:: wikimiki.org ::

Antena 3

Antena 3

Antena 3 (antigament coneguda com Antena 3 Televisió) és un operador privat de televisió d'àmbit estatal español. Va ser la primera cadena privada a emetre al país. Actualment forma part del Grup Antena 3 junt amb les empreses Onda Cero, Movierecord, Atres Advertising i Unipublic.

Historia

Va començar a gestar-se quan El Govern va anunciar l'esperat concurs per a atorgar tres llicències de televisió privada en 1988. Antena 3 ja s'havia introduït en el mercat audiovisual durant els anys 1980 mitjançant una cadena de ràdio del mateix nom i portava anys exercint pressió per a l'obertura de la TV al territori espanyol. Després de guanyar una de les tres llicències atorgades (les altres serien per a Telecinco i Canal+) va començar les seues emissions en proves al setembre de 1989, per a iniciar les regulars el 25 de gener de 1990, amb un informatiu presentat pel periodista José María Carrascal, al mig d'una gran expectació a nivell nacional pel naixement de la televisió privada. Des de llavors, va ser creixent fins al seu quinzè aniversari en 2005, situant-se en els últims anys amb una quota de pantalla o share al voltant del 20%. Programes reeixits retransmesos per aquesta cadena al llarg de la seua història són, per exemple, Farmacia de guardia, Los Simpson, Sorpresa, sorpresa o Aquí no hay quien viva. Pel canal han passat rostres tan coneguts com Jesús Hermida, Mercedes Milá, Matías Prats, Jesús Vázquez, Constantino Romero, María Teresa Campos o Andreu Buenafuente. El seu actual president és José Manuel Lara Bosch i el seu conseller delegat és Maurizio Carlotti. Cotitza en borsa des d'octubre de 2003. A més, Antena 3 TV també va produir un segon canal, dedicat íntegrament a la informació, anomenat A3N24, que emetia a la plataforma Vía Digital però que va desaparèixer a l'abril de 2005 a causa del seu alt cost de producció i quasi nul rendiment. Abans ja s'hauria iniciat en la televisió digital amb un canal semblant anomenat Telenoticias, que emetia en la fracassada plataforma Cotelsat. Amb la Televisió digital terrestre aquest canal ha ampliat la seua oferta de canals a un dedicat al públic infantil, Antena Nexo, i un altre canal al públic femení, Antena Nova.

Enllaços externs

- [http://www.antena3.com/ Web Oficial d'Antena 3 TV] Categoria:Canals de televisió

Televisió

La televisió o televisor (abreviat TV) és un sistema de telecomunicació per a l'emissió i per a la recepció de sons i d'imatges en moviment a distància. El terme també ha acabat referint-se a tots els aspectes de la programació televisiva. El fet televisiu ha esdevingut sinònim de cultura post moderna. La paraula "televisió" és un mot híbrid, provinent del grec i del llatí. "Tele-" en grec antic vol dir "lluny", mentre que "-visió" ve del llatí "visio", que significa "veure" o "vista".

Història

Paul Gottlieb Nipkow va proposar i patentar el primer sistema electromecànic de televisió el 1884. A. A. Campbell Swinton va escriure una carta a la revista Nature el 18 de juny de 1908 descrivint el seu concepte de televisió electrònica utilitzant el tub de raigs catòdics inventat per Karl Ferdinand Braun. Un sistema semi-mecànic de televisió analògica va ser exhibit per primera vegada a Londres el febrer de 1924 per John Logie Baird i imatges en moviment per Baird el 30 d'octubre de 1925. La primera retransmissió a llarga distància de televisió pública es va fer des de la ciutat de Washington a Nova York el 7 d'abril de 1927. La imatge mostrada va ser la del Secretari nord-americà de Comerç Herbert Hoover. Un sistema completament electrònic va ser presentat per Philo Taylor Farnsworth a la tardor de 1927.

Fets rellevants

1927 1927
- 1860 : Primera transmissió d'imatges (fixes) per vegi elèctric efectuada per Caselli amb un aparell batejat pantelegrafic.
- 1884 : L'alemany Paul Nipkov inventa el Disc de Nipkov. Aquest sistema d'anàlisi de la imatge era basat en un disc perforat girant a 25 torres per segon. Cada forat, al nombre de 30 a 200, és col·locat a una distància decreixent del centre, el que permet analitzar la imatge línia per línia. La imatge és llavors composta de tantes línies com el disc és perforat de forats. :
- Una cèl·lula fotoelèctrica recupera la llum que passa pels forats del disc per transformar-la en senyal elèctric; :
- A la recepció, un sistema idèntic, un tub en el neó que reemplaça la cèl·lula fotoelèctrica i un disc girant a la mateixa velocitat restitueix les imatges. Però són els progressos en electrònica que permetran la transmissió d'imatges de qualitat.
- 1905 : Invenció per Lee de Forest del primer tub electrònic, el tríode, dispositiu amplificador a la base de tot circuit electrònic sofisticat.
- 1907 : El rus Boris Rosing inventa el tub catòdic, que permet anunciar una imatge per l'escombrada d'un feix d'electrons sobre una superfície fosforescent.
- 1923 : El rus Wladimir Kosma Zworykin inventa l'iconoscopi. Es tracta del primer analitzador d'imatge electrònica que permet una alta definició. Aquest tipus|paio de captador ha estat utilitzat fins a la generalització del captador CCD.
- 1926 : el 26 de gener, l'Esbajocaves John Logie Baird efectua la primera demostració pública de televisió en una botiga de Londres utilitzant un captador per disc de Nipkov. La definició és de 30 línies i la imatge mesura 3,8 sobre 5 centímetres. L'inventor escocès havia acabat els seus treballs al seu laboratori l'octubre de 1925.
- 1928 : John Logie Baird efectua les primeres proves de televisió en color.
- 1929 : Primeres emissions regulars de televisió a Anglaterra.
- 1930 : Primeres emissions regulars de televisió a Alemanya sobre 30 línies.
- 1934 : Hi ha 400 a 500 receptors de televisió a França.
- 1935 : Primera emissió en 180 línies des de la torre Eiffel.
- 1936 : Primer receptor de televisió a tub catòdic.
- 1937 : Emissions regulars de televisió des de la torre Eiffel.
- 1938 : Emissions en 445 línies des de la Torre Eiffel.
- 1944 : Primer sistema experimental de televisió en color.
- 1948 : Començament de les emissions en 819 línies des de la torre Eiffel.
- 1951 : Primera emissió de televisió en color públic a Nova York en NTSC.
- 1954 : Primer receptor de televisió color El «CT-100», sortit el 25 de març de 1954 dels tallers de RCA i dotat d'una pantalla de 30 cm.
- 1956 : Primers aparells professionals de gravació de vídeo.
- 1962 : Llançament del satèl·lit Telstar 1 permetent retransmissions TV transatlàntiques.
- 1965 : Primeres emissions de televisió a Tunísia.
- 1967 : Primeres emissions de televisió en color SECAM a França.
- 1976 : Primers magnetoscopis a cassets.
- 1977 : Experimentacions del sistema de teletext Antiope.
- 1978 : Succeïda dels magnetoscopis a França.
- 1980 : Creació de la norma MAC pels britànics.
- 1989 : Adopció del format d'imatge 16/9.
- 1990 : Primers receptors D2-MAC per al gran públic.
- 1991 : Difusió dels JO d'Albertville en HD-MAC.
- 1993 : Primer ram de TV numèrica per satèl·lit als EUA.
- 1996 : Televisió digital per satèl·lit a França.
- 2000 : Entra en funcionament la primera plataforma comercial de TDT a Espanya Quiero TV
- 2004 : Televisió digital per ADSL.
- 2005 : Funcionament de la Televisió digital terrestre (TDT) a França. El 31 De març de 2005 : Un 35 % de la població francesa és coberta.

Sistemes de televisió analògica en color

2005 Existeixen tres sistemes per la codificació en color en la transmissió de televisió analògica: el PAL, el SECAM i el NTSC.

Cadenes i canals de televisió

Canals de televisió

A Europa i a parts de Amèrica, no és així a EE.UU, la televisió es definit com un servei públic i te el monopoli de la seva gestió i producció al Estat o institucions educacionals com universitats. A EE.UU. des de els seus inicis es va definir com una empresa particular. Per més detalls vegeu Cadenes i canals de televisió.

Cadenes de televisió

Algunes de les cadenes de televisió: :Espanya: ::3/24. ::Canal 9. ::Citytv. ::IB3. ::La 2. ::La Primera. ::Quiero TV. ::TV3. ::Televisió de Girona. ::Telesur. :Internacional: ::AXN. ::Andorra televisió. ::BBC. ::CNN. ::Euronews.

Tipus de programes

- Telenotícies.
- Info show.
- Talk show.
- Meta-televisió.
- Reality show.
- Programa de debats.
- Programa infantil.
- Programa de entrevistes.
- Programa del cor.
- Late Show.
- Series de televisió.

Mitjans de televisió

- Televisió analògica
- Televisió digital terrestre
- Televisió per satèl·lit
- Televisió per cable

Pàgines relacionades

- Telecomunicació
- Mitjà de comunicació
- Teletext
- UHF
- VHF
- Espectre electromagnètic
- Antena
- Circuit tancat de televisió

Enllaços externs

- [http://www.audiovisualcat.net/ Consell Audioviosual de Catalunya].
- [http://www.tdtcat.net Televisió Digital Terrestre a Catalunya]
- [http://www.min.es/ Ministeri de Industria, Turisme i Comerç d'Espanya, que te las competències de TV].
- [http://www.mundoplus.tv/ Televisió digital a Espanya.]
- [http://www.mtr.org/ El Museu de la Televisió i la Ràdio] Categoria:Televisió Categoria:Entreteniment Categoria:Mitjans de comunicació Categoria:Telecomunicacions Categoria:Tecnologia ko:텔레비전 ms:Televisyen ja:テレビ simple:Television th:โทรทัศน์

1988

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:segle XX als:1988 ja:1988年 ko:1988년 ms:1988 simple:1988 th:พ.ศ. 2531

Telecinco

Telecinco és una cadena de televisió d'àmbit estatal d'origen espanyol les emissions regulars de la qual van començar el 3 de març de 1990.

Orígens

A l'agost de 1989, El Govern de Felipe González ordena la liberalització de la televisió atorgant tres noves llicències. A més de Tele 5, Antena 3 rep una altra per a emetre en obert i Canal+ una que li permet efectuar emissions en codificat.

Identitat actual

En 1997 el canal renova completament la seua imatge corporativa, sent els canvis més visibles el pas de la marca Tele 5 a l'actual Telecinco i el nou logotip eliminant la flor pròpia del grup Mediaset de Silvio Berlusconi, un símbol que encara mantenen els seus homònims a Itàlia i Alemanya.

Grup Telecinco

Després de la seua eixida a borsa en 2003, el Grup Telecinco queda en l'actualitat compuesto per: Mediaset (52%), Vocento (13%), Accionistes (35%). Les empreses controlades pel grup són: Atles (agència de notícies i productora de programes de televisió), Grup Editorial Telecinco GET (explotació comercial de les obres musicals en la cadena), Publiespaña (gestió de publicitat), Publimedia Gestió (comercialització de suports multimèdia).

Cronologia

2005

La cadena comença l'any des de Consogra (Toledo); Jordi González i Carmen Alcayde són els responsables de donar la benvinguda al nou any del quart centenari del Quixot. Després del nadal, estrena El programa de Ana Rosa amb Ana Rosa Quintana, que es converteix des del primer dia en líder d'audiència, superant en diversos punts a María Teresa Campos ('Cada día', Antena 3). Durant el primer trimestre de l'any estrena dues sèries de ficció: Aída, primera spin-off d'una sèrie nacional ("7 vidas") protagonitzada per l'actriu Carmen Machi; i Motivos personales, drama d'intriga i misteri interpretat per Lydia Bosch. També va emetre la tercera temporada de Los Serrano la qual va mantenir el seu èxit a pesar de la forta rivalitat horària en prime estafe amb la sèrie de Antena 3, Aquí no hay quien viva. Va collir grans cotes d'audiència a causa de l'estirada del fenomen conegut com alonsomanía derivat dels bons resultats de Fernando Alonso, campió del mundial de pilots de Fórmula 1 2005 i que durant el Gran Premi de Brasil 2005 (carrera en què es va proclamar campió matemàticament Alonso) va obtenir 8 milions d'audiència mitjana, les emissions són presentades per Antonio Lobato i Gonzalo Serrano des de la cabina i Victor Seara des del pit lane, compten a més amb els comentaris durant les carreres del pilot Pere Martinez de la Rosa. Amb l'ampliació de les cadenes de TDT, Telecinco engega dos canals més: Telecinco Estrellas (dedicat a les pel·lícules i sèries de ficció) i Telecinco Sport (dedicat a l'esport)

Enllaços externos

- [http://www.telecinco.es Web oficial de la cadena]
- [http://www.inversores.telecinco.es/es/home.htm Informació corporativa Telecinco] Categoria:Canals de televisió

1989

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 30 d'octubre - Madrid (Espanya): el Tribunal Suprem aprova la segregació de Salou de Vila-seca de Solcina (el Tarragonès). :MÓN
- 2 de maig - Madrid (Espanya): el govern ratifica el Conveni europeu per a la prevenció de la tortura i els tractes inhumans o degradants.
- 7 de març - l'Iran: aquest país trenca relacions diplomàtiques amb el Regne Unit a causa de la publicació de la novel·la "Versicles satànics", de Salman Rushdie.
- 4 de juny - Pequín (la Xina): seguint ordres de Li Peng, una columna de carros de combat entra a la plaça de Tiananmen on hi havia concentrats milers de ciutadans, la majoria estudiants, que demanaven l'obertura del règim comunista; entre 3.000 i 5.000 van resultar morts, 10.000 van ser ferits i centenars arrestats (vegeu la pàgina).
- 9 de novembre - Berlín (Alemanya): s'obre al trànsit ciutadà el mur que dividia la ciutat en dues parts, la que pertanyia a la República Federal i la que pertanyia a la República Democràtica, alhora que els mateixos ciutadans el comencen a enderrocar.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 7 de gener - Tòquio (el Japó): Hiro Hito, emperador del Japó.
- 23 de gener - Figueres (l'Alt Empordà): Salvador Dalí, pintor surrealista català.
- 22 d'octubre - El Masnou (el Maresme): Ramon Trias Fargas, polític, català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1989 ja:1989年 ko:1989년 simple:1989 th:พ.ศ. 2532 zh-min-nan:1989 nî

1990

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 9 de març - Manresa (el Bages), Terrassa (el Vallès Oriental) i Badalona (el Barcelonès): Terra Lliure atempta contra els jutjats d'aquestes ciutats.
- 21 d'abril - Catalunya: amb protestes d'alguns ciutadans, Felip de Borbó visita Girona -on pren possessió del títol de príncep de Girona-, el monestir de Montserrat (el Bages) i Barcelona.
- 22 d'abril - Catalunya: Felip de Borbó va a Balaguer (la Noguera) i Cervera (la Segarra), on pren possessió dels títols de Senyor de Balaguer i comte de Cervera; després visita Montblanc (la Conca de Barberà).
- 18 de juny - Barcelona: s'hi funda la Universitat Pompeu Fabra.
- 5 d'octubre - Tarragona: s'hi publica el primer número del diari "Nou Diari". :MÓN
- 11 de febrer - Ciutat del Cap (Sud-àfrica): alliberen Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri a Robben Island.
- 11 de març - Lituània: aquest país s'independitza de la Unió Soviètica.
- 15 de març - el Brasil: Fernando Collor de Mello n'és escollit president.
- 27 de març - Miami (la Florida, EUA): TV Martí hi comença a emetre propaganda anticastrista envers Cuba.
- 3 d'octubre - Alemanya: culmina la reunificació del país.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 de juny - Barcelona: Manuel de Pedrolo, escriptor català.
- 27 d'octubre - Barcelona: Xavier Cugat, músic català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 de juny - Barcelona: Manuel de Pedrolo, escriptor català.
- 27 d'octubre - Barcelona: Xavier Cugat, músic català. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1990 ja:1990年 ko:1990년 simple:1990 th:พ.ศ. 2533

2005

Aquesta pàgina concerna l'any 2005 del calendari gregorià.

Esdeveniments previstos

- XXena Jornada mundial de la juventut 2005 a Colònia, Alemanya.
- L'any 2005 és declarat per les Nacions Unides, any oficial del microcrèdit.
- del 25 de març al 25 de setembre, una exposició universal a Aichi (Japó).

Esdeveniments

:PAÏSOS CATALANS
- 25 de gener - Barcelona: s'esfondra un tros de la construcció del Metro que desencadenarà la crisi del Carmel.
- 1 de març - Calvià (Mallorca) inauguració i començament de les emissions en proves d'IB3 Televisió.
- 11 de març - Barcelona: El Partit Popular, retira la moció de censura contra Pasqual Maragall.
- 14 d'abril - Madrid: El Consell de Ministres aprova el projecte de llei que permetrà el retorn dels documents que actualment es troben a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca i la creació del Centre Documental de la Memòria Històrica en aquesta mateixa ciutat.
- 17 d'agost - La policia allibera a València un ciutadà italià que havia estat 13 dies segrestat per una organització de narcotraficants colombians i veneçolans.
- 5 de setembre - Calvià (Mallorca): IB3 Televisió comença les seves emissions regulars.
- 5 de setembre - Viticultors del sindicat agrari Unió de Pagesos bloquegen l'entrada i sortida de productes de les plantes de Freixenet i Codorniu a Sant Sadurní d'Anoia i de Torres a Pacs del Penedès. L'objectiu del bloqueig és protestar pel preu que les indústries els paguen pel raïm blanc i el vi destinat a cava. Unió de Pagesos assegura que el preu que perceben des de fa un any no cobreix les despeses de producció.
- 6 de setembre - el govern aprova la creació de l'Oficina Antifrau, que té com a objectiu la lluita específica contra les actuacions irregulars de les administracions públiques i la creació de nous centres escolars.
- 6 de setembre - Els estibadors del port de Barcelona es declaren en vaga i tanquen tots els accessos al recinte, excepte una porta, des de dos quarts de vuit del matí.
- 16 de setembre - S'aprova el domini d'internet .cat, el primer que reconeix la comunitat lingüística catalana a internet. Serà operatiu a finals d'any.
- 16 de setembre - Inauguració de la Torre Agbar, el tercer edifici més alt de Barcelona, amb 143 metres d'altura. L'edifici és de planta ovoïdal i forma cilíndrica- és un homenatge de Jean Nouvel a l'orografia de Montserrat i a l'arquitectura d'Antoni Gaudí. Torre Agbar de nit
- 30 de setembre - Aprovació al Parlament de Catalunya per 120 vots a favor i 15 en contra, del nou Estatut d'Autonomia, que proclama al seu article 1, que "Catalunya és una nació".
- 3 d'octubre - Eclipsi anular de Sol al matí, visible a Espanya, Algèria, Tunísia, Líbia, Sudan, Etiòpia, Kenya
- 3 d'octubre - El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach Pascual lliura al Congrés de Diputats (Madrid) el nou Estatut d'Autonomia.
- 25 d'octubre - Barcelona: La Policia Nacional deté a les 11:45 hores l'exsenador i pacifista Lluís Maria Xirinacs de 74 anys, quan era a una comissaria de Ciutat Vella per a renovar el seu DNI. En ser detingut va exercir l'Objecció lingüística en negar-se a signar la seva declaració en castellà.
- 27 d'octubre - Barcelona: l'exsenador i pacifista Lluís Maria Xirinacs de 74 anys ingressa a la presó Model de Barcelona, per ordre de l'Audiència Nacional, i el mateix dia és traslladat al centre penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat).
- 2 de novembre - Madrid: el Congr%C3%A9s_de_Diputats aprova l'admisió a tràmit del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya amb el suport de tots els grups excepte el PP que el mateix dia va presentar un recurs d'inconstitucionalitat.
- 16 de novembre - Girona: bisbe de Girona, Carles Soler, denúncia en un comunicat, amb el suport del Consell presbiterial que les emisions de l'emissora de ràdio de la COPE, denigren el poble Catalunya.
- 24 de novembre - Barcelona: Cabília, Còrssega, Kurdistan, els Països Catalans, Palestina, el Sàhara, Sardenya i Sicília hi celebran la 1ª Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat.

Món

Gener

- 5 de gener - Florence Aubenas i el seu guía Hussein Hanoun són alliberats.
- 6 de gener - la població de la Xina continental arriba als 1 300 000 000 habitants.
- 9 de gener - Palestina : Mahmoud Abbas guanya les eleccions presidencials.
- 14 de gener - el mòdul Huygens de l'Agència espacial europea aterra sobre Tità, el satèl.lit més gran de Saturn.
- 18 de gener - a Blagnac, prop de Toulouse, primera presentació pública de l'Airbus A380, l'avió civil més gran del món, en presència de 5 000 invitats.
- 23 de gener - Víktor Íuchtchenko jura com a nou president d'Ucraïna.
- 27 de gener - Polònia : celebració del 60è aniversari de la alliberació del camp d'exterminació nazi d'Auschwitz-Birkenau, en presència de 44 caps d'Estat i de govern.
- 30 de gener - primeres eleccions pluralistes al Irak.

Febrer

- 1 de febrer - engripat, el papa Joan Pau II ( 84 anys ) és hospitalitzat a urgències.
- 9 de febrer - Nou Any chinès: Any del gall - Xīn nián hǎo (« bon any ! »)
- 10 de febrer - la Corea del Nord declara posseïr armes nuclears, dos anys desprès d'haver-se retirat del Tractat de no-proliferació nuclear.
- 14 de febrer - assassinat a Beyroutl'antic primer ministre libanès Rafic Hariri en un atemptat amb explosiu.
- 16 de febrer - entrada en vigor del Protocol de Kyoto.
- 28 de febrer - Líban, dimissió del govern d'Omar Karamé.
- 28 de febrer - cinema, 77ena ceremònia dels Oscars del cinema a Hollywood.

Març

- 4 de març, Irak - alliberació de la periodista italiana Giuliana Sgrena. Surprenents tirs amics ( dels marines americans ) la fereixen i maten l'agent italià Nicola Calipari.Itàlia demana explicacions.
- 7 de març, Bolívia - el president bolivarià Carlos Mesa anúnica la seva dimissió.
- 8 de març, Tchetchènia - el dirigent independentista tchetchè Aslan Maskhadov és abatut en un combat amb les forces federals russes.
- 10 de març, Informàtica - Lenovo, el més gran productor d'ordinadors a Xina serà l'adquiridor de la divisió dels ordinadors personals d'IBM.
- 14 de març, Xina - una llei antisecessionista ha estat aprovada per el parlament xinès continental, legalitzant l'utilització de mitjants « no pacífics » a fi de prevenir tota forma possible de declaració d'independència de Taiwan.
- 18 de març, Estats Units - el Patriotic Act és considerat anticonstitucional i ilegal a l'estat de Nova Mèxic.
- 25 de març, Aichi (Japó) - obertura de l'Expo 2005, primera exposició universal del segle XXI.
- 25 de març, Kirgizistan - enderrocament del govern per la Revolució de les Tulipes.
- 26 de març, Taiwan - Al voltant d'un milió de persones es manifesten a Taipei per denunciar els punts amenaçants de la llei antisecessió aprovada per la Xina continental.

Abril

- 1 d'abril, Vaticà - l'estat de salut del papa Joan Pau II s'ha agreujat en la nit de dijous. Els seus metges han diagnosticat una septicèmia.
- 2 d'abril, Vaticà - mort del papa Joan Pau II a l'edat de 84 anys, desprès de més de 26 anys de pontificat.
- 6 d'abril, Mònaco - mor del príncep Rainier III a l'edat de 82 anys, desprès de 56 anys de regnat (1949-2005).
- 8 d'abril, Vaticà - ceremònia funeral del papa Joan Pau II davant més d'un milió de fidels, 200 personalitats vingudes d'arreu del món, i milions de telespectadors.
- 8 d'abril, Pacífic, Panamà, Colòmbia, Venezuela : primer eclipsi total de sol del segle XXI.
- 9 d'abril, Regne Unit - casament del príncep Carles amb Camilla Parker Bowles, retardat un dia a causa de les ceremònies fúnebres del papa Joan Pau II .
- 10 d'abril, Sumatra, Indonèsia - un nou seïsme d'una magnitud de 6,7 sobre l'escala de Richter sacseja de nou el país.
- 12 d'abril, Nova Delhi - un acord sino-indi ha estat sigant a fi de definir els grans principis d'una reconciliació entre aquests dos països.L'Índia i la Xina esperen millorar les seves relacions a fi afavorir els seus intercanvis i els seus desenvolupaments.
- 15 d'abril, Mònaco - funerals del príncep Rainier III de Mònaco, mort el dia 6 d'abril de 2005.
- 15 d'abril, França - 22 persones, de les quals 10 nens, han perdut la vida en l'incendi d'un hotel a París.
- 15 d'abril, Xina-Japó - tensió entre els dos gegants asiàtics ; es parla de moviment anti-japonès a Xina, així com d'una guerra dels manuals, tret que tot vé del contingut d'un manual escolar japonès.
- 18 d'abril, Vaticà - inici del cònclau per escollir un nou papa. La fum negre apareguda a les 11 hores 50 (CET) el 19 d'abril indica que les dos rondes de l'escrutini del dimarts no ha donat fruits.

Maig

- 7 de maig - tornada de Michel Aoun al Líban desprès de 15 anys d'exili.
- 12 de maig - el Bundestag dóna el vistiplau al projecte de constitució europea.
- 13 de maig - obertura del procès de beatificació de Joan Pau II per el papa Benet XVI.
- 17 de maig - primera jornada mundial de la lluita contra l'homofòbia.
- 22 de maig - celebració del 36è aniversari de la fundació de la ciutat de Montreal.
- 29 de maig - referèndum a França sobre la constitució europea. Guanya el no.

Juny

- 5 de juny - la Suïssa accepta amb el 54,6 % a través d'un referèndum la Convenció de Schengen.
- 6 de juny - llançament de Flying Blue, el nou programma de fidelització del grup Air France-KLM.
- 11 de juny - alliberament de Florence Aubenas i de Hussein Hanoun.
- 24 de juny - l'ultraconservador Mahmoud Ahmadinejad surt elegit president de la República islàmica d'[[Iran]] amb el 62% dels vots d'avant l'antic president Akbar Hachemi Rafsandjani·
- [[28 de juny,Canadà - legalització del matrimoni homosexual, amb 158 vots a favor i 133 en contra a la Cambra dels Comuns.
- 30 de juny, Espanya - legalització del matrimoni homosexual, amb 187 vots a favor, 147 en contra i 4 abstencions.

Juliol

- 2 de juliol, Escòcia - una manifestació amb prop més de 200 000 persones té lloc a Edimburg. Aquesta té com a objectiu incitar els països del G8, que es reuneixen a partir del 13 de juliol a Gleneagles Hotel, per lluitar contra la pobresa al món. És la manifestació més gran que s'ha fet a Escòcia.
- 2 de juliol - 8 concerts enormes Live 8 per l'anulació del deuta dels països d'Àfrica a París, Londres, Berlín, Filadèlfia, Moscú, Johannesburg, Tokyo i Roma.
- 3 de juliol - eleccions legislatives a Albània.
- 4 de juliol, espai - la sonda Deep Impact a xocat contra el cometa 9P/Tempel1 a les 5 h 52 GMT.
- 6 de juliol - la ciutat de Londres és escollida ciutat olímpica 2012.
- 6 de juliol - el príncep Albert de Mònaco reconeix públicament el seu fill Alexandre, nascut ilegítimament amb una francesa originària del Congo. El seu fill podrà heretar la seva fortuna però no la corona.
- 7 de juliol - 56 persones mortes i 700 ferides en una cadena d'atemptats terroristes a Londres.
- 12 de juliol - coronament del Príncep Albert II de Mònaco.
- 15 de juliol - sortida al mercat del llibre Harry i el príncep mestís (Harry Potter and the Half-Blood Prince).
- 21 de juliol - atemptats a Londres. Nomès un ferit.
- 22 de juliol - A conseqüencia del terror provocat per els atemptats a Londres, un home és abatut en el metro de Stockwell per la policia londindenca a la fi d'una cursa en persecució.
- 25 de juliol - mort del trombonista de jazz Albert Mangelsdorff a Franckfurt.
- 28 de juliol - l'IRA (Armada republicana irlandesa) deposita les armes desprès de 35 anys de conflicte.

Agost

- 12 d'agost - segon enlairament del coet Ariane-5 aquest any, a les 10h20, tirat desde el centre espacial guaianès, que ha posat en òrbita el satèl.lit més gran de telecomunicacions al món aquest dia, Thaicom-4 (Tailàndia).
- 15 d'agost- el desmantellament de les colònies jueves prop de la banda de Gaza s'inicia d'acord amb el Pla de retirada dels territoris ocupats. Esdevé il.legal per els israelians de residir-hi. Hamas ha fet saber que no deixarà la lluita armada.
- 16 d'agost- accident aeri a Veneçuela d'un avió de la companyia West Caribbean del model MD-80. A bord de l'avió : 161 persones de les quals 153 eren martiniquesos.
- 23 d'agost- un Boeing 737-200 s'estavella al Perú.
- 25 d'agost- Fi del pla de descolonització de la banda de Gaza.
- 26 d'agost- Un incendi en un edifici del XIIIè districte de París habitat essencialment per famílies d'orígen africà provoca 17 víctimes dels quals 14 són nens.
- 29 d'agost- Publicació de la llista negre de companyies aèries prohibides a França.
- 29 d'agost - l'huracà Katrina toca els estats de Louisiana i l'estat del Missisippi, provocant centenes de víctimes i enormes danys. Un dic al nivell del llac Pontchartrain s'ha rebentat, provocant l'inundació de Nova Orleans.
- 30 d'agost- Un incendi en un pis del districte IIIer de París provoca la mort de set persones de les quals quatre són nens durant la nit del dilluns al dimarts, al número 8, rue du Roi-Doré.
- 31 d'agost- Almenys 965 persones han mort i 815 han resultat ferides , seguit a un tumult en el pont Al-Aaimmah, situat sobre el riu Tigris, a Bagdad. Bagdad
- 31 d'agost- Conseqüències de l'huracà Katrina a Nova Orleans: Segons Ray Nagin, alcalde de Nova Orleans, « sabem que hi ha un nombre important de cadàvers a l'aigua, i a les golfes de les cases. Almenys centenars, però més probablement milers ».

Setembre

- 1 de setembre - Publicació de la llista negre suïssa de les companyies aèries dolentes.
- 2 de setembre - el president Jacques Chirac és víctima d'un accident vascular.
- 5 de setembre- Un Boeing 737-200 s'estavella en un centre habitat de Sumatra, Indonèsia, matant les 117 persones a bord així com al voltant de 30 persones que hi havia a terra.
- 11 de setembre, Japó - tot seguit a la dissolució de la Càmara de representants per el primer ministre Junichiro Koizumi, els japonesos estan convocats a escollir els seus 480 diputats. Aquest escrutini s'anúncia molt apretat per el partit liberal democràtic (PLD) que podría pedre la meitat dels seus 250 diputats, i en conseqüència perdre la majoria absoluta que té desde fa 49 anys al Parlament.

Octubre

- 15 d'octubre - Iraq: S'aprova en referèndum la constitució iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.
- 29 d'octubre - Terrassa: La Federació Catalana de Korfbal aconsegueix el ple reconeixement de la Federació Internacional de Korfball (IKF) de la que era membre provisional des de l'any 1997, i es converteix en la primera Selecció Catalana.

Novembre

- 16 de novembre - Brussel·les: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlent oficialment per primera vegada en català al Comité de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'embaixador espanyol a la UE.
- 18 de novembre - La Viquipèdia en català arriba a 20.000 articles, amb l'article Diputat
- 20 de novembre - Berlín: Angela Merkel (CDU) és nomenada cancellera d'Alemanya pel Bundestag.
- 24 de novembre - Roma: La Assemblea de la FIRS repeteix la votació de l'admissió definitiva de la Federació Catalana de Patinatge després que el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS), anul·les la votació anterior, realitzada a Fresno, (Califòrnia), i torna a rebutjar la seva admissió.
- 25 de novembre: La UNESCO declara la Patum de Berga com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Desembre

- 1 de desembre - Madrid: Cinc militants de les JERC s'encadenen a les 11 del matí, a la seu central de la cadena COPE, acompanyats per 6 militants més amb el suport dels diputats d’ERC Joan Puig i Joan Tardà.

Naixements

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 31 d'octubre - Madrid : hi neix l'Infanta Elionor, filla del Príncep de Girona i Letícia Ortiz Rocasolano, Princesa de Girona.

Necrològiques

:PAÏSOS CATALANS
- 15 de gener - Barcelona: Victòria dels Àngels, cantant d'òpera, soprano.
- 8 de febrer - Vinaròs: Alfred Giner Sorolla, científic i poeta valencià.
- 10 de febrer - Barcelona: Miquel Bauçà, poeta mallorquí. Se'l troba mort de dies a casa seva.
- 10 de maig - Barcelona: Pere Esteve, polític català.
- 23 de juny - Barcelona: Pere Garcia i Plensa, cinèfil català. :MÓN
- 11 de febrer - Connecticut, EUA: Arthur Miller, dramaturg nord-americà.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ---- Un any abans / Un any després categoria:Segle XXI als:2005 ja:2005年 ko:2005년 ms:2005 simple:2005 th:พ.ศ. 2548 zh-min-nan:2005 nî

Andreu Buenafuente

Andreu Buenafuente Moreno és un presentador, periodista, locutor i productor de televisió nascut a Reus el 1965. Va debutar a la ràdio el 1982, treballant a Radio Reus (EAJ 11 Cadena Ser) i a la cadena Ser durant 20 anys. El 1992 va debutar a la televisió en el programa d'Alfons Arús "Al ataque" a Antena 3 TV, i més tard com a secundari en el programa de Mikimoto a TV3 on va destacar fins al punt d'obtenir un programa en solitari a TV3 que es va dir "Sense títol". Aviat es va convertir en una estrella a la televisió catalana, i l'any següent va repetir amb Sense títol 2; el 1998 el programa de Buenafuente es va dir Sense títol i sense número; i el 1999 va assolir un gran èxit amb La Cosa Nostra. El 2001 va tenir un programa de curta durada que es deia "Em sembla recordar que t'estimo però no t'ho podria assegurar" i el 2002 va aconseguir les màximes cotes d'audiència amb Una altra cosa. El 2004 va ser fitxat per Antena 3 TV. Des la primavera del 2005 fa en aquesta cadena un programa nocturn que es diu Buenafuente, que ha competit amb èxit amb les Crónicas Marcianas d'en Sardà al que alguns dies ha superat en audiència. De la seva productora (El Terrat) han sortit algunes sèries d'èxit a TV3: "Malalts de tele" (1997), "Plats bruts" (1998), "A pèl" (2002), i "Set de nit". També ha produït sèries emeses a Tele 5. Ha escrit alguns llibres que han estat èxits mediàtics la diada de Sant Jordi: "El terrat", "Sense llibre", "Digue'm agosarat", "Hem de parlar", "Allò que dèiem", "Cosas nuestras", "Lo Dudo Mucho", "Què T'Anava A Dir?", "No Sé Si M'Explico" i "Com va la vida". Ha obtingut tres vegades el premi Ondas. Buenafuente Moreno, Andreu Buenafuente Moreno, Andreu Buenafuente Moreno, Andreu

Borsa

La borsa és un mercat on es venen o compren actius financers, com accions, obligacions, etc.

Enllaços externs

- [http://www.bolsamadrid.es/esp/portada.htm Bolsa de Madrid]
- [http://www.borsabcn.es/ Borsa de Barcelona] categoria:Economia ja:証券取引所

2005

Aquesta pàgina concerna l'any 2005 del calendari gregorià.

Esdeveniments previstos

Esdeveniments

Món

Gener

Febrer

Març

Abril

Maig

Juny

Juliol

Agost

Setembre

Octubre

Novembre

Desembre

Naixements

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 31 d'octubre - Madrid : hi neix l'Infanta Elionor, filla del Príncep de Girona i Letícia Ortiz Rocasolano, Princesa de Girona.

Necrològiques

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ---- Un any abans / Un any després categoria:Segle XXI als:2005 ja:2005年 ko:2005년 ms:2005 simple:2005 th:พ.ศ. 2548 zh-min-nan:2005 nî

Televisió digital terrestre

La Televisió digital terrestre o el seu acronim TDT La TDT serà l'unica que emetra a espanya a partir del 3 d'abril de 2010.

La TDT a Espanya

Durant l'any 2000 entra en funcionament la primera plataforma comercial de TDT a Espanya, Quiero TV, que a causa de diversos problemes no aconsegueix assolir la rendibilitat econòmica esperada pels seus inversors, i que definitivament cessa les seves emissions el 30 de juny de 2002. El panorama de la TDT a Espanya a començaments de l'any 2005 inclou les emissions en simulcast (emissió simultània de la mateixa programació que el canal analògic) de totes les cadenes d'àmbit estatal (La Primera, La 2, Antena 3, Telecinco i Cuatro), si bé amb els avantatges en qualitat inherents a la tecnologia digital. També hi ha emissions de cadenes autonòmiques de televisió en les comunitats on l'operador públic així ho ha decidit, també amb continguts simulcast. A més existeixen dues emissores purament digitals d'àmbit nacional, després de les concessions atorgades pel Govern després de concurs públic l'any 2002, Net TV i Veo TV, que a causa de l'escassa cobertura del senyal i, sobretot, a l'ínfim parc instal·lat de receptors compatibles DVB-T, no emeten continguts propis per resultar econòmicament inviable davant d'una audiència potencial de l'ordre de desenes de milers d'espectadors. En certes comunitats autònomes l'operador públic emet, a més del canal autonòmic analògic en simulcast, una o més emissores únicament digitals, encara que de continguts molt limitats pels motius econòmics exposats.

Pla Tècnic Nacional de Televisió Digital Terrestre

En el consell de ministres del 29 de juliol de 2005 el Govern aprova el text del nou Pla Tècnic Nacional de la Televisió Digital Terrestre D'entre les mesures que conté el nou pla es poden destacar l'avenç de l'apagada analògica des de l'any 2012 al 3 d'abril de 2010 (moment a partir del qual totes les emissions de TV terrestres hauran de realitzar-se mitjançant tècniques digitals), i l'augment en el nombre d'emissores de TDT durant el període transitori que porti des del moment present fins a l'apagada analògica. Això es farà reutilitzant les freqüències lliures després de la fallida de Quiero TV, i reorganitzant les actualment disponibles, el que segons els casos podrà permetre la presència d'un segon múltiplex digital d'àmbit autonòmic, i la d'emissions de tipus DVB-h orientades a la recepció en dispositius mòbils. Durant el període transitori fins a l'apagada analògica l'operador públic rebrà un múltiplex complet, així com un canal digital en l'altre. Cada una de les emissores privades d'àmbit estatal mantindran el seu canal digital actual, igual com Net TV i Veo TV. En ambdós casos podran optar a la concessió de nous canals si compleixen els requisits que s'estableixen en el nou Pla i les seves propostes són acceptades. Després de l'apagada analògica l'operador públic RTVE rebrà dos múltiplex complets, i cada una de les emissores privades un múltiplex complet, mentre que cada comunitat autònoma tindrà la possibilitat de gestionar dos múltiplex complets en el seu àmbit geogràfic. Altres fets destacats que conté el Pla recentment aprovat són els següents:
- L'obligació d'emetre un mínim de 4 canals per cada múltiplex, llevat que el múltiplex l'exploti íntegrament un mateix operador, en el cas del qual podrà emetre el número que desitgi sempre que la qualitat d'imatge i so compleixi els requisits, la qual cosa permetria l'emissió de televisió d'alta definició (HDTV).
- La limitació al 20% de la capacitat màxima del múltiplex de l'ocupació del mateix en transmissió de continguts diferents a la pròpia TV, com poden ser aplicacions interactives, dades o actualitzacions de programari per als receptors.
- Per als nous canals digitals que es puguin sol·licitar per part dels actuals operadors, el compromís de divulgar la TDT entre les seves audiències, emetre continguts nous diferents als emesos en analògic, emissió de continguts en diversos idiomes i amb subtítols, el desenvolupament de serveis interactius, etc.
- Obligació d'augmentar la cobertura territorial i de població assolida pels senyals de TDT per a tots els operadors, tant públics com privats, fins a assolir el 80% de la població en finalitzar l'any 2005, el 90% de la població al finalitzar-ne 2008, i el 95% de la població (el 98% en el cas de RTVE) en el moment de dur a terme l'apagada analògica.

La TDT a Catalunya:

D'ambit estatal emeten els seguents canals:
- Canal múltiple RGN (TVE1, La 2, Antena 3, Tele 5, Cuatro) – Xarxa de Freqüència Múltiple (MFN) d’àmbit estatal amb desconnexions provincials.
- Canal 66: A tot l'estat el canal múltiple amb la programació de Veo Televisión i Net TV – Xarxa de Freqüència Única (SFN) d’àmbit estatal sense desconnexions. D'ambit autonomic emeten els següents canals:
- Canal múltiple de la CCRTV (TV3, 33/K3, 3/24, Canal 300 – Xarxa de Freqüència Única (SFN) d’àmbit nacional. Actualment, s’estan utilitzant diversos canals en diferents centres emissors per a poder oferir desconnexions territorials.
- Canal múltiple atorgat a Emissions Digitals de Catalunya, SA (Citytv, VIDA, PARK i BLACK) – Xarxa de Freqüència Múltiple (MFN) d’àmbit nacional amb desconnexions territorials.

Pàgines relacionades:

- Televisió
- VHF
- Televisió analògica
- Espectre electromagnètic Categoria:Televisió Categoria:Tecnologia Categoria:Telecomunicacions