:: wikimiki.org ::

17 De Gener

17 de gener

El 17 de gener és el disseté dia de l'any del Calendari Gregorià. Queden 348 dies per finalitzar l'any i 349 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1287 - Maó (Menorca): un exèrcit català, comandat per Ximenes de Ayerbe, hi derrota les tropes dAbu'Umar, el moixerif de Menorca, la qual cosa comportarà l'ocupació catalana de tota l'illa. :MÓN
- 1929 - Nova York (USA): Elzie Segar publica la primera historieta de Popeye al diari 'Evening Journal'.
- 1995 - Kobe (el Japó): un terratrèmol, de 7'3 graus en l'escala Richter destrueix la ciutat i hi causa més de 6.400 víctimes.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS :MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 1959 - Barcelona: Joan Amades, el més gran folklorista català.
- 1991 - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català. :MÓN
- 2005 - Pequín (la Xina): Zhao Ziyang polític xinès, secretari general del Partit Comunista.
Festes i commemoracions:

- Diada de Menorca
- Sant Antoni Abat, patró de Mallorca i de moltíssims pobles dels Països Catalans ---- Dia d'abans/Dia de després Categoria:gener ja:1月17日 ko:1월 17일 simple:January 17 th:17 มกราคม

Dia
Un dia és el període de temps que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix. Depenent de la referència que s'utilitza per a mesurar una volta, hi ha dos tipus de dies: El solar i el sideral.
Dia solar o Dia solar mitjà.
És l'usat per a tots els assumptes quotidians. Es defineix com el període de temps que empra el Sol fictici a culminar dues vegades consecutives en el meridià de l'observador. Dura 24 hores, que equival a 86.400 segons. El sol fictici: Com que el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol no és uniforme sinó que segueix la Llei de les àrees de Kepler, el dia solar no té la mateixa duració i per tant no es pot emprar com a patró_metrològic de temps. Per a resoldre-ho es considera un sol fictici que sí que gira uniformement. Els dies de la setmana: En el calendari gregorià, un dia solar és la setena part d'una setmana. Cada dia d'una setmana té 7 noms diferents, consecutius i cíclics: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.
Dia sideral.
També anomenat dia sideri . És el període de temps que empra un astre a culminar dos vegades consecutives en el meridià de l'observador. El seu valor és de 23 h. 56m 4, 09s , que equival a 86 164.09 segons. Per a un observador local el dia sideri comença quan el punt Àries travessa el seu meridià.
Diferència entre dia solar i sideri.
La diferència entre ambdós dies se deu al fet que quan la Terra ha acabat el seu gir respecte a les estreles fixes, el Sol encara no ha passat pel meridià perquè en aquest temps s'ha mogut a causa del moviment de translació de la Terra al voltant del Sol.
Dia (com anteposat a nit)
També es coneix com a dia la part d'aquest que va des de la eixida del Sol i el seu ocàs . La refracció per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matutí. La dita difusió allarga el dia. Mesurat des del migdia l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, on:
cos(H)=-tan(F)
- tan(D)
on F és la latitud del lloc i D la declinació solar. El ocàs ocorre a un angle horari H. El dia dura 2H i la nit 24-2H. La duració del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any sent la duració del dia de 12h (en totes les latituds) en els equinoccis més de 12 hores a la primavera i estiu, aconseguint el dia més llarg en el solstici d'estiu, on també ocorre la nit més curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern, aconseguint-se en el solsticci d'hivern el dia més curt i la nit més llarga. Aquest efecte s'accentua més quan major és la latitud. Hi ha dia o nit permanent en alguna època de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut és major que F=90-23º26'=66º34'. Esta és precisament la definició de casquet polar.
Vegeu també

- Temps solar
- Equació de temps
Enllaç extern

- [http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Earth/action?opt=-p&img=learth.evif On és de dia ara mateix] Espectacular visió de la terra en temps real Categoria:dia ja:日 simple:Day

Any

L’any és el període de temps que triga la Terra a fer una volta al Sol. Podem definir l'any amb més exactitud segons criteris diversos. Això origina un gran nombre de tipus diferents d'any. Des d'un punt de vista astronòmic hi ha tres tipus d'any, segons com es defineixi la revolució de la Terra al voltant del Sol:
- L'any sideri (365'256 dies)
- L'any tròpic o solar (365'2422 dies)
- L'any anomalístic (365'259 dies) En la vida quotidiana, fem servir l'any civil, que tenen un nombre enter de dies. Hi ha anys civils de dues menes: els anys comuns, que són els que tenen 365 dies i els de traspàs, que són els de 366, que s'esdevenen, en general, cada 4 anys.

Pàgines que s'hi relacionen

- Any civil
- Any draconític
- Temps astronòmic categoria:Any ja:年 ms:Tahun simple:Year zh-min-nan:Nî

Calendari gregorià

El calendari gregorià és el calendari establert pel papa Gregori XIII, a instàncies de Ghiraldi. És vigent des de 1582 i prové del calendari julià. Precisament aquell any, el papa ordenà que s'eliminessin 10 dies del calendari (el 4 d'octubre va ser seguit pel 15 d'octubre), per tal de compensar l'avançament de l'arribada de la primavera provocada pel fet que el calendari julià, vigent fins aleshores, no compensava correctament la precessió dels equinoccis. En el calendari gregorià s'alternen els anys comuns, de 365 dies, i els de traspàs (també anomenats bixestos o bissextils), de 366, en cicles de 400 anys (que acaben els anys múltiples de 400): en cada cicle hi ha 303 anys comuns i 97 de traspàs. Per tal de distribuir-los uniforment, s'esdevenen períodes de tres anys comuns seguits d'un únic de traspàs, excepte tres períodes de set anys comuns consecutius seguits d'un de traspàs, que es fan coincidir amb tres dels quatre tombants de segle que té el cicle gregorià: concretament aquells en què el número del segle que acaba no és múltiple de 4 (per tant, en el darrer cicle, del 1601 al 2000, van ser els períodes 1697-1703, 1797-1803 i 1897-1903; però aquest període de set anys comuns consecutius no es va donar al final del segle XX, ja què l'any 2000 va ser de traspàs, perquè 20 és múltiple de 4. Són doncs de traspàs els anys en què les dues darreres xifres -sense ser 00- són múltiples de 4; si s'esdevé que les dues darreres xifres són 00, són de traspàs aquells que les dues primeres xifres són múltiples de 4 (per tant els anys 1700, 1800, 1900 no van ser de traspàs). Amb aquest repartiment d'anys comuns i de traspàs s'aconsegueix que el cicle de 400 anys tingui 146.097 dies: (303 anys comuns x 365 dies) + 97 de traspàs x 366 dies = 146.097 dies. Aquesta quantitat de 146.097 dies és la duració real (molt aproximada) de 400 anys solars (els quals tenen una duració de 365'2422 dies): 400 x 365'2422 = 146.096'88. Manquen només 0'12 dies perquè el còmput sigui perfecte: aquesta lleu imprecisió es pot corregir eliminant un any de traspàs cada 3.333'33 anys! (3.333'33 anys són 3.333'33/400 = 8,333325 cicles de 400 anys; 8,333325 x 0'12 dies d'error per cile = 1 dia). L'any consta de 7 mesos de 31 dies (gener, març, maig, juliol, agost, octubre i desembre), 4 de 30 dies (abril, juny, setembre i novembre) i un (el febrer) que en té 28 en els anys comuns i 29 en els de traspàs. Els anys comuns també es divideixen en 52 setmanes i un dia i els de traspàs en 52 setmanes i dos dies. Això fa que si una data s'esdevé en un determinat dia de la setmana un any, la mateixa data l'any següent s'esdevé en el dia següent de la setmana; si l'any és de traspàs, les dates compreses entre el març i el febrer de l'any següent s'esdevenen dos dies de la setmana més tard, en relació al dia en què havia caigut l'any anterior. Segons aquest calendari la festa de Pasqua es fa coincidir amb la primera lluna plena de la primavera.

Curiositats

- Santa Teresa d'Àvila va morir just el 4 d'octubre del 1582, així que va ser enterrada onze dies després, el dia 15.
- Miguel de Cervantes i William Shakespeare van morir el mateix dia, el 23 d'abril del 1616... però només segons els seus respectius calendaris, ja que a Anglaterra el calendari gregorià no va entrar en vigor fins a l'any 1752. Així que, segons el calendari gregorià, Shakespeare va morir el dia 3 de maig.
- [http://lletres.net/pla/festesmobils.html Article de Josep Pla] sobre la Pasqua i les festes mòbils en el calendari gregorià

Pàgines que s'hi relacionen

- Temps astronòmic
- Astronomia
- Calendari Categoria:Calendari als:Gregorianischer Kalender ja:グレゴリオ暦 ko:그레고리력 ms:Kalendar Gregory simple:Gregorian calendar th:ปฏิทินเกรกอเรียน

Dia

Un dia és el període de temps que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix. Depenent de la referència que s'utilitza per a mesurar una volta, hi ha dos tipus de dies: El solar i el sideral.

Dia solar o Dia solar mitjà.

És l'usat per a tots els assumptes quotidians. Es defineix com el període de temps que empra el Sol fictici a culminar dues vegades consecutives en el meridià de l'observador. Dura 24 hores, que equival a 86.400 segons. El sol fictici: Com que el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol no és uniforme sinó que segueix la Llei de les àrees de Kepler, el dia solar no té la mateixa duració i per tant no es pot emprar com a patró_metrològic de temps. Per a resoldre-ho es considera un sol fictici que sí que gira uniformement. Els dies de la setmana: En el calendari gregorià, un dia solar és la setena part d'una setmana. Cada dia d'una setmana té 7 noms diferents, consecutius i cíclics: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.

Dia sideral.

També anomenat dia sideri . És el període de temps que empra un astre a culminar dos vegades consecutives en el meridià de l'observador. El seu valor és de 23 h. 56m 4, 09s , que equival a 86 164.09 segons. Per a un observador local el dia sideri comença quan el punt Àries travessa el seu meridià.

Diferència entre dia solar i sideri.

La diferència entre ambdós dies se deu al fet que quan la Terra ha acabat el seu gir respecte a les estreles fixes, el Sol encara no ha passat pel meridià perquè en aquest temps s'ha mogut a causa del moviment de translació de la Terra al voltant del Sol.

Dia (com anteposat a nit)

També es coneix com a dia la part d'aquest que va des de la eixida del Sol i el seu ocàs . La refracció per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matutí. La dita difusió allarga el dia. Mesurat des del migdia l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, on:
cos(H)=-tan(F)
- tan(D)
on F és la latitud del lloc i D la declinació solar. El ocàs ocorre a un angle horari H. El dia dura 2H i la nit 24-2H. La duració del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any sent la duració del dia de 12h (en totes les latituds) en els equinoccis més de 12 hores a la primavera i estiu, aconseguint el dia més llarg en el solstici d'estiu, on també ocorre la nit més curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern, aconseguint-se en el solsticci d'hivern el dia més curt i la nit més llarga. Aquest efecte s'accentua més quan major és la latitud. Hi ha dia o nit permanent en alguna època de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut és major que F=90-23º26'=66º34'. Esta és precisament la definició de casquet polar.

Vegeu també

- Temps solar
- Equació de temps

Enllaç extern

- [http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Earth/action?opt=-p&img=learth.evif On és de dia ara mateix] Espectacular visió de la terra en temps real Categoria:dia ja:日 simple:Day

Any

Pàgines que s'hi relacionen

- Any civil
- Any draconític
- Temps astronòmic categoria:Any ja:年 ms:Tahun simple:Year zh-min-nan:Nî

Països Catalans

Els Països Catalans són el territori on els seus habitants parlen català, o hi existeixen drets i deures lingüístics per als habitants en eixa llengua. En termes generals, els Països Catalans abasten la Península Ibèrica oriental, entre el riu Segura al sud, i l'estany de Salses al nord, l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses i el de Cabrera), les illes Columbretes, la de Tabarca, així com la ciutat sarda de l'Alguer. L'extensió és de 69.823 quilòmetres quadrats i té, actualment, més d'11 milions d'habitants.

Història, evolució del nom i noms alternatius

El terme Països Catalans es troba documentat per primera vegada en la monumental obra Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I (Madrid, 1876) del valencià Bienvenido Oliver i Esteller, natural de Catarroja (l'Horta Sud) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la Renaixença catalana a finals del segle XIX com a sinònim de «territoris de parla catalana», si bé fou popularitzada per l'assaig Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, publicat el 1962. La dita popular defineix els Països Catalans com «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó». Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul·la implantació. Dels noms utilitzats en els últims dos segles, podem citar-ne, entre d'altres: comunitat llemosina (desterrat a meitat del segle XX per la seua inexactitud històrica i filològica), comunitat catalànica, països o territoris catalanòfons (termes proposats des del valencianisme de meitats del segle XX), o, potser, el terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política: «territoris de parla catalana».

Política

Els Països Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses regions amb diversos graus d'autonomia política, pertanyents als estats espanyol, francès i andorrà. Hi ha un corrent politic que propugna la independència dels Països Catalans i la creació d'un Estat català (vegeu independentisme català). Alguns independentistes proposen l'ús del terme Catalunya per referir-se a la totalitat dels Països Catalans, però aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa. Altres corrents polítics catalanistes utilitzen el terme «Països Catalans» com a sinònim de «territoris de parla catalana», sense considerar que hagin de formar una entitat política independent. Hi ha d'altres corrents polítics que rebutgen directament l'ús del terme «Països Catalans», i qualsevol proposta d'unitat política d'aquests territoris, tot considerant-ho una imposició de Catalunya cap als altres territoris. En els casos més extrems, hi ha sectors que neguen fins i tot la unitat de la llengua catalana.

Límits

- Al nord: Occitània
- Al sud: Múrcia
- A l'est: la mar Mediterrània
- A l'oest: l'Aragó i Castella

Divisió política i administrativa

Tradicionalment i administrativament, els Països Catalans inclouen els següents territoris:
- Catalunya, anomenada habitualment el Principat. Està dividida per una frontera interestatal, establerta pel Tractat dels Pirineus, que separa la Catalunya del Nord (actualment forma el departament dels Pirineus Orientals) de la resta de l'antic Principat.
- El País Valencià, anomenat oficialment Comunitat Valenciana i que és l'Antic Regne de València.
- Les illes Balears i les Pitiüses
- el Principat d'Andorra
- la Franja de Ponent o d'Aragó (en aragonés a Francha de Lebán) Cadascun dels principals territoris té la seva capital: Barcelona (Catalunya), València (País Valencià), Ciutat de Mallorca (illes Balears), Andorra la Vella (Andorra) i Perpinyà (la Catalunya del Nord). La ciutat més important de la Franja de Ponent, o Franja d'Aragó, és Fraga. En un sentit més restringit al domini lingüístic també s'hi inclou:
- el poble de l'Alguer a Sardenya, on s'hi ha preservat una varietat del català, l'alguerès, d'ençà de la conquesta de la ciutat.
- la regió murciana d'El Carxe, on s'hi ha parlat català des d'una gran emigració de llauradors valencians entre els segles XVIII i XIX.

Llengua

La llengua pròpia dels Països Catalans és el català que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellonès, tortosí, etc.; només al País Valencià el gentilici té reconeixement oficial: valencià). S'exceptuen les comarques occidentals i meridionals del País Valencià, on es parla el castellà, i la Vall d'Aran i la Fenolleda, on es parla l'occità. La llengua catalana és l'única llengua oficial a Andorra, és oficial (novament, i després d'un llarg parèntesi, des de 1978) a Catalunya, al costat del castellà; i també és oficial conjuntament amb el castellà al País Valencià i a les illes Balears. No ho és, en canvi, als altres territoris. Per a definir els Països Catalans no es tenen en compte els procesos de castellanització que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com Oriola.

Pàgines que s'hi relacionen

- Història dels Països Catalans
- Pancatalanisme

Enllaços externs

- [http://www.freecatalonia.com Informació sobre els PPCC]
- [http://www.geocities.com/perpinya/mapaplc-com.html Mapa dels Països Catalans]
- [http://www.racocatala.com Lloc de discussió sobre els Països Catalans]
- [http://historiamurcia.blogspot.com Múrcia, un país català frustrat? de Vicenç M. Roselló i Verger]
- [http://www.filmod.unina.it/aisc/ Associazione italiana di studi catalani]
- [http://www.llull.com/llull/estatic/napols/cat/jornades/programaAcademicConvegno.htm VIII Congrés Internacional de l'Associació Italiana d'Estudis Catalans (AISC)] Categoria:Països Catalans

1287

Esdeveniments:

- 17 de gener - Maó (Menorca): un exèrcit català, comandat per Ximenes de Ayerbe, hi derrota les tropes dAbu'Umar, el moixerif de Menorca, la qual cosa comportarà l'ocupació catalana de tota l'illa.
Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIII ko:1287년

Menorca

	Emblema oficial del Consell Insular de Menorca
(En detall)	(En detall)

En detall
Illes Balears

Municipi més gran

Menorquí, menorquina

82.872 hab.

69.439,89 Ha (69.285,80 sense illots)

Densitat (2004)

119'35 hab/km²

Municipis

Menorca és l'illa més septentrional de les Balears. Presenta una peculiar geografia i història natural i humana. Balears = Geografia i història natural = Menorca, amb una extensió de 701 km2, se situa al bell mig de la Mediterrània Occidental (40ºN 4º E), gairebé equidistant de terres africanes, itàliques i ibèriques, sent la més septentrional de les Balears. L’illa i els illots que l’envolten constitueixen un resum de la Mediterrània Occidental, en el qual es poden trobar la major part dels ecosistemes característics d’aquesta regió, excepte els fluvials i els muntanyencs. Però alhora, Menorca compté nombroses espècies endèmiques o tirrèniques, és a dir, exclusives d’aquesta illa o bé compartides només amb altres terres properes com Mallorca, Còrsega i Sardenya. Aquesta barreja de generalitats i singularitats fa especialment atractiu el patrimoni natural d’aquest territori, alhora fortament humanitzat des de fa 4.000 anys. El clima de Menorca és típicament mediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 16,7ºC. Les precipitacions anuals mitjanes són de 600 mm, concentrades principalment a la tardor i amb un marcat caràcter torrencial. A més, hi ha una important variació interanual amb llargs períodes de sequera repartits irregularment al llarg dels anys. Això fa que a Menorca només puguin viure espècies adaptades a suportar llargs estius secs i calorosos. Un aspecte important de la climatologia de Menorca és el vent, predominantment de Nord (tramuntana), encara que des de l’abril fins al juliol augmenta la importància dels vents de component Sud. Tot i la importància relativa del vent de tramuntana, l'illa, com a mínim el Migjorn, no és tan ventosa com es podria pensar o com es podria deduir d'un paisatge on sovintegen els arbres i arbusts de formes abanderades o pulviniformes (la freqüència de vents sostiguts forts no és alta, és del 9%, i la freqüència de de putes de vent fortes tampoc és exagerada, tot i que supera el 12% dels dies). Així doncs, cal cercar una explicació addicional per explicar el modelat que pateix la vegetació a tota l'illa, d'orientació cap al sud ja que les pures dades de vent no ho justifiquen prou. L'explicació és la salininització eòlica d'impacte, la gran càrrega de sals marines que transporta l'aire, sobretot els vents forts de tramuntana (que són els que s'originen més lluny, i que en el seu vialge travessen i encrespen més mar). L'impacte de l'aerosol salí sobre les superfícies foliars exposades provoca la mort dels teixits per deshidratació i provoca que en un sol dia de fort vent el 50% dels folíols exposats al Nord d'un llentiscle sucumbeixin. Així és com arbres i arbustos perden massa en el seu costat nord en relació al Sud, i adquireixen la forma abanderada. És un modelat que no necessita forts vents sostinguts, sinó cops de vent de tramuntana forta o molt forta en dies puntuals. Els períodes intermedis hi ha un procés de recuperació de la forma arrodonida, però que no arriba mai a completar-se degut a un següent episodi de tramuntanada. A finals de l’Oligocè i principis del Miocè l’illa va patir un procés de distensió tectònica. El resultat va ser la formació de petites fosses al nord i l’enfonsament de tota la part meridional, que va quedar per davall de la mar durant un període de gairebé 12 milions d’anys. Ocasionalment el nord també es va veure envaït per aigües marines durant períodes molt més curts. Durant la immersió del sud de l’illa es van desenvolupar esculls de corall. Aquests ecosistemes generen grans quantitats de sediments calcaris que es van acumulant per donar lloc finalment a roques calcàries. Això és el que va passar a Menorca, de manera que la majoria de la roca que hi ha a la regió de Migjorn deriva d’aquells antics esculls coral·lins. Són terrenys terciaris semblants als que podem trobar a les altres illes de l'arxipèlag. Péro la meitat nord que va quedar emergida, sa tramuntana, són terrenys primaris i secundaris, molt menys freqüents a les illes (i fins i tot hi ha pissarres del Carbonífer que no trobem enlloc més). Això dóna una personalitat pròpia a l'illa, tant des del punt de vista paisatgístic, com biològic. La història geològica d'aquesta illa ha estat doncs molt moguda, però es podria dir que des de mitjan de l'era terciària (al Miocè mitjà, ara fa uns 15 milions d'anys) l'illa és semblant a com la trobem ara.

La fauna del passat

La colonització faunística de les Balears es pot classificar en quatre episodis diferents: #Primer episodi faunístic: La regressió marina de Languià-serraval·lià, és a dir, la davallada del nivell del mar, que va tenir lloc en el Miocè mitjà, fa uns 14,8 milions d'anys, va permetre el pas d'espècies del continent cap a Menorca. Una transgressió marina posterior, és a dir, un augment del nivell del mar, va isolar aquests animals. Només es coneix un jaciment que dati d'aquest període tan remot (el de Punta Nati). S'ha trobat un ocotònid (llebre xiuladora de mida molt gran, el Gymnesicolagus), un glírid, una tortuga i un ocell (aquests dos últims sense poder determinar per causa del mal estat de les mostres). #Segon episodi faunístic: El tancament de l'estret de Gibraltar pel xoc de les dues plaques tectòniques a principis del Messinès, l'etapa del Miocè superior de l'era terciària, entre els 5,6 i 5,35 milions d'anys, va fer davallar les aigües fins a un màxim de 1500 m per sota del nivell actual. Aquest assecament del Mediterrani va permetre la connexió de nou amb la península i el pas d'un nou grup faunístic que substitueix l'anterior. Aquesta fauna consta d'una tortuga molt grossa, la Cheirogaster gymnesica, un conill gegant (els exemplars més grans s'estima que tenien 24 kg), un nou glírid molt gros, el Muscardinus cyclopeus, una rata pinyada, el Rhinolopus grivensis, una granota, una sargantana i diversos ocells. Un cop es torna a obrir l'estret, i torna a pujar el nivell del mar, es constitueixen dos elements geogràfics que es mantindran sempre més separats: les Pitiüses (2000 km²) i les Gimnèsies (9600 km²). Les primeres són les terres que ara formen Eivissa i Formentera, a només 90 km del continent (la península ibèrica). Les segones són les terres que ara formen Mallorca i Menorca. A partir de la crisi messiniana, la Mediterrània ha variat més vegades el nivell de les seves aigües, fins a 130 m, cosa que ha portat a molts episodis de retrobament i d'aïllament entre Mallorca i Menorca (tants com glaciacions, que són més de 30) però sempre romandrà un canal marí infranquejable per a la fauna terrestre de com a mínim 70 km entre Mallorca i Eivissa. Això fa que les espècies de les Gimnèsiques evolucionin diferent de les Pitiüses. #Tercer episodi faunístic: Comença amb l'inici de les glaciacions, ara fa 2,35 milions d'anys. La fauna del Myotragus que es troba a Mallorca entra en contacte amb la del conill gegant de Menorca, i és substituída. Aquesta està composta per dues espècies d'amfibis, una de rèptils, tres mamífers terrestres i un nombre abundant de rates pinyades i d'ocells. #Quart episodi faunístic: L'home introdueix animals que seran la causa de una nova substitució faunística. Mostels, serps d'aigua, granotes, sargantanes, conills, gats, etc. delmaran ràpidament la fauna autòctona, i imposaran la seva superioritat competitiva.

La Fauna d'ara

La costa de tramuntana és una costa molt ventosa degut a la proximitat amb el Golf de Lleó, i de naturalesa sílícica en gran part (a partir de cala Morell fins a Maó, excepte els caps de Caballeria i de Fornells, i la costa oest d'Addaia). Això ha conreuat endemismes que ni tant sols els trobem a Mallorca, espècies úniques de Menorca.
Com ja s'ha dit, quan l'home s'estableix a l'illa, ara fa 5500 anys, s'hi donen profundes modificacions. El boix endèmic (Buxus balearica) que recobria gran part de Mallorca i Menorca desapareix, i amb ell, l'únic mamífer en el món que se'l menjava, una cabreta anomenada Myotragus. La sargantana pròpia de les Gimnèsies també va desaparèixer de Menorca i Mallorca, i només van restar representants seus en els illots dels voltants (30 subespècies diferents, una per cada illot, la darrera trobada en un illot al mig de l'Albufera d'es Grau, que prova l'antiguitat d'aquesta llenca d'aigua dolça que s'endinsa dins l'illa). Però aquesta desaparició és més recent, durant els primers segles de la nostra era, i es deu a la introducció dels mostels pels romans per controlar els conills que es menjaven els seus conreus. Amb tot, es coneixen actualment un total de 582 espècies de vertebrats que es reparteixen de la següent manera: 324 peixos, 3 amfibis, 12 rèptils, 218 aus i 26 mamífers. La fauna vertebrada terrestre és més aviat pobre (ha perdut els endemismes que tenia per l'efecte de l'home: la cabreta gimnèsica, el conill gegant de Menorca, la sargantana gimnèsica, la musaranya gimnèsica, la rata cellarda gimnèsica, el ferraret). Destaca la presència de la marta, animal introduït i que s'ha adaptat molt bé als racons forestals de l'illa. Les aus també han perdut exemplars per l'efecte de l'home (l'òliba gegant) però malgrat tot es troben molt ben representades a l'illa. La situació geogràfica estratègica de l'illa fa que sigui un territori on abunden les visites d'aus migratòries que travessen la Mediterrània per traspassar els continents europeu i africà. També és terra de nidificants tan rars com són la baldriga de les balears (Puffinus mauretanicus), l'àliga pescadora (Pandion haliaetus) o l'ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus).
Recents estudis d'anellament reconeixen la presència de 31 espècies d’ocells passeriformes nidificants a Menorca (veure l'estudi d'en òscar Garcia) Ambtot, el llistat de fauna endèmica a Menorca presenta més de 150 espècies. La fauna invertebrada terrestre de Menorca ha estat objecte d'estudi i seguiment durant aquest darrera dècada. Es coneixen una trentena d'espècies de papallones diurnes citades a l'illa (veure l'estudi d'en David Carreras). Els valors enregistrats els anys 2001, 2002 i 2004 d'abundància de papallones diurnes en recorreguts fets per Algendar i el 2004 per Es Grau són notòriament més alts del que caldria esperar per a una zona que es pot considerar litoral, si es comparen amb altres itineraris BMS (Butterfly Monitoring Scheme) de les costes catalanes (veure l'estudi d'OBSAM).
- CARRERAS, D., GARCIA, G. STEFANESCU, C. Noves aportacions al coneixement dels ropalòcers de les Balears [http://www.obsam.org/documents/articles/Noves_cites_papallones_diurnes_Menorca_Balears.pdf]
- CARRERAS, D., JUBANY, J., STEFANESCU, C. Noves cites de papallones diürnes per a Menorca i les Illes Balears (Lepidoptera: Rhopalocera) [http://www.obsam.org/documents/articles/Noves_cites_papallones_diurnes_Menorca_Balears.pdf]
- GARCIA, O. Seguiment a llarg termini dels paràmetres demogràfics de les poblacions d'ocells terrestres nidificants. OBSAM [http://www.obsam.org/documents/posters/Anellament%20_ocells.pdf]
- OBSAM Seguiment de papallones diürnes 2001-2004 (evolució setmanal). IME [http://www.obsam.org/indicadors/biodiversitat/insectes/lepidopters_diurns_papallones/Seguiment_papallones_ev_setmanal_04.pdf]

La flora d'ara

La vegetació potencial de l'illa (entesa com a climàcica) seria majoritàriament forestal i estaria formada per l'ullastrar (2) a la zona de mitjorn, i l'alzinar (1) a les muntanyes interiors, i barrancs. També hi cabrien comunitats permanents que formarien conjunts no forestals com són les dels boscs de ribera d'alguns torrents importants, les dels coixinets espinosos i eixorba-rates als penya-segats costaners i promontoris elevats d'una mica més endins, la nitrohalòfila d'illots, o les d'aiguamolls i sorrals costaners. Tipus de vegetació actual ([http://www.terra.es/personal3/davidbertran/imatges/map_cob_for_1995.jpg Mapa de cobertes forestals de 1995]): La vegetació forestal representa actualment un 33% del territori menorquí, i d'aquesta un 45% és ullastrar i un 15% alzinar. La resta són brolles o marines, és a dir, formacions arbustives baixes que disten encara molt de ser les comunitats arbòries climàciques esmentades. Les comunitats permanents representen actualment un 3% del territori menorquí. Així doncs, la vegetació natural a Menorca es troba reduïda a un 36% del territori.

Vegetació forestal (vegetació zonal):

- Alzinar baleàric (Cyclamini balearici-Quercetum ilicis): 34,21 km² (16,88 km² segons l'[http://www.caib.es/ibae/dades/catala/territori.htm/ Institut Balear d'Estadística]). Alzinar madur que s'extén per les zones més muntayoses de l'interior de l'illa (termes d'Alaior i Mercadal) i pels barrancs més llargs i profunds.
- Alzinar amb ullastrar (Cyclamini-Quercetum + Oleo-Ceratonion): 3,55 km². Alzinar mixt, ullastrar de transició
- Ullastrar menorquí (associació Prasio-Oleetum Silvestris): 104,42 km². Ullastrar característic de l'illa molt abundant sobretot a la zona de Mitjorn
- Marina calcícola de cipell i romaní (associació Loto-Ericetum): 20,77 km². Brolles dels terrenys calcaris de Tramuntana
- Marina silicícola de bruc i estepa (associació Ampelodesmo-Ericetum scopariae: 16,05 km². Landes dels terrenys silícics de Tramuntana
- Alzinar amb marina de cipell (Cyclamini-Quercetum + Loto-Ericetum): 17,43 km². Alzinar de regeneració amb cipell i romaní dels terrenys calcaris de l'interior de l'illa
- Marina de bruc amb alzinar (Ampelodesmo-Ericetum + Cyclamini-Quercetum): 19,45 km². Alzinar de regeneració amb estepes i bruc dels terrenys silícics de l'interior de l'illa (termes des Mercadal i Ferreries)
- Marina de bruc amb ullastrar (Ampelodesmo-Ericetum + Prasio-Oleetum): 3,35 km². Ullastrar amb estepes i bruc dels terrenys silícics de Tramuntana (sa Mesquida, Mongofre, illa d'en Colom, es Verger)
- Marina de cipell amb ullastrar (Loto-Ericetum + Oleo-Ceratonion): 5,51 km². Ullastrar amb cipell (bruc d'hivern) i romaní d'entre barrancs de la costa Sud (termes des Mitjorn Gran, Ferreries i Ciutadella)
- Màquia d'aladern femella (associació Aro picti-Phillyreetum rodriguezii): 3,10 km². Marines molt localitzades d'aladern femella de la costa de Tramuntana
- Sivinar (Associació Clematido Balearicae-Juniperetum turbinatae): 1,17 km². Savinars menorquins d'alguns punts de la costa de Tramuntana

Vegetació arbòria, arbustiva, pradenca, aquàtica o rupícola de tipus azonal):

- Vegetació dunar (classe Ammophilletea): 1,55 km². S'extén en els sorrals de les cales més importants de l'illa
- Tamarellar i alocar (associació Leucojum-Viticetum, classe Nerio-Tamaricetea): 0,90 km². Molt dispersa. Vora torrents i fondals d'algunes cales
- Vegetació de plantes aqüàtiques: 2,28 km². Vora s'Albufera des Grau, Lluriac i Addaia a Tramuntana, i Son Bou i Trebalúger al Mitjorn són els indrets més notables
- Matolls halòfils mediterranis de saladars (aliança Salicornion fruticosae): 1,61 km². Vora s'Albufera des Grau, Lluriac i Addaia
- Comunitat halòfila de roquissar litoral (subaliança Crithmo-Limonienion): 8,12 km². Vegetació que trobem en primer terme dalt dels penyals litorals de l'illa
- Matollar nitrohalòfil litoral (associació Suaedetum verae): 1,80 km². Matolls dels illots, adaptats altres concentracions de nitrats provinents dels excrements de les aus i a la salinitat extrema de l'aerosol marí.
- Comunitat de socarrells (subaliança Launaeenion cervicornis): 8,40 km². Acantonada als penya-segats litorals, en segon terme
- Comunitat de tapareres (associació Capparietum rupestris): 1,11 km². Vegetació prelitoral entre Cap de Bajolí i Punta Nati
- Comunitats xerocàntiques no estrictament litorals (associació Astragalo balearici-Teucrietum mari): 0,33 km². Eixorba-rates costaners d'alguns punts de la costa de Tramuntana
- Comunitats xerocàntiques estrictament litorals (comunitat dAntemis marítima i Melilotus indica): 0,3 km². Vegetació en primer terme dels roquissars litorals de Punta Nati Ambtot, la flora endèmica de Menorca presenta 83 tàxons (entre espècies, subespècies i varietats). La flora autòctona no endèmica presenta 1070 tàxons (dels quals 132 són cosmopolites) i l'al·lòctona (amb xenòfits arquèòfits i neòfits) presenta 160 tàxons. = Geografia i història humana: =
Cronologia històrica
La cronologia del poblament humà prehistòric a Menorca és la següent: #Primers humans: 3500 aC #Pretalaiòtics: 2500-1500 aC #Talaiòtics: 1500-123 aC La cronologia del poblament humà en temps històrics a Menorca és la següent: #Romanització: 123aC-284dC Alt Imperi [http://www.menorca.org/historia/romana.htm] #Cristianització: 284-455 dC Baix Imperi [http://www.menorca.org/historia/cristianismo.htm] #Vàndals i bizantins: 455-628 dC [http://www.menorca.org/historia/vandalos.htm] #Segles foscos de saquejos sarraïns i protecció franca, i incursions posteriors d'andalusins i Normans: 628-903 dC #Islamització, el Califat de córdoba: 903-1015 [http://www.menorca.org/historia/islam.htm] #Taifa de Dènia i assalt dels croats: 1015-1114 dC #Almoràvits i Almohades: 1114-1231 dC #Taifa autònoma en mans del moixerif: 1231-1287 dC #Conquesta i repoblació catalana: 1287-1472 dC [http://www.menorca.org/historia/alfonso.htm], [http://www.menorca.org/historia/mallorca.htm], [http://www.menorca.org/historia/aragon.htm] #Victòria dels seguidors de Joan II. Regnat de Ferran el Catòlic i Isabel de Castella. Atacs musulmans: 1472-1701 [http://www.menorca.org/historia/siglo.htm] #Regnat de Felip V. Comença un segle de il·lustració.: 1701-1708 [http://www.menorca.org/historia/dominaciones.htm] #La Guerra de Successió, Conquesta anglesa i Tractat d'Utrecht: 1708-1756 #Conquesta francesa i pau de París: 1756-1763 [http://www.menorca.org/historia/ocupaciones.htm] #Govern britànic 1763-1782 [http://www.sonshi.com/mahan1.html] [http://www.dangly.com/nassaucounty/People/minorcan.htm] [http://www.bonaventura.free-online.co.uk/bonaventura] #Conquesta espanyola pel duc de Crillon per a Carles III: 1782-1798 #Tercera dominació britànica i tractat d'Amiens: 1798-1802 #Ocupació espanyola: 1802-1869 [http://www.menorca.org/historia/reintegracion.htm] [http://www.jhbayo.com/farragut.htm] #Primera República i sexenni revolucionari: 1869-1874 #Dins de l'Espanya de la Restauració: 1874-1931 [http://www.menorca.org/historia/sigloxx.htm], [http://www.jhbayo.com/llucalary.htm] #Segona República i guerra civil: 1931-1939 #Franquisme: 1939-1978 #Tercer periode democràtic. De la Transició a l'autonomia: 1978-1983
Demografia

Terme municipal Superfície TM (km²) Població (empadronada) Població total (empadronada + flotant) Densitat població empadronada Densitat població total

Alaior 109,76 7.684 11.395 70,01 103,81

Ciutadella 186,03 23.706 34.569 127,43 185,83

es Castell 11,61 6.681 6.087 575,23 524,09

es Mercadal 136,93 3.268 9.219 23,87 67,33

es Migjorn Gran 32,41 1.204 2.651 37,15 81,80

Ferreries 66,00 4.134 6.008 62,64 91,03

Maó 117,05 23.993 28.507 204,98 243,55

Sant Lluís 34,62 4.626 8.697 133,61 251,19

TOTAL 694,41 75.296 107.133 108,43 154,28

El turisme a Menorca aporta una població visitant que supera en escreix la població resident a l'illa. Així, segons l' IBAE (Institut Balear d'Estadística) l'any 2003 van visitar Menorca 1.058.019 turistes en avió i 61.174 en vaixell. De tots ells 278.00 eren de nacionalitat espanyola i 840.000 eren d'altres nacionalitats, la majoria britànics (602.588).
Aquesta gran freqüentació de turistes ha conduït a posar en perill moltes àrees protegides (platges verges), com a senyalat darrerament l'OBSAM [http://www.obsam.org/documents/articles/analisi_carga_litoral_menorca.pdf] Un altre fenomen que s'està donant aquests darrers anys és l'arribada d'immigrants fomentada pel creixement turístic. L'any 1996 hi havia 1888 persones nascudes a l'estranger que residien a Menorca; l'any 2003 hi havien 7.549, és a dir, més del triple i el 10% del padró. Cal tenir en compte que existeixen dos tipus d'immigrants a Menorca: l'immigrant que ve a passar la seva jubilació a Menorca, i que majoritàriament és anglès (2094 anglesos empadronats l'any 2003) o europeu (479 italians, 448 alemanys, 274 francesos), i l'immigrant que ve a treballar a Menorca, i que majoritàriament és sudamericà (1176 equatorians, 443 colombians, 357 argentins, etc.) o magrebí (855 marroquins).
També hi ha l'immigració estatal que augmenta, que l'any 2001 era de 16.181 persones, és a dir, el 22% de la població empadronada. D'aquests, andalusos (5039) i catalans (4577) eren les nacionalitats més nombrososes. Aquí també es poden distingir 2 tipus d'immigració: un motivat per raons més aviat socio-econòmiques (andalusos) i una altre motivat per raons més aviat sentimentals, culturals o comercials (catalans).
En tot cas, l'èxit turístic de Menorca ha provocat que tant la classe mitja com la classe obrera d'arreu hagi decidit fixar el seu lloc de residència permanent en l'illa. I això ha conduït a que aproximadament un terç de la població empadronada actual no sigui menorquina d'origen. Aquesta és una tendència que es preveu que continuï incrementant-se, de manera que en pocs anys es pot arribar a la paradoxal situació que a Menorca hi visquin més persones no nascudes a l'illa (o sigui, immigrants) que menorquins d'origen (o sigui, autòctons).
- Dades de l'IBAE [http://www.caib.es/ibae/dades/dades.htm]
- Dades de Tourism in Menorca [http://www.tourism.inmenorca.com/stats.jpg])
- Recull de dades demogràfiques [http://menorcaweb.net/aguasch/demograf.htm] = Enllaços externs=
- [http://www.visita-mercadal.com Es Mercadal en imatges panoràmiques de 360 graus]
- [http://www.visita-fornells.com Fornells en imatges panoràmiques de 360 graus]
- [http://www.menorca360.com Menorca en imatges panoràmiques de 360 graus]
- [http://www.visita-ferreries.com Ferreries en imatges panoràmiques de 360 graus]
- [http://www.emenorca.org Consell Insular de Menorca] Pàgina de l'autogovern de Menorca
- [http://www.webime.org/agenda/index.php Institut Menorquí d'Estudis]: Pàgina que dóna algun error però on es pot trobar força informació bibliogràfica i temàtica de Menorca
- [http://www.gobmenorca.com Grup Ornitològic Balear]: Pàgina del grup ecologista de Menorca, que té en proporció tants socis a l'illa com a Catalunya el Barça
- [http://www.menorcaweb.com/cat/ MenorcaWeb]: Portal temàtic de Menorca. Encara una mica minço, i enfocat al turisme i l'oci, així com al món de l'ensenyament.
- [http://www.idomenorca.com IDÒ]: Un cercador per Menorca. Troba coses, però no tot.
- [http://www.obsam.org/ OBSAM]: Projecte de l'Institut Menorquí d'Estudis al servei de la Reserva de la Biosfera de Menorca. L'OBSAM és un instrument de recollida i anàlisi d'informació local sobre el desenvolupament sostenible a l'illa. A la web hi podeu trobar dades estadístiques sobre diversos indicadors: turisme, transport, ecologia, urbanisme i també un apartat de cartografia molt interessant...
- [http://www.cime.es/ca/ptinicial/index_pti_inicial.html Pla Territorial de Menorca]: Tots els contiguts, imatges, taules i annexos. En format pdf.
- [http://www.uib.es Universitat de les Illes Balears] La ciència que es fa a les illes.
- [http://www.talayots.com Talaiots.com]: Portal d'Arqueologia Balear. Allotja webs interessants.
- [http://www.menorcaweb.net/arqueologia L'Arqueologia de Menorca]: Tota l'arqueologia de l'illa en una web en continu creixement.
- [http://www.menorcaweb.net/talati Talatí de Dalt]: Visita virtual a aquest poblat proper a Maó.
- [http://www.menorcaweb.net/soncatlar Son Catlar]: Visita virtual a aquest poblat proper a Ciutadella.
- [http://www.terra.es/personal/manuelcp Taules de menorca]: Recull de taules talaiòtiques, amb informació de moltes d'elles
- [http://personales.ya.com/chanches/arqueobalear/index.html Arqueo-Balear]: Guia arqueologica de les Illes Balears. Pàgina molt completa que parla de molts dels jaciments de les illes, però que malauradament només està en castellà.
- [http://www.uib.es/secc6/slg/go/webbibliografia/referarticlesTOPONIMIAMENORCA.htm Bibliografia toponímica]
- [http://www.uib.es/secc6/slg/go/fons.htm Fons bibliogràfic del departament d'onomàstica de la UIB]
- [http://www.arrakis.es/~rinord/sp-books.htm Bibliografia arqueològica]: Llista de les obres més importants que versen en devers prehistoria, protohistoria i arqueologia de les Balears
- [http://www.arrakis.es/~rinord/sp-time.htm Cronologia1]: Algunes cronologies prehistòriques
- [http://www.santjoanweb.com/ SantJoanweb.com ] Sant Joan a Ciutadella de Menorca, portal dedicat a les festes de cavalls amb més renom, història i tradició de Menorca
- [http://www.totmenorca.com TotMenorca]: Informació general de Menorca, molt resumida i poc referenciada.
Vegetació actual

- [http://usuarios.lycos.es/reservamenorca/fauna_flora.htm Fauna i Flora Endèmica de Menorca]: Llistats de les espècies endèmiques de l'illa
- [http://www.menorcaweb.net/aguasch/floramen.htm Flora de Menorca]: Web molt senzilla però amb fotografies d'algunes de les espècies més característiques de la flora menorquina
- [http://menorca.infotelecom.es/~pepemir/ Parc Natural de S'Albufera d'es Grau, Illa d'en Colom, Cap de Favàritx]: Pàgina una mica rudimentària de l'espai protegit amb més recursos a Menorca (no és oficial, sinó personal). Molts bots no funcionen. =Bibliografia consultada=
Fauna del passat

- CAMPS EXTREMERA, A. La fauna prehumana de Menorca. Museu Municipal de Ciutadella, 2000.
- [http://www.terra.es/personal3/davidbertran/menorca/Biogeografia%20de%20Menorca.htm La fauna del passat]

- [http://weib.caib.es/Recursos/balears_abans_humans/ajuda_professor.PDF Fauna extingida de Menorca]
Fauna actual

- ESCANDELL, R.; CARCHOT, S. Ocells de Menorca. Barcelona: GOB, 2a edició, 1997. Categoria:Menorca
Vegetació actual

- CARDONA i FLORIT, M.A. La flora i el paisatge de Menorca. Ciutadella de Menorca: IME, 1999.
- BOLÒS, O. de. La Vegetació de les Illes Balears. Comunitat de Plantes. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1996.
- BOLÒS, O. de; MOLINIER, R; MONTSERRAT, P. Observations phytosociologiques dans l’ile de Minorque. Acta Geobot. Barcinonensia, 1970. V:1-150.
- FOLCH, R. La vegetació dels Països Catalans. Barcelona: 2º ed. Ketres de, 1986.
- FRAGA I ARGUIMBAU, P. [et al.] Catàleg de la flora vascular de Menorca. Menorca: IME, 2004. 368p.; 24 cm (Recerca;9) ISBN: 84-95718-29-4
- MOLL MARQUÈS, M. Les plantes a Menorca. Noms i usos. Menorca: IME, 2005. 341 p.:li.,24cm. (Recerca;10) ISBN: 84-95718-28-6
- [http://www.cime.es/ca/ptinicial/PTI%20Menorca%20catala%20PDF/03_Annexos/03_Annex_4_catala.pdf Pla Territorial Insular, 3.4 Unitats del paisatge. Consell Insular de Menorca, 2003]

Catalunya

Catalunya, anomenada tradicionalment Principat de Catalunya, és un territori històric situat a la costa nord-est de la península Ibèrica dividit administrativament en dos territoris: la Comunitat Autònoma de Catalunya a Espanya i la Catalunya Nord a França. Hom, quan parla de Catalunya actualment, es refereix sobretot al territori sota l'administració de la Generalitat de Catalunya, que és l'únic que duu aquest nom com a oficial. Per altra banda, diferents territoris del que avui es coneix com a Franja de Ponent han format part en successius moments històrics tant del Principat de Catalunya, com actualment, d'Aragó.

Política i Administració

El territori històric de Catalunya està dividit en la Catalunya Nord, o Catalunya del Nord, (administrada per França des del Tractat dels Pirineus, de 1659) i la Catalunya del Sud (administrada pel regne d'Espanya des del Decret de Nova Planta, de 1716).
- La Catalunya del Sud és formada una de les comunitats autònomes d'Espanya, anomenada també Catalunya. Les institucions de govern d'aquesta constitueixen la Generalitat de Catalunya. Aquest territori es troba dividit administrativament en províncies (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) i subdividit en comarques. Les llengües oficials son el català i el castellà, i també l'aranès (occità) a la Vall d'Aran.
- En canvi, administrativament, la Catalunya del Nord constitueix, juntament amb la comarca occitana de la Fenolleda, un simple departament de l'estat francès (Pirineus Orientals, el núm. 66).

Ciutats

- Catalunya:
- Barcelona capital de la comunitat autònoma, i de la província del mateix nom.
- Girona, Lleida, Tarragona (altres capitals de província)
- Olot, Sabadell, Terrassa, Reus, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet.
- Catalunya del Nord:
- Perpinyà, capital del departament.
- Prada de Conflent

Geografia

Prada de Conflent
- Límits: al nord amb Andorra i França (Occitània), al sud amb el País Valencià, a l'est amb la mar Mediterrània i a l'oest amb l'Aragó. Les coordenades dels seus extrems són 3º 19' 59,94 de longitud est per a l'extrem oriental, 0º 9' 41,69 de longitud est per a l'extrem occidental, 42º 51' 45,97 de latitud nord per a l'extrem septentrional i 40º 31' 27,56 de latitud nord per a l'extrem meridional.
- Sistemes muntanyosos:
- Pirineus, amb el Canigó i la Pica d'Estats, de 3143 metres d'altitud, el cim mes alt de Catalunya.
- Montserrat, Montseny
- Maestrat
- Rius principals
- Tet
- Fluvià
- Ter
- Llobregat
- Foix
- Francolí
- Gaià
- Ebre, i els seus afluents la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, Segre, Valira.

Història

Aquests són els principals fets de la història de Catalunya (vegeu Història de Catalunya per una exposició més completa).

Edat Mitjana

Formació de Catalunya

La formació de l'Imperi Carolingi (768-814) és l'origen de la Marca Hispànica, que després serà Catalunya, territoris de frontera de caràcter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independència militar i jurídica. El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es recupera Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagorça, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Perelada i Rosselló. El 897 és la data mítica de l'inici de la unificació territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, Guifré I el Pelós, donat que reuní els comtats d'Urgell i Cerdanya (870-897) i de Barcelona i Girona (878-879). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran hereditaris, primer pas vers la independència. Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona (947-992), nét de Guifré, patirà la destrucció de Barcelona per part d'Almansor el 985. Demanà l'ajut del vassallatge al rei franc, però no el rebrà. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet demanà la renovació del vassallatge a canvi de protecció (maig del 987), Borrell II no contestarà mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, però a la pràctica representà la independència "de facto" de Catalunya respecte els francs. Durant els segles X a XII, el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos mètodes la resta de comtats i el comte de Barcelona es declara prínceps de la jerarquia nobiliària. El 1258, en el Tractat de Corbeil entre Lluís IX de França i representants de Jaume I, Jaume I renuncia als territoris d’Occitània, excepte Montpeller, a canvi d'una renúncia més teòrica que una altra cosa sobre els hipotètics drets que pogués tenir sobre Catalunya com a hereu dels carolingis. És la independència política reconeguda oficialment, tard, quan ja Catalunya bastia un imperi i feia 3 segles que funcionava autònomament.

Dins de la Corona d'Aragó

1137: Unió dinàstica amb la Corona d'Aragó: en unir-se en matrimoni Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II (el monjo). Peronella tenia un any en ser promesa. segles XIII i XIV: conquesta de Mallorca i València, expansió pel Mediterrani

Edat Moderna

segles XV i XVI: unió dinàstica amb Castella (inicialment el 1492, definitivament el 1714) segle XVII: Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus (1659) i divisió de Catalunya entre França i Espanya segle XVIII: Guerra de Successió i Decret de Nova Planta. Pèrdua de les llibertats nacionals.

Edat Contemporània

segle XIX: Catalunya és pionera de la industrialització a Espanya. segle XX:
- Mancomunitat de Catalunya
- Segona República Espanyola, i Estatut d'Autonomia de 1932.
- XXXX comentari sobre situació Cat del N durant 2a guerra Mundial ?? XXX
- Guerra Civil Espanyola
- Dictadura de Franco
- Transició democràtica espanyola i Estatut d'Autonomia de 1979.
- Espanya, i amb ella Catalunya Sud, va entrar en la Comunitat Econòmica Europea (precedent de la Unió Europea) el 1986. Catalunya Nord ja hi havia entrat amb França com a membre fundador.

Pàgines que s'hi relacionen

- Bandera catalana
- Comunitat autònoma de Catalunya
- Catalunya del nord
- Comarques de Catalunya
- Embassaments de Catalunya
- Els Segadors
- Història de Catalunya
- Indumentària tradicional
- Llengua catalana
- Marca Hispànica
- Rius de Catalunya
- Zones humides

Enllaços externs

- [http://flickr.com/groups/catalunya/ Imatges de Catalunya]
- [http://www.idescat.net/ Idescat.net] - Lloc web de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) Categoria:Catalunya ja:カタルーニャ州 simple:Catalonia zh-min-nan:Catalunya

Illa

:Pel que fa al municipi del Rosselló, seu del vescomtat d'Illa, vegeu Illa (Rosselló). Una illa és un territori terrestre envoltat d'aigua, ja sigui de mar, de riu o de llacs. El que distingeix les illes marítimes dels continents és el fet que són d'unes dimensions inferiors. Pàgines que s'hi relacionen:
- Illes del món categoria:Illes categoria:Geografia ja:島 ko:섬 ms:Pulau simple:Island th:เกาะ

Mn

Crom - Manganès - Ferro
Mn Tc
	Imatge:Mn_taula_periòdica.png Taula completa

General

Nom, símbol, nombre

Manganés, Mn, 25

Sèrie química

Metall de transició

Grup, període, bloc

7, 4 , d

Densitat, duresa Mohs

7470 kg/m³, 6,0

Aparença

Platejat metàl·lic
Aparença

Propietats atòmiques

Pes atòmic

54,938049 uma

Radi mitjà^†

140 pm

Radi atòmic calculat

161 pm

Radi covalent

139 pm

Radi de Van der Waals

Sense dades

Configuració electrònica

Ar]3d⁵4s²

Estats d'oxidació (òxid)

7,6,4,2,3 (àcid fort)

Estructura cristal·lina

Cúbica centrada en el cos

Propietats físiques

Estat de la matèria

Sòlid (generalmente no magnètic)

Punt de fusió

1517 K

Punt d'ebullició

2235 K

Entalpia de vaporització

226 kJ/mol

Entalpia de fusió

12,05 kJ/mol

Pressió de vapor

121 Pa a 1517 K

Velocitat del so

5150 m/s a 293,15 K

Informació diversa

Electronegativitat

1,55 (Pauling)

Calor específica

480 J/(kg·K)

Conductivitat elèctrica

0,695 x 10⁶ m^-1·ohm^-1

Conductivitat tèrmica

7,82 W/(m·K)

1er potencial d'ionització

717,3 kJ/mol

2on potencial d'ionització

1509 kJ/mol

3er potencial d'ionització

3248 kJ/mol

4t potencial d'ionització

4940 kJ/mol

5è potencial d'ionització

6990 kJ/mol

6è potencial d'ionització

9220 kJ/mol

7è potencial d'ionització

11500 kJ/mol

Isòtops més estables

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
⁵²Mn	Sintètic	5,591 dies	ε	4,712	⁵²Cr
⁵³Mn	Sintètic	3,74 x 10⁶ anys	ε	0,597	⁵³Cr
⁵⁴Mn	Sintètic	312,3 dies	ε β^-	1,377 0,697	⁵⁴Cr ⁵⁴Fe
⁵⁵Mn	100%	Mn és estable amb 30 neutrons

El manganés és un element químic de nombre atòmic 25 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mn.

Característiques principals

El manganés és un metall de transició blanc grisenc, semblant al ferro. És un metall dur i molt fràgil, refractari i fàcilment oxidable. El manganés metall pot ser ferromagnètic, però només després de patir un tractament especial. Els seus estats d'oxidació més comuns són +2, +3, +4, +6 i +7, encara que s'han trobat des de +1 a +7; els compostos en els que el manganés presenta estat d'oxidació +7 són agents oxidants molt enèrgics. Dins dels sistemes biològics, el catió Mn⁺² competix sovint amb el Mg⁺². S'empra sobretot aliat amb ferro en acers i en altres aliatges.

Aplicacions

- És important per a la fabricació d'acers. El manganès reacciona amb el sofre present formant sulfur de manganés (MnS), evitant que el sofre reaccioni amb el ferro (augmentant la fragilitat i sent més difícil de forjar); també l'excés pot reaccionar amb el carboni donant carburs de manganés, millorant les propietats mecàniques de l'acer. A més, el manganés té propietats desoxidants i evita la formació de bombolles.
- La major part del manganés s'empra per a obtindre ferromanganès (conté un 80% en Mn). Aquest aliatge de manganés i ferro s'obté per reducció del triòxid de diferro (Fe₂O₃), i el diòxid de manganès, (MnO₂).
- També s'empra en el silicomanganès, un aliatge amb un 60-70% en manganès i un 15-30% en silici.
- Pot estar present en altres aliatges, per exemple amb alumini.
- El diòxid de manganés, MnO₂, s'utilitza com a despolaritzador en piles seques, anomenades també piles tipus Leclanché o de zinc/carboni (Zn/C). També es troba en les piles alcalines o de zinc/diòxid de manganés (Zn/MnO₂).
- El MnO₂ també s'empra en l'obtenció de pintures i en la decoloració del vidre.

Història

vidre] S'ha trobat diòxid de manganès, MnO₂, en pintures rupestres (donant un color negre). També s'han utilitzat al llarg de la història, per exemple pels egipcis i els romans, compostos de manganès per a decolorar el vidre o bé donar-li color. Així mateix s'ha trobat manganès en la menes de ferro utilitzades pels espartans, i es pensa que tal vegada siga a causa d'això l'especial duresa dels seus acers. En el segle XVII, el químic alemany Glauber, va produir per primera vegada permanganat potàssic (KMnO₄), un reactiu de laboratori força utilitzat per les seves propietats oxidants. A mitjan segle XVIII, el diòxid de manganès es va emprar per a la producció de clor. El químic suec Scheele va ser el primer que va descobrir que el manganès era un element, però va ser J. G. Gahn qui el va aïllar per reducció del diòxid amb carboni. A principis del segle XIX es va començar a provar el manganès en aliatges d'acer. El 1816 es va comprovar que enduria l'acer, sense fer-lo més fràgil.

Rol biològic

El manganès és un oligoelement; és considerat un element químic essencial per a totes les formes de vida. S'ha comprovat que el manganès té un paper tant estructural com enzimàtic. Està present en distints enzims, destacant la superòxid dismutasa de manganès (Mn-SOD), que catalitza la dismutació de superòxids, O₂^-; la Mn-catalasa, que catalitza la dismutació de peròxid, H₂O₂; així com en la concavanila A (de la família de les lecitines), on el manganès té un paper estructural. En humans, el manganès s'absorbix en l'intestí prim, acabant la major part en el fetge, d'on es reparteix a diferents parts de l'organisme.

Abundància i obtenció

fetge És el segon metall més abundant en l'escorça terrestre, per darrere del ferro, i està àmpliament distribuït. Es troba en centenars de minerals, encara que només una dotzena té interés industrial. Destaquen: pirolusita (MnO₂), psilomelana (MnO₂·H₂O), manganita (MnO(OH)), braunita (3Mn₂O₃·MnSiO₃), rodonita (MnSiO₃), rodocrosita (MnCO₃), hübnerita (MnWO₄), etc. També s'ha trobat en nòduls marins, on el contingut en manganès oscil·la entre un 15 i un 30%, i d'on seria possible extraure'l. Els països amb majors jaciments de minerals de manganès són Sud-àfrica, Ucraïna i Xina. El metall s'obté per reducció dels òxids amb alumini, i el ferromanganès s'obté també reduint els òxids de ferro i manganès amb carboni.

Compostos

El permanganat de potassi, KMnO₄, és un reactiu de laboratori molt comú a causa de les seues propietats oxidants. El diòxid de manganès, MnO₂ s'empra com a despolaritzador en piles seques. També es pot usar per a decolorar vidre que presenta color verd a causa de la presència de traces de ferro. Aquest òxid també s'empra per a donar color ametista al vidre, i és responsable del color de l'ametista (una varietat del quars). A més, s'utilitza en la producció de clor i oxigen.

Isòtops

El manganès natural conté només 1 isòtop; Mn-55. 18 radioisòtops han estat caracteritzats, sent el Mn-53 el més estable amb un període de semidesintegració de 3.7 milions d'anys, Mn-54 amb un període de 312.3 dies, i Mn-52 de 5.591 dies. La resta d'isòtops radioactius, tenen períodes inferiors a les 3 hores i la majoria d'aquests inferiors a 1 minut. Aquest element també té 3 metaestats. El manganès està inclòs dins el grup d'elements del ferro, que es creu que són sintetitzats dins de gran estrelles poc abans de la seva explosió en forma de supernoves. El Manganès-53 es desintegra en ⁵³Cr amb un període de semidesintegració de 3.7 milions d'anys. A causa d'aquest període relativament curt, ⁵³Mn és un radionúclid extingit. El contingut isotòpic del manganès es combina típicament amb contingut isotòpic del crom, i ha trobat aplicació en la geologia d'isòtops. Variacions en la proporció ⁵³Cr/⁵²Cr i Mn/Cr des d'uns quants meteorits indiquen una proporció de ⁵³Mn/⁵⁵Mn inicial, que suggereix que la relació isotòpica de Mn-Cr hagi resultat de la desintegració in situ del ⁵³Mn en cossos planetaris diferenciats. Per això el ⁵³Mn proporciona evidències addicionals per als processos nucleosintètics immediatament abans de la coalescència del Sistema Solar. El pes atòmic dels isòtops de manganès, varien des de les 46 uma (Mn-46) a 65 uma (Mn-65). El principal mode de desintegració dels isòtops fins l'isòtop estable més abundant, Mn-55, és la captura electrònica i el mode principal dels isòtops més grans és la desintegració beta.

Precaucions

El manganès és un element essencial, sent necessària una aportació d'entre 1 a 5 mg per dia, quantitat que s'aconsegueix a través dels aliments. El manganès en excés és tòxic. Exposicions prolongades a compostos de manganès, de forma inhalada o oral, poden provocar efectes adversos en el sistema nerviós, sistema respiratori, i altres. El permanganat potàssic, KMnO₄, és corrosiu.

Enllaços externs

- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Mn/index.html webelements.com - Manganès (en anglès)]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Mn.html environmentalchemistry.com - (en anglès)]
- [http://www.manganese.org International Manganese Institute (en anglès)] categoria:Elements químics categoria:Metalls ja:マンガン th:แมงกานีส

Nova York

.]] La Ciutat de Nova York (en anglès City of New York o New York City) és la ciutat més poblada dels Estats Units d'Amèrica i la gran ciutat amb més densitat de població d'Amèrica del Nord. La ciutat és al centre de les finances internacionals, política, comunicacions, música, moda, i cultura. Nova York (juntament amb ciutats com Londres, Tòquio i París) és considerada una de les ciutats globals del món, i és la seu d'una gairebé inigualable col·lecció de museus de talla internacional, galeries, escenaris, corporacions i centenars de consulats internacionals associats amb les Nacions Unides, les quals tenen la seu en aquesta ciutat. Situada a l'Estat de Nova York (als Estats Units d'Amèrica), la ciutat de Nova York té una superfície de 800 km². Amb 8,168,388 residents (2004), és el cor de l'Àrea Metropolitana de Nova York, la qual és una de les conglomeracions més grans del món amb més de 22 milions d'habitants. A més, immigrants de més de 180 països viuen a la ciutat, convertint-la en un dels llocs més cosmopolitants del món. Gent d'arreu dels Estats Units mateix, també són atrets per la cultura, energia i cosmopolitanisme de la ciutat. La ciutat comprèn cinc districtes (boroughs en anglès): Brooklyn, el Bronx, Manhattan, Queens, i Staten Island, els quals podrien ser per si sols una ciutat independent amb més d'un milió d'habitants cadascun (excepte Staten Island). A més a més, és l'epicentre de l'àrea Tri-estat (que compèn els estats de Nova Jersey, Nova York i Connecticut) i també de la megalòpoli de BosWash. La ciutat de Nova York fa d'enorme motor per l'economia global i és la ciutat dels Estats Units amb més seus de les més importants empreses d'aquest país. Està estimat que la ciutat tenia un pressupost metropolità de gairebé 500 bilions de dòlars. Si Nova York fos un país independent, la ciutat tindria el dissetè lloc al món en quan a pressupost, sobrepassant de molt a Suïssa (377 bilions de $) i gairebé igualant-se amb Rússia (amb 586 bilions de dòlars). Sobrenoms de la ciutat com "The Big Apple", "The City That Never Sleeps" (La ciutat que mai dorm), o senzillament "The City" (La Ciutat, fet servir per referir-se a Manhattan) són famosos arreu.
Història de la ciutat
Molt abans de l'arribada dels primers pobladors europeus, l'àrea que ara ocupa la ciutat de Nova York era habitada per tribus natives com els Lenape, els Manahattoes, Canarsies i Raritan. Giovanni da Verrazzano va ser el primer explorador europeu que va entrar a la badia de Nova York, el 1524. A partir del viatge de Henry Hudson, el 1609, l'assentament europeu va començar amb la fundació de la fortificació holandesa pel comerç de pell de Nova Amsterdam (Nieuw Amsterdam) a la colònia Nova Bèlgica (Nieuw-Nederland) a la punta sud de Manhattan, el 1626. En aquest mateix any, Peter Minuit va establir una llarga tradició adquirint la illa de Manhattan i la illa Staten als homes de les tribus a canvi de béns de comerç. L'acord de Minuit també afavoria a Huguenots perquè convertia aquestes terres en un refugi en per buscar la llibertat religiosa. El 1664, els vaixells anglesos van capturar la ciutat sense cap enfrontament, i els holandesos la van cedir formalment als anglesos amb el Tractat de Breda al final de la segona guerra anglo-holandesa, el 1667. Com a contrapartida, els holandesos van rebre la colònia de Surinam. La ciutat es va rebatejar amb el nom de Nova York, en honor del Duc de York, i quan aquest va succeir el seu germà com a Rei d'Anglaterra, la ciutat es convertí en una colònia reial. Rei d'Anglaterra.]] A l'inici de la Guerra de la independència dels Estats Units, la ciutat va ser greument malmesa pel foc durant la Batalla de Brooklyn i va ser ocupada pels anglesos fins el 25 de novembre de 1783, dia en què la ciutat tornà a les mans de George Washington i dels novaiorquèsos i és recordat i celebrat anualment com el "Dia de l'evacuació". El 30 d'abril de 1789, Washington es convertí en el primer President dels Estats Units d'Amèrica al Federal Hall del Wall Street. Llavors la ciutat esdevingué capital dels EUA fins el 1790. Durant el segle XIX, la població de la ciutat va augmentar considerablement per l'influx d'un gran número d'inmigrants. El 1811, el traçat dels carrers de la ciutat va anar expendint-se fins a ocupar tota la illa de Manhattan, gràcies a un visionari pla de desenvolupament anomenat Commissioner's Plan. A més a més, el 1819 es va obrir lErie Canal que va connectar el port atlàntic de Nova York amb els grans mercats agricoles de la meitat oest dels EUA i del Canadà. El 1835, la ciutat de Nova York va superar a Filadelfia com a ciutat més gran del país. Durant la Guerra Civil dels Estats Units (1862-1865), els forts enllaços comercials lligats amb el sud, la creixent població immigrada i la ràbia pel reclutament, va portar a una divisió entre La Unió i la Confederació (els Estats Confederats d'Amèrica, Confederate States of America) que va culminar en els "Aldarulls per el reclutament" (Draft Riots) de 1863, el pitjor malestar civil de la història nordamericana. Després de la Guerra Civil, l'índex d'immigració des d'Europa augmentava esgraonadament, i Nova York es converteix en la primera parada per milions de persones buscant una nova i millor vida als Estats Units, un paper admès per la dedicatòria de l'Estàtua de la Llibertat el 1886. 1886 En dues fases separades, una el 1874 i l'altre el 1895, la ciutat de Nova York (i el Comtat de Nova York) es van annexionar part del sud del Comtat de Westchester conegut com el Bronx. El 1898, pren la forma politica que es manté fins avui en dia. Manhattan i el Bronx, tot i formant part del mateix comptat, es van establir com a dos districtes separats, els quals es van ajuntar amb tres districtes més creats a partir de comtats adjacents per formar el nou govern municipal originalment anomenat Gran Nova York (Greater New York). El districte de Brooklyn va incorporar la Ciutat de Brooklyn (independent fins ale