:: wikimiki.org ::

1990

1990

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 9 de març - Manresa (el Bages), Terrassa (el Vallès Oriental) i Badalona (el Barcelonès): Terra Lliure atempta contra els jutjats d'aquestes ciutats.
- 21 d'abril - Catalunya: amb protestes d'alguns ciutadans, Felip de Borbó visita Girona -on pren possessió del títol de príncep de Girona-, el monestir de Montserrat (el Bages) i Barcelona.
- 22 d'abril - Catalunya: Felip de Borbó va a Balaguer (la Noguera) i Cervera (la Segarra), on pren possessió dels títols de Senyor de Balaguer i comte de Cervera; després visita Montblanc (la Conca de Barberà).
- 18 de juny - Barcelona: s'hi funda la Universitat Pompeu Fabra.
- 5 d'octubre - Tarragona: s'hi publica el primer número del diari "Nou Diari". :MÓN
- 11 de febrer - Ciutat del Cap (Sud-àfrica): alliberen Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri a Robben Island.
- 11 de març - Lituània: aquest país s'independitza de la Unió Soviètica.
- 15 de març - el Brasil: Fernando Collor de Mello n'és escollit president.
- 27 de març - Miami (la Florida, EUA): TV Martí hi comença a emetre propaganda anticastrista envers Cuba.
- 3 d'octubre - Alemanya: culmina la reunificació del país.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 de juny - Barcelona: Manuel de Pedrolo, escriptor català.
- 27 d'octubre - Barcelona: Xavier Cugat, músic català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 de juny - Barcelona: Manuel de Pedrolo, escriptor català.
- 27 d'octubre - Barcelona: Xavier Cugat, músic català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1990 ja:1990年 ko:1990년 simple:1990 th:พ.ศ. 2533

Països Catalans

Els Països Catalans són el territori on els seus habitants parlen català, o hi existeixen drets i deures lingüístics per als habitants en eixa llengua. En termes generals, els Països Catalans abasten la Península Ibèrica oriental, entre el riu Segura al sud, i l'estany de Salses al nord, l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses i el de Cabrera), les illes Columbretes, la de Tabarca, així com la ciutat sarda de l'Alguer. L'extensió és de 69.823 quilòmetres quadrats i té, actualment, més d'11 milions d'habitants.

Història, evolució del nom i noms alternatius

El terme Països Catalans es troba documentat per primera vegada en la monumental obra Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I (Madrid, 1876) del valencià Bienvenido Oliver i Esteller, natural de Catarroja (l'Horta Sud) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la Renaixença catalana a finals del segle XIX com a sinònim de «territoris de parla catalana», si bé fou popularitzada per l'assaig Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, publicat el 1962. La dita popular defineix els Països Catalans com «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó». Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul·la implantació. Dels noms utilitzats en els últims dos segles, podem citar-ne, entre d'altres: comunitat llemosina (desterrat a meitat del segle XX per la seua inexactitud històrica i filològica), comunitat catalànica, països o territoris catalanòfons (termes proposats des del valencianisme de meitats del segle XX), o, potser, el terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política: «territoris de parla catalana».

Política

Els Països Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses regions amb diversos graus d'autonomia política, pertanyents als estats espanyol, francès i andorrà. Hi ha un corrent politic que propugna la independència dels Països Catalans i la creació d'un Estat català (vegeu independentisme català). Alguns independentistes proposen l'ús del terme Catalunya per referir-se a la totalitat dels Països Catalans, però aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa. Altres corrents polítics catalanistes utilitzen el terme «Països Catalans» com a sinònim de «territoris de parla catalana», sense considerar que hagin de formar una entitat política independent. Hi ha d'altres corrents polítics que rebutgen directament l'ús del terme «Països Catalans», i qualsevol proposta d'unitat política d'aquests territoris, tot considerant-ho una imposició de Catalunya cap als altres territoris. En els casos més extrems, hi ha sectors que neguen fins i tot la unitat de la llengua catalana.

Límits

- Al nord: Occitània
- Al sud: Múrcia
- A l'est: la mar Mediterrània
- A l'oest: l'Aragó i Castella

Divisió política i administrativa

Tradicionalment i administrativament, els Països Catalans inclouen els següents territoris:
- Catalunya, anomenada habitualment el Principat. Està dividida per una frontera interestatal, establerta pel Tractat dels Pirineus, que separa la Catalunya del Nord (actualment forma el departament dels Pirineus Orientals) de la resta de l'antic Principat.
- El País Valencià, anomenat oficialment Comunitat Valenciana i que és l'Antic Regne de València.
- Les illes Balears i les Pitiüses
- el Principat d'Andorra
- la Franja de Ponent o d'Aragó (en aragonés a Francha de Lebán) Cadascun dels principals territoris té la seva capital: Barcelona (Catalunya), València (País Valencià), Ciutat de Mallorca (illes Balears), Andorra la Vella (Andorra) i Perpinyà (la Catalunya del Nord). La ciutat més important de la Franja de Ponent, o Franja d'Aragó, és Fraga. En un sentit més restringit al domini lingüístic també s'hi inclou:
- el poble de l'Alguer a Sardenya, on s'hi ha preservat una varietat del català, l'alguerès, d'ençà de la conquesta de la ciutat.
- la regió murciana d'El Carxe, on s'hi ha parlat català des d'una gran emigració de llauradors valencians entre els segles XVIII i XIX.

Llengua

La llengua pròpia dels Països Catalans és el català que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellonès, tortosí, etc.; només al País Valencià el gentilici té reconeixement oficial: valencià). S'exceptuen les comarques occidentals i meridionals del País Valencià, on es parla el castellà, i la Vall d'Aran i la Fenolleda, on es parla l'occità. La llengua catalana és l'única llengua oficial a Andorra, és oficial (novament, i després d'un llarg parèntesi, des de 1978) a Catalunya, al costat del castellà; i també és oficial conjuntament amb el castellà al País Valencià i a les illes Balears. No ho és, en canvi, als altres territoris. Per a definir els Països Catalans no es tenen en compte els procesos de castellanització que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com Oriola.

Pàgines que s'hi relacionen

- Història dels Països Catalans
- Pancatalanisme

Enllaços externs

- [http://www.freecatalonia.com Informació sobre els PPCC]
- [http://www.geocities.com/perpinya/mapaplc-com.html Mapa dels Països Catalans]
- [http://www.racocatala.com Lloc de discussió sobre els Països Catalans]
- [http://historiamurcia.blogspot.com Múrcia, un país català frustrat? de Vicenç M. Roselló i Verger]
- [http://www.filmod.unina.it/aisc/ Associazione italiana di studi catalani]
- [http://www.llull.com/llull/estatic/napols/cat/jornades/programaAcademicConvegno.htm VIII Congrés Internacional de l'Associació Italiana d'Estudis Catalans (AISC)] Categoria:Països Catalans

9 de març

El 9 de març és el seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-novè en els anys de traspàs. Queden 297 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1966 - Barcelona: les autoritats franquistes reprimeixen una assemblea d'estudiants que se celebrava al convent dels Caputxins de Sarrià; aquests fets es coneixen com la caputxinada.
- 1990 - Manresa (el Bages), Terrassa (el Vallès Oriental) i Badalona (el Barcelonès): Terra Lliure atempta contra els jutjats d'aquestes ciutats. :MÓN

Manresa

(Bandera)	(Escut)
(En detall)	(En detall)

Localització de Manresa respecte el Bages
Bages

Manresà, manresana

68.505 hab.

41,66 Km²

1.644,38 hab/Km²

238 m

Entitats de població

Manresa és la capital de la comarca del Bages, a Catalunya. La seva població era de 68.505 habitants l'any 2004. El seu terme municipal, ocupa una superfície de 41,66 Km².

Geografia

Ciutat situada al Pla de Bages, al cor de Catalunya. El riu Cardener passa pel sudoest de la ciutat , tot i que el municipi utilitza per a beure l'aigua del riu Llobregat, recollida al seu pas per Balsareny i transportada a Manresa per La Sèquia fins al Parc de l'Agulla. L'orografia urbana està clarament marcada per l'existència de varis turons (Puigcardener, Puigmercaldal, Puigterrà, Puigberenguer i Tossal dels Cigalons ).

Població

D'acord amb l'actualització del padró municipal la ciutat tenia l'any 2004 un total de 68.505 habitants. padró

Administració

L'[http://www.ajmanresa.org Ajuntament de Manresa] està situat en un edifici històric a la Plaça Major. En ple nucli antic. Hi ha la seu del [http://www.ccbages.org Consell Comarcal del Bages]

Mitjans de comunicació

El [http://www.regio7.com Regió 7] és un diari d'orígen manresà, i dirigit a les comarques de la catalunya central. [http://www.ctvl.org/tvmanresa/ Televisió de Manresa] és una emisora local integrada dins de Regió 7. [http://www.latele.cc TLB] és una emisora d'abast supra-comarcal. S'autodefineixen com l'emisora de Manresa, el Bages i el Berguedà. El [http://www.elpou.net Pou de la Gallina] és una revista mensual d'abast manresà. El [http://www.manresa.ca Manresa.ca] és el portal de Manresa i de la comarca del Bages. [http://www.guiamanresa.com www.guiamanresa.com] és una guia cultural, comercial i social de la ciutat Manresa i de la Catalunya Central.

Monuments i llocs d’interès

Són d'especial interès;
- La ruta Medieval;
- La Seu [http://www.guiamanresa.com/laseu El salvament de la Seu] Web temàtica sobre el salvament de la Seu de Manresa l'any 1936.
- El Pont Vell
- El Pont Nou
- El Carrer del Balç
- La Muralla
- La ruta Barroca;
- La Cova de Sant Ignasi
- El Museu Comarcal de Manresa
- El Palau de Justícia
- L'Ajuntament
- Ca l'Oller
- La Capella del Rapte
- La Capella de Sant Ignasi Malalt
- La ruta Modernista;
- Cal Jorba
- El Casino
- Casa Lluvià
- Casa Torrents (La Buressa)
- Convent de Santa Clara
- Museu de la Tècnica

Fires i Festes

- Febrer; [http://www.festesdelallum.org Festes de la Llum] (festa major d'hivern) i [http://www.aixada.com/ Fira de l'aixada] (mercat medieval)
- Setmana santa; Processó
- Agost; Festa major i Festa Major Alternativa.
- Octubre; Festival internacional de cinema negre de manresa [http://www.cinemanresa.con]
- Octubre; Setmana solidària, fira d'ONGs
- Octubre; Ecoviure [http://www.ecoviure.org]
- Novembre; Fira d'espectacles d'arrel tradicional [http://www.tradifiramanresa.com] Categoria:Bages

Terrassa

Terrassa és una ciutat catalana situada a la comarca del Vallès Occidental, de la qual comparteix capitalitat amb la veïna Sabadell. La seva àrea d'influència arriba al quart de milió de persones. L'any 2005 ha comportat per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants, amb la qual cosa passa a ser la primera ciutat en habitants del Vallès.

Emplaçament

Terrassa es troba situada al sud del massís de Sant Llorenç del Munt sobre la riera de les Arenes, a 286 metres sobre el nivell del mar i a 41° 33' 40" latitud nord i 2° 0' 29" longitud est. El seu terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb els de Matadepera, Mura i Vacarisses; a l'est amb Sabadell i Castellar del Vallès; al sud amb Sant Quirze del Vallès, Rubí i Ullastrell, i a l'oest amb Viladecavalls i Vacarisses. Les zones forestals ocupen el sector més nord-occidental del terme; la part septentrional s'integra dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Història

Les primeres notícies de l'actual Terrassa provenen de l'època dels romans, que fundaren la ciutat d'Ègara sobre un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s'han trobat algunes monedes. També s'han trobat algunes restes paleolítiques al voltant del torrent de Vallparadís, prop d'on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere i el castell cartoixa de Vallparadís. Durant el segle XIX Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d'aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l'edifici de l'Ajuntament (1902), l'Escola Industrial (1904), el Gran Casino (1920), el Teatre Principal (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.

Coordenades
Altitud	286 m
Latitud	41º33' 40 Nord
Longitud	2º 0'29 Est

L'1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s'annexionà part del terme del poble de Sant Pere de Terrassa (l'antiga Ègara, que tenia 4.400 habitants l'any 1900). Sabadell se n'annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n'Oriac...) i Rubí una altra (Castellnou). Durant alguns períodes d'oficilitat dels topònims en castellà, ha estat anomenada «Tarrasa». L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle V ja hi havia el bisbat d'Ègara, on se celebrà l'any 614 el Concili d'Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, al segle VIII. La seu de l'antic bisbat d'Ègara era el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

Barris de Terrassa (nucli urbà i voltants)

Districte 1
- Plaça de Catalunya i Escola Industrial
- Cementiri Vell
- Centre
- Vallparadís
- Antic Poble de Sant Pere segle VIII segle VIII segle VIII segle VIII Districte 2
- Montserrat
- Vilardell
- Torre-sana
- Ca n'Anglada Districte 3
- Can Parellada
- Les Fonts (part del barri és dins el terme municipal de Sant Quirze del Vallès)
- Can Jofresa
- Guadalhorce
- Can Palet II
- Xúquer
- Segle XX
- Can Palet Districte 4
- Ca n'Aurell
- La Maurina
- La Cogullada
- Roc Blanc
- Can Palet de Vista Alegre Districte 5
- Sant Pere
- Pla del Bon Aire
- Can Roca
- Poble Nou i Zona Esportiva
- Torrent d'en Pere Parres
- Can Boada del Pi
- Can Gonteres
- Pla del Bon Aire i el Garrot Districte 6
- Les Arenes, la Grípia i Can Montllor
- Sant Llorenç
- Sant Pere Nord
- Ègara
- Can Tusell

Govern municipal

Segons les darreres eleccions municipals (2003), la composició de l'Ajuntament és la següent:
- PSC-PM 13 regidors (34.298 vots, 43,59%)
- CiU 5 regidors (14.084 vots, 17,90%)
- ICV-EPM 3 regidors (10.091 vots, 12,82%)
- PP 3 regidors (9.713 vots, 12,34%)
- ERC-AM 3 regidors (8.517 vots, 10,82%) Formen el govern municipal la coalició PSC-ICV-ERC i l'alcalde és Pere Navarro, del PSC.

Esports

L'esport que ha donat més renom a la ciutat és l'hoquei herba, del qual ha estat la ciutat pionera a Catalunya i Espanya. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, Terrassa va ser la subseu olímpica de l'hoquei herba. El gran nombre de jugadors terrasssencs d'hoquei que han participat a les diferents edicions dels Jocs Olímpics han fet que la ciutat sigui coneguda com la "[http://www.terrassa.org/terrassaalmon/esport/olimpica.htm ciutat més olímpica del món]". Actualment militen en la Divisió d'Honor del campionat espanyol de lliga els següents equips terrassencs:
- Atlètic Terrassa Hockey Club (també l'equip femení)
- Club Deportiu Terrassa (també l'equip femení)
- Club Egara
- Egara 1935 D'altres esports on hi ha participació destacada són el futbol, amb el Terrassa Futbol Club, el bàsquet, amb l'Sferic Terrassa, i el waterpolo, amb el Club Natació Terrassa.

Festa Major

La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de Sant Pere i dura de divendres a dimecres; el diumenge n'és el dia central, quan té lloc la diada castellera al Raval de Montserrat. Se celebra en honor dels sants patrons de la ciutat, que són sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí. El dilluns de Festa Major, l'endemà del primer diumenge després de Sant Pere, és festivitat local. El programa de la Festa Major s'ha anat consolidant amb els anys i sempre comença amb la baixada del drac de Sant Llorenç del Munt i acaba amb el castell de focs i la típica cantada d'havaneres i rom cremat, servit per la corporació municipal. Més informació a [http://www.terrassa.org/cultura/cultura/3-6/3-6-1/protocols%20fm/protocols-fm.htm Origens i protocols de la Festa Major de Terrassa]

Terrassa, plaça castellera

La ciutat, tot i no tenir pertànyer a l'area castellera tradicional, compta des de 1979-80 amb dues de les colles castelleres capdavanteres del país, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Terrassa, que rivalitzen entre elles cada any durant la diada castellera de la Festa Major.

Comunicacions

Pel que fa al transport terrestre, Terrassa està comunicada amb Barcelona a través de dues autopistes, la C-58 i la C-16 (aquesta última, de peatge). La C-16 forma part de la via europea E-9, que uneix Barcelona amb el túnel del Cadí i França.

Accessos per carretera

- Des de Barcelona: :Autopista C-58 Barcelona-Terrassa (gratuïta) :Autopista C-16 Barcelona-Sant Cugat-Terrassa, pels túnels de Vallvidrera (peatge)
- Des de Lleida: :AP-2, connexió amb les autopistes AP-7 i C-58 :A-2, connexió amb la C-243 (Martorell-Terrassa)
- Des de França-la Jonquera-Girona: :AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)
- Des de Tarragona: :AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)

Ferrocarril

Respecte al ferrocarril, Terrassa disposa d'una estació de passatgers de la línia C-4 de la RENFE (molt properament s'iniciarà la construcció d'una segona estació). També hi ha l'estació terminal de la línia S1 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb una segona estació a la zona universitària, actualment en període de construcció; d'aquí a pocs anys la línia es perllongarà amb dues noves estacions, una que connectarà amb la RENFE i la segona que arribarà al barri de Can Roca, al nord de la ciutat).

Transport públic interior

Dins de la ciutat operen un total de tretze línies d'autobús. Actualment el servei el realitza l'empresa Transports Municipals d'Egara. Les línies actualment vigents són:

Sant Llorenç - Rambla d'Ègara - Hospital
les Arenes - la Grípia - Rambla d'Ègara
les Arenes - la Grípia - la Maurina
Can Parellada - Can Palet - Rambla d'Ègara - Can Boada
Pla del Bon Aire - Poble Nou - Rambla d'Ègara - Can Trias
Can Tusell - Sant Pere Nord - Rambla d'Ègara - la Cogullada
Nord - Sud (Pla del Bon Aire - Dr. Robert - Can Jofresa)
Avingudes (Can Jofresa - Avingudes - Rambla d'Ègara - Can Jofresa)
Avingudes (Can Palet - Can Jofresa - Rambla d'Ègara - Avingudes - Can Palet)
les Fonts - Dr. Robert
Can Gonteres - Rambla d'Ègara
Can Palet de Vista Alegre - Rambla d'Ègara
Pla del Bon Aire - Mercat - Can Parellada

Enllaços externs

- [http://www.terrassa.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.tmesa.com/home.asp?Idioma=CA&Diseno= Transports Municipals d'Egara]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p12.lli_ens Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08279 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.infoterrassa.com Infoterrassa]
- [http://meteo.infoterrassa.com El Temps a Terrassa]
- [http://www.egaraweb.net EgaraWeb.net | El Portal de Terrassa]
- [http://www.terrassa.org/200milpersones/index.htm Terrassa arriba als 200.000 habitants]
- [http://avcanparellada.terrassa.net/index.htm Associació de Veïns de Can Parellada] Categoria:Terrassa [http://media.quands.com/2005/02/terrassa-hipermapa.jpg Imatge aèria]

Vallès Oriental

El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya. La capital és Granollers.

Població

Segons l'IDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya), d'un total de 285129 habitants censats l'any 1996 a la comarca del Vallès Oriental, són:
- Nascuts a Catalunya: 66,7%
- Nascuts a la resta de l'Estat: 31,2%
- Nascuts a l'estranger: 2,1%

Turisme

Pel que fa al turisme, la comarca del Vallès Oriental està englobada en la zona d'estudi Catalunya interior i muntanya, que rep una afluència turística al voltant del 5,36% del que rep Catalunya. Aquest percentatge és molt baix, tenint en compte que per sota només es troba la zona Costa de Garraf que rep el 4,36% de turistes, però que en quant a extensió de territori és molt més petita.

Vegetació

La vegetació natural del Vallès Oriental és la pròpia de l'àrea mediterrània, amb predomini de l'alzina, alzina surera i pi blanc. Es troben algunes rouredes al Montnegre. Al Montseny, també es troben rouredes i alguns boscos de faigs i avets.

Enllaços externs

- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=8104190004&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=2&V1=41 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.vallesoriental.com Diari digital del Vallès Oriental] Categoria:Vallès Oriental

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona. Es tracta de la comarca més poblada i industrialitzada del principat. Limita al nord amb el Vallès Occidental i Oriental; a l'est amb el Maresme i la Mediterrània, i per l'oest i el sud amb el Baix Llobregat.

Enllaços externs

- [http://www.ccbcnes.org/ Lloc web del Consell Comarcal]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=2&V1=13 El Barcelonès a l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p03.mapa_comarques?via=1&codcoma=8101360009&err=0 Dades de la Generalitat de Catalunya] Categoria:Barcelonès

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs. Queden 254 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1486 - Guadalupe (Extremadura): Ferran II hi promulga la sentència arbitral que posa fi a les guerres remences.
- 1990 - Catalunya: amb protestes d'un sector de la ciutadania, Felip de Borbó visita Girona -on pren possessió del títol de príncep de Girona-, el monestir de Montserrat i Barcelona. :MÓN
- 753 aC - Roma (Itàlia): segons la tradició, Ròmul i Rem funden la ciutat.
- 1960 - el Brasil: Brasília esdevé oficialment la capital del país i Rio de Janeiro ho deixa de ser.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 1824 - Barcelona: Anselm Clavé, músic i polític català, fundador dels Cors de Clavé. :MÓN
- 1915 - Chihuahua (estat de Chihuahua, Mèxic): Antonio Rudolfo Quinn Oaxaca, conegut com Anthony Quinn, actor estatunidenc d'origen mexicà (m. 2001).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1910 - Redding (Connecticut, EUA: Samuel Langhorne Clemens, conegut com Mark Twain, escriptor estatunidenc (n. 1835).
- 1918 - prop de Cappy (Somme, la Picardia, França): Manfred Albrecht Freiherr von Richthofen, conegut com el Baró Roig, aviador alemany, considerat el millor pilot de la Primera Guerra Mundial, en ser abatut el Fokker que pilotava (n. 1892).

Festes i commemoracions:

- Sant Anselm
- Sant Silví màrtir
- Sant Conrad de Parzham ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Abril ja:4月21日 ko:4월 21일 simple:April 21 th:21 เมษายน

Felip de Borbó i Grècia

Sa Altesa Reial el Príncep Felip de Borbó i de Grècia és el príncep hereu del Regne d'Espanya, nascut a Madrid el 30 de gener de 1968. És el tercer fill del rei Joan Carles i de la reina Sofia. Va rebre el títol de príncep d'Astúries l'1 de novembre de 1977. El 30 de gener de 1986, al fer divuit anys, va jurar fidelitat a la Constitució i al Rei, davant de les Corts Generals de Madrid. És licenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid. Va ser membre de l'equip olímpic de vela espanyol als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on hi desfilà a l'inauguració com abanderat. El 22 de maig de 2004 es va casar amb Letizia Ortiz i Rocasolano que es va convertir en princesa de Girona, amb qui el 31 d'octubre de 2005 va tenir una filla, l'infanta Elionor.

Títols Catalans

Als Països Catalans, el príncep hereu de la corona s'anomena, tradicionalment, Príncep de Girona, Duc de Montblanc, Comte de Cervera i Senyor de Balaguer, tot i que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya no en fa cap esment. El príncep Felip va assumir aquests títols l'abril de 1990 a les ciutats de Girona, Cervera i Balaguer. L'estada a Montblanc, però, es va suspendre, i el Príncep Felip de Borbó va visitar la població sis anys més tard, el 8 de setembre de 1996, per l'aniversari de l'arribada de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc. Al marge d'aquests títols, també ostenta el de Príncep de Viana.

Príncep de Girona

En resposta a una invitació del President de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol el 21 d'abril de 1990, el príncep Felip de Borbó va visitar l'ajuntament de Girona, i davant del ple, presidit per l'alcalde de Girona Joaquim Nadal i el propi President de la Generalitat, va elogiar la tradició pactista de Catalunya perquè és "la llibertat amb responsabilitat" i "una de les nostres fonts jurídiques, socials i humanes més exemplars per establir un clima de convivència". Durant aquesta visita a Girona es van produir diversos incidents entre assitents que portaven estelades i la policia espanyola que van acabar amb dues detencions. També va visitar la Universitat de Girona, el Monestir de Montserrat i el Parlament de Catalunya on va afirmar que "Catalunya és el que els catalans volen que sigui". El Príncep Felip de Borbó, és de fet el primer Borbó que ha ostentat el títol de Príncep de Girona, ja que tradicionalment els Borbons no han près possesió ni han fet servir aquest títol. Quant Sa Altesa Reial el Príncep de Borbó i Grècia sigui rei, si ho fés amb el nom de Felip, es donaria el cas que mentre a la Corona de Castella li correspondria el nom de Felip VI, segons la numeració de la Corona d'Aragó li correspondria el nom de Felip Vè.

Comte de Cervera

El 22 d'abril de 1990, el príncep Felip de Borbó va visitar Cervera, on va rebre sorprès, la salva d'honor que van disparar els trabucaires de Solsona a la plaça de la Universitat de Cervera així com el seu ajuntament, a on en presència de l'alcalde de Cervera, Joan Salat, va dirigir-se als catalans dient que "no només no heu de renunciar a les vostres peculiaritats, a aquesta nacionalitat catalana que tant estimeu i estimem tots, sinó que també entre tots l'hem d'enfortir". El mateix dia va visitar la Universitat de Cervera, a on es van produïr alguns incidents entre efectius policials espanyols i catalans que portaven estelades que van acabar amb la detenció de 12 persones. El Príncep es va referir al fet que la Universitat de Cervera va ser creada després que els Decrets de Nova Planta de Felip V de Castella avantpassat seu, clausurés totes les Universtitats catalanes.

Duc de Montblanc

El 8 de setembre de 1996, dia de l'aniversari de l'arribada de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, el Príncep Felip de Borb%C3%B3, en la seva visita de quatre hores a la comarca de la Conca del Barberà i Balaguer, l'única de les viles de Catalunya de les quals Felip de Borbó deté el títol (duc de Montblanc) i que encara no havia visitat. Acompanyat per l'alcalde de Montblanc, Andreu Mayayo, Felip de Borbó va assistir a una missa oficiada per l'arquebisbe de Tarragona, Ramon Torrella. També va visitar el monestir de Santa Maria de Poblet, on es troben enterrats el monarques catalans. Des d'aquesta data, es va convertir en el primer Borbó que ostenta el títol de Duc de Montblanc, al assumir-lo, sense cap cerimònia oficial d'investidura. Anteriorment cap Borbó no havia près possesió ni havia fet servir aquest títol.

Senyor de Balaguer

El 22 d'abril de 1990, també va visitar l'ajuntament de Balaguer a on en presència de l'alcalde de Balaguer, Miquel Aguilar, va elogiar la tradició catalana que "combina l'arrelament amb l'universalisme", fent referència a l'expansió mediterrània de la Catalunya medieval.

Altres Títols

Príncep de Viana

Al Regne de Navarra el príncep hereu de la corona s'anomena Príncep de Viana.

Príncep d'Astúries

L'article 57.2 de la Constitució Espanyola de 1978 proclama que el primogènit de la Corona o príncep hereu des del naixement o des que s'esdevingui el fet que origini I'evocació, tindrà la dignitat de Príncep d'Astúries i els altres títols vinculats tradicionalment al successor de la Corona d'Espanya. Cal indicar que és 'de facto' aquesta Constitució, la que parla per primera vegada a l'història de la Corona d'Espanya, ja que fins llavors cap text legal no parla de la Corona d'Espanya ni tampoc del Regne d'Espanya, sinó que tots esmenten les Corones de Castella, Aragó i Navarra i els Regnes de Castella, Aragó i Navarra.

Referències

[http://francescferrer.net/pub/cat/noticies/notis-detall.asp?Item=761&seccio=Noticies El Príncep de Girona] - Article del Senador Francesc Ferrer i Gironés [http://www.ub.es/mercanti/Constitucio/Directconsti.html Constitució Espanyola] - Departament de Dret Constitucional de la [http://www.ub.es/ Universitat Autònoma de Barcelona] [http://www.avui.com Diari Avui] 22, 23 i 29 d'abril de 1990, pàgines 8, 8 i 6 respectivament. [http://www.casareal.es/casareal/ppebg.html S.A.R. Príncep d'Astúries] - Pàgina oficial (en castellà) Borbó, Felip de Categoria:Prínceps ja:フェリペ (アストゥリアス公)

Príncep de Girona

Orígens

El títol de Príncep de Girona ve de la Corona_d%27Arag%C3%B3, concretament de quant l'any 1351, el rei Pere el Cerimoniós, va nomenar al seu hereu i li va atorgar el títol de Duc de Girona, el qual abraçava territoris dels comtats de Girona, Besalú, Empúries i Osona. Al volum I de les Constitucions i Altres Drets de Cathalunya, a l'apartat de Genealogia dels Reys d'Aragó i Comtes de Barcelona, es cita, a la Genealogia de Joan I, fill del rei Pere III, que aquest tingué amb Violant, un fill anomenat Jaume, 'lo qual intitularen Delphi de Girona. El 19 de febrer del 1416, el rei Ferran I, el d’Antequera, va considerar que el títol de duc era insuficient, i el va enaltir erigint el Principat de Girona.
Situació Actual
Des del 21 d'abril de 1990, aquest títol l'ostenta el Príncep Felip de Borbó, que és de fet el primer Borbó que ha ostentat el títol de Príncep de Girona, al assumir-lo, sense cap cerimònia oficial d'investidura, l'abril del 1990, tot i que no en fa cap mena d'ús públic. Anteriorment cap Borbó no havia près possesió ni havia fet servir aquest títol.
Vegeu també

- Comtes de Barcelona
- Comtat de Girona
- Comtat de Besalú
- Comtat d'Empúries
- Comtat d'Osona
- Girona
- Besalú
- Empúries
- Osona
Enllaços externs

- [http://www.geocities.com/deulonder2000/ppcc/comtats/comtats.html Història dels comtats catalans] Categoria:Comtes de Girona Categoria:Prínceps Categoria:Dret català Categoria:Història de Catalunya

Bages

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya. La seva capital és Manresa, té 35 municipis, i inclou dues subcomarques el Moianès i el Lluçanès. És una comarca amb indústria minera amb explotacions de potassa a Súria i a Sallent, i amb moltes colònies tèxtils al llarg del Llobregat i alguna al Cardener, els dos rius que reguen la comarca. Quant a cultius, hi predomina el cultiu de secà; la vinya, els cereals i les oliveres. Limita al nord amb el Berguedà; a l'est amb l'Osona; al sud amb el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat; al sudoest amb l'Anoia, i al oest amb el Solsonès.

Enllaços externs

- [http://www.ccbages.org/ Lloc oficial del Consell Comarcal del Bages]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=2&V1=07&PDF=FALSE&VOK=Confirmar Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://pie.xtec.es/satis/ac/llegenda/disseny.htm Llegendes del Bages]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p03.mapa_comarques?via=1&codcoma=8100750006&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.manresa.ca Actualitat a Manresa]
- [http://www.guiamanresa.com/guia/bages/municipis/index.htm Guia dels Municips dels Bages i de la Catalunya Central] Categoria:Bages

Barcelona

Bandera oficial de la ciutat de Barcelona	Escut oficial de Barcelona
(En detall)	(En detall)

Localització de Barcelona respecte el Barcelonès
Barcelonès

Gentilici

Barceloní, barcelonina

1.578.546 hab.

100,39 Km²

15.724,14 hab/Km²

9 m

Entitats de població

m m m Barcelona () és una ciutat situada a la costa de la mar Mediterrània al nord-est de la Península Ibèrica i és la capital política de Catalunya. En la ciutat s'hi troben les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. També és capital de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona.

Emplaçament geogràfic

Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat i Besòs, limita al nord amb el riu Besòs i els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs; al sud amb la Zona Franca, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat; a l'est amb el mar, i a l'oest amb Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès. El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo com a punt més alt: 512 metres), el pla i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que juntament amb el litoral del mar tanquen els límits de la ciutat. La part del pla més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). Prop del litoral s'aixeca la muntanya de Montjuïc (173 metres).

Història

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans. En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I a.C., sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou enmurallada per ordre de Claudi. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potencia econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durnat uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al periode comtal A partir del segle XVI la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 y 1651, y posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714)), que comportà l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya. Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica amb la progressiva industrialització, ja al segle XIX, que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929. L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra. Després d'una posguerra dura Barcelona inicià una fase de desarrollisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infrastuructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

Esdeveniments

- 1888 Exposició Universal
- 1929 Exposició Universal
- 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola
- 1952 Congrés Eucarístic
- 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
- 1992 Jocs Olímpics
- 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
- 2004 Fòrum Universal de les Cultures
- 12 de febrer Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona
- 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona

Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística. Ildefons Cerdà Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren alguns barris històrics):
- Ciutat Vella: el Raval, el barri Gòtic, la Ribera i la Barceloneta.
- L'Eixample: Sant Antoni, Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família, Fort Pienc.
- Sants-Montjuïc: Can Tunis, Montjuïc, Hostafrancs, Sants, Poble Sec, la Zona Franca, la Font de la Guatlla.
- Les Corts: les Corts, Pedralbes.
- Sarrià - Sant Gervasi: Sarrià, Galvany, Sant Gervasi de Cassoles, El Putget, la Bonanova, Vallvidrera.
- Gràcia: Vallcarca, la Salut, Gràcia, el Camp d'en Grassot.
- Horta-Guinardó: Horta, el Carmel, la Teixonera, el Guinardó, la Vall d'Hebron, Montbau, Sant Genís
- Nou Barris: la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Verdum.
- Sant Andreu: el Congrés, La Sagrera, Sant Andreu de Palomar.
- Sant Martí: Sant Martí de Provençals, el Clot, el Camp de l'Arpa, el Poble Nou, la Verneda, la Ciutadella, Nova Icària, Diagonal Mar

Llocs d’interès

Barri antic

Diagonal Mar Al Barri Antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la Plaça Reial. L'edifici modernista més emblemàtic del Barri Antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic. ----

Montjuïc

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc)i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instl.lacions esportuives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992¨, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MACBA), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec). ---- Poble Sec

Ciutadella

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal. D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.

---- Arc de Triomf

Port Olímpic

Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.
- Hotel Arts
- Torre Mapfre
- Casino de Barcelona
- Maremàgnum

---- Maremàgnum

L'Eixample

L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample. Antoni Gaudí

---- Antoni Gaudí

Passeig de Gràcia

Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:
- La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
- La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
- La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
- La més coneguda, però, és la Casa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La Pedrera". La Pedrera

---- La Pedrera

Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però nomès es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen. Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial a Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial d'UNESCO a Barcelona:
- Casa Milà (La Pedrera)
- Hospital de Sant Pau
- Palau Güell
- Palau de la Música Catalana
- Parc Güell

Esport

Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el número de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou hi caben 98,600 persones. Hi ha un altre club a Barcelona, l'Espanyol, amb el seu nom complet: Reial Club Deportiu Espanyol.

Transport

A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior. Barcelona és un centre important de Renfe (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des de fa poc temps Madrid amb Lleida (a la Catalunya occidental), i s'espera que arribi a Barcelona per l'any 2007. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies de Barcelona. La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves línies: el Trambaix i el Trambesòs.

Pàgines relacionades

- Comtat de Barcelona
- Llistat d'alcaldes de Barcelona

Enllaços externs

- [http://www.bcn.es/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0801930008&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08019 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.geocities.com/medit1976/index.htm Arquitectura Barcelona] - Cronologia d'arquitectura catalana i biografies d'arquitectes catalans, des del gòtic fins a l'arquitectura contemporània Categoria:Barcelona ja:バルセロナ ko:바르셀로나 simple:Barcelona

Catalunya

Catalunya, anomenada tradicionalment Principat de Catalunya, és un territori històric situat a la costa nord-est de la península Ibèrica dividit administrativament en dos territoris: la Comunitat Autònoma de Catalunya a Espanya i la Catalunya Nord a França. Hom, quan parla de Catalunya actualment, es refereix sobretot al territori sota l'administració de la Generalitat de Catalunya, que és l'únic que duu aquest nom com a oficial. Per altra banda, diferents territoris del que avui es coneix com a Franja de Ponent han format part en successius moments històrics tant del Principat de Catalunya, com actualment, d'Aragó.

Política i Administració

El territori històric de Catalunya està dividit en la Catalunya Nord, o Catalunya del Nord, (administrada per França des del Tractat dels Pirineus, de 1659) i la Catalunya del Sud (administrada pel regne d'Espanya des del Decret de Nova Planta, de 1716).
- La Catalunya del Sud és formada una de les comunitats autònomes d'Espanya, anomenada també Catalunya. Les institucions de govern d'aquesta constitueixen la Generalitat de Catalunya. Aquest territori es troba dividit administrativament en províncies (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) i subdividit en comarques. Les llengües oficials son el català i el castellà, i també l'aranès (occità) a la Vall d'Aran.
- En canvi, administrativament, la Catalunya del Nord constitueix, juntament amb la comarca occitana de la Fenolleda, un simple departament de l'estat francès (Pirineus Orientals, el núm. 66).

Ciutats

- Catalunya:
- Barcelona capital de la comunitat autònoma, i de la província del mateix nom.
- Girona, Lleida, Tarragona (altres capitals de província)
- Olot, Sabadell, Terrassa, Reus, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet.
- Catalunya del Nord:
- Perpinyà, capital del departament.
- Prada de Conflent

Geografia

Prada de Conflent
- Límits: al nord amb Andorra i França (Occitània), al sud amb el País Valencià, a l'est amb la mar Mediterrània i a l'oest amb l'Aragó. Les coordenades dels seus extrems són 3º 19' 59,94 de longitud est per a l'extrem oriental, 0º 9' 41,69 de longitud est per a l'extrem occidental, 42º 51' 45,97 de latitud nord per a l'extrem septentrional i 40º 31' 27,56 de latitud nord per a l'extrem meridional.
- Sistemes muntanyosos:
- Pirineus, amb el Canigó i la Pica d'Estats, de 3143 metres d'altitud, el cim mes alt de Catalunya.
- Montserrat, Montseny
- Maestrat
- Rius principals
- Tet
- Fluvià
- Ter
- Llobregat
- Foix
- Francolí
- Gaià
- Ebre, i els seus afluents la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, Segre, Valira.

Història

Aquests són els principals fets de la història de Catalunya (vegeu Història de Catalunya per una exposició més completa).

Edat Mitjana

Formació de Catalunya

La formació de l'Imperi Carolingi (768-814) és l'origen de la Marca Hispànica, que després serà Catalunya, territoris de frontera de caràcter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independència militar i jurídica. El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es recupera Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagorça, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Perelada i Rosselló. El 897 és la data mítica de l'inici de la unificació territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, Guifré I el Pelós, donat que reuní els comtats d'Urgell i Cerdanya (870-897) i de Barcelona i Girona (878-879). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran hereditaris, primer pas vers la independència. Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona (947-992), nét de Guifré, patirà la destrucció de Barcelona per part d'Almansor el 985. Demanà l'ajut del vassallatge al rei franc, però no el rebrà. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet demanà la renovació del vassallatge a canvi de protecció (maig del 987), Borrell II no contestarà mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, però a la pràctica representà la independència "de facto" de Catalunya respecte els francs. Durant els segles X a XII, el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos mètodes la resta de comtats i el comte de Barcelona es declara prínceps de la jerarquia nobiliària. El 1258, en el Tractat de Corbeil entre Lluís IX de França i representants de Jaume I, Jaume I renuncia als territoris d’Occitània, excepte Montpeller, a canvi d'una renúncia més teòrica que una altra cosa sobre els hipotètics drets que pogués tenir sobre Catalunya com a hereu dels carolingis. És la independència política reconeguda oficialment, tard, quan ja Catalunya bastia un imperi i feia 3 segles que funcionava autònomament.

Dins de la Corona d'Aragó

1137: Unió dinàstica amb la Corona d'Aragó: en unir-se en matrimoni Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II (el monjo). Peronella tenia un any en ser promesa. segles XIII i XIV: conquesta de Mallorca i València, expansió pel Mediterrani

Edat Moderna

segles XV i XVI: unió dinàstica amb Castella (inicialment el 1492, definitivament el 1714) segle XVII: Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus (1659) i divisió de Catalunya entre França i Espanya segle XVIII: Guerra de Successió i Decret de Nova Planta. Pèrdua de les llibertats nacionals.

Edat Contemporània

segle XIX: Catalunya és pionera de la industrialització a Espanya. segle XX:
- Mancomunitat de Catalunya
- Segona República Espanyola, i Estatut d'Autonomia de 1932.
- XXXX comentari sobre situació Cat del N durant 2a guerra Mundial ?? XXX
- Guerra Civil Espanyola
- Dictadura de Franco
- Transició democràtica espanyola i Estatut d'Autonomia de 1979.
- Espanya, i amb ella Catalunya Sud, va entrar en la Comunitat Econòmica Europea (precedent de la Unió Europea) el 1986. Catalunya Nord ja hi havia entrat amb França com a membre fundador.

Pàgines que s'hi relacionen

- Bandera catalana
- Comunitat autònoma de Catalunya
- Catalunya del nord
- Comarques de Catalunya
- Embassaments de Catalunya
- Els Segadors
- Història de Catalunya
- Indumentària tradicional
- Llengua catalana
- Marca Hispànica
- Rius de Catalunya
- Zones humides

Enllaços externs

- [http://flickr.com/groups/catalunya/ Imatges de Catalunya]
- [http://www.idescat.net/ Idescat.net] - Lloc web de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) Categoria:Catalunya ja:カタルーニャ州 simple:Catalonia zh-min-nan:Catalunya

Balaguer

(Bandera)	Escut oficial de Balaguer
(En detall)	(En detall)

Localització de Balaguer respecte la Noguera
Noguera

Gentilici

Balaguerí, balaguerina

14.540

57,3 Km²

253,7 hab/Km²

233 m

Entitats de població

Balaguer és la capital de la comarca de la Noguera i el segon municipi més poblat de la Província de Lleida. La ciutat està comunicada per la C-13 i per la línia ferroviària Lleida-La Pobla de Segur.

Enllaços externs

- [http://www.balaguer.net/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=2504040003 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=25040 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.radiobalaguer.com/ Pàgina web de l'emissora de ràdio municipal]
- [http://visualiseur.bnf.fr/Visualiseur?Destination=Daguerre&O=31170383&E=JPEG&NavigationSimplifiee=ok&typeFonds=noir Mapa de Balaguer al segle XVII] a la [http://www.bnf.fr/ Biblioteca Nacional de França] Categoria:Noguera

Noguera

(Bandera)	Escut oficial de la Noguera
(En detall)	(En detall)

Localització de la Noguera a Catalunya
Altres comarques catalanes

Municipi més gran

Noguerenc, noguerenca

Població (2004)

36.394 hab.

Superfície

1.784,06 Km²

Densitat (2004)

20,40 hab/km²

Municipis

Segarra

(Bandera)	Escut oficial de la Segarra
(En detall)	(En detall)

Localització de la Segarra a Catalunya
Altres comarques catalanes

Municipi més gran

20.166 hab.

722,67 Km²

27,90 hab/km²

Municipis

La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a la província de Lleida. Està situada en un altiplà i la seva extensió històricament era més extensa que l'actual. El clima és continental amb hiverns freds i estius càlids, les pluges oscil.len entre els 350 i 450 mm l'any. La vegetació predominant és els camps de cereals amb clapes de bosc de pins i algun alzinar. |{

Senyor de Balaguer

Orígens

Montblanc

(Bandera)	(Escut)
(En detall)	(En detall)

Localització de Montblanc respecte la Conca de Barberà
Conca de Barberà

Gentilici

Montblanquí, montblanquina

6.479

91,11 Km²

71,11 hab/Km²

350 m

Entitats de població

Conca de Barberà

Enllaços externs

- [http://www.cccb.net:/consells/conca/cat/cat_2/fra_cat_2.html Pàgina web del Consell comarcal de la Conca de Barberà]
- [http://www.conca.altanet.org/ Web cultural de la comarca]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=6&cod=8101670005 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=2&V1=16&PDF=FALSE&VOK=Confirmar Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya] Categoria:Conca de Barberà

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs. Queden 196 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1990 - Barcelona: es funda la Universitat Pompeu Fabra. :MÓN
- 1942 - Washington (USA): el president Franklin D. Roosevelt autoritza que el Cos d'Enginyers de l'Exèrcit, sota la direcció del general Leslie R. Groves, tiri endavant el Projecte Manhattan per a la fabricació de la bomba atòmica.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Festes:

---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Juny ja:6月18日 ko:6월 18일 simple:June 18 th:18 มิถุนายน

Universitat Pompeu Fabra

L'Universitat Pompeu Fabra (UPF) creada el 18 de juny de 1990, és una universitat pública situada a Barcelona, actualment s'hi poden cursar 28 titulacións, entre enginyeries, diplomatures i llicenciatures, a més a més de masters, postgraus i doctorats.

Titulacions

- Titulacions ciències:
- Biologia
- Titulacións ciències socials:
- Administració i Direcció d'Empreses
- Ciències del Treball (segon cicle)
- Ciències Empresarials
- Ciències Empresarials
- Ciències Polítiques i de l'Administració
- Comerç Internacional (títol propi)
- Comunicació Audiovisual
- Doble Diplomatura en Ciències Empresarials i Relacions Laborals
- Dret
- Economia
- Gestió i Administració Pública
- Investigació i Tècniques de Mercat (segon cicle)
- Periodisme (segon cicle)
- Prevenció de Riscos Laborals (segon cicle) (títol propi)
- Relacions Laborals
- Turisme
- humanitats
&n