:: wikimiki.org ::

1853

1853

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Naixements:

- 28 de gener - l'Havana (Cuba): José Martí, poeta i heroi de la indepèndencia de cubana.
- 30 de març - Groot Zunder (Brabant del Nord, Holanda): Vincent van Gogh, pintor i dibuixant postimpressionista.
- 2 de maig - Palma (Mallorca): Antoni Maura, polític espanyol d'origen mallorquí.

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1853년 ms:1853 simple:1853 th:พ.ศ. 2396

Països Catalans

Els Països Catalans són el territori on els seus habitants parlen català, o hi existeixen drets i deures lingüístics per als habitants en eixa llengua. En termes generals, els Països Catalans abasten la Península Ibèrica oriental, entre el riu Segura al sud, i l'estany de Salses al nord, l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses i el de Cabrera), les illes Columbretes, la de Tabarca, així com la ciutat sarda de l'Alguer. L'extensió és de 69.823 quilòmetres quadrats i té, actualment, més d'11 milions d'habitants.

Història, evolució del nom i noms alternatius

El terme Països Catalans es troba documentat per primera vegada en la monumental obra Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I (Madrid, 1876) del valencià Bienvenido Oliver i Esteller, natural de Catarroja (l'Horta Sud) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la Renaixença catalana a finals del segle XIX com a sinònim de «territoris de parla catalana», si bé fou popularitzada per l'assaig Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, publicat el 1962. La dita popular defineix els Països Catalans com «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó». Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul·la implantació. Dels noms utilitzats en els últims dos segles, podem citar-ne, entre d'altres: comunitat llemosina (desterrat a meitat del segle XX per la seua inexactitud històrica i filològica), comunitat catalànica, països o territoris catalanòfons (termes proposats des del valencianisme de meitats del segle XX), o, potser, el terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política: «territoris de parla catalana».

Política

Els Països Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses regions amb diversos graus d'autonomia política, pertanyents als estats espanyol, francès i andorrà. Hi ha un corrent politic que propugna la independència dels Països Catalans i la creació d'un Estat català (vegeu independentisme català). Alguns independentistes proposen l'ús del terme Catalunya per referir-se a la totalitat dels Països Catalans, però aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa. Altres corrents polítics catalanistes utilitzen el terme «Països Catalans» com a sinònim de «territoris de parla catalana», sense considerar que hagin de formar una entitat política independent. Hi ha d'altres corrents polítics que rebutgen directament l'ús del terme «Països Catalans», i qualsevol proposta d'unitat política d'aquests territoris, tot considerant-ho una imposició de Catalunya cap als altres territoris. En els casos més extrems, hi ha sectors que neguen fins i tot la unitat de la llengua catalana.

Límits

- Al nord: Occitània
- Al sud: Múrcia
- A l'est: la mar Mediterrània
- A l'oest: l'Aragó i Castella

Divisió política i administrativa

Tradicionalment i administrativament, els Països Catalans inclouen els següents territoris:
- Catalunya, anomenada habitualment el Principat. Està dividida per una frontera interestatal, establerta pel Tractat dels Pirineus, que separa la Catalunya del Nord (actualment forma el departament dels Pirineus Orientals) de la resta de l'antic Principat.
- El País Valencià, anomenat oficialment Comunitat Valenciana i que és l'Antic Regne de València.
- Les illes Balears i les Pitiüses
- el Principat d'Andorra
- la Franja de Ponent o d'Aragó (en aragonés a Francha de Lebán) Cadascun dels principals territoris té la seva capital: Barcelona (Catalunya), València (País Valencià), Ciutat de Mallorca (illes Balears), Andorra la Vella (Andorra) i Perpinyà (la Catalunya del Nord). La ciutat més important de la Franja de Ponent, o Franja d'Aragó, és Fraga. En un sentit més restringit al domini lingüístic també s'hi inclou:
- el poble de l'Alguer a Sardenya, on s'hi ha preservat una varietat del català, l'alguerès, d'ençà de la conquesta de la ciutat.
- la regió murciana d'El Carxe, on s'hi ha parlat català des d'una gran emigració de llauradors valencians entre els segles XVIII i XIX.

Llengua

La llengua pròpia dels Països Catalans és el català que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellonès, tortosí, etc.; només al País Valencià el gentilici té reconeixement oficial: valencià). S'exceptuen les comarques occidentals i meridionals del País Valencià, on es parla el castellà, i la Vall d'Aran i la Fenolleda, on es parla l'occità. La llengua catalana és l'única llengua oficial a Andorra, és oficial (novament, i després d'un llarg parèntesi, des de 1978) a Catalunya, al costat del castellà; i també és oficial conjuntament amb el castellà al País Valencià i a les illes Balears. No ho és, en canvi, als altres territoris. Per a definir els Països Catalans no es tenen en compte els procesos de castellanització que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com Oriola.

Pàgines que s'hi relacionen

- Història dels Països Catalans
- Pancatalanisme

Enllaços externs

- [http://www.freecatalonia.com Informació sobre els PPCC]
- [http://www.geocities.com/perpinya/mapaplc-com.html Mapa dels Països Catalans]
- [http://www.racocatala.com Lloc de discussió sobre els Països Catalans]
- [http://historiamurcia.blogspot.com Múrcia, un país català frustrat? de Vicenç M. Roselló i Verger]
- [http://www.filmod.unina.it/aisc/ Associazione italiana di studi catalani]
- [http://www.llull.com/llull/estatic/napols/cat/jornades/programaAcademicConvegno.htm VIII Congrés Internacional de l'Associació Italiana d'Estudis Catalans (AISC)] Categoria:Països Catalans

Mn

Crom - Manganès - Ferro
Mn Tc
	Imatge:Mn_taula_periòdica.png Taula completa

General

Nom, símbol, nombre

Manganés, Mn, 25

Sèrie química

Metall de transició

Grup, període, bloc

7, 4 , d

Densitat, duresa Mohs

7470 kg/m³, 6,0

Aparença

Platejat metàl·lic
Aparença

Propietats atòmiques

Pes atòmic

54,938049 uma

Radi mitjà^†

140 pm

Radi atòmic calculat

161 pm

Radi covalent

139 pm

Radi de Van der Waals

Sense dades

Configuració electrònica

Ar]3d⁵4s²

Estats d'oxidació (òxid)

7,6,4,2,3 (àcid fort)

Estructura cristal·lina

Cúbica centrada en el cos

Propietats físiques

Estat de la matèria

Sòlid (generalmente no magnètic)

Punt de fusió

1517 K

Punt d'ebullició

2235 K

Entalpia de vaporització

226 kJ/mol

Entalpia de fusió

12,05 kJ/mol

Pressió de vapor

121 Pa a 1517 K

Velocitat del so

5150 m/s a 293,15 K

Informació diversa

Electronegativitat

1,55 (Pauling)

Calor específica

480 J/(kg·K)

Conductivitat elèctrica

0,695 x 10⁶ m^-1·ohm^-1

Conductivitat tèrmica

7,82 W/(m·K)

1er potencial d'ionització

717,3 kJ/mol

2on potencial d'ionització

1509 kJ/mol

3er potencial d'ionització

3248 kJ/mol

4t potencial d'ionització

4940 kJ/mol

5è potencial d'ionització

6990 kJ/mol

6è potencial d'ionització

9220 kJ/mol

7è potencial d'ionització

11500 kJ/mol

Isòtops més estables

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
⁵²Mn	Sintètic	5,591 dies	ε	4,712	⁵²Cr
⁵³Mn	Sintètic	3,74 x 10⁶ anys	ε	0,597	⁵³Cr
⁵⁴Mn	Sintètic	312,3 dies	ε β^-	1,377 0,697	⁵⁴Cr ⁵⁴Fe
⁵⁵Mn	100%	Mn és estable amb 30 neutrons

El manganés és un element químic de nombre atòmic 25 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mn.

Característiques principals

El manganés és un metall de transició blanc grisenc, semblant al ferro. És un metall dur i molt fràgil, refractari i fàcilment oxidable. El manganés metall pot ser ferromagnètic, però només després de patir un tractament especial. Els seus estats d'oxidació més comuns són +2, +3, +4, +6 i +7, encara que s'han trobat des de +1 a +7; els compostos en els que el manganés presenta estat d'oxidació +7 són agents oxidants molt enèrgics. Dins dels sistemes biològics, el catió Mn⁺² competix sovint amb el Mg⁺². S'empra sobretot aliat amb ferro en acers i en altres aliatges.

Aplicacions

- És important per a la fabricació d'acers. El manganès reacciona amb el sofre present formant sulfur de manganés (MnS), evitant que el sofre reaccioni amb el ferro (augmentant la fragilitat i sent més difícil de forjar); també l'excés pot reaccionar amb el carboni donant carburs de manganés, millorant les propietats mecàniques de l'acer. A més, el manganés té propietats desoxidants i evita la formació de bombolles.
- La major part del manganés s'empra per a obtindre ferromanganès (conté un 80% en Mn). Aquest aliatge de manganés i ferro s'obté per reducció del triòxid de diferro (Fe₂O₃), i el diòxid de manganès, (MnO₂).
- També s'empra en el silicomanganès, un aliatge amb un 60-70% en manganès i un 15-30% en silici.
- Pot estar present en altres aliatges, per exemple amb alumini.
- El diòxid de manganés, MnO₂, s'utilitza com a despolaritzador en piles seques, anomenades també piles tipus Leclanché o de zinc/carboni (Zn/C). També es troba en les piles alcalines o de zinc/diòxid de manganés (Zn/MnO₂).
- El MnO₂ també s'empra en l'obtenció de pintures i en la decoloració del vidre.

Història

vidre] S'ha trobat diòxid de manganès, MnO₂, en pintures rupestres (donant un color negre). També s'han utilitzat al llarg de la història, per exemple pels egipcis i els romans, compostos de manganès per a decolorar el vidre o bé donar-li color. Així mateix s'ha trobat manganès en la menes de ferro utilitzades pels espartans, i es pensa que tal vegada siga a causa d'això l'especial duresa dels seus acers. En el segle XVII, el químic alemany Glauber, va produir per primera vegada permanganat potàssic (KMnO₄), un reactiu de laboratori força utilitzat per les seves propietats oxidants. A mitjan segle XVIII, el diòxid de manganès es va emprar per a la producció de clor. El químic suec Scheele va ser el primer que va descobrir que el manganès era un element, però va ser J. G. Gahn qui el va aïllar per reducció del diòxid amb carboni. A principis del segle XIX es va començar a provar el manganès en aliatges d'acer. El 1816 es va comprovar que enduria l'acer, sense fer-lo més fràgil.

Rol biològic

El manganès és un oligoelement; és considerat un element químic essencial per a totes les formes de vida. S'ha comprovat que el manganès té un paper tant estructural com enzimàtic. Està present en distints enzims, destacant la superòxid dismutasa de manganès (Mn-SOD), que catalitza la dismutació de superòxids, O₂^-; la Mn-catalasa, que catalitza la dismutació de peròxid, H₂O₂; així com en la concavanila A (de la família de les lecitines), on el manganès té un paper estructural. En humans, el manganès s'absorbix en l'intestí prim, acabant la major part en el fetge, d'on es reparteix a diferents parts de l'organisme.

Abundància i obtenció

fetge És el segon metall més abundant en l'escorça terrestre, per darrere del ferro, i està àmpliament distribuït. Es troba en centenars de minerals, encara que només una dotzena té interés industrial. Destaquen: pirolusita (MnO₂), psilomelana (MnO₂·H₂O), manganita (MnO(OH)), braunita (3Mn₂O₃·MnSiO₃), rodonita (MnSiO₃), rodocrosita (MnCO₃), hübnerita (MnWO₄), etc. També s'ha trobat en nòduls marins, on el contingut en manganès oscil·la entre un 15 i un 30%, i d'on seria possible extraure'l. Els països amb majors jaciments de minerals de manganès són Sud-àfrica, Ucraïna i Xina. El metall s'obté per reducció dels òxids amb alumini, i el ferromanganès s'obté també reduint els òxids de ferro i manganès amb carboni.

Compostos

El permanganat de potassi, KMnO₄, és un reactiu de laboratori molt comú a causa de les seues propietats oxidants. El diòxid de manganès, MnO₂ s'empra com a despolaritzador en piles seques. També es pot usar per a decolorar vidre que presenta color verd a causa de la presència de traces de ferro. Aquest òxid també s'empra per a donar color ametista al vidre, i és responsable del color de l'ametista (una varietat del quars). A més, s'utilitza en la producció de clor i oxigen.

Isòtops

El manganès natural conté només 1 isòtop; Mn-55. 18 radioisòtops han estat caracteritzats, sent el Mn-53 el més estable amb un període de semidesintegració de 3.7 milions d'anys, Mn-54 amb un període de 312.3 dies, i Mn-52 de 5.591 dies. La resta d'isòtops radioactius, tenen períodes inferiors a les 3 hores i la majoria d'aquests inferiors a 1 minut. Aquest element també té 3 metaestats. El manganès està inclòs dins el grup d'elements del ferro, que es creu que són sintetitzats dins de gran estrelles poc abans de la seva explosió en forma de supernoves. El Manganès-53 es desintegra en ⁵³Cr amb un període de semidesintegració de 3.7 milions d'anys. A causa d'aquest període relativament curt, ⁵³Mn és un radionúclid extingit. El contingut isotòpic del manganès es combina típicament amb contingut isotòpic del crom, i ha trobat aplicació en la geologia d'isòtops. Variacions en la proporció ⁵³Cr/⁵²Cr i Mn/Cr des d'uns quants meteorits indiquen una proporció de ⁵³Mn/⁵⁵Mn inicial, que suggereix que la relació isotòpica de Mn-Cr hagi resultat de la desintegració in situ del ⁵³Mn en cossos planetaris diferenciats. Per això el ⁵³Mn proporciona evidències addicionals per als processos nucleosintètics immediatament abans de la coalescència del Sistema Solar. El pes atòmic dels isòtops de manganès, varien des de les 46 uma (Mn-46) a 65 uma (Mn-65). El principal mode de desintegració dels isòtops fins l'isòtop estable més abundant, Mn-55, és la captura electrònica i el mode principal dels isòtops més grans és la desintegració beta.

Precaucions

El manganès és un element essencial, sent necessària una aportació d'entre 1 a 5 mg per dia, quantitat que s'aconsegueix a través dels aliments. El manganès en excés és tòxic. Exposicions prolongades a compostos de manganès, de forma inhalada o oral, poden provocar efectes adversos en el sistema nerviós, sistema respiratori, i altres. El permanganat potàssic, KMnO₄, és corrosiu.

Enllaços externs

- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Mn/index.html webelements.com - Manganès (en anglès)]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Mn.html environmentalchemistry.com - (en anglès)]
- [http://www.manganese.org International Manganese Institute (en anglès)] categoria:Elements químics categoria:Metalls ja:マンガン th:แมงกานีส

L'Havana

San Cristóbal de La Habana o senzillament L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de l'illa caribenya de Cuba. És la ciutat més poblada del Carib (2,1 milions d'habitants). La seva àrea metropolitana te més de 750 km². L'Havana disposa de l'Aeroport Internacional José Martí. Aeroport Internacional José Martí

Història

Va ser fundada per Diego Velázquez de Cuéllar a l'any 1515 i el seu centre històric (La Habana Vieja) és considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En els anys 20 durant la prohibició dels Estats Units, L'Havana és va convertí en una destinació popular per les vacançes dels americans; Els clubs de nit i el joc van sobreviure, però varen ser tancats més en el 1959 després de la revolució cubana. L'Havana fou candidata a ser ciutat del jocs olímpics del 2012, però va ser eliminada abans de la final.

vegeu també

- Cuba
- No confondre amb la Petita Havana que és una secció de Miami, Florida. Categoria:Cuba Categoria:Capitals d'estats independents ja:ハバナ ko:아바나

Cuba

República de Cuba


(En detall)	(Mida gran)

Lema nacional: "Patria y Libertad"
(espanyol, Pàtria i Llibertat)

Ciutat més gran

President

Àrea
- Total
- % aigua

106è estat del món pel que fa a l'extensió
100.860 km²
Negligible

Població
- Total (2002)
- Densitat de població

67è estat del món pel que fa a la població
11.184.023
101 hab/km² (73è)

Independència
- Declarada
- Reconeguda

Guerra hispano-americana
10 de desembre de 1898
20 de maig de 1902

Moneda

Peso cubà

Zona horària

UTC -5

Himne nacional

La Bayamesa

Domini d'internet

.CU

Codi telefònic internacional

Domini d'internet

La República de Cuba és un estat d'Amèrica Central que comprèn un arxipèlag format per l'illa homònima (que representa el 95% de la superfície total de la república) i altres de menors, la principal de les quals és l'illa de la Juventud. Cuba està banyada pel mar Carib al sud, el golf de Mèxic a l'est i al nord, i l'oceà Atlàntic a l'oest. Al nord, Cuba està separada dels Estats Units i les Bahames pel canal de Florida i el canal Vell de les Bahames respectivament; a l'oest, està separada de Mèxic pel canal de Yucatán; al sud hi té les illes Caiman i Jamaica, i al sud-est Haití, del qual està separada pel pas del Vent. La capital és l'Havana, amb més de dos milions d'habitants, i catorze ciutats passen dels cent mil habitants, entre les quals destaquen Santiago de Cuba, amb més de mig milió d'habitants, i Camagüey i Holguín, amb més de 300.000.

Història

Antiga colònia espanyola des del segle XVI, la lluita per la independència va començar el 1868 i va continuar durant el segle XIX fins a la Guerra de Cuba de 1898 entre Espanya i els Estats Units. Després de l'ocupació nord-americana de l'illa, es va concedir la independència el 1902, tot i que els Estats Units continuaven gaudint-hi de certs privilegis. La revolta guerrillera (Revolució Cubana) contra la dictadura de Fulgencio Batista va comportar l'establiment del règim militar castrista a partir de 1959. Diversos grups de terratinents exiliats a Miami, armats i entrenats pel govern dels Estats Units i amb el suport de la CIA, inicien una invasió militar sobre la illa el 17 d'abril de 1961 a la zona de Playa Girón, sent fulgurantment derrotats en escasses hores. Aquest fet va provocar que el govern, inicialment nacionalista, de Fidel Castro declarés el caràcter socialista de la Revolució Cubana, i que s'intensifiqués l'acostament de Cuba cap a la URSS, que va quedar palès amb l'anomenada Crisi dels míssils de Cuba, el 1962. Aquests fets van desencadenar una situació pre-bèl·lica entre els governs de Cuba i els Estats Units, que s'ha mantingut fins a l'actualitat, i un bloqueig econòmic, d'aliments i medicaments dels segons cap a la primera; bloqueig que ha estat reiteradament denunciat per l'Organització de les Nacions Unides i que, tanmateix, s'ha vist intensificat des de 1996 amb l'aprovació de la Llei Helms-Burton per part dels Estats Units. Així mateix hi ha bastants indicis que apunten a què el govern nord-americà ha intentat en diverses ocasions assassinar el president cubà, Fidel Castro. Aquest bloqueig, acompanyat de la caiguda de la Unió Soviètica a començaments dels anys noranta del segle XX, va causar una important crisi econòmica a l'illa propiciant, a mitjans dels noranta, un moviment migratori cap a les costes de Florida protagonitzat pels "Balseros". Recentment, l'increment dels ingressos turístics i els convenis de col·laboració amb el govern de Veneçuela (desplaçament de metges cubans voluntaris a Veneçuela en canvi de preus preferencials en el petroli veneçolà per a Cuba) han contribuït a una certa recuperació de l'economia cubana.

Organizació politicoadministrativa

Divisió politicoadministrativa en 14 províncies i 169 municipis.

Veneçuela
#Isla de la Juventud #Província de Pinar del Río #Província de La Habana #Província de Ciudad de La Habana #Província de Matanzas #Província de Cienfuegos #Província de Villa Clara #Província de Sancti Spíritus	Província de Ciego de Ávila Província de Camagüey Província de Las Tunas Província de Granma Província de Holguín Província de Santiago de Cuba Província de Guantánamo

categoria:Cuba ms:Cuba ja:キューバ simple:Cuba

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs. Queden 276 dies per a finalitzar l'any. ----

Holanda

Holanda és el nom de la part nord-occidental dels Països Baixos. Antigament havia estat un comtat, que va formar part del Sacre Imperi Romà, i va ser membre capdavanter de la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos (1581-1795). El nom prové de Holtland, és a dir hout-land («terra de la fusta»), atribuïble originàriament a una àrea boscosa propera a Leiden. És força freqüent confondre el nom d'Holanda amb la totalitat dels Països Baixos, si bé només n'és una regió (fenomen aguditzat per l'ús històric d'holandès com a sinònim o subsitut de neerlandès, tant pel que fa a llengua com a gentilici). De totes maneres, entre 1806 i 1810 va existir un Regne Napoleònic d'Holanda, que abastava tots els Països Baixos actuals. Durant segles, els holandesos van dependre dels molins de vent i cap al segle XIX se n’havien construït uns 9000. Aquests molins de vent tradicionals es troben repartits per tot el país i molts d’ells encara s’utilitzen. Com que el terreny té pocs accidents topogràfics, el vent pot moure els molins amb gran eficàcia. Actualment es troba dividida a efectes administratius en les províncies d´ Holanda Meridional i Holanda Septentrional. La seva part central, constitueix, juntament amb Utrecht (amb qui constitueix el Randstad), la part més poblada i econòmicament important de l'estat, puix que allotja la capital (Amsterdam), la seu del govern (l'Haia) i la principal ciutat portuària (Rotterdam). Categoria:Països Baixos zh-min-nan:Hô-lân (tē-tài)

Vincent Willem van Gogh

Vincent Willem Van Gogh (1853-1890) fou un pintor postimpressionista neerlandès. Va néixer el 30 de març del 1853 a Zundert (Països Baixos), fill d'un capellà protestant.

Història

protestant Des de molt jove ma mostrar tenir un caràcter difícil i un temperament massa fort. Aquest tret de la seva personalitat el feia molt inestable. Als 27 anys ja havia treballat en una galeria d'art, havia fet classes de francès, havia estudiat teologia i havia fet de capellà entre els miners de Wasmes, a Bèlgica. L'any 1886 se'n va anar a París a viure amb el seu germà Théo Van Gogh, que era marxant d'art. L'any 1888 se'n va anar de París i es va traslladar al sud de França, a Arlés. Durant aquest període va començar a utilitzar les pinzellades ondulants i els grocs, verds i blaus intensos que caracteritzen la seva obra. Va convèncer al pintor Paul Gauguin, que havia conegut a París, per a que anés a Arlés. Menys de dos mesos després de l'arribada de Gauguin, van començar a tenir violents enfrontaments que van culminar en una baralla en la que Van Gogh va amenaçar a Gauguin amb una navalla. Aquella mateixa nit, angoixat pel que havia fet, Van Gogh es va tallar part d'una orella. Va estar internat durant un temps a l'hospital d'Arlés i un any al psiquiàtric de Saint-Rémy, prop de la ciutat. Malgrat els atacs successius de bogeria, durant aquest període, va seguir treballant. Més endavant va passar tres mesos a Auvers sota la supervisió d'un metge cordial i comprensiu anomenat Paul Gachet, de qui Van Gogh va pintar un retrat. El 27 de juliol del 1890, es va disparar un tret i va morir dos dies més tard. Les més de 700 cartes que va escriure al seu germà Théo, són un document d'extraordinari valor sobre la vida i l'obra de l'artista. La seva producció és enorme: prop de 750 quadres i 1600 dibuixos.

Obra

1890 Alguns dels quadres més coneguts són:
- La sèrie dels gira-sols (va pintar bastants quadres amb aquest motiu).
- "L'habitació de Van Gogh a Arlés"
- "Camp de blat i xiprers"
- "Nit estelada" Gogh, Vincent van Gogh, Vincent van ja:フィンセント・ファン・ゴッホ ko:빈센트 반 고흐 simple:Vincent van Gogh th:วินเซ้นต์ แวน โก๊ะ

Pintura

La pintura es l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors, utilitzant pigments, suspesos en un medi viscós, que s'apliquen sobre una superfície: paper, llenç, una paret... El dibuix, en canvi, consisteix en fer marques sobre una superfície, fent pressió o movent una eina determinada, com un llapis. La pintura és una de les expressions artístiques humanes més antigues. Se sap que l'home va començar a pintar molt abans de desenvolupar l'escriptura.

Història de la pintura

Prehistòria i Edat Antiga

Prehistòria

Sobre les parets o el sostre de les coves, els homes prehistòrics dibuixaven o pintaven els diferents animals que caçaven. També pintaven escenes de significat ritual o màgic com ara ritus de la fertilitat etc. Els materials que s'empraven eren el carbó de llenya i diferents terres de colors tots ells aglutinats amb aigua i greixos d'animals. greixos Els homes prehistòrics atribuïen un significat i una funció màgics a les representacions de les seves pintures. Creien que la representació d'un bisó era una forma d'apropiar-se del bisó o que la representació d'una dona amb uns pits enormes assegurava la fertilitat. Les pintures prehistòriques més conegudes són les de la Cova d'Altamira a Santillana de Mar on hi ha els famosos bisonts i les de la Cova de Lascaux a França. A Espanya, es troben pintures prehistòriques tant a l'àrea del Cantàbric i els Pirineus como en l'àrea del Llevant (Catalunya, València, Murcia i Andalusia). Les pintures rupestres llevantines es distingueixen de las representacions mágiques d'animals pròpies de l'art parietal de França i Cantàbria, pels seus temes referits a l'activitat humana, la vida quotidiana, la caça, la guerra, etc. amb un estil que tendeix a l'estilització la qual cosa el fa semblant a l'art rupestre africà. Els jaciments més destacats de l'art rupestre llevantí de la península Ibèrica son els següents: :Les Coves de Cogul a la (província de Lleida), amb l'escena, pintada en roig y negre, de la dansa de un grup de dones en torn d'un home nu. :La Cova Vella de Alpera a la (província d'Albacete) amb el seu propi estil de pintura esquemática, on H.Breuil distinguí fins a tretze periodes. :El Barranc de la Valltorta i els seus voltants, a la (província de Castelló) amb dibuixos de arquers i homes corrent. :La Cova de la Aranya, prop de Bicorp a la (província de València).

Pintura a l'Antic Egipte

A l'antic Egipte es desenvolupà una pintura mural, essencialment narrativa, amb representacions de cerimònies i fets remarcables. Juntament amb aquests temes, apareixen representacions molt reixides de la vida privada o dels animals i vegetals. Els egipcis pintaven el baixrelleu que degut a la seva escassa profunditat sovint porta a confusió respecte a un o altre art. A partir de la III dinastia la pintura sobre les parets de les tombes sustitueix al baixrelleu, del qual adopta les principals convencions. La pintura, com tot l'art de l'antic Egipte estava sotmesa a unes convencions o canons i regles molt estrictes, entre les quals destaquen: regles La frontalitat o manera de representar les figures consistent en disposar el cap i les cames de perfil però les espatlles i el pit de front, la qual cosa proporciona a les figures un posat característic. La frontalitat estava reservada a la figura humana o dels Déus i sovint, només als personatges més notables. L'alçada de les figures té una relació directa amb la seva importància relativa, així tenim que el Faraó és alt en les escenes familiars on les seves dones i els esclaus son petits. Però el Faraó és petit en preséncia dels Déus, els quals en les corresponents escenes són grans o àdhuc gegantins. Altres convencions de la pintura al Antic Egipte són: La figura humana està orientada generalment cap a la dreta. El color de la pell dels homes era bru, mentres que en les dones era groc. L'or o el seu color eren el símbol del sol. No es feien gradacions de tonalitats de color. La tècnica pictòrica dels egipcis era un antecedent de la pintura al fresc o tèmpera, ja que aglutinaven pigments naturals, extrets de diferents terres de color, amb clara d'ou i ho disolvien en aigua per aplicar-ho sobre les parets nues, es a dir, directament sobre la pedra calcària o revestides amb un enguixat sec.

Pintura a l'Imperi Antic

Durant l'Imperi Antic no és pot disociar el baixrelleu de la pintura ja que, de fet, els temes són els mateixos i tenen idèntica finalitat: imitar la vida quotidiana i la natura per tal que pugui ser recreada en l'altra vida. En les tombes, els temes representats són essencialment materialistes: la preparació dels aliments, del pa o de la cervesa, escenes agrícoles, escenes de caça i pesca, etc., posteriorment s'afegeixen altres com la construcció de vaixells, la fabricació de joies, estatues i teixits etc. En els temes cerimonials i representatius, o en la figura del difunt impera el canon de frontalitat, però en els temes d'animals, com en les famoses oques de Meidium, es dona ja una gran soltura tècnica. Els conjunts de pintura més destacats de l'Imperi Antic són: :A la Mastaba de Ti (V dinastia, vers el 2450 AC.) hi ha diversos baixrelleus pintats amb escenes de treballs agricoles, entre ells l'home amb una somera que porta un fardell amb el seu pollí i l'escena del pas d'un gual amb un esclau que porta un vadell a coll-i-bé. En una mostra de l'excel.lent realisme de la pintura d'animals, el vadell gira el cap per cridar a la seva mare que va al darrera. :cridar Al costat: Fris en la cambra dedicada al culte de la tomba de la princesa Itet. IV dinastía, vers el 2700 AC A la part superior, escena de caça de aus amb les sis "oques de Meidium". A la part inferior, escena de treballs agrícoles.

Pintura a l'Imperi Mitjà

es caracteritzava per grans dissenys frontals i cánons fets amb unes normes estrictes

Pintura a l'Imperi Nou

Pintura Amarniana

Pintura de l'Egipte crepuscular

Mesopotàmia

Pintura Cretenca

A l'illa de Creta, a l'antiguitat es dessenvolupà, una pintura innovadora d'extraordinària qualitat. El caràcter singular i innovador de la pintura cretense es distingueix en tres aspectes fonamentals: :antiguitat :- Els temes de la pintura cretenca van més enllà dels temes religiosos propis de l'Antic Egipte i la Mesopotàmia i també van més enllà dels temes de la vida quotidiana d'Egipte. Els cretenses incorporen desfilades i procesons de déus i homes, dances variades, jocs arriscats com el salt de les ballerines pel damunt de les banyes dels braus, etc. L'incorporació a la pintura de la composició, del ritme i les proporcions és l'aspecte més innovador ja que a partir de Creta, aquests elements immaterials seran presents en totes les manifestacions de la pintura. :- Les formes de la pintura cretenca són més lleugeres i atrevides. Deixen de banda la rigidesa del posat propi del sentit religiòs de les cultures egipcia i mesopotàmica per representar els déus amb la forma humana i a la mateixa escala que els homes. La pintura cretenca, si bé a l'inici manté la frontalitat, evolucionà i donà volum als cossos emprant les mitjes tintes o les gradacions de color. En altre sentit, si bé recrea els mateixos temes de la vida quotidiana, capta amb més humor i espontaneitat les actituts i els gestos; Finalment, incorpora els ritmes, derivats de la reproducció dels detalls i de les formes geomètriques pròpies de les cultures del metall: espirals, bucles, ones etc. :- La pintura cretenca es troba als palaus, no a les tombes. L'espai propi de la pintura cretenca són les habitacions, corredors i altres dependències dels palaus i les cases. Els cretencs pintaven al fresc sobre els panys de paret enguixats o arrebossats. Les seves millors escenes están a l'alçada de la vista, entre el sòcol d'alabastre o marbre polícrom i el sostre dels palaus i les cases. Com tot l'art cretenc, la pintura cretenca deriva del fet que a l'illa de Creta és dessenvolupà una civilització de base agrària que evolucionà a partir de l'intens comerç marítim que la va posar en contacte tant amb els imperis agraris d'Egipte i Mesopotàmia com amb els pobles més enderrerits del continent europeu, les cultures de l'Edat de Bronze. Fou a Creta on s'inicià el dessenvolupament de les arts i tècniques de la metal·lúrgia del bronze en el mon civilitzat. El bronze fou introduït a l'illa poc després del 2500 A.C. Mitjançant el comerç marítim, la civilització cretenca mantenia intensos contactes tant amb els Imperis Agraris com amb els pobles d'Anatòlia i d'Europa on s'havien dessenvolupat les primeres cultures de l'Edat de Bronze. Les seves naus comerciaven amb Egipte i Mesopotàmia intercanviant oli, vi i bestiar per llegums, cereals i teixits, també intercanviaven objectes d'art i coure. Per les rutes comercials del Danubi i altres vies de penetració, obtenien l'estany dels jaciments del centre d'Europa. L'arquitectura cretenca s'inspira en l'arquitectura de Mesopotàmia, els seus models són accadis, sumeris o hitites, però la pintura cretenca s'inspira en la pintura de l'antic Egipte a partir de la qual, crea un nou mon de formes d'extraordinaria influència en l'evolució posterior de l'història de l'art. :història de l'art L'obra més important de la pintura cretenca és "el Príncep del Lliri" un fresc del Palau de Cnossos que pertany al periòde Minoic I. Altres obres són: la "Cursa de braus" que representa el tema de les ballarines saltant sobre el brau que hem esmentat, i el perfil d'una noia que popularment s'anomena "la Parisina", ambdues, com l'anterior, procedents del palau de Cnossos, són actualment al Museu de Càndia. Per veure mes exemples de la pintura cretenca, entre els quals els que s'han citat, anar a: http://commons.wikimedia.org/wiki/Knossos

Grècia

Roma

Pintures de l'Extrem Orient

Pintura a la Xina

Pintura al Japó

Pintura a la India

Altres Pintures de l'Extrem Orient

Edat Mitjana

Pintura Romànica

Pintura Gòtica

El dessenvolupament de l'Arquitectura gòtica amb la progresiva substitució del mur per grans finestrals amb vitralls de colors que permeten el pas vers l'espai interior d'una llum polícroma i matissada, va portar, en les grans Catedrals Gòtiques de França, a la pràctica desaparició de la pintura mural que s'havia dessenvolupat ampliament en els murs de les esglèsies romàniques. S'ha dit que la pintura gòtica té el seu espai propi en els grans vitralls de les Catedrals i en les miniatures polícromes dels llibres, però pel que fa a la pintura propiament dita, aquesta subsistí en els retaules, en les taules pintades que formen els frontis o els laterals dels altars i en els murs de les capelles laterals. A la Toscana, les escoles senesa i florentina, amb el Giotto com a més gran pintor del Trecento, van continuar la tradició de la gran pintura mural, ja que l'arquitectura gòtica no va arrelar mai a Itàlia com a França. Aquesta pintura toscana del Trecento, essent plenament gòtica, anticipa ja el Renaixement.

Els vitralls de les Catedrals

La vidriera, pel lloc que pren a les esglésies i catedrals és, en la França del segle XIII, la veritable pintura gòtica. Els vitralls sustitueixen a la pintura mural que s'havia dessenvolupat ampliament durant el periode romànic però que en el gòtic resta com un art complementari. L'art dels vitralls esdevé l'art hegemònic del color i del dibuix, pren les funcions simbòlico-docents de la pintura mural amb els seus complerts programes iconogràfics que fan convergir a la major part dels tallers i centres artístics europeus, principalment de França, en el dibuix dels cartons que és el pas previ de la realització d'un vitrall. cartons La catedral gòtica evoca l'imatge de la Jerusalem Celestial i constitueix l'obra colectiva dels habitants (burgesos) de les ciutats de la Baixa Edat Mitjana. Cada nova generació de paletes i artesans, en pendre el relleu de la generació anterior, fera avançar la construcció de la catedral de la seva ciutat, continuarà el presbiteri o construïra les capelles laterals o el creuer etc. Cada nova esglèsia o catedral fera les seves naus més altes que les anteriors, tot suprimint progresivament el mur de fàbrica i substituïnt-lo pel que s'ha anomenat el "mur translúcid", es a dir, pels amplis finestrals amb vitralls de color que proporcionen a l'interior de les esglesies i catedrals una atmosfera càlida, colorejada i irreal on els fidels poden sentir-se segurs al empar de l'Església tot contemplant la "llum d'essència divina" tal com poèticament deia l'abat Sugger que fou qui impulsà la construcció dels vitralls del cor de la Basílica de Saint-Denís de París, cap a mitjans del segle XII. L'art dels vitralls domina a les restants tècniques de pintura a les quals imposa les seves lleis: la composició enmarcada en medallons, nínxols o altres compartiments, els colors vius i saturats, les formes delimitades i precises, etc.; són pautes estètiques que trobem també en l'il•lustració de llibres i miniatures esteses ampliament per tot Europa. Aquest predomini del vitrall té l'excepció a Itàlia, on la tradició muralista no s'havia interromput des de l'antiguitat, o en altres llocs que com Catalunya acusaven ja des de el romànic les influències italianes. La tècnica de fer vitralls, a partir dels cartons dibuixats pels tallers artístics, consisteix en la realització d'un gran nombre de trossos de vidre que són tintats o tenyits de color en la seva masa i realçats amb traços de grisalla per ser finalment units amb tires de plom que delimiten les figures i aïllen els diferents colors per mantenir el seu valor. La masa de vidre plena de bombolles i impureses actua sobre la llum trencant-la en mil raigs de color. La pròpia tècnica, per no esborrar les figures amb l'irradiació dels finestrals, imposa una composició plena en un espai sense profunditat, amb un dibuix precís i una certa riquesa de color. profunditat Els seus temes són els grans temes de l'Antic i Nou Testament, les històries de la Mare de Déu i dels sants i també les representàcions d'activitats gremials o escenes de la vida quotidiana, les quals, progresivament pujen també a dalt dels vitralls de les catedrals. En avançar l'estil es modificà la tècnica amb una nova gama de color basada en els fons incolors o grisos, en els tons trencats i els temes més humanitzats. L'invent del color groc de plata portarà a l'art dels vitralls, durant el segle XIV, a un preciossisme daurat i una lleugeresa que constitueix la seva culminació. Un recorregut per les esglésies i catedrals amb els vitralls més destacats comença per la Catedral de Chartres, a França ja que els seus vitralls constitueixen el més bell i ensems el conjunt de vitralls més ben conservat d'Europa. Comprén 146 finestres amb 1.359 temes dels quals el vitrall de "Notre-dame de la Belle-Verrière" n'és el més famós. També són destacats els vitralls de Sant Eustaqui, les rosasses i el vitrall del Zodíac. Els vitralls de la catedral de Chartres es poden veure en els següents enllaços: en la pàgina web de la [http://perso.wanadoo.fr/.diocese.chartres/cathedrale/vitraux/vit.htm diòcesi de Chartres] i en la de l'excel•lent treball dels estudiants de l'Universitat estatal de http://gallery.sjsu.edu/chartres/home.html San José a California. L'art dels vitralls s'havia dessenvolupat en les esglésies de l'Illa de França ja durant el romànic: en el cor gòtic de la catedral de le Mans amb els seus vitralls del segle XII que contenen ja representacions dels arts i oficis, i la vidriera romànica de l'Ascensió del segle XI (la més antiga d'Europa en un edifici religios), en els vitralls de les catedrals de [http://www.pitt.edu/~medart/menufrance/poitiers/pcspmain.html Sens] o Sant Pere de Poitiers, amb la vidriera de la [http://www.pitt.edu/~medart/menufrance/poitiers/pcspmain.html Crucifixió] i en la Basílica de Sant Denis en París amb les vidrieres de [http://vrcoll.fa.pitt.edu/medart/image/France/sdenis/windows/TwelfthcWindows.html L'infancia de Jesús, L'àrbre de Jesse, etc.] , són els exemples més destacats d'aquest art en la transició del romànic al gòtic. Aquests vitralls tenen una gama càlida i brillant, les seves composicions segueixen les lleis del encaix superficial en sèries de motius geomètrics equivalents com medallons, lòbuls etc. (Veure nota 1) L'expansió de l'art gòtic per tot Europa tingué lloc durant la primera meitat del segle XIII, assolint la seva plenitud vers la dècada de 1260 quan s'acabaren las catedrales de Beauvais a França, de Colonia a Alemanya i de Lleó en Espanya. Es en aquesta etapa clàsica quan l'arquitectura es fa més complexa: les naus s'aixequen fins unes alçadess mai vistes, els arbortants es dupliquen para sostenir aquestes voltes tan elevades i els pinacles es fan més voluminossos. En aquesta etapa les portades pasen de les tres portades clàsiques de Reims o Amiens a les cinc portades de Bourges o Lleó. Els finestrals deixan de ser perforacions en el gruix del mur per a transformar-se en panys de paret translúcids, plens de vidre entre filigranes de pedra. Els següents ellaços ens mostren alguns dels conjunts de vitralls més destacats corresponents al periode clàssic de l'art gòtic: pedra La Santa Capella de París, en la página WEB de [http://www.paris.org/Monuments/Sainte.Chapelle/ Paris.org] o la página WEB del [http://www.bc.edu/bc_org/avp/cas/fnart/arch/chapelle.html Boston College] als Estats Units i también en la [http://commons.wikimedia.org/wiki/Sainte-Chapelle Wikimedia Commons]. La Catedral de Colonia declarada Patrimoni de l'Humanitat, en la pàgina WEB de la qual es proposa un complert [http://www.koelner-dom.de/fenster.html?&L=1 recorregut virtual] on trobarem un navegador que ens guia cap els vitralls, entre els quals destaquen la finestra de l'Adoració dels Mags, juntament amb las dels Apòstols y altres, que es caracteritzen pels seus fons plens d'arquitectures enmarcant les figures o escenes. A Espanya, la Catedral de Lleó, posseeix un extraordinari conjunt de vitralls que rivalitza justament amb Chartres i Colonia. En la [http://www.catedraldeleon.org/sub1/sub15/sub15.html WEB oficial de la S.I. Catedral de León], hi ha una descripció exhaustiva dels vitralls, entre els quals destaca la vidriera de "La Cacera" i els conjunos de les capelles de la girola: las de la Verge de l'Esperança i las de la Verge Blanca, ja renaixentista, o de sant Climent.
girolaAl segle XX, l'art modern representat per Chagall, Roualt i altres grans pintors, tornaran al disseny de cartons per a la confecció de vitralls, els quals continuaran tenint el seu lloc en l'Història de la Pintura. Nota 1 : Enllaços a las pàginas WEB de la [http://www.pitt.edu/~medart/menufrance/mainfran.html Universitat de Pittsburgh] als Estats Units.

La pintura del Trecento a Itàlia. El Giotto

Les miniatures i els llibres il•lustrats

L'expansió de la Pintura Gòtica

La Pintura Gòtica als Països Baixos

La Pintura Gòtica a Espanya

Pintura del Renaixement

Els Manieristes

Pintura Barroca

Pintura Barroca tardana i Rococó

Pintura Neoclàssica

Pintura Romàntica

El Realisme del segle XIX

Els Impresionistes

La Pintura Contemporània

Mitjans

Suports

Tècniques

- Pintura a l'oli
- Pintura al fresc
- Aquarel·la
- Litografia

Estils populars

Pintors destacats

- Grans pintors
- Grans pintors catalans Categoria:Art ja:?? ko:?? ms:Lukisan

Dibuix

La paraula dibuix pot tenir diferents significats:
- Art que instrueix a dibuixar. Dibuixar és projectar o dissenyar graficament. És la plasmació d'una idea.
- Proporció que ha de tenir en les seves parts i mesures la figura de l'objete que es dibuixa o pinta.
- Delineació, figura o imatge executada en clar i forcor, i que s'obtè el nombre del material amb el que es realitza. Dibuix de carbó, de llapis.
- En els encaixos, brodats, teixits, ..., figura i disposició dels treballs que els adornen.
- Conjunt de solcs que hi ha en els extrems de rodadura d'un neumàtic. També:
- Un dibuix a mà alçada és el que es realitza sense recolzar la mà. També dit esbós.
- Un dibuix del natural és el que es fa copiant directament del model.
- Un dibuix lineal és una delineació amb segments de línies geométriques i pel general ajudat de regles, esquadres, cartabons, ...
- El dibuix tècnic és el dibuix realitzat d'acord amb les normes tècniques adients, utilitzat per a la realització de plànols i esquemes.
- Els dibuixos animats son els que es fotografíen en una película succesivament, i que al anar recollint els successius canvis de posició imiten o suggereixen el movimient natural dels essers vius. Un modus de dibuix a mà alçada és el realitzat sobre la marxa, sense correccions posteriors, per viatgers, exploradors, cientifics. A aquest tipus de dibuixos sels coneix com Cuaderns de camp. Com a exemple es poden citar al suec Sven Hedin, a l'alemany Wilhehm Filchner i a l'espanyol Julio Caro Baroja. ja:イラストレーション categoria:geometria categoria:Belles Arts

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs. Queden 243 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1766 - Elx (el Baix Vinalopó): les autoritats derroten una revolta antisenyorial.
- 1888 - Barcelona: s'hi inaugura l'Exposició Universal. :MÓN
- 1808 - Madrid: s'hi produeix un aixecament popular contra les forces napoleòniques ocupants que desencadena la Guerra del Francès.
- 1879 - Madrid: Pablo Iglesias impulsa la fundació del Partido Socialista Obrero Español.
- 1927 - Hollywood (Califòrnia, EUA): s'hi funda l'Acadèmia de les Arts i Ciències Cinematogràfiques.
- 1953 - Amman (Jordània): Hussein ibn Talal, rei efectiu del país des de l'11 d'agost de l'any anterior, ocupa el tron en complir 18 anys.
- 1968 - París (França): s'hi produeixen les manifestacions estudiantils conegudes com el "Maig francès".
- 1989 - Madrid (Espanya): el govern espanyol ratifica el Conveni europeu per a la prevenció de la tortura i els tractes inhumans o degradants.
- 1997 - Oviedo (Astúries, Espanya): l'equip científic d'Atapuerca obté el premi Príncep d'Astúries d'investigació.
- 1998 - Brussel·les (Bèlgica): s'hi crea el Banc Central Europeu per definir i executar la política monetària de l'UE.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1729 - Szcezcin (Polònia): Caterina II la Gran, tsarina de Rússia.
- 1853 - Palma (Mallorca): Antoni Maura, polític espanyol.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 1966 - Barcelona: Miquel Llor, escriptor català. :MÓN
- 1519 - Le Clos-Lucé (Amboise, Vall del Loira, França): Leonardo da Vinci, científic i artista renaixentista italià.
- 1576 - Miranda de Arga (Navarra): Bartolomé Carranza de Miranda, bisbe navarrès.
- 1857 - París (França): Alfred de Musset, poeta francès.
- 1912 - Santander (Cantàbria): Menéndez y Pelayo, filòleg i crític literari espanyol.

Festes:

- Dia de la Comunitat de Madrid ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Maig ja:5月2日 ko:5월 2일 simple:May 2 th:2 พฤษภาคม

Mallorca

(Bandera)	(Escut)
	(En detall)

En detall
Illes Balears

Municipi més gran

Mallorquí, mallorquina

767.253 hab.

3.620'42 Km²

211'92 hab/km²

Municipis

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les illes Balears, per això també se l'anomena la Balear Major.

Prehistòria

A Moleta (Sóller), i a Son Matge (Valldemossa) s'han trobat restes de una etapa arcaica de la prehistòria mallorquina. Els més antics s'han datat al any 5200 aproximadament. Les colonitzacions protohistòriques (grecs, fenicis, cartaginesos, romans) són febles, o bé tardanes. Els balears eren bons foners, i es feren mercenaris dels cartaginesos. Pareix ser que lluitaren al costat d'Aníbal, el general cartaginès que quasi derrotà als romans, arribant a combatre gaire bé a les mateixes portes de Roma. D'aquell temps es la dita: Hannibal ad portas, quan hi ha un perill inminent. No volien cobrar amb diners, i demanaven ser pagats en dones, i vi. Els romans intentaren conquerir l'illa de Mallorca en diferents ocasions, però els balears els causaven grans danys a les naus amb les pedres que tiraven amb les seves fones, finalment el 123 a. C. Quintus Cecilius Metelus, que després seria conegut amb el sobrenom de balearicus, va fer cobrir les naus amb pells, d'aquesta manera va poder desembarcar, i sotmetre als balears.
- Regne de Mallorca
- Rei de Mallorca

Orografia

Mallorca presenta dues serres: La de Tramuntana, amb muntanyes més altes, destaquen el puig Major (1.445 m), i els de Massanella (1.364 m), Tomir (1.102 m), l'Ofre (1.090 m), Galatzó, Alfàbia (1.069), Teix (1.064), Tossals Verds (1.028); i la serra de Llevant; i els plans de Migjorn i es Pla. També s'ha de destacar el massís de Randa, amb el cim de Cura (548 m).

Comarques de Mallorca:

Les comarques a Mallorca, no tenen reconeixement legal, però sí es és consensuada pels geògrafs.
- La capital: Palma
- Pla de Mallorca
- Serra de Tramuntana
- Raiguer
- Migjorn
- Llevant (Mallorca) Vegeu: Llistat de municipis de les Illes Balears

Enllaços externs:

- [http://www.chh.de.free.fr/fun/thumbnails.php?album=4 Picture gallery of Mallorca]
- [http://www.caib.es/ibae/fitxes/mallorca.htm Informació de l'Institut Balear d'Estadística]
- [http://www.fut.es/~jncreus/cap4.html Jaume I]
- [http://www.afuegolento.com/noticias/11/firmas/delreal/379/ El vi, els foners, els romans, Cartago; en castellà]
- [http://www.teatrenu.com/brauapunts.html Aníbal]
- [http://www.iespana.es/web-darder/1999/paginas/Reis%20Mallorca/imagenes/sanc_i_de_mallorca.htm Sanç I de Mallorca]
- [http://www.cilma.net/municipis/ Webs, teléfons, i correus de entitats municipals]
- [http://www.conselldemallorca.net/mediambient/pedra/index.php Plana del Consell de Mallorca]
- [http://www.memoriadelesilles.org/ Memòria Històrica de les Illes Balears]
- [http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Maps_of_Mallorca Mapes de Mallorca] Categoria:Mallorca ja:マヨルカ島