:: wikimiki.org ::

1823

1823

Esdeveniments:

- 28 de gener - Xile: Bernardo O'Higgins abdica del càrrec de director suprem del país.

Naixements:

Necrològiques:

- 26 de gener - Berkeley (Anglaterra): Eduard Jenner, metge anglès que va desenvolupar la vacuna contra la verola.
- 11 de setembre - Londres (Anglaterra): David Ricardo, economista anglès del corrent de pensament clàssic.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1823년 ms:1823 simple:1823

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 337 dies per finalitzar l'any i 338 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 2004 - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera. :MÓN
- 1823 - Xile: Bernardo O'Higgins abdica el càrrec de director suprem del país.

Xile

La República de Xile està situada a la franja costanera sud-occidental de Amèrica del Sud, entre els Andes i l'Oceà Pacífic. Limita amb l'Argentina, Bolívia i el Perú.

Geografia

Xile s'estén de nord cap al sud, a l'est dels Andes 4.630 km, però només 430 km d'est aap a l'oest en la seva regió més ampla. Xile és el país més llarg (de nord-sud) del món. La regió del nord és desèrtica (desert d'Atacama), i és rica en minerals, principalment en coure i els nitrats. La petita vall central, la qual inclou la capital, Santiago de Xile, domina el país en termes poblacionals i en producció agrícola. La regió del sud conté nombroses boscos i llacs. També reclama part del territori de l'Antàrtida. Xile també controla l'illa de Pasqua, la qual va incoroporar al seu territori el 1888 i l'illes de l'arxipèlag Juan Fernández.

Història

El 1531 els espanyols van prendre el control del govern central de l'imperi Inca (l'actual Perú) i a partir d'aquest fet s'inicien campanyes per a prendre el control dels territoris al sud de l'Imperi. Un dels primers conqueridors espanyols va ser Diego de Almagro, el qual el 1535 va encapçalar una expedició cap al sud des del Perú, després de disputes territorials amb Francisco Pizarro. Almagro és considerat per això el "descobridor de Xile", malgrat que abans ja era habitat per altres persones. No obstant això, no va deixar cap senyal perdurable sobre el territori, ja que no va ser fins al viatge de Pedro de Valdivia 1540-1541 que s'hi va establir una presència permanent espanyola. De camí cap al sud, després de travessar el desert d'Atacama, Valdivia hi va fundar una sèrie d'establiments: el primer i més important, el 12 de febrer de 1541, va ser Santiago de la Nueva Extremadura -la futura Santiago- als peus del cerro Santa Lucia. Valdivia no es va conformar amb les magres riqueses obtingudes fins aleshores i decideix iniciar una campanya militar cap als territoris de més al sud, on va trobar la mort. Aquesta campanya esdevingué la guerra d'Arauco, que Alonso d'Ercilla relataria magistralment en la seva obra "La Araucana" (1576). La guerra es va allargassar fins al 1609, quan Felip III i els cacics mapuches celebren el Parlament de Quilín en què el primer reconeix als segons una ambigua autonomia com a nació dintre del Regne de Xile. Periòdicament, des de llavors, cada nou governador xilè designat pel rei celebrava aquests "Parlaments", que buscaven de resoldre les diferències entre ambdues parts i perllongar la pau, fent servir el riu Bío-Bío com a límit natural d'ambdós territoris, una zona encara coneguda com "La Frontera". Aquest sistema perdurarà fins a les guerres que, en el segle XIX, enfrontaren l'estat xilè i l'argentí, ja lliures del domini espanyol, procés que culmina amb la Pacificació de l'Araucanía el 1881. Xile va ser una colònia espanyola fins a la fi de la dècada de 1810. Des de la independència, Xile ha intentat d'establir un sistema democràtic diverses vegades, en períodes que han estat interromputs per accions de força. El més llarg i recent va ser el Govern Militar de Pinochet, que va comportar la tortura i la mort de milers de ciutadans, des de 1973 fins a 1990, any que es van restaurar les llibertats i institucions democràtiques.

Economia

:Article principal: Economia de Xile Xile posseeix una de les economies més desenvolupades de tota Llatinoamèrica. L'economia xilena ha estat reconeguda com una de les més estables de la regió; la formalitat de la política macroeconòmica i l'estabilitat democràtica han convertit Xile en un país altament atractiu per a invertir a l'Amèrica Llatina. Santiago, la capital, ha rebut la distinció, en dos anys consecutius, de millor ciutat per a fer negocis a l'Amèrica Llatina, fins i tot superior a la ciutat de Miami, inclosa en l'estudi. Xile compta amb poques riqueses naturals: solament la zona nord és rica en jaciments minerals com coure, ferro i molibdè. La zona central del país viu de la indústria del vi i de la indústria agropecuària en general. A l'àrea del sud predomina l'activitat forestal i pesquera, específicament de la indústria del salmó. És important mencionar que el 40% de la població del país viu a l'àrea metropolitana de Santiago. Per això l'activitat econòmica es troba fortament concentrada a l'àrea central del país, on hi ha la capital. Xile va experimentar un impressionant creixement econòmic sostingut (7% en terme mitjà), des de mitjan dels vuitanta fins al 1997, quan es va iniciar una desacceleració a causa de la crisi Asiàtica. No obstant aquest entrebanc, el país ha recobrat ràpidament la sendera del creixement i l'any 2004 va ser del 6,1%. El país va complir i superar les estratègies de reducció de pobresa i control de la inflació. El repte més gran del govern és diversificar l'economia, ja que el creixement està molt relacionat amb els alts preus del coure, i l'economia depèn força de l'exportació d'aquest mineral així com del gas natural importat de l'Argentina. L'economia xilena és reconeguda internacionalment pel seu grau de competitivitat (el més alt d'Amèrica Llatina) i la seva liberalització. Xile i Mèxic són els únics dos països d'Amèrica que han signat un Tractat de Comerç Lliure amb la Unió Europea. Xile també ha signat un tractat similar amb els Estats Units, amb els quals Xile vol diversificar la seva economia. Xile és membre associat del Mercosur.

Política

Mercosur La constitució de Xile va ser aprovada en un referèndum el setembre de 1980 i va entrar en vigor el març de 1981. Després de la derrota de l'últim dictador, Augusto Pinochet en un plebiscit el 1988, la constitució va ser modificada per a permetre noves modificacions en el futur, ja que la classe política considerava que n'eren necessàries per a completar la transició a la democràcia. Encara hi ha reformes pendents, com l'abolició de l'existència senadors no-elegits (institucionals o vitalicis), i establir el dret presidencial a remoure el comandant en cap de les Forces Armades. La branca legislativa està representada per un congrés bicameral compost per un Senat amb 48 membres (38 d'elegits democràticament, 9 de designats i un de vitalici), i una Cambra de Diputats amb 120 membres. La seu del Congrés és a la ciutat del Valparaíso, 140 km a l'oest de la capital, Santiago.

Divisions Administratives

Santiago Xile està dividit en tretze regions governades per un intendent. Cada regió està dividida en províncies. Les regions es designen amb un nombre romà, de nord a sud del país. L'única excepció és Santiago, que es designa amb les lletres RM, que volen dir "Regió Metropolitana"
- I Regió de Tarapacá (capital Iquique)
- II Regió d'Antofagasta (capital Antofagasta)
- III Regió de Atacama (capital Copiapó)
- IV Regió de Coquimbo (capital La Serena)
- V Regió de Valparaíso (capital Valparaíso)
- Regió Metropolitana (capital Santiago)
- VI Regió del Libertador General Bernardo O'Higgins (capital Rancagua)
- VII Regió del Maule (capital Talca)
- VIII Regió del Bío-Bío (capital Concepción)
- IX Regió de l'Araucania (capital Temuco)
- X Regió dels Llacs (capital Puerto Montt)
- XI Regió Aisén del General Carlos Ibáñez del Campo (capital Coyhaique)
- XII Región de Magallanes i la Antàrtica Xilena (capital Punta Arenas)

Dades demogràfiques

Demogràficament, Xile és força homogeni: el 90% de la població és mestissa, és a dir, d'ascendència mixta, europea i indígena. A Xile van arribar un nombre considerable d'alemanys i italians en el segle XIX. Els pobles indígenes representen el 5% de la població. Encara que només el 5% de la població és d'origen europeu, en general, la població mestissa prefereix de considerar-se europea. Encara que els xilens d'ascendència europea no-espanyola no són nombrosos, alguns grups d'immigrants van canviar l'aspecte demogràfic i fins i tot arquitectònic d'algunes regions. Xile va rebre onadas d'immigrants irlandesos i anglesos abans de la independència (Bernardo O'Higgings, un cabdill de la independència, era d'ascendència irlandesa). El 1848 el govern va començar un programa per a promoure la immigració alemanya. Els immigrants alemanys van transformar les províncies del sud, com ara Valdivia, Llanquihue i Osorno, que encara mostren la influència alemanya en la seva arquitectura. Altres grups d'immigrants inclouen als italians, francesos i de l'Orient Mitjà. Els pobles que s'identifiquen com a membres de grups indígenes (identificació basada en la auto-adscripció) representen el 5%, o 700.000 habitants. El 80% d'aquests són maputxe, i viuen a l'àrea sud-central del país. Els pobles aimara i quítxua viuen a la frontera nord amb el Perú i Bolívia. Hi ha 5.000 habitants d'ascendència polinèsia, que viuen a l'illa Rapanui. La llengua oficial de Xile és el castellà, però també s'hi parlen diverses llengües indígenes.

Enllaços externs

- [http://www.gobiernodechile.cl Govern de Xile online, en castellà]
- [http://www.chilephoto.cl Imatges de Xile]
- [http://www.nic.cl NIC Chile - NIC (.cl)]
- [http://www.gov.cl NIC Gov - Govern de Xile (gov.cl)]

Periòdics

- [http://www.elmercurio.com El Mercurio]
- [http://www.latercera.cl La Tercera]
- [http://www.lasegunda.cl La Segunda]
- [http://www.lun.com Las Últimas Noticias]
- [http://www.diariosiete.cl Siete]
- [http://www.australtemuco.cl El Diario Austral]
- [http://www.laprensaaustral.cl La Prensa Austral] Categoria:Xile fiu-vro:Tsiili ja:チリ ko:칠레 ms:Chile simple:Chile th:ประเทศชิลี zh-min-nan:Chile

26 de gener

El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 339 dies per finalitzar l'any i 340 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1641 - Barcelona: les tropes franceses i catalanes derroten a Montjuïc l'exèrcit castellà de Felip IV (batalla de Montjuïc, Guerra dels Segadors).
- 1939 - Barcelona: l'exèrcit franquista ocupa la ciutat. :MÓN
- 1347 - Praga (Txèquia): Carles IV funda la Universitat Carolina de Praga.
- 1841 - Hong Kong (la Xina): el Regne Unit ocupa aquest enclavament.
- 1947 - Paipote (Atacama, Xile): s'hi inaugura la foneria de coure.
- 1950 - l'Índia: el país aconsegueix la independència del Regne Unit.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 1960 - Sergi Pàmies, escriptor català :MÓN
- 1880 - Little Rock (Arkansas, USA): Douglas MacArthur, militar estatunidenc.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 1979 - Barcelona: Martí Marco, refundador de les JERC i membre de Terra Lliure, mort per la policia espanyola. :MÓN
- 1823 - Berkeley (Anglaterra): Edward Jenner, metge anglès que va desenvolupar la vacuna contra la verola.

Festes:

---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Gener ja:1月26日 ko:1월 26일 simple:January 26 th:26 มกราคม

Anglaterra

] Anglaterra (England en anglès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població. La seva bandera és la Creu de Sant Jordi. El nom Anglaterra vol dir "terra dels angles", que era una de les tribus germàniques que van envair Gran Bretanya, al segle V juntament amb els saxons i els juts. Cal no confondre Anglaterra, amb Gran Bretanya, que és una illa que inclou també Escòcia, el País de Gal·les i Cornualla ni amb el Regne Unit, que inclou a més Irlanda del Nord. El nom Albio, d'origen llatí; i que feia referència als penyasegats de Dover, també s'utilitza de vegades en sentit literari.

Història

Abans de l'arribada dels romans, el territori que avui comprèn Anglaterra estava ocupat per tribus cèltiques. Roma va envair la Gran Bretanya al segle I, i s'hi va mantenir fins al segle IV. Durant el segle V, diverses tribus germàniques (principalment angles, juts i saxons), van envair la Gran Bretanya, desplaçant-ne les poblacions celtes originàries cap a l'oest (País de Gal·les i Cornualla) i al Nord (Escòcia). Aquesta invasió es coneix com a conquesta anglosaxona. A partir del segle VIII, Anglaterra va patir incursions constants per part dels vikings. La Batalla de Hastings, el 1066, és un moment crucial de la Història d'Anglaterra: els normands, capitanejats per Guillem el Conqueridor, derroten els saxons i envaeixen Anglaterra. Tot i que no desplacen la població originària, els normands ocupen totes les posicions de poder, formen la nova aristocràcia i imposen el seu sistema legal i fiscal.

Política

Al 1707, amb l'Acte de la Unió, que va crear el Regne Unit, Anglaterra va deixar d'existir com a entitat política independent, si bé; va passar a ser la nació dominant en el Regne Unit. Tot i que recentment s'ha restaurat el parlament escocès i creat una assamblea gal·lesa, de moment no hi ha cap parlament anglès - de fet, el govern britànic ha dit que en lloc de crear-ne, s'estima més dividir l'Anglaterra en regions i donar una assamblea legislativa a cada regió. No hi ha cap moviment amb suport popular significatiu que promogui la independència d'Anglaterra del Regne Unit tot i que una part significativa de la població se sent més anglesa que britànica i no posaria impediments a la independència de les altres parts. Categoria:Anglaterra ja:イングランド ko:잉글랜드 ms:England simple:England th:แคว้นอังกฤษ zh-min-nan:England

Medicina

La Medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa del diagnòstic i del tractament de les malalties per tal de mantenir o restablir la salut humana i també d'establir un pronòstic en cas de malaltia. En un sentit ampli, abasta la ciència i la prevenció i guariment de les malalties humanes. De tota manera, hi ha tècniques relacionades amb la salut que no se solen considerar estrictament com a Medicina (per exemple, la fisioteràpia, la teràpia ocupacional, la infermeria i podologia), ja que en aquest cas es tracta de diplomatures. La Medicina té dues vessants: la primera, com a ciència o àrea de coneixement; la segona, com a aplicació d'aquest coneixement (professió mèdica).

Història de la medicina

Hipòcrates es considerat el fundador de la medicina.

Especialitats mèdiques i quirúrgiques

- Anestesiologia
- Acupuntura
- Al·lergologia
- Anàlisis clíniques
- Anatomia patològica
- Cirurgia
- Cirurgia cardiovascular
- Cirurgia general i digestiva
- Cirurgia maxil·lofacial
- Cirurgia pediàtrica
- Cirurgia plàstica i reparadora
- Cirurgia toràcica
- Neurocirurgia
- Dermatologia mèdicoquirúrgica i venereologia
- Electroradiologia
- Geriatria
- Hidrologia
- Histopatologia
- Homeopatia
- Immunologia
- Medicina del treball
- Medicina estètica
- Medicina esportiva
- Medicina familiar i comunitària
- Medicina general
- Medicina intensiva
- Medicina interna
- Hematologia
- Cardiologia
- Nefrologia
- Pneumologia
- Gastroenterologia
- Reumatologia
- Oncologia
- Endocrinologia
- Medicina legal i forense
- Medicina natural
- Medicina nuclear
- Medicina preventiva i de salut pública
- Neurofisiologia clínica
- Neurologia
- Obstetrícia i ginecologia
- Odontoestomatologia
- Oftalmologia
- Otorinolaringologia
- Pediatria
- Psiquiatria
- Radiodiagnòstic
- Rehabilitació
- Sexologia mèdica
- Traumatologia i cirurgia ortopèdica
- Urologia i andrologia Categoria:Medicina als:Medizin fiu-vro:Arstitiidüs ja:医学 ko:의학 simple:Medicine th:แพทยศาสตร์ zh-min-nan:I-ha̍k

Anglaterra

Història

Política

Vacuna

Una vacuna és un preparat químic o orgànic destinat a estimular les defenses naturals de l'organisme. Normalment una vacuna evita o redueix els efectes d'una infecció determinada. Les vacunes van ser descobertes per Louis Pasteur al 1885 en adonar-se que a l'injectar bacteris de la ràbia malmèsos a animals sans, aquests primer es posaven malalts, però després es curaven. Per si fos poc, aquests animals quedaven immunitzats contra aquests bacteris, la qual cosa volia dir que si tornaven a entrar en contacte amb el bacteri aquest no els infectava. La base bioquímica està en que a l'injectar un bacteri malmès a un organisme, aquest pot lluitar contra el bacteri patogen en condicions molt més favorables que en el cas que el bacteri fos normal. L'immunització es produeix perquè el sistema immunològic de l'organisme se'n recorda del bacteri i fabrica cèl·lules i mol·lècules especialitzades en lluitar-hi i aturar-ne els efectes nocius. Categoria:Medicina Categoria:Fàrmacs ja:ワクチン th:วัคซีน

Verola

La Verola o Pigota (en llatí variola o variola vera) és una malaltia infecciosa greu, contagiosa que en alguns casos pot causar la mort. No hi ha tractament especial per a la pigota i l'única forma de prevenció és la vacunació. El nom verola prové de la paraula llatina Variola, que significa “tacat” i es refereix a les bambolles que apareixen en la cara i en el cos d'una persona infectada. El nom "pigota" prové també de l'aparença de grans "pigues" d'aquestes bambolles. Les formes clíniques de la pigota són dos, a saber: variola major és la forma greu i més comú de la pigota, que ocasiona una erupció més estesa i febra més alta. Hi ha quatre tipus de variola major: la comuna (és la més freqüent i s'observa en 90% o més dels casos); la modificada (lleu, i s'observa en persones que s'havien vacunat); la llisa; i, finalment, l'hemorràgica (aquests dos últims tipus són rars i molt greus). Històricament, la variola major ha tingut una taxa general de mortalitat d'aproximadament 30%; no obstant, la pigota llisa i l'hemorràgica solen ser mortals. La variola menor és un tipus menys comú de la pigota i una malaltia molt menys greu, les taxes de mortalitat de la qual han sigut històricament d'1% o menors. Durant milers d'anys han ocorregut ocasionalment epidèmies de pigota; no obstant, després d'un reeixit programa de vacunació mundial es va aconseguir eradicar la malaltia. En els Estats Units, l'últim cas de pigota es va registrar a 1949, mentre que l'últim cas ocorregut en forma natural en el món va ser a Somàlia el 1977. Una vegada que la malaltia es va eradicar en tot el món, es va suspendre la vacunació habitual de tota la població perquè ja no hi havia necessitat previndre. La pigota és causada pel virus variola que va sorgir en poblacions humanes milers d'anys arrere. Excepte per les reserves en alguns laboratoris, el virus variola està eliminat. No obstant, arran dels successos de setembre i octubre del 2001 ha augmentat la preocupació que el virus variola poguera utilitzar-se com a agent de terrorisme biològic. Per esta raó, el govern nord-americà està prenent precaucions per a poder fer front a un possible brot de pigota. Generalment, perquè la pigota es contagie d'una persona a una altra, farà falta que estiguen en contacte directe i prolongat, cara a cara. La pigota també pot transmetre's per mitjà del contacte directe amb fluids corporals infectats o amb objectes contaminats, com ara llençols, fundes o roba. Rares vegades la pigota s'ha propagat pel virus transportat per l'aire en llocs tancats com a edificis, autobusos i trens. Els éssers humans són els únics portadors naturals del virus de la variola. No es coneixen casos de pigota transmesos per insectes o animals. Una persona amb pigota a vegades és contagiosa quan comença la febra (fase pròdrom), però aconsegueix la seua màxima capacitat per a contagiar quan comença a eixir l'erupció. Generalment, en aquesta etapa la persona infectada està molt malalta i no pot desplaçar-se en la seua comunitat. La persona infectada és contagiosa fins que se li haja caigut l'última crosta de pigota.

Articles relacionats

- Edward Jenner

Referències

- [http://www.bt.cdc.gov/agent/smallpox/overview/espanol/generalidades.aspe CDC]: Article publicat sota domini públic. Categoria: Malalties infeccioses ja:天然痘 ko:천연두

11 de setembre

L'11 de setembre és el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 111 dies per finaltizar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1714 - Barcelona: després de 14 mesos de setge, la ciutat cau en mans de les tropes borbòniques (guerra de Successió).
- 1977 - Barcelona: aprofitant la Diada, s'hi fa una manifestació multitudinària a favor de l'Estatut. :MÓN
- 1541 - ciutat de Guatemala (Guatemala): un terratrèmol destrueix totalment la ciutat.
- 1766 - Espanya: Carles III admet els indígenes americans en las comunitats religioses i els accepta per a càrrecs civils.
- 1810 - Buenos Aires (l'Argentina): s'hi inaugura l'Acadèmia de Matemàtiques.
- 1852 - Buenos Aires (l'Argentina): la ciutat se separa de la resta del país després d'una aliança entre antics unitaris i federals rosistes.
- 1919 - Hondures: els marines envaeixen el país.
- 1922 - Palestina: hi comença el mandat britànic.
- 1926 - Roma (Itàlia): vuit vianants resulten ferits en un atemptat contra Mussolini.
- 1929 - el Canal de la Mànega: Juan de la Cierva el creua amb l'autogir, l'antecedent de l'helicòpter.
- 1930 - Stromboli (illes Eòlies, Itàlia): erupciona el volcà de l'illa, conegut com "el far de la Mediterrània".
- 1939 - Normandia (França): hi desembarquen les primeres tropes britàniques (II Guerra Mundial).
- 1941 - Washington (els Estats Units): el president Roosevelt ordena a l'Armada que dispari contra qualsevol vaixell alemany que navegui entre la costa oriental dels Estats Units i Islàndia (II Guerra Mundial).
- 1943 - Venècia (Itàlia): l'aviació alemanya enfonsa el luxós transatlàntic italià Conte di Savoia (II Guerra Mundial).
- 1962 - Anglaterra: The Beatles acaben de gravar Love Me Do, el seu primer disc senzill.
- 1967 - la Lluna: la sonda Surveyor V envia des de la superfície del satèl·lit els resultats de les anàlisis químiques realitzades en el sòl de l'astre.
- 1973 - Xile: les forces armades dirigides pel general Augusto Pinochet prenen el control del país; el president Salvador Allende mor defensant el Palacio de la Moneda.
- 1980 - Xile: s'aprova en referèndum la nova Constitució imposada pel règim de Pinochet.
- 1982 - Mèxic: Miguel de Lamadrid és nomenat president del país.
- 1984 - La Gomera (les Canàries): vint persones, entre les quals hi ha el governador civil de Tenerife, moren en un incendi forestal.
- 1991 - Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.
- 1992 - el Pakistan i nord de l'Índia: tempestes monzòniques causen la mort de 2.000 persones.
- 2001 - els Estats Units: dos avions conduïts per segrestadors suïcides d'Al-Qaida s'estavellen un contra cadascuna de les Torres Bessones de Nova York i en causen la destrucció total; hi moren gairebé 3.000 persones; un tercer avió s'estavella contra el Pentàgon i un altre cau a l'oest de Pennsilvània, abans d'arribar a l'objectiu.
- 2002 - Fossar de les Moreres de Barcelona - Lluís Maria Xirinacs en el marc d'un acte reivindicatiu, pronuncià un polèmic discurs en el qual declarava: «Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna». Fet pel qual tres anys més tard, quan anava a renovar el seu DNI, seria detingut i empresonat.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1917 - Sarrat (Ilocos Norte, les Filipines): Ferdinand Marcos, president de les Filipines.
- 1935 - Verhnee Zhilino (Rússia): Gherman Titov, astronauta rus.
- 1940 - Newark (Nova Jersey, USA): Brian de Palma, director de cinema estatunidenc.
- 1945 - Múnic (Alemanya): Franz Beckenbauer, futbolista i entrenador alemany.
- 1945 - Lares (Puerto Rico): José Feliciano, cantant portoriqueny.
- 1951 - Buenos Aires (l'Argentina): Hugo Porta, el millor rugbier argentí.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 1978 - Barcelona: Gustau Muñoz, jove mort a mans de la policia espanyola. :MÓN
- 1823 - Londres (Anglaterra): David Ricardo, economista anglès del corrent de pensament clàssic.
- 1888 - Asunción (el Paraguai) - Domingo Faustino Sarmiento, polític i escriptor argentí.
- 1971 - Moscou (Rússia) - Nikita Khruixtxev, president de la Unió Soviètica.
- 1973 - Santiago (Xile): Salvador Allende, president de Xile, mort defensant el Palacio de la Moneda davant l'exèrcit sublevat.
- 1987 - Kingston (Jamaica): Peter Tosh, músic jamaicà.

Festes:

- Diada Nacional de Catalunya. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Setembre ja:9月11日 ko:9월 11일 simple:September 11 th:11 กันยายน

Londres

Londres (en anglès London) és la capital d'Anglaterra i del Regne Unit, i és una de les ciutats més grans d'Europa. Es troba al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del pas de Calais, que separa el Regne Unit de França. Al nord es troba la ciutat de Cambridge (notable seu universitària), mentre que al sud hi ha la de Brighton, famosa localitat turística sobre el canal de la Mànega. Cap a l'oest, en canvi, anant per la M4, s'arriba a la petita ciutat de Windsor, la coneguda residència estiuenca de la Corona anglesa, no gaire lluny de l'aeroport de Heathrow. La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, neogòtic. Entre les seves principals atraccions, cal destacar la Torre de Londres, el London Eye, el Royal Albert Hall i la galeria d'art modern Tate Modern, entre moltíssimes d'altres. Un altre dels símbols de la ciutat és el Big Ben, que és el rellotge situat a la torre del Palau de Westminster. Els principals aeroports de Londres són: Heathrow, Gatwick i Stansted. Altres aeroports menors són el Ciutat de Londres i el de Luton.

Història

Luton] Originàriament ciutat cèltica, fou fortificada pels invasors romans que la van anomenar Londinium i la van fer servir com a port sobre el riu Tàmesi. Durant aquest període Londres fou erigida com a capital de la Britània per parte dels romans, que la van abandonar al començament del segle V, quan les legions van deixar tota l'illa. Durant el segle VII la Londinium romana fou abandonada però molt a prop d'ella s'hi va construir un assentament saxó anomenat Lundenwic, a l'àrea que ara es coneix com a Aldwych. La ciutat romana va ser ocupada de nou cap a finals del segle IX i començaments del X. En el període medieval va créixer la importància de Londres, ratificada també per la catedral de Westminster. En aquesta abadia, des de l'Edat Mitjana, és on es coronen tots els reis d'Anglaterra des del primer rei normand, Guillem el Conqueridor. La residència dels reis anglesos des del període normand fou el castell fortalesa situat a la Torre de Londres, on avui encara es guarden les joies de la Corona. Amb el pas dels anys, damunt la Londres romana es va desenvolupar el que avui dia és el barri financer (la City), que més endavant, al segle XVII, es va veure enriquit per la construcció de la catedral de Saint Paul per part de l'arquitecte Christopher Wren, on avui reposen els herois de la nació britànica. Això fou possible arran d'un incendi l'any 1666, que va destruir quasi completament la ciutat. Londres es va anar expandint, sobretot durant l'anomenada Era Victoriana que va coincidir amb l'explosió i expansió de la Revolució Industrial i el moment àlgid de la colonització imperialista, i ha englobat camps, boscos, viles i pobles i, des de ja abans del 1940, s'estén en qualsevol direcció. Durant la Segona Guerra Mundial la capital britànica va patir intensos bombardeigs coneguts com el blitz per part de les forces de l'Alemanya Nazi. Avui en dia, l'àrea administrativa del Gran Londres (Greater London) cobreix 1.579 km² en 32 districtes, amb una població segons el cens del 2001 de 7.172.000 habitants dins del terme municipal (anomenats londinencs) i més de 12 milions de persones vivint dins de l'àrea metropolitana, amb la qual cosa és una de les ciutats europees més poblades juntament amb Moscou, Istanbul i París. L'expansió externa de Londres es va veure notablement alentida a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial amb l'adopció de diversos plans d'ordenació urbanística, duts a terme per salvaguardar un anell verd entorn de la ciutat (Green Belt). Des dels anys vuitanta, l'arquitectura de la ciutat ha estat objecte de polèmica: entre els principals opositors del nou estil arquitectònic es troba Carles, l'actual Príncep de Gales i hereu del tron. Després d'haver estat centre de l'Imperi britànic, la ciutat contribueix avui amb el 17% del PNB d'un país que és la quarta economia més gran del món. El dia 6 de juliol de 2005 Londres va ser escollida seu dels Jocs Olimpics del 2012. Només un dia més tard, diverses bombes col·locades a la xarxa de transport públic (metro i autobus) per grups islamistes radicals varen esclatar sembrant el terror a la capital britànica amb un balanç de més de 50 morts i prop de 700 ferits. Dues setmanes després, el dia 21, un altre atac fet per terroristes suïcides va sacsejar la ciutat. Aquests dos incidents terroristes dugueren a la policia i forces de seguretat britàniques, i d'altres països, a incrementar la seguretat estatal. La política de disparar a matar seguida per les forces policials a l'hora d'enfrontar-se amb els pressumptes autors dels atacs provocaren la mort del ciutadà brasiler Jean Charles de Menezes

Museus

- Museu Britànic
- Courtauld Gallery
- National Gallery
- National Portrait Gallery
- Victoria and Albert Museum
- Tate Gallery i Tate Modern
- Madame Tussaud's, museu de cera

Enllaços externs

- [http://www.visitlondon.com/ Pàgina oficial de turisme sobre Londres]
- [http://www.london.gov.uk/ Ajuntament de Londres]
- [http://london.visittown.com London, VisitTown.com] Categoria:Anglaterra Categoria:Capitals d'estats independents als:London fiu-vro:London ja:ロンドン ko:런던 ms:London simple:London th:ลอนดอน zh-min-nan:London

Anglaterra

Història

Política

David Ricardo

David Ricardo, (19 d'abril de 1772—11 de setembre de 1823), fou un economista polític britànic. Fou un dels economistes clàssics més influents. Fou també un home de negocis, financer i especulador i amassà una fortuna considerable.

Biografia

Nascut a Gloucestershire, Londres (Anglaterra), fou el tercer fill de disset d'una família jueva sefardita originària de Portugal que emigrà dels Països Baixos a Anglaterra poc abans del seu naixement. A l'edat de 14 anys, Ricardo començà a treballar amb el seu pare a la Borsa de Londres. Ricardo refusà les creences ortodoxes jueves de la seva família i a l'edat de 21 anys fugí amb Priscilla Anne Wilkinson que pertanyia a la comunitat quàquer. El seu pare es disgustà tant que mai més tornà a dirigir-li la paraula. Per aquella època Ricardo esdevingué un utilitarista. La feina de Ricardo a la borsa li permeté retirar-se de món dels negocis el 1814 a l'edat de 42 anys. Llavors comprà la propietat de Gatcombe Park a Gloucestershire i se n'hi anà a viure. El 1819, Ricardo comprà un seient al parlament britànic com a representant de Portarlington (Irlanda). Ocupà aquest seient fins a la seva mort el 1823. Com a membre del parlament promogué el lliurecanvisme i s'oposà a les Corn Laws (lleis que penalitzaven la importació de gra). Morí a Gatcombe Park a l'edat de 51 anys. Ricardo fou íntim amic de James Mill, que l'encoratjà en la seva participació política i en el els seus escrits econòmics. Altres amics notables foren Thomas Malthus i Jeremy Bentham

Obra

Ricardo s'interesà per l'economia després de llegir l'obra d'Adam Smith "La riquesa de les nacions" el 1799. Les seves publicacions inclouen:
- "L'alt preu dels lingots", una prova de la depreciació dels bitllets bancaris (The High Price of Bullion, a Proof of the Depreciation of Bank Notes) (1810), en la qual apostava per l'adopció d'una moneda metàl·lica.
- "Assaig sobre la influència dels preus baixos del blat en els beneficis borsaris" (Essay on the Influence of a Low Price of Corn on the Profits of Stock) (1815), en el qual argumentava que abolir les "Corn Laws" portaria més riquesa als membres productius de la societat.
- "Principis de política econòmica i impostos" (Principles of Political Economy and Taxation) (1817), un anàlisi que els preus del lloguer de la terra augmenten a mesura que augmenta la població. També exposa la teoria de l'avantatge comparatiu que mostra com totes les nacions poden beneficiar-se del lliure comerç, fins i tot en el cas en que una nació sigui menys eficient en la producció de tots els béns que no pas els seus socis comercials. Altres idees associades a Ricardo:
- Equivalència ricardiana: En algunes circumstàncies, l'elecció d'un govern de finançar la despesa pública mitjançant impostos o deute públic no té cap efecte sobre l'economia.
- La llei de ferro dels salaris, que afirma que el salari real dels treballadors romandrà sempre proper al nivell de subsistència malgrat qualsevol intent d'augmentar salaris.
Vegeu també

- Liberalisme
- Economia
- Economia clàssica
Enllaços externs

- [http://www.econlib.org/library/Ricardo/ricP.html Text complet de On the Principles of Political Economy and Taxation]. (en anglès)
- [http://www.econlib.org/library/Enc/bios/Ricardo.html Biografia de David Ricardo] (en anglès) Ricardo, David Ricardo, David ja:デヴィッド・リカード

Economia

L'economia (del grec οίκος [oikos], 'casa', and νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar") és la ciència social que estudia els processos de producció, la distribució, el comerç i el consum de bens i serveis en el context de l'assignació competitiva de recursos. L'economia estudia la satisfacció de les necessitats humanes per mitjà de recursos escassos, partint del principi que els recursos naturals i els béns són limitats o insuficients, és a dir que no poden satisfer a tots el participants de l'economia, i que els individus o societats han de decidir entre diferents alternatives que poden excloure's mútuament. Per tant, entendre el procés de tria en individus o grups és un aspecte central de l'economia. En general, els economistes sostenen que els incentius i les preferències particulars determinen majoritàriament el procés de decisió. L'economia, però, realitza l'estudi amb variables quantitativament mesurables, particularment el preu en el context del "mercat". Alguns dels aspectes principals que tracta l'Economia són el comerç, la distribució de recursos i la competència. L'economia es pot centrar en l'estudi de la producció, la distribució i el consum de la riquesa, així com els problemes relacionats amb el finançament, la fiscalitat, la mà d'obra, la llei, la pobresa, el medi ambient, etc.

Economia positiva i economia normativa

L'economia és positiva quan intenta explicar les conseqüències de les diferents tries donat un conjunt de suposicions o d'observacions; és normativa quan prescriu una certa acció que ha de realitzar-se. L'essència de l'economia és l'estudi dels incentius i de les eleccions sota un conjunt de restriccions; l'aplicació és molt ampla: els economistes han estudiat temas relacionats amb les institucions polítiques, la pena de mort, l'educació, et. al.

Branques d'estudi

L’economia es divideix normalment en dues branques amples:
- Microeconomia, que estudia el comportament econòmic d’actors individuals com ara empreses, llars, i individus, amb l’objectiu d’entendre el procés de presa de decisions enfront una escassedat i les conseqüències d’assignació d’aquestes decisions.
- Macroeconomia, que estudia una economia com un conjunt o una agregació d'individus amb l’intenció d’entendre la interacció entre agregats econòmics com ara l’ingrés nacional, l'ocupació i la inflació. La teoria d'equilibri general combina conceptes des d'un punt de vista macroeconòmic, però amb una construcció microeconòmica. Alguns economistes van intentar unir aquestes dues branques o van rebutjar les seves diferències recentment, especialment en els anys setanta i vuitanta. Avui, el consens és que la macroeconomia té un fonament microeconòmic sòlid, és a dir, les premisses macroeconòmiques han de tenir una base en la microeconomia. L'economia també es pot dividir en nombroses subdisciplines que no necessàriament pertanyen exclusivament a una de les dues branques de l'economia. Algunes d'aquestes subdisciplines són: economia internacional, economia laboral, economia del benestar, neuroeconomia, economia de la informació, economia dels recursos, economia ambiental, economia administrativa, economia financera, economia del desenvolupament i geografia econòmica. Els economistes utilitzen metodologies matemàtiques en la investigació com ara l'econometria, l'ús de tècniques estadístiques aplicades a l'estudi de les dades econòmiques.

Conceptes econòmics

Oferta i demanda

En la teoria microeconòmica l'oferta i la demanda intenta descriure, explicar i predir el preu i la quantitat de bens que es venen en els mercats competitius. És un dels models més fonamentals utilitzat en la construcció de models i teories més detallades. En termes generals, aquesta teoria diu si la demanda dels consumidors és superior a la quantitat de bens produïts, el preu s'incrementa. Amb el mateix raonament, l'excés de l'oferta causa un decrement en el preu dels productes. Aquest procés continua fins a l'arribada d'un punt d'equilibri en el qual no hi ha cap motiu per canviar el preu ni la quantitat produïda. Aquest punt és anomenat equilibri del mercat.

Preu

Per a amidar el flux de l'oferta i la demanda, és necessari un valor mesurable quantitatiu. El valor més antic i més utilitzat és el preu, o la taxa de canvi entre compradors i venedors en un mercat. La teoria del preu, per tant, analitza el moviment de les quantitats mesurables en el temps, i la relació entre el preu i altres variables mesurables. Una gran part de la teoria econòmica està basada en el preu i en la teoria de l'oferta i la demanda; el preu és el mitjà més eficient per comunicar els canvis de l'economia. En alguns models econòmics pràctics, però, hi ha una "fricció econòmica", és a dir, una restricció en el moviment dels preus que impedeix que el mercat arribi a l'equilibri. Per altra banda, hi ha controvèrsia amb la utilització del preu com a variable econòmica, ja que hi ha elements importants de l'economia que no estan relacionats amb el preu.

Escassesa

L'escassesa és un punt central de la teoria econòmica. L'anàlisi econòmic estudia la maximització d'alguna cosa (temps d'oci, riquesa, sanitat, felicitat; tots reduïts al concepte d'utilitat) subjecte a restriccions. Aquestes restriccions, com ara l'escassesa, estableixen un sacrifici o intercanvi. Per exemple, hom pot rebre més diners treballant més, però amb menys temps lliure (el temps és escàs). Hom pot menjar més raves, sacrificant, per exemple, les pastanagues (la terra fèrtil és escassa, i el pressupost personal també).

Raonament econòmic

L'economia té el seu fonament en el raonament rigorós i lògic. La metodologia econòmica està conformada per:
- La recol·lecció de dades: dades de variables mesurables (com ara el preu o els canvis en el preu).
- Formulació de models de relacions econòmiques: per exemple, la relació entre el nivell general dels preus i el nivell general d'atur. La formulació inclou formes observables de l'activitat econòmica, com ara diners, consum, preferències, compres, vendes, i preus. Alguns models són models de comptabilitat senzills; altres postulen un comportament econòmic específic, com ara la maximització de la utilitat o guanys.
- La producció d'estadístiques econòmiques: amb les dades i el model aplicat, es produeix una representació d'una activitat econòmica.
- Raonament amb els models econòmics: el procés de raonament sovint es realitza amb matemàtica avançada. Com la resta de les ciències, les conclusions del model tenen un valor predictiu i de confirmació (o rebuig) de les hipòtesis de la relació entre les diferents variables.

Articles relacionats

Vegeu també:
- Borsa
- Empresa
- Integració econòmica
- Mercat Categoria:Economia ja:経済学 ko:경제학 simple:Economics

Calendari d'esdeveniments

Gener							Febrer							Març
1	2	3	4	5	6	7	1	2	3	4	5	6	7	1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14	8	9	10	11	12	13	14	8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21	15	16	17	18	19	20	21	15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28	22	23	24	25	26	27	28	22	23	24	25	26	27	28
29	30	31					(29)	30						29	30	31
Abril							Maig							Juny
1	2	3	4	5	6	7	1	2	3	4	5	6	7	1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14	8	9	10	11	12	13	14	8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21	15	16	17	18	19	20	21	15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28	22	23	24	25	26	27	28	22	23	24	25	26	27	28
29	30						29	30	31					29	30
Juliol							Agost							Setembre
1	2	3	4	5	6	7	1	2	3	4	5	6	7	1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14	8	9	10	11	12	13	14	8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21	15	16	17	18	19	20	21	15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28	22	23	24	25	26	27	28	22	23	24	25	26	27	28
29	30	31					29	30	31					29	30
Octubre							Novembre							Desembre
1	2	3	4	5	6	7	1	2	3	4	5	6	7	1	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14	8	9	10	11	12	13	14	8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21	15	16	17	18	19	20	21	15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28	22	23	24	25	26