:: wikimiki.org ::
| Giuseppe Piazzi |
Giuseppe Piazzi
Giuseppe Piazzi era un astrònom i sacerdot italià. Va néixer a Ponter (Valtellina) el 7 de juliol de 1746 i va morir a Nàpols el 22 de juliol de 1826. Va fundar l'observatori astronòmic de Palermo.
L'1 de gener de 1801, va descobrir un objecte estel·lar que es movia al fons d'estels.
Piazzi ho va batejar amb el nom de Ceres Ferdinandea, en honor a la deessa grega i siciliana, i al rei Ferran IV de Nàpols i Sicília. Més endavant, el Ferdinandea es va eliminar per raons polítiques. Ceres va resultar ser el primer asteroide que es va observar del cinturó d'asteroides i, fins avui en dia, el més gran.
Piazzi, Giuseppe
Piazzi, Giuseppe
ja:ジュゼッペ・ピアッツィ
ItàliaLa República Italiana o simplement Itàlia és un estat de l'Europa mediterrània, que consisteix principalment d'una península allargada i de dues grans illes en el mar Mediterrani: Sicília i Sardenya. Pel nord està borejat pels Alps, per on limita amb França, Suïssa, Àustria i Eslovènia. Els estats independents de San Marino i la Ciutat del Vaticà són enclavaments dintre del territori italià.
Història
Article principal: Història d'Itàlia
La història d'Itàlia és potser la més important per al desenvolupament de la cultura i societat de l'àrea mediterrània. El país ha estat amfitrió de moltes activitats humanes en temps prehistòrics, per la qual cosa s'hi han trobat numerosos llocs arqueològics en diferents regions: Lazio i Toscana, Umbria i Basilicata. Després de la Grècia Magna, la civilització etrusca i especialment l'Imperi Romà que va dominar aquesta part del món per molts segles, hi varen arribar l'humanisme medieval i el Renaixement que varen ajudar en la formació de la filosofia i l'art europeus. La ciutat de Roma conté alguns dels exemples d'estil barroc més importants de tot Europa.
La Itàlia moderna es va convertir en estat amb bastant retard respecte de la resta d'estats europeus. La conversió va ocórrer el 17 de març de 1861, quan els estats de la península i les Dues Sicílies es varen unir sota el tron del rei Victor Emanuel II de la dinastia Saboia, fins llavors governant del Piamont i reis de Sardenya. L'artífex de la unificació italiana, tanmateix, va ser el Comte Camillo Benso di Cavour, el ministre en cap de Víctor Emmanuel. Roma, per la seva part, es va mantenir separada de la resta d'Itàlia sota el comandament del Papa i no va ser part del regne d'Itàlia fins al 20 de setembre de 1870, data final per a la unificació italiana. Actualment, el Vaticà és un enclavament independent, completament envoltant per Itàlia, exactament igual que San Marino.
La dictadura feixista de Benito Mussolini iniciada el 1922 va portar a Itàlia a una aliança desastrosa amb l'Alemanya Nazi i l'imperi de Japó, portant la conseqüent derrota d'Itàlia durant la Segona Guerra Mundial. El 2 de juny de 1946, un referèndum sobre la monarquia va desembocar en l'establiment de la República Italiana, la qual va adoptar una nova constitució l'1 de gener de 1948. Els membres de la família reial es varen dur a l'exili per la seva relació amb el règim feixista.
Itàlia va ingressar a l'OTAN i a la Unió Europea i per tant es va sumar a la creixent unificació econòmica i política d'Europa occidental, incloent-hi l'adopció de l'Euro el 1999.
Govern i política
Article principal: Govern i política d'Itàlia
La constitució de 1948 va establir un parlament bicameral, que va consistir d'una cambra de diputats (Camera dei Deputati) i un senat (Senato della Repubblica), un poder judicial i un poder executiu compost per un consell de ministres (gabinet), presidit pel primer ministre. El president de la república és escollit per 7 anys pel parlament junt a un petit nombre de delegats regionals. El president nomena el primer ministre, qui proposa la resta de ministres (nomenats formalment pel president). El consell de ministres ha de retenir la confiança (Fiducia) d'ambdues cambres.
Las cambres del parlament són escollides popularment i directa per un sistema representatiu mixt, majoritari i proporcional. Sota la legislació de 1993, Itàlia té districtes d'un sol representant per al 75% dels seients en el parlament. El 25% restant dels seients són repartits proporcionalment. La cambra de diputats posseeix un total de 630 membres. A més de 315 membres electes, el senat inclou ex-presidents i diverses altres persones vitalícies conforme a acords constitucionals. Ambdues cambres són electes per un màxim de 5 anys. Les cartes legislatives poden ser originades en qualsevol de les cambra i han de ser aprovades per majoria.
El sistema judicial italià es basa en el dret romà, modificat pel codi napoleònic i estatuts subseqüents. Una cort constitucional, la Corte Constituzionale, la qual autoritza les lleis constitucionals, és una innovació introduïda després de la Segona Guerra Mundial.
Organització política i administrativa
Segona Guerra Mundial
Article principal: Organització política i administrativa d'Itàlia
Itàlia es divideix en diverses regions. De aquestas, 5 (Vall d'Aosta, Friül — Venècia Júlia, Sicília, Sardenya i Trentino — Tirol del Sud) tenen un estatus especial en raó de la seva natura geogràfica, cultural o social. Les altres (Llombardia, Ligúria, Vèneto, Piemont, Calàbria, Toscana, Abruços, Basilicata, Campània, Emília-Romanya, Laci, Marques, Molise, Pulla i Úmbria) tenen un estatut comú de administració.
Geografia
Úmbria
Article principal: Geografia d'Itàlia
Itàlia consisteix predominantment en una gran península que s'estén cap al Mar Mediterrani, on junt a les seves dues principals illes, Sicília i Sardenya, crea masses aquàtiques importants, com el Mar Adriàtic al nord-est i el Mar Jònic al sud-est.
Els Apenins formen la columna vertebral de la península, anant des del nord-oest fins on s'uneixen amb els Alps, la cadena muntanyosa que després forma un arc el qual tanca a Itàlia des del nord. Allí s'hi troba també una gran esplanada al·luvial, la esplanada po-veneciana, drenada pel riu Po i els seus diversos afluents provinents dels Alps, Apenins i Dolomites.
El seu punt més elevat és el Mont Blanc (Monte Bianco) a 4.810 m d'alçada, però Itàlia s'associa més fàcilment amb dos volcans famosos: l'actualment inactiu Vesuvi prop de Nàpols i el molt actiu Etna a Sicília.
Economia
Article principal: Economia d'Itàlia
Itàlia posseeix una economia industrial diversa, amb pràcticament el mateix ingrés per càpita que França i el Regne Unit. Aquesta economia capitalista es manté dividida en un nord industrial, dominat per empreses privades, i un sud agrícola, amb un 20% d'atur. En comparació amb països europeus veïns, posseeix un alt nombre de petites i mitjanes empreses (PiMEs).
La major part de les matèries primeres utilitzades per la industria i més del 75% de l'energia són importades. Durant la dècada passada Itàlia ha perseguit una política fiscal estreta que li permetés arribar a complir amb els seus requeriments econòmics. Des de la seva adhesió a la Unió Europea, Itàlia s'ha beneficiat àmpliament de l'interès i inflació més baixos de l'euro.
El rendiment econòmic d'Itàlia s'ha mantingut rere dels seus companys de la Unió Europea i el govern de Berlusconi ha posat en acció nombroses reformes de curt plaç destinades a millorar la competitivitat i el creixement a llarg plaç. S'ha mogut lentament, per una altra part, en la implementació de necessàries reformes estructurals, tals com alleujar els impostos i replantejar el rígid mercat laboral italià i car sistema pensionari.
Després de l'escàndol contable de Parmalat el 2003 algunes persones han posat en dubte els escassos sistemes de control financer del país.
Vegeu: Llistat d'empreses italianes
Demografia
Article principal: Demografia de Itàlia
Itàlia és un país molt heterogeni tant lingüísticament com religiosa, però és divers culturalment, econòmica i política. Itàlia posseeix la cinquena major densitat poblacional a Europa, amb un promig de 196 persones per quilòmetre quadrat. Els grups minoritaris són petits, essent el major d'aquests el de parla alemanya al sud del Tirol (segons el cens de 1991, la població es troba composta per 287.503 persones de parla alemanya i només 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant de Trieste.
Altres grups minoritaris amb idiomes parcialment oficials inclouen la minoria de parla francesa a la regió de la Vall d'Aosta; els sards, el català i l'idioma retorromà en les muntanyes dolomites, essent tots idiomes romançs.
Tot i que el catolicisme és la religió predominant (85% de la població), existeixen comunitats madures de protestants i jueus i una comunitat creixent d'origen musulmà.
Cultura
Article principal: Cultura de Itàlia
Itàlia és reconeguda pel seu art; cultura i diversos monuments, entre ells la torre de Pisa i el Coliseu romà; així com per la seva gastronomia (plats italians famosos són la pizza i la pasta), el seu vi, el seu estil de vida, la seva elegància, disseny, cine, teatre, literatura: tant en poesia amb poetes de renom com Pasolini, Umberto Saba, Cesare Pavese entre d'altres, o d'altres gèneres, com la narratiba amb autors com Gianni Rodari o Gianni Rodari, i en teatre com el nòbel Dario Fo; i música (en particular l'òpera).
El període del renaixement europeu va començar a Itàlia durant els segles XIV i XV.
Categoria:Itàlia
Categoria:Unió Europea
als:Italien
fiu-vro:Itaalia
ja:イタリア
ko:이탈리아
ms:Itali
simple:Italy
th:ประเทศอิตาลี
zh-min-nan:Italia
1746 Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XVIII
ko:1746년
ms:1746
22 de juliolEl 22 de juliol és el dos-cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent quatrè en els anys de traspàs. Queden 162 dies per finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1835 - Reus (el Baix Camp): hi comença una revolta anticlerical que s'estendrà per bona part del Principat.
:MÓN
- 2000 - Madrid (Espanya): el 35è Congrés Federal del PSOE elegeix secretari general José Luis Rodríguez Zapatero.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Festes:
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Juliol
ja:7月22日
ko:7월 22일
simple:July 22
th:22 กรกฎาคม
1826 Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ko:1826년
ms:1826
simple:1826
1 de generL'1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià. Queden 364 dies per a finalitzar l'any i 365 en els anys de traspàs.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1919 - Lleida: S'inaugura el Camp d'Esports.
- 2000 - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs inicia una plantada a la plaça de Sant Jaume per reclamar la independència dels Països Catalans; s'hi estarà prop de mig any.
- 1999 - Europa: entra en vigor l'euro (€) en onze dels quinze països de la Unió Europea, malgrat que es continuen fent servir les antigues monedes fins al primer de gener del 2002.
- 2002 - Europa: es posen en circulació les monedes i bitllets d'euro (€), en onze dels quinze països de la Unió Europea.
:MÓN
- 1502 - el Brasil: Américo Vespucio descobreix la badia que després s'anomenarà de Rio de Janeiro.
- 1574 - Cochabamba (Bolívia): el conqueridor espanyol Santiago Barba de Padilla funda la ciutat amb el nom d'Oropesa, que va mantenir fins el 1786.
- 1788 - Londres (Anglaterra): s'hi publica el primer número del diari "The Times".
- 1791 - Lima (el Perú): hi apareix el primer número del diari "El Mercurio Peruano", dirigit per Hipólito Unanue.
- 1804 - Haití: Gonaives Dessalines en proclama la indepèndencia i en restitueix l'antic nom indi.
- 1823 - Buenos Aires (l'Argentina): s'hi publica el primer número d'"El Argos de Buenos Aires", que assenyala una nova etapa en el periodisme argentí.
- 1841 - Hondures: escullen el primer president de la república, el general Francisco Ferrera.
- 1863 - els Estats Units: hi entra en vigor l'Acta d'Emancipació per als esclaus del sud.
- 1865 - Xile: s'hi estableix el sistema mètric decimal.
- 1871 - l'Argentina: hi entra en vigor el Codi Civil, redactat per Dalmacio Vélez Sársfields.
- 1880 - el Panamà: hi comencen les feines per a la construcció del Canal.
- 1899 - L'exèrcit espanyol lliura l'illa de Cuba als Estats Units, que n'assumeix el govern durant tres anys.
- 1916 - Mèxic: el polític Venustiano Carranza arriba amb la seva gent a Querétaro, ciutat que proclama capital de la república (Revolució Mexicana).
- 1918 - Hollywood (Califòrnia, els Estats Units): l'actor de cinema anglès Charles Chaplin hi inaugura els seus propis estudis cinematogràfics.
- 1921 - Nicaragua: Diego Manuel Chamorro hi comença el mandat presidencial, caracteritzat per una constant agitació.
- 1929 - Nicaragua: el general José María Moncada, del Partit Liberal, n'assumeix la presidència.
- 1938 - el Brasil: Getulio Vargas inicia el moviment "Estado Novo", de tendència feixista.
- 1943 - Guadalcanal: hi acaba la batalla que duu el nom de l'illa, amb la victòria dels estatunidencs sobre els japonesos (II Guerra Mundial).
- 1947 - el Regne Unit: el govern laborista de Clement Attlee nacionalitza les mines de carbó.
- 1948 - Europa: entra en vigor, entre diversos països, l'Acord General sobre Tarifes Duaneres i Comerç (GATT).
- 1959 - Cuba: hi triomfa la revolució castrista i Fulgencio Batista en fuig.
- 1960 - Cuba: el Govern nacionalitza la United Fruit Co.
- 1962 - la República Dominicana: després de la mort del dictador Trujillo, hi assumeix el poder el Consejo de Estado, presidit per Joaquín Balaguer.
- 1971 - Xile: el govern d'Allende nacionalitza la banca privada.
- 1976 - Veneçuela: el govern de Carlos Andrés Pérez nacionalitza l'explotació de petroli.
- 1989 - Entra en vigor el Protocol de Montreal, ratificat per 29 països i la CEE, per protegir la capa d'ozó.
- 1992 - l'Argentina: el peso substitueix l'austral com a moneda del país.
- 1993 - Txecoslovàquia: aquest estat deixa d'existir després de 74 anys d'història en dividir-se en dos nous estats: Txèquia i Eslovàquia.
- 1994 - entra en funcionament l'Espai Econòmic Europeu (EEE) i el Tractat de Lliure Comerç (TLC) entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic.
- 1994 - Chiapas (Mèxic). Coincidint amb l'entrada en vigor del TLC, l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional s'alça en armes contra el govern mexicà.
- 2003 - el Brasil: Lula Inácio da Silva esdevé president del país.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1823 - Sándor Petöfi, poeta hongarès
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Festes:
- Cap d'any: festa de benvinguda de l'any nou.
- La circumscisió de Jesús: és l'onomàstica dels Manuels i Manueles perquè l'àngel de l'Anunciació va proclamar que se l'anomenaria Emmanuel.
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:gener
ja:1月1日
ko:1월 1일
ms:1 Januari
simple:January 1
th:1 มกราคม
1801 Esdeveniments:
- 13 d'agost - València: s'hi esdevé l'Avalot de Quintes.
- 17 de setembre - Alberic (la Ribera Alta): s'hi esdevé una revolta antisenyorial.
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ko:1801년
ms:1801
simple:1801
Nàpols
Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la capital de la regió de la Campània. Nàpols supera el milió d'habitants (anomenats napolitans), i els tres milions si considerem la seva àrea metropolitana. Està situada a meitat de camí entre el Vesuvi i una altra àrea volcànica, els Campi Flegrei.
Nàpols té una gran riquesa històrica, artística, cultural i gastronòmica. El napolità és una parla italiana molt característica i ben diferenciada de l'italià estàndard.
Història
Probablement va ser fundada pels habitants de la colònia grega de Cumes, pels volts del segle VIII aC, a uns quilòmetres de la ciutat de Partènope, més antiga. Per això va rebre el nom de Neàpolis (nom grec que significa "ciutat nova"). Els seus edificis, museus i, fins i tot, el seu idioma estan marcats per tots los períodes de la història, des de la fundació grega fins a l'actualitat.
Va ser a Nàpols, al Castel dell'Ovo (o castell de l'Ou), on Ròmul Augústul, l'últim emperador de l'Imperi Romà, fou empresonat abans de ser destituït l'any 476. Al segle VI, Nàpols va ser conquerida per l'Imperi Bizantí durant l'intent de Justinià I de reconstruir l'Imperi Romà, i va ser un dels últims ducats que va caure en poder dels normands el 1039, quan aquests van fundar el Regne de Sicília.
Frederic II Hohenstaufen va fundar la Universitat de Nàpols el 1224. El 1266, Nàpols i el regne de Sicília van ser assignats pel papa Climent IV a Carles d'Anjou, qui en va desplaçar la capital des de Palerm fins a Nàpols. El 1284, el regne es va dividir en dos, i tots dos van reclamar el nom del regne de Sicília. Les dues parts van estar separades fins al 1816, any en què van formar el Regne de les Dues Sicílies. Va estar sota la dominació catalanoaragonesa a partir de 1442, Carles V la va heretar el 1516 i va passar als Habsburg espanyols fins al 1715, any en què Nàpols va passar a ser austríaca fins al 1734. Sota el regnat del monarca Carles de Borbó, rei de les Dues Sicílies (Utriusque Siciliarum) (conegut més endavant com a Carles III d'Espanya, van aconseguir la independència.
L'any 1799, una revolució jacobina (amb el suport de l'Exèrcit francès) va originar la República Partenopea, que va durar ben poc: des del gener fins al juny del mateix any.
A Nàpols trobem el Teatro San Carlo, el teatre d'òpera més antic d'Europa, que va tenir una frenètica activitat fins almenys el 1861, quan el regne va ser conquerit pels garibaldins i lliurat al rei de Sardenya. L'octubre del 1860, un plebiscit va significar la fi del regne de Sicília i el naixement de l'Estat Italià.
Italià
Italià
Italià
La inauguració del funicular al Vesuvi va donar lloc a la famosa cançó Funiculì Funiculà, una més dins de la llarga tradició de la cançó napolitana. Fora d'Itàlia hi ha moltes cançons napolitanes ben conegudes, com ara "O Sole Mio", "Santa Lucia" i "Torna a Surriento".
El 7 d'abril de 1906, el Vesuvi, que s'aixeca prop de la ciutat, va entrar en erupció i va destruir Boscotrecase i va causar danys seriosos a Ottaviano. El 1944, va ser l'última erupció fins ara d'aquest volcà, que va ser espectacular i devastadora. Les imatges d'aquesta darrera erupció es van fer servir a la pel·lícula La guerra dels mons.
Transports i comunicacions
Continua estant ben comunicada amb Sicília i Palerm. Nàpols té un important port al golf homònim damunt la mar Tirrena, que el comunica, per exemple, amb Càller, Gènova i Palerm. Té l'aeroport internacional de Capodichino, i bones comunicacions ferroviàries amb Roma i Salern, entre d'altres.
Curiositats napolitanes
El crim organitzat napolità de caire mafiós és conegut com la camorra.
Nàpols és, per tradició, la ciutat de la pizza. Els napolitans afirmen que la "pizza autèntica" només es pot trobar a la seva ciutat. També hi té fama la fabricació de gelats.
Llocs d'interès
S'hi conserven poques restes gregues i romanes. Un dels edificis més antics és el Castel dell'Ovo (segle XII). També hi destaca el Castel Nuovo, o Castell Nou, gòtic dels segles XIII i XIV; va ser reformat per Alfons el Magnànim, que hi va afegir l'arc de triomf de l'entrada i el saló principal (obra de Guillem Sagrera i Pere Joan). També són gòtiques la Catedral i les esglésies de Santa Maria di Donnaregina i Santa Clara. Altres edificis emblemàtics són la Porta Capuana, la cartoixa de San Martino i el Palau Reial, a part del ja esmentat Teatro San Carlo. Hi ha dos museus molt importants: el Museo Archeologico Nazionale i el museu de Capodimonte.
Napolitans cèlebres
- Edoardo Bennato, cantant.
- Eugenio Bennato, cantant.
- Gian Lorenzo Bernini, escultor, arquitecte i pintor.
- Giordano Bruno, filòsof.
- Renato Carosone, pianista, cantant i compositor.
- Enrico Caruso, tenor.
- Francesco Cilea, compositor.
- Domenico Cimarosa, compositor.
- Benedetto Croce, filòsof.
- Eduardo De Filippo, comediògraf i actor.
- Enrico De Nicola, polític.
- Ruggero Leoncavallo, compositor.
- Giovanni Leone, polític.
- Giovanni Paisiello, compositor.
- Giovanni Battista Pergolesi, compositor.
- Domenico Scarlatti, compositor.
- Matilde Serao, escriptora i periodista.
- Totò, actor.
- Massimo Troisi, actor.
- Giambattista Vico, filòsof i historiador.
Categoria:Ciutats d'Itàlia
ja:ナポリ
ko:나폴리
simple:Naples
Sicília
Sicília és l'illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat Italià. La capital és Palerm. És dividida en nou províncies.
La població de Sicília és de prop de 5.100.000 habitants i la capital és Palerm.
Història
La població de l'illa de Sicília es va aixecar contra la tutela del rei francès Carles d'Anjou, que va durar de 1282 a 1287. De resultes d'aquest aixecament, conegut com a les Vespres Sicilianes, el rei català, Pere el Gran entrà a aquesta l'illa i les de Malta i Gozzo.
Vegeu també
- Vespres Sicilianes
Enllaços externs
- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/cronologia/cron103452577.htm Històries de Catalunya: El problema de Sicília]
- [http://www.regione.sicilia.it/ Regió de Sicília]
- [http://sicilia.indettaglio.it La Sicilia en detall]
Categoria:Itàlia
ja:シチリア島
ko:시칠리아
zh-min-nan:Sicilia
Asteroide i el seu satèl·lit Dactyl.]]
Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol. Un asteroide és un tipus de planeta menor, encara que sovint ambdós termes s'utilitzen com a sinònims.
L'1 de gener del 1801, l'astrònom sicilià Giuseppe Piazzi descobrí per casualitat el primer asteroide (Ceres), mentre elaborava un catàleg d'estels. Al descobriment de Piazzi en seguiren d'altres, però cap de tan gran com Ceres. L'any 1807 ja se'n coneixien quatre. Actualment hi ha més de 100.000 asteroides catalogats. El terme "asteroide", que significa "semblant a una estrella", va ser creat per l'astrònom William Herschel el 1802, poc després del descobriment del segon asteroide (Pal·les).
La major part dels asteroides coneguts giren, en òrbites el·líptiques, en una regió del sistema solar coneguda amb el nom de cinturó d'asteroides o cinturó principal. Aquesta regió està situada entre les òrbites de Mart i Júpiter, a entre 2 i 3,5 unitats astronòmiques del Sol. Els asteroides del cinturó principal tenen períodes orbitals d'entre 3 i 6 anys. Molts asteroides tenen òrbites molt excèntriques i alguns passen prop de la Terra de tant en tant. Alguns asteroides tenen satèl·lits.
Es creu que la majoria d'asteroides són les restes del disc protoplanetari que no es van incorporar a cap planeta durant la formació del sistema solar.
Definició
La definició exacta d'asteroide no està determinada. Això crea certa confusió a l'hora de saber si cert objecte ha de ser denominat com a asteroide, planeta menor o qualsevol altre nom. Actualment la Unió Astronòmica Internacional a través del Centre de Planetes Menors utilitza el terme "planeta menor" (i no asteroide) per referir-se als objectes més petits que un planeta, més grans que un meteoroide i que no són ni satèl·lits ni cometes. Tot i això, el terme "asteroide" continua sent molt utilitzat per la comunitat mundial d'astrònoms.
El terme "planeta menor" no porta cap indicació sobre la composició de l'objecte o la seva localització general en el sistema solar. Per raons històriques, el terme "asteroide" porta implícita una composició rocosa de l'objecte i una òrbita interior a la de Júpiter. És per això que, a partir del 1992, amb el descobriment del primer objecte transneptunià (1992 QB1), i tenint en compte que a partir de llavors s'han descobert centenars d'aquests objectes, la validesa dels termes "asteroide" i "planeta menor" com a sinònims ha estat posada en dubte. Normalment, se sol utilitzar, el terme "asteroide" per referir-se a un tipus de planeta menor compost majoritàriament per roca (i no gel) amb òrbites que no van més enllà de la de Júpiter. El terme "objecte transeptunià" designa un altre tipus de planeta menor compost per gel i amb òrbites més enllà de la de Neptú. A més, també hi ha el grup dels centaures que són un entremig de planeta menor i cometa i que orbiten entre Júpiter i Neptú i el dels damocloides que són objectes amb òrbites cometàries però sense cua.
Asteroides propers a la Terra
Existeix un especial interès per identificar aquests asteroides degut al perill que representen per a la Terra. Els tres grups més importants d'asteroides pròxims a la Terra són els asteroides Amor, els asteroides Apol·lo i els asteroides Aton.
Asteroides troians
Es denomina asteroides troians a un grup d'asteroides que es mouen al llarg de l'òrbita de Júpiter. Estan situats en els dos punts de Lagrange del planeta, a 60 graus per davant (L4) i per darrere (L5) de Júpiter.
El planeta Mart té almenys un asteroide troià, (5261) Eureka, que ocupa el punt L5 del sistema Sol - Mart.
El planeta Neptú té dos asteroides troians coneguts. Un d'ells és 2001 QR322, descobert el 2001, i l'altre és 2004 UP10 que orbita per davant de Neptú en el seu punt de Lagrange L4.
Mètode de denominació dels asteroides
L'organisme internacional que es dedica a batejar i catalogar els asteroides és el Centre de Planetes Menors (en anglès, Minor Planet Center o MPC) que pertany a la Unió Astronòmica Internacional.
Quan un asteroide és descobert, rep un nom provisional format per l'any del descobriment i una sèrie de dues lletres (i si cal també una o més xifres). Concretament, després de l'any s'afegeixen dues lletres que indiquen: la primera, la quinzena del descobriment i la segona, la seqüència dins de la quinzena. Es comença per AA, es continua fins a AZ i després es passa a AA1, AB1, AC1 i es continua fins a on calgui. D'aquesta manera, 1989 AC, (Tutatis), indica que va ser el tercer (C) asteroide descobert durant la primera quinzena de gener (A) de 1989.
Una vegada que l'òrbita s'ha establert amb la suficient precisió com per a poder predir la seua futura trajectòria, se'ls assigna un número (no necessàriament per l'ordre en què van ser descoberts) i, més tard i de forma opcional, un nom permanent triat pel descobridor i aprovat per un comitè de la Unió Astronòmica Internacional.
Anteriorment, tots els noms amb els quals es batejaven als asteroides eren de personatges femenins de la mitologia grega i romana però prompte es va acabar optant per formes més modernes. El primer asteroide que va rebre un nom no mitològic va ser el número 125 de la sèrie, Liberatrix (alliberadora en llatí) en honor de Joana d'Arc, encara que també s'especula que tal nom és un homenatge al primer president de la República Francesa, Adolph Thiers. Per la seua banda, el primer nom masculí, el va rebre el número 433, Eros. Avui en dia, les denominacions són molt menys restringides i van des de noms de ciutats i països com (945) Barcelona, (2247) Hiroshima, (132) Àustria, (1215) Xina i (1279) Uganda fins a noms de persones famoses: (2399) Terradas batejat en memòria d'Esteban Terradas i Illa, (1462) Zamenhof per Ludwik Lejzer Zamenhof o (1000) Piazzia en honor a Giuseppe Piazzi, personatges de ficció: (2309) Mr. Spock pel personatge de la sèrie de TV Star Trek, i altres conceptes com raça, gènere, d'animal i planta, etc.
Les efemèrides dels mateixos estan arreplegades anualment en un volum titulat "Ephemerides of Minor Planets", que publica l'Institut d'Astronomia Teòrica de l'Acadèmia Russa de Ciències de Sant Petersburg.
Classificació per grup espectral
Els asteroides poden ser classificats segons el seu espectre òptic, que correspon a la composició de la seva superfície, i tenint en compte també el seu albedo. Amb aquest mètode obtenim els tipus següents:
- Tipus C: el 75% dels asteroides coneguts. Tenen albedos menors de 0,04, són extremadament foscos, semblants a meteorits. Sembla que continguen un elevat percentatge de carboni.
- Tipus D: Aquest tipus d'asteroides tenen un albedo molt baix (0,02-0,05). Són molt rojos en longituds d'ona llargues, potser a causa de la presència de materials amb gran quantitat de carboni. Són molt rars de trobar al cinturó principal i se'n troben amb major freqüència a distàncies superiors a 3,3 unitat astronòmiques del Sol. El seu període orbital és la meitat del de Júpiter, és a dir estan en ressonància 2:1 amb aquest planeta.
- Tipus S: Aquest tipus representa al voltant del 17% dels asteroides coneguts. Tenen un albedo de 0,14 de mitjana. La seua composició metàl·lica està formada fonamentalment per silici.
- Tipus M: Inclou la majoria de la resta d'asteroides. Són asteroides brillants (albedo 0,10-0,18), quasi exclusivament formats per níquel i ferro.
Hi ha altres grups d'asteriodes rars. El nombre de tipus continua creixent i estan sent estudiats:
- Tipus T: Es caracteritzen per un baix albedo (0,04-0,11).
- Tipus E
- Tipus R
- Tipus V: Per Vesta.
Satèl·lits asteroidals
Alguns asteroides tenen satèl·lits, com per exemple l'asteroide (243) Ida i el seu satèl·lit asteroidal Dactyl.
El 10 d'agost de 2005 es va anunciar el descobriment del primer asteroide amb més d'un satèl·lit. Es tracta de l'asteroide (87) Sílvia i els seus dos satèl·lits Ròmul i Rem. Ròmul es va descobrir el 18 de febrer de 2001 amb el Telescopi Keck II de 10 metres de Mauna Kea (Hawaii). Té 18 km de diàmetre i orbita a una distància de 1.370 km de Sílvia en un temps de 87,6 hores. Rem té 7 km de diàmetre i gira a una distància de 710 km, tardant 33 hores en completar una òrbita al voltant de Sílvia.
Vegeu també
- Llista d'asteroides
- Cinturó d'asteroides
- Planeta menor
Categoria:Planetes menors
ja:׀¡»ף׀ַ
ko:¼ַׂא¼÷
ms:Asteroid
simple:Asteroid
th:´ַׂא₪ֳׂ׀ֻל¹יֲֽ
Cinturó d'asteroides. També es mostra el cinturó principal d'asteroides entre les òrbites de Mart i Júpiter.]]
Zona de el Sistema solar situada entre Mart i Júpiter en la qual troben gran quantitat de asteroides. Actualment es coneixen més de 40.000 asteroides amb un diàmetre de més de 800 metres.
El major d'ells és (1) Ceres, amida 950 km de diàmetre i per això va ser també el primer que fou descobert. Només els més grans tenen una forma esfèrica, la gran majoria són molt més petits i irregulars, presentant abundants fractures estructurals i fins i tot es podent considerar en ocasions com a cossos composts com és el cas de (4179) Tutatis (encara que aquest últim no és membre del cinturó d'asteroides). En el seu conjunt, formen un anell al voltant del Sol.
Encara que hi ha moltes teories sobre el seu origen. Segons la més coneguda es deu a les restes d'un antic planeta, que per causes desconegudes hagués esclatat en trossos. Aquesta teoria, de ser certa, suposa que hauria ocorregut amb anterioritat al registre de la humanitat amb capacitat per a l'interès sobre els astres i la escriptura (o la pintura), tal que les civilitzacions no han registrat el posicionament d'aquest planeta.
Existeixen altres concentracions d'asteroides en el sistema solar. Podem destacar el Cinturó de Kuiper i els asteroides Troians.
Enllaç extern
- [http://www.astrogea.org/asteroides/asteroides_c.htm Plana de l'OAM]
Vegeu també
- Asteroide
- Llista d'asteroides
categoria:Asteroides
ja:小惑星帯
ko:소행성대
simple:Asteroid belt
zh-min-nan:Sió-he̍k-chheⁿ-toà
Categoria:Astrònoms
Categoria:Astronomia
Categoria:Científics
ja:Category:天文学者
ko:분류:천문학자
Categoria:ItaliansCategoria:Itàlia
Categoria:Europeus Tom WilberTom Wilber, now in his own band Abandoned Pools.
Was in the band Eels before, with Mark Oliver Everett.
wydarzenia bwin Black-Breath Sponsored Site WARSAW
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
|
|
|
CEPT
CEPT, The European Conference of Postal and Telecommunications Administrations, europeisk samarbetsorganisation grundad 1959. Från början bestod CEPT av de 12 stora europeiska post- och teleoperatörerna i monopolställning, men mycket snart var antalet medlemamr uppe i 26. Syftet var att samarbeta i frågor som rörde marknadsföring, drift, lagstiftning och teknik.
1988 skapades ETSI, The European Telecommunications Standards Institute, som fick ansv
|
CERP
CEPT, The European Conference of Postal and Telecommunications Administrations, europeisk samarbetsorganisation grundad 1959. Från början bestod CEPT av de 12 stora europeiska post- och teleoperatörerna i monopolställning, men mycket snart var antalet medlemamr uppe i 26. Syftet var att samarbeta i frågor som rörde marknadsföring, drift, lagstiftning och teknik.
1988 skapades ETSI, The European Telecommunications Standards Institute, som fick ansv
|
ERC
CEPT, The European Conference of Postal and Telecommunications Administrations, europeisk samarbetsorganisation grundad 1959. Från början bestod CEPT av de 12 stora europeiska post- och teleoperatörerna i monopolställning, men mycket snart var antalet medlemamr uppe i 26. Syftet var att samarbeta i frågor som rörde marknadsföring, drift, lagstiftning och teknik.
1988 skapades ETSI, The European Telecommunications Standards Institute, som fick ansv
|
ECTRA
CEPT, The European Conference of Postal and Telecommunications Administrations, europeisk samarbetsorganisation grundad 1959. Från början bestod CEPT av de 12 stora europeiska post- och teleoperatörerna i monopolställning, men mycket snart var antalet medlemamr uppe i 26. Syftet var att samarbeta i frågor som rörde marknadsföring, drift, lagstiftning och teknik.
1988 skapades ETSI, The European Telecommunications Standards Institute, som fick ansv
|
|
