:: wikimiki.org ::

31 De Gener

31 de gener

El 31 de gener és el trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 334 dies per a acabar l'any i 335 en els anys de traspàs. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1986 - Catalunya: una abundant nevada causa múltiples problemes a les vies de comunicació i a les línies elèctriques i telefòniques.
- 1994 - Barcelona: un incendi destrueix el Gran Teatre del Liceu.
- 1998 - Barcelona: mor l'escriptor Jaume Fuster i Guillemó (premi Narrativa Ramon Llull 1993) a causa d’un càncer de pulmó. :MÓN

Dia

Un dia és el període de temps que tarda el planeta Terra a girar 360 graus sobre el seu eix. Depenent de la referència que s'utilitza per a mesurar una volta, hi ha dos tipus de dies: El solar i el sideral.

Dia solar o Dia solar mitjà.

És l'usat per a tots els assumptes quotidians. Es defineix com el període de temps que empra el Sol fictici a culminar dues vegades consecutives en el meridià de l'observador. Dura 24 hores, que equival a 86.400 segons. El sol fictici: Com que el moviment de translació de la Terra al voltant del Sol no és uniforme sinó que segueix la Llei de les àrees de Kepler, el dia solar no té la mateixa duració i per tant no es pot emprar com a patró_metrològic de temps. Per a resoldre-ho es considera un sol fictici que sí que gira uniformement. Els dies de la setmana: En el calendari gregorià, un dia solar és la setena part d'una setmana. Cada dia d'una setmana té 7 noms diferents, consecutius i cíclics: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i diumenge.

Dia sideral.

També anomenat dia sideri . És el període de temps que empra un astre a culminar dos vegades consecutives en el meridià de l'observador. El seu valor és de 23 h. 56m 4, 09s , que equival a 86 164.09 segons. Per a un observador local el dia sideri comença quan el punt Àries travessa el seu meridià.

Diferència entre dia solar i sideri.

La diferència entre ambdós dies se deu al fet que quan la Terra ha acabat el seu gir respecte a les estreles fixes, el Sol encara no ha passat pel meridià perquè en aquest temps s'ha mogut a causa del moviment de translació de la Terra al voltant del Sol.

Dia (com anteposat a nit)

També es coneix com a dia la part d'aquest que va des de la eixida del Sol i el seu ocàs . La refracció per la atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matutí. La dita difusió allarga el dia. Mesurat des del migdia l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, on:
cos(H)=-tan(F)
- tan(D)
on F és la latitud del lloc i D la declinació solar. El ocàs ocorre a un angle horari H. El dia dura 2H i la nit 24-2H. La duració del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any sent la duració del dia de 12h (en totes les latituds) en els equinoccis més de 12 hores a la primavera i estiu, aconseguint el dia més llarg en el solstici d'estiu, on també ocorre la nit més curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern, aconseguint-se en el solsticci d'hivern el dia més curt i la nit més llarga. Aquest efecte s'accentua més quan major és la latitud. Hi ha dia o nit permanent en alguna època de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut és major que F=90-23º26'=66º34'. Esta és precisament la definició de casquet polar.

Vegeu també

- Temps solar
- Equació de temps

Enllaç extern

- [http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Earth/action?opt=-p&img=learth.evif On és de dia ara mateix] Espectacular visió de la terra en temps real Categoria:dia ja:日 simple:Day

Any

L’any és el període de temps que triga la Terra a fer una volta al Sol. Podem definir l'any amb més exactitud segons criteris diversos. Això origina un gran nombre de tipus diferents d'any. Des d'un punt de vista astronòmic hi ha tres tipus d'any, segons com es defineixi la revolució de la Terra al voltant del Sol:
- L'any sideri (365'256 dies)
- L'any tròpic o solar (365'2422 dies)
- L'any anomalístic (365'259 dies) En la vida quotidiana, fem servir l'any civil, que tenen un nombre enter de dies. Hi ha anys civils de dues menes: els anys comuns, que són els que tenen 365 dies i els de traspàs, que són els de 366, que s'esdevenen, en general, cada 4 anys.

Pàgines que s'hi relacionen

- Any civil
- Any draconític
- Temps astronòmic categoria:Any ja:年 ms:Tahun simple:Year zh-min-nan:Nî

Dia

Dia solar o Dia solar mitjà.

Dia sideral.

Diferència entre dia solar i sideri.

Dia (com anteposat a nit)

Vegeu també

- Temps solar
- Equació de temps

Enllaç extern

- [http://www.fourmilab.ch/cgi-bin/uncgi/Earth/action?opt=-p&img=learth.evif On és de dia ara mateix] Espectacular visió de la terra en temps real Categoria:dia ja:日 simple:Day

Any de traspàs

Un any de traspàs és un any civil que té un dia més que els anys comuns, és a dir, té 366 dies. El dia de més s'afegeix al final del mes que era el darrer en el calendari romà: el febrer, de tal manera que aquest mes passa a tenir 29 dies. El repartiment dels anys civils en anys comuns i de traspàs es fa d'acord amb el calendari gregorià: en cada període de 400 anys n'hi ha 303 de comuns i 97 de traspàs. S'alternen de la següent manera: són de traspàs els anys en què les dues darreres xifres de l'ordinal que correspon a l'any formen un múltiple de 4, excepte si aquestes xifres són 00. Aleshores cal tenir en compte, amb el mateix criteri, les dues primeres xifres de l'any. Per exemple, el 1996 va ser de traspàs, perquè 96 és múltiple de 4; en el 2000, com que les dues darres xifres eren 00, calia tenir en compte el 20, que és múltiple de 4: per tant, també va ser de traspàs; però no ho van ser el 1700, el 1800 i el 1900, perquè 17, 18 i 19 no són múltiples de 4. L'any de traspàs també s'anomena bixest o bissextil, mots que fan al·lusió al fet que el nombre de dies que té (366) acaba en dos sisos.

Pàgines que s'hi relacionen

- any
- calendari gregorià
- any tròpic
- any sideri
- any civil
- temps astronòmic categoria:Unitats de temps

Països Catalans

Els Països Catalans són el territori on els seus habitants parlen català, o hi existeixen drets i deures lingüístics per als habitants en eixa llengua. En termes generals, els Països Catalans abasten la Península Ibèrica oriental, entre el riu Segura al sud, i l'estany de Salses al nord, l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses i el de Cabrera), les illes Columbretes, la de Tabarca, així com la ciutat sarda de l'Alguer. L'extensió és de 69.823 quilòmetres quadrats i té, actualment, més d'11 milions d'habitants.

Història, evolució del nom i noms alternatius

El terme Països Catalans es troba documentat per primera vegada en la monumental obra Historia del Derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las Costumbres de Tortosa, I (Madrid, 1876) del valencià Bienvenido Oliver i Esteller, natural de Catarroja (l'Horta Sud) i historiador del Dret, i de seguida té fortuna a la Renaixença catalana a finals del segle XIX com a sinònim de «territoris de parla catalana», si bé fou popularitzada per l'assaig Nosaltres els valencians, de Joan Fuster, publicat el 1962. La dita popular defineix els Països Catalans com «de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó». Històricament, s'han utilitzat altres termes per a designar el mateix concepte, amb menor o nul·la implantació. Dels noms utilitzats en els últims dos segles, podem citar-ne, entre d'altres: comunitat llemosina (desterrat a meitat del segle XX per la seua inexactitud històrica i filològica), comunitat catalànica, països o territoris catalanòfons (termes proposats des del valencianisme de meitats del segle XX), o, potser, el terme més utilitzat quan es vol evitar qualsevol connotació política: «territoris de parla catalana».

Política

Els Països Catalans no estan reconeguts com a entitat política. De fet, estan fragmentats en diverses regions amb diversos graus d'autonomia política, pertanyents als estats espanyol, francès i andorrà. Hi ha un corrent politic que propugna la independència dels Països Catalans i la creació d'un Estat català (vegeu independentisme català). Alguns independentistes proposen l'ús del terme Catalunya per referir-se a la totalitat dels Països Catalans, però aquesta proposta no s'ha adoptat de manera significativa. Altres corrents polítics catalanistes utilitzen el terme «Països Catalans» com a sinònim de «territoris de parla catalana», sense considerar que hagin de formar una entitat política independent. Hi ha d'altres corrents polítics que rebutgen directament l'ús del terme «Països Catalans», i qualsevol proposta d'unitat política d'aquests territoris, tot considerant-ho una imposició de Catalunya cap als altres territoris. En els casos més extrems, hi ha sectors que neguen fins i tot la unitat de la llengua catalana.

Límits

- Al nord: Occitània
- Al sud: Múrcia
- A l'est: la mar Mediterrània
- A l'oest: l'Aragó i Castella

Divisió política i administrativa

Tradicionalment i administrativament, els Països Catalans inclouen els següents territoris:
- Catalunya, anomenada habitualment el Principat. Està dividida per una frontera interestatal, establerta pel Tractat dels Pirineus, que separa la Catalunya del Nord (actualment forma el departament dels Pirineus Orientals) de la resta de l'antic Principat.
- El País Valencià, anomenat oficialment Comunitat Valenciana i que és l'Antic Regne de València.
- Les illes Balears i les Pitiüses
- el Principat d'Andorra
- la Franja de Ponent o d'Aragó (en aragonés a Francha de Lebán) Cadascun dels principals territoris té la seva capital: Barcelona (Catalunya), València (País Valencià), Ciutat de Mallorca (illes Balears), Andorra la Vella (Andorra) i Perpinyà (la Catalunya del Nord). La ciutat més important de la Franja de Ponent, o Franja d'Aragó, és Fraga. En un sentit més restringit al domini lingüístic també s'hi inclou:
- el poble de l'Alguer a Sardenya, on s'hi ha preservat una varietat del català, l'alguerès, d'ençà de la conquesta de la ciutat.
- la regió murciana d'El Carxe, on s'hi ha parlat català des d'una gran emigració de llauradors valencians entre els segles XVIII i XIX.

Llengua

La llengua pròpia dels Països Catalans és el català que, informalment, a molts llocs rep el nom popular del gentilici (com rossellonès, tortosí, etc.; només al País Valencià el gentilici té reconeixement oficial: valencià). S'exceptuen les comarques occidentals i meridionals del País Valencià, on es parla el castellà, i la Vall d'Aran i la Fenolleda, on es parla l'occità. La llengua catalana és l'única llengua oficial a Andorra, és oficial (novament, i després d'un llarg parèntesi, des de 1978) a Catalunya, al costat del castellà; i també és oficial conjuntament amb el castellà al País Valencià i a les illes Balears. No ho és, en canvi, als altres territoris. Per a definir els Països Catalans no es tenen en compte els procesos de castellanització que s'han dut des del segle XIX fins l'actualitat. Per contra s'accepten com a castellanes altres zones que abans eren de llengua catalana com Oriola.

Pàgines que s'hi relacionen

- Història dels Països Catalans
- Pancatalanisme

Enllaços externs

- [http://www.freecatalonia.com Informació sobre els PPCC]
- [http://www.geocities.com/perpinya/mapaplc-com.html Mapa dels Països Catalans]
- [http://www.racocatala.com Lloc de discussió sobre els Països Catalans]
- [http://historiamurcia.blogspot.com Múrcia, un país català frustrat? de Vicenç M. Roselló i Verger]
- [http://www.filmod.unina.it/aisc/ Associazione italiana di studi catalani]
- [http://www.llull.com/llull/estatic/napols/cat/jornades/programaAcademicConvegno.htm VIII Congrés Internacional de l'Associació Italiana d'Estudis Catalans (AISC)] Categoria:Països Catalans

1986

Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 26 d'abril - Catàstrofe a la cental nuclear de Txernòbil (Ucraïna – ex-URSS)

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 15 de juny - Barcelona: Joan Oliver, poeta català que signava les obres com "Pere Quart" (n. 1899). :MÓN
- 28 de febrer - Estocolm (Suècia): Olof Palme, primer ministre suec, en ser assassinat (n. 1927).
- 7 de març - Santa Fe (Nou Mèxic, EUA): Georgia O'Keefe, pintora estatunidenca (n. 1887).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1986 ja:1986年 ko:1986년 ms:1986 simple:1986 th:พ.ศ. 2529

Neu

, Estats Units]] La neu és la precipitació d'aigua en forma de multitud de petits cristalls de gel, anomenats flocs de neu. A causa de la seva composició granular, té una estructura suau i flonja, a no ser que estigui compactada a causa de la pressió. Generalment la neu es forma per sublimació del vapor d'aigua en les capes altes de l'atmosfera, a una temperatura inferior als 0°C. La caiguda de precipitació en forma de neu s'anomena nevada. L'ocurrència, quantitat i intensitat de les nevades depèn, entre d'altres factors, de la latitud, l'alçada, la distància al mar o l'oceà i del dia de l'any. La neu es pot fabricar també amb l'ajuda dels canons de neu. Aquesta tècnica és utilitzada per les estacions d'esquí per millorar l'estat de les pistes quan la temperatura és suficientment baixa però les precipitacions no són prou abundants.

Forma dels flocs de neu

estacions d'esquí Els flocs de neu tenen formes diverses, però generalment segueixen estructures de tipus hexagonal, que reprodueixen la estructura cristal·lina del gel ordinari. El procés de creixement del floc de neu és fortament dependent de la temperatura, la humitat i les altres condicions ambientals. Categoria:Meteorologia ja:雪 ko:눈 (날씨) simple:Snow th:หิมะ

Telefonia

El telèfon és un instrument que serveix per mantenir converses a llargues distàncies. Abans estaven sempre lligats a cables per on circulava el so convertit en impulsos elèctrics. Els últims models funcionen per ones hertzianes, de manera que són portàtils. També n'hi ha que ja permeten de transmetre imatges. L'any 1854, l'inventor francès Charles Bourseul va plantejar la possibilitat d'utilitzar les vibracions causades per la veu sobre un disc flexible o diafragma, per tal d'activar i desactivar un circuit elèctric i produir unes vibracions similars en un diafragma situat en un lloc allunyat, que reproduiria el so original. Anys més tard, el físic alemany Johann Philip Reis, va inventar un instrument que era capaç de transmetre notes musicals, però no de reproduir la veu humana. Tradicionalment, se li atribueix la invenció a Alexander Graham Bell, físic i inventor nord-americà d'origen escocès, mentre treballava en la transmissió de sons per sords, va descobrir que modificant un corrent elèctric continu, es poden imitar les vibracions que produeix la veu humana. escocès L'any 1876 va patentar un equip que podia transmetre la veu a través d'un cable al que va batejar amb el nom de telèfon. Si ben és cert que va ser el primer en patentar l'invent i per tant s'enduu el reconeixement, recentment s'ha esclarit que possiblement copiés la patent d' Elisha Gray, que treballava independentment en la costa Oest. A més, hi ha constància que un italià (que vivia a Cuba), Antonio Meucci, va inventar el telèfon uns anys abans que Graham i Elisha. Antonio Meucci

Enllaços Externs

- [http://www.ifae.es/baig/historia/muga/llufa_11.html L'arribada del telèfon a Sant Llorenç de la Muga]
- [http://www.loc.gov/rr/scitech/mysteries/telephone.html Sobre qui va inventar el telèfon] (en anglès).

Pàgines que s'hi relacionen

- Telèfon mòbil categoria:Tecnologia categoria:Comunicacions ja:電話 ms:Telefon simple:Telephone th:โทรศัพท์

1994

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 31 de gener - Barcelona: un incendi destrueix el Gran Teatre del Liceu.
- 1 de juliol - Mallorca: més de quaranta entitats juvenils creen els Joves de Mallorca per la Llengua.
- 9 a 11 d'octubre - Catalunya: es produeixen greus inundacions en diversos indrets. :MÓN
- 1 de març - Europa: neix lEuropa dels Quinze: Suècia, Àustria i Finlàndia s'incorporen com a nous socis de la Unió Europea.
- 4 de març - Vitòria (Àlaba, el País Basc): l'Ajuntament de la ciutat obre el primer registre a l'Estat Espanyol de parelles de fet (heterosexuals i homosexuals).
- 15 de març - els Estats Units i Rússia: aquests dos països arriben a un acord per permetre la supervisió mútua del desmantellament de l'armament nuclear.
- 25 de març - Somàlia: els darrers soldats estatunidencs destacats al país l'abandonen l'endemà de la firma d'un tractat de pau entre líders guerrillers.
- 12 d'abril - Palestina: Israel i l'OAP conclouen al Caire l'acord sobre la policia palestina que es desplegarà a Gaza i Jericó segons el qual comptarà amb 9.000 efectius.
- 27 d'abril - Sud-àfrica: després de mig segle de racisme institucionalitzat (apartheid), Nelson Mandela hi guanya les primeres eleccions en què poden participar tots els ciutadans, amb independència dels seus trets racials.
- 25 d'octubre - la Ciutat del Vaticà (Roma): la Santa Seu anuncia l'establiment de relacions oficials amb l'OAP, sense caràcter plenament diplomàtic || Tegucigalpa (Hondures): els presidents centroamericans i el primer ministre de Belize, hi aproven una declaració sobre pau i desenvolupament a la regió.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS :MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 14 de gener - Tolosa de Llenguadoc, (França): Frederica Montseny, dirigent anarquista (n. 1905).
- 21 de juliol - Barcelona: Pere Calders, escriptor català (n. 1912). :MÓN
- 15 de gener - Los Angeles (Califòrnia (EUA): Harry Edward Nelson conegut com Harry Nilsson, músic estatunidenc (n. 1941).
- 4 de març - Durango (esat de Durango, Mèxic): John Candy, actor còmic canadenc (n. 1950).
- 5 d'abril - Seatle (estat de Washington): Kurt Donald Cobain, conegut com Kurt Cobain, cantant de Nirvana, en un possible suïcidi (n. 1967).
- 22 d'abril - Nova York (Estat de Nova York, EUA): Richard Nixon, president dels Estats Units (n. 1913).
- 14 de juny - Los Angeles (Califòrnia (EUA): Enrico Nicola Mancini, conegut com Henry Mancini, compositor de música per a cinema (n. 1924).
Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:segle XX als:1994 ja:1994年 ko:1994년 ms:1994 simple:1994 th:พ.ศ. 2537 zh-min-nan:1994 nî

Gran Teatre del Liceu

] El Gran Teatre del Liceu de Barcelona popularment conegut simplement com el Liceu és un teatre d'òpera de la ciutat de Barcelona.

Història

L'any 1837, un Batalló de la Milícia Nacional, amb Manuel Gibert i Sans al capdavant, creà, al Convent de Montsió, que es trobava als voltants del que avui és el Portal de l’Àngel, el Liceo Filodramático de Montesión. La finalitat de la nova entitat era, per una banda, promoure l’ensenyament musical (d’aquí el nom de Liceu) i, per l’altra, l’organització de representacions escèniques, de teatre d’òpera, per part dels alumnes. El 1838, l’entitat va canviar el nom pel de Liceo Filarmónico Dramático de S.M. la Reina Isabel II. La manca d’espai i les pressions de les monges, antigues propietàries del Convent, que havien recuperat uns drets que havien perdut, i reclamaven tornar-hi, van motivar que el Liceo Filarmónico Dramático de S.M. la Reina Isabel II abandonés el Convent de Montsió. A canvi, li va ser concedit la compra de l’edifici del Convent dels Trinitaris, situat al centre de la Rambla de Barcelona. Tot seguit es van començar els treballs d’enrunament d’aquest convent per tal d’edificar un nou edifici capaç d’acollir totes les activitats del Liceu. A diferència d’altres ciutats europees, on la monarquia es feia càrrec de la construcció i manteniment dels teatres d’òpera, a Barcelona la construcció del Gran Teatre del Liceu es va haver de fer mitjançant les aportacions d’accionistes particulars, segons una estructura similar a una societat mercantil. Aquest fet va condicionar fins i tot l’estructura del nou edifici, mancat, per exemple de llotja reial. Els gestors del Liceo Filarmónico Dramático de S.M. la Reina Isabel II van encarregar a Joaquim de Gispert i d’Anglí un projecte que fes viable la construcció del nou edifici. El projecte preveia la creació de dues entitats: la Sociedad de Construcción i la Sociedad Auxiliar de Construcción. Els accionistes de la primera obtenien, a canvi de les seves aportacions econòmiques, el dret d’ús a perpetuïtat d’algunes llotges i butaques del futur teatre. Els de la segona, en canvi, aportaven la resta de diners necessaris per construir el teatre a canvi de la propietat d’altres espais de l’edifici. La Sociedad Auxiliar de la Construcción serà l’origen del Cercle del Liceu. Miquel Garriga i Roca va ser l’arquitecte encarregat de la construcció del Liceu. Les obres es van començar l’11 d’abril de 1845 i el Teatre es va inaugurar el 4 d’abril de 1847.

El Cercle del Liceu

Pocs mesos després, el 20 de novembre del 1847, es va crear el Cercle del Liceu, segons la data d’inscripció dels 125 fundadors que consta en el primer llibre de registre de socis. L’article primer dels estatuts diu:
El Circulo del Liceo és una asociación que tiene por objeto proporcionar a sus individuos los recreos y entretenimientos de la buena sociedad y es ajena a todo acto que tenga tendencia política. El Cercle del Liceu és un exclusiu club privat, de model anglès, del qual només podien ser socis els homes o les seves viudes. Amb la recent inauguració després de l’incendi del 1994 es va originar una forta polèmica per la prohibició que seguia vigent de negar a qualsevol dona ser soci del club. El 2001 dues empresàries catalanes, Adela Subirana i Magda Ferrer-Dalmau, formalitzaven la seva inscripció, esdevenint les primeres dones en formar part del Cercle del Liceu. Actualment, el Cercle compta amb 1100 socis. Després de l’incendi del Liceu el 31 de gener del 1994, el club va tancar prop d’un any, però posteriorment va mantenir oberts els seus salons i el restaurant. Es va aprofitar aquest període per restaurar les seves dependències. Com a club recreatiu, ha quedat desfasat pels canvis de costums i d’oferta d’oci que ha experimentat la societat catalana en els darrers temps. Però la pròpia història del Cercle ha permès que l’entitat tingui un patrimoni artístic fenomenal. Disposa d’una biblioteca més que notable. En la majoria de les seves dependències es pot gaudir de decoració modernista. Hi ha quatre vitralls en el vestíbul inferior que són un testimoni directe de la forta influència del wagnerisme en la cultura catalana de començaments del segle XX. Però, a més a més del mobiliari i de l’interiorisme, el Cercle és una mostra viva i esplèndida d’escultures i de l’art de la marqueteria i disposa d’una galeria d’esmalts, gravats, aiguaforts i olis dels millors artistes catalans de l’època, com ara Alexandre de Riquer, Santiago Rusiñol, Modest Urgell Inglada i Francesc Miralles, entre d’altres. L’obra més famosa del Cercle del Liceu és el conjunt mural, de dotze olis sobre tela, encarregats a Ramon Casas i instal·lats a la famosa Rotonda del Cercle. Els dotze plafons, l’obra més ambiciosa de Casas, segons els seus estudiosos, s’inspiren en un tema musical. El Cercle del Liceu ha obert les seves sales al públic català en comptades ocasions.

Incendis

El Liceu ha sofert dos incendis que l'han destruït totalment, el primer l'any 1861 i el segon el 31 de gener de 1994, i ha estat reconstruït i millorat, respectant la seva decoració i estil originals, responsables de la seva apreciada sonoritat, però millorant els mitjans i serveis tècnics.

L'incendi de 2004

Entre dos i tres quarts d’onze del matí del 31 de gener, mentre dos operaris treballaven en la reparació del teló d’acer que, en cas d’incendi, havia d’impedir que el foc passés de l’escenari a la sala –una altra ironia del destí–, les guspires del seu bufador van prendre en els plecs de la guardamalleta, el cortinatge fix de tres cossos que amagava la part alta de l’escenari. Alguns trossos encesos de roba van caure a terra i, encara que els treballadors es van apressar a apagar-los i es va abaixar el teló d’acer, tot va ser inútil: les flames havien ja saltat al teló de vellut i pujaven fins al teler i el sostre. El foc era ja incontrolable quan els bombers van arribar minuts després de les onze. Potser una mica massa tard, perquè mentrestant, segons sembla, els treballadors havien tractat d’apagar el foc amb els mitjans al seu abast en comptes de cridar immediatament els serveis d’extinció.

Enllaços externs

[http://www.liceubarcelona.com Gran Teatre del Liceu de Barcelona] [http://www.amicsliceu.com/ Web de l'Associació d'Amics del Liceu] Categoria:Edificis de Barcelona Categoria:Espectacles a Barcelona Categoria:Teatres

1998

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 8 d'octubre - Banyoles (el Pla de l'Estany): el naufragi del vaixell turístic l'Oca a l'estany provoca 21 morts.
- 15 de novembre - Vilafranca del Penedès: els Castellers de Vilafranca carreguen el primer castell de 10 de la història.
- 22 de novembre - Terrassa: els Minyons de Terrassa descarreguen el primer castell de 10 de la història.
- 5 de desembre - París (França): la Unesco declara Patrimoni de la Humanitat més de 750 jaciments de pintures rupestres d'art llevantí de l'arc mediterrani de la Península Ibèrica.
- 12 de desembre - València: hi naix el Bloc Nacionalista Valencià. :MÓN
- 2 de maig - Brussel·les (Bèlgica): s'hi crea el Banc Central Europeu per definir i executar la política monetària de la UE.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 31 de gener - l'Hospitalet de Llobregat (el Barcelonès): Jaume Fuster, novel·lista català.
- 11 de febrer - París (França): Manuel Viusà, pintor i patriota català.
- 30 de desembre - Barcelona: Joan Brossa, poeta català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1998 ja:1998年 ko:1998년 ms:1998 simple:1998 th:พ.ศ. 2541

Jaume Fuster i Guillemó

Jaume Fuster i Guillemó neix el 1945 a Barcelona, al barri de Ciutat Vella. El 1996 comença a col·laborar amb la revista 'Presència' i, un any més tard, publica 'Breu història del teatre català'. El 1969, un cop acabat el servei militar a Mallorca, es casa amb Maria-Antònia Oliver. El 1972 publica 'De mica en mica s’omple la pica', un dels grans best-sellers catalans, amb uns 200.000 exemplars venuts des de llavors. Acabat el franquisme es funda l’Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la qual n’és un dels fundadors i integrant de la Comissió Gestora. Més endavant n’esdevindrà secretari (1978) i president (1995-1998). A banda d'escriptor de novel·la políciaca, també excel·leix com a traductor, rebent el premi Crítica Serra d'Or de traducció de novel·la (1989). El 1993 és guardonat amb el premi Narrativa Ramon Llull per 'El Jardí de les palmeres', obra que tanca la trilogia d’espasa i bruixeria iniciada per 'L’illa de les Tres Taronges' (1983). El desembre d'aquell mateix any serà escollit Escriptor del mes. Mor el dissabte 31 de gener de 1998, a l’edat de 52 anys, a causa d’un càncer de pulmó detectat tot just aquell Nadal.

Enllaços externs

- [http://www.escriptors.com/autors/fusterja/ Biografia documentada per l'AELC]
- [http://www.vilaweb.com/www/biblioteca.html Biblioteca virtual Jaume Fuster] Fuster i Guillemó, Jaume Fuster i Guillemó, Jaume

1993

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 14 de març - Andorra: s'hi celebra el referèndum amb què s'aprova la primera Constitució del país.
- 23 de març - Garry Kasparov i Nigel Short es neguen a jugar sota els auspicis de la Federació Internacional d'Escacs (FIDE) i creen l'Associació Professional d'Escacs (PCA, Professional Chess Association); per aquest motiu, la FIDE desposseiex Kasparov del seu darrer títol mundial d'escacs || Observatori d'Arecibo (Arecibo, Puerto Rico): Aleksander Wolszczan detecta la llum infraroja del primer planeta extrasolar.
- 28 de juliol - Andorra: aquest estat ingressa a l'ONU. :MÓN
- 26 de febrer - Nova York (EUA): uns terroristes islamistes fan esclatar un camió ple d'explosius a la torre nord del World Trade Center que fa 6 morts i un miler de ferits.
- 25 d'octubre - el Canadà: s'hi celebren eleccions legislatives que guanya per majoria absoluta el Partit Liberal, encapçalat per Jean Chrétien, que desplaçarà del poder el Partit Conservador || Washington (EUA): Jerry Hall i Robert Stilmann, investigadors de la George Washington University, fan públic que han aconseguit de clonar embrions humans.
- 30 de desembre - Israel i el Vaticà: aquests dos estats estableixen relacions diplomàtiques.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 11 d'abril - Guillem Agulló, jove nacionalista d'esquerres assassinat a mans d'un grup d'ultradreta.
- 27 de març - València: Vicent Andrés Estellés, poeta valencià. :MÓN
- 20 de gener - Tolochenaz-sur-Morges (cantó de Vaud, Suïssa): Audrey Kathleen Ruston coneguda com Audrey Hepburn, actriu cinematogràfica anglesa d'origen belga.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1993 ja:1993年 ko:1993년 simple:1993 th:พ.ศ. 2536

Països Catalans

Història, evolució del nom i noms alternatius

Política

Límits

- Al nord: Occitània
- Al sud: Múrcia
- A l'est: la mar Mediterrània
- A l'oest: l'Aragó i Castella

Divisió política i administrativa

Llengua

Pàgines que s'hi relacionen

- Història dels Països Catalans
- Pancatalanisme

Enllaços externs

1797

Esdeveniments:

Naixements:

- 31 de gener - Franz Schubert, compositor austríac.

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVIII ko:1797년 ms:1797 simple:1797

Viena

Viena (Wien en alemany) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federals ('Bundesland Wien'). Està situat a l'est del país, prop de la frontera amb Eslovàquia, als marges del riu Danubi. Viena està envoltada per l'estat federal de Baixa Àustria. Amb una població d'uns 1,6 milions d'habitants, Viena és la ciutat més grossa d'Àustria, així com son centre cultural i polític. És seu de diverses companyies i institucions internacionals, entre d'altres l'OSCE, l'OPEP i diverses agències de les Nacions Unides, així com l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica.

Urbanisme

Establerta incialment a alguns quilòmetres de la riba del Danubi, sobre sa riba dreta, Viena se'n mantingué allunyada a fi de protegir-se de les seves crescucdes. En ser canalitzat el riu entre els segles XVIII i XIX la ciutat pogué finalment acostar-s'hi, i posteriorment estendre's per la seva riba esquerra. Tot i això, una important assimetria hi persisteix, amb la riba esquerra acollint només 200.000 habitants. Un altre factor determinant en l'urbanisme de Viena fou el seu paper de ciutat fronterera del món cristià durant diversos segles, pel qual Viena restà durant molt de temps encerclada per fortificacions que expliquen la densitat de son teixit urbà central. Sa darrera muralla, desmantelada a mitjans del segle XIX, fou reemplaçada per una sèrie d'avingudes concèntriques conegudes sota el nom de Ring ('anell' en alemany).

Enllaços externs

- [http://www.wien.at Pàgina oficial de la ciutat de Viena] (institucional, en alemany i anglès)
- [http://www.vienna.at Portal de la ciutat de Viena] (alemany i anglès)
- [http://www.wienerlinien.at Transports públics de Viena] (alemany)
- [http://www.foto-julius.at/ind_wien.html Photos de Vienne] (alemany)
- [http://casal-catala.at/ Casal català de Viena] ko:빈 ja:ウィーン simple:Vienna categoria:Àustria categoria:Capitals d'estats independents

Àustria

Republik Österreich

	Escut oficial d'Àustria
En detall	En detall

Lema nacional:

imatge:Localització d'Àustria.png

Idioma oficial

Capital

President

Canciller

Superfície
- Total
- % aigua

Lloc nº 112
83858 km2
1.3%

Població
- Total (2002)
- Densitat

Lloc nº 86
8.150.836
97 hab/km² (78è)

Independència
- Declarada
-

27 de juliol 1955

Moneda

Euro (que va substituir el Schilling austríac)

Zona horària

CET (UTC+1; UTC+2 in summer)

Gentilici

austríac

Himne nacional

Land der Berge, Land am Strome

Domini d'internet

.AT

Codi telefònic

Àustria (en alemany Österreich ) és una república federal del centre d'Europa. Limita a l'oest amb Suïssa i Liechtenstein, al nord amb Alemanya i Txèquia, a l'est amb Eslovàquia i Hongria, i al sud amb Eslovènia i Itàlia. És membre de la Unió Europea.
- Capital: Viena (1.825.287 habitants en l'àrea metropolitana) Viena
Divisió administrativa
Àustria es divideix en nou länder o estats federats:
- Alta Àustria, capital: Linz
- Baixa Àustria, capital: Sankt Pölten
- Burgenland, capital: Eisenstadt
- Caríntia, capital: Klagenfurt
- Estíria, capital: Graz
- Salzburg, capital: Salzburg
- Tirol, capital: Innsbruck
- Viena, capital: Viena
- Vorarlberg, capital: Bregenz
Història
Artícle principal: Història d'Àustria Àustria és dels estats més antics d'Europa i el seu origen és de terra fronterera dels germànics, l'Ostmark. Va formar part del Sacre Imperi Romanogermànic fins a la seua dissolució com a país principal d'este conjunt d'estats. La dinastia dels Habsburg residia a Viena i eren nomenats emperadors d'Alemanya. Des del segle XVII la política austríaca es va dirigir més a les terres danubianes que no al nord, amb l'expansió per terres hongareses. Les invasions napoleòniques van dur a terme aquest estat. Al congrés de Viena de 1815, quan es va refer Europa després de les guerres napoleòniques, va nàixer l'Imperi Austríac que en 1867 es va transformar en l'Imperi Austrohongarès, conjunt multiètnic que va dirigir fins 1916 l'emperador Francesc Josep I, casat amb l'emperadriu Sissi; i de 1916 fins 1918 fou encapçalat per l'emperador Carles I, nebot-nét de Francesc Josep I i casat amb l'emperadriu Zita. En 1908 s'annexionà Bòsnia i Hercegovina i en 1914 va ser assassinat a Sarajevo l'arxiduc Francesc Ferran, fet que va donar origen a la Primera Guerra Mundial. L'Imperi Austrohongarès es va dissoldre en 1918 en perdre la guerra. En aquell any va nàixer la República d'Àustria, que va ser annexionada en 1938 per l'Alemanya de Hitler. En 1945, a la fi de la Segona Guerra Mundial, Àustria tornà a ser un estat independent. En 1995 va entrar a la Unió Europea després d'un referèndum que va ser favorable a l'adhesió.
Economia
Artícle principal: Economia d'Àustria Austria Categoria:Unió Europea als:Österreich fiu-vro:Austria ja:オーストリア ko:오스트리아 ms:Austria simple:Austria th:ประเทศออสเตรีย zh-min-nan:Tang-kok

Franz Schubert

Franz Schubert va néixer a Viena (Àustria) el 31 de gener de 1797. Era el dotzè fill de catorze dels que només en van sobreviure cinc. La seva procedència és humil. Residia en una barriada de Viena anomenada Liechtental, on el pare era mestre. El seu pare volia que fos mestre com ell, però decidit a seguir el seu propi camí com a músic, s'hi va haver d'enfrontar. Als onze anys havia entrat com a cantor a la capella imperial, aconseguint una beca que li va permetre rebre ensenyament gratuït a l'escola municipal de Stadkonvikt. Allà va ser alumne d'Antonio Salieri i gràcies a l'orquestra de l'escola, per a la que va escriure les seves primeres simfonies, es va familiaritzar amb obres de Franz Joseph Haydn i Ludwig van Beethoven. Als catorze anys neixen els seus primers Lieder i abans de fer els divuit ja havia creat una de les seves obres mestres, Gretchen am Spinnrade, el primer dels molts Lied inspirats en poemes de Johann Wolfgang von Goethe. Als dinou anys havia escrit més de 250 Lieder. Barallat amb el seu pare, la casa del seu amic Franz von Schober es va convertir en el seu primer refugi. És el moment en el que pren la decisió d'abandonar la seva carrera de mestre i dedicar-se només a la música. Era el començament d'un llarg pelegrinatge, ja que mai va aconseguir mantenir-se només amb les seves composicions i de fet va sobreviure gràcies a la generositat dels seus nombrosos amics, que el varen anar acollint successivament a les seves cases. Així, va tenir una vida bohèmia envoltada d’intel·lectuals, amant de les tavernes i dels ambients populars, allunyat dels salons i de les etiquetes de la noblesa. D'aquí el terme famós de schubertíades: reunions d'artistes de tots els àmbits que formaven un cercle brillant i animat dedicat a la música i a la lectura. Admirava profundament a Beethoven i malgrat viure a la mateixa ciutat, es va negar sempre a entrar en aquells altres cercles de l'alta societat. Això va repercutir en la seva obra i en la seva vida ja que mai va arribar a conèixer la fama o l'èxit. No obstant això, Schubert juntament amb Beethoven, posen els fonaments al que serà el Romanticisme. Podríem dir que Schubert representa l'essència del primer romanticisme: el lirisme, la melodia i les passions. Durant els seus últims anys de vida va escriure peces magistrals, fruit i reflex de les seves vivències personals i sempre amb el segell inconfusible d'una inesgotable inspiració melòdica. Una tensa profunditat marca la Wanderer-Fantasie (1822) o Die schöne Müllerin (1823), aquests últims inspirats en poemes de Wilhelm Müller, i ja cap el final, l'intens dolor i el tancament sobre sí mateix van deixar la seva empremta en el Winterreise, D.911, Op. 89 (1827) també de Müller. Llavors Schubert tenia només 31 anys. Acabava de matricular-se per estudiar fuga. Però una sífilis, complicada finalment amb una crisi tifoïdal, el van portar a la mort el 19 de novembre de 1828, sense haver-se apropat mai al seu admirat Beethoven. El seu últim desig, ser enterrat al costat de Beethoven, finalment s’ha complit. En aquests moments Schubert està enterrat en el mateix indret que Beethoven, reservat a músics il·lustres, al Zentralfriedhof (cementiri principal) de Viena.

Enllaços relacionats

- Schubert, Franz Schubert, Franz ja:フランツ・シューベルト ko:프란츠 슈베르트 th:ฟรานซ์ ปีเตอร์ ชูเบิร์ต

Compositor

Llistat_de_compositors

Àustria

Republik Österreich

	Escut oficial d'Àustria
En detall	En detall

Lema nacional:

imatge:Localització d'Àustria.png

Idioma oficial

Capital

President

Canciller

Superfície
- Total
- % aigua

Lloc nº 112
83858 km2
1.3%

Població
- Total (2002)
- Densitat

Lloc nº 86
8.150.836
97 hab/km² (78è)

Independència
- Declarada
-

27 de juliol 1955

Moneda

Euro (que va substituir el Schilling austríac)

Zona horària

CET (UTC+1; UTC+2 in summer)

Gentilici

austríac

Himne nacional

Land der Berge, Land am Strome

Domini d'internet

.AT

Codi telefònic

1998

Esdeveniments:

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1998 ja:1998年 ko:1998년 ms:1998 simple:1998 th:พ.ศ. 2541

L'Hospitalet de Llobregat

Hospitalet de Llobregat


(Bandera)	Escut oficial de l'Hospitalet de Llobregat
(En detall)	(En detall)

Localització de l'Hospitalet de Llobregat respecte el Barcelonès
Barcelonès

Gentilici

Hospitalenc, hospitalenca

Població (2004)

259.135 hab (padró municipal a data 31 de desembre de 2004).

Superfície

12,39 Km²

Densitat (2004)

20.914,85 hab/Km²

Altitud

8 m

Entitats de població

L'Hospitalet de Llobregat és una ciutat de la comarca del Barcelonès, que dóna continuïtat a la trama urbana de Barcelona cap al sud. Està situada entre els municipis de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat i El Prat de Llobregat, i al marge esquerre del riu Llobregat. Amb una població de 259.135 habitants es la segona ciutat de Catalunya per habitants. Latitud 41º 22' 05 N i Longitud 5º 58' 12 E.

Història

Les primeres restes materials de certa importància trobats a L'Hospitalet daten del segle IV abans de Crist i es corresponen a la cultura ibèrica, encara que s'han trobat proves de presència humana durant el Paleolític i el Neolític al vall del riu Llobregat. A L'Hospitalet s'han trobat nombroses restes de l'estada dels romans, a partir del segle II abans de Crist, com el Cap de Medusa, una peça d'ús funerari l'original de la qual es troba al Museu Arqueològic de Barcelona. Però no és fins al segle X quan el terme de Provençana (nom original del municipi) apareix en documents escrits. En aquella època, els límits del territori dibuixaven una superfície que era el doble l'actual: al nord s'estenien fins a la serra de Collserola i els municipis d'Esplugues; a l'est, fins a Sarrià, Sants i el port, i a l'oest, fins al riu Llobregat. Els orígens de l'Hospitalet actual es troben en el segle XII al voltant de l'església de Santa Eulàlia de Provençana (barri de Santa Eulàlia) i de l'Hospital de la Torre Blanca (barri del Centre). Hospitalet era una vila tradicionalment agrícola fins a finals del segle XVIII, moment en el qual s'instal·len les primeres fàbriques tèxtils. A principis del XX, la ciutat experimenta un gran desenvolupament industrial i un espectacular creixement demogràfic. El 15 de desembre de 1925, el rei Alfons XIII li atorga el títol de ciutat. Als anys 60 i 70, durant la dictadura franquista, Hospitalet incrementa en gran quantitat la seva població a causa de la immigració d'altres parts d'Espanya, però aquest creixement no va ser acompanyat de l'acondicionament necessari, fet que va provocar la mobilització dels ciutadans. No va anar fins a la tornada de la democràcia que la ciutat va començar a canviar, i va ser dotada d'escoles, poliesportius, mercats, centres culturals i parcs. Complerts aquests objectius, a la fi dels 90 Hospitalet inicia una segona transformació, una modernització per ser un municipi de pes dintre de l'àrea metropolitana de Barcelona.

Districtes

- Districte I: Centre, Sant Josep, Sanfeliu
- Districte II: Collblanc i La Torrassa
- Districte III: Santa Eulàlia i Granvia Sud
- Districte IV: Florida i Els Planes
- Districte V: Can Serra i Pubilla Casas
- Districte VI: Bellvitge i Gornal

Enllaços externs

- [http://www.l-h.net/ Pàgina web de l'ajuntament]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08101&PDF=FALSE&VOK=Confirmar Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=0810170005 Informació de la Generalitat de Catalunya] Categoria:Barcelonès

Barcelonès

El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona. Es tracta de la comarca més poblada i industrialitzada del principat. Limita al nord amb el Vallès Occidental i Oriental; a l'est amb el Maresme i la Mediterrània, i per l'oest i el sud amb el Baix Llobregat.

Enllaços externs

- [http://www.ccbcnes.org/ Lloc web del Consell Comarcal]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=2&V1=13 El Barcelonès a l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p03.mapa_comarques?via=1&codcoma=8101360009&err=0 Dades de la Generalitat de Catalunya] Categoria:Barcelonès

Jaume Fuster i Guillemó

Enllaços externs

Mn

Crom - Manganès - Ferro
Mn Tc
	Imatge:Mn_taula_periòdica.png Taula completa

General

Nom, símbol, nombre

Manganés, Mn, 25

Sèrie química

Metall de transició

Grup, període, bloc

7, 4 , d

Densitat, duresa Mohs

7470 kg/m³, 6,0

Aparença

Platejat metàl·lic
Aparença

Propietats atòmiques

Pes atòmic

54,938049 uma

Radi mitjà^†

140 pm

Radi atòmic calculat

31 de gener

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

Dia

Dia solar o Dia solar mitjà.

Dia sideral.

Diferència entre dia solar i sideri.

Dia (com anteposat a nit)

Vegeu també

Enllaç extern

Any

Pàgines que s'hi relacionen

Dia

Dia solar o Dia solar mitjà.

Dia sideral.

Diferència entre dia solar i sideri.

Dia (com anteposat a nit)

Vegeu també

Enllaç extern

Any de traspàs

Pàgines que s'hi relacionen

Països Catalans

Història, evolució del nom i noms alternatius

Política

Límits

Divisió política i administrativa

Llengua

Pàgines que s'hi relacionen

Enllaços externs

1986

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Neu

Forma dels flocs de neu

Telefonia

Enllaços Externs

Pàgines que s'hi relacionen

1994

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Gran Teatre del Liceu

Història

El Cercle del Liceu

Incendis

L'incendi de 2004

Enllaços externs

1998

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Jaume Fuster i Guillemó

Enllaços externs

1993

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Països Catalans

Història, evolució del nom i noms alternatius

Política

Límits

Divisió política i administrativa

Llengua

Pàgines que s'hi relacionen

Enllaços externs

1797

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Viena

Urbanisme

Enllaços externs