:: wikimiki.org ::
| Bielorússia |
Bielorússia
Bielorússia és una república de l'Europa oriental. Té fronteres amb Rússia al nord-est i a l'est, amb Ucraïna al sud, amb Polònia a l'oest i amb Lituània i Letònia al nord-oest. La capital és Minsk.
Antiga república de la Unió Soviètica, sota el nom de República Socialista Soviètica de Bielorússia, se'n va declarar independent l'any 1991. Tot i això, és la república exsoviètica que més lligams polítics i econòmics manté encara amb Rússia; de fet, els dos estats van signar un tractat d'unió el 8 de desembre de 1999. Bielorússia és coneguda internacionalment amb el nom de Belarus.
Categoria:Bielorússia
fiu-vro:Valgõvinne
ja:ベラルーシ
ko:벨라루스
ms:Belarus
simple:Belarus
th:ประเทศเบลารุส
zh-min-nan:Belarus
Europa:Aquest article és sobre el continent. Per al satèl·lit de Júpiter vegeu Europa (satèl·lit) i per al ser mitològic vegeu Europa (Mitologia).
----
Europa (Mitologia)
Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.
Geografia i geologia
Negra
Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36º i 70º latitud nord. Té una superfície de 1.0519.727 Km2.
Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l’antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Pètxora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable com el Làdoga i l'Onega
Divisió política
Onega
Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Unió Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els països membres, i un procés de convergència social i econòmica.
1 Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.
2 L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas.
3 El nom d'aquest estat és subjecte de discussió internacional, per les reclamacions de Grècia i Bulgària. A l'ONU s'empra la denominació d'Antiga República Iugoslava de Macedònia
4 Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa.
5 La Turquia europea inclou els terriotris a l'est i nord de l'estret del Bòsfor.
Per últim, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu.
Llengües d'Europa
La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la súperfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.
Pàgines que s'hi relacionen
- Unió europea
- Clima d'Europa
- Estat
- Rius d'Europa
- Vegetació d'Europa
External links
- [http://p086.ezboard.com/balbanau Evropa / Europa / Europe]
Categoria:Europa
als:Europa
ja:ヨーロッパ
ko:유럽
ms:Eropah
roa-rup:Evropa
simple:Europe
th:ทวีปยุโรป
zh-min-nan:Europa
Rússia
La Federació Russa, comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan.
Antigament la república principal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991. Sota el sistema soviètic era anomenada la República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR).
La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.
Situació
Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering.
Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través del mar de Barentsz, el de Kara, el de Làptev, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Aquí es troben els arxipèlags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria, i l'illa de Wrangel.
A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través del mar de Bering, el d'Okhotsk i el del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils, i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido.
Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb el mar Caspi i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia.
A l'oest, els seus límits són els mars Negre i d'Azov, Ucraïna, Bielorússia, Letònia, Estònia, el mar Bàltic a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba lóblast de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic.
Organització territorial
Rússia és una federació de 89 entitats: 21 repúbliques, 6 territoris (krai), 49 províncies (óblast), 1 província autònoma (avtonómnaia óblast), 10 districtes autònoms (avtonomni ókrug) i 2 ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg). Des del 13 de maig del 2000, totes les entitats han quedat englobades en 7 districtes federals.
Districtes federals
- Central (capital Moscou)
- Nord-occidental (capital Sant Petersburg)
- Sud (capital Rostov del Don)
- Volga (capital Nijni Nóvgorod)
- Urals (capital Ekaterinburg)
- Sibèria (capital Novosibirsk)
- Extrem Orient (capital Khabàrovsk)
Repúbliques
- Adiguèsia o Adigueia
- Altai
- Baixkíria o Baixkortostan
- Buriàtia
- Calmúquia o Kalmíkia
- Carèlia
- Daguestan
- Iacútia o Sakha
- Ingúixia o Inguixètia
- Kabardino-Balkària
- Karatxai-Txerkèssia
- Khakàssia
- Komi
- Mari El
- Mordòvia
- Ossètia del Nord - Alània
- Tatarstan
- Tuva o Tiva
- Txetxènia
- Txuvàixia
- Udmúrtia
Territoris (krai)
- Altai
- Khabàrovsk
- Krasnodar
- Krasnoiarsk
- Primórie o Litoral
- Stàvropol
Províncies (óblast)
- Amur
- Arkhànguelsk
- Àstrakhan
- Bèlgorod
- Briansk
- Iaroslavl
- Irkutsk
- Ivànovo
- Kaliningrad
- Kaluga
- Kamtxatka
- Kèmerovo
- Kírov
- Kostromà
- Kurgan
- Kursk
- Leningrad
- Lípetsk
- Magadan
- Moscou
- Múrmansk
- Nijni Nóvgorod
- Nóvgorod
- Novosibirsk
- Omsk
- Orenburg
- Oriol
- Penza
- Perm
- Pskov
- Rostov
- Riazan
- Sakhalín
- Samara
- Saràtov
- Smolensk
- Sverdlovsk
- Tambov
- Tiumen
- Tomsk
- Tver
- Tula
- Txeliàbinsk
- Txità
- Uliànovsk
- Vladímir
- Volgograd
- Vólogda
- Vorónej
Província autònoma (avtonómnaia óblast)
- Óblast Autònom dels Hebreus
Districtes autònoms (avtonomni ókrug)
- Aga Buriàtia
- Evènkia o Evenki
- Iamàlia o Iamalo-Nenets
- Khàntia-Mànsia o Khanti-Mansi
- Permiàkia o Komi-Permiak
- Koriàkia
- Nenètsia o Nenets
- Taimíria o Taimir
- Txukotka
- Ust-Orda Buriàtia
Ciutats federals
- Moscou
- Sant Petersburg
Història
Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rurik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Jaroslav, Moscou, Novgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats.
Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romanov.
Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina II la Gran i Alexandre II, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya.
L'esclat de la Revolució el 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.
Vegeu també
Llistat de Tsars
Llistat dels prínceps de Moscou
Categoria:Rússia
als:Russland
ja:ロシア
ko:러시아
ms:Russia
roa-rup:Rusii
simple:Russia
th:สหพันธรัฐรัสเซีย
zh-min-nan:Lō·-se-a
Ucraïna
Ucraïna és una república del sudest d'Europa, de 603.000 km2 i 51 milions d'habitants (1997). La seva capital és Kíev. Va ser una de les repúbliques fundadores de la Unió Soviètica sota el nom de República Socialista Soviètica d'Ucraïna.
categoria:Ucraïna
als:Ukraine
fiu-vro:Ukraina
ja:ウクライナ
ko:우크라이나
ms:Ukraine
simple:Ukraine
th:ประเทศยูเครน
zh-min-nan:Ukrayina
Polònia
Polònia és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Limita al nord amb el mar Bàltic; a l'est amb Lituània, Bielorússia i Ucraïna; al sud amb Eslovàquia i Txèquia i a l'oest amb Alemanya. Es coneix oficialment com a Rzeczpospolita Polska.
Durant la major part de la seva història, Polònia va ser un terme geogràfic utilitzat per designar una àrea ocupada per diversos estats. És membre de la Unió Europea des de Maig 2004.
Història de Polònia
Polònia va ser envaïda per tribus germàniques i eslaves, pels Huns i pels Avars. En el segle X, el príncep Mieszko I, primer membre de la dinastia Piast, va assentar les bases del futur estat polonès: va ser batejat al 966, adoptant la religió cristiana com a nova religió oficial, fent que el gruix de la població l'assimilés com a pròpia en el decurs del següent segle.
Al 1384 l'oligarquia polonesa portà al poder la princesa Eduvigis, la qual es casà amb Jagelló, Gran Duc de Lituània. Aquesta unió donà als polonesos força suficient per enfrontar-se als teutons, i formant un poderòs estat les fronteres del qual s'estenien del Bàltic al Mar Negre.
El segle XVI va ser conegut com el "segle d'or" de l'estat polonès-lituà.
2004
Un segle més tard, la rebel·lió dels cosacs a Ucraïna, al 1648, va assentar les condicions propícies perquè Rússia envaïra Polònia.
Al 1772 la intervenció conjunta de Prússia, Àustria i Rússia va imposar el Primer Repartiment de Polònia, distribuint-se la Pomerània oriental per a Prússia; Galítzia i part de la Petita Polònia per a Àustria i Lituània per a Rússia.
Aprofitant la guerra ruso-turca, el congrés polonès va votar una nova constitució monàrquica, però al 1793 novament van intervenir Prússia i Rússia, duent a terme el Segon Repartiment de Polònia, adjudicant-se aquesta Lituània, Ucraïna Occidental, Volinia i Podolia; i aquella Posnania, Danzig (Gdańsk) i Torun.
Després del fracàs de la rebel·lió de 1794 torna a repartir-se Polònia suposant la fi com a estat.
Gdańsk
Gdańsk
Gdańsk
En finalitzar la I Guerra Mundial, període durant el qual el territori polonès va ser novament envaït per tropes alemanyes i austríaques, Polònia aconsegueix la independència després de més 120 anys sense haver disposat d'un Estat. Això va ser possible gràcies a que els aliats van estar d'acord amb la voluntat del President dels Estats Units, Woodrow Wilson, expressada al Congrés dels EE.UU. abans de que s'acabés la guerra (punt tretzè dels Catorze Punts del seu discurs).
Es proclamà doncs la Segona república Polonesa (1918), que de seguida va patir una nova greu amenaça: La guerra amb els Soviets, iniciada al 1919 després de l'agressió de les tropes comunistes. Després d'unes línies de front fluctuants, Polònia va aconseguir retenir la seva independència.
I Guerra Mundial
I Guerra Mundial
I Guerra Mundial
L'any 1926 el general Józef Pilsudski va assumir la direcció de l'Estat proclamant-se com a dictador.
L'1 de Setembre de 1939 Hitler envaeix Polònia, desencadenant la II Guerra Mundial. En un atac sorpresa l'aviació alemanya va destruir les principals ciutats poloneses i el país va ser envaït pel III Reich i la Unió Soviètica, de manera que en menys d'un mes estava totalment ocupat. Durant la guerra Polònia va perdre sis milions de persones, la meitat d'ells jueus, primer concentrats en els guettos de les ciutats i després exterminats en camps tristament coneguts com el d'Auschwitz, al sud del país.
En 1945 Polònia va ser ocupada per les tropes russes que no van respectar al govern en l'exili ni van tornar la independència al país. Es va formar un govern provisional d'alliberament nacional, que va derivar en una democràcia popular, la qual cosa va conduir a les reformes inspirades en el model soviètic. A més les fronteres poloneses es van desplaçar cap a l'oest, perdent les regions de Galítzia oriental i Brest-Litovsk a favor d'Ucraïna i Bielorússia. Amb Alemanya la frontera es va fixar en la línia Oder-Neise, per la qual cosa el territori polonès seria més reduït que el de 1939.
Bielorússia
L'alçament popular de Poznan en 1956 va obrir una xicoteta esperança d'alliberament. La caiguda de Wladyslaw Gomulka i la seua substitució per Edward Gierek es va deure a les protestes per la falta de llibertats i per la carència dels productes bàsics de supervivència. Però no va haver-hi transformacions radicals i Polònia va seguir davall l'òrbita russa durant les següents dècades.
En 1980 es va produir una gran onada de vagues, dirigides per per la central sindical "Solidaritat" i pel seu líder Lech Walesa, que van aconseguir aconseguir reformes profundes. Gierek va ser substituït per Stanislaw Kania i aquest pel general Wojciech Jaruzelski, el qual en 1981 va donar un colp d'estat amb ajuda de l'exèrcit polonès. En 1985 Jaruzelski cedeix el comandament a Zbigniew Messner i assumint la secretaria general del Partit Unificat Obrer Polonès. Per les vagues en 1988, el govern va legalitzar a Solidaritat i va convocar a eleccions per a l'any següent, que van guanyar àmpliament els sindicalistes. En 1990 va ser triat com a President de Polònia Lech Walesa.
Recuperada la independència i la democràcia Polònia va dirigir els seus passos a la Unió Europea amb què va signar una sèrie d'acords previs a la seua incorporació com a membre, cosa que es va produir en 2004. En 2005 va morir el Papa Joan Pau II, l'únic polonès de la història que ha aconseguit el pontificat.
Regions o Voivonats de Polònia
Des dels principis del segle XIV Polònia està dividida en voivòdies. Des de 1999 Polònia consta de 16 voivòdies. Tant els seus noms com el seu àrees corresponen amb les regions històriques de Polònia.
Papa Joan Pau II
Vistes
Imatge:Varsovie04-32.jpg|Warszawa
Imatge:Warsaw modern buildings.jpg|Warszawa
Imatge:Wilanow palace.jpg|Warszawa
Imatge:Warsaw palace.jpg|Warszawa
Imatge:Warszawa Namiestnikowski.png|Warszawa
Imatge:Warszawa Copernicus.png|Warszawa
Imatge:Warsaw church.jpg|Warszawa
Imatge:Warsaw church1.jpg|Warszawa
Imatge:Krakow_Sukiennice.jpg|Krakow
Imatge:Piazza_del_Mercato_di_Cracovia.JPG|Krakow
Imatge:Krakow-Wawel-Courtyard.jpg|Krakow
Imatge:Krakow-Wawel_cathedral.jpg|Krakow
Imatge:Kalplica wawel.jpg|Krakow
Imatge:Krakow nagrobek Kazimierza W.jpg|Krakow
Imatge:Krakau_PeteruPaul.jpg|Krakow
Imatge:Krakow_Boze_Cialo-2.jpg|Krakow
Imatge:Teatr Slowackiego.JPG|Krakow
Imatge:Gothic altar veit stoss.jpg|Krakow
Imatge:Pl-gdansk-neptun2004.jpg|Gdansk
Imatge:ZURAW-Gdansk 2004 ubt.jpeg|Gdansk
Imatge:Bazylika mariacka gdansk ubt.jpeg|Gdansk
Imatge:Gdansk Radhuset.jpg|Gdansk
Imatge:Oliwa kathedraal.jpg|Gdansk
Imatge:Wroclaw 1.jpg|Wroclaw
Imatge:Breslau-rathaus.jpg|Wroclaw
Imatge:Wroclaw-Katedra-3.jpg|Wroclaw
Imatge:Wroclaw-AulaLeopoldina4.jpg|Wroclaw
Imatge:Torun-Rynek-ratusz-2.jpg|Torun
Imatge:Torun-palac-dambskich.jpg|Torun
Imatge:Ratusz Poznan od Wielkiej.jpg|Poznan
Imatge:Poznan Fara 106-07.jpg|Poznan
Imatge:Lublin Archikatedra.jpg|Lublin
Imatge:Bydgoszcz Spichrze.jpg|Bydgoszcz
Imatge:Rogalin palac (1).jpg|Rogalin
Imatge:Pulawy palac czartoryskich.jpg|Pulawy
Imatge:Poland - Ksiaz castle.jpg|Ksiaz
Imatge:Zamek w Pszczynie003 kpjas.jpg|Pszczyna
Imatge:Jasna Góra 20050919.JPG|Czestochowa
Imatge:Kielce palace 2.jpg|Kielce
Imatge:Zamosc ratusz.jpg |Zamosc
Imatge:Poland Baranow - Castle.jpg|Baranow Sandomierski
Imatge:Kazimierz Dolny (kamienica pod sw Mikolajem i Krzysztofem) 01.jpg|Kazimierz Dolny
Imatge:Janowiec dziedziniec.jpg|Janowiec
Imatge:Nowy Wiśnicz.jpg|Nowy Wisnicz
Imatge:Ogrodzieniec.jpg|Ogrodzeniec
Imatge:Rzeszów zamek 2004b.jpg|Rzeszow
Imatge:Malbork zamek zblizenie.jpg|Malbork
Imatge:Poland Frombork - Cathedral Hill.jpg|Frombork
Imatge:Golub-Dobrzyn2.jpg|Golub-Dobrzyn
Imatge:Kwidzyn zamek.JPG|Kwidzyn
Imatge:Moszna zamek4.jpg|Moszna
Imatge:Tatry Panorama01xxx.jpg|Tatry
Categoria:Polònia
Categoria:Unió Europea
als:Polen
fiu-vro:Poola
ja:ポーランド
ko:폴란드
ms:Poland
simple:Poland
th:ประเทศโปแลนด์
zh-min-nan:Polska
LetòniaLa República de Letònia és una república del nordest d'Europa. Llindant amb el Mar Bàltic, Letònia és coneguda com a un dels Països del Bàltic, juntament amb Estònia i Lituània, que llinden amb l'estat al nord i al sud, respectivament. A l'est, comparteix fronteres amb Rússia i Bielorússia.
Història
Article principal: Història de Letònia
Conegut principalment com a Livònia, l'àrea que ara constitueix Letònia estava sota la influència dels Germans d'Espasa alemanys a partir del segle XIII cap a endavant. Tanmateix, en els segles XVIII i XIX, Rússia va aconseguir eel control de Letònia i de les regions veïnes. Amb Rússia devastada per la revolució i la Primera guerra mundial, Letònia va declarar la seva independència el novembre de 1918. Aquest període de la independència va durar només breument, quan la Unió Soviètica es va annexar el país el 17 de juny de 1940 en el pacte de Molotov-Ribbentrop del 23 d'agost de 1939. Durant el període soviètic, Letònia va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Letònia.
Excepte un breu període de l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial, Letònia va deixar el territori soviètic fins que les reformes en el comunisme soviètic com la glasnost varen estimular el moviment d'independència letó, i Letònia va recobrar la seva independència el 21 d'agost de 1991. Això ha seguit des de llavors un curs per reforçar les seves values amb l'oest i és criticat per fer-se un membre tant de l'OTAN com de la Unió Europea el 2004.
El 20 de septembre del 2003 s'aprovà per referèndum (69,6 % dels letons aproximadament 1,4 milions) l'adhesió del seu país a la Unió Europea com ja havien realitzat Lituània i Estònia. L'entrada oficial es va realitzar el maig del 2004.
Govern i política
Article principal: Govern i política de Letònia
El parlament unicameral letó de 100 escons, el Saeima, és decidit pel vot directe, popular cada quatre anys. Les eleccions presidencials són sostingudes separadament, també cada quatre anys. El president designa a un primer ministre, que junt amb el seu gabinet, forma el poder executiu del govern.
Letònia és dividida en 26 comptats anomenats rajons. 7 ciutats tenen un estat separat.
Organització político-administrativa
Article principal: Organització político-administrativa de Letònia
Geografia
Article principal: Geografia de Letònia
Economia
Article principal: Economia de Letònia
Letònia té com a soci comercial principal a Rússia, tot i que amb l'ingrès a la UE s'ha obert un nou mercat potencial de gran importància. Els productes que més exporten són tots aquells relacionats amb el peix i la seva indústria.
Demografia
Article principal: Demografia de Letònia
Cultura
Article principal: Cultura de Letònia
Festes
| Data | Nom en català | Nombre local | Notes |
|---|
| | | |
Vegeu també
- Llistat d'articles relacionats amb Letònia
Enllaços externs
Categoria:Letònia
Categoria:Unió Europea
fiu-vro:Läti
ja:ラトビア
ko:라트비아
ms:Latvia
roa-rup:Letonia
simple:Latvia
th:ประเทศลัตเวีย
zh-min-nan:Latvia
República Socialista Soviètica de Bielorússia
8 de desembreEl 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs. Queden 23 dies per finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1348 - Mislata (l'Horta): les tropes de Pere III, manades per Lope de Luna, hi derroten els unionistes (batalla de Mislata).
:MÓN
- 2004 - els Estats Units: IBM ven per gairebé 1.000 milions d'euros la divisió d'ordinadors personals a Lenovo, que n'és el primer fabricant xinès.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
- 1854 - Girona: Ramon Turró i Darder, fisiòleg i filòsof català.
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1980 - Nova York (EUA): John Lennon, músic anglès, component de The Beatles, assassinat per Mark Chapman.
Festes i commemoracions:
- La Puríssima
- Fira de la Puríssima a Sant Boi de Llobregat
- Dia de la Mare de Déu Fumadora a Arenys de Mar
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Desembre
ja:12月8日
ko:12월 8일
simple:December 8
Categoria:Bielorússia
Categoria:Estats d'Europa
Categoria:Comunitat d'Estats Independents
ja:Category:ベラルーシ
ko:분류:벨라루스
ਮੀਡੀਆਵਿਕਿ:IlsubmitSearch
Architekci wntrz doda hoteles en berlin tapety motorola programy p2p
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Aggregate supply
In economics, aggregate supply is the total supply of goods and services by a national economy during a specific time period. There are at least two different versions of this concept in Keynesian economics.
1. Sometimes the "Z curve" in the "Keynesian cross" diagram is referred to as "aggregate supply." This curve often represents the total amount of production that corresponds to the total amount of income in a country during a specific time period. Because the sum of all income received
|
Henry T. Hazard
Henry Thomas Hazard (July 30, 1844–August 7, 1921) was born in Grosse Pointe, Michigan. He married Carrie Geller; he graduated with the class of 1868 at Ann Arbor Michigan University with a doctor of law degree. He served as City Attorney for the City
|
American Literature
American literature refers to written or literary work produced in the area of the United States and Colonial America. For more specific discussions of poetry and theater, see Poetry of the United States and Theater in the United States.
Overview
During its early history, America was a series of British colonies on the eastern coast of the present
|
Ace Combat
The Ace Combat series of games are arcade-style flight sims made by Namco.
Air Combat, Ace Combat 2, and Ace Combat 3: Electrosphere were released on the Sony PlayStation, whilst Ace Combat 0
|
Dan Schutte
Dan Schutte (Daniel L. Schutte) is a contemporary Christian hymnist best known for composing the hymn Here I am Lord. This hymn, while popular in contemporary worship, is unusual in that it also has achieved some popularity for use in traditional services and is featured in most hymnals published today.
His other compositions are not as well known but have seen some liturgical use, particularly in Catholic wor
|
Il re pastore
Il rè pastore (The Shepherd King) is an opera, K. 208, written by Wolfgang Amadeus Mozart to a Italian libretto by Pietro Metastasio. It is an opera seria. The opera was first performed on
|
List of flags by number of colors
__NOTOC__
By number of colors
1 By number of colors
- Black flag
- Green flag
- Flag of Libya
- Flag of the Sultanate of Muscat
- Red flag
-
|
Flight sim
:For the flight simulator software from Microsoft, see Microsoft Flight Simulator.
Microsoft Flight Simulator
A flight simulator is a system that tries to replicate, or simulate, the experience of flying an airplane as closely and realistically as possible. The different types of flight simulator range from By number of colors
1 By number of colors
- Black flag
- Green flag
- Flag of Libya
- Flag of the Sultanate of Muscat
- Red flag
-
|
Platinum range
The Platinum Range was a Sony PlayStation budget range. It was the first official format budget range. The games retailed for £19.99 each and to get on the range a game had to achieve a certain amount of sales.
Games on the range included-
- Tekken
- Air Combat
- Worms
- Rayman
-
|
|
