Vall d'Aran): els franquistes ocupen la vila.
- 1979 - Barcelona: hi comença a emetre Ona lliure, la primera de les ràdios lliures del país. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Festes:

----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Abril ja:4月17日 ko:4월 17일 simple:April 17 th:17 เมษายน

Polític

La política es el procés de presa de decisions en grups humans. Tot i que s'aplica habitualment als governs, la política en un sentit general també te lloc en institucions empresarials, acadèmiques, religioses, etc. La paraula ve del grec "polis", que significava ciutat i per tant la política seria tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions, especialment la ideologia dels grups. Les Ciències Polítiques estudien el comportament politic.

Política ficció

Actitud pública dels càrrecs polítics, basada en les discussions a premsa i publicitat desmesurada d'accions simbòliques, què no du a una concreció pràctica o que afecti gaire a la població.

Política professional

Sistema de càrrecs polítics de l'administració de l'estat, en què aquests reben una remuneració econòmica per la seva tasca.

Sistemes polítics de govern


- Anarquisme
- Caciquisme
- Capitalisme
- Democràcia
- Dictadura
- Feixisme
- Feudalisme
- Monarquia
- República
- Comunisme Categoria:Política ja:政治 ko:정치 ms:Politik simple:Politics th:การเมือง

Estats Units

Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats. La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units. Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca. La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies. La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.

Geografia

Els seus límits són: #Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic). #Al sud amb Mèxic. #A l'est amb l'oceà Atlàntic. #A l'oest amb l'oceà Pacífic. Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical. La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.

Història

El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació. Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees. Rússia Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats. El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.

Economia

:Article principal: Economia dels Estats Units Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya. L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país. El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.

Política

Japó És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd. Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.

Divisió administrativa

Partit Demòcrata Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.

Estats

Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:

Districte federal


- Districte de Colúmbia

Àrees insulars

La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico. Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.

Àrees metropolitanes

Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)

Demografia

Origen ètnic

Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.

Religió

El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.

Llengua

No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).

Enllaços externs


- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol Categoria:Estats Units ja:アメリカ合衆国 ko:미국 ms:Amerika Syarikat simple:United States th:สหรัฐอเมริกา zh-min-nan:Bí-kok

Londres

Londres (en anglès London) és la capital d'Anglaterra i del Regne Unit, i és una de les ciutats més grans d'Europa. Es troba al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del pas de Calais, que separa el Regne Unit de França. Al nord es troba la ciutat de Cambridge (notable seu universitària), mentre que al sud hi ha la de Brighton, famosa localitat turística sobre el canal de la Mànega. Cap a l'oest, en canvi, anant per la M4, s'arriba a la petita ciutat de Windsor, la coneguda residència estiuenca de la Corona anglesa, no gaire lluny de l'aeroport de Heathrow. La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, neogòtic. Entre les seves principals atraccions, cal destacar la Torre de Londres, el London Eye, el Royal Albert Hall i la galeria d'art modern Tate Modern, entre moltíssimes d'altres. Un altre dels símbols de la ciutat és el Big Ben, que és el rellotge situat a la torre del Palau de Westminster. Els principals aeroports de Londres són: Heathrow, Gatwick i Stansted. Altres aeroports menors són el Ciutat de Londres i el de Luton.

Història

Luton] Originàriament ciutat cèltica, fou fortificada pels invasors romans que la van anomenar Londinium i la van fer servir com a port sobre el riu Tàmesi. Durant aquest període Londres fou erigida com a capital de la Britània per parte dels romans, que la van abandonar al començament del segle V, quan les legions van deixar tota l'illa. Durant el segle VII la Londinium romana fou abandonada però molt a prop d'ella s'hi va construir un assentament saxó anomenat Lundenwic, a l'àrea que ara es coneix com a Aldwych. La ciutat romana va ser ocupada de nou cap a finals del segle IX i començaments del X. En el període medieval va créixer la importància de Londres, ratificada també per la catedral de Westminster. En aquesta abadia, des de l'Edat Mitjana, és on es coronen tots els reis d'Anglaterra des del primer rei normand, Guillem el Conqueridor. La residència dels reis anglesos des del període normand fou el castell fortalesa situat a la Torre de Londres, on avui encara es guarden les joies de la Corona. Amb el pas dels anys, damunt la Londres romana es va desenvolupar el que avui dia és el barri financer (la City), que més endavant, al segle XVII, es va veure enriquit per la construcció de la catedral de Saint Paul per part de l'arquitecte Christopher Wren, on avui reposen els herois de la nació britànica. Això fou possible arran d'un incendi l'any 1666, que va destruir quasi completament la ciutat. Londres es va anar expandint, sobretot durant l'anomenada Era Victoriana que va coincidir amb l'explosió i expansió de la Revolució Industrial i el moment àlgid de la colonització imperialista, i ha englobat camps, boscos, viles i pobles i, des de ja abans del 1940, s'estén en qualsevol direcció. Durant la Segona Guerra Mundial la capital britànica va patir intensos bombardeigs coneguts com el blitz per part de les forces de l'Alemanya Nazi. Avui en dia, l'àrea administrativa del Gran Londres (Greater London) cobreix 1.579 km2 en 32 districtes, amb una població segons el cens del 2001 de 7.172.000 habitants dins del terme municipal (anomenats londinencs) i més de 12 milions de persones vivint dins de l'àrea metropolitana, amb la qual cosa és una de les ciutats europees més poblades juntament amb Moscou, Istanbul i París. L'expansió externa de Londres es va veure notablement alentida a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial amb l'adopció de diversos plans d'ordenació urbanística, duts a terme per salvaguardar un anell verd entorn de la ciutat (Green Belt). Des dels anys vuitanta, l'arquitectura de la ciutat ha estat objecte de polèmica: entre els principals opositors del nou estil arquitectònic es troba Carles, l'actual Príncep de Gales i hereu del tron. Després d'haver estat centre de l'Imperi britànic, la ciutat contribueix avui amb el 17% del PNB d'un país que és la quarta economia més gran del món. El dia 6 de juliol de 2005 Londres va ser escollida seu dels Jocs Olimpics del 2012. Només un dia més tard, diverses bombes col·locades a la xarxa de transport públic (metro i autobus) per grups islamistes radicals varen esclatar sembrant el terror a la capital britànica amb un balanç de més de 50 morts i prop de 700 ferits. Dues setmanes després, el dia 21, un altre atac fet per terroristes suïcides va sacsejar la ciutat. Aquests dos incidents terroristes dugueren a la policia i forces de seguretat britàniques, i d'altres països, a incrementar la seguretat estatal. La política de disparar a matar seguida per les forces policials a l'hora d'enfrontar-se amb els pressumptes autors dels atacs provocaren la mort del ciutadà brasiler Jean Charles de Menezes

Museus


- Museu Britànic
- Courtauld Gallery
- National Gallery
- National Portrait Gallery
- Victoria and Albert Museum
- Tate Gallery i Tate Modern
- Madame Tussaud's, museu de cera

Enllaços externs


- [http://www.visitlondon.com/ Pàgina oficial de turisme sobre Londres]
- [http://www.london.gov.uk/ Ajuntament de Londres]
- [http://london.visittown.com London, VisitTown.com] Categoria:AnglaterraCategoria:Capitals d'estats independents als:London fiu-vro:London ja:ロンドン ko:런던 ms:London simple:London th:ลอนดอน zh-min-nan:London

Anglaterra

] Anglaterra (England en anglès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població. La seva bandera és la Creu de Sant Jordi. El nom Anglaterra vol dir "terra dels angles", que era una de les tribus germàniques que van envair Gran Bretanya, al segle V juntament amb els saxons i els juts. Cal no confondre Anglaterra, amb Gran Bretanya, que és una illa que inclou també Escòcia, el País de Gal·les i Cornualla ni amb el Regne Unit, que inclou a més Irlanda del Nord. El nom Albio, d'origen llatí; i que feia referència als penyasegats de Dover, també s'utilitza de vegades en sentit literari.

Història

Abans de l'arribada dels romans, el territori que avui comprèn Anglaterra estava ocupat per tribus cèltiques. Roma va envair la Gran Bretanya al segle I, i s'hi va mantenir fins al segle IV. Durant el segle V, diverses tribus germàniques (principalment angles, juts i saxons), van envair la Gran Bretanya, desplaçant-ne les poblacions celtes originàries cap a l'oest (País de Gal·les i Cornualla) i al Nord (Escòcia). Aquesta invasió es coneix com a conquesta anglosaxona. A partir del segle VIII, Anglaterra va patir incursions constants per part dels vikings. La Batalla de Hastings, el 1066, és un moment crucial de la Història d'Anglaterra: els normands, capitanejats per Guillem el Conqueridor, derroten els saxons i envaeixen Anglaterra. Tot i que no desplacen la població originària, els normands ocupen totes les posicions de poder, formen la nova aristocràcia i imposen el seu sistema legal i fiscal.

Política

Al 1707, amb l'Acte de la Unió, que va crear el Regne Unit, Anglaterra va deixar d'existir com a entitat política independent, si bé; va passar a ser la nació dominant en el Regne Unit. Tot i que recentment s'ha restaurat el parlament escocès i creat una assamblea gal·lesa, de moment no hi ha cap parlament anglès - de fet, el govern britànic ha dit que en lloc de crear-ne, s'estima més dividir l'Anglaterra en regions i donar una assamblea legislativa a cada regió. No hi ha cap moviment amb suport popular significatiu que promogui la independència d'Anglaterra del Regne Unit tot i que una part significativa de la població se sent més anglesa que britànica i no posaria impediments a la independència de les altres parts. Categoria:Anglaterra ja:イングランド ko:잉글랜드 ms:England simple:England th:แคว้นอังกฤษ zh-min-nan:England

Electricitat

En la Física, l'electricitat és un fenomen d'origen electromagnètic. L'electricitat, o càrrega elèctrica, és una propietat de la matèria que es conserva. Hi ha dos tipus de càrrega elèctrica: positiva i negativa. Càrregues del mateix signe es repel·len, mentre que càrregues de signe oposat s'atreuen. La magnitud de la força d'atracció o repulsió ve donada per la Llei de Coulomb. La unitat de càrrega elèctrica en el Sistema Internacional és el coulomb. L'energia elèctrica es produeix a les centrals elèctriques. Hi ha molts tipus de centrals que es diferencien unes de les altres en la manera en com obtenen l'electricitat. Per exemple:
- Les centrals hidroelèctriques utilitzen la força de l'aigua.
- Les centrals nuclears utilitzen l'urani.
- Les centrals tèrmiques cremen carbó o petroli.
- Els parcs eòlics aprofiten la força del vent.
- Les plaques fotovoltàiques i les plaques solars aprofiten l'energia del Sol. Categoria:Electricitat ja:電気 ko:전기 simple:Electricity

Llamp

Un llamp és un intercanvi d'energia elèctrica que es produeix entre els núvols i la terra quan hi ha una tempesta. Aquesta descàrrega elèctrica va acompanyada d'una forta emissió de llum, en forma de raig. A més, l'escalfament i expansió sobtada de l'aire al seu voltant produeix un so característic: el tro. Les càrregues transferides poden ser positives o negatives. Quan són entre un núvol i terra, les càrregues poden ser transportades en els dos sentits. tro Un llamp potent pot arribar a produir fins a 30.000 °C, temperatura superior a la de la superfície del Sol. El llamp és el símbol de molts déus, entre ells Júpiter. Acostumen a ser divinitats "pares" o "caps" dels panteons respectius.

Historia

L'any 1752, amb greu perill per la seva vida, Benjamin Franklin demostra que el llamp és electricitat.

Pàgines relacionades


- Tro
- Parallamps
- Tempesta categoria:Meteorologia ko:번개

Estel (joguina)

:Per altres significats d'estel, vegeu l'entrada corresponent. Un estel o milotxa és un aparell, normalment considerat una joguina, que es pot fer envolar amb l'ajuda del vent. Sol estar fet de tela, paper o algun material sintètic lleuger, estès mitjançant una estructura de canyes o algun altre material, i que es control·la amb un fil. Al País Valencià, les milotxes tradicionals de canyes i paper de ceba es coneixen amb el nom de catxerulo o catxirulo, i es comencen a envolar (empinar) generalment des de Setmana Santa, coincidint amb la tradicional menjada de la mona de Pasqua. Més modernament, les milotxes adquireixen gran sofisticació i existeixen competicions i modalitats en les quals el qui envola la milotxa pot ser enlairat uns quants metres durant uns segons per la força de les milotxes. categoria:Joguines categoria:enginyeria ja:凧 ko:연날리기

Corrent del Golf

El Corrent del Golf és un corrent oceànic que duu aigua cálida des del Carib fins a les costes d’Europa Occidental a través de l’Atlàntic Nord. El nom prové del Golf de Mèxic, l’àrea on el corrent s’origina. La velocitat de l’aigua hi pot atènyer valors de fins a 3m/s, representant una forta influència en el trànsit marítim. Hom creu que gràcies al Corrent del Golf Europa gaudeix d’un clima molt més càlid del que a priori li tocaria per la latitud en què està situada, especialment a l’hivern. Així, les costes de les Illes Britàniques, Escandinàvia o el Benelux es veuen no només alliberades del glaç sinó que tenen les gelades com un fenomen excepcional, essent-hi la forma normal de precipitació la pluja. Per comparar-ho amb altres continents, Barcelona està a la mateixa latitud que Nova York, on la neu hi és un fenomen freqüent a l’hivern, amb una mitjana mensual de temperatura de només +0,5 al gener (Barcelona: +9). Les ciutat del Quebec, a una latitud equivalent a la de París, coneix més de 4 mesos d’intensa gelada, amb una mitjana de –11,5 graus al gener. Una mica més amunt, al voltant dels 50 graus de latitud nord, la presencia de ciutats és ja gairebé inexistent tant a América del Nord com a l’Extrem Orient, mentre que moltes de les capitals europees hi són localitzades sense patir gaire problemes per raons del clima (Londres, Brussel.les, Amsterdam, Berlín, Praga...). Finalment, al voltant dels 60 graus, que correspon a la latitud de les capitals escandinves, amb prou feines hi ha poblaments importants als altres continents. Ni Islàndia ni les illes Fèroe, malgrat estar als confins del cercle polar àrtic, no coneixen un clima especialment fred a l’hivern, si bé l’estiu no hi és massa més càlid. El corrent del golf els proporciona climes humits, ventosos i amb poca oscil.lació tèrmica. A l’Hemisferi Sud, Buenos Aires i Montevideo, les capitals més meridionals d’Amèrica del Sud gaudeixen d’un règim tèrmic sensiblement semblant al de Barcelona tot i estar situades 7 graus de latitud més a prop de l’Equador: a 34 graus, que en el nostre cas correspondria ja a Àfrica. Anàlogament, Wellington, capital de Nova Zelanda, té una mitjana anual que no arriba a 13 graus, tot i estar situada a la mateixa latitud de Barcelona.

Vegeu també


- Clima de Noruega

Enllaços externs

Categoria:Oceans Categoria:Clima ja:メキシコ湾流

Clima

El clima és el conjunt de condicions atmosfèriques que caracteritzen una regió. Segons es referisca al món, a una regió o a una localitat concreta es parla de clima global, clima local o microclima respectivament. Per a l'estudi del clima cal analitzar els elements del temps: la temperatura, la humitat, la pressió, els vents, les precipitacions, etc. Hi ha una sèrie de factors que poden influir sobre aquests elements: la latitud geogràfica, l'altitud del lloc o la distància que el separa de l'oceà o del mar.

Latitud geogràfica

La latitud determina el grau d'inclinació dels rajosdel Sol i la diferència de la duració del dia i la nit. Com més directament incideix la radiació solar, més s'escalfa el sòl. Les variacions en latitud són causades, de fet, per la inclinació del eix de rotació de la Terra. El angle d'incidència dels rajos del Sol no és el mateix en estiu que en hivern sent causa de les diferències estacionals. Una major inclinació en els rajos solars provoca que estos hagen de travessar major quantitat de atmosfera atenuant-se més que si incidiren perpendicularment. D'altra banda, a major inclinació major serà la component horitzontal de la intensitat de radiació. Per mitjà de senzills càlculs trigonomètrics pot veure's que: I(incident) = I(total) · cosθ

Altitud

L'altitud del lloc determina la temperatura i la humitat. A les terres altes fa més fred que a les baixes. A més, a les muntanyes plou més que a la plana. En certa manera pujar d'altitud és com pujar en latitud.

Continentalitat

La proximitat del mar influïx sobre les temperatures i dóna més humitat. Les brises que s'originen en les regions costaneres atenuen la temperatura de les diferents estacions. Així, aire càlid quan és hivern i aire fresc quan és estiu. Així, les zones pròximes a la costa reben la influència del mar i tenen temperatures més suaus. A l'hivern fa menys fred i a l'estiu menys calor que en l'interior. Una alta continentalitat , en canvi, accentua l'amplitud tèrmica. Provocarà hiverns freds i secs i estius calorosos i secs. La continentalitat és el resultat de l'alt calor específica del aigua, que li permet mantenir-se a temperatures més fredes a l'estiu i més càlides a l'hivern. El que és el mateix que dir que l'aigua posseïx una gran inèrcia tèrmica. Les masses d'aigua per tant, són el més important agent moderador del clima. És l'oscil·lació tèrmica diària, a major amplitud tèrmica major diferència de temperatures entre el dia i la nit.

Classificació

La classificació climàtica clàssica descriu els climes del món en funció del seu règim de temperatures i de precipitacions.
- Clima àrid:
- Clima tropical:
- Clima mediterrani:
- Clima alpí:
- Clima continental:
- Clima atlàntic:
- Clima polar: També hi ha la Classificació climàtica de Köppen basada en l'observació de la vegetació nativa de cada regió d'estudi.

Microclimes


- Climes urbans:
- Incendis:
- Erupcions:

Variacions en el clima

El clima és un sistema complex pel que el seu comportament és molt difícil de predir. D'una banda hi ha tendència a llarg termini degudes, normalment, a variacions sistemàtiques com l'augment de la radiació solar o les variacions orbitals però, d'una altra, existeixen fluctuacions caòtiques degudes a la interacció entre forçaments, retroalimentacions i moderadors. Ni tan sols els millors models climàtics tenen en compte tot les variables existents pel que, hui en dia, només es pot aventurar una previsió del que serà el clima del futur més pròxim. Així mateix, el coneixement dels climes del passat és, també, més incert a mesura que es retrocedeix en el temps. Esta faceta de la climatologia s'anomena paleoclimatologia i es basa en els registres fòssils, els sediments, les marques de les glaceres i les bambolles closes en els gels polars. De tot això els científics estan traient una visió cada vegada més ajustada dels mecanismes reguladors del sistema climàtic. El clima global requereix l'estudi d'un altre tipus de paràmetres anomenats forçaments externs. Per a conèixer com evoluciona el clima al llarg dels eons cal tenir en compte la influència d'eixos aspectes capaços d'alterar-lo dràsticament. Són els següents:
- Efectes propis de la Terra
  - Deriva continental
  - Emissions naturals com Vulcanisme
  - Corrents oceànics
- Efectes antropogènics
  - Emissions humanes:
  - Desforestació:
  - Hivern nuclear
- Efectes d'origen astronòmic
- Variacions orbitals de la Terra o del Sol com:
    - Precessió,
    - Variació de l'Excentricitat
    - Variació de la Inclinació del eix de rotació
- Variacions en la Lluminositat solar

Pàgines relacionades


- Clima d'Espanya
- Canvi climàtic
- Geografia categoria:clima ja:気候 ko:기후 simple:Climate

Amèrica

Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra. Limita al nord amb l'oceà Glacial Àrtic, a l'est amb l'Atlàntic i a l'oest amb el Pacífic. A l'extrem nord-oest, l'estret de Bering la separa d'Àsia. L'Amèrica del Nord i Central està separada de l'Amèrica del Sud per l'istme de Panamà. Panamà

Geografia

Té un litoral molt accidentat al nord, amb multitud d'illes de gran extensió, com Grenlàndia (la més gran del món si descomptem l'illa continent d'Austràlia), Baffin, Victòria, Ellesmere, Terranova. A l'Amèrica Central s'obre el golf de Mèxic, on hi trobem l'arxipèlag de les Antilles, on destaquen Cuba, la Hispaniola, les Bahames, Jamaica i Puerto Rico. A l'Amèrica del Sud només són destacables la Terra del Foc, les illes Malvines i les Galápagos. Orogràficament, el més rellevant és la serralada dels Andes, que corre paral·lela a la costa sud-americana del Pacífic, amb cims com l'Aconcagua, amb vora 7.000 metres d'altitud, i l'Ojos del Salado, les màximes altures del continent. La serralada del Pacífic s'estén per l'Amèrica de Nord, a Mèxic amb la Sierra Madre i als Estats Units i el Canadà amb les (Muntanyes Rocalloses; a la façana atlàntica de Nord-amèrica s'alcen els Apalatxes. L'Amazones, el riu més llarg d'Amèrica, és també el més cabalós del món; altres rius d'importància són el Paranà i el seu afluent Paraguai, també a Sud-amèrica, i el Mississipí-Missouri, a l'Amèrica del Nord. També a la part nord trobem els cinc grans llacs del continent: Superior, Michigan, Huron, Erie i Ontario, a part d'altres grans llacs com el Winnipeg, el Gran Llac dels Óssos i el Gran Llac dels Esclaus. A l'Amèrica Central i del Sud són remarcables el llac Nicaragua, el Maracaibo i el Titicaca.

Divisió geogràfica i política

Amèrica està dividida tradicionalment en tres subcontinents: Amèrica del Nord, Amèrica Central (inclou les illes del Carib), i Amèrica del Sud. Altres consideren que en realitat són dos continents, Amèrica del Nord (amb el Carib) i Amèrica del Sud. Els següents països són els estats independents del continent americà: Amèrica del Sud Amèrica del Sud Amèrica del Nord
- el Canadà
- els Estats Units
- Mèxic Amèrica Central i el Carib
- Antigua i Barbuda
- les Bahames
- Barbados
- Belize
- Costa Rica
- Cuba
- Dominica
- El Salvador
- Guatemala
- Grenada
- Haití
- Hondures
- Jamaica
- Nicaragua
- Panamà
- Puerto Rico
- la República Dominicana
- Saint Kitts i Nevis
- Saint Lucia
- Saint Vincent i les Grenadines
- Trinitat i Tobago Amèrica del Sud
- l'Argentina
- Bolívia
- el Brasil
- Colòmbia
- l'Equador
- Guyana
- el Paraguai
- el Perú
- Surinam
- l'Uruguai
- Veneçuela
- Xile

Llengües

Llengües amerdíndies

A Amèrica es parlen moltes llengües autòctones o ameríndies. Les més importants són el nàhuatl, el maia, el quítxua i el guaraní.

Llengües indoeuropees

A Amèrica es parlen varies llengües indoeuropees portades pels immigrants. Les llengües indoeuropees oficials als països americans son: anglès, espanyol, portuguès, francès i neerlandès. També es parlen alemany, italià (i diversos dialectes italians), rus i altres llengües indoeuropees per minories d'immigrants.

Llengües asiàtiques

Cap llengua asiàtica és oficial als estats del continent americà, però, es parlen moltes llengües asiàtiques a les grans comunitats d'immigrants, principalment el xinès, el japonès, el coreà i el filipí sobretot als Estats Units i el Canadà.

Llengües criolles

A més, en diversos països es parlen llengües criolles, com el crioll haitià, oficial a Haití, el papiamento, a les antilles neerlandeses o diversos criolls d'anglès i llengües africanes a les antilles anglòfones.

Economia

El continent està dividit en tres blocs comercials principals:
- NAFTA, bloc comercial de Nord-Amèrica
- Comunitat Andina de Nacions, bloc comercial sud-americà
- Mercosur, bloc comercial sud-americà Alguns polítics i economistes han proposat la creació d'un sol bloc comercial a Amèrica entre tots els països, excepte Cuba, anomenat Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques (ALCA).

Articles relacionats


- Amèrica del Nord
- Amèrica Central
- Amèrica del Sud
- Amèrica Llatina
- Hispanoamèrica
- Iberoamèrica
- NAFTA
- Mercosur Categoria:Amèrica ja:アメリカ州 ko:아메리카 simple:The Americas th:ทวีปอเมริกา zh-min-nan:Bí-chiu

Categoria:Estatunidencs

Categoria:Estats Units Categoria:Americans

Predefinição:Citroën




slots kalorie Forex teksty litera h










































:: RELATED NEWS ::
ארמון קנזינגטון
ארמון קנזינגטון (באנגלית: Kensington Palace) נמצא בגני קנזינגטון בלונדון, אנגליה. הארמון נמצא ב"מחוז המל
Tupi Antigo
טופי אנטיגו (או טופינאמבה) היא שפה שנכחדה. היא היתה מדוברת על ידי שבטי אינדיאנים באזור חוף הים של ברזיל. השפה נמנית עם תת-המשפחה טופי-גואראני. השפה המודרנית בה משתמשים כיום היא ה-שפות ומדוברת בפי האינדיאנים בדרום אמריקה. טופי-גואראני היא השפה הנפוצה ביותר במשפחת שפות ה
דריווש השלישי
דריווש השלישי (380 לפנה"ס - 330 לפנה"ס) היה שליט האימפריה הפרסית משנת 336 לפנה"ס עד 330 לפנה"ס. דריווש השלישי היה מענף צדדי של מ
רחוב דאונינג
רחוב דאונינג (Downing) הינו רחוב במרכז לונדון באזור וסטמינסטר. רחוב דאונינג הוא רחוב ללא מוצא, היוצא מרחוב וייטהול. ברחוב זה, במשך למעלה ממאתיים שנה, נמצא מקום מגוריו של ראש ממשלת ] תנועת ביל"ו היא ארגון יהודי לאומי אשר נוסד ברוסיה בשנת 1881. שמה מורכב מראשי התיבות של הפסוק "בית יעקב לכו ונלכה" (ישעיהו, ב, 5). בתחילה קראה לעצמה הקבוצה בשם "דאבי"ו" - ראשי תיבות מלונדון, אנגליה. הרחוב מתחיל במארבל ארץ' בקצהו הצפון מזרחי של הייד פארק, וחוצה את קוסמטיקה שנוסדה מעט לפני מלחמת העולם השניה, בעיצומו של המשבר הכלכלי בארה"ב. מייסד החברה הוא צ'ארלס רבסון,