:: wikimiki.org ::

27 De Gener

27 de gener

El 27 de gener és el vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 338 dies per finalitzar l'any i 339 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 2005 - Barcelona: Esfondrament del Carmel. Col·lapsa un túnel en les obres d'ampliació de la línia 5 del metro de Barcelona al seu pas pel barri del Carmel. Apareix un gran esvoranc en superfície, de 35 metres de profunditat, que s'empassa un garatge sencer i s'han de desallotjar més de 1000 persones i enderrocar un altre edifici. Cap víctima. :MÓN
- 1887 - París (França): hi comencen les obres de la Torre Eiffel.
- 1973 - Estats Units i el Vietnam del Nord: aquests dos països signen un acord d'alto-el-foc.

Dia

Un dia és el període de temps que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix. Depenent de la referència que s'utilitza per a mesurar una volta, hi ha dos tipus de dies: El solar i el sideral.

Dia solar o Dia solar mitjà.

És l'usat per a tots els assumptes quotidians. Es defineix com el període de temps que empra el Sol fictici a culminar dues vegades consecutives en el meridià de l'observador. Dura 24 hores, que equival a 86.400 segons. El sol fictici: Com que el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol no és uniforme sinó que segueix la Llei de les àrees de Kepler, el dia solar no té la mateixa duració i per tant no es pot emprar com a patró_metrològic de temps. Per a resoldre-ho es considera un sol fictici que sí que gira uniformement. Els dies de la setmana: En el calendari gregorià, un dia solar és la setena part d'una setmana. Cada dia d'una setmana té 7 noms diferents, consecutius i cíclics: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.

Dia sideral.

També anomenat dia sideri . És el període de temps que empra un astre a culminar dos vegades consecutives en el meridià de l'observador. El seu valor és de 23 h. 56m 4, 09s , que equival a 86 164.09 segons. Per a un observador local el dia sideri comença quan el punt Àries travessa el seu meridià.

Diferència entre dia solar i sideri.

La diferència entre ambdós dies se deu al fet que quan la Terra ha acabat el seu gir respecte a les estreles fixes, el Sol encara no ha passat pel meridià perquè en aquest temps s'ha mogut a causa del moviment de translació de la Terra al voltant del Sol.

Dia (com anteposat a nit)

També es coneix com a dia la part d'aquest que va des de la eixida del Sol i el seu ocàs . La refracció per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matutí. La dita difusió allarga el dia. Mesurat des del migdia l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, on:
cos(H)=-tan(F)
- tan(D)
on F és la latitud del lloc i D la declinació solar. El ocàs ocorre a un angle horari H. El dia dura 2H i la nit 24-2H. La duració del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any sent la duració del dia de 12h (en totes les latituds) en els equinoccis més de 12 hores a la primavera i estiu, aconseguint el dia més llarg en el solstici d'estiu, on també ocorre la nit més curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern, aconseguint-se en el solsticci d'hivern el dia més curt i la nit més llarga. Aquest efecte s'accentua més quan major és la latitud. Hi ha dia o nit permanent en alguna època de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut és major que F=90-23º26'=66º34'. Esta és precisament la definició de casquet polar.

Vegeu també

- Temps solar
- Equació de temps

Enllaç extern

- [http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Earth/action?opt=-p&img=learth.evif On és de dia ara mateix] Espectacular visió de la terra en temps real Categoria:dia ja:日 simple:Day

Any

L’any és el període de temps que triga la Terra a fer una volta al Sol. Podem definir l'any amb més exactitud segons criteris diversos. Això origina un gran nombre de tipus diferents d'any. Des d'un punt de vista astronòmic hi ha tres tipus d'any, segons com es defineixi la revolució de la Terra al voltant del Sol:
- L'any sideri (365'256 dies)
- L'any tròpic o solar (365'2422 dies)
- L'any anomalístic (365'259 dies) En la vida quotidiana, fem servir l'any civil, que tenen un nombre enter de dies. Hi ha anys civils de dues menes: els anys comuns, que són els que tenen 365 dies i els de traspàs, que són els de 366, que s'esdevenen, en general, cada 4 anys.

Pàgines que s'hi relacionen

- Any civil
- Any draconític
- Temps astronòmic categoria:Any ja:年 ms:Tahun simple:Year zh-min-nan:Nî

Dia

Dia solar o Dia solar mitjà.

Dia sideral.

Diferència entre dia solar i sideri.

Dia (com anteposat a nit)

Vegeu també

- Temps solar
- Equació de temps

Enllaç extern

- [http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Earth/action?opt=-p&img=learth.evif On és de dia ara mateix] Espectacular visió de la terra en temps real Categoria:dia ja:日 simple:Day

Any

Pàgines que s'hi relacionen

- Any civil
- Any draconític
- Temps astronòmic categoria:Any ja:年 ms:Tahun simple:Year zh-min-nan:Nî

2005

Aquesta pàgina concerna l'any 2005 del calendari gregorià.

Esdeveniments previstos

- XXena Jornada mundial de la juventut 2005 a Colònia, Alemanya.
- L'any 2005 és declarat per les Nacions Unides, any oficial del microcrèdit.
- del 25 de març al 25 de setembre, una exposició universal a Aichi (Japó).

Esdeveniments

:PAÏSOS CATALANS
- 25 de gener - Barcelona: s'esfondra un tros de la construcció del Metro que desencadenarà la crisi del Carmel.
- 1 de març - Calvià (Mallorca) inauguració i començament de les emissions en proves d'IB3 Televisió.
- 11 de març - Barcelona: El Partit Popular, retira la moció de censura contra Pasqual Maragall.
- 14 d'abril - Madrid: El Consell de Ministres aprova el projecte de llei que permetrà el retorn dels documents que actualment es troben a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca i la creació del Centre Documental de la Memòria Històrica en aquesta mateixa ciutat.
- 17 d'agost - La policia allibera a València un ciutadà italià que havia estat 13 dies segrestat per una organització de narcotraficants colombians i veneçolans.
- 5 de setembre - Calvià (Mallorca): IB3 Televisió comença les seves emissions regulars.
- 5 de setembre - Viticultors del sindicat agrari Unió de Pagesos bloquegen l'entrada i sortida de productes de les plantes de Freixenet i Codorniu a Sant Sadurní d'Anoia i de Torres a Pacs del Penedès. L'objectiu del bloqueig és protestar pel preu que les indústries els paguen pel raïm blanc i el vi destinat a cava. Unió de Pagesos assegura que el preu que perceben des de fa un any no cobreix les despeses de producció.
- 6 de setembre - el govern aprova la creació de l'Oficina Antifrau, que té com a objectiu la lluita específica contra les actuacions irregulars de les administracions públiques i la creació de nous centres escolars.
- 6 de setembre - Els estibadors del port de Barcelona es declaren en vaga i tanquen tots els accessos al recinte, excepte una porta, des de dos quarts de vuit del matí.
- 16 de setembre - S'aprova el domini d'internet .cat, el primer que reconeix la comunitat lingüística catalana a internet. Serà operatiu a finals d'any.
- 16 de setembre - Inauguració de la Torre Agbar, el tercer edifici més alt de Barcelona, amb 143 metres d'altura. L'edifici és de planta ovoïdal i forma cilíndrica- és un homenatge de Jean Nouvel a l'orografia de Montserrat i a l'arquitectura d'Antoni Gaudí. Torre Agbar de nit
- 30 de setembre - Aprovació al Parlament de Catalunya per 120 vots a favor i 15 en contra, del nou Estatut d'Autonomia, que proclama al seu article 1, que "Catalunya és una nació".
- 3 d'octubre - Eclipsi anular de Sol al matí, visible a Espanya, Algèria, Tunísia, Líbia, Sudan, Etiòpia, Kenya
- 3 d'octubre - El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach Pascual lliura al Congrés de Diputats (Madrid) el nou Estatut d'Autonomia.
- 25 d'octubre - Barcelona: La Policia Nacional deté a les 11:45 hores l'exsenador i pacifista Lluís Maria Xirinacs de 74 anys, quan era a una comissaria de Ciutat Vella per a renovar el seu DNI. En ser detingut va exercir l'Objecció lingüística en negar-se a signar la seva declaració en castellà.
- 27 d'octubre - Barcelona: l'exsenador i pacifista Lluís Maria Xirinacs de 74 anys ingressa a la presó Model de Barcelona, per ordre de l'Audiència Nacional, i el mateix dia és traslladat al centre penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat).
- 2 de novembre - Madrid: el Congr%C3%A9s_de_Diputats aprova l'admisió a tràmit del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya amb el suport de tots els grups excepte el PP que el mateix dia va presentar un recurs d'inconstitucionalitat.
- 16 de novembre - Girona: bisbe de Girona, Carles Soler, denúncia en un comunicat, amb el suport del Consell presbiterial que les emisions de l'emissora de ràdio de la COPE, denigren el poble Catalunya.
- 24 de novembre - Barcelona: Cabília, Còrssega, Kurdistan, els Països Catalans, Palestina, el Sàhara, Sardenya i Sicília hi celebran la 1ª Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat.

Món

Gener

- 5 de gener - Florence Aubenas i el seu guía Hussein Hanoun són alliberats.
- 6 de gener - la població de la Xina continental arriba als 1 300 000 000 habitants.
- 9 de gener - Palestina : Mahmoud Abbas guanya les eleccions presidencials.
- 14 de gener - el mòdul Huygens de l'Agència espacial europea aterra sobre Tità, el satèl.lit més gran de Saturn.
- 18 de gener - a Blagnac, prop de Toulouse, primera presentació pública de l'Airbus A380, l'avió civil més gran del món, en presència de 5 000 invitats.
- 23 de gener - Víktor Íuchtchenko jura com a nou president d'Ucraïna.
- 27 de gener - Polònia : celebració del 60è aniversari de la alliberació del camp d'exterminació nazi d'Auschwitz-Birkenau, en presència de 44 caps d'Estat i de govern.
- 30 de gener - primeres eleccions pluralistes al Irak.

Febrer

- 1 de febrer - engripat, el papa Joan Pau II ( 84 anys ) és hospitalitzat a urgències.
- 9 de febrer - Nou Any chinès: Any del gall - Xīn nián hǎo (« bon any ! »)
- 10 de febrer - la Corea del Nord declara posseïr armes nuclears, dos anys desprès d'haver-se retirat del Tractat de no-proliferació nuclear.
- 14 de febrer - assassinat a Beyroutl'antic primer ministre libanès Rafic Hariri en un atemptat amb explosiu.
- 16 de febrer - entrada en vigor del Protocol de Kyoto.
- 28 de febrer - Líban, dimissió del govern d'Omar Karamé.
- 28 de febrer - cinema, 77ena ceremònia dels Oscars del cinema a Hollywood.

Març

- 4 de març, Irak - alliberació de la periodista italiana Giuliana Sgrena. Surprenents tirs amics ( dels marines americans ) la fereixen i maten l'agent italià Nicola Calipari.Itàlia demana explicacions.
- 7 de març, Bolívia - el president bolivarià Carlos Mesa anúnica la seva dimissió.
- 8 de març, Tchetchènia - el dirigent independentista tchetchè Aslan Maskhadov és abatut en un combat amb les forces federals russes.
- 10 de març, Informàtica - Lenovo, el més gran productor d'ordinadors a Xina serà l'adquiridor de la divisió dels ordinadors personals d'IBM.
- 14 de març, Xina - una llei antisecessionista ha estat aprovada per el parlament xinès continental, legalitzant l'utilització de mitjants « no pacífics » a fi de prevenir tota forma possible de declaració d'independència de Taiwan.
- 18 de març, Estats Units - el Patriotic Act és considerat anticonstitucional i ilegal a l'estat de Nova Mèxic.
- 25 de març, Aichi (Japó) - obertura de l'Expo 2005, primera exposició universal del segle XXI.
- 25 de març, Kirgizistan - enderrocament del govern per la Revolució de les Tulipes.
- 26 de març, Taiwan - Al voltant d'un milió de persones es manifesten a Taipei per denunciar els punts amenaçants de la llei antisecessió aprovada per la Xina continental.

Abril

- 1 d'abril, Vaticà - l'estat de salut del papa Joan Pau II s'ha agreujat en la nit de dijous. Els seus metges han diagnosticat una septicèmia.
- 2 d'abril, Vaticà - mort del papa Joan Pau II a l'edat de 84 anys, desprès de més de 26 anys de pontificat.
- 6 d'abril, Mònaco - mor del príncep Rainier III a l'edat de 82 anys, desprès de 56 anys de regnat (1949-2005).
- 8 d'abril, Vaticà - ceremònia funeral del papa Joan Pau II davant més d'un milió de fidels, 200 personalitats vingudes d'arreu del món, i milions de telespectadors.
- 8 d'abril, Pacífic, Panamà, Colòmbia, Venezuela : primer eclipsi total de sol del segle XXI.
- 9 d'abril, Regne Unit - casament del príncep Carles amb Camilla Parker Bowles, retardat un dia a causa de les ceremònies fúnebres del papa Joan Pau II .
- 10 d'abril, Sumatra, Indonèsia - un nou seïsme d'una magnitud de 6,7 sobre l'escala de Richter sacseja de nou el país.
- 12 d'abril, Nova Delhi - un acord sino-indi ha estat sigant a fi de definir els grans principis d'una reconciliació entre aquests dos països.L'Índia i la Xina esperen millorar les seves relacions a fi afavorir els seus intercanvis i els seus desenvolupaments.
- 15 d'abril, Mònaco - funerals del príncep Rainier III de Mònaco, mort el dia 6 d'abril de 2005.
- 15 d'abril, França - 22 persones, de les quals 10 nens, han perdut la vida en l'incendi d'un hotel a París.
- 15 d'abril, Xina-Japó - tensió entre els dos gegants asiàtics ; es parla de moviment anti-japonès a Xina, així com d'una guerra dels manuals, tret que tot vé del contingut d'un manual escolar japonès.
- 18 d'abril, Vaticà - inici del cònclau per escollir un nou papa. La fum negre apareguda a les 11 hores 50 (CET) el 19 d'abril indica que les dos rondes de l'escrutini del dimarts no ha donat fruits.

Maig

- 7 de maig - tornada de Michel Aoun al Líban desprès de 15 anys d'exili.
- 12 de maig - el Bundestag dóna el vistiplau al projecte de constitució europea.
- 13 de maig - obertura del procès de beatificació de Joan Pau II per el papa Benet XVI.
- 17 de maig - primera jornada mundial de la lluita contra l'homofòbia.
- 22 de maig - celebració del 36è aniversari de la fundació de la ciutat de Montreal.
- 29 de maig - referèndum a França sobre la constitució europea. Guanya el no.

Juny

- 5 de juny - la Suïssa accepta amb el 54,6 % a través d'un referèndum la Convenció de Schengen.
- 6 de juny - llançament de Flying Blue, el nou programma de fidelització del grup Air France-KLM.
- 11 de juny - alliberament de Florence Aubenas i de Hussein Hanoun.
- 24 de juny - l'ultraconservador Mahmoud Ahmadinejad surt elegit president de la República islàmica d'[[Iran]] amb el 62% dels vots d'avant l'antic president Akbar Hachemi Rafsandjani·
- [[28 de juny,Canadà - legalització del matrimoni homosexual, amb 158 vots a favor i 133 en contra a la Cambra dels Comuns.
- 30 de juny, Espanya - legalització del matrimoni homosexual, amb 187 vots a favor, 147 en contra i 4 abstencions.

Juliol

- 2 de juliol, Escòcia - una manifestació amb prop més de 200 000 persones té lloc a Edimburg. Aquesta té com a objectiu incitar els països del G8, que es reuneixen a partir del 13 de juliol a Gleneagles Hotel, per lluitar contra la pobresa al món. És la manifestació més gran que s'ha fet a Escòcia.
- 2 de juliol - 8 concerts enormes Live 8 per l'anulació del deuta dels països d'Àfrica a París, Londres, Berlín, Filadèlfia, Moscú, Johannesburg, Tokyo i Roma.
- 3 de juliol - eleccions legislatives a Albània.
- 4 de juliol, espai - la sonda Deep Impact a xocat contra el cometa 9P/Tempel1 a les 5 h 52 GMT.
- 6 de juliol - la ciutat de Londres és escollida ciutat olímpica 2012.
- 6 de juliol - el príncep Albert de Mònaco reconeix públicament el seu fill Alexandre, nascut ilegítimament amb una francesa originària del Congo. El seu fill podrà heretar la seva fortuna però no la corona.
- 7 de juliol - 56 persones mortes i 700 ferides en una cadena d'atemptats terroristes a Londres.
- 12 de juliol - coronament del Príncep Albert II de Mònaco.
- 15 de juliol - sortida al mercat del llibre Harry i el príncep mestís (Harry Potter and the Half-Blood Prince).
- 21 de juliol - atemptats a Londres. Nomès un ferit.
- 22 de juliol - A conseqüencia del terror provocat per els atemptats a Londres, un home és abatut en el metro de Stockwell per la policia londindenca a la fi d'una cursa en persecució.
- 25 de juliol - mort del trombonista de jazz Albert Mangelsdorff a Franckfurt.
- 28 de juliol - l'IRA (Armada republicana irlandesa) deposita les armes desprès de 35 anys de conflicte.

Agost

- 12 d'agost - segon enlairament del coet Ariane-5 aquest any, a les 10h20, tirat desde el centre espacial guaianès, que ha posat en òrbita el satèl.lit més gran de telecomunicacions al món aquest dia, Thaicom-4 (Tailàndia).
- 15 d'agost- el desmantellament de les colònies jueves prop de la banda de Gaza s'inicia d'acord amb el Pla de retirada dels territoris ocupats. Esdevé il.legal per els israelians de residir-hi. Hamas ha fet saber que no deixarà la lluita armada.
- 16 d'agost- accident aeri a Veneçuela d'un avió de la companyia West Caribbean del model MD-80. A bord de l'avió : 161 persones de les quals 153 eren martiniquesos.
- 23 d'agost- un Boeing 737-200 s'estavella al Perú.
- 25 d'agost- Fi del pla de descolonització de la banda de Gaza.
- 26 d'agost- Un incendi en un edifici del XIIIè districte de París habitat essencialment per famílies d'orígen africà provoca 17 víctimes dels quals 14 són nens.
- 29 d'agost- Publicació de la llista negre de companyies aèries prohibides a França.
- 29 d'agost - l'huracà Katrina toca els estats de Louisiana i l'estat del Missisippi, provocant centenes de víctimes i enormes danys. Un dic al nivell del llac Pontchartrain s'ha rebentat, provocant l'inundació de Nova Orleans.
- 30 d'agost- Un incendi en un pis del districte IIIer de París provoca la mort de set persones de les quals quatre són nens durant la nit del dilluns al dimarts, al número 8, rue du Roi-Doré.
- 31 d'agost- Almenys 965 persones han mort i 815 han resultat ferides , seguit a un tumult en el pont Al-Aaimmah, situat sobre el riu Tigris, a Bagdad. Bagdad
- 31 d'agost- Conseqüències de l'huracà Katrina a Nova Orleans: Segons Ray Nagin, alcalde de Nova Orleans, « sabem que hi ha un nombre important de cadàvers a l'aigua, i a les golfes de les cases. Almenys centenars, però més probablement milers ».

Setembre

- 1 de setembre - Publicació de la llista negre suïssa de les companyies aèries dolentes.
- 2 de setembre - el president Jacques Chirac és víctima d'un accident vascular.
- 5 de setembre- Un Boeing 737-200 s'estavella en un centre habitat de Sumatra, Indonèsia, matant les 117 persones a bord així com al voltant de 30 persones que hi havia a terra.
- 11 de setembre, Japó - tot seguit a la dissolució de la Càmara de representants per el primer ministre Junichiro Koizumi, els japonesos estan convocats a escollir els seus 480 diputats. Aquest escrutini s'anúncia molt apretat per el partit liberal democràtic (PLD) que podría pedre la meitat dels seus 250 diputats, i en conseqüència perdre la majoria absoluta que té desde fa 49 anys al Parlament.

Octubre

- 15 d'octubre - Iraq: S'aprova en referèndum la constitució iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.
- 29 d'octubre - Terrassa: La Federació Catalana de Korfbal aconsegueix el ple reconeixement de la Federació Internacional de Korfball (IKF) de la que era membre provisional des de l'any 1997, i es converteix en la primera Selecció Catalana.

Novembre

- 16 de novembre - Brussel·les: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlent oficialment per primera vegada en català al Comité de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'embaixador espanyol a la UE.
- 18 de novembre - La Viquipèdia en català arriba a 20.000 articles, amb l'article Diputat
- 20 de novembre - Berlín: Angela Merkel (CDU) és nomenada cancellera d'Alemanya pel Bundestag.
- 24 de novembre - Roma: La Assemblea de la FIRS repeteix la votació de l'admissió definitiva de la Federació Catalana de Patinatge després que el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS), anul·les la votació anterior, realitzada a Fresno, (Califòrnia), i torna a rebutjar la seva admissió.
- 25 de novembre: La UNESCO declara la Patum de Berga com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Desembre

- 1 de desembre - Madrid: Cinc militants de les JERC s'encadenen a les 11 del matí, a la seu central de la cadena COPE, acompanyats per 6 militants més amb el suport dels diputats d’ERC Joan Puig i Joan Tardà.

Naixements

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 31 d'octubre - Madrid : hi neix l'Infanta Elionor, filla del Príncep de Girona i Letícia Ortiz Rocasolano, Princesa de Girona.

Necrològiques

:PAÏSOS CATALANS
- 15 de gener - Barcelona: Victòria dels Àngels, cantant d'òpera, soprano.
- 8 de febrer - Vinaròs: Alfred Giner Sorolla, científic i poeta valencià.
- 10 de febrer - Barcelona: Miquel Bauçà, poeta mallorquí. Se'l troba mort de dies a casa seva.
- 10 de maig - Barcelona: Pere Esteve, polític català.
- 23 de juny - Barcelona: Pere Garcia i Plensa, cinèfil català. :MÓN
- 11 de febrer - Connecticut, EUA: Arthur Miller, dramaturg nord-americà.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ---- Un any abans / Un any després categoria:Segle XXI als:2005 ja:2005年 ko:2005년 ms:2005 simple:2005 th:พ.ศ. 2548 zh-min-nan:2005 nî

Barcelona

Bandera oficial de la ciutat de Barcelona	Escut oficial de Barcelona
(En detall)	(En detall)

Localització de Barcelona respecte el Barcelonès
Barcelonès

Gentilici

Barceloní, barcelonina

1.578.546 hab.

100,39 Km²

15.724,14 hab/Km²

9 m

Entitats de població

m m m Barcelona () és una ciutat situada a la costa de la mar Mediterrània al nord-est de la Península Ibèrica i és la capital política de Catalunya. En la ciutat s'hi troben les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. També és capital de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona.

Emplaçament geogràfic

Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat i Besòs, limita al nord amb el riu Besòs i els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs; al sud amb la Zona Franca, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat; a l'est amb el mar, i a l'oest amb Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès. El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo com a punt més alt: 512 metres), el pla i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que juntament amb el litoral del mar tanquen els límits de la ciutat. La part del pla més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). Prop del litoral s'aixeca la muntanya de Montjuïc (173 metres).

Història

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans. En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I a.C., sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou enmurallada per ordre de Claudi. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potencia econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durnat uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al periode comtal A partir del segle XVI la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 y 1651, y posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714)), que comportà l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya. Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica amb la progressiva industrialització, ja al segle XIX, que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929. L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra. Després d'una posguerra dura Barcelona inicià una fase de desarrollisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infrastuructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

Esdeveniments

- 1888 Exposició Universal
- 1929 Exposició Universal
- 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola
- 1952 Congrés Eucarístic
- 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
- 1992 Jocs Olímpics
- 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
- 2004 Fòrum Universal de les Cultures
- 12 de febrer Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona
- 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona

Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística. Ildefons Cerdà Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren alguns barris històrics):
- Ciutat Vella: el Raval, el barri Gòtic, la Ribera i la Barceloneta.
- L'Eixample: Sant Antoni, Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família, Fort Pienc.
- Sants-Montjuïc: Can Tunis, Montjuïc, Hostafrancs, Sants, Poble Sec, la Zona Franca, la Font de la Guatlla.
- Les Corts: les Corts, Pedralbes.
- Sarrià - Sant Gervasi: Sarrià, Galvany, Sant Gervasi de Cassoles, El Putget, la Bonanova, Vallvidrera.
- Gràcia: Vallcarca, la Salut, Gràcia, el Camp d'en Grassot.
- Horta-Guinardó: Horta, el Carmel, la Teixonera, el Guinardó, la Vall d'Hebron, Montbau, Sant Genís
- Nou Barris: la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Verdum.
- Sant Andreu: el Congrés, La Sagrera, Sant Andreu de Palomar.
- Sant Martí: Sant Martí de Provençals, el Clot, el Camp de l'Arpa, el Poble Nou, la Verneda, la Ciutadella, Nova Icària, Diagonal Mar

Llocs d’interès

Barri antic

Diagonal Mar Al Barri Antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la Plaça Reial. L'edifici modernista més emblemàtic del Barri Antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic. ----

Montjuïc

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc)i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instl.lacions esportuives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992¨, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MACBA), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec). ---- Poble Sec

Ciutadella

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal. D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.

---- Arc de Triomf

Port Olímpic

Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.
- Hotel Arts
- Torre Mapfre
- Casino de Barcelona
- Maremàgnum

---- Maremàgnum

L'Eixample

L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample. Antoni Gaudí

---- Antoni Gaudí

Passeig de Gràcia

Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:
- La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
- La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
- La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
- La més coneguda, però, és la Casa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La Pedrera". La Pedrera

---- La Pedrera

Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però nomès es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen. Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial a Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial d'UNESCO a Barcelona:
- Casa Milà (La Pedrera)
- Hospital de Sant Pau
- Palau Güell
- Palau de la Música Catalana
- Parc Güell

Esport

Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el número de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou hi caben 98,600 persones. Hi ha un altre club a Barcelona, l'Espanyol, amb el seu nom complet: Reial Club Deportiu Espanyol.

Transport

A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior. Barcelona és un centre important de Renfe (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des de fa poc temps Madrid amb Lleida (a la Catalunya occidental), i s'espera que arribi a Barcelona per l'any 2007. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies de Barcelona. La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves línies: el Trambaix i el Trambesòs.

Pàgines relacionades

- Comtat de Barcelona
- Llistat d'alcaldes de Barcelona

Enllaços externs

- [http://www.bcn.es/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0801930008&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08019 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.geocities.com/medit1976/index.htm Arquitectura Barcelona] - Cronologia d'arquitectura catalana i biografies d'arquitectes catalans, des del gòtic fins a l'arquitectura contemporània Categoria:Barcelona ja:バルセロナ ko:바르셀로나 simple:Barcelona

Metro de Barcelona

El Metro de Barcelona s'inaugurà el 1924 , amb una primera línia sota el nom de "Gran Metro" (actual L3), que circulava únicament entre Lesseps i Pl. Catalunya. Dos anys més tard s'inicià el servei del "Metro Transversal" entre Bordeta i Catalunya (actual L1) que fou construït amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1929, unint el centre de la ciutat amb l’exposició, a la Pl. Espanya i Montjuïc. Actualment compta amb 9 línies gestionades per dos operadors diferents (TMB i FGC) amb tarifes integrades (excepte bitllet senzill) dins el sistema creat per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) que inclou també autobusos urbans i interurbans, tramvia i trens de rodalia dins l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Com a conseqüència de l'aprovació del Codi d’Accessibilitat mitjançant el Decret 135/1995 de 24 de març, tota la xarxa de metro i ferrocarril suburbà ha d’ésser accessible als PMR (Persones amb Mobilitat Reduïda) l’any 2006, i nombroses estacions estan essent adaptades amb la instal·lació d’ascensors en almenys un dels seus accessos i adaptant les andanes a l'altura de les portes dels combois. = Una xarxa de metro, dos operadors de transport =
- L1, L2, L3, L4, L5, L11: Les línies de Transports Metropolitans de Barcelona, (operador creat als anys 60 per gestionar les línies existents de metro i que gestiona també els autobusos urbans i del funicular de Montjuïc ) utilitzen unes vies que són exclusives per al metro, amb freqüències entorn als 3-4 minuts en hora punta i un horari de 5h del matí a 12h de la nit, prolongat fins a les 2h de la matinada els divendres, dissabtes i vigílies de festiu.
- L7, L6, L8: Les línies operades per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, són fruït de la millora de freqüències als trams urbans de les línies de ferrocarril suburbà del Vallès i del Baix Llobregat. Les vies i estacions són compartides amb els serveis suburbans que són també accessibles per a fer trajectes exclusivament urbans amb el mateix bitllet. Els horaris als trams urbans també han estat ampliats els caps de setmana fins a les 2h per harmonitzar-los amb la resta de la xarxa de metro, però amb freqüències força baixes. =Línies de TMB=

Línia 1

La L1 (vermella) oberta el 1926 amb el nom de “Ferrocarril Metropolitano Transversal de Barcelona” és la segona línia en antiguitat però la més llarga (20,7 km) i l’única amb ample de via ibèric (1672 mm). Actualment circula entre Hospital de Bellvitge (l'Hospitalet de Llobregat) i Fondo (Santa Coloma de Gramenet) travessant de sud-est a nord-oest la ciutat de Barcelona i enllaçant amb la majoria de línies de metro i ferrocarril de la regió. El primer tram inaugurat circulava entre les estacions de Bordeta (fora de servei des de 1983) i Catalunya. Construïda en motiu de l’Exposició Universal de 1989, pretenia unir amb un ferrocarril subterrani les diferents estacions de ferrocarril de la ciutat i amb el nou recite firal. Posteriorment s’ha anat ampliant fins al recorregut actual, que és totalment subterrani excepte un petit tram entre Pl. de Sants i Sta. Eulàlia. El seu recorregut serà perllongat pròximament fins a El Prat de Llobregat per l’extrem sud connectant amb la futura L9, i fins a Badalona Centre pel nord on connectarà amb el perllongament de la L2. El segon tram entre Catalunya i Plaça d'Espanya, inaugurat l'any 1926, és obra dels Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, sent dirigit (1923-25) i projectat per Esteban Terradas i Illa. Els túnels foren excavats amb el mètode austríac. Imatge:Linea_1.gif

Línia 2

La L2 (lila) és la més moderna, exceptuant la curta i recent L11, malgrat que les primeres seccions de túnel es construïren a mitjans dels anys 1960. Inicialment havia d'unir el barri d’Horta amb el centre de la ciutat, passant per Sagrada Família. Finalment el tram entre Sagrada Família i Horta va ser aprofitat per a la L5 i el túnel quasi acabat entre Sagrada Família i Universitat va quedar en desús fins a la inversió realitzada amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992. Malgrat que havia d’ésser inicialment inaugurada el 1992, es va finalitzar el 1995 utilitzant els túnels existents i perllongant-la cap als dens barri de la Verneda. Finalment el 2002, aquesta línia va ésser ampliada assumint l’últim tram de la L4 cap a Badalona. Aquesta línia té via d’ample europeu (1435 mm), és totalment subterrània i el sistema d'alimentació és de catenària rígida, que s’ha acabat imposant a la resta de la xarxa de TMB. La major peculiaritat és el canvi en el costat de circulació que es produeix entre Monumental i Tetuan, quan es passa d'anar sota el carrer Marina per agafar la Gran Via. Així, la circulació entre Paral·lel i Tetuan és per l’esquerra, inversa a la resta de la xarxa (però com a Madrid o Londres). Els combois estan formats, com a les línies L1, L3, L4 i L5, de cinc cotxes de passatgers amb cinc portes a cadascun. Totes les unitats que circulen en aquesta línia compten amb passadís central que comuniquen els cotxes d'extrem a extrem. Actualment, està en projecte perllongar-la fins el centre de Badalona Imatge:Linea_2.gif

Línia 3

La L3 circula entre Zona Universitària, a l’entrada sud-oest de Barcelona per la Diagonal i Canyelles a l’extrem nord-est dibuixant una forma de V amb el vèrtex situat a Drassanes, pròxim a les terminals marítimes de passatgers del Port de Barcelona Aquesta línia té l’origen en la línia més antiga de Barcelona, inaugurada el 1924 sota el nom de “Gran Metro de Barcelona” amb un recorregut des de Lesseps (al barri de Gràcia) i la Plaça de Catalunya. Posteriorment es van prolongar en dues branques en forma de Y, per la Rambla fins a Liceu, i per la Via Laietana amb estacions a Jaume I i “Correos” (actualment sense servei, situada entre Jaume I i Barceloneta). Finalment aquesta segona branca va ser aprofitada per la futura L4 mentre que resta de línia es va unificar al 1982 amb l’antiga “línia IIIB” que funcionava de forma independent entre Zona Universitària i Paral·lel des del 1975 És actualment en construcció el perllongament cap al nord fins a l’estació de Trinitat Nova (enllaç amb la L4 i la nova L11). No es preveu cap extensió de l’extrem sud de la línia, si bé les darreres parades serveixen per connectar amb el Trambaix, tramvia modern en superfície que connecta la Diagonal amb L’Hospitalet, Esplugues, Cornellà i Sant Joan Despí i pròximament amb Sant Just i Sant Feliu. Imatge:Linea_3.gif

Línia 4

La L4 (groga) dóna servei a la meitat nord de Barcelona, dibuixant una gran C amb extrems a La Pau (al barri de la Verneda) i Trinitat Nova on enllaça amb la nova L11. Aquesta línia fou construïda cap als anys 60, un cop totes les línies de metro ja eren en mans d'una única empresa. Aquesta línia inclou el tram de ramal entre Pg. de Gràcia i Barceloneta que formava part del “Gran Metro”, estenent-se cap el Poble Nou, el Besòs, St. Adrià i Badalona pel costat mar, i cap el Guinardó i Nou Barris pel costat muntanya. Es tracta de una línia de 16.7 km de longitud, totalment subterrània, amb un ample de via internacional (1456 mm) i amb el sistema d’alimentació elèctric recentment implantat de “catenària rígida”, que permet una major seguretat durant els treballs de manteniment de via que l’anterior sistema de “tercer carril”. L’any 2002 el tram La Pau-Pep Ventura va passar a formar part de la L2 metre que al 2004 s’ha inaugurat l’estació Maresme | Fòrum per a donar servei al Fòrum de les Cultures. Està previst el perllongament des de La Pau cap a la nova estació de ferrocarril de la Sagrera-TAV (enllaç amb la futura L9), incloent una estació al carrer Santander. Aquest tram es completarà amb l’ampliació fins a l’actual parada Sagrera de la L1, que passarà a anomenar-se Sagrera-Meridiana. A l’estació terminal per l’altre extrem, Trinitat Nova, l’andana permet comunicar directament amb els combois de la L11, que surten d’aquesta estació cap als barris de Torre Baró, Ciutat Meridiana i Can Cuiàs. Imatge:Linea_4.gif

Línia 5

La L5 (blava) transcorre també de forma transversal la ciutat de Barcelona, però comunicant, amb els seus 16,6 km. i les seves 23 parades, els barris situats a la banda muntanya. Inicialment el tram Horta - Sagrada família va ésser construït per a la L2, però fou provisionalment unit a la L5, configuració que finalment ha esdevingut definitiva. Actualment s’estén des de Cornellà, on enllaça amb la línia R4 de Rodalies RENFE i les línies T1 i T2 del nou tramvia (Trambaix), passant per L’Hospitalet en el seu límit amb Esplugues, fins a Horta, passant per l’Estació de Sants, la principal estació de ferrocarril de la ciutat. Aquesta línia utilitza també vies d’ample internacional (1435 mm) i un sistema d’alimentació elèctrica de catenària, darrerament convertida en catenària rígida. La línia és subterrània excepte un curt tram prop de l’estació de Can Boixeres. Actualment hi circulen els combois més antics de la xarxa de metro, la sèrie 1000, que seran pròximament substituïts. Està en construcció el perllongament de l’extrem nord, des d’Horta fins a la Vall d'Hebron (enllaç amb L3). Aquest tram en construcció serà el de major profunditat de la xarxa, amb la futura estació de Teixonera-Coll a més de 70 metres de profunditat. Es construirà un ascensor inclinat paral·lel a les escales mecàniques en un dels accessos. El 27 de gener de 2005, al barri del Carmel, va col·lapsar un dels túnels auxiliars, que s'havia excavat mesos enrera amb el nou mètode austríac (vegeu esfondrament del Carmel). Es va formar un esvoranc en superfície de 35 metres de profunditat que va empassar-se literalment un garatge (situat al carrer Calafell, 12), va obligar a desallotjar més de 1000 persones. També es van haver d'enderrocar quatre edificis de vivendes més perquè la seva estructura va resultar massa danyada. L'episodi va acabar amb una crisi política. Per altra banda, està projectada la construcció d'una nova estació entre Collblanc i Pubilla Cases, a L’Hospitalet que enllaçarà amb la parada de Sant Ramon del Trambaix. Imatge:Linea_5.gif

Línia 11

La L11 és la darrera línia de metro posada en servei, inaugurada el 2003. Dóna servei a una petita però densament poblada zona a l’entrada nord de Barcelona. Les característiques de la zona, molt muntanyosa i poc accessible, van fer que s’optés per una mena de metro lleuger. Es tracta d’una línia força diferent a la resta:
- La major part del traçat és en via única amb un desdoblament al extrems i a l’estació central, per facilitar i abaratir la construcció en una zona tant accidentada
- Els combois consten de només de 2 cotxes, donada la baixa demanda esperada
- La distancia entre parades és molt curta ( 300 metres), però els forts pendents de la fan que calguin punts d’accés més propers per servir a la població
- Les freqüències són força menors, de 7,5 minuts en hora punta i 15 minuts la resta del dia =Línies de FGC=

Línia 6

La L6 és la nova denominació que rep la línia dels FGC des de Pl. Catalunya a Reina Elisenda. Gràcies a l'augment de freqüències i a la integració tarifària amb TMB ha passat a considerar-se una línia de metro més. La línia de ferrocarril per on circula podria considerar-se de les més antigues ja que el ferrocarril de “Barcelona a Sarrià”, en superfície i tracció de vapor, fou inaugurat el 1863, connectant Barcelona amb les viles (aleshores independents) de Gràcia, Sarrià i Sant Gervasi. L’extensió de l’Eixample i la consolidació de la urbanització fora muralles va fer que es decidís soterrar el tram barceloní a partir de 1929. Al 1976 es va finalitzar el ramal cap a Reina Elisenda. No hi ha plans immediats de perllongament d’aquesta línia, tot i que és possible que la futura L12 tingui precisament el seu inici a Reina Elisenda. La L6 comparteix vies amb la L7, que se separa per anar cap al Tibidabo, i amb les línies suburbanes dels FGC. Es tracta de una via d’ample internacional i amb sistema de alimentació per catenària.

Línia 7

La L7 és el nom que ha rebut el servei de metro que realitzen els trens de la línia del Vallès de FGC que prenen el ramal que duu a l’Av. de Tibidabo, al peu d’aquesta muntanya. Aquesta línia és situada íntegrament a la ciutat de Barcelona i comparteix el tram Pl. Catalunya - Gràcia amb la L6 i la resta de línies suburbanes dels FGC.

Línia 8

La L8 és la denominació que rep el servei de metro entre Pl. Espanya (Barcelona) i Molí Nou (Sant Boi) que realitzen els combois per la línia dels FGC del Baix Llobregat. La millora de freqüència de pas i l’obertura de noves estacions a Barcelona (Ildefons Cerdà), a L’Hospitalet (Sant Josep) i el soterrament total de la línia fins al Llobregat ha permès considerar-la com a metro amb serveis cada 3-5 minuts en hora punta, si es consideren la resta de trens suburbans a Martorell o Olesa que s’aturen a totes les estacions de la L8 i pels quals són vàlids els bitllets de metro, malgrat no siguin oficialment trens pertanyents a la L8. La línia del Baix Llobregat, té l’origen en una línia construïda per al transport de mercaderies, especialment dels productes miners de la conca salina de Súria-Cardona, i els productes tèxtils de la conca del Llobregat i l'Anoia. Al 1983 enllaçava Igualada i Martorell, i al 1912 es va inaugurar el tram Magòria - Martorell per on circula actualment la L8. Aquesta línia té un ample de via mètric (1000 mm) i un sistema d’alimentació per catenària. Habitualment els combois estan formats per tres cotxes de viatgers, amb el central provist d’una zona de sòl baix i portes accessibles als PMRs. Està prevista l’ampliació de la línia cap a l’interior de Barcelona, a la Plaça Francesc Macià (enllaç amb les línies de tramvia del Trambaix), fins a enllaçar amb la línia del Vallès dels FGC, no estant totalment definida aquesta darrera connexió. =Línies en construcció o projecte=

Línia 9/10

Les línies L9 i L10, que troben actualment en construcció, travessaran la ciutat de Barcelona donant servei a una amplia zona, des de Badalona i Sta. Coloma fins a la Zona Franca i l’Aeroport del Prat. Ambdues línies compartiran el tronc central des de Bon Pastor, passant per la Sagrera, el Guinardó, Lesseps, el Campus Nord fins a la Torrassa, a L’Hospitalet. Per cadascun dels extrems d’aquest tronc central, es bifurquen dues branques: cap a Badalona i Sta. Coloma al nord, i cap a El Prat-l’Aeroport i la Zona Franca pel sud. Esdevindrà la línia més llarga d’Europa amb 42,6 km i 46 estacions (conjuntament). La principal característica d’aquesta obra és la gran profunditat a la que es construeix, per evitar la resta de línies de metro i ferrocarril, clavegueram i altres serveis. Això facilita enormement la construcció però augmentarà el temps d’accés dels passatgers des del carrer a l’andana. S’ha previst la instal·lació de grans ascensors que faran aquest descens. Únicament un tram del ramal de la Zona Franca es construirà en viaducte, donades les característiques de la zona. La construcció es desenvolupa en la quasi totalitat del traçat mitjançant tuneladores que permeten una construcció més segura i més ràpida. Les tuneladores utilitzades per aquesta obra són d’un diàmetre anormalment gran, de 12 metres, de manera que la secció del túnel serà de forma contínua el mateix que el de les estacions (que inclouen les andanes en dos nivells diferents). La raó d’aquesta tria de diàmetre, és la dificultat de construir les estacions des de la superfície donada la gran profunditat de la línia. D’aquesta manera només es perfora un gran pou d’ascensors des de la superfície, cosa que evita expropiacions en superfície per a realitzar les estacions. Per contra, els costos d’aquesta sistema constructiu són també força majors, amb grans volums de terres extretes, de formigó per al sosteniment etc. Cal afegir els problemes de la falta d’experiència prèvia, ja que es tracta de el primer cop que s’utilitza una tuneradora d’aquestes dimensions. La inversió total prevista és de 2.248 M€

Línia 12

La L12-- està en fase de projecte i redefinició. La primera proposta unia les viles del Delta del Llobregat (Castelldefels, Gavà, Viladecans, St. Boi) amb les de l’altra banda del Llobregat (Esplugues, St.Feliu, St Just Desvern i St. Joan Despí) amb Barcelona (a Reina Elisenda). Aquest projecte ha viscut força modificacions i reivindicacions per part dels municipis implicats i no hi ha un calendari ni traçat definitius. L'última hora retorna al projecte inicial, que preveia una doble via de Renfe semisoterrada des de Sant Joan Despí fins a l'estació de Castelldefels. Ja aleshores es coneixia com a Metro del Delta i el seu explotador seria Rodalies Renfe. És per això que s'ha buscat finançament íntegre per part de l'Estat. =Trens de Rodalia= Finalment les quatre línies de Rodalies RENFE (empresa estatal de ferrocarril), que travessen Barcelona i tota l’àrea metropolitana de Barcelona, funcionen com un metro "express", integrades tarifàriament i assolint altes freqüències en els trams comuns de diverses línies en hores punta. En general les estacions no estan adaptades als PMR i l'accessibilitat als combois es difícil. De la mateixa manera, els trens de servei suburbà dels FGC, també funcionen com a metro completant els serveis de les L6, L7 i L8 en els trams comuns. =Enllaços=
- [http://www.tmb.net Web de TMB] Transports Metropolitans de Barcelona (L1, L2, L3, L4, L5, L11, Funicular de Montjuïc, Autobusos Urbans, Bus Turístic)
- [http://www.fgc.es Web dels FGC] Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (L6, L7, L8 i trens de rodalia del Vallès i del Baix Llobregat)
- [http://www.trambcn.es Web de Tramvia Metropolità] Trambaix i Trambesòs
- [http://www.wefer.com Wefer.com] Web amb fotografies i informació diversa sobre el metro de Barcelona, els Ferrocarrils de la Generalitat i RENFE
- [http://www.tramvia.org tramvia.org] Web no oficial però molt completa sobre els nous tramvies de Barcelona
- [http://www.renfe.es/cercanias/barcelona/index_horarios.html Rodalies RENFE] Web de Rodalies RENFE a Barcelona (en castellà)
- [http://www.gencat.net/ptop/L9/index.htm Web de la L9] Categoria:Barcelona Categoria:Xarxes de metro

Mn

Crom - Manganès - Ferro
Mn Tc
	Imatge:Mn_taula_periòdica.png Taula completa

General

Nom, símbol, nombre

Manganés, Mn, 25

Sèrie química

Metall de transició

Grup, període, bloc

7, 4 , d

Densitat, duresa Mohs

7470 kg/m³, 6,0

Aparença

Platejat metàl·lic
Aparença

Propietats atòmiques

Pes atòmic

54,938049 uma

Radi mitjà^†

140 pm

Radi atòmic calculat

161 pm

Radi covalent

139 pm

Radi de Van der Waals

Sense dades

Configuració electrònica

Ar]3d⁵4s²

Estats d'oxidació (òxid)

7,6,4,2,3 (àcid fort)

Estructura cristal·lina

Cúbica centrada en el cos

Propietats físiques

Estat de la matèria

Sòlid (generalmente no magnètic)

Punt de fusió

1517 K

Punt d'ebullició

2235 K

Entalpia de vaporització

226 kJ/mol

Entalpia de fusió

12,05 kJ/mol

Pressió de vapor

121 Pa a 1517 K

Velocitat del so

5150 m/s a 293,15 K

Informació diversa

Electronegativitat

1,55 (Pauling)

Calor específica

480 J/(kg·K)

Conductivitat elèctrica

0,695 x 10⁶ m^-1·ohm^-1

Conductivitat tèrmica

7,82 W/(m·K)

1er potencial d'ionització

717,3 kJ/mol

2on potencial d'ionització

1509 kJ/mol

3er potencial d'ionització

3248 kJ/mol

4t potencial d'ionització

4940 kJ/mol

5è potencial d'ionització

6990 kJ/mol

6è potencial d'ionització

9220 kJ/mol

7è potencial d'ionització

11500 kJ/mol

Isòtops més estables

iso.	AN	Període de semidesintegració	CD	ED M eV	PD
⁵²Mn	Sintètic	5,591 dies	ε	4,712	⁵²Cr
⁵³Mn	Sintètic	3,74 x 10⁶ anys	ε	0,597	⁵³Cr
⁵⁴Mn	Sintètic	312,3 dies	ε β^-	1,377 0,697	⁵⁴Cr ⁵⁴Fe
⁵⁵Mn	100%	Mn és estable amb 30 neutrons

El manganés és un element químic de nombre atòmic 25 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mn.

Característiques principals

El manganés és un metall de transició blanc grisenc, semblant al ferro. És un metall dur i molt fràgil, refractari i fàcilment oxidable. El manganés metall pot ser ferromagnètic, però només després de patir un tractament especial. Els seus estats d'oxidació més comuns són +2, +3, +4, +6 i +7, encara que s'han trobat des de +1 a +7; els compostos en els que el manganés presenta estat d'oxidació +7 són agents oxidants molt enèrgics. Dins dels sistemes biològics, el catió Mn⁺² competix sovint amb el Mg⁺². S'empra sobretot aliat amb ferro en acers i en altres aliatges.

Aplicacions

- És important per a la fabricació d'acers. El manganès reacciona amb el sofre present formant sulfur de manganés (MnS), evitant que el sofre reaccioni amb el ferro (augmentant la fragilitat i sent més difícil de forjar); també l'excés pot reaccionar amb el carboni donant carburs de manganés, millorant les propietats mecàniques de l'acer. A més, el manganés té propietats desoxidants i evita la formació de bombolles.
- La major part del manganés s'empra per a obtindre ferromanganès (conté un 80% en Mn). Aquest aliatge de manganés i ferro s'obté per reducció del triòxid de diferro (Fe₂O₃), i el diòxid de manganès, (MnO₂).
- També s'empra en el silicomanganès, un aliatge amb un 60-70% en manganès i un 15-30% en silici.
- Pot estar present en altres aliatges, per exemple amb alumini.
- El diòxid de manganés, MnO₂, s'utilitza com a despolaritzador en piles seques, anomenades també piles tipus Leclanché o de zinc/carboni (Zn/C). També es troba en les piles alcalines o de zinc/diòxid de manganés (Zn/MnO₂).
- El MnO₂ també s'empra en l'obtenció de pintures i en la decoloració del vidre.

Història

vidre] S'ha trobat diòxid de manganès, MnO₂, en pintures rupestres (donant un color negre). També s'han utilitzat al llarg de la història, per exemple pels egipcis i els romans, compostos de manganès per a decolorar el vidre o bé donar-li color. Així mateix s'ha trobat manganès en la menes de ferro utilitzades pels espartans, i es pensa que tal vegada siga a causa d'això l'especial duresa dels seus acers. En el segle XVII, el químic alemany Glauber, va produir per primera vegada permanganat potàssic (KMnO₄), un reactiu de laboratori força utilitzat per les seves propietats oxidants. A mitjan segle XVIII, el diòxid de manganès es va emprar per a la producció de clor. El químic suec Scheele va ser el primer que va descobrir que el manganès era un element, però va ser J. G. Gahn qui el va aïllar per reducció del diòxid amb carboni. A principis del segle XIX es va començar a provar el manganès en aliatges d'acer. El 1816 es va comprovar que enduria l'acer, sense fer-lo més fràgil.

Rol biològic

El manganès és un oligoelement; és considerat un element químic essencial per a totes les formes de vida. S'ha comprovat que el manganès té un paper tant estructural com enzimàtic. Està present en distints enzims, destacant la superòxid dismutasa de manganès (Mn-SOD), que catalitza la dismutació de superòxids, O₂^-; la Mn-catalasa, que catalitza la dismutació de peròxid, H₂O₂; així com en la concavanila A (de la família de les lecitines), on el manganès té un paper estructural. En humans, el manganès s'absorbix en l'intestí prim, acabant la major part en el fetge, d'on es reparteix a diferents parts de l'organisme.

Abundància i obtenció

fetge És el segon metall més abundant en l'escorça terrestre, per darrere del ferro, i està àmpliament distribuït. Es troba en centenars de minerals, encara que només una dotzena té interés industrial. Destaquen: pirolusita (MnO₂), psilomelana (MnO₂·H₂O), manganita (MnO(OH)), braunita (3Mn₂O₃·MnSiO₃), rodonita (MnSiO₃), rodocrosita (MnCO₃), hübnerita (MnWO₄), etc. També s'ha trobat en nòduls marins, on el contingut en manganès oscil·la entre un 15 i un 30%, i d'on seria possible extraure'l. Els països amb majors jaciments de minerals de manganès són Sud-àfrica, Ucraïna i Xina. El metall s'obté per reducció dels òxids amb alumini, i el ferromanganès s'obté també reduint els òxids de ferro i manganès amb carboni.

Compostos

El permanganat de potassi, KMnO₄, és un reactiu de laboratori molt comú a causa de les seues propietats oxidants. El diòxid de manganès, MnO₂ s'empra com a despolaritzador en piles seques. També es pot usar per a decolorar vidre que presenta color verd a causa de la presència de traces de ferro. Aquest òxid també s'empra per a donar color ametista al vidre, i és responsable del color de l'ametista (una varietat del quars). A més, s'utilitza en la producció de clor i oxigen.

Isòtops

El manganès natural conté només 1 isòtop; Mn-55. 18 radioisòtops han estat caracteritzats, sent el Mn-53 el més estable amb un període de semidesintegració de 3.7 milions d'anys, Mn-54 amb un període de 312.3 dies, i Mn-52 de 5.591 dies. La resta d'isòtops radioactius, tenen períodes inferiors a les 3 hores i la majoria d'aquests inferiors a 1 minut. Aquest element també té 3 metaestats. El manganès està inclòs dins el grup d'elements del ferro, que es creu que són sintetitzats dins de gran estrelles poc abans de la seva explosió en forma de supernoves.

27 de gener

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

Dia

Dia solar o Dia solar mitjà.

Dia sideral.

Diferència entre dia solar i sideri.

Dia (com anteposat a nit)

Vegeu també

Enllaç extern

Any

Pàgines que s'hi relacionen

Dia

Dia solar o Dia solar mitjà.

Dia sideral.

Diferència entre dia solar i sideri.

Dia (com anteposat a nit)

Vegeu també

Enllaç extern

Any

Pàgines que s'hi relacionen

2005

Esdeveniments previstos

Esdeveniments

Naixements

Necrològiques

Pàgines que s'hi relacionen

Barcelona

Emplaçament geogràfic

Història

Esdeveniments

Districtes i barris

Llocs d’interès

Barri antic

Montjuïc

Ciutadella

Port Olímpic

L'Eixample

Passeig de Gràcia

Parc Güell

Llocs de Patrimoni Mundial a Barcelona

Esport

Transport

Pàgines relacionades

Enllaços externs

Metro de Barcelona

Línia 1

Línia 2

Línia 3

Línia 4

Línia 5

Línia 11

Línia 6

Línia 7

Línia 8

Línia 9/10

Línia 12

Mn

Característiques principals

Aplicacions

Història

Rol biològic

Abundància i obtenció

Compostos

Isòtops