:: wikimiki.org ::

1992

1992

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 15 de març - Catalunya: s'hi celebren eleccions al Parlament de Catalunya; CiU les guanya amb majoria absoluta.
- 20 de maig - Londres (Anglaterra): el Futbol Club Barcelona guanya a l'estadi de Wembley la primera copa d'Europa de futbol amb un gol de Koeman contra la Sampdoria de Gènova.
- 25 de juliol - Barcelona: s'hi inaguren els Jocs Olímpics.
- 9 d'agost - Barcelona: s'hi clausuren els Jocs Olímpics. :MÓN
- 1 de gener - l'Argentina: el peso hi substitueix l'austral com a moneda.
- 11 de setembre - el Pakistan i nord de l'Índia: fortes tempestes monzòniques hi causen la mort d'un parell de milers de persones.
- 28 de setembre - Katmandú (el Nepal): s'hi estavella un Airbus-300 pakistanès i en moren els 167 passatgers i tripulants.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 21 de juny - Sueca (l'Horta): Joan Fuster, escriptor valencià. :MÓN
- 21 de desembre - Londres (Anglaterra): Nathan Milstein, viloninista ucraïnès.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1992 ja:1992年 ko:1992년 simple:1992 th:พ.ศ. 2535

Països Catalans

Els Països Catalans són el territori on els seus habitants parlen català, o hi existeixen drets i deures lingüístics per als habitants en eixa llengua. En termes generals, els Països Catalans abasten la Península Ibèrica oriental, entre el riu Segura al sud, i l'estany de Salses al nord, l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses i el de Cabrera), les illes Columbretes, la de Tabarca, així com la ciutat sarda de l'Alguer. L'extensió és de 69.823 quilòmetres quadrats i té, actualment, més d'11 milions d'habitants.

Història, evolució del nom i noms alternatius

El terme Països Catalans es troba documentat per primera vegada en la monumental obra Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I (Madrid, 1876) del valencià Bienvenido Oliver i Esteller, natural de Catarroja (l'Horta Sud) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la Renaixença catalana a finals del segle XIX com a sinònim de «territoris de parla catalana», si bé fou popularitzada per l'assaig Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, publicat el 1962. La dita popular defineix els Països Catalans com «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó». Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul·la implantació. Dels noms utilitzats en els últims dos segles, podem citar-ne, entre d'altres: comunitat llemosina (desterrat a meitat del segle XX per la seua inexactitud històrica i filològica), comunitat catalànica, països o territoris catalanòfons (termes proposats des del valencianisme de meitats del segle XX), o, potser, el terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política: «territoris de parla catalana».

Política

Els Països Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses regions amb diversos graus d'autonomia política, pertanyents als estats espanyol, francès i andorrà. Hi ha un corrent politic que propugna la independència dels Països Catalans i la creació d'un Estat català (vegeu independentisme català). Alguns independentistes proposen l'ús del terme Catalunya per referir-se a la totalitat dels Països Catalans, però aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa. Altres corrents polítics catalanistes utilitzen el terme «Països Catalans» com a sinònim de «territoris de parla catalana», sense considerar que hagin de formar una entitat política independent. Hi ha d'altres corrents polítics que rebutgen directament l'ús del terme «Països Catalans», i qualsevol proposta d'unitat política d'aquests territoris, tot considerant-ho una imposició de Catalunya cap als altres territoris. En els casos més extrems, hi ha sectors que neguen fins i tot la unitat de la llengua catalana.

Límits

- Al nord: Occitània
- Al sud: Múrcia
- A l'est: la mar Mediterrània
- A l'oest: l'Aragó i Castella

Divisió política i administrativa

Tradicionalment i administrativament, els Països Catalans inclouen els següents territoris:
- Catalunya, anomenada habitualment el Principat. Està dividida per una frontera interestatal, establerta pel Tractat dels Pirineus, que separa la Catalunya del Nord (actualment forma el departament dels Pirineus Orientals) de la resta de l'antic Principat.
- El País Valencià, anomenat oficialment Comunitat Valenciana i que és l'Antic Regne de València.
- Les illes Balears i les Pitiüses
- el Principat d'Andorra
- la Franja de Ponent o d'Aragó (en aragonés a Francha de Lebán) Cadascun dels principals territoris té la seva capital: Barcelona (Catalunya), València (País Valencià), Ciutat de Mallorca (illes Balears), Andorra la Vella (Andorra) i Perpinyà (la Catalunya del Nord). La ciutat més important de la Franja de Ponent, o Franja d'Aragó, és Fraga. En un sentit més restringit al domini lingüístic també s'hi inclou:
- el poble de l'Alguer a Sardenya, on s'hi ha preservat una varietat del català, l'alguerès, d'ençà de la conquesta de la ciutat.
- la regió murciana d'El Carxe, on s'hi ha parlat català des d'una gran emigració de llauradors valencians entre els segles XVIII i XIX.

Llengua

La llengua pròpia dels Països Catalans és el català que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellonès, tortosí, etc.; només al País Valencià el gentilici té reconeixement oficial: valencià). S'exceptuen les comarques occidentals i meridionals del País Valencià, on es parla el castellà, i la Vall d'Aran i la Fenolleda, on es parla l'occità. La llengua catalana és l'única llengua oficial a Andorra, és oficial (novament, i després d'un llarg parèntesi, des de 1978) a Catalunya, al costat del castellà; i també és oficial conjuntament amb el castellà al País Valencià i a les illes Balears. No ho és, en canvi, als altres territoris. Per a definir els Països Catalans no es tenen en compte els procesos de castellanització que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com Oriola.

Pàgines que s'hi relacionen

- Història dels Països Catalans
- Pancatalanisme

Enllaços externs

- [http://www.freecatalonia.com Informació sobre els PPCC]
- [http://www.geocities.com/perpinya/mapaplc-com.html Mapa dels Països Catalans]
- [http://www.racocatala.com Lloc de discussió sobre els Països Catalans]
- [http://historiamurcia.blogspot.com Múrcia, un país català frustrat? de Vicenç M. Roselló i Verger]
- [http://www.filmod.unina.it/aisc/ Associazione italiana di studi catalani]
- [http://www.llull.com/llull/estatic/napols/cat/jornades/programaAcademicConvegno.htm VIII Congrés Internacional de l'Associació Italiana d'Estudis Catalans (AISC)] Categoria:Països Catalans

15 de març

El 15 de març és el setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 291 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1311 - Cefis (Grècia): els catalans hi derroten l'exèrcit francès: és la darrera gran batalla dels almogàvers.
- 1992 - Catalunya: CiU guanya les eleccions al Parlament de Catalunya per tercera vegada: hi obté majoria absoluta. :MÓN
- 1493 - Palos de la Frontera (Huelva, Andalusia, Espanya): Cristòfol Colom hi arriba després de descobrir Amèrica.
- 1848 - Budapest (Hongria) Sándor Petöfi hi llegeix el seu poema Nemzeti Dal (Cant Nacional), que desencadena la revolta contra l'ocupació austríaca.
- 1922 - Madrid (Espanya): el Partit Comunista hi celebra el primer congrés.
- 1939 - Txèquia: després de l'ocupació de Praga, els nazis converteixen el país en el "protectorat alemany" de Bohèmia i Moràvia.
- 1957 - Santo Domingo (la República Dominicana): en el III Congrés Iberoamericà d'Educació s'hi constitueix l'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació la Ciència i la Cultura (OEI), a partir de l'Oficina d'Educació Iberoamericana.
- 1990 - el Brasil: Fernando Collor de Mello és escollit president del país.
- 1994 - els Estats Units i Rússia: aquests dos països arriben a un acord per permetre la supervisió mútua del desmantellament de l'armament nuclear.
- 1996 - Malabo (Guinea Equatorial): Teodoro Obiang, fins aleshores president del país, es proclama cap de l'estat.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1825 - Santiago (Xile): Aníbal Pinto, advocat i polític xilè, president del país entre 1876 i 1881 (m. 1884).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 44 aC - Roma: Juli Cèsar, polític, militar i escriptor romà, assassinat per un grup de senadors (n. 100 aC).

Festes i commemoracions:

- Santa Lluïsa de Marillac
- Santa Madrona
- Dia mundial dels drets dels consumidors ---- Un dia abans/Un dia després Categoria:març ja:3月15日 ko:3월 15일 simple:March 15 th:15 มีนาคม

Parlament de Catalunya

, a Barcelona]] El Parlament de Catalunya és una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya i el Consell Executiu o Govern. Representa el poble de Catalunya, i actualment està format per 135 diputats, que s'elegeixen per sufragi universal.

Història

Les Corts Catalanes fins al 1714

Els primers antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al segle XI, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort comtal. Durant el regnat de Jaume I, la Cort Comtal es transformà en les Corts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors. Les Corts Generals tenien tres braços: el braç militar, que reunia els representants de la noblesa; el braç eclesiàstic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i el braç reial, amb els representants dels municipis. Cal dir que sectors molt amplis de la població no hi eren representats. Corts Generals de Catalunya]] Al segle XIV, les Corts Generals es transformaren en la Diputació del General o Generalitat. Durant els segles XVI i XVII, aquesta institució va actuar com a govern de Catalunya, defensant el sistema constitucional davant dels monarques de la Casa d’Àustria, que governaven des de Madrid. Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d'autogovern. No va ser fins al segle XX que va tornar-hi a haver un òrgan d'autogovern català, la Mancomunitat de Catalunya (1913-1925), que va ser abolida per la dictadura de Miguel Primo de Rivera.

El Parlament de la Catalunya republicana (1932-1939)

El 1931, es reinstituí la Generalitat de Catalunya, i amb ella el Parlament. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya tingueren lloc el 20 de novembre de 1932 i la sessió constitutiva s'escaigué el 6 de desembre del mateix any. La guerra civil espanyola significà altre cop la fi del parlament, el 1939.

De l'exili al restabliment (1939-1980)

A l'obscura etapa entre el 1939 i el 1980 el Parlament sobrevisqué només en el desig dels patriotes catalans i la duresa d'un exili forçat després de l'abolició per la força militar de les institucions constitucionals, mentre les forces democràtiques internacionals, es rentaven les mans amb el pretexte de no interferir en un assumpte intern, i tancaven els ulls als ajuts dels feixismes italià i alemany.

El Parlament avui: catalanisme, democràcia i participació (1980-2005)

El Parlament actual es constituí després de la restauració de la Generalitat de Catalunya, i de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de 1979. Les primeres eleccions al Parlament de Catalunya restablert tingueren lloc el 20 de març de 1980 i la sessió constitutiva s'escaigué el 10 d'abril del mateix any.

Composició del Parlament de Catalunya

Des de la seva restauració el 1980 el Parlament de Catalunya està constituït per 135 diputats. En les diferents legislatures la seva composició ha estat la següent (en negreta les majories absolutes):

VII Legislatura

Eleccions celebrades el 16 de novembre de 2003.
- CiU: 46 escons
- PSC - CpC: 42 escons
- ERC: 23 escons
- PP: 15 escons
- ICV-EA: 9 escons

VI Legislatura

Eleccions celebrades el 17 d'octubre de 1999.
- CiU: 56 escons
- PSC - CpC - IC-V (Barcelona): 36 escons
- PSC - CpC (Tarragona, Lleida i Girona): 16 escons
- PP: 12 escons
- ERC: 12 escons
- IC-V: 3 escons

V Legislatura

Eleccions celebrades el 19 de novembre de 1995.
- CiU: 60 escons
- PSC: 34 escons
- PP: 17 escons
- ERC: 13 escons
- IC-EV: 11 escons

IV Legislatura

Eleccions celebrades el 15 de març de 1992.
- CiU: 70 escons
- PSC: 40 escons
- ERC: 11 escons
- IC: 7 escons
- PP: 7 escons

III Legislatura

Eleccions celebrades el 29 de maig de 1988.
- CiU: 69 escons
- PSC: 42 escons
- IC: 9 escons
- AP: 6 escons
- ERC: 6 escons
- CDS: 3 escons

II Legislatura

Eleccions celebrades el 29 d'abril de 1984.
- CiU: 72 escons
- PSC: 41 escons
- AP: 11 escons
- PSUC: 6 escons
- ERC: 5 escons

I Legislatura

Eleccions celebrades el 20 de març de 1980.
- CiU: 43 escons
- PSC: 33 escons
- PSUC: 25 escons
- UCD: 18 escons
- ERC: 14 escons
- PSA: 2 escons

Veure també

- Història del Dret català

Enllaços externs

- [http://www.parlament-cat.net/ Plana web del Parlament de Catalunya]
- [http://www.parlament-cat.net/portal/page?_pageid=34,36882&_dad=portal&_schema=PORTAL Visita virtual al Parlament de Catalunya]
- [http://www.parlament-cat.net/portal/page?_pageid=34,37053&_dad=portal&_schema=PORTAL&p_tpo=DETALL&p_id=ACTE_INST_845286&p_lan=ca-es Exemplars de les] constitucions catalanes al Parlament de Catalunya Categoria:Dret català Categoria:Edificis de Barcelona Categoria:Generalitat de Catalunya

Majoria absoluta

La majoria absoluta és la generalitat d'opinions en un conjunt de població en més de la meitat de la població en què s'ha estudiat aquesta opinió. En referència a un procés electoral la majoria absoluta és aquell tant per cent de vots superior al 50% que fa que un partit polític tingui el dret a prendre decisions sense haver de consultar amb altres formacions polítiques. Categoria:Política

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs. Queden 225 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1922 - Barcelona: s'inagura el Camp de Les Corts amb el partit FC Barcelona 2 - Saint Mirren 1.
- 1992 - Londres (Anglaterra): el Futbol Club Barcelona guanya a l'estadi de Wembley la primera copa d'Europa de futbol amb un gol de Koeman contra la Sampdoria de Gènova. :MÓN
- 1498 - Calcuta (l'Índia): hi arriba Vasco da Gama.
- 1891 - West Orange (New Jersey, EUA): Edison hi fa la primera projecció pública del kinetoscopi.
- 1902 - Cuba: després d'haver-se independitzat d'Espanya el 10 de desembre de 1898 i de restar sota administració dels Estats Units, obté definitivament la seva independència.
- 1927 - l'Aràbia Saudita: el país assoleix la independència.
- 1954 - la Xina Nacionalista: Xiang Kai-Chek esdevé el president del país.

Londres

Londres (en anglès London) és la capital d'Anglaterra i del Regne Unit, i és una de les ciutats més grans d'Europa. Es troba al sud de l'illa de Gran Bretanya i dista poques hores del pas de Calais, que separa el Regne Unit de França. Al nord es troba la ciutat de Cambridge (notable seu universitària), mentre que al sud hi ha la de Brighton, famosa localitat turística sobre el canal de la Mànega. Cap a l'oest, en canvi, anant per la M4, s'arriba a la petita ciutat de Windsor, la coneguda residència estiuenca de la Corona anglesa, no gaire lluny de l'aeroport de Heathrow. La posició de Londres sobre el riu Tàmesi la fa ideal també per al transport marítim. El Tàmesi travessa la ciutat d'oest a est i la divideix en dues. Les seves ribes, però, estan unides per nombrosos túnels i ponts, el més famós dels quals és el Tower Bridge o Pont de la Torre, neogòtic. Entre les seves principals atraccions, cal destacar la Torre de Londres, el London Eye, el Royal Albert Hall i la galeria d'art modern Tate Modern, entre moltíssimes d'altres. Un altre dels símbols de la ciutat és el Big Ben, que és el rellotge situat a la torre del Palau de Westminster. Els principals aeroports de Londres són: Heathrow, Gatwick i Stansted. Altres aeroports menors són el Ciutat de Londres i el de Luton.

Història

Luton] Originàriament ciutat cèltica, fou fortificada pels invasors romans que la van anomenar Londinium i la van fer servir com a port sobre el riu Tàmesi. Durant aquest període Londres fou erigida com a capital de la Britània per parte dels romans, que la van abandonar al començament del segle V, quan les legions van deixar tota l'illa. Durant el segle VII la Londinium romana fou abandonada però molt a prop d'ella s'hi va construir un assentament saxó anomenat Lundenwic, a l'àrea que ara es coneix com a Aldwych. La ciutat romana va ser ocupada de nou cap a finals del segle IX i començaments del X. En el període medieval va créixer la importància de Londres, ratificada també per la catedral de Westminster. En aquesta abadia, des de l'Edat Mitjana, és on es coronen tots els reis d'Anglaterra des del primer rei normand, Guillem el Conqueridor. La residència dels reis anglesos des del període normand fou el castell fortalesa situat a la Torre de Londres, on avui encara es guarden les joies de la Corona. Amb el pas dels anys, damunt la Londres romana es va desenvolupar el que avui dia és el barri financer (la City), que més endavant, al segle XVII, es va veure enriquit per la construcció de la catedral de Saint Paul per part de l'arquitecte Christopher Wren, on avui reposen els herois de la nació britànica. Això fou possible arran d'un incendi l'any 1666, que va destruir quasi completament la ciutat. Londres es va anar expandint, sobretot durant l'anomenada Era Victoriana que va coincidir amb l'explosió i expansió de la Revolució Industrial i el moment àlgid de la colonització imperialista, i ha englobat camps, boscos, viles i pobles i, des de ja abans del 1940, s'estén en qualsevol direcció. Durant la Segona Guerra Mundial la capital britànica va patir intensos bombardeigs coneguts com el blitz per part de les forces de l'Alemanya Nazi. Avui en dia, l'àrea administrativa del Gran Londres (Greater London) cobreix 1.579 km² en 32 districtes, amb una població segons el cens del 2001 de 7.172.000 habitants dins del terme municipal (anomenats londinencs) i més de 12 milions de persones vivint dins de l'àrea metropolitana, amb la qual cosa és una de les ciutats europees més poblades juntament amb Moscou, Istanbul i París. L'expansió externa de Londres es va veure notablement alentida a partir de la fi de la Segona Guerra Mundial amb l'adopció de diversos plans d'ordenació urbanística, duts a terme per salvaguardar un anell verd entorn de la ciutat (Green Belt). Des dels anys vuitanta, l'arquitectura de la ciutat ha estat objecte de polèmica: entre els principals opositors del nou estil arquitectònic es troba Carles, l'actual Príncep de Gales i hereu del tron. Després d'haver estat centre de l'Imperi britànic, la ciutat contribueix avui amb el 17% del PNB d'un país que és la quarta economia més gran del món. El dia 6 de juliol de 2005 Londres va ser escollida seu dels Jocs Olimpics del 2012. Només un dia més tard, diverses bombes col·locades a la xarxa de transport públic (metro i autobus) per grups islamistes radicals varen esclatar sembrant el terror a la capital britànica amb un balanç de més de 50 morts i prop de 700 ferits. Dues setmanes després, el dia 21, un altre atac fet per terroristes suïcides va sacsejar la ciutat. Aquests dos incidents terroristes dugueren a la policia i forces de seguretat britàniques, i d'altres països, a incrementar la seguretat estatal. La política de disparar a matar seguida per les forces policials a l'hora d'enfrontar-se amb els pressumptes autors dels atacs provocaren la mort del ciutadà brasiler Jean Charles de Menezes

Museus

- Museu Britànic
- Courtauld Gallery
- National Gallery
- National Portrait Gallery
- Victoria and Albert Museum
- Tate Gallery i Tate Modern
- Madame Tussaud's, museu de cera

Enllaços externs

- [http://www.visitlondon.com/ Pàgina oficial de turisme sobre Londres]
- [http://www.london.gov.uk/ Ajuntament de Londres]
- [http://london.visittown.com London, VisitTown.com] Categoria:Anglaterra Categoria:Capitals d'estats independents als:London fiu-vro:London ja:ロンドン ko:런던 ms:London simple:London th:ลอนดอน zh-min-nan:London

Anglaterra

] Anglaterra (England en anglès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població. La seva bandera és la Creu de Sant Jordi. El nom Anglaterra vol dir "terra dels angles", que era una de les tribus germàniques que van envair Gran Bretanya, al segle V juntament amb els saxons i els juts. Cal no confondre Anglaterra, amb Gran Bretanya, que és una illa que inclou també Escòcia, el País de Gal·les i Cornualla ni amb el Regne Unit, que inclou a més Irlanda del Nord. El nom Albio, d'origen llatí; i que feia referència als penyasegats de Dover, també s'utilitza de vegades en sentit literari.

Història

Abans de l'arribada dels romans, el territori que avui comprèn Anglaterra estava ocupat per tribus cèltiques. Roma va envair la Gran Bretanya al segle I, i s'hi va mantenir fins al segle IV. Durant el segle V, diverses tribus germàniques (principalment angles, juts i saxons), van envair la Gran Bretanya, desplaçant-ne les poblacions celtes originàries cap a l'oest (País de Gal·les i Cornualla) i al Nord (Escòcia). Aquesta invasió es coneix com a conquesta anglosaxona. A partir del segle VIII, Anglaterra va patir incursions constants per part dels vikings. La Batalla de Hastings, el 1066, és un moment crucial de la Història d'Anglaterra: els normands, capitanejats per Guillem el Conqueridor, derroten els saxons i envaeixen Anglaterra. Tot i que no desplacen la població originària, els normands ocupen totes les posicions de poder, formen la nova aristocràcia i imposen el seu sistema legal i fiscal.

Política

Al 1707, amb l'Acte de la Unió, que va crear el Regne Unit, Anglaterra va deixar d'existir com a entitat política independent, si bé; va passar a ser la nació dominant en el Regne Unit. Tot i que recentment s'ha restaurat el parlament escocès i creat una assamblea gal·lesa, de moment no hi ha cap parlament anglès - de fet, el govern britànic ha dit que en lloc de crear-ne, s'estima més dividir l'Anglaterra en regions i donar una assamblea legislativa a cada regió. No hi ha cap moviment amb suport popular significatiu que promogui la independència d'Anglaterra del Regne Unit tot i que una part significativa de la població se sent més anglesa que britànica i no posaria impediments a la independència de les altres parts. Categoria:Anglaterra ja:イングランド ko:잉글랜드 ms:England simple:England th:แคว้นอังกฤษ zh-min-nan:England

Futbol Club Barcelona

Nom oficial	Futbol Club Barcelona
Any de fundació	1899
Estadi	Camp Nou
Dimensions	105x68 metres
Aforament	98.787 espectadors
Poliesportiu	Palau Blaugrana
Aforament	6.000 espectadors
Socis (2005)	135.000
Samarreta	Blava i grana a ratlles verticals
Pantalons	vermell
Imatge:EquipamentBarça.JPG	Imatge:EquipamentBarça.JPG

El Futbol Club Barcelona, popularment conegut com a Barça, és l'entitat esportiva futbolística més important a Catalunya quant a projecció i massa social. És també una de les societats esportives més prestigioses del món que, a banda del futbol, competeix en molts d'altres esports d'equip entre els que destaquen el bàsquet, l'handbol i l'hoquei patins.

Els colors

Existeixen diverses versions sobre l'origen i per quin es van escollir els colors que històricament ha lluitlluït el FC Barcelona en la seva samarreta. La versió més creïble és la qual assenyala que va ser Joan Gamper, el fundador del Club, el qual va decidir els colors. De fet, està comprovat que en el primer partit que va jugar Gamper a Barcelona, abans de la fundació del Club, ja va usar un casquet amb els colors blau i grana. Fins a fa poc es pensava que el més lògic era que escollís aquestes tonalitats perquè eren els colors del FC Basilea, equip suís en el qual es creia que Gamper havia jugat en el passat. No obstant això, testimoniatges directes dels seus descendents indiquen que el fundador del Barça mai va tenir gens que veure amb dita conjunta
- helvético. Per altra banda, el blau i grana eren els colors de l'escut del cantó suís de Ticino, la relació del qual amb Gamper es reduïa que allí residia la seva germana Rosa. Altres versions que van circular entre els cronistes d'aquella època eren que l'elecció va venir motivada perquè un dels assistents a la reunió fundacional exhibia entre els seus dits un llapis de comptabilitat amb els clàssics colors blau i vermell i que, mancant altres propostes, algú es va fixar en el llapis i va proposar aquells colors. Una tercera versió situa l'origen en el fet que la mare d'un dels primers jugadors, la sra. Comamala, va repartir unes faixes negres i altres vermelles entre els futbolistes, la qual cosa va induir a escollir definitivament els colors blau i grana. Recentment ha sortit a la palestra una nova teoria que indica que els colors provenen del sud d'Alemanya, concretament de Heidenheim, el poble natal de Otto Maier, un dels fundadors del Club. Com pot veure's, hi ha versions per a tots els gustos. Durant els primers deu anys la samarreta era meitat blava i meitat grana, les mànigues amb els colors invertits i els pantalons blancs. En la temporada 1909-10 es van introduir les franges verticals blava i grana i cap a 1913 els pantalons van passar a ser negres i set anys després blaus, indumentària que ja seria definitiva, amb lleus variacions segons les èpoques en el gruix i nombre de franges verticals i en la intensitat i tonalitat del blava i del grana. Ens els primers anys el Barça utilitzà unes camises meitat blaves i meitat grana i posteriorment s'imposaren les ratlles blaugranes verticals, l'amplada de les quals ha variat al llarg de la història. Només els equips de les seccions de rugbi i atletisme han lluït en algunes èpoques ratlles blaugrana horitzontals. Amb motiu del centenari el primer equip de futbol adoptà una samarreta similar a la dels primers temps meitat blava i meitat grana. Pel que fa als pantalons, en els primers temps foren de color blanc fins al 1913, en què es substituïren pel color negre. Des dels anys vint fins al present el Barça ha portat sempre els pantalons de color blau marí. A partir de la propera temporada 2005-06 els pantalons del primer equip oficial pasaran a ser vermells pels desitjos de markèting de l'empresa patrocinadora actual de roba esportiva del Barça.

L'escut

L'escut del Futbol Club Barcelona té un perímetre en forma d'olla (molt semblant a la de la major part dels escuts dels clubs suïssos). En el seu interior presenta: A la part superior esquerra la creu de Sant Jordi (vermella sobre fons blanc) i a la part dreta els quatre pals vermells verticals sobre fons groc de l'escut de Catalunya. Una cinta horitzontal amb les inicials del club (F.C.B.) separa la part superior de la inferior que es més ampla i abasta tot l'escut de banda a banda amb ratlles blaves i grana verticals i una pilota de futbol sobreposada. Al llarg de la història del club l'escut ha presentat diverses variacions però sempre amb el mateix disseny. A la dècada dels quaranta els quatre pals vermells varen ser substituit per ordre governativa per només dos amb la intenció que no s'hi identifiqués la senyera catalana. A començaments dels cinquanta però, es tornà a l'antic disseny. En els primers anys de la seva història del Barça va lluir l'escut de la ciutat a la samarreta, circumstància que es repetí a finals dels anys cinquanta en els partits internacionals de les primeres edicions de la Copa de Fires.

Història

Va ser fundat el 29 de novembre de 1899 per un grup de joves futbolistes aficionats, liderats pel suís Hans Gamper. Des de la seva fundació el club va anar afegint a la seva estructura altres seccions (bàsquet, handbol, hoquei patins, rugby, beisbol, patinatge, hoquei gel, voleibol, futbol sala i darrerament també ciclisme)

Els primers anys (1899-1922)

L'industrial suís afincat a Barcelona Hans Gamper fou el fundador del club juntament amb un grapat d'entusiastes esportistes de finals dels segle XIX, que es reuniren al Gimnàs Solé, i entre els que hi figuraven els primers jugadors del club: Gualteri Wild, Lluis d'Ossó, Bartomeu Terradas, Otto Kunzle, Otto Maier, Enric Ducal, Pere Cabot, Carles Pujol, Josep Llobet, John Parsons, i William Parsons. El primer president del club va ser l'anglès Gualteri (Walter) Wild. El primer partit de la història del FC Barcelona es va jugar a la Bonanova el 8 de desmbre de 1899 contra un equip de futbolistes de la colònia anglesa de Barcelona. En aquell històric debut els blaugrana varen perdre per 0-1. El primer triomf del Barça es produeix el dia 24 de desembre de 1899 en vèncer el F.C. Català, degà del futbol barceloní, per 3-1. Aquells primers partits del Barça es jugaren a l'antic velòdrom de la Bonanova, però aviat l'equip es traslladà al camp de l'Hotel Casanovas del carrer Sant Antoni Maria Claret, molt aprop d'on avui s'aixeca l'Hospital de Sant Pau. Aquest nou escenari acollí els partits del Barça a partir del 18 de novembre de 1900, dia en que s'hi aplegaren prop de 4.000 espectadors per presenciar el partit inuagural que enfrontà al Barça amb l'Hispània (amb empat a zero final). L'any 1901 el Barça s'adjudicà la Copa Macaya, embrió del que després seria el Campionat de Catalunya. Fins l'any 1909 l'equip va jugar en diferents camps (a la carretera d'Horta (1901) i al carrer Muntaner (1905)) fins que el 14 de març d'aquell any es va inaugurar el camp del carrer de la Indústria. Aquell recinte era situat en l'actual confluència dels carrers Villarroel i París, se'l coneixia amb el nom de lEscopidora i feu servei fins el 1922. Tenia un aforament de 6.000 persones i la construcció de la seva tribuna de dos pisos va suposar un autèntic esdeveniment.
La primer època daurada (1920-1930)
Els anys vint representen la primera època daurada del futbol barcelonista. L'equip incorpora homes clau com el filipí Paulino Alcántara (màxim golejador de tota la història blaugrana), el porter Ricardo Zamora (que aviat passaria a defensar la porteria de l'Espanyol) i sobretot el davanter Josep Samitier (apodat l'home llagosta per la seva habilitat). Tots ells amb d'altres figures com Platko o Sastre consoliden un gran equip que s'adjudicarà un gran nombre de títols als campionats de Catalunya i Espanya, èxits que permetran inaugurar el camp de Les Corts amb una capacitat inicial de 30.000 espectadors. En aquest periode el Barça s'adjudica el primer campionat de Lliga espanyola (1928-29), amb l'entrenador Romà Forns que també n'havia estat jugador.
Davallada i Guerra Civil (1931-1939)

La dificil posguerra (1940-1950)

Les cinc copes i Kubala (1951-1956)

El Barça d'Helenio Herrera (1957-1960)
La plantilla de l'any 1960 estava formada pels jugadors següents:
- Antoni Ramallets
- Ferran Olivella
- Gensana
- Sígfrid Gràcia
- Joan Segarra
- Ladislao Kubala
- Estanislao Basora
- César
- Moreno
- Manchón
- Zoltan Czibor
- Sandor Kocsis
- Villaverde
- Eulogio Martínez
- Evaristo
El Camp Nou i la crisi dels seixanta (1961-1972)

Johan Cruyff jugador (1973-1978)

La Recopa de Basilea i l'inici de l'era Nuñez (1979-1982)

Maradona, Schuster i la final de Sevilla (1983-1987)

Johan Cruyff entrenador: El Dream Team (1988-1994)

Van Gaal i el final de l'era Nuñez (1995-2000)

De Gaspart a Laporta (2001-...)
Evaristo
Plantilles de les seccions del Barça

Secció de Futbol

Secció de Bàsquet

Secció d'Handbol
Entrenador: Xesco Espar
Secció d'Hoquei Patins
Entrenador: Quim Paüls
Títols

Futbol
Quim Paüls
- Tornejos internacionals
- 1 Copa d'Europa ( 1992 )
- 2 Supercopes d'Europa ( 1992, 1997 )
- 4 Recopes d'Europa ( 1979, 1982, 1989, 1997 )
- 3 Copes de Fires (actualment Copa de la UEFA) ( 1958, 1960, 1966 )
- 1 Copa de Campions de la Copa de Fires ( 1971 )
- 2 Copes Llatina ( 1949, 1952 )
- 4 Campionats dels Pirineus ( 1910, 1911, 1912, 1913 )
- 2 Copes Martini Rossi ( 1952, 1953 )
- Tornejos estatals
- 17 Campionats de Lliga espanyola ( 1928-1929, 1944-1945, 1947-1948, 1948-1949, 1951-1952, 1952-1953, 1958-1959, 1959-1960, 1973-1974, 1984-1985, 1990-1991, 1991-1992, 1992-1993, 1993-1994, 1997-1998, 1998-1999, 2004-2005 )
- 24 Copes del Rei ( 1910, 1912, 1913, 1920, 1922, 1925, 1926, 1928, 1942, 1951, 1952, 1953, 1957, 1959, 1963, 1968, 1971, 1978, 1981, 1983, 1988, 1990, 1997, 1998 )
- 2 Copes de la Lliga ( 1982-1983, 1985-1986)
- 6 Supercopes d'Espanya ( 1983, 1991, 1992, 1994, 1996, 2005 )
- 4 Copes Eva Duarte de Perón ( 1945, 1949, 1952, 1953 )
- Tornejos nacionals
- 23 Campionats de Catalunya ( 1902 (Copa Macaya), 1903 (Copa Barcelona), 1904-05, 1908-09, 1909-10, 1910-11, 1912-13 (Campionat de la Football Associació de Catalunya), 1915-16, 1918-19, 1919-20, 1920-21, 1921-22, 1923-24, 1924-25, 1925-26, 1926-27, 1927-28, 1929-30, 1930-31, 1931-32, 1934-35, 1935-36, 1937-38 )
- 1 Lliga Mediterrània ( 1936-37 )
- 1 Lliga Catalana ( 1937-38 )
- 5 Copes de Catalunya (anomenada Copa Generalitat fins 1993) ( 1990-91, 1992-93, 1999-2000, 2003-04, 2004-05 )
- Tornejos amistosos
- 30 Trofeus Joan Gamper
Bàsquet

- 14 Lliga Espanyola/LLIGA ACB ( 1958-1959, 1980-1981, 1982-1983, 1986-1987, 1987-1988, 1988-1989, 1989-1990, 1994-1995, 1995-1996, 1996-1997, 1998-1999, 2000-2001, 2002-2003, 2003-2004 )
- 19 Copa del Rei ( 1942-1943, 1944-1945, 1945-1946, 1946-1947, 1948-1949, 1949-1950, 1958-1959, 1977-1978, 1978-1979, 1979-1980, 1980-1981, 1981-1982, 1982-1983, 1986-1997, 1987-1988, 1990-1991, 1993-1994, 2000-2001, 2002-2003)
- 1 Supercopa d'Espanya ( 2004-2005)
- 12 Lliga Catalana ( 1980-1981, 1982-1983, 1983-1984, 1984-1985, 1985-1986, 1989-1990, 1993-1994, 1995-1996, 2000-2001, 2001-2002, 2004-2005)
- 1 Copa D'Europa/Eurolliga ( 2002-2003 )
- 2 Recopa D'Europa/Copa Saporta ( 1984-1985, 1985-1986 )
- 2 Copa Korac ( 1986-1987, 1998-1999 )
- 1 Mundial de Clubs ( 1984-1985)
Handbol

- 16 Lliga Espanyola/Lliga ASOBAL (1968-1969, 1972-1973, 1979-1980, 1981-1982, 1985-1986, 1987-1988, 1988-1989, 1989-1990, 1990-1991, 1991-1992, 1995-1996, 1996-1997,1997-1998, 1998-1999, 1999-2000, 2002-2003)
- 14 Copa del Rei (1968-1969, 1971-1972, 1972-1973, 1982-1983,1983-1984, 1984-1985, 1987-1988, 1989-1990,1992-1993, 1993-1994, 1996-1997, 1997-1998,1999-2000, 2003-2004)
- 5 Copa ASOBAL (1994-1995, 1995-1996, 1999-2000, 2000-2001,2001-2002)
- 11 Supercopa d'Espanya (1986-1987, 1988-1989, 1989-1990, 1990-1991,1991-1992, 1993-1994, 1996-1997, 1997-1998, 1999-2000, 2000-2001, 2003-2004)
- 7 Copa d'Europa (1990-1991, 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998,1998-1999, 1999-2000, 2004-2005)
- 5 Recopa d'Europa (1983-1984, 1984-1985, 1985-1986, 1993-1994, 1994-1995)
- 1 Copa EHF (2002-2003)
- 5 Supercopa d'Europa (1996, 1998, 1999, 2003, 2004)
Hoquei patins

- 18 OK Lliga / Lliga Espanyola (1973-1974, 1976-1977, 1977-1978, 1978-1979,1979-1980, 1980-1981, 1981-1982, 1983-1984,1984-1985, 1995-1996, 1997-1998, 1998-1999,1999-2000, 2000-2001, 2001-2002, 2002-2003,2003-2004, 2004-2005)
- 16 Copa espanyola d'hoquei sobre patins (1953, 1958, 1963, 1972, 1975, 1978, 1979,1981, 1985, 1986, 1987, 1994, 2000, 2002, 2003, 2005)
- 2 Supercopa d'Espanya (2004-2005, 2005-2006)
- 16 Copa d'Europa d'Hoquei Patins (1972-1973, 1974, 1977-1978, 1978-1979, 1979-1980, 1980-1981, 1981-1982, 1982-1983, 1983-1984, 1984-1985, 1996-1997, 1999-2000, 2000-2001, 2001-2002, 2003-2004, 2004-2005)
- 1 Recopa d'Europa d'Hoquei Patins (1986-87)
- 13 Copa Continental d'Hoquei sobre patins (1979-1980, 1980-1981, 1981-1982, 1982-1983,1983-1984, 1984-1985, 1996-1997, 1999-2000, 2000-2001, 2001-2002, 2002-2003, 2004-2005, 2005-2006)
- 3 Copa Ibérica d'Hoquei sobre patins (1999-2000, 2000-2001, 2001-2002)
Hoquei herba

- 3 Copes d'Espanya (1941-42, 1943-44, 1946-47)
- 1 Campionat de Catalunya (1931)
Presidents

Jugadors destacats

Futbol

Bàsquet

Handbol

Hoquei patins

- Jordi Vila-Puig
- Carles Trullols
- Joaquim Paüls
- Gaby Cairo
Massa Social

Grups de Suport

- Sang Cule
- Almogàvers
- Boixos Nois
- Dracs
Penyes Barcelonistes

- PBB Meritxell
- PB de Gelida
- PB Manresa
- PB de Banyeres del Penedés
- PB Plana de Vic
Enllaços externs

- [http://www.fcbarcelona.com Plana Web del club]
- [http://www.buxaweb.com/buxabarsa/index.htm El Barça a BUXAWEB]
- [http://www.barcelonisme.com BARCELONISME.com, El Portal de l'Afició Blaugrana] Categoria:Futbol Club Barcelona als:FC Barcelona ja:FCバルセロナ ko:FC 바르셀로나

Gènova

Gènova (en italià Genova) és una ciutat d'Itàlia que compta amb 600.000 habitants, anomenats genovesos. És la capital de la província homònima i de la regió de la Ligúria. El port de Gènova és el primer d'Itàlia i el segon en importància de la Mediterrània després de Marsella. També posseeix l'aquari més gran d'Europa. Durant la darrera centúria Gènova ha crescut fins a absorbir 25 municipis del litoral i de les valls circumdants i actualment està dividida en 25 circumscripcions i 71 unitats urbanes. Cap a l'oest, Sampierdarena conserva algunes vil·les dels segles XVI i XVII.

Història

Gènova fou un assentament dels lígurs i posteriorment romà. Durant l'Edat Mitjana es va convertir en una potència marítima: fou una de les quatre Repubbliche Marinare (Repúbliques Marineres); Gènova, Venècia, Pisa i Amalfi competien per la supremacia naval de la regió italiana. La República de Gènova comprenia la Ligúria actual, part del Piemont i les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília. També posseïa colònies a l'Orient Mitjà i a l'Àfrica del Nord. La República de Gènova va formar part de l'Imperi francès fins a 1815, quan els delegats del Congrés de Viena van sancionar la seva incorporació al Piemont (Regne de Sardenya). Després d'un llarg període de decadència, Gènova va recuperar la seva rellevància portuària gràcies a la construcció de túnels ferroviaris alpins i a la puixança de la industrialització, manifestada per la presència de drassanes navals, les indústries petroquímiques i el desenvolupament metal·lúrgic. Entre els personatges famosos nascuts a Gènova trobem: Cristòfor Colom (de controvertides arrels genoveses i, segons algunes fonts, catalanes), l'almirall Andrea Doria, el patriota italià Giuseppe Mazzini i el violinista Nicolò Paganini.

Monuments i llocs d'interès

- Aquari de Gènova: el més gran d'Europa.
- Casa de Cristòfor Colom
- Palazzo Ducale

Gastronomia

- Pesto Categoria:Ciutats d'Itàlia ja:ジェノヴァ ko:제노바

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cent sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cent setè en els anys de traspàs. Queden 159 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 2000 - París (França): 113 persones moren en estavellar-se un Concorde d'Air France quan s'enlairava de l'aeroport de Roissy-Charles de Gaulle.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Festes:

- Sant Jaume, patró d'Espanya i de Galícia:
- A Catalunya se solia celebrar una revetlla com la de Sant Joan, avui ja en desús.
- Festa major de Riudoms (el Baix Camp).
- Fira de Sant Jaume a Reus (el Baix Camp).
- A Galícia:
- Dia de la Pàtria Gallega.
- Els anys en què aquest dia s'esdevé en diumenge s'hi celebra un Any sant compostel·là.
- Festa major de Sant Jaume de Galícia. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Juliol ja:7月25日 ko:7월 25일 simple:July 25 th:25 กรกฎาคม

Jocs Olímpics

] Els Jocs Olímpics són un esdeveniment esportiu internacional celebrat durant els darrers quinze dies d'un període de quatre anys anomenat Olimpíada. Iniciats originalment a l’antiga Grècia, van ésser recuperats pel baró de Coubertin a la fi del segle XIX. Actualment se celebren els Jocs Olímpics d’estiu cada quatre anys en els anys múltiples de quatre, i els Jocs Olímpics d’hivern també cada quatre anys, en els altres anys parells.

Jocs Olímpics de l'antigor

A Olímpia s'hi van arribar a celebrar 293 aC Jocs Olímpics, fins que amb la conquesta de Grècia pels romans, l'emperador romà Teodosi els va abolir l'any 393 d.C. Com a excusa va dir que eren pagans (és a dir, que no creien en el mateix que creia la religió cristiana).

Jocs Olímpics de l'era moderna

Jocs Olímpics d'estiu

Jocs Olímpics d'hivern

Esports olímpics

Les modalitats esportives presents als Jocs Olímpics han variat al llarg de les diferents edicions. Actualment, alguns esports es consideren fixos a tots els Jocs Olímpics, i altres modalitats es consideren de demostració. Aquestes varien d'uns Jocs a uns altres i són proposades pel Comitè Organitzador amb l'aprovació del Comitè Internacional Olímpic.
- Atletisme
- Bàsquet
- Equitació
- Esgrima
- Futbol
- Gimnàstica
- Hoquei sobre patins -esport de demostració als Jocs Olímpics d'estiu 1992-
- Judo
- Natació
- Piragüisme
- Tae-kwondo
- Vela
- Waterpolo

Jocs paralímpics

- L'any 1948, com a precedent dels jocs paralímpics, Sir Ludwig Guttmann va organitzar a Anglaterra una competició esportiva amb ex-combatentes de la Segona Guerra mundial que havien patit lesions en la columna vertebral.
- El 1960 coincidint amb els Jocs Olímpics de Roma, ja es va organitzar oficialment i amb el nom de paralímpics aquesta competició esportiva.
- El 1976, a Suècia, es van fer els primers Jocs Paralímpics d'hivern.
- Actualment aquests jocs es divideixen en 6 grups segons la discapacitat que presenten els participants.
- La participació, en els Jocs Paralímpics d'estiu ha passat de 400 atletes de 23 països a Roma l'any 1960 a 3.806 participants de 136 seleccions a Atenes el 2004.
- El 2006 la ciutat de Torí (Torino) serà la seu del Paralímpics d'hivern
- El 2008 es celebraran a Beijing, Xina els corresponents a l'estiu.

Símbols olímpics

Els Anells Olímpics són el símbol més representatiu dels Jocs Olímpics, la bandera olímpica consisteix en els Anells Olímpics sobre un fons blanc.(Per més informació veure Anells Olímpics) La música més representativa dels jocs és Olympic Fanfare and Theme de John Williams. Els Kotinos és una corona feta amb una branca de color verd oliva que es posava als campions olímpics, als Jocs Olímpics d'estiu de 2004 a Atenes, Grècia, es va tornar a utilitzar. Com a lema es considera "Citius, Altius, Fortius", traduit del llatí "més ràpid, més alt, més fort". Tanmateix, a cada edició dels Jocs Olímpics es dissenya un símbol o personatge que representarà aquells jocs.

Vegeu també

Anells Olímpics categoria:Jocs Olímpics ja:近代オリンピック ko:올림픽 ms:Sukan Olimpik th:กีฬาโอลิมปิก zh-min-nan:Olympia Ūn-tōng-hoē

Jocs Olímpics de 1992

Els Jocs Olímpics de 1992 o Jocs Olímpics de Barcelona'92, són els Jocs Olimpics celebrats a la ciutat de Barcelona, l'estiu de 1992. 1992 La cerimònia inaugural va tenir lloc al remodelat Estadi Olímpic de Montjuïc (al que posteriorment, se li va donar el nom de Lluís Companys), que tot i que va ésser inaugurat en ocasió de l'Exposició Internacional de Barcelona a l'any 1929, fou renovat completament per tal d'acollir els Jocs Olímpics de Barcelona'92, conservant només la façana. Amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, al voltant d'aquest estadi, s'hi aixecà l'Anella Olímpica, formada per les piscines Picornell, les piscines de salts de Montjuïc, el camp de hoquei de Pau Negre , el Palau Sant Jordi, l'edifici de l'INEF i d' altres instal·lacions. També es constuïren noves inastal·lacions arreu de la ciutat com el poliesportiu de l'Espanya Industrial al barri d'Hostafrancs on es desenvoluparen les competicions d'halterofilia. Els es vàren caracteritzar per la seva descentralització en diferents sub-seus properes a la ciutat i van suposar un important esforç de renovació d'infraestructures i de divulgació de la imatge de la ciutat a tot el món. Per aquest motiu es construïren diferents viles olímpiques per als atletes, al Poble Nou, Montigalà (Badalona), entre altres. Subseus dels Jocs de Barcelona:
- Badalona de bàsquet
- Banyoles de rem
- Castelldefels de rem
- Granollers d'handbol
- Mollet del Vallès de tir olímpic.
- Reus d'hoquei sobre patins.
- Seu d'Urgell de piragüisme
- Sabadell
- Terrassa de l'hoquei herba
- Vic de hoquei patins entre d'altres

l'Estadi Olímpic

L'any 1998 el Comitè d'Estadis de la UEFA va atorgar la categoria cinc estrelles a l'Estadi Olímpic de Montjuïc posteriorment anomenat de Lluís Companys a proposta dels joves del sindicat de Comissions Obreres (CC.OO.), per la que es poden celebrar competicions de futbol del màxim nivell continental. Aquesta instal·lació està preparada per acollir grans esdeveniments esportius, culturals i socials amb un aforament de 54.000 espectadors per als actes esportius i fins a 68.000 espectadors per a concerts.

Velòdrom d'Horta

Velòdrom olímpic, situat al barri d'Horta de Barcelona, al costat de la Ronda de Dalt. Categoria:Jocs Olímpics Categoria:Competicions esportives a Catalunya

9 d'agost

El 9 d'agost és el dos-cents vintè-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs. Queden 144 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1713 - Barcelona: Antoni Berenguer, diputat militar de la Generalitat, aconsegueix de trencar el bloqueig naval de la ciutat a quà la sotmetien els borbònics. :MÓN
- 2004 - el Japó: un accident a la central nuclear de Mihama provoca cinc morts i deu ferits.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Festes:

- Dia Internacional de les Poblacions Indígenes
- Sant Domicià
- Sant Romà
- Sant Esteve, bisbe i màrtir
- beata Teresa-Beneta de la Creu ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Agost ja:8月9日 ko:8월 9일 simple:August 9 th:9 สิงหาคม

Barcelona

Bandera oficial de la ciutat de Barcelona	Escut oficial de Barcelona
(En detall)	(En detall)

Localització de Barcelona respecte el Barcelonès
Barcelonès

Gentilici

Barceloní, barcelonina

1.578.546 hab.

100,39 Km²

15.724,14 hab/Km²

9 m

Entitats de població

m m m Barcelona () és una ciutat situada a la costa de la mar Mediterrània al nord-est de la Península Ibèrica i és la capital política de Catalunya. En la ciutat s'hi troben les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. També és capital de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona.

Emplaçament geogràfic

Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat i Besòs, limita al nord amb el riu Besòs i els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs; al sud amb la Zona Franca, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat; a l'est amb el mar, i a l'oest amb Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès. El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo com a punt més alt: 512 metres), el pla i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que juntament amb el litoral del mar tanquen els límits de la ciutat. La part del pla més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). Prop del litoral s'aixeca la muntanya de Montjuïc (173 metres).

Història

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans. En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I a.C., sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou enmurallada per ordre de Claudi. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potencia econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durnat uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al periode comtal A partir del segle XVI la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 y 1651, y posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714)), que comportà l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya. Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica amb la progressiva industrialització, ja al segle XIX, que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929. L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra. Després d'una posguerra dura Barcelona inicià una fase de desarrollisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infrastuructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

Esdeveniments

- 1888 Exposició Universal
- 1929 Exposició Universal
- 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola
- 1952 Congrés Eucarístic
- 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
- 1992 Jocs Olímpics
- 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
- 2004 Fòrum Universal de les Cultures
- 12 de febrer Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona
- 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona

Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística. Ildefons Cerdà Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren alguns barris històrics):
- Ciutat Vella: el Raval, el barri Gòtic, la Ribera i la Barceloneta.
- L'Eixample: Sant Antoni,