:: wikimiki.org ::

1905

1905

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- Cotlliure (el Rosselló): els pintors Matisse i Derain fan una estada al poble arran de la qual hi neix el fauvisme.
- 24 de novembre - Barcelona: Fets del ¡Cu-Cut!, militars espanyols assalten el local del setmanari "Cu-Cut!" i del diari La Veu de Catalunya i el govern espanyol, suspen les garanties constitucionals a la ciutat i impulsa la Llei de Jurisdiccions. :MÓN
- 25 d'octubre - l'Imperi Rus: els ferroviaris declaren la vaga general (Revolució Russa).

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 21 de juny - París (França): Jean-Paul Sartre, filòsof francès (m. 1980).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1905年 ko:1905년 ms:1905 simple:1905 th:พ.ศ. 2448

Països Catalans

Els Països Catalans són el territori on els seus habitants parlen català, o hi existeixen drets i deures lingüístics per als habitants en eixa llengua. En termes generals, els Països Catalans abasten la Península Ibèrica oriental, entre el riu Segura al sud, i l'estany de Salses al nord, l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses i el de Cabrera), les illes Columbretes, la de Tabarca, així com la ciutat sarda de l'Alguer. L'extensió és de 69.823 quilòmetres quadrats i té, actualment, més d'11 milions d'habitants.

Història, evolució del nom i noms alternatius

El terme Països Catalans es troba documentat per primera vegada en la monumental obra Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I (Madrid, 1876) del valencià Bienvenido Oliver i Esteller, natural de Catarroja (l'Horta Sud) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la Renaixença catalana a finals del segle XIX com a sinònim de «territoris de parla catalana», si bé fou popularitzada per l'assaig Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, publicat el 1962. La dita popular defineix els Països Catalans com «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó». Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul·la implantació. Dels noms utilitzats en els últims dos segles, podem citar-ne, entre d'altres: comunitat llemosina (desterrat a meitat del segle XX per la seua inexactitud històrica i filològica), comunitat catalànica, països o territoris catalanòfons (termes proposats des del valencianisme de meitats del segle XX), o, potser, el terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política: «territoris de parla catalana».

Política

Els Països Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses regions amb diversos graus d'autonomia política, pertanyents als estats espanyol, francès i andorrà. Hi ha un corrent politic que propugna la independència dels Països Catalans i la creació d'un Estat català (vegeu independentisme català). Alguns independentistes proposen l'ús del terme Catalunya per referir-se a la totalitat dels Països Catalans, però aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa. Altres corrents polítics catalanistes utilitzen el terme «Països Catalans» com a sinònim de «territoris de parla catalana», sense considerar que hagin de formar una entitat política independent. Hi ha d'altres corrents polítics que rebutgen directament l'ús del terme «Països Catalans», i qualsevol proposta d'unitat política d'aquests territoris, tot considerant-ho una imposició de Catalunya cap als altres territoris. En els casos més extrems, hi ha sectors que neguen fins i tot la unitat de la llengua catalana.

Límits

- Al nord: Occitània
- Al sud: Múrcia
- A l'est: la mar Mediterrània
- A l'oest: l'Aragó i Castella

Divisió política i administrativa

Tradicionalment i administrativament, els Països Catalans inclouen els següents territoris:
- Catalunya, anomenada habitualment el Principat. Està dividida per una frontera interestatal, establerta pel Tractat dels Pirineus, que separa la Catalunya del Nord (actualment forma el departament dels Pirineus Orientals) de la resta de l'antic Principat.
- El País Valencià, anomenat oficialment Comunitat Valenciana i que és l'Antic Regne de València.
- Les illes Balears i les Pitiüses
- el Principat d'Andorra
- la Franja de Ponent o d'Aragó (en aragonés a Francha de Lebán) Cadascun dels principals territoris té la seva capital: Barcelona (Catalunya), València (País Valencià), Ciutat de Mallorca (illes Balears), Andorra la Vella (Andorra) i Perpinyà (la Catalunya del Nord). La ciutat més important de la Franja de Ponent, o Franja d'Aragó, és Fraga. En un sentit més restringit al domini lingüístic també s'hi inclou:
- el poble de l'Alguer a Sardenya, on s'hi ha preservat una varietat del català, l'alguerès, d'ençà de la conquesta de la ciutat.
- la regió murciana d'El Carxe, on s'hi ha parlat català des d'una gran emigració de llauradors valencians entre els segles XVIII i XIX.

Llengua

La llengua pròpia dels Països Catalans és el català que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellonès, tortosí, etc.; només al País Valencià el gentilici té reconeixement oficial: valencià). S'exceptuen les comarques occidentals i meridionals del País Valencià, on es parla el castellà, i la Vall d'Aran i la Fenolleda, on es parla l'occità. La llengua catalana és l'única llengua oficial a Andorra, és oficial (novament, i després d'un llarg parèntesi, des de 1978) a Catalunya, al costat del castellà; i també és oficial conjuntament amb el castellà al País Valencià i a les illes Balears. No ho és, en canvi, als altres territoris. Per a definir els Països Catalans no es tenen en compte els procesos de castellanització que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com Oriola.

Pàgines que s'hi relacionen

- Història dels Països Catalans
- Pancatalanisme

Enllaços externs

- [http://www.freecatalonia.com Informació sobre els PPCC]
- [http://www.geocities.com/perpinya/mapaplc-com.html Mapa dels Països Catalans]
- [http://www.racocatala.com Lloc de discussió sobre els Països Catalans]
- [http://historiamurcia.blogspot.com Múrcia, un país català frustrat? de Vicenç M. Roselló i Verger]
- [http://www.filmod.unina.it/aisc/ Associazione italiana di studi catalani]
- [http://www.llull.com/llull/estatic/napols/cat/jornades/programaAcademicConvegno.htm VIII Congrés Internacional de l'Associació Italiana d'Estudis Catalans (AISC)] Categoria:Països Catalans

Rosselló

Aquest article és sobre la comarca. Si voleu informació sobre el municipi vegeu Rosselló (Segrià). Rosselló (Segrià) El Rosselló és una comarca catalana situada al sud de l'estat francès. Perpinyà, la ciutat més important i capital, és també la ciutat més important de la Catalunya Nord. Limita amb les comarques catalanes de l'Alt Empordà, el Vallespir i el Conflent, i amb Occitània. El Rosselló, amb les altres comarques de la Catalunya Nord, va deixar de formar part de Catalunya al segle XVII, com a resultat de la pèrdua catalana de la guerra dels Segadors i el resultant tractat dels Pirineus, en la que França i Espanya van dividir Catalunya i se la van repartir.

Municipis del Rosselló

Pàgines relacionades

- Comtat de Rosselló
- Catalunya Nord

Enllaços Externs

- [http://www.vilaweb.com/www/catalunyanord Actualitat local]
- [http://visualiseur.bnf.fr/Visualiseur?Destination=Daguerre&O=7860987&E=JPEG&NavigationSimplifiee=ok&typeFonds=noir Mapa del Roselló al segle XVII] a la [http://www.bnf.fr/ Biblioteca Nacional de França] Categoria:Rosselló

Henri Matisse

Henri Matisse (31 de desembre de 1869 - 3 de novembre de 1954). Pintor francés nascut en Le Cateau-Cambrésis, una petita localitat al nord de França, al si d'una família de comerciants, mundialment conegut com el creador del Fauvisme. El seu primer treball va ser exhibit l'any 1901, i la seua primera exposició l'any 1904. El seu estil, al començament de la seua trajectòria artística, era més aviat tradicional, amb la pràctica del dibuix del natural, encara que més tard evolucionaria (des de que va començar a viure a la Riviera Francesa l'any 1905) fins el més conegut estil amb intensos colors, formes planes i lineals, l'expressió dominant sobre els detalls, paisatges lluminosos, escenes domèstiques i figures. Matisse va viure a Cimiez, a la Riviera Francesa (ara un suburbi de la ciutat de Niça) des del 1917 fins el 1954, any de la seua mort. L'any 1941 li diagnosticaren càncer, per la qual cosa va ser operat i la seua salut esdevingué més feble, pel que va començar a fer collages amb papers tallats (sent Jazz, 1943-1946, la sèrie més famosa amb aquesta tècnica.) Va morir l'any 1954 a Niça. L'any 1960 es va obrir a Niça el Museu Matisse, amb gran part de la seua obra.

Llista parcial dels seus treballs

- Notre-Dame, une fin d'après-midi (1902)
- Mme. Matisse (1905)
- La Finestra Oberta (1905)
- Le bonheur de vivre (1906)
- Madras Rouge (1907)
- La Desserte Rouge (1908)
- La Conversació (1909)
- La Dança II (1910)
- L'Atelier Rose (1911)
- Zorah on the Terrace (1912)
- Le Rifain assis (1912)
- La leçon de musique (1917)
- The Painter and His Model (1917)
- Interior At Nice (1920)
- Odalisque with Raised Arms (1923)
- Yellow Odalisque (1926)
- Robe violette et Anemones (1937)
- Le Reve de 1940 (1940)
- Deux fillettes, fond jaune et rouge (1947)
- Jazz (1947)
- Chapelle du Saint-Marie du Rosaire (1948, completat l'any 1951)
- Beasts of the Sea (1950)
- L'Escargot (1953) categoria:Francesos Categoria:Pintors ja:アンリ・マティス ko:앙리 마티스

24 de novembre

El 24 de novembre és el tres-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-novè en els anys de traspàs. Queden 37 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1905 - Barcelona: militars espanyols assalten el local del setmanari "Cu-Cut!" i de "La Veu de Catalunya".
- 2003 - Barcelona: practiquen l'eutanàsia a Floquet de Neu per estalviar-li el patiment del càncer.
- 2005
- Roma: La Assemblea de la FIRS repeteix la votació de l'admissió definitiva de la Federació Catalana de Patinatge després que el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS), anul·les la votació anterior, realitzada a Fresno, (Califòrnia), i torna a rebutjar la seva admissió.
- Barcelona: Cabília, Còrssega, Kurdistan, els Països Catalans, Palestina, el Sàhara, Sardenya i Sicília hi celebran la 1ª Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat. :MÓN
- 1859 - Londres (Anglaterra): Darwin hi publica L'origen de les espècies.
- 2004 - Irlanda: el govern demana l'oficialitat del gaèlic a la UE.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 1620 - Riudoms (el Baix Camp): Miquel Gran i Peris, conegut com Bonaventura de Barcelona, eclesiàstic català, venerat com a beat Bonaventura. :MÓN
- 1826 - Florència, Itàlia: Carlo Collodi. Periodista i escriptor de llibres infantils, entre ells Les aventures d'en Pinotxo.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS :MÓN
Festes i commemoracions:

- Festa del beat Bonaventura a Riudoms i Vinyols (el Baix Camp) ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Novembre ja:11月24日 ko:11월 24일 simple:November 24 th:24 พฤศจิกายน

Fets del ¡Cu-Cut!

Els Fets del ¡Cu-Cut!, van ocòrrer a Barcelona, el 24 de novembre de 1905, quan els militars van assaltar i saquejar el setmanari satíric ¡Cu-Cut! i el diari La Veu de Catalunya. Mentre a Catalunya, la reacció va provocar la creació de la Solidaritat Catalana, a Espanya el vandalisme dels oficials espanyols va provocar un moviment d'adhesió als assaltants que induí al Govern Maura i al ministre de la Governació, De la Cierva, a suspendre les garanties constitucionals a Barcelona i a impulsar la Llei de Jurisdiccions. L'espurna d'aquesta actuació va ser un acudit del setmanari que ridiculitzava els militars.

Enllaços externs

- [http://www.avui.com/avui/diari/05/mai/19/k200119.htm Article al diari avui] al complir-se 100 anys dels Fets del ¡Cu-Cut! Categoria:Segle XX a Catalunya

Llei de Jurisdiccions

La Llei de Jurisdiccions és una llei que l'any 1905 va impulsar el Govern Maura i al ministre de la Governació, De la Cierva, com a reacció als Fets del ¡Cu-Cut!. La Llei de Jurisdiccions va permetre que tot el que els oficials militars consideressin que atemptava contra la sacrosanta unitat pàtria -i contra ells, com a màxims representants- pogués ser portat davant els tribunals. Categoria:Segle XX a Catalunya

Mn

Crom - Manganès - Ferro
Mn Tc
	Imatge:Mn_taula_periòdica.png Taula completa

General

Nom, símbol, nombre

Manganés, Mn, 25

Sèrie química

Metall de transició

Grup, període, bloc

7, 4 , d

Densitat, duresa Mohs

7470 kg/m³, 6,0

Aparença

Platejat metàl·lic
Aparença

Propietats atòmiques

Pes atòmic

54,938049 uma

Radi mitjà^†

140 pm

Radi atòmic calculat

161 pm

Radi covalent

139 pm

Radi de Van der Waals

Sense dades

Configuració electrònica

Ar]3d⁵4s²

Estats d'oxidació (òxid)

7,6,4,2,3 (àcid fort)

Estructura cristal·lina

Cúbica centrada en el cos

Propietats físiques

Estat de la matèria

Sòlid (generalmente no magnètic)

Punt de fusió

1517 K

Punt d'ebullició

2235 K

Entalpia de vaporització

226 kJ/mol

Entalpia de fusió

12,05 kJ/mol

Pressió de vapor

121 Pa a 1517 K

Velocitat del so

5150 m/s a 293,15 K

Informació diversa

Electronegativitat

1,55 (Pauling)

Calor específica

480 J/(kg·K)

Conductivitat elèctrica

0,695 x 10⁶ m^-1·ohm^-1

Conductivitat tèrmica

7,82 W/(m·K)

1er potencial d'ionització

717,3 kJ/mol

2on potencial d'ionització

1509 kJ/mol

3er potencial d'ionització

3248 kJ/mol

4t potencial d'ionització

4940 kJ/mol

5è potencial d'ionització

6990 kJ/mol

6è potencial d'ionització

9220 kJ/mol

7è potencial d'ionització

11500 kJ/mol

Isòtops més estables

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
⁵²Mn	Sintètic	5,591 dies	ε	4,712	⁵²Cr
⁵³Mn	Sintètic	3,74 x 10⁶ anys	ε	0,597	⁵³Cr
⁵⁴Mn	Sintètic	312,3 dies	ε β^-	1,377 0,697	⁵⁴Cr ⁵⁴Fe
⁵⁵Mn	100%	Mn és estable amb 30 neutrons

El manganés és un element químic de nombre atòmic 25 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mn.

Característiques principals

El manganés és un metall de transició blanc grisenc, semblant al ferro. És un metall dur i molt fràgil, refractari i fàcilment oxidable. El manganés metall pot ser ferromagnètic, però només després de patir un tractament especial. Els seus estats d'oxidació més comuns són +2, +3, +4, +6 i +7, encara que s'han trobat des de +1 a +7; els compostos en els que el manganés presenta estat d'oxidació +7 són agents oxidants molt enèrgics. Dins dels sistemes biològics, el catió Mn⁺² competix sovint amb el Mg⁺². S'empra sobretot aliat amb ferro en acers i en altres aliatges.

Aplicacions

- És important per a la fabricació d'acers. El manganès reacciona amb el sofre present formant sulfur de manganés (MnS), evitant que el sofre reaccioni amb el ferro (augmentant la fragilitat i sent més difícil de forjar); també l'excés pot reaccionar amb el carboni donant carburs de manganés, millorant les propietats mecàniques de l'acer. A més, el manganés té propietats desoxidants i evita la formació de bombolles.
- La major part del manganés s'empra per a obtindre ferromanganès (conté un 80% en Mn). Aquest aliatge de manganés i ferro s'obté per reducció del triòxid de diferro (Fe₂O₃), i el diòxid de manganès, (MnO₂).
- També s'empra en el silicomanganès, un aliatge amb un 60-70% en manganès i un 15-30% en silici.
- Pot estar present en altres aliatges, per exemple amb alumini.
- El diòxid de manganés, MnO₂, s'utilitza com a despolaritzador en piles seques, anomenades també piles tipus Leclanché o de zinc/carboni (Zn/C). També es troba en les piles alcalines o de zinc/diòxid de manganés (Zn/MnO₂).
- El MnO₂ també s'empra en l'obtenció de pintures i en la decoloració del vidre.

Història

vidre] S'ha trobat diòxid de manganès, MnO₂, en pintures rupestres (donant un color negre). També s'han utilitzat al llarg de la història, per exemple pels egipcis i els romans, compostos de manganès per a decolorar el vidre o bé donar-li color. Així mateix s'ha trobat manganès en la menes de ferro utilitzades pels espartans, i es pensa que tal vegada siga a causa d'això l'especial duresa dels seus acers. En el segle XVII, el químic alemany Glauber, va produir per primera vegada permanganat potàssic (KMnO₄), un reactiu de laboratori força utilitzat per les seves propietats oxidants. A mitjan segle XVIII, el diòxid de manganès es va emprar per a la producció de clor. El químic suec Scheele va ser el primer que va descobrir que el manganès era un element, però va ser J. G. Gahn qui el va aïllar per reducció del diòxid amb carboni. A principis del segle XIX es va començar a provar el manganès en aliatges d'acer. El 1816 es va comprovar que enduria l'acer, sense fer-lo més fràgil.

Rol biològic

El manganès és un oligoelement; és considerat un element químic essencial per a totes les formes de vida. S'ha comprovat que el manganès té un paper tant estructural com enzimàtic. Està present en distints enzims, destacant la superòxid dismutasa de manganès (Mn-SOD), que catalitza la dismutació de superòxids, O₂^-; la Mn-catalasa, que catalitza la dismutació de peròxid, H₂O₂; així com en la concavanila A (de la família de les lecitines), on el manganès té un paper estructural. En humans, el manganès s'absorbix en l'intestí prim, acabant la major part en el fetge, d'on es reparteix a diferents parts de l'organisme.

Abundància i obtenció

fetge És el segon metall més abundant en l'escorça terrestre, per darrere del ferro, i està àmpliament distribuït. Es troba en centenars de minerals, encara que només una dotzena té interés industrial. Destaquen: pirolusita (MnO₂), psilomelana (MnO₂·H₂O), manganita (MnO(OH)), braunita (3Mn₂O₃·MnSiO₃), rodonita (MnSiO₃), rodocrosita (MnCO₃), hübnerita (MnWO₄), etc. També s'ha trobat en nòduls marins, on el contingut en manganès oscil·la entre un 15 i un 30%, i d'on seria possible extraure'l. Els països amb majors jaciments de minerals de manganès són Sud-àfrica, Ucraïna i Xina. El metall s'obté per reducció dels òxids amb alumini, i el ferromanganès s'obté també reduint els òxids de ferro i manganès amb carboni.

Compostos

El permanganat de potassi, KMnO₄, és un reactiu de laboratori molt comú a causa de les seues propietats oxidants. El diòxid de manganès, MnO₂ s'empra com a despolaritzador en piles seques. També es pot usar per a decolorar vidre que presenta color verd a causa de la presència de traces de ferro. Aquest òxid també s'empra per a donar color ametista al vidre, i és responsable del color de l'ametista (una varietat del quars). A més, s'utilitza en la producció de clor i oxigen.

Isòtops

El manganès natural conté només 1 isòtop; Mn-55. 18 radioisòtops han estat caracteritzats, sent el Mn-53 el més estable amb un període de semidesintegració de 3.7 milions d'anys, Mn-54 amb un període de 312.3 dies, i Mn-52 de 5.591 dies. La resta d'isòtops radioactius, tenen períodes inferiors a les 3 hores i la majoria d'aquests inferiors a 1 minut. Aquest element també té 3 metaestats. El manganès està inclòs dins el grup d'elements del ferro, que es creu que són sintetitzats dins de gran estrelles poc abans de la seva explosió en forma de supernoves. El Manganès-53 es desintegra en ⁵³Cr amb un període de semidesintegració de 3.7 milions d'anys. A causa d'aquest període relativament curt, ⁵³Mn és un radionúclid extingit. El contingut isotòpic del manganès es combina típicament amb contingut isotòpic del crom, i ha trobat aplicació en la geologia d'isòtops. Variacions en la proporció ⁵³Cr/⁵²Cr i Mn/Cr des d'uns quants meteorits indiquen una proporció de ⁵³Mn/⁵⁵Mn inicial, que suggereix que la relació isotòpica de Mn-Cr hagi resultat de la desintegració in situ del ⁵³Mn en cossos planetaris diferenciats. Per això el ⁵³Mn proporciona evidències addicionals per als processos nucleosintètics immediatament abans de la coalescència del Sistema Solar. El pes atòmic dels isòtops de manganès, varien des de les 46 uma (Mn-46) a 65 uma (Mn-65). El principal mode de desintegració dels isòtops fins l'isòtop estable més abundant, Mn-55, és la captura electrònica i el mode principal dels isòtops més grans és la desintegració beta.

Precaucions

El manganès és un element essencial, sent necessària una aportació d'entre 1 a 5 mg per dia, quantitat que s'aconsegueix a través dels aliments. El manganès en excés és tòxic. Exposicions prolongades a compostos de manganès, de forma inhalada o oral, poden provocar efectes adversos en el sistema nerviós, sistema respiratori, i altres. El permanganat potàssic, KMnO₄, és corrosiu.

Enllaços externs

- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Mn/index.html webelements.com - Manganès (en anglès)]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Mn.html environmentalchemistry.com - (en anglès)]
- [http://www.manganese.org International Manganese Institute (en anglès)] categoria:Elements químics categoria:Metalls ja:マンガン th:แมงกานีส

25 d'octubre

El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs. Queden 67 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1349 - Llucmajor (Mallorca): a l'indret conegut des d'aleshores com es Camp de sa Batalla, s'hi esdevé la batalla de Llucmajor, en la qual les tropes de Pere III el Cerimoniós derroten les de Jaume III de Mallorca, per la qual cosa el primer incorporarà a la Corona catalano-aragonesa el regne de Mallorca.
- 1521 - Mallorca: la Germania proclama Joanot Colom instador del poble, és a dir, cap dels agermanats, com a successor de Joan Crespí, que havia estat assassinat per son germà Francesc Colom.
- 1979 - Catalunya: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
- 2005 - Barcelona: hi detenen l'ex-senador Lluís Maria Xirinacs acusat d'apologia del terrorisme per haver-se declarat "amic d'ETA"; l'alliberaran al cap de dos dies (27 d'octubre) a causa de la seva avançada edat. :MÓN
- 1415 - Azincourt (Pas de Calais, França): Enric V d'Anglaterra hi derrota els francesos (batalla d'Azincourt, guerra dels Cent Anys).
- 1825 - l'Uruguai: el país obté la independència del Brasil.
- 1836 - París (França): instal·len a la place de la Concorde l'obelisc portat del temple de Karnac de Tebes, obsequi del virrei d'Egipte, Mehemed Alí, a canvi d'un rellotge d'alabastre.
- 1837 - Buenos Aires (l'Argentina): hi executen públicament José Vicente Teinafé, ex-governador del Córdoba, son germà Guillermo i el capità Santos Pérez, en ser considerats culpables de l'assassinat del general Juan Facundo Quiroga, esdevingut el 16 de febrer de 1835.
- 1863 - San Salvador (El Salvador): l'exèrcit guatemalenc, després d'un setge de 25 dies, conquereix i saqueja la ciutat.
- 1868 - Baire (Cuba): les tropes espanyoles hi derroten els insurrectes cubans (combat de Baire, guerra de Cuba).
- 1905 - l'Imperi Rus: els ferroviaris declaren la vaga general (Revolució Russa).
- 1917 - Irlanda: elegeixen Eamon de Valera president del Sinn Féin.
- 1927 - oceà Atlàntic, prop de Rio de Janeiro (el Brasil): s'hi enfonsa el transatlàntic italià "Principessa Mafalda" provocant la mort de 314 persones.
- 1936 - Roma (Itàlia) i Berlín (Alemanya): Hitler i Mussolini proclamen l'eix Roma-Berlín.
- 1949 - Londres (Anglaterra): el De Havilland Comet, el primer avió a reacció destinat al transport de passatgers, fa un vol de prova Londres-Trípoli-Londres en 6 hores i 36 minuts, el doble de ràpid que els avions convencionals.
- 1951 - la Gran Bretanya: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya el Partit Conservador, encapçalat per Winston Churchill.
- 1956 - Oslo (Noruega): el Comitè Norueg del Nobel atorga el Premi Nobel de Literatura a Juan Ramón Jiménez.
- 1977 - Madrid (Espanya): el govern i els partits parlamentaris (amb l'aquiescència dels sindicats, CCOO i UGT) hi signen els Pactes de la Moncloa per reduir la conflictivitat laboral, millorar l'economia i consolidar la democràcia || Maynard (Massachusetts, EUA): la Digital Equipment Corporation presenta la computadora VAX.
- 1979 - el País Basc: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.
- 1983 - illa de Granada: els Estats Units envaeixen l'illa.
- 1984 - Itaipú (frontera entre el Brasil i el Paraguai): el dictador del Brasil, João Baptista Figueiredo, i el del Paraguai, Alfredo Stroessner inauguren la central hidroelèctrica més potent del món.
- 1985 - l'Argentina: el president Raúl Alfonsín decreta l'estat de setge durant 60 dies per a superar els intents colpistes.
- 1993 - el Canadà: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya per majoria absoluta el Partit Liberal, encapçalat per Jean Chrétien, que desplaçarà del poder el Partit Conservador || Washington (EUA): Jerry Hall i Robert Stilmann, investigadors de la George Washington University, fan públic que han aconseguit de clonar embrions humans.
- 1994 - la Ciutat del Vaticà (Roma): la Santa Seu anuncia l'establiment de relacions oficials amb l'OAP, sense caràcter plenament diplomàtic || Tegucigalpa (Hondures): els presidents centroamericans i el primer ministre de Belize, hi aproven una declaració sobre pau i desenvolupament a la regió.
- 1997 - el Congo-Brazzaville: per ordre del Tribunal Suprem restablert, investeixen Denis Sassou Nguesso president del país.
- 2001 - Seattle (estat de Washington, EUA): Microsoft llença al mercat el Windows XP.
- 2003 - Heathrow (Londres, Anglaterra): procedents de Nova York hi arriben els tres darrers avions Concorde en servei de British Airways; el 30 de maig del mateix any havien deixat de volar els d'Air France.
- 2005 - l'Iraq: sense actes violents i amb molta participació, s'hi celebra el referèndum en què resultarà aprovada la nova constitució del país, malgrat el vot negatiu de la majoria dels sunnites.

Revolució Russa

La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb l'establiment d'una república que substituí el sistema Tsarista anterior i que porta a l'establiment de la Unió Soviètica. La revolució es pot distingir en dues fases. La primera, anomenada Revolució de febrer, en la qual s'enderroca el règim autocràtic del Tsar Nicolau II i s'estableix una república de caire liberal. En la segona, anomenada Revolució d'octubre, fou una revolució de tipus socialista en la qual els Soviets (controlats principalment pel partit bolxevic) prengueren el poder. Si bé, els principals focus de la revolució foren Petrograd i Moscou, aviat s'extengué a les àrees rurals on els pagesos col·lectivitzaren i redistribuiren la terra.

Revolució de febrer

La revolució de febrer va néixer d’una forma propera a l’esporàdica, quan la gent va sortir a protestar contra el règim tsarista, per la simple raó de la manca d’aliments, la carestia, la fam que passaven. Aquest no va ser, naturalment l’únic factor, ja que com hem exposat, d’entre totes les causes, hi havien les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. Des de gener, ja hi havien hagut vagues diverses per tot Petrograd (nom russificat del germanòfil Sant Petersburg, i vigent de 1914 fins 1924) això va fer crèixer les protestes de febrer. Durant aquest mes, l’esquerra radical i els liberals, abmdós, es van coordinar per extendre la revolta i dur a terme diverses activitats. El 24 de febrer, les protestes s’havien tornat molt violentes i un llarg nombre de residents de les ciutats van mantenir disturbis i enfrontaments contra les forces policials i els soldats. Quan el gruix dels soldats va guarnir la capital Russa, Sant Petesburg, van agregar-se a les protestes, en contraposició al que havia passat el 1905, i aleshores la protesta va agafar un altre aire més revolucionari aconseguint que el 2 de març, el tsar Nicolau II abdiqués. Se’ls havia demanat que a base de foc, aixafessin les revoltes dels protestants, més els desertors de les seves pròpies files, que anaven en augment. La presó, les estacions policials i els jutjats, van ser fortament atacats i saquejades pels revoltats. Veritablement, la seva dissort, va ser precisament que aquesta vegada la punta de llança que tenia, l’Exèrcit, per reprimir, se li va girar en contra, se l’hi havia polititzat i no a favor. La insurrecció de l’Exèrcit, sense la qual no s’hauria liderat amb suficient força el moviment per expulsar el tsar, fou el 27 de febrer. Un dia abans, però, van morir assassinats 50 manifestants a la plaça de Znamenskaya en un cicle de vagues i manifestacions del 23 al 26 de febrer. Així, el mateix 27 de febrer, la insurrecció de les tropes van dur a l’incendi dels edificis Okhranka (la policia secreta de l’Exèrcit Rus), fent que Garrison s’adherís als revolucionaris, i també la creació del sòviet de Petrograd. A més a més, el Príncep Lvov, va encapçalar el mateix 27, un govern provisional, amb Kerenski com a ministre de guerra. L’objectiu d’aquest govern provisional era el de crear una República parlamentària occidentalista, representaven sectors de la burgesia liberal menxevics.

Període Interrevolucionari

Després de la revolució de febrer, el 2 de març, el tsar ha d’abdicar, ja no pot fer res més, li han près el govern. Aleshores, un mes i un dia després, torna Lenin, el 3 d’abril de 1917, quan va publicar les famoses “Tesis d’abril”. Van ser publicades en el diari Pravda. En aquestes, va fer un anàlisis de com s’haurien de desenvolupar el polítics, ara que s’iniciava una nova etapa. A més a més, parla d’aconseguir una revolució socialista afavorint el repartiment de terres i rebutjant la guerra. L’experiment, però, acaba aqui, ja que el 30 del mateix mes, s’anuncia en una nota de Miliukov, que el govern es trenca. El 5 de maig, doncs, se’n forma un de nou on Kerensky torna a obtenir el ministeri de guerra i el de la flota. Així, del 3 de juny al 24, es dona el Primer Congrés dels Sòviets russos a Petrograd; mentrestant, Kerensky farà les seves primeres maniobres militars: es decideix el 16 de juny a atacar les forces Austro-Hongareses, una aventura que acabarà el 2 de juliol, casualment, dia en el que Trotsky es fa Bolxevic. Kerensky, a banda de no treure’n res, es guanya un enfrontament amb el sector conservador de l’Exèrcit, liderat per Lavr Kornilov. Dos dies després, hi hauran protestes i manifestacions en contra del govern a Petrograd. Però destaca que, avançant dos dies més en el calendari, L’Imperi Austro-hongarès, juntament amb els Alemanys, contraataquen Rússia, que estarà en un estat de pànic i squejarà la ciutat ucrainesa de Tarnopol. Així, s’ordena l’arrest de líders bolxevics. El set de juliol, el Príncep Lvov, dimiteix, després de ser el primer ministre de dos governs. És l’hora de Kerensky, que el substitueix. Pel que fa a Trotsky, en vint dies d’afiliació, ja va aconseguir ésser detingut, juntament amb Lunacharskii (22 de juliol). El mes d’agost, es desenvolupà en base a dos fets que es varen succeïr; en primer lloc, acabà el segon govern de coalició, en aquest cas de caire socialista, el dia 26, i l’endemà, hi ha un intent de cop d’estat fracassat per el general Lavr Kornilov, que va anar amb tropes de soldats retirats. Aquest fou arrestat i empresonat. Així arribem al mes previ a la Revolució d’Octubre: setembre. El mateix 1 de setembre, Rússia serà declarada una República. Tres dies després, Trotsky, en el seu ascens meteòric dins el bloc bolxevic, en temps rècord, és alliberat juntament amb la resta, de la presó, i esdevé cap del Sòviet de Petrograd. Finalment, el 25 de setembre es forma un tercer govern de coalició.

Revolució d'octubre

La Revolució d'octubre, liderada per Lenin i el partit bolxevic, estava basada en les idees de Karl Marx i marcà el començament d'una onada de revolucions comunistes al llarg del Segle XX. Contrariament a la Revolució de febrer, no fou un procés espontani, sinó que fou fruit de la planificació i la coordinació. Lenin pas a pas, va anar construint la revolució pel seu compte. El 9 d’Octubre de 1917, va aconseguir que el Comitè Central Bolxevic, aprovés per deu vots a dos, l’insurrecció armada. De l’11 al 13 d’octubre, es va donar el Congrés de Sòviets de la regió del Nord. Dos dies després el 15, es forma el Comitè Militar Revolucionari, encapçalat, qui sinó, per Lleó Trotsky. Serà finalment el 25 d’octubre, quan s’iniciarà la presa del Palau d’Hivern. Kerensky, decidí enviar l’Exèrcit, per protegir la ciutat, que estava dispersat per la capital russa. De totes maneres, no es va produïr el 25 d’octubre, sinó el 7 de novembre, el fet és que en aquella època, Rússia encara feia servir el calendari Julià, sense haver adaptat les reformes del Papa Gregori XIII. Aquell 25 d’octubre, els insurrectes es feren amb els punts claus de la ciutat, com per exemple els edificis més rellevants. Sabem, doncs, que a les 21:30 d’aquest dia, les tropes es fan amb el Palau d’Hivern. D’aquesta manera, van provocar la fugida de Kerensky. L’endemà, el 26 d’octubre, es duu a terme el Segon Congrès de Sòviets. Aqui, els menxevics i la dreta social revolucionària, decideixen caminar per separat en protestes unitàries. Mentrestant, el mateix dia, es conformarà el Govern Bolxevic, en el qual serà Lenin el cap visible de l’Estat, president (establint les bases per la creació de la URSS el 1923), junt amb quatre personalitats destacades; en primer lloc, Lleó Trotsky que s’encarregaria dels afers estrangers, Lunacharskii que tractaria el tema de l’educació, Rikov com a ministre d’interior, i un tal Iosif Vissarionovich Stalin, Comissari de la Gent sobre Afers de les Nacionalitats. El seu nom originari, però, era Ioseb Jughashvili. El futur, li deparava un rol importantíssim en el sí de la història russa. Fins el 30 d’Agost de 1918, el govern liderat per Lenin, va dur a terme dues obres importants en el sí de la consolidació de la Revolució, com també del Partit Bolxevic en el poder sota la “dictadura del proletariat”. En primer lloc, Lenin va procedir al repartiment de terres entre els camperols pobres, sense indemnitzar els latifundistes, seguidament, el 3 de març de 1918, signaria la pau amb Alemanya, en el que s’anomena el tractat de Brest-Litovsk. En aquest tractat, Rússia finalment es retirava del tot de la Primera Guerra Mundial, quelcom que es demanava a crits des del poble, ja feia temps. Rússia no en va sortir econòmicament gaire afavorida puix que va perdre regions força fructíferes, però Lenin, pretenia com hem dit, consolidar la Revolució al poder i maniobrar a partir d’allí. Així, qualsevol intervenció de fora era un obstacle que s’havia de treure de sobre. Lenin, que va veure el poder del seu partit, disminuït en les eleccions a l’Assamblea Constituent, a banda de suprimir-la, va decidir anar fent desaparèixer tota la sèrie de partits no bolxevics, com ara els burgesos. Això, va fer crispar aquests sectors. Fanya Kaplan, membre del Partit Socialista Revolucionari, va ser la que el 30 d’agost de 1918, decepcionada per la progressiva retallada de drets, engega tres tres a Lenin durant un míting. L’impacten dos, un a l’espatlla i l’altre al pulmó. Lenin va ser traslladat a la seva residència privada, al Kremlin, rebutjant anar a l’hospital, ja que creia que allí l’esperaven més assassins. Lenin, sobreviuria, tot i que cada cop amb una salut més anormal.El mateix any, el 1918, l’RSDLP, es transforma en l’arxiconegut Partit Comunista de Russia, que el 1925 seria el PC de la URSS, fins adoptar, el 1952, el nom definitiu. Tot i això, no evitarà la Guerra Civil Russa, que es va començar a desenvolupar la primavera de 1918, després de que es creés l’Exèrcit Roig, el 28 de gener de la mà de Lenin, en un intent de controlar un poder clau com er a l’Exèrcit per tal de mantenir el poder. Sabia que això li havia permès arribar allí, com li havia près el tron al tsar. I què se’n va fer del tsar Nicolau II? En un primer moment, quan el març de 1917 abdica, marxa a Tobolsk, Siberia l’agost d’aquell any junt amb la seva família per ordres del govern de Kerenski. Allí van estar fins la Revolució d’Octubre, quan aleshores, presoners del govern bolxevic, es varen moure, juntament amb el seu sèquit a Yekaterinburg al sòtan de la casa de camp de Nicolái Ypatiev. Allí 11 soldats afusellen tota la família alineant-los el 17 de juliol de 1918. En un primer moment no varen morir tots, com per exemple les filles, que es diu que duien tantes joies, que aquestes les varen protegir de les bales. Aleshores haurien mort, incluida Anastàsia, a cops de baioneta i de culata de pistola. Varen ésser enterrats per que no els trobéssin després d’haver-los roixat amb àcid sulfúric.

Guerra civil

La Guerra Civil Russa és el període que es desprèn dels fets de la revolució de 1917, al no triomfar en totes les regions el règim bolxevic. Dels llocs on no governaven va sorgir una contrarrevolució després que els bolxevics es fessin amb Petrograd i Moscou. La guerra civil va començar la primavera de 1918 en un context molt complex, i va acabar el 1922 amb la victòria de l'exèrcit bolxevic i la futura fundació de l'URSS.

La Guerra Civil Russa: els dos blocs

La desinabilització de l’antic exèrcit rus va produir l’aparició de bandes organitzades d’oficials i soldats, dedicades al saqueig. Però aquestes van ser reforçades per forces angleses i franceses enviades a Rússia per a la lluita contra els alemanys, que van canviar els seus objectius contra el nou ordre imperant. A aquests exèrcits, s’hi van unir antics oficials tsaristes, aristòcrates, liberals bugesos i també socialistes revolucionaris a més d’estudiants. Amb aquests integrants, va formar-se l’Exèrcit Blanc, que va ser reforçat per partidaris i forces armades dels Estats independitzats. Enfront d’aquests, es trobava una força a penes creada, molt desorganitzada i pitjor fornida: l’Exèrcit Roig. La superioritat inicial dels blancs va ser poc utilitzada per la manca d’una direcció única i un pla concret, fruït de l’heterogeneïtat dels seus components. Al contrari, la gran capacitat de mobilització i resolució dels problemes d’instrucció, d’armament i proveïment, manifestada per la direcció de la revolució, va fer que aconseguíssin rebutjar tots els fronts i arribessin fins i tot a les portes de Varsòvia. L’eficàcia de l’Exèrcit Roig, encara improvisada, va posar de relleu la capacitat organitzativa i el rigor funcional d’un “teòric” com Trotski, de ràpid ascens (una tasca que no fou reconeguda a partir dels anys vint); a més a més va pesar el suport que la pagesia aportava, ja que estava temorosa, el govern revolucionari havua aguditzat els ressorts de l’economia de l’estat, i havia adoptat un seguit de mesures d’excepció. El manteniment d’aquestes mesures en un règim en formació va fer néixer desequilibris crònics i noves oposicions.

Del comunisme de guerra a la NEP (Nova Política Econòmica)

Si a la primera guerra mundial havia indicat la feblesa de l’economia i les infraestructures russes, la guerra civil les va fer enfonsar encara més, a causa de la disminució de la producció industrial, la reducció dels camps conrerats i la impossibilitat d’importació pel bloqueig enemic. Les necessitats de la guerra, com també els principis de govern comunista, van causar l’establiment d’un sistema sòcio-econòmic conegut com a “Comunisme de Guerra”. Les mesures per a l’augment de la producció van centrar-se en la naciónalització de les grans empreses; van posar sota control dels comitès obrers la resta. Els esforços per armar i alimentar l’Exèrcit van absorbir una gran part de la producció. Per assegurar l’abastiment i posar terme al mercat negre, es va crear la figura del Narkomprond, encarregat de realitzar les requises; s’obligava al lliurament dels excedents que els kulaks ocultaven, pagant preus molt baixos. Al mateix temps, va implantar-se un règim de racionament rigorós. Quan la guerra civil va poder considerar-se com a acabada el 1920, la nova república estava esgotada, l’economia, en bancarrota. Els canals de distribució havien desaparegut (les ciutats subministraven manufactures al camp i aquest no alimentava, llevat de fer-ho mitjançant requises als nuclis urbans), la direcció empresarial estava militaritzada, les mines estaven abandonades o arruïnades i els transports es trobaven desmantellats. En el desè Congrés del Partit Comunista de Rússia, celebrat el 1921, la direcció va emprendre la direcció del país mitjançant la Nova Política Econòmica (NEP). No es tracta pas d’un sistema preconcebut i estudiat fins als últims detalls. Ben al contrari, va ser un seguit consecutiu de mesures, no sempre en la mateixa direcció, algunes preses per compensar, consolidar o abandonar-se d’altres. En el punt més important de la NEP, sens dubte, va ser l’acceptació de la iniciativa privada en la petita i mitjana indústria, el comerç minorista i l’agricultura. L’estat es reservava, en canvi, la titularitat dels sectors cabdals i la gran indústria, els tancs, els transports i tot el comerç exterior. El descontentament de la pagesia per l’ús de les requises forçades va solucionar-se substituïnt la coacció per un impost en espècies a partir de 1922, el 10% de la producció; l’excedent restant podia ser venut al mercat lliure, ja conegut. Aquesta mesura va animar la productivitat, a més de potenciar el comerç de productes manufacturats; la indústria es va posar en marxa, sobretot en funció de les necessitats de la pagesia. La gran feblesa era el poc desenvolupament de la indústria pesada, fonament de tota de tota economia moderna i sector principal de formació del proletariat obrer, es base del règim comunista. Encara nacionalitzada, se li va aplicar uns criteris de productivitat capitalista –encontra dels assoliments socials dels mateixos treballadors- així va nèixer l’anomenat “Capitalisme d’Estat”, i nombrosos trusts van confirmar la seva activitat sota control governamental; aquesta tendència va ser reforçada per la inversió estrangera capitalista.

Notes finals

Lenin i Trotsky creien que l'objectiu del socialisme a Rússia no es podia aconseguir sense exportar amb èxit la revolució a altres països. No obstant, amb l'arribada al poder d'Stalin, s'abandonà aquesta idea.

Cronologia de la revolució russa

Les dates són d'acord amb el calendari julià, vigent a Rússia fins el 1918. Va 12 dies per darrere del calendari Gregorià durant el Segle XIX i 13 dies darrere durant el Segle XX.

Antecedents previs

- 1855 - Comença el regnat del Tsar Alexandre II
- 1861 - Abolició de la servitud.
- 1881 - Alexandre II és assassinat. El succeeix Alexandre III
- 1883 - Es forma la primera agrupació russa de caire marxista.
- 1894 - Comença el regant de Nicolau II
- 1898 - Primer congrés del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (POSDR)
- 1900 - Fundació del Partit Socialrevolucionari Rus (PSR)
- 1903 - Segon congrés del POSDR. Es produeix una divisió entre Bolxevics i Menxevics.
- 1904-1905 - Guerra Russo-Japonesa
- 1905 - Revolució Russa de 1905. :Gener - Diumenge Roig a Petrograd. :Juny - Es produeix l'alçament del Cuirassat Potemkin a Odessa al Mar Negre :Octubre - Vaga general. Es forma el Soviet de Petrograd. :: - El Tsar accepta la constitució d'un parlament, la Duma - Manifest d'octubre
- 1906 - Primera Duma. Primer Ministre - Petr Stolypin. Comença la reforma agraria
- 1907 - Segona Duma, de febrer a juny.
- 1907 - Tercera Duma, fins el 1912.
- 1911 - Stolypin és assassinat.
- 1912 - Quarta Duma, fins el 1917. La divisió entre Bolxevics i Menxevics esdevé definitiva.
- 1914 - Alemanya declara la guerra a Rússia.
- 1915 - Després de serioses derrotes, Nicolau II es declara sí mateix Comandant en cap.
- 1916 - Gregory Rasputin mor.

Cronologia de 1917

Gener :Vagues i detencions a Petrograd Febrer : Revolució de febrer :26 de febrer -- moren 50 manifestants a la plaça Znamenskaya :27 de febrer -- L'exercit es nega a disparar als manifestants i bona part deserta. Presons, tribunals de justícia i casernes policials són preses per les masses revoltades. ::A Okhranka varis edificis són incendiats i la guardia dona suport als revolucionaris. ::A Petrograd es forma el primer Soviet de treballadors. Març :1 de març -- Ordre No.1 del Soviet de Petrograd :2 de març -- Nicolau II abdica. Es forma un govern provisional amb el primer ministre el princep Lvov Abril :3 d'abril -- Lenin retorna del seu exili i publica les seves Tesis d'abril. :20 d'abril -- L'actitut bel·licista del ministre d'affers exteriors Miliukov desestabilitza i fa caure el govern provisional. Maig :5 de maig -- Es forma un nou govern provisional. Kerensky esdevé ministre de la guerra i de la marina. Juny :3 de juny -- Primer congrés dels Soviets de tota Rússia a Petrograd. El congrés durarà fins al 24 de juny. :16 de juny-- Kerensky ordena una ofensiva contra les forces Austro-Hungareses (inicialment amb èxit) Juliol :2 de juliol -- S'acaba l'ofensiva russa. Trotsky s'uneix al partit Bolxevic. :4 de juliol -- Manifestacions en contra del govern provisional a Petrograd :6 de juliol -- Contratac alemany i austro-hongarès. S'ordena la detenció dels principals liders bolxevics. :7 de juliol -- Lvov renuncia al càrrec i Kerensky esdevé el nou Primer Ministre. :22 de juliol -- Trotsky i Lunacharskii són detinguts. Agost :26 d'agost -- S'acaba el segon govern de coalició. :27 d'agost -- Cop d'estat abortat del general Lavr Kornilov el qual és detingut i empresonat. Setembre :1 de setembre -- Russia declara la república. :4 de setembre -- Trotsky i altres liders bolxevics són alliberats. Trotsky esdevé el líder del Consell dels Soviets de Petrograd. :25 de setembre -- Es forma el tercer govern de coal·lició. Octubre :10 d'octubre -- El Comité Central Bolxevic aprova la insurrecció armada. :11 d'octubre -- Congrés dels Soviets del Nord de Rússia, fins al 13 d'ocubre. :20 d'octubre -- Primera trobada del Comité Militar Revolucionari de Petrograd. :25 d'octubre -- S'inicia la Revolució d'octubre. El Comité Militar Revolucionari envia els treballadors armats i els soldats a capturar els edificis claus de Petrograd. El Palau d'hivern és atacat a les 9:40 del matí. Kerensky abandona Petrograd. :26 d'octubre -- Segon Congrés de Soviets. Els Menxevics i el membres del SR se'n van en senyal de protesta amb els actes dels dies anteriors. Es proclama el govern dels soviets - El Consell dels Comissaris del Poble - (dominat pels bolxevics i amb Lenin al capdavant).

Enllaços externs

- [http://www.marxists.org/history/ussr/index.htm Arxiu d'història soviètica a www.marxists.org]
- [http://www.marxists.org/archive/reed/works/1919/10days/index.htm Deu dies que conmogueren el món, de John Reed] Categoria:Rússia Categoria:Revoltes Categoria:Comunisme Categoria:Revolucions ja:ロシア革命

Mn

Crom - Manganès - Ferro
Mn Tc
	Imatge:Mn_taula_periòdica.png Taula completa

General

Nom, símbol, nombre

Manganés, Mn, 25

Sèrie química

Metall de transició

Grup, període, bloc

7, 4 , d

Densitat, duresa Mohs

7470 kg/m³, 6,0

Aparença

Platejat metàl·lic
Aparença

Propietats atòmiques

Pes atòmic

54,938049 uma

Radi mitjà^†

140 pm

Radi atòmic calculat

161 pm

Radi covalent

139 pm

Radi de Van der Waals

Sense dades

Configuració electrònica

Ar]3d⁵4s²

Estats d'oxidació (òxid)

7,6,4,2,3 (àcid fort)

Estructura cristal·lina

Cúbica centrada en el cos

Propietats físiques

Estat de la matèria

Sòlid (generalmente no magnètic)

Punt de fusió

1517 K

Punt d'ebullició

2235 K

Entalpia de vaporització

226 kJ/mol

Entalpia de fusió

12,05 kJ/mol

Pressió de vapor

121 Pa a 1517 K

Velocitat del so

5150 m/s a 293,15 K

Informació diversa

Electronegativitat

1,55 (Pauling)

Calor específica

480 J/(kg·K)

Conductivitat elèctrica

0,695 x 10⁶ m^-1·ohm^-1

Conductivitat tèrmica

7,82 W/(m·K)

1er potencial d'ionització

717,3 kJ/mol

2on potencial d'ionització

1509 kJ/mol

3er potencial d'ionització

3248 kJ/mol

4t potencial d'ionització

4940 kJ/mol

5è potencial d'ionització

6990 kJ/mol

6è potencial d'ionització

9220 kJ/mol

7è potencial d'ionització

11500 kJ/mol

Isòtops més estables

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
⁵²Mn	Sintètic	5,591 dies	ε	4,712	⁵²Cr
⁵³Mn	Sintètic	3,74 x 10⁶ anys	ε	0,597	⁵³Cr
⁵⁴Mn	Sintètic	312,3 dies	ε β^-	1,377 0,697	⁵⁴Cr ⁵⁴Fe
⁵⁵Mn	100%	Mn és estable amb 30 neutrons

El manganés és un element químic de nombre atòmic 25 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mn.

Característiques principals

Aplicacions

Història

Rol biològic

Abundància i obtenció

Compostos

Isòtops

Precaucions

El manganès és un element essencial, sent necessària una aportació d'entre 1 a 5 mg per dia, quantitat que s'aconsegueix a través dels