:: wikimiki.org ::

Brasil

Brasil

El Brasil és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, d'on és el país més gran. Té una extensió de 8 milions i mig de quilòmetres quadrats i una població de més de 180 milions d'habitants. Té fronteres amb la Guaiana Francesa, el Surinam, la Guyana i Veneçuela al nord; amb Colòmbia, el Perú i Bolívia a l'oest; i amb el Paraguai, l'Argentina i l'Uruguai al sud, i limita a l'est amb l'oceà Atlàntic. La meitat nord del país està ocupada per la conca de l'Amazones. Al sud es troba la conca del Riu de la Plata, amb els rius Paraguai, Paranà i Uruguai. El riu més important de la conca atlàntica és el São Francisco. Al centre del país trobem una zona d'altiplans, on destaca el Mato Grosso, i al sud i a l'est les cadenes de muntanyes. La màxima altitud és el Pico da Bandeira (2.890 m). La capital és Brasília, amb més de dos milions d'habitants. Les ciutats més importants són: São Paulo, amb més de deu milions; Rio de Janeiro, amb vora sis milions; Salvador, Belo Horizonte i Fortaleza, sobre els dos milions; i Recife, Curitiba, Belém, Pôrto Alegre, Manaus i Goiânia, amb més d'un milió d'habitants.

Història

El Brasil havia estat habitat per gairebé 6.000 anys per pobles semi-nòmades, abans de l'arribada dels exploradors portuguesos, dirigits per Pedro Álvares Cabral, qui hi van arribar el 1500. Durant els següents tres segles, el territori va ser poblat pels immigrants portuguesos, els quals van explotar els recursos forestals del país, i més tard dels recursos miners. També van desenvolupar l'agricultora de canya de sucre. La feina durant la colònia estava basada en l'esclavatge. Atès que els pobles indígenes eren poc nombrosos, els hisendats van comprar esclaus africans, els quals canviarien la demografia del país. El 1800 la Reina Maria I de Portugal, i el seu fill i regent, el futur Joan VI de Portugal, fugint de la invasió de Napoleó, es van establir al Brasil, amb tota la família reial. Encara que van retornar a Portugal el 1821, aquest període va obrir els ports comercials al Regne Unit, (que havia quedat aïllat per Napoleó) i l'elevació del Brasil a l'estatus de "Regne Unit" amb la corona portuguesa. El príncep-regent Pere I de Brasil i IV de Portugal va declarar-ne la independència el 7 de setembre, 1822, establint l'imperi independent del Brasil. Ja que el tron romandria en mans de la casa dels Bragança, aquesta era més una divisió de l'imperi portuguès que no pas un moviment d'independència com va ocórrer a la resta del continent americà. Encara que era una monarquia, l'Imperi Brasiler va ser una democràcia a l'estil britànic. La intensa immigració europea va crear les bases per a la industrialització i l'esclavatge va ser gradualment abolit. Pere I, va ser succeït per el seu fill Pere II, el qual es va trobar enmig d'una disputa política entre l'exèrcit i el gabinet, per les crisis causades per la guerra amb el Paraguai (fomentada pel Regne Unit) i no va dubtar en sacrificar el seu poder com a monarca per tal d'evitar una guerra civil entre l'exèrcit i la marina. Va renunciar el 15 de novembre, 1889, i la república federal va ser establerta. A finals del segle XIX i segle XX, Brasil va rebre més de 5 milions d'immigrants europeus i japonesos. En aquest període Brasil es va industrialitzar i va colonitzar i desenvolupar els territoris interiors. La democràcia brasilera va ser reemplaçada per dictadures en tres períodes durant el segle XX. L'últim període, de 1964 al 1985 Brasil va ser governat per generals designats per l'exèrcit. El 1985, la democràcia va ser restablerta.

Economia

L'economia de Brasil és la més gran de l'Amèrica del Sud. El Producte Intern Brut (PPP) del Brasil és el més gran de Llatinoamèrica, i la segona Renda Nacional Bruta més gran de la regió, després de Mèxic. L'economia brasilera posseix sectors desenvolupats d'agricultura, mineria, manufactura i de serveis, amb una ràpida expansió als mercats mundials. Les exportacions més importants de Brasil són cafè, soia, minerals de ferro, taronges, avions i ordinadors. Brasil és un membre del Mercosur. Del 2001-03 els salaris reals van caure, i l'economia va créixer només 2,2% anual, ja que el país va absorbir una sèrie de xocs econòmics interns i externs. Però, les polítiques econòmiques dels presidents Cardoso i Lula de Silva van enfortir el sistema financer, evitant el col·lapse financer. De fet, el 2004, Brasil va experimentar un major creixement amb un increment en els salaris reals i una dismunició de la taxa d'atur. La depreciació del real durant el 2001 i el 2002, van provocar un ajustament dramàtic de la compta corrent: el 2003 i el 2004 Brasil va experimentar un superàvit comercial. Els guanys productius, particularment en l'agricultura, també van contribuir a l'increment de les exportacions. Avui dia, el nivell de les exportacions del Brasil és el més gran de Sud-Amèrica. Encara que l'administració econòmica ha estat reeixida, hi ha vulnerabilitats econòmiques, sobretot relacionades amb el deute: la deute interna del govern s'ha estat incrementant constantment des de 1994 a 2003. Millorar la distribució de la riquesa, així com el creixement de la renda individual son els reptes del govern brasiler actual.

Política

La constitució de 1988 dóna ampli poder al govern federal, del qual el president i el vicepresident són elegits junts per vot popular per un període de quatre anys. El president té poders executius extensos i és alhora cap d'estat i cap de govern, i té la facultat de designar al gabinet. La branca legislativa brasilera, està composta per un Congrés Nacional (Congresso Nacional, en portuguès), integrat pel Senat amb 81 seients, i la Cambra de Diputats (Câmara dos Deputados), amb 513 seients.

Geografia Politica

Llistat d'estats que formen la República Federativa del Brasil. portuguès
- Acre (AC)
- Alagoas (AL)
- Amapá (AP)
- Amazonas (AM)
- Bahia (BA)
- Ceará (CE)
- Distrito Federal (DF)
- Espírito Santo (ES)
- Goiás (GO)
- Maranhão (MA)
- Mato Grosso do Sul (MS)
- Mato Grosso (MT)
- Minas Gerais (MG)
- Pará (PA)
- Paraíba (PB)
- Paraná (PR)
- Pernambuco (PE)
- Piauí (PI)
- Rio de Janeiro (RJ)
- Rio Grande do Norte (RN)
- Rio Grande do Sul (RS)
- Rondônia (RO)
- Roraima (RR)
- Santa Catarina (SC)
- São Paulo (SP)
- Sergipe (SE)
- Tocantins (TO)

Demografia i religió

Brasil és el país de parla portuguesa més gran del món, amb una població de 180 milions. Les àrees metropolitanes més importants a Brasil són:
- São Paulo, 22 milions d'habitants
- Rio de Janeiro, 13 milions
- Belo Horizonte, 5,2 milions
- Porto Alegre, 4,1 milions
- Recife, 3,5 milions
- Salvador, 3,2 milions
- Fortaleza, 3,2 milions
- Brasília, 3,0 milions La majoria de la població brasilera, el 55%, és d'ascendència europea, principalment de Portugal, i una minoria d'Itàlia i Alemanya. El 38% són d'origen africà i europeu (pardos), i el 6% és d'origen africà. Els amerindis i la immigració d'origen asiàtic representen l'1% de la població. Prop del 75% de la població és catòlica romana, el 15% són protestants, la major part d'esglésias pentecostals, l'1% són espiritistes i el 0,5% són Testimonis de Jehovà. El 7% diu no tenir cap religió.

Llengües

El portuguès és la llengua oficial del Brasil, però, la majoria de la població entén l'espanyol. En petites comunitats es parlen llengües dels immigrants europeus com el vènet a Rio Grande do Sul. Hi ha al menys 190 llengües ameríndies. L'analfabetisme arriba al 15%.

Enllaços externs

- [http://www.brasil.gov.br Govern del Brasil] (en portuguès)
- [http://www.embratur.gov.br Turisme del Brasil] (en diversos idiomes)
- [http://www.geographicguide.com/brazil.htm Imatges sobre el Brasil] (en anglès) Categoria:Brasil fiu-vro:Brasiilia ja:ブラジル ko:브라질 ms:Brazil simple:Brazil th:ประเทศบราซิล zh-min-nan:Pa-se

Amèrica del Sud

L'Amèrica del Sud és un subcontinent travessat per l'Equador. La major part de la seva àrea es troba a l'hemisferi sud. Està situada entre l'oceà Pacífic i l'oceà Atlàntic. Es va formar juntament amb l'Amèrica del Nord, i només recentment (comptant en èpoques geològiques), amb la formació de l'istme de Panamà. La serralada dels Andes és a la vora occidental del continent; al nord-est del continent hi ha un bosc plujós tropical, drenat pel riu Amazones. Es creu que els indígenes originaris procedien de grups nòmades que creuaren l'estret de Bering, encara que s'ha suggerit la possibilitat de migracions per l'oceà Pacífic. Des del segle XVI fins el segle XIX la major part del continent estava dividit en colònies governades pels països europeus, principalment per Espanya i Portugal. Aquestes colònies actualment són repúbliques independents, exceptuant-ne la Guaiana Francesa, les illes Malvines i altres illes menors.

Geografia

- Superfície total: 17.820.770 km² (12% del total de terres emergides).
- Extrem septentrional: Punta Gallinas (Colòmbia), 12° 28´ S
- Extrem meridional: Cap d'Hornos (Xile), 55° 59´ Sud
- Extrem oriental: Cap Branco (Brasil), 34° 47´ Oest
- Extrem occidental: Punta Pariñas (Perú), 81° 15´ O
- Lloc més sec (del món): Desert d'Atacama (Xile), < 15 mm/any
- Lloc més alt: Aconcagua (Argentina), 6.960 m.s.n.m.
- Major depressió: Península Valdés (Argentina), - 40 metres
- Riu més llarg: Riu Amazones (Perú, Colòmbia, Brasil), 6.788 km
- Llac més gran i més alt (del món): Llac Titicaca (Perú, Bolívia), 8.300 km², 3.821 metres

Geografia política

Bolívia

Països independents

- Argentina
- Bolívia
- Brasil
- Colòmbia
- Equador
- Guyana
- Paraguai
- Perú
- Surinam
- Uruguai
- Veneçuela
- Xile

Territoris dependents

- Guaiana Francesa (departament d'ultramar de França)
- Illes Malvines (sota sobirania del Regne Unit, però reclamades per l'Argentina)
- Illes de Geòrgia del Sud i Sandwich del Sud (sota sobirania del Regne Unit, però reclamades per l'Argentina) Categoria:Amèrica del Sud ja:南アメリカ ko:남아메리카 simple:South America th:ทวีปอเมริกาใต้ zh-min-nan:Lâm Bí-chiu

Surinam

El Surinam és una república sud-americana situada entre la Guyana (a l'oest) i la Guaiana Francesa (a l'est), amb l'Oceà Atlàntic al nord i Brasil al sud. Categoria:Surinam ja:スリナム ko:수리남 ms:Suriname zh-min-nan:Suriname

Veneçuela

Veneçuela és una república de la part septentrional l'Amèrica del Sud que limita al nord amb el mar Carib i amb l'oceà Atlàntic, a l'est amb Guyana, al sud amb el Brasil i a l'oest amb Colòmbia. Prop de la costa veneçolana es troben els estats caribenys d'Aruba, les Antilles Neerlandeses i Trinitat i Tobago. La capital n'és Caracas i les ciutats principals són Maracaibo, Barquisimeto, Valencia, Maracay i Ciudad Guayana.

Història

A Veneçuela, el 1522 es fundava un dels primers emplaçaments espanyols a l'Amèrica del Sud (el primer n'era Santa Marta, en el que avui és Colòmbia), i la major part del territori formava part del virregnat de Nova Granada. Parts del que ara és l'est de Veneçuela van esdevenir la Nova Andalusia. Després de diversos aixecaments fracassats, el país va independitzar-se d'Espanya el 1811 sota el lideratge del seu fill més famós, Simón Bolívar. Veneçuela va formar part de la República de la Gran Colòmbia juntament amb Colòmbia, el Panamà i l'Equador fins a 1830, quan l'estat veneçolà se'n va separar i va esdevenir una república sobirana. Per la major part del segle XIX i del segle XX la història veneçolana es va caracteritzar per la inestabilitat política, lluites polítiques i governs dictatorials. Després de la mort de Juan Vicente Gómez i la caiguda del governs autoritaris, les lluites democràtiques van obligar a l'exèrcit a retirar-se de la participació directa en la política nacional el 1958. A partir de llavors, Veneçuela ha tingut una tradició de govern democràtic, però, no sense conflictes. El 1992 el tinent militar Hugo Chávez va dirigir un cop d'estat per a remoure al president democràtic, electe dues vegades, Carlos Andrés Pérez. El cop va fracassar, i Chávez i els conspiradors van ser encarcerats per traïció. Per altra banda, el president Pérez va ser acusat i declarat culpable de corrupció. Chávez es va convertir en un personatge molt popular per la classe baixa per resisitir a un president corrupte. Va ser alliberat el 1994 per el successor de Pérez, Rafael Caldera. Chávez va guanyar les eleccions presidencials de 1998 amb el 56% dels vots com a candidat d'un nou partit polític, el Moviment Cinquena República (Movimiento V República en espanyol). Va a promoure la creació d'una nova constitució, aprovada per referèndum el 1999. Chávez va ser re-elegit el 2000 sota la nova constitució amb el 59% dels vots. Les reformes econòmiques i polítiques que ha realitzat han estat fortament criticades per la classe mitjana i la classe alta. El desembre de 2001 es van realitzar vagues generalitzades del sectors petrolier i empresarial. Després d'un breu cop d'estat 2002 l'empresari Pedro Carmona es va autoproclamar president, però, va ser obligat a renunciar després d'un moviment popular pro-Chávez i el vicepresident Diosdado Cabello es va convertir en president interí d'acord a la constitució. Chávez va ser restituït com a president 48 hores després.

Economia

El sector petrolier domina l'economia veneçolana, representant un terç del Producte Intern Brut de la nació, el 80% de les exportacions i més de la meitat de la renda del govern. Veneçuela és membre de la OPEP, de la Comunitat Andina de Nacions i del G-3. El govern de Chávez promou la integració sud-americana en oposició a la creació de l'Àrea de Lliure Comerç de les Amèriques proposada pel president dels Estats Units, George W. Bush.

Divisió administrativa

Veneçuela és una república federal composta per 23 estats, un Districte Capital, seu de la capital nacional, Caracas i les dependèncias federals (illes principalment). Veneçuela reclama el territori de la Guaiana Esquiba, que actualment pertany a la Guyana. Els estats veneçolans són: Guyana
- Amazonas
- Anzoátegui
- Apure
- Aragua
- Barinas
- Bolívar
- Carabobo
- Cojedes
- Delta Amacuro
- Falcón
- Guárico
- Lara
- Mérida
- Miranda
- Monagas
- Nueva Esparta
- Portuguesa
- Sucre
- Táchira
- Trujillo
- Vargas
- Yaracuy
- Zulia

Enllaços externs

- [http://www.goviernoenlinea.ve Pàgina del Govern], en espanyol Categoria:Veneçuela ja:ベネズエラ ko:베네수엘라 ms:Venezuela simple:Venezuela th:ประเทศเวเนซุเอลา zh-min-nan:Venezuela

Colòmbia

La República de Colòmbia és un país de l'Amèrica del Sud. La seva costa nord i nord-est és al mar Carib, limita amb Veneçuela a l'est, amb el Brasil al sud-est, amb elPerú i l'Equador al sud, i amb Panamà i l'oceà Pacífic a l'oest.

Història

Les Cultures precolombines (Cultures Daurades)

El període Preclàsic, com es conegut el lapse de temps a Colòmbia comprès entre 1200 i 1510, on es formaren les Cultures més complexes a les quals els indígenes colombians arribaren abans de la intervenció cultural espanyola. Complicades jerarquies, eficient estructura político-administrativa, monumentals ciutats, incomptables obres de art, tradicions orals e immaterials que ens revelen el nivell de desenvolupament d’aquestes veritables civilitzacions.
- Els Quimbaies Envoltats per eterns guaduals i yarums, els Quimbaies són famosos por seua habilitat de construcció amb el Bambú Guadua, la seva exquisida orfebreria i els seus valents guerrers. Aquests habitaven la regió del actual Eix Cafeter, en especial en el actual departament. del Quindío. Els Quimbaies, son els creadors de potser la més famosa peça d’or precolombí del Món: el Poporo Quimbaia (Museu del Or), i una de las més impressionants col•leccions d’Art Prehispànic: El Tresor dels Quimbaies (Museu d’ Amèrica - Madrid). Els Quimbaies, es calcula que eren casi 1.00.000, vivien en cabanyes rodones de guadua i teulats de palma. Els fogons eren públics, i eren compartits por tres o quatre famílies cada un i estaven apart en una cabanya propera a les tres cases. Els poblats eren bastant compactes, i era comú que cada poblat Quimbaia no superés tres famílies diferents, fent-se el tracte dins dels poblats molt cordial i familiar. La producció agrícola de los Quimbaies, no era tan eficient com en altres cultures, que ja coneixien i practicaven la rotació de cultius. Ells cultivaven una terra i se la deixava descansar, mentre l’any següent se n’agafava una altre, i així successivament. El seu mètode era cremar la terra, talar el que quedava en peu i llaurar-la per sembrar, lentament matant els nutrients de la terra. Encara que eren experts en fer terrasses les terres en les zones més pendents, de aquesta forma evitaven l’erosió. Però aquests mètodes de crema eren compensats amb la sembra de Bambús Guadues, que a més de ser font de fusta, conservaven molta aigua i restableixíen els nutrients de la terra. Els cultius més comuns, eren els de blat de moro, arracatxa, fríjol, fique i yuca. Els Quimbaies desenvoluparen molt la recol•lecció sistematitzada de fruites i baies, especialment les de guames, pithaies, guaiabes, advocats i caimits. Però la planta que més usaren, fou la guadua. La guadua, es un Bambú abundant en la regió del actual eix cafeter, i fou usada por els Quimbaies des de juguets, fins armes i cases. Els Quimbaies . La sal, fou una de las raons per la qual els Quimbaies no foren conquistats per pobles agressius com els Muzus i els Panzes, les fonts salades de Consota, Cori, Coinza i Caramanta foren monopolitzades per els Quimbaies, que controlaven el comerç del mineral en la zona al occident de Sistema Central. En aquestes fonts salades, el enginy Quimbaia dividia les aigües salades de les dolces i la salada portada per tubs de guadua als forns. on era evaporada i extreta. Els Quimbaies guardaven tota la sal en dipòsits especials propietat de cada família. La sal era usada tan per pagar tribut al cacic i tribus veïnes. Els Quimbaies foren de les últimes cultures en desapareixer, donç les zones que habitaven eren casi inaccessibles, rodejats a cada costat per pics nevats i amb dos taps de selva al nord o al sur. Tot i així els espanyols arrivaren, al comandament de Jorge Robledo, que havia ja conquistat el Nord d’Antioquia. Robledo primer tractà bé als Quimbaies, però desprès començà a enviar-los a les ‘’encomiendas’’ a travallar. Els Quimbaies s’hi resistiren i les tropes de espanyoles els exterminaren.
- Els Tairones Habitaren la zona més septentrional de Colòmbia, exactament a la Serra nevada de Santa Marta. Ells arribaren a un nivell de desenvolupament envejable per altres cultures colombianes, e inclòs d’altres de foranes. Els seus coneixements d’arquitectura, agricultura e hidràulica ens donen la imatge d’una nació ben estructurada, avançada, i que en comparació con algunes nacions europees, amb molts avanços en respecte a elles.
- Els Muiscas Habitaren a la zona central de Colòmbia, específicament el Altiplà Cundiboiacens foren la Cultura que més va evolucionar en el que es refereix a la administració i l’estructura político-administrativa del Estat; fins arribar a la conformació oficial de una Confederació, amb un sistema uniforme de camins, llengua, impostos, religió i lleis.
- Els Zenús En las planes dels actuals departaments de Sucre i Córdoba, existí un poble conegut com els Zenús. Els Zenús foren l’única cultura que va establir un govern centralitzat, concentrant els Zenús en grans ciutats, i no en petits poblats independents.
- Els Narinyo Habitaren el Marcís Colombià en la seva Zona Occidental, la seva orfebreria era propera als patrons artístics dels Inques. Foren exterminats per l’expedició de Sebastián de Belalcázar,
- Els Tumaco, veïns dels Narinyo, se especialitzaren en ceràmica decorada.
- Els Huitotos: Important tribu que habita encara las selves de Colòmbia.

La colonitzacíó i l'independència

Els exploradors espanyols hi varen arribar el 1510 i hi van trobar les tribus indígenes, anomenades genricament txibtxes, les quals foren esterminades o subjugades i conquerides. Els espanyols hi varen construir diversos assentaments que finalment es varen convertir en les províncies que conformaren la Nova Granada, al principi com a Capitania General i des de 1717 com a Virregnat, incloent-hi diverses províncies que havien pertangut fins aquest moment a les jurisdiccions dels virregnats de Nova Espanya i Perú. El moviment d'independència, en gran part liderat per Simón Bolívar i Francisco de Paula Santander des de 1810, finalment va tenir èxit el 1819 quan el territori ocupat pel virregnat de Nova Granada es va convertir en una república federal, la Gran Colòmbia, després de la batalla de Boyacá (7 d'agost de 1819) i el Congrés d'Angostura aquell mateix any. Les divisions cabdillistes internes varen conduir el 1830 a la separació dels departaments que componien la Gran Colòmbia: Veneçuela, Quito (actual Equador) i Cundinamarca el 1830. Cundinamarca es va anomenar Nova Granada fins al 1886, quan va prendre el seu nom actual: República de Colòmbia. Les divisions internes romanien, i de tant en tant encenien la guerra civil i van contribuir a la independència de Panamà el 1903 patrocinada pels Estats Units. El país segueix estant afectat per grups guerrillers com les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN). Aquests grups guerrillers, junt amb l'influent narcotràfic, obstaculitzen les reformes polítiques i econòmiques i comporten interrupcions de la vida pública i preocupació internacional.

Govern i política

Colòmbia és una república en què el poder executiu domina l'estructura de govern. El president, escollit junt amb el vicepresident pel vot popular per a un termini de quatre anys, funciona com a cap d'estat i com a cap del govern. El parlament bicameral de Colòmbia és el Congrés, que consisteix en el Senat, de 102 escons, i la Cambra de Representants, de 166 escons. Els membres d'ambdues cambres són decidits pel vot popular per servir en terminis de quatre anys. El sistema judicial ha experimentat reformes significatives en la dècada dels noranta.

Organització política i administrativa

right Colòmbia se subdivideix políticament i administrativament en 32 departaments i un districte capital(
- ), que depèn administrativament del departament de Cundinamarca:

- Amazones (Leticia)
- Antioquia (Medellín)
- Arauca (Arauca)
- Atlàntic (Barranquilla)
- Bogotà
-
- Bolívar (Cartagena (Colòmbia))
- Boyacá (Tunja)
- Caldas (Manizales)
- Caquetá (Florencia)
- Casanare (Yopal)
- Cauca (Popayán)
- Cesar (Valledupar)
- Chocó (Quibdo)
- Córdoba (Montería)
- Cundinamarca (Bogotà)
- Guainía (Puerto Inirida)
- Guajira (Riohacha)

- Guaviare (San José del Guaviare)
- Huila (Neiva)
- Magdalena (Santa Marta)
- Meta (Villavicencio)
- Nariño (Pasto)
- Norte de Santander (Cúcuta)
- Putumayo(Mocoa)
- Quindío (Armenia)
- Risaralda (Pereira)
- San Andrés y Providencia (Departamento) (San Andrés)
- Santander (Bucaramanga)
- Sucre (Sincelejo)
- Tolima (Ibagué)
- Valle del Cauca (Cali)
- Vaupés (Mitú)
- Vichada (Puerto Carreño)

right right

Regions geogràfiques naturals i culturals de Colòmbia

Els departaments colombians estan agrupats en les següents regions geogràfiques naturals i culturals:
- Andina
- Orinòquia
- Amazònica
- Costa Pacífica
- Insular
- Costa Nord (Enllaç extern: [http://fotoalbum.ubbi.com/fotoalbum/fotoampliada_publico.asp?Id_Foto=394373&Id_Album=8825&Pagina=11&Id_categoria=5&Id_subcategoria=31&delivery=no&Pag_Ref=2 Mapa de les regions geogràfiques naturals de Colòmbia])

Geografia

Els Andes dominen la meitat occidental de Colòmbia, i es divideixen en tres grans serralades: l'Occidental, la Central i l'Oriental. Entre les serralades, els rius Magdalena i Cauca flueixen cap a les planícies baixes al llarg de la costa caribenya. En les parts més altes de les serralades s'hi troben volcans, alguns dels quals encara són actius. El punt més alt és el Pico Cristóbal Colón a la Sierra Nevada de Santa Marta, amb una alçada de 5.775 m per sobre del nivell del mar. La part oriental de l'estat es caracteritza per terres planes, en part densament arboritzades i amb molts de rius com el Putumayo, el Yapura, el Meta i el Guaviare, que flueixen al riu Orinoco o el riu Amazones. Colòmbia també té diverses petites illes a l'oceà Atlàntic i al Pacífic. El clima local és calent al llarg d'ambdues costes i a les planícies orientals, mentre que les serres i les terres altes poden ésser bastant fredes. La ciutat més gran de Colòmbia és la seva capital, Bogotà. Altres ciutats importants són Medellín, Cali, Cartagena, Barranquilla, Ibagué, Manizales, Pasto, Cúcuta i Bucaramanga.

Economia

L'economia de Colòmbia va patir una demanda interior dèbil, pressupostos governamentals austers i una situació de seguretat difícil. El govern actual afronta desafiaments econòmics en els límits de la reforma de la pensió i la reducció de l'atur. Dos dels principals productes colombians, el petroli i el cafè, s'enfronten a un futur incert; la nova exploració petrolífera és necessària per compensar la progressiva disminució de la producció, mentre que els preus del cafè continuen molt baixos. Els problemes en la seguretat pública són una preocupació dels líders comercials colombians, que demanen progrés en les negociacions de pau del govern amb els grups insurgents. Colòmbia cerca el suport continu de la comunitat internacional per incrementar les perspectives econòmiques i de pau. Colòmbia pertany a la Comunitat Andina de Nacions i al G-3.

Demografia

La diversitat ètnica a Colòmbia és un resultat de la barreja d'amerindis indígenes, colons espanyols i esclaus africans, cosa que ha produït una mescla de mestissos (el 58%), blancs (el 20%), mulats (el 14%), negres (el 4%) i una barreja negra-ameríndia (el 3%). Avui, només aproximadament l'1% de la gent pot ser identificada com a totalment ameríndia sobre la base de llengua i costums. La religió predominant a Colòmbia és el catolicisme romà. Colòmbia és el tercer estat més poblat de l'Amèrica Llatina, després del Brasil i de Mèxic. El moviment de població rural a les àrees urbanes ha estat fort durant el segle XX. La població urbana va augmentar del 57% de la població total el 1951 a aproximadament el 74% cap al 1994. Trenta ciutats tenen una població de 100.000 habitants o més. Els nou departaments de terres baixes de l'est, que constitueixen aproximadament el 54% de l'àrea de Colòmbia, tenen menys del 3% de la població i una densitat de menys d'una persona per quilòmetre quadrat.

Cultura

- Colombians destacats
- Música de Colòmbia

Festes
Data	Nom en català	Nom local	Notes

Vegeu també

- Colombians destacats
- Comunicacions a Colòmbia
- Departaments i capitals
- Dates importants
- Idiomes
- Ciutats de Colòmbia
- Exèrcit
- Població
- Relacions estrangeres
- Bogotà
- Símbols patris
- Sistema de govern
- Transport de Colòmbia

Enllaços externs

- [http://www.gobiernoenlinea.gov.co PEC] - Portada oficial del govern
- [http://cne.presidencia.gov.co Casa de Nariño] - Lloc web oficial del president Categoria:Colòmbia ja:コロンビア ko:콜롬비아 ms:Colombia zh-min-nan:Colombia

Bolívia

La República de Bolívia és un dels dos únics estats de l’Amèrica del Sud sense sortida a l’oceà, un dels més pobres de l’Amèrica Llatina i una de les regions més altes del món. Limita al nord i a l’est amb les regions més selvàtiques del Brasil, al sud amb el Paraguai i l’Argentina, al sud-oest amb Xile i a l’oest amb el Perú. Té força població indígena (d'un 56% a un 70%) i manté reivindicacions territorials amb Xile per la franja d’Arica, que li permetria la sortida a l’oceà Pacífic.

Geografia

Orografia

Bolívia està creuada de nord a sud per dues grans serralades que formen part del plegament andí. La serralada Occidental (Cordillera Occidental) separa Bolívia de Xile i està formada per muntanyes volcàniques que superen els 6.000 m d’altitud (la més alta és el Sajama, amb 6.542 m). La serralada Reial (Cordillera Real)surt del llac Titicaca, travessa el centre del país i culmina en el volcà Illimani, amb 6.490 m d'altitud; a partir d'aquí es bifurca en les serralades Central i Oriental. Entre les serralades Occidental i Central s'alça l'Altiplà, de més de 3.600 m d'altitud. Hi ha una gran extensió de boscos, a causa de l’alta pluviositat. Aquesta regió rep el nom de yungas, al nord de la latitud de Cochabamba, i de valles, al sud. Les yungas són un espai de transició entre les serralada andina Oriental i la gran plana amazònica. Als valles la influència de l’Amazònia deixa pas a la plana del Chaco, de clima sec, que es prolonga pel Paraguai i el nord de l’Argentina. A l’est de les yungas i els valles hi ha la gran plana de l’Oriente (o dels llanos), que ocupa dos terços del país. Configura un paisatge variat amb selves tropicals al nord, sabana més cap al sud i pantans pertot arreu.

Hidrografia

Hi ha tres sistemes fluvials: el primer està constituït pels rius més grans de Bolívia, que neixen al vessant est de la serralada Oriental; el segon sistema va des del sud de la serralada Oriental cap al Riu de la Plata, i el tercer està format pels rius de l’Altiplà, que desemboquen al llac Titicaca. Els rius nord-orientals més importants són el Mamoré i el Beni, que a la seva confluència formen el Madeira, tributari de l’Amazones. En aquesta regió hi ha extenses inundacions en els mesos de febrer i març; és una àrea molt desconeguda i amb poca població. El riu sud-oriental Pilcomayo va des del sud de la serralada Central fins al riu Paraguai, del sistema del Riu de la Plata. En aquesta regió hi ha llacs, estanys i pantans. La regió de l’Altiplà, amb moltes menys pluges, forma la conca endorreica més extensa de l’Amèrica del Sud. Per una banda, hi ha el llac Titicaca, al nord. Està situat a una altitud de 3.810 m i cobreix una superfície de 8.300 km²,una tercera part de la qual pertany a Bolívia i la resta al Perú. Del Titicaca surt el riu Desaguadero, que travessa l’Altiplà de nord a sud i desemboca al segon gran llac de Bolívia, el Poopó, del qual encara surt un altre riu, el Lacajahuira, que desemboca al Salar de Coipasa. Més cap al sud-oest, prop de Xile, hi ha el llac salat més extens del país, el Salar de Uyuni.

Clima

Tot i que el país està situat al nord del tròpic de Capricorn, la diversitat de temperatures és extraordinària. Podem trobar des del clima equatorial del departament del Beni fins a les neus perpètues i les glaceres dels Andes passant pel clima continental extremat de l’altiplà, on les temperatures mitjanes són de 7ºC a 15ºC a l’estiu i inferiors a 0ºC a l’hivern. La mitjana de pluges de La Paz (la capital del país) és de 562 mm l’any. A les yungas i als valles les temperatures són molt més suaus (entre 16ºC i 19ºC) i la humitat i les precipitacions són molt altes. A la gran plana de l’Oriente la temperatura és molt alta tot l’any i sovint, cap al sud, bufa un vent fred que puja procedent de la Pampa argentina i que l’anomenen surazo. Parlant en termes generals, Bolívia té un clima Continental Sec, ja que l’estació seca és molt més llarga que la humida. La temperatura és alta i regular tot l’any, però les màximes es donen al final dels mesos secs.

Demografia

Bolívia és un dels tres països de Llatinoamèrica dels quals més de la meitat de la població és ameríndia (els altres són Guatemala i Perú). La distribució ètnica de Bolívia és 33% quítxua, 30% aimara, 25% mestís, i 12% europeu o caucàsic. Els grups amerindis pricipals són els quítxues (2,5 milions), els aimares (2 milions), els txiquitans (180.000) i guaranís (125.000). Hi ha minories de descenents d'immigrants d'Alemanya, Itàlia, Espanya i del Orient Mitjà. La població afro-boliviana és de l'1%. La capital administrativa, seu del govern, és La Paz, amb 800.000 habitants i més d'un milió i mig a l'aglomeració urbana; la constitucional, seu del Tribunal Suprem, és Sucre, amb 200.000 habitants. Altres ciutats importants són Santa Cruz de la Sierra, amb més d'un milió d'habitants; Cochabamba, amb 800.000; Oruro, amb més de 200.000, i Potosí i Tarija amb més de 100.000. La religió predominant és el catolicisme (95%), amb una petita minoria de protestants (2,3%). La població creix a un ritme anual del 2,8% i l'índex d'alfabetització és del 74,2%.

Política

És un país republicà, unitari i presidencialista. El president hi és elegit per sufragi universal directe i obligatori per a un període de quatre anys. Però si cap candidat no obté la majoria absoluta, és el Congrés Nacional el que l’ha d’elegir entre els tres més votats. majoria absoluta

Divisió administrativa

Bolívia es divideix en nou departaments, o departamentos:
- Chuquisaca
- Cochabamba
- El Beni
- La Paz
- Oruro
- Pando
- Potosí
- Santa Cruz
- Tarija Cada departament es divideix en províncies, o provincias.

Economia

El producte interior brut (PIB) bolivià del 2002 fou de 7,9 bilions de dòlars USA. El creixement econòmic és d'un 2,5% anual i la inflació fou entre el 3% i el 4% el 2002 (el 2001 va estar per sota de l'1%). Composició per sectors: primari (24%), secundari (27%), terciari (49%).

Sector primari

L’agricultura ocupa el 45,5% de la població activa. Una bona part de la producció es destina a l’autoconsum, tot i que en alguns departaments hi ha grans explotacions agrícoles i ramaderes. Els principals productes agrícoles són la fulla de coca, el blat de moro, les patates, el blat, l’arròs, l’ordi, la soja, la canya de sucre i el cafè. A l’Altiplà s’hi cultiva la quinoa, un cereal autòcton que ja cultivaven els inques. A les yungas, a part de la coca, s'h conreen tota mena de fruites tropicals i subtropicals. Als valles es produeixen cereals, alfals, préssecs, raïm i verdures. La ramaderia consta de llames i alpaques a l’Altiplà, d’ovins i bovins als valles i de bovins en grans ranxos en algun departament. La pesca té una certa importància al llac Titicaca i en alguns grans rius orientals. També hi ha certa producció forestal.

Indústria

La indústria està poc desenvolupada i es limita a la transformació de minerals, les refineries de petroli, les indústries derivades de l’agricultura i altres indústries alimentàries o tèxtils. Ocupa només el 10% de la població activa. El contraban de mercaderies brasileres, argentines i nord-americanes va ser molt important durant els anys de la inflació, així doncs, no és estrany que la població industrial disminueixi cada cop més. Categoria:Bolívia ja:ボリビア ko:볼리비아 ms:Bolivia zh-min-nan:Bolivia

Paraguai

Paraguai és un país de Sudamèrica localitzat entre les latituts 19º 18' i 27º 30' i les longituts 54º 19' i 62º 38' oest del meridià de Greenwich. És un dels dos països sudamericans sense sortida a l'oceà. El lloc més occidental del seu territori es troba a Fortín d´Esmeraldai l'extrem oriental està donat pel Salto del Guairá. Al nort el punt més extrem és el Fortín Coronel Sanchez i en el sur l'illa Talavera. Els seus límits són: Al nort amb Bolívia; al noroest, amb Brasil i al suroest i al oest amb Argentina.

Història

Els primers europeus van arribar al territori al començament del segle XVI i van fundar Asunción, el 15 d'agost, 1537. La ciutat es va convertir en la capital d'una província colonial, i va ser coneguda com la "Mare de totes les ciutats". Destaca en els segles XVII i XVIII la forta influència dels jesuïtes, amb la creació de reducciones, comunitats on els indígenes restaven protegits de les arbitrarietats dels colonitzadors. El 1717 la rebel·lió comunera va realitzar el primer crit de llibertat d'Amèrica, però van ser derrotats en la batalla de Taviti el 1721. El 1811 Paraguai va declarar-ne la independència. El segle XIX va estar marcat per l'aïllament i l'autarquia. La dictadura estatlista i militarista de Francisco Solano López, combinada amb les ambicions territorials d'Argentina i l'imperi brasiler, condueixen a la Guerra de la Triple Aliança (1864-1870), amb resultats catastròfics per a la demografia i l'economia del país. L´últim conflicte armat internacional va ser contra Bolívia de 1932 a 1939 i de la qual van sorgir els límits territorials actuals entre els dos països. El Paraguai també va sofrir nombroses guerres civils i cops d'estat durant el segle XIX i el segle XX. L'últim dictador general va ser Alfredo Stroessner, qui va ser enderrocat el 1989. Des de llavors, Paraguai ha viscut un període de democràcia, encara que la tensió política ha augmentat els anys recents. El primer president democràtic va ser Juan Carlos Wasmosy, però hi ha qui pensa que la seva política econòmica va dur al país al col·lapse financer. Actualment, ell és senador vitalici, i un home molt poderós al país.

Economia

El Paraguai té una economia de mercat on el sector informal és predominant que inclou les re-exportacions de productes de consum importats als països veïns, i les activitats de les milers de mirco-empreses i dels venedors ambulants. Donada la importància del sector informal, és difícil realitzar estimacions o mesuraments precisos de l'economia. L'economia del Paraguai, però, depèn força del Brasil, el seu veí a l'est. La major part de les importacions ingressen al país per mitjà del port de Paranaguá. La Ciudad del Este, és la tercera àrea sense impostos més gran del món després de Hong Kong i Miami. Al país es troba la pressa Itapiu, la qual és l'estructura de ciment més gran, la pressa més gran i la planta d'energia més gran del món. El 60% del Producte Intern Brut prové del comerç amb Brasil. La resta prové del comerç amb Argentina i dels altres membres del Mercosur, del qual n'és membre des de 1995.

Divisió Administrativa

El Paraguai està dividit en 17 departaments i la capital: Departaments:
- Alto Paraguay
- Alto Paraná
- Amambay
- Boquerón
- Caaguazú
- Caazapa
- Canindeyú
- Central
- Concepción
- Cordillera
- Guairá
- Itapúa
- Misiones
- Ñeembucú
- Paraguarí
- Presidente Hayes
- San Pedro

Demografia

Ètnicament, culturalment i socialment, el Paraguai té una de les poblacions més homogènies de Llatinoamèrica. Prop del 95% de la població es mestissa (descendents principalment d'espanyols i guaranís). El 75% parla espanyol i el 90% entén el guaraní; aquestes són les dues llengües oficials del país. Hi ha també descendents d'alemanys, japonesos, coreans, xinesos, àrabs i brasilers que s'hi han establert i han conservat les seves llengües. La població del Paraguai està concentrada a la capital, Asunción, i a les àrees que l'envolten. La majoria dels paraguaians són catòlics.

External Links

- [http://www.colegiosaofrancisco.com.br/novo/historia/brasil/paraguai_menu.html Guerra do Paraguai] - [http://www.colegiosaofrancisco.com.br/historia_geral.html História Geral] Categoria:Paraguai fiu-vro:Paraguay ja:パラグアイ ko:파라과이 ms:Paraguay simple:Paraguay zh-min-nan:Paraguay

Uruguai

La República Oriental de l'Uruguai és un estat de l'Amèrica del Sud situat entre els grans estats del Brasil i l'Argentina. Limita al sud-est amb l'oceà Atlàntic, al nord-est amb el Brasil, amb nord-oest amb l'Argentina i a l'oest amb el Riu de la Plata. Té una superfície d´uns 176.220 km2, dels quals el 75% són prats, i el 25% boscos. La seva població és de prop de 3.386.575 habitants, i la capital és Montevideo. Té un clima temperat amb variants de temperatura motivades pels règims de vent. Les pluges, força abundants, es reparteixen uniformement al llarg de tot l'any. Els principals recursos econòmics són l'agricultura i la ramaderia. Els recursos minerals i energètics són escassos, i les principals indústries són les del paper i el cartró, ciment i refineries de petroli. Es calcula que hi ha un grau d'analfabetisme del 2%, i que l'esperança de vida està al voltant dels 74 anys.

Història

El nom d'Uruguai prové del guaraní, la llengua del poble nadiu de la regió i significa "Riu dels ocells pintats". Els primers europeus van arribar al territori el segle XVI. Espanya i Portugal van colonitzar l'àrea, però Espanya va guanyar el control de tot el territori. La futura capital, Montevideo es va fundar al començament del segle XVIII i es va convertir en una ciutat rival per a Buenos Aires, a l'altre costat del Riu de la Plata. Però, Montevideo es convertiria en el centre militar del territori i Buenos Aires, el centre comercial. Al començament del segle XVIII, van sorgir moviments d'independència a Sud-Amèrica. El territori de la "Banda Oriental", l'antic nom de l'Uruguai, en referència a l'àrea a l'est del Riu de la Plata, va ser reclamat per l'Argentina i el Brasil. El Brasil va annexar el territori el 1821, però, Uruguai va declarar-ne la independència el 1825 i el 1828 es va convertir en un país independent. Uruguai va experimentar inestabilitat política i econòmica durant el segle XIX. Després de la Segona Guerra Mundial l'economia es va col·lapsar en diverses ocasions i el govern va començar a perdre el suport ciutadà. Els Tumamparos, un grup radical d'esquerra, va reaccionar a la crisi amb violència, la qual cosa va provocar la repressió per part del govern i la suspensió dels drets individuals. Finalment, el 1973, l'exèrcit va prendre el poder, donant inici a un període d'11 anys de dictadura militar en un país que havia estat una democràcia estable. El 1984 la democràcia va ser restaurada.

Economia

L'economia de l'Uruguai està dominada pel sector agrícola orientat a les exportacions, i per un sector industrial desenvolupat. Després de haver crescut 5% per any durant el període de 1996-1998, l'economia va ser fortament afectada per les recessions econòmiques del Brasil i l'Argentina, i la moneda es va devaluar al mateix temps que la moneda argentina. L'Uruguai és membre del Mercosur, i Montevideo n'és la seu.

Divisió administrativa

L'Uruguai està dividit en 19 departaments: Mercosur
- Artigas
- Canelones
- Cerro Largo
- Colonia
- Durazno
- Flores
- Florida
- Lavalleja
- Maldonado
- Montevideo
- Paysandú
- Río Negro
- Rivera
- Rocha
- Salto
- San José
- Soriano
- Tacuarembó
- Treinta y Tres

Demografia i religió

El 88% de la població uruguaiana és d'ascendència europea, principalment d'Espanya, i un quart de la població es d'origen italià. Els mestissos representen el 8% de la població i la població d'ascendència africana el 4%. L'Uruguai té un alt grau d'alfabetisme, el més alt de Llatinoamèrica, i la distribució de la riquesa és molt equitativa. La taxa de creixement és de las més baixes d'Amèrica i l'esperança de vida de les més altes. L'església i l'estat estan clarament separats. El 66% de la població es considera catòlica romana, el 2% és protestant, i l'1% professa la religió jueva. El 31% diu no tenir cap religió.

Enllaços externs

- [http://www.uruguay.gub.uy/ Portal del Govern Uruguaià], en castellà
- [http://www.turismo.gub.uy/index.php Ministeri de Turisme], en castellà Categoria:Uruguai fiu-vro:Uruguay ja:ウルグアイ ko:우루과이 ms:Uruguay th:ประเทศอุรุกวัย zh-min-nan:Uruguay

Amazones

- Geografia:
- Riu Amazones
- Selva Amazònica
- Quatre departaments o estats relacionats amb la Selva Amazònica.
- Amazones (Brasil)
- Amazones (Colòmbia)
- Amazones (Perú)
- Amazones (Venezuela)
- Mitologia grega: les Amazones (mitologia) són un poble llegendari de dones guerreres.
- Astronàutica: l'Amazones (satèl·lit) és un satèl·lit artificial d'Hispasat.

Brasília

Brasília és la capital del Brasil des de 1960. Està situada dins el Districte federal de Brasil, i localitzada 950 km al nord-oest de Rio de Janeiro. Brasília és una ciutat planejada, i va ser construïda en 41 mesos, començant el 1956 i finalitzant-la el 21 d'abril, 1960. La construcció de la ciutat va ser ordenada pel llavors president brasiler Juscelino Kubitschek d'orientació populista. El dissenyador principal va ser-ne Lúcio Costa, el seu principal arquitecte va ser Oscar Niemeyer i el dissenyador de paisatges i jardins va ser Roberto Burle Marx. Va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO. L'antiga capital del Brasil era Rio de Janeiro des de l'època colonial. Els recursos del país havien estat concentrats a les regions de les costes del sud de Brasil, l'àrea més desenvolupada. Encara que una raó per a constuir una nova capital va ser la necessitat d'una capital federal neutral, la raó principal va ser la necessitat de promoure el desenvolupament del territori intern del Brasil. Originalment planejada per a 500.000 habitants, avui, l'àrea metropolitana té més de 2 milions d'habitants, la qual cosa ha provocat canvis en els plans i dissenys originals.

Enllaços externs

- [http://www.df.gov.br Pàgina del Districte Federal] Categoria:Brasil Categoria:Capitals d'estats independents ja:ブラジリア ko:브라질리아

Ciutat de São Paulo

São Paulo és una ciutat del Brasil, també capital de la regió São Paulo. La ciutat és entre les més grans del món, amb un població metropolitana de prop de 20 milions d'habitants, una de les àrees metropolitanes més grans del món i la més gran d'Amèrica del Sud. São Paulo és el centre financer i industrial del país. Amèrica del Sud

Enllaços externs

- [http://www.prefeitura.sp.gov.br/portal/index.php Ajuntament de São Paulo, en portuguès]
- [http://www.catalonia.com.br/catala/ Centre de Cultura Català de São Paulo] Categoria:Brasil ja:サンパウロ市 simple:São Paulo (city)

Portugal

República Portuguesa

	Escut d'armes oficial de Portugal
(En Detall)

Lema nacional: Cap

imatge:Localització_de_Portugal.png

Idioma oficial

Portuguès,a Miranda mirandès

Superfície
- Total
- % aigua

Posició núm. 109
92.391 km2
0.5%

- Població
- Total (2004)
- Densitat

Posició núm. 75
10.524.145
114 hab/km^{2^(66è)}

Independència
- Declarada
- Reconeguda

del Regne de Lleó
1128
1143

Moneda

Euro¹

Fus horari

Gentilici

Portuguès, portuguesa

.PT

351

(¹) Abans del 1999: Escut

La República de Portugal (República Portuguesa en portuguès), o Portugal, és una república democràtica localitzada a l'oest i sud-oest de la Península Ibèrica al sud-oest d'Europa, per tant, és l'Estat més occidental del continent. Té frontera terrestre amb Espanya per el nord i l'est, i per l'Oceà Atlàntic pel sud i l'oest. A més, Portugal s'estén per diverses illes de l'Atlàntic, tals com les Açores, Madeira i Porto Santo, incloent les illes Salvatges (Ilhas Selvagens). Un ciutadà de Portugal és referit com a portuguès, però també pot rebre el nom de lus, (luso) o lusità (lusitano). El territori portuguès ha sigut testimoni durant els passats 3100 anys d'un constant fluix de civilitzacions. Fenicis, celtes, cartaginesos, romans, bàrbars i àrabs han deixat la seva empremta. Durant els segles XV i XVII Portugal va esdevenir una potència econòmica, política i cultural. Els territoris d'ultramar i colònies es van estendre per tot el globus. El nom de Portugal deriva del nom romà Portus Cale, una barreja de grec i llatí que significa "Port bonic".

Història

Emergint de la Reconquesta com escisió del regne de Lleó en 1111, i com país independent en 1143, i amb la frontera principal del seu territori gairebé sense canviar des del segle_XIII, Portugal sempre va estar lligat al mar. Des del principi, la pesca i el comerç d'ultramar han estat activitats econòmiques importants. L'interès d'Enric el Navegant en l'exploració, juntament amb alguns progressos tecnològics en la navegació, van dur a l'expansió portuguesa i a grans avenços en el seu coneixement geogràfic. Després del seu apogeu com potència mundial durant els segles XV i XVI, Portugal va perdre moltes de les seves riqueses i del seu estatus amb la destrucció de Lisboa en un terratrèmol en 1755, l'ocupació durant les guerres napoleòniques, la pèrdua de la seva colònia brasilera en 1822 i l'ocupació Espanyola de la ciutat portuguesa d'Olivença i la seva comarca (guerra de les Taronges). El 1580 la mort del rei Sebastiá, sense fills, en la batalla de'Alcazarquivir deixa el tron de Portugal vacant i ho hereta el seu cosí Felip II d'Espanya i I de Portugal, sent el primer Rei que uneix tota la Península Ibèrica en un sol Estat. El 1 de desembre de 1640 una revolta a Portugal destrona el rei Felip III de Portugal i IV d'Espanya fent tornar la independència en la jura com a rei Joan IV. Una revolució en 1910 va deposar la monarquia portuguesa, començant un període de republicanisme caòtic (Primera República); en 1926 un cop d'estat militar nacionalista va començar un període de més de cinc dècades de governs feixistes repressius, la figura principal dels quals va ser Antonio d'Oliveira Salazar. El 1974, un cop militar esquerrà i pacífic (la Revoluço dues Cravos, Revolució dels Clavells) va instal·lar un govern que va instituir àmplies reformes democràtiques. A l'any següent Portugal va concedir la independència a les seves colònies a l'Àfrica: Moçambic, Angola, Guinea Bissau, Cap Verd i Sant Tomé i Príncep i havia perdut la seva colònia de Timor Oriental a l'Àsia per una invasió indonèsia. Portugal va ingressar a la Unió Europea en 1986, mentre que altra dependència asiàtica, Macau, va ser retornada a la sobirania xinesa el 20 de desembre de 1999.

Divisió administrativa

Article principal: Subdivisions de Portugal A Portugal es mantenen diversos tipus d'organització territorial. Es basa originàriament en 308 municipis (municípios o concelhos) com a resultat d'agrupacions d'unitats poblacionals anomenades freguesias (parròquies civils, semblant a Andorra). A banda de subdivisions governamentals, persisteixen altres formes com l'organització judicial, regions turístiques, històriques o culturals.

Districtes

Tradicionalment, una organització encara utilitzada és el districte (distrito), la vigència de les quals és semblant a les províncies d'Espanya. N'hi ha 18 districtes juntament amb dues regions autònomes (regiões autónomas).
- Districte d'Aveiro
- Districte de Beja
- Districte de Braga
- Districte de Bragança
- Districte de Castelo Branco (Castell Blanc)
- Districte de Coïmbra
- Districte d'Évora
- Districte de Faro
- Districte de Guarda
- Districte de Leiria
- Districte de Lisboa
- Districte de Portalegre
- Districte de Porto
- Districte de Santarém
- Districte de Setúbal
- Districte de Viana do Castelo (Viana del Castell)
- Districte de Vila Real
- Districte de Viseu I les regions autònomes de:
- Regió Autònoma de les Açores
- Regió Autònoma de Madeira

NUTS

Posteriorment, els NUTS (Nomeclaturas de Unidades Territoriais para fins Estatísticos) designen les subregions estadístiques en que s'organitza el territori. N'hi ha de tres nivells:

NUTS I

- Portugal continental; que abarca tots els districtes i regions del territori peninsular.
- Regió Autònoma de les Açores
- Regió Autònoma de Madeira

NUTS II i III

Madeira
- Regió Nord (Norte)
- Alto Trás-os-Montes (14 municipis; 8171 km2; 223259 habitants)
- Ave (8 municipis; 1245 km2; 509969 habitants)
- Cávado (6 municipis; 1246 km2; 393064 habitants)
- Douro (19 municipis; 4110 km2; 221853 habitants)
- Entre Douro e Vouga (5 municipis; 861 km2; 276814 habitants)
- Grande Porto (5 municipis; 815 km2; 1260679 habitants)
- Minho-Lima (10 municipios; 2219 km2; 250273 habitants)
- Tâmega (15 municipis; 2621 km2; 551301 habitants)
- Regió Centre(Centro)
- Baixo Mondego (8 municipis; 2063 km2; 340342 habitants)
- Baixo Vouga (12 municipis; 1802 km2; 385725 habitants)
- Beira Interior Norte (9 municipis; 4063 km2; 115326 habitants)
- Beira Interior Sul (4 municipis; 3749 km2; 78127 habitants)
- Cova da Beira (3 municipis; 1375 km2; 93580 habitants)
- Dão-Lafões (15 municipis; 3489 km2; 286315 habitants)
- Médio Tejo (10 municipis; 2306 km2; 226070 habitants)
- Oeste (12 municipis; 2221 km2; 338711 habitants)
- Pinhal Interior Norte (14 municipis; 2617 km2; 138543 habitants)
- Pinhal Interior Sul (5 municipis; 1903 km2; 44804 habitants)
- Pinhal Litoral (5 municipis; 1746 km2; 251014 habitants)
- Serra da Estrela (3 municipis; 868 km2; 49896 habitants)
- Regió de Lisboa
- Grande Lisboa (9 municipis; 1382 km2; 1947249 habitants)
- Península de Setúbal (9 municipis; 1581 km2; 714589 habitants)
- Regió de l'Alentejo
- Alentejo Central (14 municipis; 7228 km2; 173401 habitants)
- Alentejo Litoral (5 municipis; 5303 km2; 99976 habitants)
- Alto Alentejo (15 municipis; 6248 km2; 127025 habitants)
- Baixo Alentejo (13 municipis; 8545 km2; 135105 habitants)
- Lezíria do Tejo (11 municipis; 4273 km2; 240832 habitants)
- Regió de l'Algarve
- Algarve (16 municipis; 4995 km2; 395208 habitants)
- Regió Autònoma de les Açores
- Região Autónoma dos Açores
- Regió Autònoma de Madeira
- Região Autónoma da Madeira

Àrees Urbanes

Una pròxima organització administrativa de Portugal que està en procés d'implementació és el d'àrees urbanes. Sorgeixen de la unió de municipis (concelhos). N'hi ha de tres tipus:
- Grans Àrees Metropolitanes (Grandes Áreas Metropolitanas - GAM) Amb un mínim de nou municipis i 350.000 habitants
- GAM de Lisboa
- GAM de Porto
- GAM de Minho
- GAM d'Aveiro
- GAM de Coimbra
- GAM de l'Algarve
- GAM de Viseu
- Comunitats Urbanes (Comunidades Urbanas - ComUrb) Agrupacions d'entre 150.000 i 350.000 habitants.
- Comunitats Intermunicipals (Comunidades Intermunicipais - ComInter) Agrupacions de menys de 150.000 habitants. Encara resta per decidir algunes àrees urbanes.

Geografia

Article principal: Geografia de Portugal Geografia de Portugal Les fronteres de Portugal les marquen, en bona mesura, les muntanyes i els rius. L'interior és muntanyenc i descendeix cap a les planes litorals, cultivades profusament. El punt més alt del territori portuguès és la muntanya del Pico, situada a l'illa homònima (illes Açores, que té més de 2,000 metres d'alçada. Portugal és travessat per tres grans rius, els naixement dels quals és a Espanya i la desembocadura a les ciutats principals del país. El clima portuguès varia amb l'alçada i oscil•la entre les temperatures elevades i l'ambient sec de les regions del sud i unes temperatures mitjanes més baixes amb un ambient humit a la zona nord. Les pluges són constants durant tot l'any tret del període comprès entre juliol i agost, durant el qual són pràcticament nul•les.

Ciutats Principals

Lisboa (vora 550.000 habitants - 2.300.000 habitants a la Gran Lisboa ) és la capital, la ciutat més gran del país així com el port marítim principal. Va ser la Capital Europea de la Cultura al 1994 i la seu de l'Exposició Internacional de 1998, al'EXPO 98". Altres ciutats importants són les de Porto, (vora 260.000 habitants - 1.000.300 mil habitants al Gran Porto) la segona ciutat i port marítim, Coimbra (vora de 105.000), centre important a nivell industrial i universitari, i la Vila Nova de Gaia (que forma part del Gran Porto), vora 300.000 habitants. Faro, Évora, Braga i Aveiro són pols regionals importants.

Economia

Article principal: Economia de Portugal Des de l'1 de gener de 1998 l'Euro (EUR). L'1 de gener de 2002, els bitllets i les monedes d'euro van substituir l'Escut (PTE). La taxa de conversió és d'1 Euro = 200,482 escuts.

Demografia

Article principal: Demografia de Portugal La població portuguesa és una combinació de diversos elements ètnics, els ibers, els romans, els visigots i, més avant, els àrabs. Portugal, inclosos els arxipèlags de les Açores i de Madeira té una població estimada en 9,865,114 persones, amb una densitat de 107 persones per quilòmetre quadrat. L'idioma oficial, emprat per gairebé tota la població, és el portuguès. El Mirandès és oficial en certes comarques del nord-est. Categoria:Portugal Categoria:Unió Europea als:Portugal ja:ポルトガル ko:포르투갈 ms:Portugal simple:Portugal th:สาธารณรัฐโปรตุเกส zh-min-nan:Portugal

1800

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XVIII ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XVIII ko:1800년 ms:1800

Portugal

República Portuguesa

	Escut d'armes oficial de Portugal
(En Detall)

Lema nacional: Cap

imatge:Localització_de_Portugal.png

Idioma oficial

Portuguès,a Miranda mirandès

Superfície
- Total
- % aigua

Posició núm. 109
92.391 km2
0.5%

- Població
- Total (2004)
- Densitat

Posició núm. 75
10.524.145
114 hab/km^{2^(66è)}

Independència
- Declarada
- Reconeguda

del Regne de Lleó
1128
1143

Moneda

Euro¹

Fus horari

Gentilici

Portuguès, portuguesa

.PT

351

(¹) Abans del 1999: Escut

Història

Divisió administrativa

Districtes

NUTS

Posteriorment, els NUTS (Nomeclaturas de Unidades Territoriais para fins Estatísticos) designen les subregions estadístiques en que s'organitza el territori. N'hi ha de tres nivells:

NUTS I

- Portugal continental; que abarca tots els districtes i regions del territori peninsular.
- Regió Autònoma de les Açores
- Regió Autònoma de Madeira