:: wikimiki.org ::

1997

1997

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 17 de març - Vila-seca de Solcina i Salou (el Tarragonès): Port Aventura inaugura la muntanya russa Stampida.
- 13 de setembre - Sueca (l'Horta): uns brètols profanen la tomba de Joan Fuster.
- 26 de setembre - Barcelona: el ple de l'Ajuntament elegeix Joan Clos batlle de la ciutat.
- 27 d'octubre - Barcelona: s'hi publica el primer número en català de l'edició d'"El Periódico de Catalunya". :MÓN
- 23 de febrer - Edimburg (Escòcia): un grup de genetistes de l'Institut Roslinde, dirigits per Ian Wilmut, anuncien que el 5 de juliol de 1996 van aconseguir de fer néixer el primer mamífer clònic: una ovella anomenada Dolly.
- 2 de maig - Oviedo (Astúries, Espanya): l'equip científic d'Atapuerca obté el premi Príncep d'Astúries d'investigació.
- 25 d'octubre - el Congo-Brazzaville: per ordre del Tribunal Suprem restablert, investeixen Denis Sassou Nguesso president del país.
- 4 de desembre: La UNESCO declara Patrimoni de la Humanitat el Palau de la Música Catalana i l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ambdós a Barcelona (Catalunya).
- 30 de desembre - Algèria: els insurgents causen quatre centenars de morts en quatre pobles diferents.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 2 de gener - Pineda de Mar (el Maresme): Joan Coromines i Vigneaux, lingüista català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX

[http://soyproducts.com/wwwboard/messages/55689.html pechanga casino resort] [http://www.hawaiiultimate.com/cgi-bin/wwwboard/messages/8566.html casino in hollywood fl] [http://www.cookbroscomics.com/wwwboard/messages/1362.html poker rooms las vegas] [http://www.csuchico.edu/psed/servicelearning/toolbox/bulletin/messages/3868.html used slot machines for sale] [http://www.pageantdiva.com/wwwboard/messages/7114.html bc lottery results] [http://www.cookbroscomics.com/wwwboard/messages/1362.html indian casinos in california] [http://www.skills-insight.org.uk/forum/messages/543.html www goldencasket com gold lotto results] [http://www.proyectodoblet.com/wwwboard/messages/326.html indiana hoosier lottery results] [http://www.newart.com/pumpforum9/messages/8733.html baccarat vase] [http://www.wheeling.com/wwwboard/messages/64863.html california indian reservation casinos] [http://www.wheeling.com/wwwboard/messages/64883.html blackjack card counting hi opt i system] [http://www.csuchico.edu/psed/servicelearning/toolbox/bulletin/messages/3917.html casino poker chip tricks] [http://www.isale.net/wwwboard/messages/18087.html casino on net] [http://sunshineday.com/wwwboard/messages/1784.html igt slot repair] [http://www.meebs.com/wwwboard/messages/6308.html double deck blackjack counting strategy] [http://www.casextreme.com/board/messages/423.html download bingo] [http://www.printbuyertoday.com/newsite/wwwboard/messages/9158.html london ontario poker table rentals] [http://iranianlanguages.com/bbs/messages/479.html free printable baby bingo cards] [http://ska8ers.com/skateboarding/wwwboard/messages/10524.html free multi line slots] [http://iranianlanguages.com/bbs/messages/513.html pathological gambling brain] [http://www.tcnj.edu/~ethcstat/boards/case1/messages/16622.html bingo game supplies] [http://www.clappster.com/wwwboard/messages/36946.html russian roulette tech n9ne] [http://www.isale.net/wwwboard/messages/18322.html free poker rules] [http://escapetoromance.com/board/messages/2622.html century twenty one 1] [http://yellowribbonamerica.com/bbs/messages/5791.html club regent casino winnipeg] [http://www.doingnothing.com/wwwboard1/messages/57054.html hoyle 3d casino] [http://www1.appstate.edu/~moormang/wwwboard2/messages/6949.html cheats and hacks for online poker] [http://soyproducts.com/wwwboard/messages/56324.html bingo games] [http://www.civitan.org/wwwboard/messages/63443.html free farkle dice game download] [http://www.cookbroscomics.com/wwwboard/messages/1429.html lucky keno numbers]

als:1997 ja:1997年 ko:1997년 ms:1997 simple:1997 th:พ.ศ. 2540

Països Catalans

Els Països Catalans són el territori on els seus habitants parlen català, o hi existeixen drets i deures lingüístics per als habitants en eixa llengua. En termes generals, els Països Catalans abasten la Península Ibèrica oriental, entre el riu Segura al sud, i l'estany de Salses al nord, l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses i el de Cabrera), les illes Columbretes, la de Tabarca, així com la ciutat sarda de l'Alguer. L'extensió és de 69.823 quilòmetres quadrats i té, actualment, més d'11 milions d'habitants.

Història, evolució del nom i noms alternatius

El terme Països Catalans es troba documentat per primera vegada en la monumental obra Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I (Madrid, 1876) del valencià Bienvenido Oliver i Esteller, natural de Catarroja (l'Horta Sud) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la Renaixença catalana a finals del segle XIX com a sinònim de «territoris de parla catalana», si bé fou popularitzada per l'assaig Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, publicat el 1962. La dita popular defineix els Països Catalans com «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó». Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul·la implantació. Dels noms utilitzats en els últims dos segles, podem citar-ne, entre d'altres: comunitat llemosina (desterrat a meitat del segle XX per la seua inexactitud històrica i filològica), comunitat catalànica, països o territoris catalanòfons (termes proposats des del valencianisme de meitats del segle XX), o, potser, el terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política: «territoris de parla catalana».

Política

Els Països Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses regions amb diversos graus d'autonomia política, pertanyents als estats espanyol, francès i andorrà. Hi ha un corrent politic que propugna la independència dels Països Catalans i la creació d'un Estat català (vegeu independentisme català). Alguns independentistes proposen l'ús del terme Catalunya per referir-se a la totalitat dels Països Catalans, però aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa. Altres corrents polítics catalanistes utilitzen el terme «Països Catalans» com a sinònim de «territoris de parla catalana», sense considerar que hagin de formar una entitat política independent. Hi ha d'altres corrents polítics que rebutgen directament l'ús del terme «Països Catalans», i qualsevol proposta d'unitat política d'aquests territoris, tot considerant-ho una imposició de Catalunya cap als altres territoris. En els casos més extrems, hi ha sectors que neguen fins i tot la unitat de la llengua catalana.

Límits

- Al nord: Occitània
- Al sud: Múrcia
- A l'est: la mar Mediterrània
- A l'oest: l'Aragó i Castella

Divisió política i administrativa

Tradicionalment i administrativament, els Països Catalans inclouen els següents territoris:
- Catalunya, anomenada habitualment el Principat. Està dividida per una frontera interestatal, establerta pel Tractat dels Pirineus, que separa la Catalunya del Nord (actualment forma el departament dels Pirineus Orientals) de la resta de l'antic Principat.
- El País Valencià, anomenat oficialment Comunitat Valenciana i que és l'Antic Regne de València.
- Les illes Balears i les Pitiüses
- el Principat d'Andorra
- la Franja de Ponent o d'Aragó (en aragonés a Francha de Lebán) Cadascun dels principals territoris té la seva capital: Barcelona (Catalunya), València (País Valencià), Ciutat de Mallorca (illes Balears), Andorra la Vella (Andorra) i Perpinyà (la Catalunya del Nord). La ciutat més important de la Franja de Ponent, o Franja d'Aragó, és Fraga. En un sentit més restringit al domini lingüístic també s'hi inclou:
- el poble de l'Alguer a Sardenya, on s'hi ha preservat una varietat del català, l'alguerès, d'ençà de la conquesta de la ciutat.
- la regió murciana d'El Carxe, on s'hi ha parlat català des d'una gran emigració de llauradors valencians entre els segles XVIII i XIX.

Llengua

La llengua pròpia dels Països Catalans és el català que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellonès, tortosí, etc.; només al País Valencià el gentilici té reconeixement oficial: valencià). S'exceptuen les comarques occidentals i meridionals del País Valencià, on es parla el castellà, i la Vall d'Aran i la Fenolleda, on es parla l'occità. La llengua catalana és l'única llengua oficial a Andorra, és oficial (novament, i després d'un llarg parèntesi, des de 1978) a Catalunya, al costat del castellà; i també és oficial conjuntament amb el castellà al País Valencià i a les illes Balears. No ho és, en canvi, als altres territoris. Per a definir els Països Catalans no es tenen en compte els procesos de castellanització que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com Oriola.

Pàgines que s'hi relacionen

- Història dels Països Catalans
- Pancatalanisme

Enllaços externs

- [http://www.freecatalonia.com Informació sobre els PPCC]
- [http://www.geocities.com/perpinya/mapaplc-com.html Mapa dels Països Catalans]
- [http://www.racocatala.com Lloc de discussió sobre els Països Catalans]
- [http://historiamurcia.blogspot.com Múrcia, un país català frustrat? de Vicenç M. Roselló i Verger]
- [http://www.filmod.unina.it/aisc/ Associazione italiana di studi catalani]
- [http://www.llull.com/llull/estatic/napols/cat/jornades/programaAcademicConvegno.htm VIII Congrés Internacional de l'Associació Italiana d'Estudis Catalans (AISC)] Categoria:Països Catalans

Vila-seca de Solcina

Enllaços externs

- [http://www.vila-seca.info/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=4317110007 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=43171 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya] Categoria:Tarragonès

Tarragonès

El tarragonès és una de les tres comarques en què va quedar divit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936. És arran de costa, a la zona meridional, entre el Baix Penedès, al nord-est, i el Baix Camp al sud.

Enllaços externs

- [http://www.tgnes.altanet.org/ Pàgina web del Consell Comarcal]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=6&cod=8103630008 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=2&V1=36 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya] Categoria:Tarragonès

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs. Queden 109 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1245 - València: Jaume I hi crea la institució dels jurats.
- 1997 - Sueca (l'Horta): uns brètols profanen la tomba de Joan Fuster.
- 2004 - Madrid (Espanya): el govern espanyol demana formalment a la Unió Europea una reforma del règim lingüístic perquè el català (diferenciant-lo entre català i valencià) hi pugui ser oficial. :MÓN
- 1923 - Espanya: Cop d'Estat de Primo de Rivera que suspèn la Constitució, disolt el Parlament i instaura la dictadura.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 81 - Tito, emperador de Roma.
- 1982 - Mònaco: Grace Kelly, actriu i princesa del país, morta en accident de trànsit.

Festes i commemoracions:

Un dia abans / Un dia després Categoria:Setembre ja:9月13日 ko:9월 13일 simple:September 13 th:13 กันยายน

Sueca

Sueca és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Ribera Baixa.

Enllaços externs

- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- [http://diariparlem.com/modules.php?name=Content&pa=showpage&pid=5 Secció "Poble a poble" del Diari Parlem], d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- [http://www.ive.es/pegv/start.jsp Institut Valencià d'Estadística].
- [http://www.just.gva.es/civis/va/index_menu.htm Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat]. Categoria:Ribera Baixa

Horta de València

L'Horta de València es una històrica comarca del País Valencià, amb capital a València. Hi formaven part tots els municipis de l'Horta Nord, part de l'Horta Sud (Alfafar, Benetússer, Catarroja, Massanassa, Paiporta, Poblenou de la Corona, i Sedaví), part de l'Horta Oest (Xirivella, Mislata, Paterna, Picanya), i la Ciutat de València. Actualment hom tendeix a incloure-hi la resta dels municipis de les esmentades comarques actuals. Per a més informació, vegeu: Comarques del País Valencià

Demografia

És la comarca més poblada del País Valencià i també on s'ha experimentat l'augment més gran de població, sobretot com a receptora d'immigració. La seua expansió urbana ha motivat la creació de diverses conurbacions i la incorporació al nucli urbà de la metròpoli de nuclis d'antics pobles, així com la seua divisió en quatre comarques considerades, encara hui en dia, com a subcomarques.

Geografia

Aquesta comarca s'estén des de Puçol, al nord, fins a l'Albufera, pel sud, i pels relleus de Paterna, Torrent i Montcada, per l'oest. Es tracta d'una comarca plana que s'eleva lentament des del mar cap a l'interior.

Economia

Agricultura

De clima típicament mediterrani, té hiverns suaus i estius prou calorossos. L'activitat històricament tradicional de la comarca ha estat l'agrícola, amb un predomini de tres tipus de conreus: el taronger, les hortalisses i l'arròs. El seu sistema de regs s'estructura al voltant de 13 sèquies que possibiliten els conreus de regadiu tot l'any. Alguns termes municipals presenten una certa especialització pel que fa als conreus: xufa a Alboraia i Almàssera; tomaques i pebrots per a conserva al Puig, Puçol i Tavernes Blanques; maduixes a Rafelbunyol; melons a Meliana i Almàssera, etc. L'arròs es troba en crisi, però continua conreant-se a les vores de l'Albufera.

Indústria

A l'oest de la comarca, les poblacions se situen en el marge de l'horta, al voltant de la capital: Montcada, amb indústria tèxtil i pirotècnica; Burjassot, unida a Godella, amb fàbriques de ceràmica i ciment; Paterna, Manises i Quart de Poblet, que ténen una important indústria ceràmica; Mislata, que presenta indústries del paper i tèxtils, etc. A la zona nord, els pobles segueixen una línia paral·lela al litoral: Tavernes Blanques amb indústries de ceràmiques i porcellanes: Massamagrell, Meliana, Puçol, bàsicament agrícoles, etc. Al sud hi ha diverses poblacions quasi unides entre si: Benetússer, Sedaví, Massanassa, Catarroja i Silla. La capital de la comarca, València, que ho és també del País Valencià, amb més de 760.000 habitants, en l'actualitat manté l'agricultura que en altres temps la féu famosa, però ha desenvolupat molt la indústria (mobles, química, mecànica, etc…) i el comerç. El seu port és el segon del mediterrani espanyol, després del de Barcelona.

Enllaços externs

- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Categoria:Comarques històriques del País Valencià Categoria:Horta Sud Categoria:Horta Oest Categoria:Horta Nord Categoria:València

Joan Fuster i Ortells

Joan Fuster i Ortells (Sueca, 1922 - 1992) va ser un escriptor valencià en llengua catalana. És reconegut sobretot per la seua obra assagística: Nosaltres els valencians (1962), Qüestió de noms, Diccionari per a ociosos (1963), etc. Va ser una figura clau en el nacionalisme valencià contemporani i en la definició dels Països Catalans. A partir de la dècada dels 60 del segle XX es convertí en un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana. Es llicencià en dret el 1947 i es doctorà en filologia catalana el 1985. Del 1946 al 1956 codirigí la revista Verbo. Dels seus primers llibres, tots de versos, destaca Escrit per al silenci (1954). El 1952 començà a Levante, de València, les seves col·laboracions a la premsa, que fou després una de les seves facetes més destacades i que prosseguiria a Destino o a La Vanguardia Amb El descrèdit de la realitat (1955) inicià una brillant carrera assagística, de vasta amplitud temàtica, en un estil incisiu, d’adjectivació precisa. Un altre aspecte de la seva obra fou el de l’erudició, la història i la crítica literàries, que alternà amb antologies. La seva dedicació als temes valencians culminà el 1962 amb la publicació de Nosaltres els valencians, Qüestió de noms i El País Valenciano, llibres bàsics per al coneixement de la història, la cultura i els problemes d’identitat nacional del País Valencià. En aquests llibres Fuster afirma que per redreçar la cultura autòctona del País Valencià cal estrènyer el vincles amb els altres territoris de parla catalana, creant una comunitat cultural o, fins i tot, política: els Països Catalans. Continuà dins aquesta temàtica a Raimon (1964), Combustible per a falles (1967) i Ara o mai (1981), entre d’altres. Una part dels seus nombrosos estudis i articles erudits, històrics, biogràfics i de viatges, ha estat recollida en els volums I i III de les Obres completes, i el Diari 1952-1960 n’ocupa el volum segon. Dins el camp de l’assaig, publicà Figures de temps, premi Yxart (1957), Judicis finals (1960), Diccionari per a ociosos (1964), Causar-se d’esperar (1965), L’home, mesura de totes les coses (1967), etc, sempre dins la tradició d’arrel moral de l’humanisme clàssic a l’alè dels moralistes i reformadors francesos (de Montaigne als enciclopedistes), crític, escèptic i amb un humor corrosiu. Dins els treballs d’història, de crítica i de divulgació literària publicà La poesia catalana (1956), Poetes, moriscos i capellans (1962), Heretgies, revoltes i sermons (1968) i Literatura catalana contemporània (1972), a més de tres extensos pròlegs a l’obra de Joan Salvat-Papasseit (1962), Salvador Espriu (1963) i Josep Pla (1966), aplegats a Contra el noucentisme (1978). També va escriure lletres de cançons per a Lluís Llach. Fuster és l’assagista valencià més considerable de les generacions sorgides després de la guerra civil, amb una força que depassà l’àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i civil dels Països Catalans, la consciència unitària dels quals contribuí poderosament a crear. Fou Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1975) i rebé, l’any 1983, la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya. El 1984 fou nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Barcelona i, el 1986, catedràtic de literatura a la Universitat de València. El 1987 recollí la seva poesia (Set llibres de versos). Fruit del treball de recerca dels darrers anys són els estudis aplegats a Llibres i problemes del Renaixement (1989). El 1994 hom edità les obres Fuster inèdit i Fuster sabàtic.

Enllaços externs

- [http://www.endavant.org/groups/Formacio/textos/jfuster62 Qüestió de noms]
- [http://www.antiblavers.info/media/pdf/NosaltreselsValencians.pdf Nosaltres el valencians] Fuster, Joan Fuster, Joan Fuster, Joan

26 de setembre

El 26 de setembre és el dos-cents seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setantè en els anys de traspàs. Queden 96 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1997 - Barcelona: el ple de l'Ajuntament elegeix Joan Clos batlle de la ciutat.
- 2002 - Barcelona: es constitueix oficialment la Plataforma Aturem la Guerra que mesos desprès liderarà l'oposició ciutadana a la Guerra de l'Iraq. :MÓN

Barcelona

Bandera oficial de la ciutat de Barcelona	Escut oficial de Barcelona
(En detall)	(En detall)

Localització de Barcelona respecte el Barcelonès
Barcelonès

Gentilici

Barceloní, barcelonina

1.578.546 hab.

100,39 Km²

15.724,14 hab/Km²

9 m

Entitats de població

m m m Barcelona () és una ciutat situada a la costa de la mar Mediterrània al nord-est de la Península Ibèrica i és la capital política de Catalunya. En la ciutat s'hi troben les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. També és capital de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona.

Emplaçament geogràfic

Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat i Besòs, limita al nord amb el riu Besòs i els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs; al sud amb la Zona Franca, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat; a l'est amb el mar, i a l'oest amb Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès. El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo com a punt més alt: 512 metres), el pla i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que juntament amb el litoral del mar tanquen els límits de la ciutat. La part del pla més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). Prop del litoral s'aixeca la muntanya de Montjuïc (173 metres).

Història

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans. En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I a.C., sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou enmurallada per ordre de Claudi. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potencia econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durnat uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al periode comtal A partir del segle XVI la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 y 1651, y posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714)), que comportà l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya. Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica amb la progressiva industrialització, ja al segle XIX, que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929. L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra. Després d'una posguerra dura Barcelona inicià una fase de desarrollisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infrastuructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

Esdeveniments

- 1888 Exposició Universal
- 1929 Exposició Universal
- 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola
- 1952 Congrés Eucarístic
- 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
- 1992 Jocs Olímpics
- 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
- 2004 Fòrum Universal de les Cultures
- 12 de febrer Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona
- 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona

Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística. Ildefons Cerdà Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren alguns barris històrics):
- Ciutat Vella: el Raval, el barri Gòtic, la Ribera i la Barceloneta.
- L'Eixample: Sant Antoni, Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família, Fort Pienc.
- Sants-Montjuïc: Can Tunis, Montjuïc, Hostafrancs, Sants, Poble Sec, la Zona Franca, la Font de la Guatlla.
- Les Corts: les Corts, Pedralbes.
- Sarrià - Sant Gervasi: Sarrià, Galvany, Sant Gervasi de Cassoles, El Putget, la Bonanova, Vallvidrera.
- Gràcia: Vallcarca, la Salut, Gràcia, el Camp d'en Grassot.
- Horta-Guinardó: Horta, el Carmel, la Teixonera, el Guinardó, la Vall d'Hebron, Montbau, Sant Genís
- Nou Barris: la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Verdum.
- Sant Andreu: el Congrés, La Sagrera, Sant Andreu de Palomar.
- Sant Martí: Sant Martí de Provençals, el Clot, el Camp de l'Arpa, el Poble Nou, la Verneda, la Ciutadella, Nova Icària, Diagonal Mar

Llocs d’interès

Barri antic

Diagonal Mar Al Barri Antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la Plaça Reial. L'edifici modernista més emblemàtic del Barri Antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic. ----

Montjuïc

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc)i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instl.lacions esportuives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992¨, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MACBA), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec). ---- Poble Sec

Ciutadella

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal. D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.

---- Arc de Triomf

Port Olímpic

Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.
- Hotel Arts
- Torre Mapfre
- Casino de Barcelona
- Maremàgnum

---- Maremàgnum

L'Eixample

L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample. Antoni Gaudí

---- Antoni Gaudí

Passeig de Gràcia

Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:
- La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
- La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
- La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
- La més coneguda, però, és la Casa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La Pedrera". La Pedrera

---- La Pedrera

Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però nomès es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen. Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial a Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial d'UNESCO a Barcelona:
- Casa Milà (La Pedrera)
- Hospital de Sant Pau
- Palau Güell
- Palau de la Música Catalana
- Parc Güell

Esport

Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el número de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou hi caben 98,600 persones. Hi ha un altre club a Barcelona, l'Espanyol, amb el seu nom complet: Reial Club Deportiu Espanyol.

Transport

A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior. Barcelona és un centre important de Renfe (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des de fa poc temps Madrid amb Lleida (a la Catalunya occidental), i s'espera que arribi a Barcelona per l'any 2007. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies de Barcelona. La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves línies: el Trambaix i el Trambesòs.

Pàgines relacionades

- Comtat de Barcelona
- Llistat d'alcaldes de Barcelona

Enllaços externs

- [http://www.bcn.es/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0801930008&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08019 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.geocities.com/medit1976/index.htm Arquitectura Barcelona] - Cronologia d'arquitectura catalana i biografies d'arquitectes catalans, des del gòtic fins a l'arquitectura contemporània Categoria:Barcelona ja:バルセロナ ko:바르셀로나 simple:Barcelona

Joan Clos i Matheu

Joan Clos i Matheu

Càrrec:	Alcalde de Barcelona
Temps al càrrec:	Des del 26 de setembre de 1997
Predecessor:	Pasqual Maragall i Mira
Data de naixement:	29 de juny de 1949
Lloc de naixement:	Parets del Vallès
Partit:	Partit dels Socialistes de Catalunya

Joan Clos (Parets del Vallès, 1949) és alcalde de Barcelona des del setembre de 1997. Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona. Entre els anys 1981 i 1991 va ser president de la Sociedad Española de Epidemiología i de la Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria. L'any 1979 es va integrar en el govern municipal de Barcelona com a director dels Serveis Sanitaris. El 1983 va ser elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona per la llista del PSC. Va ser responsable de l'Àrea de Salut Pública. L'any 1987 va ser nomenat regidor del districte de Ciutat Vella. Quatre anys després, el 1991, va ser nomenat segon tinent d'alcalde, amb responsabilitat directa sobre l'àmbit d'Organització, Economia i Hisenda. El 26 de setembre de 1997 substitueix Pasqual Maragall com a alcalde de Barcelona. L'any 1999 va ser elegit per a un mandat de quatre anys, i va ser reelegit després de les eleccions municipals celebrades el 25 de maig del 2003.

Enllaç extern

- [http://www.bcn.es/alcalde/ Web de l'alcalde de Barcelona] Clos i Matheu, Joan Clos i Matheu, Joan

Batlle

Alcalde

27 d'octubre

El 27 d'octubre és el tres-centè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cent unè en els anys de traspàs. Queden 65 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1997 - Barcelona: s'hi publica el primer número en català de l'edició d'El Periódico de Catalunya.
- 2005 - Barcelona: l'exsenador i pacifista Lluís Maria Xirinacs de 74 anys ingressa a la presó Model de Barcelona, per ordre de l'Audiència Nacional, i el mateix dia és traslladat al centre penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat). :MÓN
- 1977 - Espanya: el govern, els partits parlamentaris i els sindicats (com CCOO i UGT) signen els Pactes de la Moncloa per reduir la conflictivitat laboral, millorar l'economia i consolidar la democràcia.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 1897 - Barcelona: Josep Trueta i Raspall, metge català(m.1977). :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 1990 - Barcelona: Xavier Cugat, músic català. :MÓN

Festes:

---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Octubre ja:10月27日 ko:10월 27일 simple:October 27 th:27 ตุลาคม

Català

::Aquést article és sobre la llengua catalana. Vegeu també Condició política de català El català és una llengua romànica parlada per gairebé 9 milions i mig de persones al món. La gran majoria viuen a Catalunya, al País Valencià, a les illes Balears, a Andorra, a la Franja de Ponent (Aragó), a la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya, Itàlia), a la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals, França) i al Carxe (Iecla), un petit territori de Múrcia. Almenys ja d'ençà el segle XIV, aquesta llengua també rep el nom de valencià, denominació emprada sobretot al País Valencià. Actualment i per evitar els conflictes que això pot suposar com a arma política per afeblir la llengua, l'AVL ha arribat a la conclusió, el 9 de febrer de 2005 de que :«és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d’Autonomia de Catalunya i les Illes Balears».

Nombre de parlants al món

Territoris on la llengua té estatus oficial

Territoris on la llengua no té ple estatus oficial

Total

Fonts: Catalunya: Dades del cens de l'any 2004, Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya[http://www.idescat.net/dequavi/Dequavi?TC=444&V0=1&V1=1]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2003[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].País Valencià: Dades del cens de l'any 2004, Institut Valencià d'Estadística, Generalitat Valenciana[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/padron/p2002/ini_val.htm]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2004[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Illes Balears: Dades del cens de l'any 2002, Institut Balear d'Estadística, Govern de les Illes Balears[http://www.caib.es/ibae/demo/evolucio_poblacio/ccaa.htm].Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2002[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm]. Catalunya del Nord: Estadística sobre els usos lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN 04), dades corresponents al 1999, Generalitat de Catalunya[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/docs/catnord2004.pdf]. Andorra: Dades dels cens, Servei d'Estudis, Ministeri de Finances, Govern d'Andorra[http://www.estadistica.ad/indexdee.htm]. Dades lingüístiques de l'IEC, any 1999[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Franja de Ponent: Dades de població, Centre de Recerca i Documentació Pau Vila[http://www.pauvila.net/]. Dades sociolingüístiques de l'Euromosaic[http://www.uoc.edu/euromosaic/web/document/catala/an/e19/e19.html]. Alguer: Estadística sobre els usos lingüístics a l 'Alguer 2004 (EULA 04)[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/coneix.htm#alguer]. Dades de població, Ministeri d'Economia i Finances italià. Resta del Món: Estimació 1999 de la Federació d'Entitats Catalanes a l'exterior.

Pàgines que s'hi relacionen

- Dialectes del català

Parlars amb empremta de la llengua catalana

- Panotxo (Múrcia)
- Sicilià (Sicília)
- Napolità (Nàpols)
- Xurro (Comarques de l'Interior del País Valencià)

Manifests

- [http://www.fundccc.org/htmdocs/manifest2001.htm Un memorial reial per a passats irreals]
- [http://www.vilaweb.com/www/especials/especial?id=807190 Manifest per la llengua]
- [http://bloc.jovesllengua.org/acampallengua2004/manifest Joves de Mallorca per la llengua]
- [http://www.cercat.com/cinema/plataforma.htm Doblatge i subtitulat de pel·lícules al català]
- [http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=646 Manifest per la llengua de valencians residents al Principat] Categoria:Català ja:カタルーニャ語 ko:카탈루냐어 simple:Catalan language

Mn

Crom - Manganès - Ferro
Mn Tc
	Imatge:Mn_taula_periòdica.png Taula completa

General

Nom, símbol, nombre

Manganés, Mn, 25

Sèrie química

Metall de transició

Grup, període, bloc

7, 4 , d

Densitat, duresa Mohs

7470 kg/m³, 6,0

Aparença

Platejat metàl·lic
Aparença

Propietats atòmiques

Pes atòmic

54,938049 uma

Radi mitjà^†

140 pm

Radi atòmic calculat

161 pm

Radi covalent

139 pm

Radi de Van der Waals

Sense dades

Configuració electrònica

Ar]3d⁵4s²

Estats d'oxidació (òxid)

7,6,4,2,3 (àcid fort)

Estructura cristal·lina

Cúbica centrada en el cos

Propietats físiques

Estat de la matèria

Sòlid (generalmente no magnètic)

Punt de fusió

1517 K

Punt d'ebullició

2235 K

Entalpia de vaporització

226 kJ/mol

Entalpia de fusió

12,05 kJ/mol

Pressió de vapor

121 Pa a 1517 K

Velocitat del so

5150 m/s a 293,15 K

Informació diversa

Electronegativitat

1,55 (Pauling)

Calor específica

480 J/(kg·K)

Conductivitat elèctrica

0,695 x 10⁶ m^-1·ohm^-1

Conductivitat tèrmica

7,82 W/(m·K)

1er potencial d'ionització

717,3 kJ/mol

2on potencial d'ionització

1509 kJ/mol

3er potencial d'ionització

3248 kJ/mol

4t potencial d'ionització

4940 kJ/mol

5è potencial d'ionització

6990 kJ/mol

6è potencial d'ionització

9220 kJ/mol

7è potencial d'ionització

11500 kJ/mol

Isòtops més estables

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
⁵²Mn	Sintètic	5,591 dies	ε	4,712	⁵²Cr
⁵³Mn	Sintètic	3,74 x 10⁶ anys	ε	0,597	⁵³Cr
⁵⁴Mn	Sintètic	312,3 dies	ε β^-	1,377 0,697	⁵⁴Cr ⁵⁴Fe
⁵⁵Mn	100%	Mn és estable amb 30 neutrons

El manganés és un element químic de nombre atòmic 25 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mn.

Característiques principals

El manganés és un metall de transició blanc grisenc, semblant al ferro. És un metall dur i molt fràgil, refractari i fàcilment oxidable. El manganés metall pot ser ferromagnètic, però només després de patir un tractament especial. Els seus estats d'oxidació més comuns són +2, +3, +4, +6 i +7, encara que s'han trobat des de +1 a +7; els compostos en els que el manganés presenta estat d'oxidació +7 són agents oxidants molt enèrgics. Dins dels sistemes biològics, el catió Mn⁺² competix sovint amb el Mg⁺². S'empra sobretot aliat amb ferro en acers i en altres aliatges.

Aplicacions

- És important per a la fabricació d'acers. El manganès reacciona amb el sofre present formant sulfur de manganés (MnS), evitant que el sofre reaccioni amb el ferro (augmentant la fragilitat i sent més difícil de forjar); també l'excés pot reaccionar amb el carboni donant carburs de manganés, millorant les propietats mecàniques de l'acer. A més, el manganés té propietats desoxidants i evita la formació de bombolles.
- La major part del manganés s'empra per a obtindre ferromanganès (conté un 80% en Mn). Aquest aliatge de manganés i ferro s'obté per reducció del triòxid de diferro (Fe₂O₃), i el diòxid de manganès, (MnO₂).
- També s'empra en el silicomanganès, un aliatge amb un 60-70% en manganès i un 15-30% en silici.
- Pot estar present en altres aliatges, per exemple amb alumini.
- El diòxid de manganés, MnO₂, s'utilitza com a despolaritzador en piles seques, anomenades també piles tipus Leclanché o de zinc/carboni (Zn/C). També es troba en les piles alcalines o de zinc/diòxid de manganés (Zn/MnO₂).
- El MnO₂ també s'empra en l'obtenció de pintures i en la decoloració del vidre.

Història

vidre] S'ha trobat diòxid de manganès, MnO₂, en pintures rupestres (donant un color negre). També s'han utilitzat al llarg de la història, per exemple pels egipcis i els romans, compostos de manganès per a decolorar el vidre o bé donar-li color. Així mateix s'ha trobat manganès en la menes de ferro utilitzades pels espartans, i es pensa que tal vegada siga a causa d'això l'especial duresa dels seus acers. En el segle XVII, el químic alemany Glauber, va produir per primera vegada permanganat potàssic (KMnO₄), un reactiu de laboratori força utilitzat per les seves propietats oxidants. A mitjan segle XVIII, el diòxid de manganès es va emprar per a la producció de clor. El químic suec Scheele va ser el primer que va descobrir que el manganès era un element, però va ser J. G. Gahn qui el va aïllar per reducció del diòxid amb carboni. A principis del segle XIX es va començar a provar el manganès en aliatges d'acer. El 1816 es va comprovar que enduria l'acer, sense fer-lo més fràgil.

Rol biològic

El manganès és un oligoelement; és considerat un element químic essencial per a totes les formes de vida. S'ha comprovat que el manganès té un paper tant estructural com enzimàtic. Està present en distints enzims, destacant la superòxid dismutasa de manganès (Mn-SOD), que catalitza la dismutació de superòxids, O₂^-; la Mn-catalasa, que catalitza la dismutació de peròxid, H₂O₂; així com en la concavanila A (de la família de les lecitines), on el manganès té un paper estructural. En humans, el manganès s'absorbix en l'intestí prim, acabant la major part en el fetge, d'on es reparteix a diferents parts de l'organisme.

Abundància i obtenció

fetge És el segon metall més abundant en l'escorça terrestre, per darrere del ferro, i està àmpliament distribuït. Es troba en centenars de minerals, encara que només una dotzena té interés industrial. Destaquen: pirolusita (MnO₂), psilomelana (MnO₂·H₂O), manganita (MnO(OH)), braunita (3Mn₂O₃·MnSiO₃), rodonita (MnSiO₃), rodocrosita (MnCO₃), hübnerita (MnWO₄), etc. També s'ha trobat en nòduls marins, on el contingut en manganès oscil·la entre un 15 i un 30%, i d'on seria possible extraure'l. Els països amb majors jaciments de minerals de manganès són Sud-àfrica, Ucraïna i Xina. El metall s'obté per reducció dels òxids amb alumini, i el ferromanganès s'obté també reduint els òxids de ferro i manganès amb carboni.

Compostos

El permanganat de potassi, KMnO₄, és un reactiu de laboratori molt comú a causa de les seues propietats oxidants. El diòxid de manganès, MnO₂ s'empra com a despolaritzador en piles seques. També es pot usar per a decolorar vidre que presenta color verd a causa de la presència de traces de ferro. Aquest òxid també s'empra per a donar color ametista al vidre, i és responsable del color de l'ametista (una varietat del quars). A més, s'utilitza en la producció de clor i oxigen.

Isòtops

El manganès natural conté només 1 isòtop; Mn-55. 18 radioisòtops han estat caracteritzats, sent el Mn-53 el més estable amb un període de semidesintegració de 3.7 milions d'anys, Mn-54 amb un període de 312.3 dies, i Mn-52 de 5.591 dies. La resta d'isòtops radioactius, tenen períodes inferiors a les 3 hores i la majoria d'aquests inferiors a 1 minut. Aquest element també té 3 metaestats. El manganès està inclòs dins el grup d'elements del ferro, que es creu que són sintetitzats dins de gran estrelles poc abans de la seva explosió en forma de supernoves. El Manganès-53 es desintegra en ⁵³Cr amb un període de semidesintegració de 3.7 milions d'anys. A causa d'aquest període relativament curt, ⁵³Mn és un radionúclid extingit. El contingut isotòpic del manganès es combina típicament amb contingut isotòpic del crom, i ha trobat aplicació en la geologia d'isòtops. Variacions en la proporció ⁵³Cr/⁵²Cr i Mn/Cr des d'uns quants meteorits indiquen una proporció de ⁵³Mn/⁵⁵Mn inicial, que suggereix que la relació isotòpica de Mn-Cr hagi resultat de la desintegració in situ del ⁵³Mn en cossos planetaris diferenciats. Per això el ⁵³Mn proporciona evidències addicionals per als processos nucleosintètics immediatament abans de la coalescència del Sistema Solar. El pes atòmic dels isòtops de manganès, varien des de les 46 uma (Mn-46) a 65 uma (Mn-65). El principal mode de desintegració dels isòtops fins l'isòtop estable més abundant, Mn-55, és la captura electrònica i el mode principal dels isòtops més grans és la desintegració beta.

Precaucions

El manganès és un element essencial, sent necessària una aportació d'entre 1 a 5 mg per dia, quantitat que s'aconsegueix a través dels aliments. El manganès en excés és tòxic. Exposicions prolongades a compostos de manganès, de forma inhalada o oral, poden provocar efectes adversos en el sistema nerviós, sistema respiratori, i altres. El permanganat potàssic, KMnO₄, és corrosiu.

Enllaços externs

- [http://www.webelements.com/webelements/elements/text/Mn/index.html webelements.com - Manganès (en anglès)]
- [http://environmentalchemistry.com/yogi/periodic/Mn.html environmentalchemistry.com - (en anglès)]
- [http://www.manganese.org International Manganese Institute (en anglès)] categoria:Elements químics categoria:Metalls ja:マンガン th:แมงกานีส

Edimburg

:Aquest article és sobre la capital escocesa, però Edinburgh (EUA) també és el nom d'una poblacio d'Indiana, als Estats Units d'Amèrica ---- Estats Units d'Amèrica Edimburg (Edinburgh en anglès, Dùn Éideann en gaèlic), és la capital d'Escòcia, i la segona ciutat en població del país. Edinburg és situada a l'Est d'Escòcia, a la ribera sud del Forth, al costat dArthur Seat, un antic volcà. Ha estat la capital d'Escòcia des de 1492, i la seu del parlament d'Escòcia des de la devolució, el 1999. El 1996 tenia una població de cap a 447.500 habitants . El castell d'Edimburg és situat sobre una roca que domina la ciutat, essent una de les vistes mes característiques de la ciutat. La Royal Mile és el carrer que baixa des del castell fins al palau de Holyroodhouse, la residència de la reina a Edimburg. Prop del palau, hi ha el parlament d'Escòcia, dissenyat pel català Enric Miralles. Entre el castell i Prince's Street (la principal avinguda comercial), hi ha una gran zona ajardinada (Prince's Street Gardens), ocupant el lloc d'un antic llac que es va dessecar. Més al Nord, hi ha la New Town, o ciutat nova, que es va desenvolupar a finals del segle XVIII. Calton Hill i Arthur's Seat permeten de gaudir de vistes excel·lents de la ciutat. Edinburgh també és coneguda pel festival de teatre que té lloc cada agost, i pel Hogmanay, una de les celebracions de cap d'any mes importants del món. segle XVIII
Enllaços externs

- [http://www.edinburgh.gov.uk Ajuntament d'Edimburg] (en anglès)
- [http://www.edinburgh.org Oficina de turisme d'Edimubrg] (en anglès) Categoria:Escòcia ja:エディンバラ th:เอดินบะระ

Genètica

La genètica és la part de la biologia que tracta els gens, les lleis de l'herència i tot el que hi estigui relacionat. Gregor Mendel es considera el pare de la genètica (de la més bàsica anomenada genètica mendeliana) Ara mateix s'està extenent en l'àrea del desxiframent del genoma humà (Projecte Genoma Humà). La gran complexitat d'aquesta derivada de la seva transcripció i traducció - sobretot en l'splicing alternatiu està donant lloc a la ciència de la proteòmica. Es poden diferenciar diferents classificacions de la Genètica segons l'espècie estudiada o el tipus d'estudi: Genètica Humana, Genètica Microbiana, Genètica Molecular,... Categoria:Genètica

Enllaços externs

[http://www.ub.es/genetica/ Departament de Genètica] de la Universitat de Barcelona [http://www.uab.es/dep-genetica-microbiologia/ Departament de Genètica i de Microbiologia] de la Universitat Autònoma de Barcelona

1996

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 8 de setembre - la Conca del Barberà i Balaguer: Felip de Borbó les visita i es converteix en el primer Borbó que ostenta el títol de duc de Montblanc. :MÓN
- 7 de març - Ramal·lah (Cisjordània): s'hi constitueix el primer parlament palestí escollit democràticament.
- 15 de març - Malabo (Guinea Equatorial): Teodoro Obiang, fins aleshores president del país, es proclama cap de l'estat.
- 25 de març - Brussel·les (Bèlgica): el Comitè Veterinari de la UE prohibeix las exportacions de vaca britànica així com els seus productes derivats, a causa de la malaltia de las "vaques boges" (encefalopatia espongiforme).
- 5 de juliol - Edimburg (Escòcia): hi neix el primer mamífer clònic, una ovella anomenada Dolly; l'Institut Roslinde ho farà públic el 23 de febrer de l'any següent

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 4 de febrer - Fèlix Cucurull, escriptor i historiador català. :MÓN
- 8 de gener - París (França): François Mitterrand, polític francès, president de la República.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1996 ja:1996年 ko:1996년 ms:1996 simple:1996 th:พ.ศ. 2539

Mamífer

- Subclasse Monotremata
- Monotremata
- Subclasse Marsupialia
- Dasyuromorphia
- Didelphimorphia
- Diprotodontia
- Microbiotheria
- Notoryctemorphia
- Paucituberculata
- Peramelemorphia
- Subclasse Placentalia
- Afrosoricida
- Artiodactyla
- Carnivora
- Cetacea
- Chiroptera
- Dermoptera
- Desmostylia
- Hyracoidea
- Insectivora
- Lagomorpha
- Macroscelidea
- Perissodactyla
- Pholidota
- Primates
- Proboscidea
- Rodentia
- Scandentia
- Sirenia
- Tubulidentata
- Xenarthra Els mamífers són la classe d'animals vertebrats que es caracteritzen per la presència de glàndules mamàries, que en les femelles produeixen llet per a nodrir les cries; la presència de pèl o pelatge; i que tenen cossos endotèrmics o de sang calenta. El cervell regula els sistemes endotèrmic i circulatori, que inclou un cor amb quatre càmares. Els mamífers representen unes 5.500 espècies, distribuïdes en uns 1.200 genera, 152 famílies i fins a 46 ordres, tot i que això pot variar depenent en el tipus de classificació científica utilitzada. Filogenèticament, hom defineix Mammalia com tots els descendents de l'últim avantpassat comú dels monotremes, mamífers placentaris i marsupials.

Característiques

Mentre quasi tots els mamífers donen a llum a cries vives, hi ha uns quants mamífers (els monotremes) que ponen ous. El naixement de cries vives també succeeix en una varietat d'espècies no-mamíferes, com els guppies o el peix martell; per tant, aquesta no és una característica única dels mamífers. Les aus també són endotèrmiques. Mentre que els monotremes no tenen mamelles, sí que tenen glàndules mamàries, fent que compleixin tots els requisits per ser inclosos a la classe Mammalia. Cal remarcar que la tendència actual en taxonomia és posar l'èmfasi en l'ascendència comú; les característiques d'una classe són útils per identificar aquesta ascendència, però si, per exemple, hom trobés un cetaci que no tingués gens de pèl, encara seria classificat com a mamífer. Els mamífers tenen tres ossos a cada orella i un (el dentari) a cada banda de la mandíbula inferior; tots els altres mamífers amb orella tenen un os (l'estrep) a l'orella i almenys tres a cada costat de la mandíbula. Un grup de teràpsids anomenats cynodonts tenia tres ossos a la mandíbula, però l'articulació major de la mandíbula era el dentari i els altres ossos conduïen el so. Els ossos de la mandíbula adicionals en altres vertebrats són considerats anàlogs al martell i l'enclusa de l'oïda mamífera. Els mamífers tenen sistemes integumentaris fets de tres capes: la més externa, l'epidermis, la dermis i l'hipodermis. Tots els cervells dels mamífers posseeixen un neocòrtex. Aquesta part del cervell és única en els mamífers. L'epidermis té normalment una gruixor d'entre deu i trenta cèl·lules, essent la seva funció principal la de proveir una capa impermeable. Les seves cèl·lules exteriors es perden constantment; per tant, les més interiors s'impulsen constantment cap amunt. La capa mitjana, la dermis, té una gruixor entre quinze i quaranta vegades més gran que la de l'epidermis. La dermis està composta de molts components, com estructures òssees o vasos sanguinis. L'hipodermis està feta de teixit adipós. La seva missió és emmagatzemar lípids i proveir esmorteïment i aïllament. La gruixor d'aquesta capa varia molt entre diferents espècies.

Orígens

Els mamífers pertanyen als amniotes, i en particular a un grup anomenat sinàpsids, caracteritzat per la forma de llurs cranis, i en particular la presència d'un sol forat al lloc on s'uneixen els músculs de la mandíbula, anomenada fenestra temporal. En canvi, els dinosaures, les aus i la majoria dels reptils són diàpsids, amb dues fenestrae temporals; i les tortugues, que no tenen fenestra temporal, són anàpsids. Dels sinàpsids van venir els primers precursors dels mamífers, els teràpsids, i en particular els eucynodonts, fa 220 milions d'anys, durant el període Triàssic. Les orelles pre-mamíferes van començar a evolucionar vers el final del Pèrmic i el principi del Triàssic fins al seu estat actual, com tres ossos minúsculs enclusa, martell i l'estrep dins el cap; acompanyats per la transformació de la mandíbula inferior en un únic os. Altres animals, incloent-hi els reptils i els teràpsids i sinàpids pre-mamífers, tenen diversos ossos a la mandíbula inferior, alguns dels quals són usats per escoltar; i un únic os de l'oïda dins el crani (l'estrep). Aquesta transició és una prova de l'evolució dels mamífers des d'uns inicis reptilians: d'un únic os de l'oïda, i diversos ossos de la mandíbula inferior (per exemple el Pelicosaure o el Dimetrodon, provistos de veles a l'esquena) a ossos de l'oïda i de la mandíbula cada vegada més petits (per exemple, el cynodont Probainognathus, i finalment (possiblement amb el Morganucodon, però certament amb el Hadrocodium) vertaders mamífers amb tres ossos de l'oïda al crani i un únic os de la mandíbula inferior. Per tant els pelicosaures i els cynodonts són anomenats a vegades reptils pro-mamífers, tot i que això és estrictament incorrect ja que segons la nomenclatura actual, els dos no són reptils, sinó més aviat sinàpsids. Durant el Mesozoic, els mamífers es van diversificar en quatre grans grups: els multituberculats, monotremes, marsupials i placentaris. Els multituberculats s'extingiren durant l'Oligocè, fa uns 30 milions d'anys, però els altres tres grups de mamífers estan tots representats en l'actualitat. Molts dels mamífers primitius es mantingueren petits i amb aspecte de musaranya durant el Mesozoic, però aviat es van desenvolupar en formes més grans i diverses a partir de l'Extinció Cretaci-Terciari, fa 65 milions d'anys. Els noms "Prototheria", "Metatheria" i "Eutheria" expressaven la teoria que els Placentalia eren descendents dels Marsupialia, que al seu torn descendien dels Monotremata, però aquesta teoria ha estat descartada. Tanmateix, Eutheria i Metatheria encara s'utilitzen en paleontologia, especialment quan hom parla dels mamífers Mesozoics. L'evolució dels mamífers:
- Peixos sense mandíbula: des del Càmbric a mitjans de l'Ordovícic
- Peixos ossis: des de mitjans de l'Ordovícic a finals del Devònic
- Amfibis: des de finals del Devònic a principis del Carbonífer
- Reptils: finals del Carbonífer
- Pelicosaures (sinàpsids, o "reptils pro-mamífers"): des de finals del Carbonífer a principis del Triàssic
- Cynodonts: Pèrmic-Triàssic
- Mamífers: mitjans del Triàssic fins avui en dia

Al Mesozoic

Molts dels mamífers primitius eren petits animals amb forma de musaranya que s'alimentaven d'insectes. Tanmateix, el gener de 2005 es va conèixer el descobriment de dos fòssils de Repenomamus amb una antiguitat d'uns 130 milions d'anys, un que mesurava més d'un metre i l'altre amb restes d'una cria de dinosaure dins el seu estòmac (Nature, 15 de gener del 2005) [http://www.nature.com/cgi-taf/DynaPage.taf?file=/nature/journal/v433/n7022/full/433116b_fs.html].) Els mamífers més primitius inclouen:
- Eozostrodon: Triàssic i Juràssic
- Deltatheridium: Cretaci
- Jeholodens: mitjans del Cretaci
- Megazostrodon: Triàssic tardà i principis del Juràssic
- Triconodont: De Triàssic a Cretaci
- Zalambdalestes: Cretaci tardà Tot i que els mamífers van coexistir junt amb els dinosaures, només van començar a dominar després de l'extinció en massa dels dinosaures fa 65 milions d'anys, al Cenozoic.

Al Paleocè

Durant els segü