:: wikimiki.org ::
| Alfabet Castellà |
Alfabet castellàL'alfabet castellà consisteix en les següents 27 lletres:
:A, B, C, D, E, F, G, H, I, J, K, L, M, N, Ñ, O, P, Q, R, S, T, U, V, W, X, Y, Z
Té les mateixes lletres de l'alfabet català i a més la lletra Ñ (eñe), que representa un so nasal palatal (que correspon al que en català es representa amb ny). Aquest caràcter es considera una lletra i no pas una n accentuada, i es col·loca després d'aquesta en l'alfabet.
Hi ha tres sons que es representen amb dígrafs, que són ch (ce hache, ce hac; que correspon al que en català es representa amb tx) ll (elle, ella) i rr (doble erre, doble erra). Tradicionalment ch i ll s'alfabetitzaven després de la c i la l respectivament. El 1994 la Acadèmia de la llengua castellana va canviar aquesta regla amb la intenció de d'apropar l'ordre dels diccionaris als de les altres llengües amb el mateix alfabet, per tal de facilitar l'aprenentatge de la llengua castellana a la gent que parla una altra llengua. També cal remarcar la incorrecció d'identificar sons amb grafies.
Apart del que s'ha dit, en castellà s'utilitzen les cinc vocals amb accent agut per trencar diftongs i per assenyalar la vocal tònica (á, é, í, ó, ú). També s'utilitza la lletra u amb dièresi (ü) a les síl·labes güe i güi per indicar de manera paral·lela a com es fa en català que aquestes u es pronuncien, ja que gue i gui són dos dígrafs que representen un so davant e, i diferent de ge, gi.
Categoria:Castellà
AA és la primera lletra de l'alfabet català i de la majoria dels llatins. Té el seu origen en l'alfabet llatí. En català es pronuncia com a /a/ menys en els dialectes orientals on en posició àtona es pronuncia com a vocal neutra /ə/ (excepte a l'Alguer). Quan es troba en posició tònica i compleix les regles d'accentuació s'escriu de les formes À, à.alfabet català
- Bioquímica: Abreviatura de l'Adenina i de l'Alanina
- Electrònica: Abreviatura de l'Amper.
- Física: Abreviatura habitual de l'àrea.
- Unitat de longitud: En majúscula i amb un cercle al damunt (Å) és el símbol de l'àngstrom.
- Matemàtiques i lògica: La A invertida (∀) és el quantificador universal.
- Música: Per als anglesos i els alemanys simbolitza la nota musical la. En aquest sentit és molt poc utilitzat pels catalanoparlants.
- Preposició: Introduint un complement de lloc, expressa relacions que denoten la direcció del moviment. També indica lloc puntual en repòs: M'he fet mal a la mà. M'he trobat un gos al carrer. S'usa davant de topònims quan no van precedits per l'article determinat: Xavier viu a Alacant. Tanmateix es prefereix en davant de locatius precedits per un indeterminat o indefinit: He sentit això en una conferència. Podeu seure en aquella cadira.
- SI: en minúscula símbol de l'atto.
Categoria:Alfabet llatí
als:A
ja:A
ko:A
simple:A
CLa C és la tercera lletra de l'alfabet català provinent del llatí. Representa el fonema oclusiu velar sord /k/ davant de les vocals a (casa), o (cosa), u (cullera), i les consonants r (creu) i l (clau) i en posició de tancament de síl·laba (acte, sac), i el fonema consonàntic alveolar fricatiu sord /s/ davant e (cera), i (ciri). Cal recalcar que si el fonema consonàntic velar oclusu sord /k/ va seguit d'una lletra u que respresenta el fonema wau /w/, aleshores el primer d'aquests fonemes no es representa per la lletra c sinó per la lletra q (per això cua va amb c i quadre s'escriu amb q).
També forma part de dos dígrafs fonètics: nc i ng. En l'escriptura catalana prenormativa també formava part del dígraf ch.
El seu orígen gràfic està en símbols fenicis per representar un arma que es llençava. Al llatí es va arrodonir i es va diferenciar de la G.
- Bioquímica: en majúscula, símbol de la citosina i de la cisteïnacisteïna
- Informàtica: el llenguatge C es un llenguatge de programació
- Física: en minúscula, una de les constants absolutes, es igual a la velocitat de la llum.
- Música: en la notació germànica, nota do.
- Química: en majúscula, símbol del carboni.
- Matemàtiques: En el sistema de numeració romà, signe que el número 100; amb una ratlla al damunt representa el cent mil. A més és la abreviatura de "centi-" en les unitats de mesura
- Economia: Es posen dues C per designar compte corrent i abreuja els cèntims.
Categoria:Alfabet llatí
als:C
ja:C
ko:C
simple:C
DLa D és la quarta lletra de l'alfabet català i tercera de les consonants. El seu nom és de. Representa el so /d/ en la majoria de casos. El so /δ/ entre vocals i el so /t/ a final de sil·laba sempre i quan no segueixi una altre consonant sonora.
consonants
- Bioquímica: en majúscula símbol de l'àcid aspàrtic.
- Matemàtiques: en majúscula era utilitzada pels romans per referir-se al número cinc-cents.
- Música: en l'escala anglogermànica correpon a la nota re.
- Química: en majúscula símbol del Deuteri.
- SI: en minúscula símbol de deci.
Categoria:Alfabet llatí
als:D
ja:D
ko:D
simple:D
EL' E és la cinquena lletra de l'alfabet català i segona de les vocals.El seu nom és e. Es pronuncia /e/ en tot el territori i depenent de la paraula en concret es pot pronunciar /ε/ a qualsevol lloc del domini lingüístic menys en el català septentrional. Aquesta lletra marca la isoglosa entre el dialecte occidental i l'oriental ja que el primer sempre es pronuncia /e/ en posició àtona mentre que en l'altre es pronuncia com a /ə/. A les illes balears pot arribar a prendre el valor de /ə/ fins i tot en posició tònica, característica que es creu que abans podia tenir tot el parlar oriental. En xipella es pot pronuncia /i/ en alguna plurals i en alguerès sempre es pronuncia /a/ en posició àtona.alguerès
Quan seguint les normes d'accentuació s'ha de marcar que la e és tònica es marcarà È è quan es pronunciï /ε/ i É é quan es pronunciï /e/. Tot i que la pronunciació en un o altre sentit pot variar segons el dialecte des del diccionari d'en Pomeu Fabra que està força normativitzat i admès com s'ha d'escriure cada mot depenentment de cada paraula. Només els valencians posen en qüestió algunes paraules. Val a dir que els balears mai veuen reflectit en l'escriptura quan han de prounciar /ə/ tònica i quan no.
- Bioquímica: En majúscula símbol de l'àcid glutàmic.
- Física: en majúscula símbol de l'energia
- Matemàtiques: Nombre e, número natural que serveix de base pels logaritmes neperians.
- SI: En majúscula símbol d'exa.
- Símbol de producte alimentari aprovat per la Unió Europea. Se segueix d'un guió i el número del producte.
Categoria:alfabet llatí
ja:E
ko:E
simple:E
FL' F és la sisena lletra de l'alfabet català i cinquena de les consonants. Representa el so labiodental fricatiu sord /f/. Rarament representa el so labial sonor /v/quan va seguida d'una consonant sonora (Golf de roses, Bolígraf blau, Afganistan...)
consonants
Aquesta lletra prové de l'alfabet llatí per bé que evoluciona de l'etrusc els quals la van prendre de la lletra grega digamma la qual va desparéixer d'entre ells quan també va desapréixer el so /w/ que representava. L'origen anterior és una lletra semítica anomenada wâw.
- Bioquímica: en majúscula símbol de la fenilalanina.
- Música: en el sistema musical anglogermànic representa el fa. D'aquesta lletra evoluciona gràficament el símbol de la clau de fa.
- Química: en majúscula, símbol que repsenta l'element químic fluor.
- SI: en majúscula, símbol de femto. També, en majúscula, és el símbol del farad.
Categoria:Alfabet llatí
als:F
ja:F
ko:F
simple:F
H L' H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants. Només es conserva per tradició literària ja que sona muda. El seu nom és hac. avui dia només s'utilitza per paraules estrangeres amb el so /h/ innexistent en català i que segueix mut en la nostra llengua (com en hamster) on en paraules d'origen llatí que perderen el so però no la grafia. Antigament també era utilitzada per separar hiats trahidor i per maracr el so de /k/ a final de mot (Vich, bosch) fins i tot en els seus derivats (Jochs florals)
consonants
- Bioquímica: en majúscula símbol de la histidina.
- Física: en minúscula se sol fer servir per representar les alçades en les equacions.
- Química: en majúscula, símbol químic de l'Hidrogen.
- SI: en minúscula, símbol d'hecto.
Categoria:Alfabet llatí
als:H
ja:H
simple:H
JLa J és la desena lletra de l'alfabet català i setena de les consonants. El seu nom és jota. Té un so prepalatal fricatiu sonor (3) entre vocals i a inici de mot eb els dialectes central i balear. Té un so prepalatal africat sonor en el català nord occidental i el valencià no apitxat(d3) mentre que l'apitxat és prepalatal africat sord (tx). És una lletra que en un principi va desenvolupar-se de la lletra i per representar el so semivocàlic i que va acabar representant un so diferent. Per això és innexistent en l'alfabet llatí.
alfabet llatí
Juntament amb la lletra t fa el dígraf (tj)
- Física: en minúscula símbol del joule.
Categoria:Alfabet llatí
ja:J
ko:J
simple:J
KLa K és l'onzena lletra de l'alfabet català i la vuitena de les consonants. El seu so és velar oclusiu sord /k/ (igual que la c i la q en cadira o penques). En l'alfabet català tan sols és utilitzat per paraules d'origen estranger, sobretot mots anglesos, alemanys i romanitzacions d'altres llengües. Antigament ja els romans la feien servir només per paraules d'origen grec i en l'edat mitjana per senyalar abreviatures d'aquesta mateixa llengua.alfabet català
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de la lisina.
- Física: en majúscula és el símbol de kelvin.
- Química: en majúscula símbol de l'element químic potassi.
- SI: en minúscula, és el símbol de kilo. (kg per quilogram, km per quilòmetre).
Categoria:Alfabet llatí
ja:K
ko:K
simple:K
MLa M és la tretzena lletra de l'alfabet català i desena de les consonants. El seu nom és ema. Representa un so labial oclusiu sonor nasal.consonants
L'orígen gràfic de la M minúscula és un jeroglífic egipci usat per representar el mar.
- Bioquímica: en majúscula símbol de la metionina.
- Matemàtiques: en majúscula símbol del mil en els nombres romans.
- Física: en minúscula és el símbol del metre segons el sistema internacional.
- SI: en majúscula, símbol de mega i en minúscula de mili.
- Al cristianisme s'usa per abreujar Maria, la Mare de Déu
Categoria:Alfabet llatí
ja:M
simple:M
OLa O és la quinzena lletra de l'alfabet català i quarta de les vocals. El seu nom és o. Quan les normes d'accentuació ho marquin se'ls ha de posar accents que seran tancats Ó ó o oberts Ò ò depenent de quina en sigui la pronuncia. En català oriental -menys en el mallorquí (excepte a Sóller) - es pronuncia /u/ quan es troba en posició àtona. En Rosellonès pot arribar-se a tancar fins al punt que sona com a una u (Canigú).u
Prové de la lletra grega Omikron (Ο, ο) que passa primer a l'alfabet etrusc i després al Llatí com a O entesa com la vocal /o/.
És una conjunció dubitativa, que constitueix la proposició connectiva de disjunció.
(Sovint seguida de l'adverbi bé) Expressa una alternativa.
(Sovint reforçada amb sia) Denota equivalència.
En l'escriptura antiga equivalia al pronom ho.
- Química: O és el símbol de l'element químic oxigen
- Astronomia, i Cosmologia: Classe espectral de determinats estels massius.
Categoria:Alfabet llatí
ja:O
ko:O
simple:O
PLa P és la setzena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants. El seu nom és pe. Representa el so oclusiu bilabial sord. Davant de l i després de síl·laba tònica es dobla a bona part del somini lingüístic (ample). És muda quan va després d'una m que formi part de la mateixa síl·laba (redempció). Molts cops s'utilitza com a abreviatura de la preposició per.m
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de la prolina.
- Química: en majúscula és el símbol de l'element químic fòsfor.
- SI: en majúscula, símbol de peta i en minúscula de pico.
Categoria:Alfabet llatí
ja:P
simple:P
QLa Q és la dissetena lletra de l'alfabet català i tretzena de les consonants. El seu nom és cu i representa el so /k/. Normalment va seguida de la lletra u. Si seguidament hi ha les lletres a, o l'u es pronuncia, en canvi si hi ha l'e o l'i no. El motiu d'aquesta norma només és tradicional. En català antic a vegades s'utilitzava el dígraf qu davant d'altres mots (quauall per contres de cavall)
dígraf
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de la glutamina.
- Pot ser abreviatura de quilogram o de quintar)
- Ciència ficció: Un dels personatges de Star Treck amb poders omnipotents.
- Física: Símbol de la càrrega magnètica. També a la física quàntica de partícules és la càrrega elèctrica.
- Matemàtiques: En majúscula i negreta (Q) representa als nombres racionals.
Categoria:Alfabet llatí
als:Q
ja:Q
ko:Q
simple:Q
RLa R és la divuitena lletra de l'alfabet català i catorzena de les consonants. El seu nom és erra. Es pronuncia alveolar vibrant múltiple a començament de mot o deprés de consonant fricativa i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o després de consonant oclusiva. Si es vol que soni multíple entre vocals cal usar el dígraf rr. A excepció del valencià en la resta de dialectes és molt comú que no es pronunciï quan es troba a final de mot (berena
- , carre
- ). Això és molt significatiu en els infinitius (canta
- , córre
- , dormi
- ) en els que només se sensibilitza la erra en cas d'haver-hi un pronom feble després (anar-hi, fer-ho, mirar-los). En el Balear arriba a desaparéixer fins i tot en monosíl·labs (o
- , co
- , ma
- ).ma
-
Evoluciona de la lletra grega Rho (Ρ, ρ) a través de l'etrusc la qual evoluciona alhora del símbol semític per cap (Rêš).
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de l'Arginina.
- Electrònica: símbol de la resistència.
- Geometria: símbol del radi.
- Matemàtiques: símbol dels nombres reals.
- Química orgànica: símbol del radical d'una cadena.
Categoria:Alfabet llatí
ja:R
simple:R
TLa T és la vintena lletra de l'alfabet català i setzena de les consonants. El seu nom és te. Representació del so consonant dental oclusiu sord. Amb la ics forma el dígraf tx que representa el so palatal africat (dutxa). Amb la g fa el dígraf tg que representa el so /d3/ menys en els dialectes apitxats que sona com tx.apitxats
Prové de la lletra Tâw que era kúltima de l'alfabet semític oriental i de l'hebreu. D'aquestes llengües va passar al grec Tαυ (Tau), després a l'etrusc i després al llatí, sempre amb el so de /t/.
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de la timina i de la treonina.
- Física: en minúscula és el símbol del temps i en Majúscula de la Tesla.
- Química: en majúscula és el símbol del Triti.
- SI: en majúscula símbol de tera.
Categoria:Alfabet llatí
ja:T
simple:T
VLa V és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants. El nom és ve o ve baixa. Representa el fonema fricatiu labiodental sonor ([v]) en les zones en què aquest fonema es conserva i el fonema oclusiu bilabial sonor ([b]) en les zones en què ha desaparegut (on beta i veta es pronuncien igual).
Prové de la lletra u majúscula de l'alfabet llatí. Per això en l'escriptura catalana prenormativa es confonien sovint aquestes dues lletres (Dauid).
- Bioquímica: en majúscula és el símbol de la valina.
- Física: En minúscula és el símbol del voltatge i de la velocitat. En majúscula és el símbol del volt en el sistema internacional.
- Matemàtiques: En la numeració romana, signe que representa el número 5.
- Química: V és el símbol de l'element químic vanadi.
- Televisió: És el títol d'una sèrie d'extraterrestres.
Categoria:Alfabet llatí
als:V
ja:V
simple:V
WLa W és la vint-i-tresena lletra de l'alfabet català i divuitenta de les consonants. El seu nom és doble ve. En català és una lletra que només és utilitzada en mots d'origen estranger. El seu so sol ser /b/ o /w/ depenent de la paraula d'origen. Com que per la cadència de la lletra catalana /w/ sovint fa de mal pronunciar a començaments de mot no és inusual sentir com la gent pronuncia /gw/ ( William /gwiliam/).
Va ser inventat en el segle VII pels escriptors anglosaxons com una fusió de dues lletres u juntes.
- Bioquímica: en majúscula símbol del triptòfan.
- Física: Símbol del treball.
- Química: en majúscula símbol de l'element químic Tungstè (o wolframi).
- Sistema internacional: Símbol del watt.
Categoria:Alfabet llatí
als:W
ja:W
simple:W
YLa Y és la vint-i-cinquena lletra de alfabet català i vintena de les consonants. En seu nom és i grega. En català només s'utilitza per representar el dígraf ny que representa un so nasal palatal i en pocs estrangerismes com en yacht.
En català antic també havia servir per substituir la lletra i en moltes posicions com quan per exemple fa de conjunció. Amb la lletra ela feia el dígraf ly equivalent a l' ella actual.
- Biologia: Cromosoma sexual dels mamífers que determina el sexe masculí i que només es troba en els mascles.
- Bioquímica: en majúscula símbol de la tirosina.
- Química: en majúscula símbol de l'element químic Itri.
- SI: en majúscula símbol de yotta i en minúscula símbol de yocto.
Categoria:Alfabet llatí
als:Y
ja:Y
simple:Y
ZLA Z és la vint-i-sisena lletra de alfabet català i vint-i-unena de les consonants. En seu nom és zeta, encara que el seu nom tradicional, ja desaparegut fou itzeta. Té el so sibilant alveolar sonor que també poseeix la s entre vocals. Només s'utilitza després de consonant i a final de mot, excepte en algunes paraules d'origen estranger. En els parlars apitxats sona igual que una essa sorda. Amb la lletra t pot formar el dígraf tz que té pronunciació africada /dz/.
- Còmic: un grup seguit de zetes representa la son: zzzzzz
- Electrònica: símbol de la impedància.
- Química: símbol del nombre atòmic.
- Química física: potencial elèctric del pla de lliscament que envolta les partícules sòlides en dispersió.
- SI: en majúscula símbol de zetta, en mínuscula símbol de Zepto.
- Cosmologia: en minúscula representa el desplaçament cap el roig de una galàxia.
Categoria:Alfabet llatí
als:Z
ja:Z
simple:Z
Alfabet catalàActualment l'alfabet català està compost per vint-i-sis lletres o grafies simples:
Símbol Nom del símbol
A a a (amb les variacions Àà)
B b be o be alta
C c ce
D d de
E e e (amb les variacions Éé Èè)
F f efa o efe
G g ge
H h hac
I i i (amb les variacions Íí Ïï)
J j jota
K k ka (només emprada en paraules d'origen estranger)
L l ela o ele
M m ema o eme
N n ena o ene
O o o (amb les variacions Óó Òò)
P p pe
Q q cu
R r erra o erre
S s essa o esse
T t te
U u u (amb les variacions Úú Üü)
V v ve o ve baixa
W w ve doble (només emprada en mots d'origen estranger)
X x ics o xeix
Y y i grega (només emprada en el dígraf ny, i en alguns cognoms, per exemple: Aymerich, o en paraules d'origen estranger, per exemple: Nova York)
Z z zeta
Lletres modificades:
Ç ç ce trencada (és una lletra modificada, una variació del la c)
També són lletres o grafies modificades totes les vocals amb accent obert `, tancat ´ o dièresi ¨: à, é, è, í, ï, ó, ò, ú, ü
Categoria:AlfabetsCategoria:Català
LletraUna lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge. La col·lecció de lletres utilitzades per un llenguatge determinat s'anomena alfabet.
En l'alfabet llatí, del qual deriva el català, les lletres poden ser majúscules o minúscules.
Lletra també es pot referir l'escriptura: per exemple, lletra cursiva.
Una lletra també es una comunicació escrita adreçada a una persona absent (vegeu carta). En concret, una lletra de canvi és un mitja de pagament. Una lletra de batalla és una de les cartes que es lliuraven mútuament dos cavallers rivals que volien celebrar una batalla a ultrança.
Lletres, en plural, s'utilitza per referir-se al conjunt d'estudis que es fa a les facultats de lletres.
Categoria:Alfabets
N
La N és la catorzena lletra de l'alfabet català i onzena de les consonants. El seu nom és ena. Representa el so nasal d'articulació alveolar en posició inicial (nap) o intervocàlica (cana), i dental, labiodental, alveolar, palatal (enllestir), o velar (cinc) depenent del punt d'articulació de la següent consonant a la qual assimila.
Juntament amb la i grega froma el dígraf que és anomenat enya.
Probablement prové de la letra Nûn de l'alfabet semític que representaria una serp i on ja tindria el valor de /n/ que heredaria el Grec, l'Etrusc i finalment el Llatí.
- Bioquímica: en majúscula símbol de l'aspargina.
- Física: en minúscula símbol de la variable del nombre de mols.
- Química: en majúscula símbol de l'element químic nitrogen.
- SI: en minúscula símbol de nano. En majúscula també és el simbol de la unitat derivada del SI anomenada Newton.
Categoria:Alfabet llatí
ja:N
simple:N
DígrafUn dígraf és un parell de lletres emprades per representar un únic fonema en una determiada llengüa. Sovint, es tracta d'un fonema que no es pot expressar amb una única lletra de l'alfabet emprat per escriure l'idioma en questió. Altres vegades, però, hi ha una única lletra que representa el mateix fonema, i el dígraf existeix per motius històrics, ortogràfics o dialectals.
En català els dígrafs són:
- dj
- ds
- gu (davant e o i)
- ig (al final de paraula)
- ix (després de vocal; en alguns dialectes representa dos sons diferents — no és dígraf)
- ll
- ny
- qu (davant e o i)
- rr
- ss
- tg (davant e o i, fent una sola síl·laba)
- tj
- ts
- tx
- tz
Categoria:Escriptura
Diccionari
Un diccionari és una llista de paraules amb les seves definicions, o una llista de paraules amb les corresponents en altres llengues. Molts diccionaris inclouen informació extra, com ara; informació sobre la pronunciació, derivacions de les paraules, exemples d'utilització, l'etimologia, il·lustracions, informació sobre l'utilització de les paraules...
Les paraules solen estar ordenades alfabèticament.
Es distingeix un diccionari d'una enciclopèdia principalment en què un diccionari se centra en el significat i ús dels mots, mentre que una enciclopèdia intenta recopilar i organitzar coneixement sobre temes molt variats. Per exemple, les enciclopèdies generals solen tenir articles sobre topònim (països, ciutats, accidents geogràfics,...) i biografies de personatges històrics.
Tipus de diccionaris
- Diccionaris de definicions (l'habitual)
- Diccionaris bilingües (català/castellà, català/anglès,...)
- Diccionaris de sinònims
- Diccionaris d'antònims
- Diccionaris inversos
- Diccionaris etimològics
- Diccionaris visuals
- Diccionaris ideològics
Enllaços relacionats
- Tesaurus
- Glossari
- Lexicografia
- Diccionaris de català:
-
- Diccionari de la llengua Catalana de l'IEC. [http://pdl.iecat.net/ Web]
- Diccionari català-valencià-balear. [http://dcvb.iecat.net Web]
- [http://www.trobat.com/servicis/dvo.php Diccionari Valencià online]
- Gran Diccionari de la Llengua Catalana d'Enciclòpedia Catalana. [http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm Web]
- Diccionari Invers de la Llengua Catalana. [http://www.dilc.org Web]
Enllaços externs
[http://www.catalandictionary.org/ Diccionari Anglès-Català de Codi Obert]
- Diccionaris anglesos
- [http://www.m-w.com Merriam-Webster Online]
Categoria:Lingüística
categoria:diccionaris
ja:辞典
ko:사전
ms:Kamus
simple:Dictionary
th:พจนานุกรม
SoEl so és una successió de canvis de pressió en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones. Els humans, i també molts animals, podem percebre el so mitjançant el sentit de l'oïda. El rang de sons audible per l'home és tipicament entre 20 Hz i 20 KHz.
KHz. Vermell: timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.)]]
A diferència d'altres tipus d'energia (calorífica, lluminosa...), que poden viatjar a través del buit, el so necessita un medi material per a transmetre's. Aquesta transmissió és longitudinal en un fluid (líquid o gas) i transversal en un sòlid.
La velocitat del so (velocitat a què es desplaça el so) depèn de la densitat del medi a través del qual viatja. En l'aire, aquesta velocitat és d'uns 340 metres per segon, tot i que varia amb la temperatura i la humitat.
Atributs del so
Les principals característiques de les ones sonores són, com en qualsevol altre tipus d'ona, la freqüència i l'amplitud.
Els humans i d'altres animals percebem el so a mitjançant l'oïda, però a més a més podem percebre sons de baixa freqüència a través d'altres parts del cos. Generalment es consideren dins el rang audible per a l'oïda humana els sons amb freqüències compreses entre 20 Hz i els 20 kHz, amb àmplies variacions en funció de l'amplitud. Per damunt i per sota d'aquest rang hi ha els ultrasons i els infrasons, respectivament.
Tot i que en l'ús quotidià se sol identificar amb soroll, ambdós mots poden tenir significats molt diferents.
----
- Vegeu també la definició lingüística: So lingüístic
Categoria:Acústica
Categoria:Fonètica
ja:音
ko:소리
simple:Sound
th:เสียง
બિહાર
બિહાર ભારત નું એક રાજ્ય છે. બિહાર ની રાજધાની પટના છે.
બિહાર ની ઉત્તરી સીમા પર નેપાળ, પશ્ચિમી સીમા પર ઉત્તર પ્રદેશ અને દક્ષિણી સીમા પર ઝારખંડ છે.
ઇતિહાસ
બિહાર નું ઐતિહાસિક નામ મગધ હતું અને બિહાર ની રાજધાની પટના નું ઐતિહાસિક નામ પાટલિપુત્ર હતુ. મૌર્ય સામ્રાજ્ય ના રાજા અશોક પાટલિપુત્ર થી શાસન કરતા હતા. બૌદ્ધ ધર્મ અને જૈન ધર્મ નો જન્મ બિહાર માં થયો છે.
Category:ભારત ના રાજ્યો અને કેન્દ્રશાસીત પ્રદેશો
biako jastrzbia gra pisanie prac aminokwasy spielautomaten
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
De hundra dagarna
De hundra dagarna (franska: Cent jours) kallas perioden mellan 20 mars 1815, då Napoleon I av Frankrike återvände till Paris från Elba, och 28 juni 1815, datumet för restaurationen av kung ]
Sankt Helena, Saint Helena, är en ö i södra Atlanten utanför Västafrika som tillhör Storbritannien. Det är också namnet på ögruppen till vilken den tillhör tillsammans med Ascension, partåiga hovdjur och som lever på höga berg och i mycket kalla klimat. De kan bli 1m långa och drygt en halvmeter höga och har stora krökta horn.
Obs: Myskoxen tillhör inte denna familj.
Arterna tillhör alla släktet Moschus:
- Moschus berezovskii (Flerov, 1929)
- Moschus chrysogaster (Hodgson, 1839)
- Moschus fuscus (Li, 1981)
- Moschus moschiferus (Linné, 1758)
<
|
Grundämnen i period 1
Period 1 element är grundämnena i den första raden, perioden, av det periodiska systemet.
Dessa är:
| Grupp |
1 |
2 |
3 |
4 |
5 |
6 |
7 |
8 |
9 |
10 |
11 |
12 |
13 |
14 |
15 |
16 |
Hitlerjugend
Hitlerjugend ("Hitlerungdom") var en nazistisk ungdomsorganisation i Tyskland mellan 1926 och 1945.
Medlemskap i Hitlerjugend var formellt sett frivilligt även efter partiets maktövertagande, men nästan ett måste för att senare kunna söka högre utbildningar. Organisationen blev vid sidan av skolan ett medel för nationalsocialisterna att vin
|
Grundämnen i period 2
Period 2 element är grundämnena i den andra raden, perioden, av det periodiska systemet.
Dessa är:
| | |
