Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Índia

Índia

L'Índia (nom oficial: República de l'Índia, abans Unió Índia) és un estat situat al sud de l'Àsia, que ocupa la major part del subcontinent indostànic. És el país més poblat després de la Xina, amb més de mil milions d'habitants (les projeccions indiquen que pot sobrepassar la Xina el 2050), i el setè en extensió, amb una línia de costa de més de 7.000 km, banyats per l'oceà Índic. L'Índia té 15.000 km de fronteres terrestres. Limita al nord-oest amb el Pakistan, al nord amb l'Afganistan, la República Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan, al nord-est amb Myanmar i Bangladesh. A l'est limita amb el golf de Bengala i a l'oest amb la mar Aràbiga. Al sud-est, l'estret de Palk separa l'Índia de Sri Lanka, i al sud-oest té a prop les illes Maldives. Pertanyen a l'Índia les illes Laquedives (al nord de les Maldives) i les illes Andaman i Nicobar, a l'est de la península de Malacca. L'Índia ha crescut significativament, tant en població com en importància estratègica, els darrers vint anys. Avui dia, l'economia índia és la quarta del món segons el producte interior brut (PIB) mesurat segons la paritat del poder adquisitiu, i el seu PIB en termes absoluts (445.000 milions de dòlars) era el 13è del món l'any 2000; el 1997, l'agricultura representava el 25% del PIB, les indústries un 30% i els serveis el 45%. L'any 2003 es considerava la segona economia mundial de creixement més ràpid. És la democràcia parlamentària més gran de la Terra pel que fa al nombre d'habitants i també ha esdevingut una notable potència regional, ja que posseeix una de les forces militars més importants del món i, a més, és una dels pocs països que té armament nuclear. Està estructurada com una república federal, on el president és el cap d'Estat, però els seus poders són simbòlics; això explica probablement que un intocable hagi pogut accedir a aquesta funció. Els presidents i vicepresidents són elegits indirectament cada 5 anys per un col·legi especial. El vicepresident no esdevé necessàriament president si el president mor o dimiteix. L'Índia és el bressol d'algunes de les civilitzacions més antigues i ha estat el lloc de naixement de quatre de les principals religions mundials: l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme. Va formar part de l'Imperi Britànic abans d'assolir la independència el 1947.

Geografia i clima

1947 Tots els estats indis del nord i el nord-est es troben accidentats per la serralada de l'Himàlaia, que s'estén des de Jammu i Caixmir, al nord, fins a Arunachal Pradesh, a l'extrem oriental, i conforma la majoria dels límits orientals de l'Índia. La resta de l'Índia septentrional, central i oriental està formada per la fèrtil plana Indogangètica. Cap a l'Índia occidental, a la frontera sud-est del Pakistan, es troba el desert de Thar. La part meridional de la península és gairebé tota composta per l'altiplà del Dècan. Aquest altiplà està flanquejat per dues serralades litorals poc elevades, els Ghats Occidentals i els Ghats Orientals. A l'Índia hi ha grans rius com l'Indus, el Ganges, el Brahmaputra, el Yamuna, el Godavari, el Krishna, el Narmada i el Kaveri. Les ciutats principals són Mumbai (Bombai), amb 12,7 milions d'habitants, i Delhi, la capital, amb més de deu. Les segueixen en importància Bangalore, Calcuta i Chennai (Madràs), totes amb més de quatre milions; Ahmedabad i Hyderabad, amb més de tres milions; amb més de dos milions d'habitants hi ha sis ciutats índies, i dinou tenen més d'un milió. El clima indi varia des del clima tropical al sud fins a un clima més temperat al nord. Les parts de l'Índia que toquen a l'Himàlaia tenen el clima propi de la tundra. La temporada de pluges arriba per mitjà dels monsons.

Divisió administrativa

L'Índia és una federació de 28 estats, que tenen cadascun un parlament i un govern; 6 territoris, governats per un administrador designat pel govern central; i el territori nacional de la capital, Nova Delhi. Estats: Territoris:
- Chandigarh
- Dadra i Nagar Haveli
- Daman i Diu
- Illes Andaman i Nicobar
- Laquedives o Lakshadweep
- Pondicherry Territori de la capital nacional:
- Delhi

Llengües

A part de l'hindi, llengua nacional, i l'anglès, llengua administrativa, que són oficials a tota la república, l'Índia té 21 llengües nacionals més, oficials en diversos dels seus estats: assamès, bengalí, bodo, caixmiri, dogri, gujarati, hindi, kannada o kanarès, konkani, maithili, malaialam, manipuri o meitei, marathi, nepalès, oriya, panjabi, sànscrit, santali, sindhi, tàmil, telugu i urdú. També hi ha una sèrie de llengües regionals i dialectes. Les llengües índies no usen l'alfabet llatí, sinó diferents alfabets, la majoria dels quals són derivats del devanagari, l'alfabet utilitzat pel sànscrit i l'hindi.

Religió

Les principals religions practicades a l'Índia són l'hinduisme i l'islamisme. El budisme, originari del nord de l'Índia, no és practicat de veres actualment, sinó tan sols per tibetans desplaçats des de la conquesta del Tibet per part de la Xina, i alguns intocables que van ser convertits per Bhimrao Ramji Ambedkar. El sikhisme està força estès en algunes zones, com el Panjab.

Pàgines que s'hi relacionen


- Ciutats de l'Índia India als:Indien [[got:

Àsia

L'Àsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i és la part més extensa d'Euràsia. Limita al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb el Pacífic, al sud amb l'Índic i a l'oest amb la mar Roja, l'istme de Suez (que la separa de l'Àfrica), la Mediterrània, la mar de Màrmara i la mar Negra; la separen d'Europa (a l'oest) els estrets dels Dardanels i el Bòsfor, les serralades del Caucas i els Urals i la mar Càspia. A l'extrem nord-est, l'estret de Bering la separa d'Amèrica. Té un litoral molt accidentat, amb multitud de mars interiors (mar Aràbiga, mar de la Xina Meridional, mar de Java, mar de la Xina Oriental, mar Groga, mar del Japó, mar d'Okhotsk, mar de Bering, mar de Kara, mar de Barentsz, etc.); golfs (golf Pèrsic, golf d'Oman, golf de Bengala, golf de Siam, golf de Tonquín, golf d'Anadir, etc.); penínsules (Anatòlia, Aràbia, Índia, Malacca, Indo-xina, Corea, Kamtxatka, Taimir, Kola, etc.), i illes adjacents, com Xipre, les Maldives, Sri Lanka, el gran arxipèlag d'Insulíndia (que inclou les Filipines, Borneo, Sumatra, Java i Cèlebes, entre d'altres), Taiwan, les illes del Japó, Sakhalín, Nova Sibèria, la Terra del Nord, Nova Zembla, etc.). Pel que fa al relleu, és un continent molt muntanyós, on sobresurt la serralada de l'Himàlaia, que conté les màximes altures de la Terra, amb cims com l'Everest, el K2 o l'Annapurna, tots amb més de 8.000 metres d'altitud. També hi trobem grans planícies com Sibèria i deserts com el Gobi o el desert d'Aràbia. Hi trobem rius importants, com l'Obi, el Ienissei i el Lena a la conca de l'Àrtic; l'Amur, el riu Groc, el Iangtsè i el Mekong a la conca del Pacífic; i el Brahmaputra, l'Irauadi, el Ganges i l'Indus a la conca de l'Índic; el Tigris i l'Eufrates a l'Àsia occidental, i l'Amu Dària i el Sir Dària a la conca endorreica interior. El continent també té grans llacs, com la mar Càspia, el més gran del planeta, la mar d'Aral, la mar Morta, de salinitat intensa o el Baikal, el llac més fondo del món. Baikal

Llista de països de l'Àsia


- l'Afganistan
- l'Aràbia Saudita
- Armènia (geogràficament forma part de l'Àsia, però a nivell històric, polític i cultural es considera Europa)
- l'Azerbaidjan
- Bahrain
- Bangla Desh
- Bhutan
- Brunei
- Cambodja
- Corea del Nord
- Corea del Sud
- els Emirats Àrabs Units
- les Filipines
- Geòrgia (forma part d'Europa, però una petita part del seu territori es troba a l'Àsia)
- el Iemen
- l'Índia
- Indonèsia
- l'Iran
- l'Iraq
- Israel
- el Japó
- Jordània
- el Kazakhstan (una petita part del seu territori es troba a Europa)
- el Kirguizistan
- Kuwait
- Laos
- el Líban
- Malàisia
- les Maldives
- Mongòlia
- Myanmar
- el Nepal
- Oman
- el Pakistan
- Palestina
- Qatar
- Rússia (una quarta part del seu territori es troba a Europa)
- Singapur
- Síria
- Sri Lanka
- el Tadjikistan
- Tailàndia
- Taiwan
- Timor Est
- el Turkmenistan
- Turquia (una petita part del seu territori es troba a Europa)
- l'Uzbekistan
- el Vietnam
- la Xina
- Xipre (geogràficament forma part de l'Àsia, però a nivell històric, polític i cultural es considera Europa) Asia ja:アジア ko:아시아 ms:Asia simple:Asia th:ทวีปเอเชีย zh-min-nan:A-chiu

Xina

La Xina és una nació asiàtica de tradició mil·lenària, que va ser un puntal de saviesa a l'antiguitat. Actualment, existeixen dos estats xinesos:
- La República Popular de la Xina (中[Zhōng] 华[huá] 人[Rén] 民[mín] 共[Gòng] 和[hé] 国[guó]), que agrupa la immensa majoria dels territoris tradicionals xinesos al continent asiàtic, així com alguns altres territoris sota la seua jurisdicció (com ara el Tibet).
- La República de la Xina, que agrupa l'illa de Taiwan i algunes de menors. Encara que és un estat de facto, no està reconegut com a tal ni per les Nacions Unides ni per gairebé cap altre estat.

Articles relacionats


- Història de la Xina
- Geografia de la Xina Categoria:Xina ja:中国 ms:China

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan, o Pakistan, (پاکستان en Urdu) és un estat ubicat en el centre-sud d'Àsia. Limita amb l'Índia, l'Iran, l'Afganistan, la Xina i el Mar aràbic. Té 150 milions d'habitants, la majoria dels quals són musulmans. L'Islam hi és la religió oficial. La paraula Pakistan, és un acrònim ideat per Choudhary Rahmat Ali, fundador del Moviment Nacional Pakistanès, i en urdu vol dir "país dels purs". categoria:Pakistan ja:パキスタン ko:파키스탄 ms:Pakistan simple:Pakistan th:ประเทศปากีสถาน zh-min-nan:Pakistan

República Popular de la Xina

La República Popular de la Xina (coneguda més habitualment com la Xina) és l'estat més poblat del món i un dels més densament poblats. Situat a l'est d'Àsia, agrupa la major part dels territoris tradicionals de la Xina antiga, i alguns altres d'incorporats, com ara el Tibet. Les ciutats més importants són: Pequín (la capital) i Xangai, totes dues amb més de deu milions d'habitants. Una quarantena de ciutats més passen del milió d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, Wuhan, Chengdu, Tianjin, Shenyang i Xi'an. Les antigues colònies europees en territori xinès, Hong Kong i Macau, tornen a estar sota jurisdicció de la República Popular de la Xina. La seva extensió és de 9.561.000 km2 i els seus límits terrestres són: a l´est, Corea del Nord; al nord-est, Rússia; al nord, Mongòlia i un altre tros de frontera amb Rússia; al nord-oest, el Kazakhstan, el Kirguizistan i el Tadjikistan; a l'oest, l'Afganistan, el Pakistan i l'Índia; al sud-oest, el Nepal, el Bhutan i altre cop l'Índia; al sud, Myanmar, Laos i el Vietnam. Pel que fa als límits marítims, a l´oest la mar Groga separa la Xina de Corea del Sud, i la mar de la Xina Oriental la separa del Japó; al sud-oest, l'estret de Taiwan la separa de la República de la Xina, i la mar de la Xina Meridional ho fa de les Filipines, Brunei, Malàisia i Indonèsia. La longitud de la costa xinesa és de 32.000 km, dels quals 18.000 km són continentals, i la resta (14.000 km), insulars. El litoral xinès es caracteritza pel fet de tenir importants ports al llarg de la costa, i també per les platges a la costa del nord i el sud, i per l'illa de Hainan al sud. Des de la seva fundació el 1949, ha estat governada pel Partit Comunista de la Xina (PCX). És, doncs, un estat comunista que políticament es regeix per un règim autoritari de partit únic, tot i que durant les passades tres dècades s'hi ha privatitzat considerablement l'economia; ara bé, l'Estat en conserva un control polític significatiu, especialment pel que fa a les empreses estatals i al sector bancari. La República Popular de la Xina (RPX) reclama la sobirania de Taiwan i altres illes veïnes menors, que són controlades per la República de la Xina. La República Popular, que no ha controlat mai Taiwan, considera l'illa com la seva 23a província i no reconeix la legitimitat de la República de la Xina, coneguda també com la "Xina nacionalista", en contraposició amb la "Xina comunista", també anomenada la "Xina roja" o la "Xina continental".

Vegeu també


- Xina
- República de la Xina (Taiwan)
- Història de la Xina
- Geografia de la Xina Categoria:Xina als:Volksrepublik China ja:中華人民共和国 ko:중화인민공화국 ms:Republik Rakyat China simple:People's Republic of China th:สาธารณรัฐประชาชนจีน zh-cn:中华人民共和国 zh-min-nan:Tiong-hoâ Jîn-bîn Kiōng-hô-kok zh-tw:中华人民共和国

Nepal

El Nepal és un estat d'Àsia, situat entre l'Índia i el Tibet, al vessant sud de l'Himàlaia.

Història

El Nepal té una història mil·lenària. Els kirati van ser un dels primers grups nepalis coneguts pels historiadors. Emigraren des de l'est els segles VIII o VII abans de Crist. Siddharta Gautama va neixer a Kapilavistu (Lumbini) el 566 aC, i al 100 aC l'emperador Asoka va crear un gran imperi que incloïa el nord de l'Índia i el Terai (actual sud del Nepal). A l'any 200 l'imperi Budista va resultar desplaçat pel domini hindú amb la dinastia Licchavi, que al segle X, va ser substituïda per la Thakuri i desprès per la Malla. El Nepal modern va ser creat el 1768, quan el rei del petit principat de Gorkha, Prithvi Narayan Shah, va conquerir Kathmandu, i unificà altres estats independents dels contraforts de l'Himàlaia, però aquesta situació no va durar, i al segle XIX els seus hereus varen ser incapaços de mantenir el control polític efectiu, amb la qual cosa el Nepal va entrar en un periode d'agitació que va culminar amb la guerra Anglo-nepalí ( 1814-1816), amb la British East India Company. La guerra va acabar amb el Sugauli Treaty, amb el que el Nepal perdia Sikkim i el sud del Terai a favor dels britànics. Desprès de l'actuació dels Gurkhas durant la Rebel·lió índia de 1857, part del Terai es va retornar al Nepal. La dinastia Shah es va acabar el 1846, quan en Jung Bahadur Rana agafà el control del país després d'assassinar a diversos prínceps i centenars d'altres persones significatives a Kathmandu (Kot Massacre). Aleshores, els rana es convertiren en primers ministres hereditaris, amb un poder molt centralitzat, relegant al rei a un paper representatiu i aplicant una política aïllacionista que va mantenir al país fora de les guerres colonials i lliure de les influències estrangeres, però que al mateix temps impedí el seu desenvolupament econòmic. El règim dels Rana s'acabà el 1948 quan la colònia britànica de l'Índia aconseguí la independència. Aleshores, el rei Tribhuvan, descendent directe de Prithvi Narayan Shah, s'escapà de la seva presó daurada per a anar a l'Índia i amb l'ajuda de Jawaharlal Nehru, recuperà el poder i nomenà un Primer ministre aliè a la família Rana. Durant els anys 1950, es va preparar un projecte de constitució instituint un sistema parlamentari basat en el model britànic i a partir de 1951 l'Índia va recolzar el Nepali Congress Party. A començament de 1959, el rei Mahendra, fill i successor del rei Tribhuvan, promulga la nova constitució, i s'organitzaren les primeres eleccions legislatives democràtiques. El partit nepalí del congrés, socialista moderat, guanyà les eleccions per majoria i el seu cap de files B.P. Koirala formà govern i es convertí en Primer ministre. Divuit mesos després, amb l'excusa de que el sistema parlamentari havia fracassat, el rei Mahendra disol el govern de Koirala i el parlament, i el 16 de desembre de 1962 promulgà una nova constitució que establia el sistema sense partits del panchayat (consells) que Mahendra considerava com una forma democràtica de govern més propera a les tradicions nepalís. Com a estructura piramidal que partia dels pobles per arribar al Rastriya Panchayat (Parlament nacional), el sistema del panchayat instaurà una monarquia absoluta i va instal·lar al rei al front de l'estat amb una autoritat completa damunt totes les instàncies governamentals, inclosos el Consell de Ministres i el Parlament. El seu fill i successor, el rei Birendra va heretar el tron el 1972 i va continuar amb el sistema panchayat fins que el 1989 el Jana Andolan (Moiment del poble) va forçar la monarquia a acceptar reformes constitucionals. Al maig de 1991, el Nepal va celebrar les primeres eleccions en 50 anys.

Geografia

El nord és molt muntanyós, i té alguns dels cims més alts de l'Himàlaia i del món, entre ells l'Everest (8.848 m) entre el Nepal i el Tibet i el Kanchenjunga (8.598) entre el Nepal i l'Índia. La zona sud, fronterera amb l'Índia és més plana, i de clima subtropical. Índia

Etnografia

Segons el cens de l'any 2001 hi ha 103 grups ètnics, i es parlen devers 70 llengües i dialectes. Els grups més importants són els chetri (12,8%), hill-baun (12,7%), magar (7,1%), tharu (6,8%), tamang (5,6%) i newar (5,5%). El 49% de la població parla nepalès. Altres llengües importants són: maithili (12,4%), bhojpuri (7,6), tharu (5,9%), tamang (5,2%), newar (3,6%) i magar (3,4).

Religions


- Hinduisme 86,2%
- Budisme 7,8%
- Islamisme 3,8%
- Altres 2,2% Categoria:Nepal ja:ネパール ko:네팔 ms:Nepal simple:Nepal th:ประเทศเนปาล zh-min-nan:Nepal

Myanmar

La Unió de Myanmar, abans coneguda com a Birmània, és un país del sud-est d'Àsia, que limita al nord-est amb la Xina, a l'est amb Laos i Tailàndia, al nord-oest amb Bangla Desh i l'Índia (estats d'Arunachal Pradesh, Nagaland, Manipur i Mizoram) i a l'oest amb el mar d' Andaman i el golf de Bengala. La capital és Yangon (abans anomenada Rangun). Yangon

Divisió administrativa

Estats:
- Chin, capital Hakha
- Kachin , capital Myitkyina
- Kayah, capital Loikaw
- Kayin (Karen), capital Hpa-an
- Mon, capital Mawlamyine
- Rakhine, capital Sittwe (Akyab)
- Shan, capital Taunggyi Províncies:
- Ayeyarwady, capital Pathein
- Bago, capital Bago
- Magway, capital Magway
- Mandalay, capital Mandalay
- Sagaing, capital Sagaing
- Tanintharyi, capital Dawei
- Yangon, capital Yangon

Etnografia

La majoria de la població la formen els bamar o birmans, que són uns 28.000.000, de religió budista i que parlen el birmà. La resta de grups ètnics de Myanmar, exclosos els residents estrangers, són els següents (nom, nombre, religió predominant, llengua pròpia):
- Achang o Maingtha, 3.000, religió tradicional, achang.
- Akha o Ekaw, 150.000, religió tradicional i cristians, akha.
- Anal, 12.000, cristians, anal.
- Anu, 1.000, religió tradicional, anu.
- Arakanesos Rakhine, 3.500.000, budistes, arakanès.
- Bania, 1.000, hunduistes, gujaratí.
- Bania Jains, 1.000, jains, gujaratí.
- Bengalí, 250.000, musulmans, bengalí.
- Bulang o Blang, 500, budistes, blang.
- Chak, 1.000, budistes, chak.
- Chaungtha, 170.000, budistes, chaungtha.
- Dainet, 30.000, budistes, dainet (?).
- Danau, 110.000, budistes, danau.
- Derung, 10.000, budistes, nung.
- Gangte, 7.000, cristians, gangte.
- Gujaratí, 35.000, hinduistes, gujaratí.
- Gitanos de mar o moken, 10.000, religió tradicional, moken.
- Hani, 210.000, religió tradicional, hani.
- Hindi, 125.000, hinduistes, hindi.
- Hrangkhol, 10.000, religió tradicional, hrangkhol.
- Hui o panthay, 10.000, musulmans, xinès mandarí.
- Intha, 150.000, budistes, intha.
- Kado, 170.000, religió tradicional, kado.
- Karen brek, 25.000, cristians, karen-brek.
- Karen geba, 54.000, cristians, karen-geba.
- Karen gheko, 15.000, cristians, karen-geko.
- Karen lahta, 10.000, religió tradicional, karen-lahta.
- Karen negres o Pa-O, 750.000, budistes, karen i pa'o.
- Karen s'gaw o paganyaw, 1.700.000, cristians, karen-sgaw.
- Karen yinchia, 10.000, religió tradicional, yinchia.
- Karenni kayah, 300.000, budistes, kayah.
- Karenni manumanaw, 10.000, cristians, karen-manumanaw.
- Karenni padaung, 60.000, budistes, kayan.
- Karenni paku o mopwa, 10.000, religió tradicional, karen-paku.
- Karenni payai o bghai, 25.000, religió tradicional, karen-bwe.
- Karenni Yinbaw 10000, religió tradicional, Karen-Yinbaw
- Karenni Yintale 10000, religió tradicional, Karen-Yintale
- Karenni Zayein 15000, religió tradicional, Karen-Zayein
- Katxin o Jingpho 800000, cristians, Jingpho
- Khampa o Deqen 1000, budistes, Tibetà i Khams
- Khamti Shan o Khampti 75000, budistes, Khamti
- Khmu o Pouteng 100000, religió tradicional, Khmu
- Khun 120000, budistes, Khun
- Kiorr 10000, budistes, Kon Keu
- Kiorr Samtao 6000, Budistes, Samtao
- Lahu Shi o Lahu grocs o Kuts 10000, budistes, Lahu-Shi
- Lahu (Lahu negres) 150000, cristians, Lahu
- Lama 5000, religió tradicional, Lama
- Laopang 10000, religió tradicional, Laopang
- Lashi o Letsi 75000, religió tradicional, Lashi
- Lisu (Lisu negres) 5000, religió tradicional, Lisu
- Lisu 160000, cristians, Lisu
- Lopi 5000, religió tradicional, Lopi
- Lu o Tai Lu 300000, budistes, Lu
- Lushai o Mizo 20000, cristians, Mizo
- Mahei 35000, religió tradicional, Mahei
- Malayali 25000, hinduistes, Malayalam
- Manipurís o Ponna 25000, Hinduistes, Meitei
- Maru o Laungwaw 150000, religió tradicional, Maru
- Mru o Mro 35000, budistes, Mru
- Naga Khiamngan 5000, religió tradicional, Naga-Khiamniungan
- Naga Konyak 2000, cristians, Naga-Konyak
- Naga Tangsa o Rangpan 10000, cristians, Naga-Tase
- Naga Yimchungru 5000, cristians, Naga-Yimchungru
- Nepalesos 300000, Hinduistes, Nepalès
- Norra o Nora 10,000, religió tradicional, Norra
- Orisi 120000, hinduistes, Oriya
- Palaung o Shwe Daurats 150000, Budistes, Palaung o Shwe
- Palaung Mon Talaing 1200000, budistes, Mon
- Palaung Riang-Lang 50000, religió tradicional, Riang
- Palaung Rumai 220000, budistes, Palaung-Rumai
- Palaung Bonglong 275000, budistes, Palaung-Pale
- Palu 5000, religió tradicional, Palu
- Phun o Hpon 5000, religió tradicional, Hpon
- Punjabís 60000, Hinduistes, Panjabí
- Purum 1000, religió tradicional, Purum
- Pwo Orientals 1300000, religió tradicional, Karen-Pwo Oriental
- Pwo Occidental 250000, budistes i cristians, Karen-Pwo Occidental
- Pyen 1000, religió tradicional, Pyen
- Ralte 25000, cristians, Ralte
- Rawang o Nung 150000, cristians, Rawang
- Rohingya 1000000, musulmans, Chittagonià
- Sansu 5000, religió tradicional, Sansu
- Shan Orientals 10000, religió tradicional, Tai Nua
- Shan o Thai Yai 3500000, budistes, Shan
- Meo (Meo Blaus) 15000, religió tradicional, Hmong Njua
- Tai Doi 100, budistes, Tai Doi (?)
- Tai Loi 1500, budistes Tai Loi
- Tai Nua (Shans Xinesos) 110000, budistes, Tai Nua
- Taman 15000, religió tradicional, Taman
- Tamang 5000, budistes, Tamang
- Tamils 150000, hinduistes, Tamil
- Tangkhul 20000, cristians, Naga-Tangkhul
- Taungyo o Dawe 500000, budistes, Taungyo
- Tavoyan 100,000, budistes, Tavoyan
- Telugus 125000, hinduistes, Telugu
- Tai 40000 Budistes, Tai
- Thet 25000, budistes, Kado
- Tulung o Drung 60000, religió tradicional, Drung
- Vaiphei 10000, cristians, Vaiphei
- Wa o Kawa 700000, religió tradicional, Wa
- Welaung 10000, religió tradicional, Welaung
- Wewaw 25000, religió tradicional, Wewaw
- Xin Asho o Khyeng 12,000 cristians, Xin-Asho
- Xin Bawm 3000, cristians, Xin-Bawm
- Xin Xindwin 28000, religió tradicional, Xin-Xinbon
- Xin Daai 34000, religió tradicional, Xin-Daai
- Xin Falam 140000, cristians, Xin-Falam
- Xin Haka o Baungshe 125000, cristians, Xin-Haka
- Xin Khumi, 100.000, cristians, Nga La
- Xin Khumi Awa 50000, cristians, Xin-Khumi Awa
- Xin Kuki o Thado-Kuki 35000, cristians, Xin-Thado
- Xin Mara o Lakher 25000, cristians, Xin-Mara
- Xin Mun o Xinbok 50000, religió tradicional, Xin-Mun
- Xin Ngawn 20000,, cristians, Xin-Ngawn
- Xin Paite 15000, cristians, Xin-Paite
- Xin Senthang 24000, religió tradicional, Xin-Senthang
- Xin Siyin o Sizang 15000, cristians, Xhin-Siyin
- Xin Tawr 1000, religió tradicional, Xin-Tawr
- Xin Tiddim 230000, cristians, Xin-Tedim
- Xin Zotung 50000, cristians, Xin-Zotung
- Xinesos Han o Cantonesos 150000, budistes, Xinès-Yue
- Xinesos Han o Hakka 35000, budistes, Xinès-Hakka
- Xinesos Han o Mandarins 1400000, budistes, Xinès-Mandarí
- Xinesos Han o Min Nan 200000, budistes, Xinès-Min Nan
- Yangbye o Yangye 25000, budistes, Yangbye
- Yos 5000, religió tradicional, Yos
- Zaiwa o Atsi 35000, religió tradicional, Zaiwa
- Zo 40000, cristians, Zome categoria:Myanmar als:Myanmar ja:ミャンマー ko:미얀마 ms:Myanmar th:ประเทศพม่า zh-min-nan:Myanmar

Golf de Bengala

El golf de Bengala és un mar que forma la part nord-occidental de l'oceà Índic. La seva forma és semblant a la d´un triangle, i limita a l'est amb la península de Malacca i a l'oest amb el subcontinent indi. Al "vèrtex" septentrional del golf es troben l'estat indi de Bengala Occidental i Bangladesh, d'aquí el seu nom. Els extrems meridionals arriben fins a l'estat insular de Sri Lanka, a l'oest, i el territori indi de les illes Andaman i Nicobar a l'est. Molts dels rius principals de l'Índia van de l'oest cap a l'est i desguassen al golf de Bengala: al nord, el Ganges (o Ganga), el Meghna i el Brahmaputra, i al sud el Mahanadi, el Godavari, el Krishna i el Kaveri (de vegades transcrit Cauvery). La jungla forestal de Sundarbans està situada al delta que formen el Ganges, el Brahmaputra i el Meghna. El riu birmà Irauadi (també transcrit sovint com a Irrawaddy) també desemboca al golf de Bengala. Els principals ports indis del golf són Chennai (abans Madràs), Vishakhapatnam, Kolkata (abans Calcuta) i Pondicherry. Vegeu també: Illes Andaman Categoria:Mars Categoria:Golfs Categoria:Oceà Índic ja:ベンガル湾 ko:벵골 만

Sri Lanka

Sri Lankā Prajathanthrika
Samajavadi Janarajaya    
Bandera de Sri Lanka Escut d'armes de Sri Lanka
(En Detall)
Lema nacional: Cap
imatge:Localització de Sri Lanka.png
Idiomes oficialsSinhala, Tàmil, Anglès
CapitalsColombo, Kotte¹
Ciutat més granColombo
President Chandrika Kumaratunga
Àrea
 - Total
 - % water		119ena posició
65,610 km²
1.3%
Població
 - Total (2002)
 - Densitat		51ena posició
19,607,519
298 hab/km² (24è)
Independència
 - Date 		Del Regne Unit
4 de febrer, 1948
Divisa Rupia de Sr Lanka
Zona horària UTC +6
Himne nacionalSri Lanka Matha
Domini d'internet.LK
Prefix telefònic94
Gentilicisingalès, singalesa
(1) La capital legislativa és Kotte
Sri Lanka és un país asiàtic de tradició mil·lenària famós per ser un puntal de saviesa a l'antiguitat i per ser avui un dels països més densament poblats. Abans del 1972 era conegut amb el nom de Ceilan. 1972 Categoria:Sri Lanka ja:スリランカ ko:스리랑카 ms:Sri Lanka th:ประเทศศรีลังกา zh-min-nan:Sri Lanka

Producte Interior Brut

En l'economia el Producte Interior Brut o Producte Intern Brut (PIB) és un mesurament del valor de la producció econòmica d'un territori particular en termes financers o monetaris durant un període específic (usualment un any). El PIB es un mesurament de la renda i de la producció nacional de béns i serveis. Sovint és utilitzat com a indicador de la qualitat de vida d'un país, encara que aquesta interpretació no està lliure de excepcions i complicacions.

Definició

El PIB es defineix com el valor total dels béns i serveis finals produïts a un país o territori durant un període específic (si no està acompanyat d'una especificació de temps, per convenció és la producció anual). El PIB difereix de la Renda Nacional Bruta, ja que exclou les transferècies de renda entre països, i només atribueix al territori el producte que s'hi genera (sigui amb capital estranger o nacional) i no pas les rendes que rep. El PIB nominal es refereix al valor total del diners gastat en el PIB; el PIB real fa un ajustament d'aquest valor per descomptar els efectes de la inflació per tal d'estimar la quantitat real de béns i serveis que el conformen. Per tal de fer comparacions temporals, s'utilitza un any de referència o any base o índex. El PIB mesura només els béns i serveis finals, és a dir, els béns i serveis que són adquirits pel consumidor final i que no són utilitzats com a recursos o entrades per a produir altres béns. Si s'inlcouen els béns i els serveis intermedis, es comptaria dues (o més) vegades l'activitat econòmica en el PIB. La fórmula teòrica macroeconòmica del PIB és el mètode de les despeses: PIB = consum + inversió + exportacions - importaidcons El consum i la inversió d'aquesta equació són les despeses en productes i serveis finals. Les exportacions menys les importacions (o exportacions netes) ajusten el PIB sostraient la fracció de les despeses que no s'ha produït internament (les importacions), i sumant la producció interna que es consumeix a l'exterior. Els economistes actualment prefereixen dividir el consum general en dues parts: consum privat i les despeses del sector públic (despeses del govern). PIB = consum privat + govern + inversió + exportacions netes (PIB = C + G + I + NX)

Mètodes de càlcul del PIB

Hi ha tres mètodes equivalents per calcular el PIB.
- Mitjançant de la despesa. :Es considera el PIB com la suma de totes les compres de béns i serveis finals d'una economia. És a dir, se n'exclouen els béns i serveis intermitjos i els béns i serveis importats.
- Mitjançant el valor afegit. :És la suma de valors afegits en les diferents etapes de producció d'un bé o servei en tots els sectors de l'economia.
- Mitjançant l'ingrés. :És la suma dels salaris (rendes del treball), els beneficis empresarials (rendes del capital) i els impostos menys les subvencions d'una economia.

Comparacions internacionals

El nivell del PIB de diferents països pot ser comparat amb dos mètodes:
- taxa de canvi. :Aquest mètode converteix el valor dels béns i serveis utilitzant les taxes de canvi globals. Quan es fan comparacions de diversos països, s'utilitza el dòlar nord-americà i l'euro, com a moneda base.
- paritat de poder adquisitiu (PPP, per les seves sigles en anglès). :Aquest mètode fa un mesurament del poder intern efectiu i relatiu d'un productor o consumidor mitjà. El PIB PPP és un millor indicador de la qualitat de vida, ja que fa una compensasió a la debilitat de les monedes locals en els mercats mundials. Usualment els països amb un PIB elevat, mostren poca varietat en el mesurament del PIB en base a taxes de canvi i el PIB PPP. Per contra, els països amb un PIB baix, poden tenir un PIB PPP molt més elevat. Aquest efecte es conegut com a Efecte Penn.

PIB per càpita

És el Producte Interior Brut dividit entre la població total d'una economia. S'utilitza generalment com a mesura de la riquesa (i benestar) d'una economia.

Controvèrsies del PIB com a mesurament de la riquesa

No obstant, com a indicador de benestar presenta les limitacions següents:
- No té en compte la depreciació del capital. :Si una economia no realitza la inversió necessària per substituir el capital productiu, el creixement actual del PIB seria a costa d'un menor creixement (o decreixement) del PIB futur.
- No té en compte les externalitats negatives. :El PIB té en compte el creixement econòmic, però d'altra banda no té en compte els efectes negatius que comporta (ex: contaminació ambiental).
- No té en compte la distribució de la renda dins del país. :El PIB ens serveix per a comparar economies, però no ens diu res sobre com està distribuida aquesta riquesa dins de la pròpia economia.
- Hi ha activitats que disminueixen el benestar i no obstant augmenten el PIB. :Per exemple, si en una economia hi ha un alt índex de criminalitat, la despesa policial i en seguretat es comptabilitza dins del PIB i en canvi la baixa criminalitat no es comptabilitza en el PIB.
- El PIB només comptabilitza les transaccions monetàries :És a dir, les activitats productives de caràcter voluntari o el treball domèstic augmenta el benestar d'una economia i no obstant no es comptabilitza en el PIB. Categoria:Economia

Paritat del poder adquisitiu

En l'economia, la paritat de poder adquisitiu (sovint abreujat PPP per ) és un mètode utilitzat per a calcular una taxa alternativa de canvi de monedes de dos països. El PPP és un mesurament de quant pot comprar una moneda (en termes d'un índex, usualment el dòlar nord-americà, ja que els béns i serveis poden tenir diferents preus als dos països. Les taxes de canvi en base al PPP són utilitzades en les comparacions internacionals de la qualitat de vida, usualment amb el Producte Intern Brut (PIB). El PIB d'un estat està lligat a la seva moneda local, i per tant quan es fan comparacions, es converteix a una moneda internacional, com ara el dòlar o l'euro. Però, aquesta conversió amb les taxes de canvi reales (del mercat) es considera irrealista, ja que no mostra les diferències entre els preus dels productes entre els països.

Explicació

La taxa de canvi (S) PPP entre dos països, el Regne Unit i els Estats Units és calcula en base a un producte (P): S (PPP) = P$ / P£ ($/£) Si la taxa real de canvi (al mercat) és superior a S, d'acord al mesurament del PPP, la lliura esterlina (£) està sobrevalorada, i el dòlar nord-americà ($) està subvalorat. Per contra, si la taxa real de canvi (al mercat) és inferior a S, el dòlar nord-americà ($) està sobrevalorat i la lliura esterlina (£) subvalorada. Per exemple: Si la taxa de canvi S d'acord al PPP = 1,5/£ i la taxa de canvi S al mercat = 1,8/£ Això vol dir que 1 £ als Estats Units comprarien només 1,5$, però al mercat de monedes, es poden comprar 1,8$ (més $). Categoria:Economia ja:購買力平価説 ko:구매력평가

1997

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 17 de març - Vila-seca de Solcina i Salou (el Tarragonès): Port Aventura inaugura la muntanya russa Stampida.
- 13 de setembre - Sueca (l'Horta): uns brètols profanen la tomba de Joan Fuster.
- 26 de setembre - Barcelona: el ple de l'Ajuntament elegeix Joan Clos batlle de la ciutat.
- 27 d'octubre - Barcelona: s'hi publica el primer número en català de l'edició d'"El Periódico de Catalunya". :MÓN
- 23 de febrer - Edimburg (Escòcia): un grup de genetistes de l'Institut Roslinde, dirigits per Ian Wilmut, anuncien que el 5 de juliol de 1996 van aconseguir de fer néixer el primer mamífer clònic: una ovella anomenada Dolly.
- 2 de maig - Oviedo (Astúries, Espanya): l'equip científic d'Atapuerca obté el premi Príncep d'Astúries d'investigació.
- 25 d'octubre - el Congo-Brazzaville: per ordre del Tribunal Suprem restablert, investeixen Denis Sassou Nguesso president del país.
- 4 de desembre: La UNESCO declara Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ambdós a Barcelona (Catalunya).
- 30 de desembre - Algèria: els insurgents causen quatre centenars de morts en quatre pobles diferents.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 2 de gener - Pineda de Mar (el Maresme): Joan Coromines i Vigneaux, lingüista català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
[http://soyproducts.com/wwwboard/messages/55689.html pechanga casino resort] [http://www.hawaiiultimate.com/cgi-bin/wwwboard/messages/8566.html casino in hollywood fl] [http://www.cookbroscomics.com/wwwboard/messages/1362.html poker rooms las vegas] [http://www.csuchico.edu/psed/servicelearning/toolbox/bulletin/messages/3868.html used slot machines for sale] [http://www.pageantdiva.com/wwwboard/messages/7114.html bc lottery results] [http://www.cookbroscomics.com/wwwboard/messages/1362.html indian casinos in california] [http://www.skills-insight.org.uk/forum/messages/543.html www goldencasket com gold lotto results] [http://www.proyectodoblet.com/wwwboard/messages/326.html indiana hoosier lottery results] [http://www.newart.com/pumpforum9/messages/8733.html baccarat vase] [http://www.wheeling.com/wwwboard/messages/64863.html california indian reservation casinos] [http://www.wheeling.com/wwwboard/messages/64883.html blackjack card counting hi opt i system] [http://www.csuchico.edu/psed/servicelearning/toolbox/bulletin/messages/3917.html casino poker chip tricks] [http://www.isale.net/wwwboard/messages/18087.html casino on net] [http://sunshineday.com/wwwboard/messages/1784.html igt slot repair] [http://www.meebs.com/wwwboard/messages/6308.html double deck blackjack counting strategy] [http://www.casextreme.com/board/messages/423.html download bingo] [http://www.printbuyertoday.com/newsite/wwwboard/messages/9158.html london ontario poker table rentals] [http://iranianlanguages.com/bbs/messages/479.html free printable baby bingo cards] [http://ska8ers.com/skateboarding/wwwboard/messages/10524.html free multi line slots] [http://iranianlanguages.com/bbs/messages/513.html pathological gambling brain] [http://www.tcnj.edu/~ethcstat/boards/case1/messages/16622.html bingo game supplies] [http://www.clappster.com/wwwboard/messages/36946.html russian roulette tech n9ne] [http://www.isale.net/wwwboard/messages/18322.html free poker rules] [http://escapetoromance.com/board/messages/2622.html century twenty one 1] [http://yellowribbonamerica.com/bbs/messages/5791.html club regent casino winnipeg] [http://www.doingnothing.com/wwwboard1/messages/57054.html hoyle 3d casino] [http://www1.appstate.edu/~moormang/wwwboard2/messages/6949.html cheats and hacks for online poker] [http://soyproducts.com/wwwboard/messages/56324.html bingo games] [http://www.civitan.org/wwwboard/messages/63443.html free farkle dice game download] [http://www.cookbroscomics.com/wwwboard/messages/1429.html lucky keno numbers]
als:1997 ja:1997年 ko:1997년 ms:1997 simple:1997 th:พ.ศ. 2540

2003

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 10 de juliol - Catalunya: l'Institut Català del Voluntariat crea [http://www.xarxanet.org Xarxanet.org].
- 28 de setembre - Salses (el Rosselló): sense la presència de cap reprentant de l'estat francès, el conseller en cap de la Generalitat, Artur Mas, i les autoritats municipals de la vila hi inauguren la Porta dels Països Catalans.
- 11 d'octubre - Lleida (el Segrià): hi entra en servei per al públic el Tren de Gran Velocitat que l'uneix amb Madrid, passant per Saragossa.
- 12 d'octubre - Sepang (Malàisia): Dani Pedrosa s'hi proclama campió del món de motociclisme de 125 centímetres cúbics.
- 16 de novembre - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament; CiU, encapçalada per Artur Mas, hi obté la representació majoritària superant en 4 escons el PSC-Ciutadans pel Canvi, encapçalats per Pasqual Maragall, però sense assolir la majoria absoluta.
- 24 de novembre - Barcelona: practiquen l'eutanàsia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del càncer.
- 30 de novembre - Barcelona: s'hi publica el primer número d'El Punt Barcelona.
- 5 de desembre - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya de la setena legislatura.
- 16 de desembre - Barcelona: el Parlament de Catalunya elegeix Pasqual Maragall president de la Generalitat de Catalunya.
- 20 de desembre - Barcelona: Pasqual Maragall pren possessió com a 127è president de la Generalitat de Catalunya.
- 22 de desembre - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996. :MÓN
- 1 de gener - el Brasil: Lula da Silva n'esdevé president.
- 14 de febrer - Edimburg (Escòcia): l'Institut Roslin sacrifica l'ovella Dolly a causa de l'envelliment prematur que patia.
- 30 de maig - Nova York (EUA): procedent de París hi arriba el darrer avió Concorde en servei d'Air France; els de British Airways deixaran de volar el 25 d'octubre del mateix any.
- 9 d'abril - Bagdad (l'Iraq): les tropes dels Estats Units prenen el control de la ciutat: amb la seva ajuda un grup de ciutadans abaten una colossal estàtua de Saddam Hussein (guerra d'Iraq).
- 10 d'abril - Kirkuk (el Kurdistan): la ciutat cau en mans de la guerrilla kurda i de l'exèrcit dels Estats Units (guerra d'Iraq).
- 12 d'abril - Cuba: el règim castrista executa tres de les persones que el 2 d'abril, amb la intenció de fugir del país, havien segrestat una embarcació de passatgers a la badia de l'Havana.
- 14 d'abril - Tikrit (l'Iraq): les tropes dels Estats Units ocupen la ciutat on nasqué Saddam Hussein; és la darrera de les ciutats importants del país a ser conquerida (guerra d'Iraq).
- 16 d'abril - Atenes (Grècia): s'hi signa el tractat pel qual Polònia, Hongria, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta i Xipre, 10 estats que la majoria eren de l'antiga Europa de l'Est, esdevenen observadors de la Unió Europea (amb veu però sense vot) i que els permetrà d'ingressar-hi a partir del primer de maig del 2004.
- 1 de maig - Washington (EUA): el president George Bush proclama la fi de la guerra de l'Iraq.
- 26 de maig - Macka (Trabzon, Turquia): hi moren 62 militars espanyols en estavellar-se l'avió Iàkovlev 42 ucraïnès amb el qual tornaven de l'Afganistan; l'errònia identificació posterior dels cadàvers aixecarà un important escàndol polític.
- 15 d'octubre - desert de Gobi (la Xina): Yang Liwei esdevé el primer astronauta xinès després de fer 14 òrbites entorn la Terra amb la nau Shenzhou V (nau divina, en xinès).
- 17 d'octubre - Bolívia: després de mesos de protesta contra el pla d'exportació de gas, que va causar una vuintantena de morts, Gonzalo Sánchez de Lozada abandona la presidència i fuig cap als Estats Units; el succeeix el vicepresident Carlos Mesa Gisbert.
- 25 d'octubre - Heathrow (Londres, Anglaterra): procedents de Nova York hi arriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix any havien deixat de volar els d'Air France.
- 1 de novembre - Madrid (Espanya): la Casa Reial espanyola fa públic el compromís matrimonial del príncep Felip amb la periodista Letizia Ortiz.
- 2 de novembre - Durham (Carolina del Nord, EUA): l'església episcopaliana ordena el primer bisbe que es reconeix homosexual.
- 2 de novembre - Geòrgia: s'hi celebren unes eleccions legislatives fraudulentes que provocaran una revolta que comportarà la dimissió i l'exili del president Eduard Xevardnadze el 23 de novembre.
- 22 de novembre - Sidney (Austràlia): la selecció anglesa derrota l'australiana i guanya la copa del món de rugby.
- 23 de novembre - Geòrgia: el president Eduard Xevardnadze abandona el país després d'una revolta provocada pel frau en les eleccions celebrades el 2 de novembre.
- 29 de novembre - Bagdad (l'Iraq): hi moren set agents del servei d'intel·ligència espanyol en un atemptat.
- 14 de desembre - Bagdad (l'Iraq): els Estats Units anuncien la captura el dia abans de Saddam Hussein a Al-Dawr (a 15 km de Tikrit), tot i que potser el tenien detingut des de feia almenys deu dies.
- 26 de desembre - Bam (Kerman, l'Iran): un fort terratrèmol de 6.3 graus a l'escala de Richter provoca la destrucció de la ciutat i la mort de més de 20 mil persones.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 9 de febrer - Sant Cugat del Vallès (el Vallès Occidental): Miquel Batllori, historiador i jesuïta català (n. 1909).
- 2 d'abril - Barcelona: Ramon Moix i Messeguer, conegut com Terenci Moix, escriptor català en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1943).
- 13 d'abril - Sant Andreu de Sureda (el Vallespir): Jean Petit, psicolingüista francès, defensor de les llengües minoritzades al seu país (n. 1929).
- 7 de juliol - Esparreguera (el Baix Llobregat): Dolors Lizarán i Ronnette, coneguda com Lola Lizarán, actriu catalana (n. 1932).
- 24 de setembre - Barcelona: Jordi Petit Fontserè, economista català (n. 1937).
- 18 d'octubre - Bangkok (Tailàndia): Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català, en llengua catalana i, principalment, castellana (n. 1939).
- 28 d'octubre - Barcelona: Joan Perucho, escriptor català (n. 1920).
- 2 de novembre - Madrid: Fernando Vizcaíno Casas, escriptor valencià en llengua castellana (n. 1926).
- 11 de novembre - Vic (Osona): Miquel Martí i Pol, poeta català (n. 1929).
- 29 de desembre - Badalona (el Barcelonès): Juan José Moreno Cuenca, conegut com el Vaquilla, actor de cinema i conegut delinqüent contra la propietat privada (n. 1961). :MÓN
- 3 de març - Berlín (Alemanya): Horst Buchholz, actor de cinema alemany (n. 1933).
- 3 de març - Londres (Anglaterra): Peter Smithson, arquitecte anglès (n. 1923).
- 22 d'abril - París (França): Eunice Kathleen Waymon, coneguda com Nina Simone, cantant de jazz, soul i gospel estatunidenca (n. 1933).
- 29 de juny - ciutat de Connecticut (Connecticut, EUA): Katharine Hepburn, actriu de cinema estatunidenca (n. 1907).
- 4 de juliol - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Barry White, cantant estatunidenc (n. 1944).
- 25 de setembre - Nova York (EUA): Edward W. Said, assagista polític palestí (n. 1935).
- 28 de setembre - Nova York (EUA): Elia Kazanjoglou, conegut com Elia Kazan, director de teatre i de cinema estatunidenc d'origen grec (n. 1909).
- 10 d'octubre - Washington (EUA): Eugene Istomin, pianista (estatunidenc, deixeble i amic de Pau Casals que va ser enterrat al Vendrell (el Baix Penedès) (n. 1925).
- 19 d'octubre - Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina): Alija Izetbegovic, polític bosnià, president del país durant la guerra i pare de la independència del país (n. 1925).
- 7 de novembre - Madrid (Espanya): Juan José Menéndez Gutiérrez, conegut com Juanjo Menéndez, actor de cinema espanyol (n. 1929).
- 3 de desembre - Brunete (Madrid, Espanya): Dulce Chacón escriptora espanyola (n. 1954).

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ----
Un any abans / Un any després
categoria:Segle XXI als:2003 ja:2003年 ko:2003년 ms:2003 simple:2003 th:พ.ศ. 2546 zh-min-nan:2003 nî

República federal

Una república federal, és un estat que és una federació i alhora una república. Una "república" és un estat on tots el governants i funcionaris públics han estat elegit democràticament i no pas per herència o designació d'un home. En aquest sentit, les monarquies constitucionals o parlamentàries no són repúbliques per se, ja que el cap d'estat rep aquesta distinció de manera hereditària, encara que el cap de govern sigui elegit democràticament. Una federació és un estat compost per un nombre de regions autònomes (usualment anomenades "estats"), unides per un govern central federal. En una federació l'autogovern de les regions autònomes (electe democràticament pels ciutadans de dita regió) està afirmat per una constitució pròpia i no pot ser revocat per una decisió unilateral del govern central. Tres estats es descriuen a si mateixos explícitament com a repúbliques federals: la República Federal d'Alemanya, la República Federal de Nigèria i la República Federal Democràtica d'Etiòpia. Una variant d'aquest nom és "república federativa", que apareix al nom oficial del Brasil. Finalment, Mèxic i la Unió Americana es defineixen com a "estats units". No totes les federacions són repúbliques; per exemple Canadà i Austràlia tenen una monarquia constitucional federal, dividida en regions autònomes.

Llistat de Repúbliques Federals

Contemporànies

Històriques


- Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (nominalment, una federació)
- Províncies Unides d'Amèrica Central
- Iugoslàvia
- Txecoslovàquia
- Comunitat Polonesa

Fictícies


- República Galàctica (Guerra de les Galàxies)
- Nova República (Guerra de les Galàxies)
- Federació Unida de Plantes (Star Trek)

Vegeu també


- República
- Federació Categoria:Política

Hinduisme

] L'hinduisme és considerada la més antiga religió practicada avui dia, considerant només les grans religions. Es caracteritza per una trama de creences, pràctiques i escriptures. És la tercera religió mundial, amb aproximadament 1050 milions de practicants, el 96% dels quals viuen a la península Índia.

Déus principals o Trimurti


- Brahma
- Vishnu
- Shiva

Altres déus


- Aditi
- Ganesha
- Agni
- Parvati
- Kali
- Rama
- Hanuman
- Durga
- Ganga

Llocs sagrats

Ciutats


- Varanasi
- Pushkar

Rius


- Ganges

Texts sagrats


- Vedes
- Puranes
- Ramayana
- Mahabharata Categoria:Hinduisme ja:ヒンドゥー教

Budisme

)]] El budisme és la religió i la filosofia basades en els ensenyaments de Siddharta Gautama (que esdevingué Buda). Aquesta religió es va originar a l'Índia i es va escampar cap a l'Àsia Central, el Tibet, Sri Lanka, el sud-est de l'Àsia, la Xina, Corea i el Japó. Avui en dia el budisme també ha esdevingut relativament popular en el món occidental. Es calcula que hi ha entre 230 i 500 milions de budistes al món.

Siddharta Gautama

Siddharta Gautama era fill d'una família rica i influent. Però a l'edat de 29 anys va abandonar tot el seu benestar i va iniciar una vida d'asceta errant. Es va endinsar el en coneixement dels upanixads i, a l'edat de 35 anys, va aconseguir el que anhelava: immòbil al peu d'un arbre durant 49 dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana. Així, és va convertir en el Buda, l´Il·luminat. Va morir a l'edat de 80 anys havent assolit primer el cessament o neutralització del desig i l'acció, és a dir, el nirvana. Després de la il·luminació, es convertí en Buda i va iniciar la propagació del seu dharma o veritat budista. El Sermó de les Quatre Nobles Veritats el condensa, i constitueix el nucli del budisme.
- Primera noble veritat: tota existència està impregnada de sofriment, de pena, de frustració davant la caducitat d'un món en constant canvi. Tot és essencialment fugisser.
- Segona noble veritat: l'origen del sofriment es troba en l'afany de viure, en el desig d'actuació, de plaer, de possessió.
- Tercera noble veritat: el sofriment es suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpació radical dels desigs i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.
- Quarta noble veritat: el camí que condueix al nirvana és el noble camí dels vuit passos. Qui el segueix s'apropa a la il·luminació. Els vuit passos són els següents: # Coneixement recte de les quatre veritats. # Actitud recta: allunyar-se d'odis, enveges. # Paraula recta: no mentir ni parlar inútilment. # Acció recta: bona conducta moral. # Ocupació recta: guanyar-se la vida sense mal. # Esforç recte: fomentar tendències bones. # Pensament recte: no cedir als desigs. # Concentració recta: meditació. Categoria:Budisme als:Buddhismus ja:仏教 ko:불교 zh-min-nan:Hu̍t-kàu ms:Agama Buddha simple:Buddhism th:พระพุทธศาสนา

Jainisme

El jainisme és una religió originada en el segle VI a.C. com a reforma de l'hinduisme. La paraula Jainisme deriva del sànscrit Jina (victoriós) Té uns 6 milions de creients, principalment a l'Índia. Amb molta influència en tots els àmbits especialment en el cultural. En l'aspecte polític és remarcable que Ghandi era un simpatitzant d'aquesta religió. Els principals conceptes del jainisme són els d' ahimsa (no-violència) i el de karma. Consideren l'univers com etern (mai creat)però que passa una sèrie d'estadis, l'actual seria de declivi i en el darrer hi hauria un reinici. Creuen que la realitat està composada per dos principis eterns Jiva (esperit) i Ajiva (no-esperit: matèria en forma de temps espai i moviment). Qualsevol contacte entre aquests dos principis és l'origen del sofriment del qual no es pot escapar amb les succesives reencarnacions ni tan sols amb els bons actes. Moksha és l'alliberament que implica una evasió del mecanisme de causa i efecte (Karma) i la seva destrucció. Els deus només tenen capacitat d'influir, no estan revestits d'omnipotència i no poden escapar del cicle vital, fins i tot han de encarnar-se prèviament en humans i arribar a monjo per tal de conseguir el Moksha. Per respectar el concepte de la no-violència a més de practicar el vegetarianisme exclouen altres aliments com la major part de les arrels (podria morir algun animal en arrencar-les) i l'all i la ceba (considerats com excitants). Procuren no moure's de nit per no matar accidentalment cap ésser vivent. El codi moral jainista es composa de rebutjar la violència, la mentida, el robatori, la possessió i la sexualitat (celibat absolut en el cas dels monjos) En general els laics jainistes tenen els costums més relaxats que els monjos. Les dues principals sectes monacals del Jainisme són els Svetambara que creuen en la igualtat entre sexes i els Digambara que en són contraris (prèviament a la Moksha les dones han d'encarnar-se en home.) Es pensa que els monjos Digambara són el que són citats com gymnosophos (coneixedors de les dones) pels grecs en el temps de l'expedició a l'Índia d'Alexandre Magne Categoria:Religió

Sikhisme

El Sikhisme és una religió basada en l'ensenyament de 10 gurus de l'Índia que visqueren entre els segles XVI i XVII. Els fidels del sikhisme s’anomenen Sikhs paraula que en sànscrit significa aprenent o deixeble. Va ser fundada pel guru Nanak Actualment professen aquesta religió uns 23 milions de persones principalment al Punjab. Creuen en un déu anomenat Ek Onkar omnipresent i amb qualitats infinites i en certa manera són panteistes. El principal text sagrat és el Guru Granth Sahib considerat pels fidels com l'onzè i darrer guru. El sikhisme va rebre influències d'alguns corrents renovadors de l'hinduisme i del sufisme islàmic. El sikhisme manté que hi ha igualtat entre totes les persones (contraris al sistema de castes) i procura un estil de vida anomenat Chardi Kala que es considera positiu i optimista. Creuen en la reencarnació però accepten altres creences per a després de la mort. Practiquen les virtuts de la caritat, amabilitat i humiltat contra els 5 vicis de ira, gola, connexió mundana i luxúria En els homes sikh és caracteristic portar sempre els 5 articles de fe Kakaars consistents en el turbant, una petita pinta (mai es tallen els cabells), un braçalet, un punyal i la peça del vestit curta anomenada kacha. Categoria:Religió

1947

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 27 d'abril - Monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat, el Bages): aprofitant la festa d'entronització de la Mare de Déu, s'hi fa una gran manifestació catalanista que la dictadura no pot aturar. :MÓN
- 1 de gener - el Regne Unit: el govern laborista de Clement Attlee nacionalitza les mines de carbó.
- 26 de gener - Paipote (Atacama, Xile): s'hi inaugura la foneria de coure.
- 29 de novembre - seu de les Nacions Unides (Nova York): l'Assemblea General vota favorablement la partició de Palestina entre àrabs i jueus.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 8 de gener - Brixton (Anglaterra): David Robert Hayward-Jones, conegut com David Bowie, cantant de rock anglès.
- 25 de març - Pinner (Middlesex, Anglaterra): Reginald Kenneth Dwight, conegut com Elton John, cantant i compositor anglès.
- 21 de desembre - Algesires (Cadis, Andalusia): Francisco Sánchez Gómez, conegut com Paco de Lucía, guitarrista andalús.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 25 de gener - Miami (la Florida, EUA): Al Capone, gangster estatunidenc d'origen napolità, més conegut per Scarface.

Pàgines que s'hi relacionen


- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX ja:1947年 ko:1947년 ms:1947 simple:1947 th:พ.ศ. 2490

Himàlaia

L' Himàlaia és un massís muntanyós d'Àsia que es reparteix entre Bhutan, l'Índia, el Nepal, el Pakistan, el Tibet i la Xina, on hi ha els cims més alts de la Terra. Forma un arc amb una llargària de 2.600 km d'est o oest i una amplària de 350 km de nord a sud.

Geologia i formació

Malgrat que geogràficament estiguin ben diferenciades, en parlar de l'Himàlaia moltes vegades s'hi inclou també el Karakoram o Karakorum (nord-oest), el Transhimàlaia (al nord del Tibet) i el Prehimàlaia, que el separa de les planures de l'Índia. L'Himàlaia es va formar fa devers 50 milions d'anys a l'era terciària: segons la teoria de tectònica de plaques, es va produir pel xoc de la placa índia procedent de l'antic continent de Gondwana, i la d'Euràsia, que provenia de la divisió de l'antiga Lauràsia.

Geografia política i