:: wikimiki.org ::

2004

2004

- Any internacional de commemoració de la lluita contra l'esclavatge i la seva abolició.
- 400 aniversari de l'arribada dels francesos a Amèrica del Nord.

Esdeveniments

:PAÏSOS CATALANS
- 28 de gener - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera.
- 2 de febrer - Barcelona: Josep-Lluís Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya.
- 5 de febrer - S'estrena un curtmetratge de Dalí
- 20 de març - Països Catalans: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del país.
- 9 de maig - Barcelona: S'inaugura el Fòrum Universal de les Cultures del 2004.
- 20 d'octubre s'ha creat l'Eurorregió de l'Arc Mediterrani.
- 21 d'octubre - Dagoll Dagom torna a representar l'obra Mar i Cel.
- 23 d'octubre - La Selecció Catalana d'Hockey guanya el mundial B del mateix esport. És la primera vegada que la selecció catalana competeix a nivell internacional.
- 24 d'octubre - La selecció catalana d'hoquei fa història amb la conquesta del Mundial B.
- 27 d'octubre aquests dies, fruit d'una labor molt llarga, ha aparegut al Monestir de Montserrat un papir de les obres d' Homer, del segle III.
- 21 de setembre -Terratrèmol de 4,2 graus de l'escala de Richter a Ripoll.
- 26 de novembre - Fresno (Califòrnia) El Congrés anual de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) accepta una apelació de la Federació Espanyola d'Hockey, que demana la inadminisió de la Federació Catalana. :MÓN

Gener

- gener - Mart: hi fracassa la sonda Beagle; la sonda Spirit, en canvi, aconsegueix aterrar i transmetre dades des del planeta.
- 2 de gener - la sonda Stardust recull pols d'un cometa.
- 3 de gener : El vol 604 de la Flash Airlines s'espatlla a la Mar Roja ; 148 morts.
- 4 de gener : Mikheil Saakachvili emporta les eleccions presidencials a Georgia.
- 8 de gener : El creuer Queen Elizabeth II és oficialment batejat.
- 10 de gener - la sonda Spirit llesta per iniciar l'exploració del planeta Mart.
- 10 de gener - El PSOE proposa crear una Agència Tributària per cada Comunitat Autònoma.
- 11 de gener - el PSOE proposa que hi hagi un ordinador per cada dos alumnes des de els 8 anys.
- 13 de gener : Un aparell de l'Uzbekistan Airways s'estavella prop de Tachkent, provocant 37 morts.
- 19 de gener : Dissolució de les Corts Espanyoles per poder convocar eleccions el 14 de març de 2004.
- 23 de gener : La sonda europea Mars Express aporta la prova de que hi ha aigua en forma de glaç en el planeta Mart.

Febrer

- 6 de febrer : atemptats terroristes en el metro de Moscou ; 43 morts.
- 13 de febrer : Funerals nacionals de Claude Ryan, cap del partit liberal del Quebec de 1978 a 1982, a la basílica de Notre-Dame de Montreal.
- 18 de febrer : Un tren de mercaderíes explota a l'Iran, provocant la mort de 320 persones.
- 20 de febrer : Els conservadors guanyen les eleccions al parlament iranià.
- 24 de febrer : Terratrèmol de 6,5 sobre l'escala de Richter al nord del Marroc ; 517 morts.

Març

- 2 de març : John Kerry serà el candidat demòcrata a les eleccions presidencials americanes de novembre.
- 11 de març - Madrid (Espanya): un atemptat terrorista d'Al-Qaida, amb una sèrie de bombes col·locades en diversos trens que s'acostaven a l'estació d'Atocha, hi fa 202 morts i 1.400 ferits.
- 14 de març - Eleccions al Parlament espanyol. Els socialistes són la força més votada. Enllaç extern: [http://www.elec_gen04.mir.es/ Resultats de las eleccions]
- 14 de març : Vladimir Putine és reescollit president de Rússia.
- 20 de març - món: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del món occidental.
- 27 de març - Miami (la Florida, EUA): el Comitè Central de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la selecció catalana de Patinatge; tot i que, el 25 de novembre del 2004, aquest mateix comitè no ratificarà aquest acord a Fresno (Califòrnia).
- 28 de març : Onada vermella a França en les eleccions regionals : 21 regions sobre 22 passen o es mantenen a l'esquerra.
- 29 de març : Es prohibeix fumar en els bars d'Irlanda.

Abril

- 5 d'abril : Inici de la visita oficial de la reina d'Anglaterra a França.
- 7 d'abril : Rwanda, commemoracions en el món del 10è aniversari de l'inici del genocidi de 1994. L'ONU declarava aquest any « Dia internacional de reflexió sobre el genocidi a Rwanda el 1994 ».
- 23 d'abril : Tancament a Creutzwald de l'última mina de carbó francesa.
- 25 d'abril : Un referèndum a Chipre respatlla la reunificació de l'illa. El nord turc estava a favor, el sud no ho estava.
- 28 d'abril : La premsa revela la pràctica de tortures i humiliacions a les presons iraquianes per part dels soldat nord-americans. Publicació de fotos de la presó d'Abu Ghraib que provoquen un escàndol.
- 29 d'abril: A Mali, Ahmed Mohamed ag Hamani és escollit primer ministre.

Maig

- 1 de maig : Ampliació de l'unió Europea de deu països nous :(Chipre, Estonia, Hungría, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República txèca, Eslovàquia, Eslovènia). 4 de maig : Eclipse total de lluna.
- 6 de maig : Últim episodi de la sèrie de televisió Friends emesa a la televisió nord-americana.
- 17 de maig. L'estat americà de Massachusetts legalitza el matrimoni homosexual.
- 23 de maig : Horst Köhler escollit president federal d'Alemània. Pren possessió de les seves funcions el dia 1 de juliol següent.

Juny

- 5 de juny : Mor Ronald Reagan ex-president dels Estats Units, actor, i presentador de ràdio i televisió, i després polític del Partit Republicà.
- 5 de juny : La jugadora de tennis russa Anastazia Myskina guanya la 74ena edició del torneig del Roland-Garros.
- 6 de juny : El jugador de tennis argentí Gaston Gaudio s'emporta el torneig del Roland-Garros.
- 13 de juny - Eleccions al Parlament Europeu. Enllaç extern: [http://www.elec_gen04.mir.es/ Resultat de les eleccions al Parlament Europeu]
- 18 de juny : Acord entre els caps d'estat per una constitució europea.
- 28 de juny : Eleccions federals al Canadà. El partit liberal és reelegit, però queda en minoria a la cambra dels comuns. .
- 30 de juny : La sonda Cassini-Huygens travessa els anells de Saturn i envia les primeres imatges.

Juliol

- 1 de juliol : Ha mort l'actor Marlon Brando als 80 anys a Los Angeles.
- 4 de juliol : Grècia guanya l'Eurocopa 2004. En la final venç la selecció amfitriona Portugal per 1-0.
- 20 de juliol : a Bèlgica, Anne-Marie Lizin és escollida presidenta del Senat i esdevè la primera dona a ocupar aquest lloc.
- 30 juliol : Forta exploció de gas a Ghislenghien, Bèlgica, que provoca la mort a 21 persones i queden ferides unes 120.
- 21 de juliol : Stephen Hawking perd una aposta, quan reconeix que John Preskill tenia raó quan dubtà de la seva teoria dels forats negres. Havien apostat una enciclopèdia pel que guanyàs.

Agost

- 13 d'agost : l'huracà Charley mata 27 persones a Florida, 4 a Cuba i una persona a Jamaica.
- 13 d'agost: Obertura dels XXVIII Jocs Olímpics d'estiu a Atenes; els primers del segle XXI
- 31 d'agost : Dos atacs suïcides reivindicats per Hamas a Beersheeva, Israel, causen 16 morts i 80 ferits.
- 31 d'agost : Atac suïcida txetxè en el metro de Moscou fent 10 morts i 60 ferits.

Setembre

- 1 de setembre : Presa en hostatge d'un miler de nens a una escola de Beslan, a Ossètia del Nord.
- 3 de setembre : Asalt confús de les forces russes de seguretat a l'escola de Beslan; es compten més de 335 morts.
- 3 de setembre : L'huracà Frances fa 10 morts a Florida.
- 7 de setembre : L'huracà Ivan fa 37 morts a Grenada, 5 a Veneçuela i 4 a la República Domninicana. Els danys materials són quantiosos.
- 18 de setembre : la tempesta tropical Jeanne arrassa Haití. Tres díes desprès el recompte no definitiu és de 700 morts i 1000 desapareguts.

Octubre

- 5 d'octubre : es declara un incendi a bord del submarí canadenc NCSM Chicoutimi; 1 mort.
- 8 d'octubre : L'hostatge anglès Kenneth Bigley és decapitat pels seus carcellers a l'Irak.
- Doble atemptat amb cotxe trampa a Taba, Egipte, lloc de vacances de nombrosos israelians ; 34 morts.
- 9 d'octubre : Primeres eleccions democràtiques al Afganistan.
- 24 d'octubre : Brasil, nova potència espacial desprès d'aconseguir el seu primer llançament espacial.
- 25 d'octubre: la repressió d'una manifestació a Tailàndia provoca 68 morts.
- La nit entre el 27 i el 28 d'octubre hi hagué un eclipsi de Lluna.
- 29 d'octubre : Firma a Roma del tractat de Roma 2004, per una constitució per Europa.
- 31 d'octubre : Tabaré Vázquez és escollit President de l'Uruguay. És una victòria històrica per l'esquerra.

Novembre

- 2 de novembre : el president dels Estats Units George Walker Bush és escollit per un segon terme de quatre anys.
- 6 de novembre : atac a l'armada de Costa d'Ivori sobre una posició de l'armada francesa causant 9 morts. Els francesos repliquen liquidant les forces aèries i antiaèries de l'armada ivoriana.
- 7 de novembre : a l'Irak, atac de gran envergadura contra la ciutat de fallujah.
- 11 de novembre :
- Barcelona: el Parlament de Catalunya aprova, una proposició no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (Califòrnia), on s'haurà de decidir sobre el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei.
- Mort de Yasser Arafat a Clamart, a prop de París, a 3 h 30 minuts. Hi estava hospitalitzat desde el 29 d'octubre.
- La Lituània ratifica el Tractat de Roma de 2004.
- 13 de novembre : desprès de 6 díes de combat, els americans prenen el control de Fallujah.
- 16 de novembre - La Viquipèdia en català arriba a 10.000 articles!
- 21 de novembre : eleccions presidencials controvertides a Ucraïna.
- 27 de novembre - Guadalajara (Mèxic): Pasqual Maragall hi inaugura la Fira del Llibre que, sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull, té la cultura catalana com a convidada d'honor; la visitaran unes 450.000 persones.

Desembre

- 14 de desembre : inauguració del viaducte de Millau, el més alt del món. Construït per Eiffage, disenyat per Norman Foster.
- 20 de desembre : L'Hungría aprova el tractat de Roma 2004.
- 22 de desembre : alliberament dels dos hostages i periodistes francesos Georges Malbrunot i Christian Chesnot, detinguts a l'Irak desde feia 124 díes.
- 26 de desembre : un terratrèmol de magnitud 9,0 de l'escala de Richter, l'epicentre del qual se situava al llarg de l'illa indonèsia de Sumatra provoca un tsunami causant la mort de més de 250 000 persones a l'Oceà Índic.
- 26 de desembre : Víktor Yuchtchenko guanya les eleccions presidencials a Ucraïna.
- 26 de desembre : Un equip d'especialistes francesos d'hematologia va publicar a la web de la revista Nature Biotechnology, haver aconseguit per primera vegada, fabricar in vitro grans quantitats de globus vermells humans a la vegada madurs i funcionals.

Maig

- 3 de maig : Darrell Johnson, jugador de baseball de la MLB
- 3 de maig : Anthony Ainley, 71 anys, actor
- 7 de maig : Alexandre Minkowski, metge
- 9 de maig : Alan King, 76 anys, actor
- 14 de maig : Anna Lee, 91 anys, actriu
- 14 de maig : Jesus Gil y Gil, 71 anys, antic president del club de futbol Atletico de Madrid
- 15 de maig : Bruno Baiao, 19 anys, futbol, Portugal
- 15 de maig : Marius Constant, compositor de música
- 16 de maig : Marika Rökk, 90 anys, actriu
- 17 de maig :
- Tony Randall, 84 anys, actor.
- 18 de maig :
- Elvin Jones, batería de jazz, havent tocat molt de temps amb John Coltrane.
- 19 de maig : Mary Dresselhuys, 97 anys, actriu
- 28 de maig: Umberto Agnelli, president de la FIAT.

Juny

- 4 de juny :
- Nino Manfredi, comedià, italià.
- 5 de juny: Ronald Reagan, president dels EEUU.
- 6 de juny :
- Necdet Mahfi Ayral, 96 anys, actor.
- Robert Lees, 91 anys, escenarista.
- 10 de juny : Ray Charles, jazzman, nord-americà.
- 18 de juny : André Gillois, escriptor, francès.
- 28 de juny :
- Georges de Caunes, 85 anys, home de televisió i periodista, francès.
- Marcel Jullian, presentador de televisió, francès.

Juliol

- 1 de juliol - Los Angeles (EEUU): Marlon Brando, actor de cinema nord-americà.
- 6 de juliol : Thomas Klestil, president austríac.
- 11 de juliol : Dorothy Hart, 82 anys, actriu
- 17 de juliol : Lucien Leduc, 85 anys, jugador de futbol, França.
- 23 de juliol - Madrid: Carmina Ordóñez, coneguda per la premsa rosa.
- 29 de juliol: Francis Crick, cientific, descobridor de l'estructura de l'ADN.

Agost

- 18 d'agost : Ha mort a Ojai, Califòrnia mentre dormia Elmer Bernstein, compositor de música pel cine, i la televisió.

Setembre

- 4 de setembre : Alfonso Ford, basket USA
- 5 de setembre : Fritha Goodey, 31 anys, actriu
- 6 de setembre : Elly Annie Schneider, 90 anys, actriu
- 7 de setembre : Samira Bellil, feminista
- 8 de setembre : Raymond Marcellin, ministrefrancès.
- 8 de setembre - Matías Prats, periodista espanyol i gran aficionat als bous.
- 11 de novembre - Yasser Arafat, president (ra'is) de l'Autoritat Palestina.
- 11 de setembre : Petros VII, patriarca
- 13 setembre : Margaret Kelly, fundadora
- 14 setembre : Ove Sprogøe, 84 anys, actriu
- 16 setembre : Dolly Rathebe, cantant de jazz
- 18 setembre : Russ Meyer, 82 anys, realitzador
- 19 setembre : Eddie Adams, fotograf
- 23 setembre : Yang Huanyi, última chinesa parlant del nushu
- 24 setembre : Raja Ramanna, científic
- 28 setembre : Christl Cranz-Borchers, 90 anys, ski, Alemània
- 29 setembre : Richard Sainct, 34 anys, Moto, França, mort al rally d'Egipte.
- 29 setembre : Jean-Pierre Blanc, polític francès.
- 30 setembre : Ignatius Wolfington, 84 anys, Actor
- 30 setembre : Gamini Fonseka, 68 anys, actor

Octubre

- 3 d'octubre : Janet Leigh, 77 anys, actriu.
- 4 d'octubre : Gordon Cooper, astronauta
- 4 d'octubre : Willy Guhl, decorador
- 5 d'octubre : Rodney Dangerfield, 82 anys, actor
- 11 d'octubre : Fernand Sabino, escriptor
- 11 d'octubre : Maxime Faget, enginyer de la Nasa
- 17 d'octubre : Julius Harris, 81 anys, actor.
- 17 d'octubre : Brice Pelman, escriptor
- 18 d'octubre : Michel Gillibert, home polític.
- 23 d'octubre : George Silk, fotograf
- 23 d'octubre : Bill Nicholson, futbolista del Regne Unit.
- 27 d'octubre : Serginho, futbolista del Brasil.
- 29 d'octubre : Alice Montagu-Douglas-Scott, duquesa de Glucester

Novembre

- 2 de novembre : Theo van Gogh, 47 anys, realitzador holandès.
- 2 de novembre : Zayed ben Sultan al-Nahyan, president dels Emirats àrabs units.
- 2 de novembre : Gerry Knetemann, ciclista
- 7 de novembre : Howard Keel, actor
- 9 de novembre : Emlyn Hughes, futbolista del Liverpool F.C i de l'Anglaterra.
- 11 de novembre : Yasser Arafat, home polític palestí.
- 16 de novembre : Margaret Hassan, humanitària
- 17 de novembre : Mikael Ljungberg, 34 anys, Lluita
- 19 de novembre : John Vane, guanyador del Premi Nobel de psicologia o medecina en 1982.

Desembre

- 1 de desembre : Fathi Arafat, 67 anys, germà de Yasser Arafat.
- 1 de desembre : El príncep Bernhard dels Països Baixos, vidu de l'exreina Juliana i pare de la reina Beatrix.
- 2 de desembre : Alicia Markova, ballarina
- 3 de desembre : Josef Schwammberger, nazi

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ---- Un any abans / Un any després categoria:Segle XXI als:2004 ja:2004年 ko:2004년 ms:2004 roa-rup:2004 simple:2004 th:พ.ศ. 2547 zh-min-nan:2004 nî

Amèrica del Nord

Amèrica del Nord o també Nord-amèrica, és un subcontinent que forma part d'Amèrica i que s'estén en l'hemisferi occidental des de l'oceà Glacial Àrtic pel nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize pel sud, i està al seu torn envoltat per l'oceà Pacífic a l'oest, i per l'oceà Atlàntic a l'est. En un sentit menys estricte, l'Amèrica del Nord també comprèn l'Amèrica Central, és a dir, aniria des de l'oceà Glacial Àrtic fins a l'istme de Panamà, incloent-hi les Antilles.

Geografia política

Antilles Com a resultat de l'esdevenir històric, l'Amèrica del Nord estricta compta actualment els següents quatre països, ordenats per ordre d'extensió:
- Canadà
- Grenlàndia, territori autònom que pertany a Dinamarca.
- Estats Units d'Amèrica
- Mèxic

Demografia

La major part de la població està formada per blancs o criolls europeus que van colonitzar aquesta part del continent, com els descendents d'anglesos (Estats Units i Canadà), espanyols (Mèxic i sud dels Estats Units) i francesos (província de Quebec al Canadà i a varies regions de l'antiga Louisiana). Cal agregar-hi altres immigrants europeus (irlandesos, italians i d'altres) i del continent asiàtic. La població indígena és escassa, excepte en algunes regions de Mèxic on hi ha descendents majoritàriament d'asteques i maies. A la resta del subcontinent hi ha una minoria descendent de pellroges, apatxes, esquimals, etc. Els mestissos, mescla d'europeus i indígenes, són molt comuns a Mèxic, mentre que a la resta de països són molt escassos. La població negra i mulata abunda als Estats Units i és escassa al Canadà i a Mèxic. Cal destacar als Estats Units la que ja és la primera minoria, la dels immigrants hispans provinents fonamentalment de Mèxic, Cuba (important colònia a Miami) i d'altres països de l'Amèrica Central i del Carib.

Llengües

L'idioma més parlat a Amèrica del Nord és l'anglès, a Canadà i als Estats Units, seguit de l'espanyol als Estats Units i Mèxic i el francès a Quebec. Es parlen moltes més llengües minoritàries als tres països.

Religió

Les religions més difoses són el protestantisme, predominant als Estats Units i al Canadà; el catolicisme, a Mèxic i part de Canadà i els Estats Units, i diversos nuclis de judaisme, islamisme, cristianisme ortodox, budisme, confucianisme, mormonisme, etc.

Economia

Amèrica del Nord, excepte Grenlàndia, està integrada comercialment en la Zona de Lluire Comerç coneguda com a NAFTA. El NAFTA és el bloc comercial més gran del món. Des del 2005 la regió està unida també sota la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amèrica.

Vegeu també

- Amèrica
- Amèrica Central
- Carib
- Amèrica del Sud
- Amèrica Llatina Categoria:Amèrica del Nord ja:北アメリカ ko:북아메리카 simple:North America th:ทวีปอเมริกาเหนือ zh-min-nan:Pak Bí-chiu

28 de gener

El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 337 dies per finalitzar l'any i 338 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 2004 - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera. :MÓN
- 1823 - Xile: Bernardo O'Higgins abdica el càrrec de director suprem del país.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1853 - l'Havana (Cuba): José Martí, poeta i heroi de la indepèndencia de cubana.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Festes:

---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Gener ja:1月28日 ko:1월 28일 simple:January 28 th:28 มกราคม

Barcelona

Bandera oficial de la ciutat de Barcelona	Escut oficial de Barcelona
(En detall)	(En detall)

Localització de Barcelona respecte el Barcelonès
Barcelonès

Gentilici

Barceloní, barcelonina

1.578.546 hab.

100,39 Km²

15.724,14 hab/Km²

9 m

Entitats de població

m m m Barcelona () és una ciutat situada a la costa de la mar Mediterrània al nord-est de la Península Ibèrica i és la capital política de Catalunya. En la ciutat s'hi troben les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. També és capital de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona.

Emplaçament geogràfic

Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat i Besòs, limita al nord amb el riu Besòs i els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs; al sud amb la Zona Franca, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat; a l'est amb el mar, i a l'oest amb Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès. El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo com a punt més alt: 512 metres), el pla i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que juntament amb el litoral del mar tanquen els límits de la ciutat. La part del pla més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). Prop del litoral s'aixeca la muntanya de Montjuïc (173 metres).

Història

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans. En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I a.C., sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou enmurallada per ordre de Claudi. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potencia econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durnat uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al periode comtal A partir del segle XVI la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 y 1651, y posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714)), que comportà l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya. Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica amb la progressiva industrialització, ja al segle XIX, que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929. L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra. Després d'una posguerra dura Barcelona inicià una fase de desarrollisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infrastuructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

Esdeveniments

- 1888 Exposició Universal
- 1929 Exposició Universal
- 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola
- 1952 Congrés Eucarístic
- 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
- 1992 Jocs Olímpics
- 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
- 2004 Fòrum Universal de les Cultures
- 12 de febrer Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona
- 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona

Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística. Ildefons Cerdà Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren alguns barris històrics):
- Ciutat Vella: el Raval, el barri Gòtic, la Ribera i la Barceloneta.
- L'Eixample: Sant Antoni, Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família, Fort Pienc.
- Sants-Montjuïc: Can Tunis, Montjuïc, Hostafrancs, Sants, Poble Sec, la Zona Franca, la Font de la Guatlla.
- Les Corts: les Corts, Pedralbes.
- Sarrià - Sant Gervasi: Sarrià, Galvany, Sant Gervasi de Cassoles, El Putget, la Bonanova, Vallvidrera.
- Gràcia: Vallcarca, la Salut, Gràcia, el Camp d'en Grassot.
- Horta-Guinardó: Horta, el Carmel, la Teixonera, el Guinardó, la Vall d'Hebron, Montbau, Sant Genís
- Nou Barris: la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Verdum.
- Sant Andreu: el Congrés, La Sagrera, Sant Andreu de Palomar.
- Sant Martí: Sant Martí de Provençals, el Clot, el Camp de l'Arpa, el Poble Nou, la Verneda, la Ciutadella, Nova Icària, Diagonal Mar

Llocs d’interès

Barri antic

Diagonal Mar Al Barri Antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la Plaça Reial. L'edifici modernista més emblemàtic del Barri Antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic. ----

Montjuïc

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc)i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instl.lacions esportuives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992¨, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MACBA), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec). ---- Poble Sec

Ciutadella

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal. D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.

---- Arc de Triomf

Port Olímpic

Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.
- Hotel Arts
- Torre Mapfre
- Casino de Barcelona
- Maremàgnum

---- Maremàgnum

L'Eixample

L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample. Antoni Gaudí

---- Antoni Gaudí

Passeig de Gràcia

Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:
- La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
- La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
- La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
- La més coneguda, però, és la Casa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La Pedrera". La Pedrera

---- La Pedrera

Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però nomès es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen. Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial a Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial d'UNESCO a Barcelona:
- Casa Milà (La Pedrera)
- Hospital de Sant Pau
- Palau Güell
- Palau de la Música Catalana
- Parc Güell

Esport

Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el número de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou hi caben 98,600 persones. Hi ha un altre club a Barcelona, l'Espanyol, amb el seu nom complet: Reial Club Deportiu Espanyol.

Transport

A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior. Barcelona és un centre important de Renfe (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des de fa poc temps Madrid amb Lleida (a la Catalunya occidental), i s'espera que arribi a Barcelona per l'any 2007. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies de Barcelona. La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves línies: el Trambaix i el Trambesòs.

Pàgines relacionades

- Comtat de Barcelona
- Llistat d'alcaldes de Barcelona

Enllaços externs

- [http://www.bcn.es/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0801930008&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08019 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.geocities.com/medit1976/index.htm Arquitectura Barcelona] - Cronologia d'arquitectura catalana i biografies d'arquitectes catalans, des del gòtic fins a l'arquitectura contemporània Categoria:Barcelona ja:バルセロナ ko:바르셀로나 simple:Barcelona

President de la Generalitat de Catalunya

Encara que el seu paper ha canviat al llarg del temps, actualment el President de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya d'entre els seus diputats i és nomenat pel rei. El President és la més alta representació de la Generalitat de Catalunya.

Llistat de presidents de la Generalitat de Catalunya

(numerats, R indica que va repetir en el càrrec; cronològic, segons l'any d'investidura) __NOTOC__ Segle XIV - Segle XV - Segle XVI - Segle XVII - Segle XVIII - Segle XX - Segle XXI

Segle XIV

- 1. Berenguer de Cruïlles (1359)
- 2. Romeu Sescomes (1363)
- 3. Ramon Gener (?)
- 4. Bernat Vallès (1366)
- R. Romeu Sescomes (1375)
- 5. Joan I d'Empuries (1376)
- 6. Guillem de Guimerà i d'Abella (1376)
- 7. Galceran de Besora i de Cartellà (1379)
- 8. Felip d'Anglesola (1380)
- 9. Pere de Santamanç (1381)
- 10. Arnau Descolomer (1384)
- 11. Miquel Sanjoan (1389)
- 12. Alfons de Tous (1396)

Segle XV

- 13. Marc de Villalba (1413)
- 14. Andreu Bertran (1416)
- 15. Joan Desgarrigues (1419)
- 16. Dalmau Cartellà (1422)
- 17. Felip de Malla (1425)
- 18. Domènec Ram (1428)
- R. Marc de Villalba (1431)
- 19. Pere de Palou (1434)
- 20. Pere de Darnius (1437)
- 21. Antoni d'Avinyó (1440)
- 22. Jaume de Cardona (1443)
- 23. Pero Ximènez d'Urrea (1446)
- 24. Bertran Samasó (1449)
- 25. Bernat Guillem Samasó (1452)
- 26. Nicolau Pujades (1455)
- 27. Antoni Pere Ferrer (1458)
- 28. Manuel de Montsuar i Mateu (1461)
- 29. Francesc Colom (1464)
- 30. Ponç Andreu de Vilar (1467)
- 31. Miquel Samsó (1470)
- 32. Joan Maurici de Ribes (1473)
- 33. Miquel Delgado (1476)
- 34. Berenguer de Sos (1479)
- 35. Pere de Cardona (1482)
- 36. Ponç Andreu de Vilar (1485)
- 37. Juan Payo Cuello (1488)
- 38. Joan de Peralta (1491)
- 39. Francí Vicenç (1494)
- 40. Pedro de Mendoza (1497)
- 41. Alfons d'Aragó (1500)

Segle XVI

- 42. Ferrer Nicolau de Gualbes (1503)
- 43. Gonzalo Fernandez de Heredia (1504)
- 44. Lluís Desplà i d'Oms (1506)
- 45. Jordi Sanç (1509)
- 46. Joan d'Aragó (1512)
- 47. Jaume Fiella (1514)
- 48. Esteve de Garret (1515)
- 49. Bernat de Corbera (1518)
- 50. Joan Margarit i de Requesens (1521)
- 51. Lluís de Cardona i Enriquez (1524)
- 52. Francesc de Solsona (1527)
- 53. Francesc Oliver i de Boteller(1530)
- 54. Dionís de Carcassona (1533)
- 55. Joan Pasqual (1536)
- 56. Jeroni de Requesens i Roís de Liori (1539)
- 57. Miquel Puig (1542)
- 58. Jaume Caçador (1545)
- 59. Miquel d'Oms i de Sentmenat (1548)
- 60. Onofre de Copons i de Vilafranca (1551)
- 61. Miquel de Ferrer i de Marimon (1552)
- 62. Joan de Tormo (1552)
- 63. Miquel de Tormo (1553)
- 64. Francesc Jeroni Benet i Franc (1554)
- 65. Pere Angel Ferrer i Despuig (1557)
- 66. Ferran de Lloaces i Peres (1559)
- 67. Onofre Gomis (1563)
- 68. Francesc Giginta (1566)
- 69. Benet de Tocco (1569)
- 70. Jaume Cerveró (1572)
- 71. Pere Oliver de Boteller i de Riquer (1575)
- R. Benet de Tocco (1578)
- 72. Rafael d'Oms i Llull (1581)
- 73. Jaume Beuló (1584)
- 74. Francesc Oliver de Boteller (1587)
- 75. Jaume Caçador i Claret (1590)
- 76. Miquel d'Agullana i de Miquel (1593)
- 77. Francesc d'Oliver de Boteller (1596)
- 78. Francesc Oliveres (1598)
- 79. Jaume Cordelles i Oms (1599)

Segle XVII

- 80. Bernat de Cardona i Queralt (1602)
- 81. Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai (1605)
- 82. Onofre d'Alentorn i de Botella (1608)
- 83. Francesc de Santjust i de Castre (1611)
- 84. Ramon d'Olmera i Alemany (1614)
- 85. Miquel d'Aimeric (1616)
- 86. Lluís de Tena (1617)
- 87. Benet de Fontanella (1620)
- 88. Pere de Magarola i Fontanet (1623)
- 89. Francesc Morillo (1626)
- 90. Pere Antoni Serra (1629)
- 91. Esteve Salacruz (1632)
- 92. Garcia Gil Manrique i Maldonado (1632)
- 93. Miquel d'Alentorn i de Salbà (1635)
- 94. Pau Claris i Casademunt (1638)
- 95. Josep Soler (1641)
- 96. Bernat de Cardona i de Raset (1641)
- 97. Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç (1644)
- 98. Andreu Pont (1647)
- 99. Paolo de Rosso (1650)
- 100. Francesc Pijoan (1654)
- 101. Joan Jeroni Besora (1656)
- 102. Pau d'Àger i d'Orcau (1659)
- 103. Jaume de Copons i de Tamarit (1662)
- 104. Josep de Magarola i de Grau (1665)
- 105. Joan Pagès i Vallgornera (1668)
- 106. Josep de Camporrells i de Sabater (1671)
- 107. Esteve Mercadal i Dou (1674)
- 108. Alfonso de Sotomayor (1677)
- 109. Josep Sastre i Prats (1680)
- 110. Baltasar de Muntaner i de Sacosta (1683)
- 111. Antoni de Saiol (1686)
- 112. Benet Ignasi de Salazar (1689)
- 113. Antoni de Planella i de Cruïlles (1692)
- 114. Rafael de Pinyana i Galvany (1695)
- 115. Climent de Solanell i de Foix (1698)

Segle XVIII

- 116. Josep Antoni Valls i Pandutxo (1701)
- R. Antoni de Planella i de Cruïlles (1701)
- 117. Francesc de Valls i Freixa (1704)
- 118. Josep Grau (1704)
- 119. Manuel de Copons i d'Esquerrer (1707)
- 120. Francesc Antoni de Solanell i de Montellà (1710)
- 121. Josep de Vilamala (1713) : 1716: Promulgació del Decret de Nova Planta, que aboleix la Generalitat de Catalunya

Segle XX

: 2 d'agost de 1931: restabliment la Generalitat de Catalunya
- 122. Francesc Macià i Llussà (1931)
- 123. Lluís Companys i Jover (1934) : 1939: Dictadura del general Franco. Segona abolició de la Generalitat de Catalunya: presidents a l'exili:
- 124. Josep Irla i Bosch (1940)
- 125. Josep Tarradellas i Joan (1954) : 29 de setembre de 1977: segon restabliment de la Generalitat de Catalunya; Josep Tarradellas torna de l'exili com a president.
- 126. Jordi Pujol i Soley (1980)

Segle XXI

- 127. Pasqual Maragall i Mira (2003)

Vegeu també

- Història de Catalunya
- Història del Dret català
- Constitucions catalanes
- Diputació del General
- Generalitat de Catalunya

Enllaços externs

- [http://www10.gencat.net/president/AppJava/cat/president/index.jsp Web del President de la Generalitat] Categoria:Presidents de la Generalitat de Catalunya Categoria:Llistats

Pasqual Maragall i Mira

Pasqual Maragall i Mira
Pasqual Maragall i Mira
Ordre:	127è President de la Generalitat de Catalunya
Temps al càrrec:	Des del 16 de desembre de 2003
Predecessor:	Jordi Pujol i Soley
Data de naixement:	13 de gener de 1941
Lloc de naixement:	Barcelona
Partit:	Partit dels Socialistes de Catalunya
Conseller Primer:	Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) [ 16 de desembre de 2003 - 27 de gener de 2004 ] Josep Bargalló i Valls (ERC) [ Des del 20 de febrer de 2004 ]

Pasqual Maragall i Mira (Barcelona, 1941), destacat polític del Partit dels Socialistes de Catalunya és l'actual president de la Generalitat de Catalunya des de desembre de 2003. Abans, va ser alcalde de Barcelona de 1982 a 1997. Durant el seu mandat van tenir lloc els Jocs Olímpics de Barcelona 1992.

Inicis

Doctorat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en Dret i en Econòmiques per la Universitat de Barcelona, Pasqual Maragall és nét del poeta Joan Maragall. Participà activament en la lluita clandestina contra la dictadura franquista com a militant del Front Obrer de Catalunya des de la seva creació el 1961 i posteriorment prengué part en la formació de Convergència Socialista de Catalunya l'any 1974, embrió del futur Partit dels Socialistes de Catalunya. Fins l'any 1976 treballà de funcionari tècnic al gabinet de programació de l'Ajuntament de Barcelona. L'any 1979 es presentà a les eleccions municipals de Barcelona ocupant el segon lloc de la llista del Partit dels Socialistes de Catalunya darrera de Narcís Serra que el nomenà tinent d'alcalde.

Alcalde de Barcelona (1982-1997)

L'any 1982, després de la victòria del PSOE a les eleccions generals i la marxa de Narcís Serra al Govern espanyol, fou elegit alcalde de Barcelona. La victòria del PSC en les eleccions municipals del 1983 el va confirmar en el càrrec. Posteriorment seria reelegit a les següents eleccions municipals de 1987 i 1991. El 1992 prengué possessió de la presidència del Consell de Municipis i Regions d'Europa. En les eleccions municipals del maig del 1995 s'imposà a la candidatura de Miquel Roca i Junyent i fou reeelegit per tercera vegada consecutiva batlle de Barcelona. Al març del 1996 fou elegit president del Comitè de Regions de la Unió Europea, en substitució del francès Jacques Blanc. El setembre del 1997 deixà l'alcaldia de Barcelona, tal com havia anunciat mesos abans en un congrès del PSC de Barcelona, i s'instal·là per un temps a Roma, i fou substituit a per Joan Clos. Aquest mateix any fou elegit president honorífic del Consell de Municipis i Regions d'Europa.

Cap de l'Oposició (1999-2003)

El 1998 acceptà la candidatura socialista a la presidència de la Generalitat per a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999. El mateix 1999 es creà la plataforma Ciutadans pel Canvi amb la voluntat de donar suport Pasqual Maragall amb l'objectiu d'aconseguir l'alternància al Govern de la Generalitat després de gairebé vint anys de pujolisme. A les eleccions del 17 d'octubre de 1999, la coalició Partit dels Socialistes de Catalunya - Ciutadans pel Canvi, encapçalada per Maragall, obtingué la majoria relativa de vots i 50 escons, insuficients per arribar a la presidència de la Generalitat degut al sistema electoral català, que prima les províncies de Tarragona, Girona i Lleida sobre la de Barcelona, tradicional feu socialista. Tot i això, els resultats de 1999 foren els millors resultats de la història del PSC en unes eleccions al Parlament de Catalunya. Així doncs, Convergència i Unió obtení 56 escons i el president del Parlament, Joan Rigol, encarregà Pujol tornar a formar govern. El dia 17 de novembre de 1999, Pujol fou reelegit president de la Generalitat en primera sessió amb el suport del Partit Popular, el vot en contra de PSC i Iniciativa per Catalunya i l'abstenció d'ERC, el que li suposà 68 vots a favor, 55 en contra i 12 abstencions. El 2000 Maragall presentà un Govern alternatiu amb la voluntat de "marcar l'acció del govern en cada departament" i "explicar a la ciutadania com s'hauria de fer". La composició del Govern alternatiu era:
- Pasqual Maragall President
- Joaquim Nadal Conseller Primer, d'Educació i de Treball
- Assumpta Baig Consellera adjunta d'Educació
- Josep Maria Rañé Conseller adjunt de Treball
- Martí Carnicer Conseller d'Economia
- Josep Maria Vallès Conseller de Presidència i Justícia
- Antoni Siurana Conseller de Governació i Interior
- Marina Geli Consellera de Salut i Benestar Social
- Carme Figueras Consellera adjunta de Sanitat
- Miquel Barceló Conseller d'Universitats, Indústria i Societat de la Informació
- Teresa Serra Consellera adjunta de Societat de la Informació
- Montserrat Duch Consellera adjunta d'Universitats
- Josep M. Carbonell Conseller de Cultura i Audiovisual
- Ramon Vilalta Conseller d'Agricultura, Turisme i Comerç
- Montserrat Tura Consellera de Medi Ambient
- Oriol Nel·lo Conseller de Política Territorial
- Manel Nadal Conseller d'Infraestructures
- Andreu Morillas Secretari General L'any 2001 Maragall presentà en el registre del Parlament una moció de censura contra el President de la Generalitat, amb l'única voluntat de presentar un programa alternatiu de Govern. La moció fou molt polèmica pel fet de que respongués a ella el conseller en cap, Artur Mas, enlloc del president de la Generalitat. Finalment i com era de preveure, la moció fou rebutjada per 55 vots a favor de PSC i Iniciativa, 68 vots en contra de Convergència i Unió i PP, i 12 abstencions d'Esquerra Republicana de Catalunya.

President de la Generalitat (2003-)

A les eleccions del 16 de novembre de 2003, Pasqual Maragall tornà a encapçalar, aquest cop com a favorit, la candidatura del Partit dels Socialistes - Ciutadans pel Canvi al Parlament de Catalunya per la circunscripció de Barcelona, sota el lema "El canvi per a Catalunya", per intentar desbancar la federació de Convergència i Unió del Govern. El Partit dels Socialistes tornà a obtenir el major nombre de vots i 42 escons, tot i que CiU tornà a esdevenir el grup parlamentari majoritari al Parlament amb el conseller en cap Artur Mas com a candidat a la presidència de la Generalitat. La nit electoral Maragall va reconeixer que el resultat "no era l'esperat" tot i que va remarcar "la victòria de les esquerres" i es va mostrar disposat a "assumir la seva responsabilitat" per encapçalar un govern de progrés. Al llarg de les setmanes següents, Esquerra Republicana de Catalunya va negociar per separat amb CiU i PSC amb la voluntat de formar un govern de concentració nacional, proposta que fou rebutjada per Maragall. Finalment, el Partit dels Socialistes de Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya i Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Alternativa signaren el 14 de desembre de 2003 l'