:: wikimiki.org ::
| Cardona |
Cardona
:Pel que fa al llinatge dels Cardona, vegeu Cardona (llinatge).
Cardona (llinatge)]]
Cardona és un municipi català de la comarca del Bages.
Categoria:Bages
Enllaços externs
- [http://www.guiamanresa.com/guia/bages/municipis/cardona.htm Guia de Cardona]
Categoria:Bages
GentiliciEls gentilicis són els noms amb què designem les persones i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble...). Acostumen a tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu. Bàsicament equivalen a natural de, relatiu o pertanyent a, habitant de.
N'hi ha que són pròpiament derivats, amb sufixos, i d'altres que no.
Les diferents variants s'apliquen a uns o altres noms geogràfics per raons de fonètica morfològica o de tradició idiomàtica. Així, en català, la formació de gentilici és gramaticalment impredictible ja que qualsevol radical de lloc pot seleccionar qualsevol de les formes establertes per formar un gentilici.
Les formes de sufixos més productius per a formar gentilicis són:
- -à, -ana
- Andorra: andorrà, andorrana (andorrans, andorranes).
- València: valencià, valenciana (valencians, valencianes).
- Manresa: manresà, manresana (manresans, manresanes).
- -í, -ina
- Cervera: cerverí, cerverina (cerverins, cerverines).
- Barcelona: barceloní, barcelonina (barcelonins, barcelonines).
- Alacant: alacantí, alacantina (alacantins, alacantines).
- -enc, -enca
- Eivissa: eivissenc, eivissenca (eivissencs, eivissenques).
- Terrassa: terrassenc, terrassenca (terrassencs, terrassenques).
- Penedès: penedesenc, penedesenca (penedesencs, penedesenques).
- -ès, -esa
- Maó: maonès, maonesa (maonesos, maoneses).
- Perpinyà: perpinyanès, perpinyanesa (perpinyanesos, perpinyaneses).
- Ripoll: ripollès, ripollesa (ripollesos, ripolleses).
- -ut, -uda (-uts, -udes). Exemples:
- Biar: biarut, biaruda (biaruts, biarudes).
- Castalla: castellut, castelluda (castelluts, castelludes).
- Benilloba: benillobut, benillobuda (benillobuts, benillobudes).
- -er, -era (-ers, -eres). Exemples:
- Agost: agoster, agostera (agosters, agosteres).
- Sa Pobla: pobler, poblera (poblers, pobleres).
- Ibi: ibier, ibiera (ibiers, ibieres).
Altres sufixos:
- -tà, -tana (-tans, -tanes). Exemples:
- Xiva: xivatà, xivatana (xivatans, xivatanes).
- Lleida: lleidatà, lleidatana (lleidatans, lleidatanes).
- la Pobla de Segur: poblatà, poblatana (poblatans, poblatanes).
- -ic, -ica (-ics, -iques). Exemple:
- Sóller: solleric, sollerica (sollerics, solleriques).
- -aire (-aires). Exemple:
- Canet de Rosselló: canetaire (canetaires).
En cada cas s'ha de triar el que ens resulti més adequat fonèticament, i moltes vegades és només qüestió de tradició el fet que s'usi una forma o una altra.
Nocions ortogràfiques
No és propi de l'ortografia catalana escriure amb majúscula els gentilicis. Potser per influència de l'anglès trobem freqüentment casos incorrectes de l'ús de les majúscules.
gentilicis d'habitants de l'univers
Mercuri : Mercurià.
Venus: Venusià.
Terra: Terrícola.
Lluna: Selenita.
Mart: Marcià.
Júpiter: Jupiterià.
Saturn: Saturnià.
Neptú: Neptunià.
Plutó: Plutonià.
Nota: De manera genèrica podem dir extraterrestres.
Categoria:Lingüística
2004
- Any internacional de commemoració de la lluita contra l'esclavatge i la seva abolició.
- 400 aniversari de l'arribada dels francesos a Amèrica del Nord.
Esdeveniments
:PAÏSOS CATALANS
- 28 de gener - Barcelona: el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, accepta la renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira al càrrec de conseller en cap, arran de les converses mantingudes a Perpinyà amb dirigents d'ETA; continua, però, sent conseller sense cartera.
- 2 de febrer - Barcelona: Josep-Lluís Carod-Rovira dimiteix de conseller sense cartera al govern de la Generalitat de Catalunya.
- 5 de febrer - S'estrena un curtmetratge de Dalí
- 20 de març - Països Catalans: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del país.
- 9 de maig - Barcelona: S'inaugura el Fòrum Universal de les Cultures del 2004.
- 20 d'octubre s'ha creat l'Eurorregió de l'Arc Mediterrani.
- 21 d'octubre - Dagoll Dagom torna a representar l'obra Mar i Cel.
- 23 d'octubre - La Selecció Catalana d'Hockey guanya el mundial B del mateix esport. És la primera vegada que la selecció catalana competeix a nivell internacional.
- 24 d'octubre - La selecció catalana d'hoquei fa història amb la conquesta del Mundial B.
- 27 d'octubre aquests dies, fruit d'una labor molt llarga, ha aparegut al Monestir de Montserrat un papir de les obres d' Homer, del segle III.
- 21 de setembre -Terratrèmol de 4,2 graus de l'escala de Richter a Ripoll.
- 26 de novembre - Fresno (Califòrnia) El Congrés anual de la Federació Internacional de Patinatge (FIRS) accepta una apelació de la Federació Espanyola d'Hockey, que demana la inadminisió de la Federació Catalana.
:MÓN
- gener - Mart: hi fracassa la sonda Beagle; la sonda Spirit, en canvi, aconsegueix aterrar i transmetre dades des del planeta.
- 2 de gener - la sonda Stardust recull pols d'un cometa.
- 3 de gener : El vol 604 de la Flash Airlines s'espatlla a la Mar Roja ; 148 morts.
- 4 de gener : Mikheil Saakachvili emporta les eleccions presidencials a Georgia.
- 8 de gener : El creuer Queen Elizabeth II és oficialment batejat.
- 10 de gener - la sonda Spirit llesta per iniciar l'exploració del planeta Mart.
- 10 de gener - El PSOE proposa crear una Agència Tributària per cada Comunitat Autònoma.
- 11 de gener - el PSOE proposa que hi hagi un ordinador per cada dos alumnes des de els 8 anys.
- 13 de gener : Un aparell de l'Uzbekistan Airways s'estavella prop de Tachkent, provocant 37 morts.
- 19 de gener : Dissolució de les Corts Espanyoles per poder convocar eleccions el 14 de març de 2004.
- 23 de gener : La sonda europea Mars Express aporta la prova de que hi ha aigua en forma de glaç en el planeta Mart.
- 6 de febrer : atemptats terroristes en el metro de Moscou ; 43 morts.
- 13 de febrer : Funerals nacionals de Claude Ryan, cap del partit liberal del Quebec de 1978 a 1982, a la basílica de Notre-Dame de Montreal.
- 18 de febrer : Un tren de mercaderíes explota a l'Iran, provocant la mort de 320 persones.
- 20 de febrer : Els conservadors guanyen les eleccions al parlament iranià.
- 24 de febrer : Terratrèmol de 6,5 sobre l'escala de Richter al nord del Marroc ; 517 morts.
- 2 de març : John Kerry serà el candidat demòcrata a les eleccions presidencials americanes de novembre.
- 11 de març - Madrid (Espanya): un atemptat terrorista d'Al-Qaida, amb una sèrie de bombes col·locades en diversos trens que s'acostaven a l'estació d'Atocha, hi fa 202 morts i 1.400 ferits.
- 14 de març - Eleccions al Parlament espanyol. Els socialistes són la força més votada. Enllaç extern: [http://www.elec_gen04.mir.es/ Resultats de las eleccions]
- 14 de març : Vladimir Putine és reescollit president de Rússia.
- 20 de març - món: es fan manifestacions multitudinàries en contra de l'ocupació de l'Iraq a les principals ciutats del món occidental.
- 27 de març - Miami (la Florida, EUA): el Comitè Central de la Federació Internacional d'Esports de Patinatge (FIRS) accepta provisionalment com a membre la selecció catalana de Patinatge; tot i que, el 25 de novembre del 2004, aquest mateix comitè no ratificarà aquest acord a Fresno (Califòrnia).
- 28 de març : Onada vermella a França en les eleccions regionals : 21 regions sobre 22 passen o es mantenen a l'esquerra.
- 29 de març : Es prohibeix fumar en els bars d'Irlanda.
- 5 d'abril : Inici de la visita oficial de la reina d'Anglaterra a França.
- 7 d'abril : Rwanda, commemoracions en el món del 10è aniversari de l'inici del genocidi de 1994. L'ONU declarava aquest any « Dia internacional de reflexió sobre el genocidi a Rwanda el 1994 ».
- 23 d'abril : Tancament a Creutzwald de l'última mina de carbó francesa.
- 25 d'abril : Un referèndum a Chipre respatlla la reunificació de l'illa. El nord turc estava a favor, el sud no ho estava.
- 28 d'abril : La premsa revela la pràctica de tortures i humiliacions a les presons iraquianes per part dels soldat nord-americans. Publicació de fotos de la presó d'Abu Ghraib que provoquen un escàndol.
- 29 d'abril: A Mali, Ahmed Mohamed ag Hamani és escollit primer ministre.
- 1 de maig : Ampliació de l'unió Europea de deu països nous :(Chipre, Estonia, Hungría, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República txèca, Eslovàquia, Eslovènia).
4 de maig : Eclipse total de lluna.
- 6 de maig : Últim episodi de la sèrie de televisió Friends emesa a la televisió nord-americana.
- 17 de maig. L'estat americà de Massachusetts legalitza el matrimoni homosexual.
- 23 de maig : Horst Köhler escollit president federal d'Alemània. Pren possessió de les seves funcions el dia 1 de juliol següent.
- 5 de juny : Mor Ronald Reagan ex-president dels Estats Units, actor, i presentador de ràdio i televisió, i després polític del Partit Republicà.
- 5 de juny : La jugadora de tennis russa Anastazia Myskina guanya la 74ena edició del torneig del Roland-Garros.
- 6 de juny : El jugador de tennis argentí Gaston Gaudio s'emporta el torneig del Roland-Garros.
- 13 de juny - Eleccions al Parlament Europeu. Enllaç extern: [http://www.elec_gen04.mir.es/ Resultat de les eleccions al Parlament Europeu]
- 18 de juny : Acord entre els caps d'estat per una constitució europea.
- 28 de juny : Eleccions federals al Canadà. El partit liberal és reelegit, però queda en minoria a la cambra dels comuns. .
- 30 de juny : La sonda Cassini-Huygens travessa els anells de Saturn i envia les primeres imatges.
- 1 de juliol : Ha mort l'actor Marlon Brando als 80 anys a Los Angeles.
- 4 de juliol : Grècia guanya l'Eurocopa 2004. En la final venç la selecció amfitriona Portugal per 1-0.
- 20 de juliol : a Bèlgica, Anne-Marie Lizin és escollida presidenta del Senat i esdevè la primera dona a ocupar aquest lloc.
- 30 juliol : Forta exploció de gas a Ghislenghien, Bèlgica, que provoca la mort a 21 persones i queden ferides unes 120.
- 21 de juliol : Stephen Hawking perd una aposta, quan reconeix que John Preskill tenia raó quan dubtà de la seva teoria dels forats negres. Havien apostat una enciclopèdia pel que guanyàs.
- 13 d'agost : l'huracà Charley mata 27 persones a Florida, 4 a Cuba i una persona a Jamaica.
- 13 d'agost: Obertura dels XXVIII Jocs Olímpics d'estiu a Atenes; els primers del segle XXI
- 31 d'agost : Dos atacs suïcides reivindicats per Hamas a Beersheeva, Israel, causen 16 morts i 80 ferits.
- 31 d'agost : Atac suïcida txetxè en el metro de Moscou fent 10 morts i 60 ferits.
- 1 de setembre : Presa en hostatge d'un miler de nens a una escola de Beslan, a Ossètia del Nord.
- 3 de setembre : Asalt confús de les forces russes de seguretat a l'escola de Beslan; es compten més de 335 morts.
- 3 de setembre : L'huracà Frances fa 10 morts a Florida.
- 7 de setembre : L'huracà Ivan fa 37 morts a Grenada, 5 a Veneçuela i 4 a la República Domninicana. Els danys materials són quantiosos.
- 18 de setembre : la tempesta tropical Jeanne arrassa Haití. Tres díes desprès el recompte no definitiu és de 700 morts i 1000 desapareguts.
- 5 d'octubre : es declara un incendi a bord del submarí canadenc NCSM Chicoutimi; 1 mort.
- 8 d'octubre : L'hostatge anglès Kenneth Bigley és decapitat pels seus carcellers a l'Irak.
- Doble atemptat amb cotxe trampa a Taba, Egipte, lloc de vacances de nombrosos israelians ; 34 morts.
- 9 d'octubre : Primeres eleccions democràtiques al Afganistan.
- 24 d'octubre : Brasil, nova potència espacial desprès d'aconseguir el seu primer llançament espacial.
- 25 d'octubre: la repressió d'una manifestació a Tailàndia provoca 68 morts.
- La nit entre el 27 i el 28 d'octubre hi hagué un eclipsi de Lluna.
- 29 d'octubre : Firma a Roma del tractat de Roma 2004, per una constitució per Europa.
- 31 d'octubre : Tabaré Vázquez és escollit President de l'Uruguay. És una victòria històrica per l'esquerra.
- 2 de novembre : el president dels Estats Units George Walker Bush és escollit per un segon terme de quatre anys.
- 6 de novembre : atac a l'armada de Costa d'Ivori sobre una posició de l'armada francesa causant 9 morts. Els francesos repliquen liquidant les forces aèries i antiaèries de l'armada ivoriana.
- 7 de novembre : a l'Irak, atac de gran envergadura contra la ciutat de fallujah.
- 11 de novembre :
- Barcelona: el Parlament de Catalunya aprova, una proposició no de llei que demana al Govern espanyol "respecte" a les decisions de les federacions esportives, dies abans de la cita de Fresno (Califòrnia), on s'haurà de decidir sobre el reconeixement de la selecció catalana d'hoquei.
- Mort de Yasser Arafat a Clamart, a prop de París, a 3 h 30 minuts. Hi estava hospitalitzat desde el 29 d'octubre.
- La Lituània ratifica el Tractat de Roma de 2004.
- 13 de novembre : desprès de 6 díes de combat, els americans prenen el control de Fallujah.
- 16 de novembre - La Viquipèdia en català arriba a 10.000 articles!
- 21 de novembre : eleccions presidencials controvertides a Ucraïna.
- 27 de novembre - Guadalajara (Mèxic): Pasqual Maragall hi inaugura la Fira del Llibre que, sota els auspicis de l'Institut Ramon Llull, té la cultura catalana com a convidada d'honor; la visitaran unes 450.000 persones.
- 14 de desembre : inauguració del viaducte de Millau, el més alt del món. Construït per Eiffage, disenyat per Norman Foster.
- 20 de desembre : L'Hungría aprova el tractat de Roma 2004.
- 22 de desembre : alliberament dels dos hostages i periodistes francesos Georges Malbrunot i Christian Chesnot, detinguts a l'Irak desde feia 124 díes.
- 26 de desembre : un terratrèmol de magnitud 9,0 de l'escala de Richter, l'epicentre del qual se situava al llarg de l'illa indonèsia de Sumatra provoca un tsunami causant la mort de més de 250 000 persones a l'Oceà Índic.
- 26 de desembre : Víktor Yuchtchenko guanya les eleccions presidencials a Ucraïna.
- 26 de desembre : Un equip d'especialistes francesos d'hematologia va publicar a la web de la revista Nature Biotechnology, haver aconseguit per primera vegada, fabricar in vitro grans quantitats de globus vermells humans a la vegada madurs i funcionals.
Naixements
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques
:PAÏSOS CATALANS
- 13 de gener - Joan Reventós, politic català, fundador del PSC i ex-president del Parlament de Catalunya.
- 2 de febrer - Molins de Rei (el Baix Llobregat): Josep Maria Madorell, ninotaire català.
- 17 de febrer: José López Portillo, antic president de Mèxic.
- 5 de març : Joan Riudavets Moll, degà de l'humanitat.
- 6 de març - es Migjorn Gran (Menorca): Joan Riudavets i Moll, l'home més vell del món en el moment de la seva mort als 114 anys d'edat.
- 20 de juliol : Antonio Gades, ballarí.
- 2 de setembre - Barcelona: Joan Oró, bioquímic.
:MÓN
- 2 de gener : Paul Hopkins, jugador de baseball de la MLB.
- 3 de gener : Thomas George Jones, futbolista del Galles i Everton.
- 5 de gener : Charles Dumas, atletisme, USA, a 66 anys.
- 7 de gener : Piotr Kowalski, escultor.
- 9 de gener : Norberto Bobbio, filòsof.
- 10 de gener : Spalding Gray, actor
- 10 de gener : Alexandra Ripley, escriptor
- 14 de gener : Joaquín Nin-Culmell, compositor
- 14 de gener : Uta Hagen, 84 anys, actriu
- 14 de gener : Mike Goliat, jugador de baseball de la MLB, mort a 78 anys.
- 17 de gener : Noble Willingham, actor
- 22 de gener : Ticky Holgado, comedià
- 22 de gener : Milt Bernhart, jazzman
- 22 de gener : Ann Miller, ballarina i actriu
- 24 de gener : Raquel Revuelta, actriu
- 29 de gener : James Saunders, actor
- 30 de gener : José Alvaro Morais, realitzador
- 1 de febrer : Ally McLeod jugador de futbol d'Escòcia.
- 2 de febrer : Alan Bullock, historiador
- 5 de febrer : Zang Kejia, poeta
- 13 de febrer : Janusz Kulig, pilot de rally.
- 14 de febrer - Rimini (Itàlia): Marco Pantani, ciclista italià.
- 17 de febrer : José López Portillo, president de Mèxic entre 1976 i 1982.
- 17 de febrer: Shirley Strickland, atleta australiana
- 25 de febrer : Paul Berval, actor
- 26 de febrer : Boris Trajkovski, president de la República de Macedònia, mort en un accident d'avió.
- 2 de març : Mercedes McCambridge, 85 anys, actriu
- 6 de març: John Pople, premi Nobel de Química.
- 7 de març : Paul Winfield, 63 anys, actor
- 18 de març : Guillermo Rivas, 72 anys, actor
- 20 de març : Princesa Juliana, 94 anys, reina dels Països Baixos de 1948 a 1980.
- 20 de març : Edward G. Zubler, 79 anys, químic.
- 26 de març : Jan Sterling, 82 anys, actriu.
- 28 de març - Suïssa: Peter Ustinov, cineasta britànic d'origen rus.
- 1 d'abril : Carrie Snodgress, 57 anys, actriu
- 5 d'abril : Austin Willis, 86 anys, actor
- 12 d'abril : Frankie Narvaez, Puerto Rico boxejador
- 12 d'abril - Espartinas (Sevilla, Andalusia, Espanya): Juan Valderrama Blanca, conegut com Juanito Valderrama, cantaor andalús.
- 3 de maig : Darrell Johnson, jugador de baseball de la MLB
- 3 de maig : Anthony Ainley, 71 anys, actor
- 7 de maig : Alexandre Minkowski, metge
- 9 de maig : Alan King, 76 anys, actor
- 14 de maig : Anna Lee, 91 anys, actriu
- 14 de maig : Jesus Gil y Gil, 71 anys, antic president del club de futbol Atletico de Madrid
- 15 de maig : Bruno Baiao, 19 anys, futbol, Portugal
- 15 de maig : Marius Constant, compositor de música
- 16 de maig : Marika Rökk, 90 anys, actriu
- 17 de maig :
- Tony Randall, 84 anys, actor.
- 18 de maig :
- Elvin Jones, batería de jazz, havent tocat molt de temps amb John Coltrane.
- 19 de maig : Mary Dresselhuys, 97 anys, actriu
- 28 de maig: Umberto Agnelli, president de la FIAT.
- 4 de juny :
- Nino Manfredi, comedià, italià.
- 5 de juny: Ronald Reagan, president dels EEUU.
- 6 de juny :
- Necdet Mahfi Ayral, 96 anys, actor.
- Robert Lees, 91 anys, escenarista.
- 10 de juny : Ray Charles, jazzman, nord-americà.
- 18 de juny : André Gillois, escriptor, francès.
- 28 de juny :
- Georges de Caunes, 85 anys, home de televisió i periodista, francès.
- Marcel Jullian, presentador de televisió, francès.
- 1 de juliol - Los Angeles (EEUU): Marlon Brando, actor de cinema nord-americà.
- 6 de juliol : Thomas Klestil, president austríac.
- 11 de juliol : Dorothy Hart, 82 anys, actriu
- 17 de juliol : Lucien Leduc, 85 anys, jugador de futbol, França.
- 23 de juliol - Madrid: Carmina Ordóñez, coneguda per la premsa rosa.
- 29 de juliol: Francis Crick, cientific, descobridor de l'estructura de l'ADN.
- 18 d'agost : Ha mort a Ojai, Califòrnia mentre dormia Elmer Bernstein, compositor de música pel cine, i la televisió.
- 4 de setembre : Alfonso Ford, basket USA
- 5 de setembre : Fritha Goodey, 31 anys, actriu
- 6 de setembre : Elly Annie Schneider, 90 anys, actriu
- 7 de setembre : Samira Bellil, feminista
- 8 de setembre : Raymond Marcellin, ministrefrancès.
- 8 de setembre - Matías Prats, periodista
espanyol i gran aficionat als bous.
- 11 de novembre - Yasser Arafat, president (ra'is) de l'Autoritat Palestina.
- 11 de setembre : Petros VII, patriarca
- 13 setembre : Margaret Kelly, fundadora
- 14 setembre : Ove Sprogøe, 84 anys, actriu
- 16 setembre : Dolly Rathebe, cantant de jazz
- 18 setembre : Russ Meyer, 82 anys, realitzador
- 19 setembre : Eddie Adams, fotograf
- 23 setembre : Yang Huanyi, última chinesa parlant del nushu
- 24 setembre : Raja Ramanna, científic
- 28 setembre : Christl Cranz-Borchers, 90 anys, ski, Alemània
- 29 setembre : Richard Sainct, 34 anys, Moto, França, mort al rally d'Egipte.
- 29 setembre : Jean-Pierre Blanc, polític francès.
- 30 setembre : Ignatius Wolfington, 84 anys, Actor
- 30 setembre : Gamini Fonseka, 68 anys, actor
- 3 d'octubre : Janet Leigh, 77 anys, actriu.
- 4 d'octubre : Gordon Cooper, astronauta
- 4 d'octubre : Willy Guhl, decorador
- 5 d'octubre : Rodney Dangerfield, 82 anys, actor
- 11 d'octubre : Fernand Sabino, escriptor
- 11 d'octubre : Maxime Faget, enginyer de la Nasa
- 17 d'octubre : Julius Harris, 81 anys, actor.
- 17 d'octubre : Brice Pelman, escriptor
- 18 d'octubre : Michel Gillibert, home polític.
- 23 d'octubre : George Silk, fotograf
- 23 d'octubre : Bill Nicholson, futbolista del Regne Unit.
- 27 d'octubre : Serginho, futbolista del Brasil.
- 29 d'octubre : Alice Montagu-Douglas-Scott, duquesa de Glucester
- 2 de novembre : Theo van Gogh, 47 anys, realitzador holandès.
- 2 de novembre : Zayed ben Sultan al-Nahyan, president dels Emirats àrabs units.
- 2 de novembre : Gerry Knetemann, ciclista
- 7 de novembre : Howard Keel, actor
- 9 de novembre : Emlyn Hughes, futbolista del Liverpool F.C i de l'Anglaterra.
- 11 de novembre : Yasser Arafat, home polític palestí.
- 16 de novembre : Margaret Hassan, humanitària
- 17 de novembre : Mikael Ljungberg, 34 anys, Lluita
- 19 de novembre : John Vane, guanyador del Premi Nobel de psicologia o medecina en 1982.
- 1 de desembre : Fathi Arafat, 67 anys, germà de Yasser Arafat.
- 1 de desembre : El príncep Bernhard dels Països Baixos, vidu de l'exreina Juliana i pare de la reina Beatrix.
- 2 de desembre : Alicia Markova, ballarina
- 3 de desembre : Josef Schwammberger, nazi
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI
----
Un any abans / Un any després
categoria:Segle XXI
als:2004
ja:2004年
ko:2004년
ms:2004
roa-rup:2004
simple:2004
th:พ.ศ. 2547
zh-min-nan:2004 nî
SuperfícieAquest article tracta de la superfície com a concepte matemàtic; vegeu àrea sobre la mesura de superfícies.
----
En matemàtica, una superfície és una varietat diferenciable en dues dimensions. En l'espai tridimensional, les superfícies tenen sentit com a fronteres entre objectes tridimensionals sòlids. Alguns tipus de superfícies amb diferents propietats matemàtiques són:
- pla
- esfera
- superfície cònica
- superfície cilíndrica
Parlar de la superfície d'un objecte fluïd, com una gota de pluja o una bombolla de sabó, es una idealització. Per parlar de la superfície d'un floc de neu, que té una estructura molt intricada, s'ha d'anar més enllà de la simple definició matemàtica. Per conèixer la natura de superfícies reals consulteu tensió superficial, química superficial i energia superficial.
Articles relacionats
- Llistat de països per superfície
Enllaços externs
- [http://xahlee.org/surface/gallery.html Galeria de superfícies matemàtiques] (en anglès)
Categoria:Geometria
Categoria:Matemàtiques
ja:表面
Densitat de poblacióLa densitat de població es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible, però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre d' articles per unitat d'àrea.
Definició de la densitat de població
D'acord amb la definició que s'ha donat, la densitat de població depèn de l'escala de l’àrea de mostreig utilitzada. Això fa que sigui difícil de definir-la com una funció continua. Suposant que modelem els individus o objectes de la població com a punts discrets, la densitat de població oscil•larà cap amunt o cap avall a mida que el límit de l’àrea de mostreig passa per sobre d'aquests punts. Per evitar això, es podrien modelar els individus com a objectes amb extensió finita, però això també portaria problemes, sobretot si l'escala de l’àrea de mostreig es semblant a l’extensió dels individus.
Normalment, el que es fa es considerar la densitat de població com a quantitat fractal, que depèn de l'escala.
Densitat de població en biologia
La densitat de població es una mesura habitual en biologia, sobretot en ecologia. Es pot utilitzar, entre d'altres coses, per determinar en quins llocs una espècie pot estar en perill d’extinció. Cal tenir en compte, però, que la densitat de població òptima depèn molt de l’espècie i de l'ecosistema en consideració.
Densitat de població humana
Per humans, la densitat de població és el nombre de persones per unitat d'àrea (això pot incloure o no llacs, rius i embassaments). També es pot expressar respecte la unitat d’àrea habitable, productiva (o potencialment productiva), o cultivable. S'expressa sovint com a nombre de persones per quilòmetre quadrat o per hectàrea.
Les densitats de població es poden calcular per ciutats, regions, estats o per tot el món. La densitat de població humana a la Terra és de 42 persones per km², però és molt variable segons els països i regions.
Els països (o unitats administrativament autònomes) més densament poblats són:
- Macau
- Mònaco
- Hong Kong
- Singapur
- Gibraltar
Tots aquests són estats molt petits i molt urbanitzats. El país gran amb més densitat de població és Bangladesh, amb 134 milions d'habitants i una densitat de 900 persones per km². A Europa, els Països Baixos són l'estat gran més densament poblat amb gairebé 400 persones/km².
En contrast, hi ha grans àrees del planeta (l'Antàrtida, els grans deserts, etc.) pràcticament despoblades, amb densitats de població molt properes a zero.
Categoria:Demografia
Categoria:Sociologia
Categoria:Ecologia
als:Bevölkerungsdichte
ja:人口密度
th:ความหนาแน่นประชากร
zh-min-nan:Jîn-kháu bi̍t-tō·
AltitudL’altitud és la distància vertical d'un objecte respecte d'un punt d'origen donat, considerat com nivell zero. En termes geogràfics, com a nivell zero es pren el nivell absolut del mar.
En aviació, el terme altitud s'utiliza per a descriure l'elevació sobre el nivell mitjà del mar], a diferència de l'altura que es refereix a l'elevació sobre un punt de referència de la superfície; i el nivell de vol que és l'elevació segons la pressió estàndar mitjana, mesurada amb un altímetre.
A l'Europa continental, a gairebé tota Iberoamèrica i en altres països del món, l'altitud es mesura en metres. A Amèrica del Nord i el Regne Unit, generalment es mesura en peus (1 peu = 0,3048 metres). En aviació, generalment s'utilizen els peus a tot el món.
Termes relacionats
- Alçada - Quan es parla de persones
- Altura - Terme aplicat en geometria, geografia i acústica
Enllaços externs
- [http://www.heavens-above.com/countries.asp Altitud de les ciutats del món]
Categoria:Cartografia
ja:高さ
simple:Height
MetreEl metre (m) és la unitat de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures. Es defineix com la longitud del camí que recorre la llum en un interval de temps de 1/299.792.458 segons.
Múltiples
Es poden utilitzar prefixos per anomenar múltiples o subdivisions del metre. Per exemple:
- quilòmetre (km) = 1000 m
- decàmetre (dc) = 10 m (rarament usat)
- centímetre (cm) = 1/100 m
- mil·límetre (mm) = 1/1000 m
- micròmetre (µm) = 1 milionesima de m
- nanòmetre (nm) = 10-9 m
També existeixen altres unitats relacionades amb el metre;
- àngstrom (Å) = 10-10 m
Història
El metre va ser definit el 1791 per l'Acadèmia Francesa de Ciències com a la deumilionèsima part del quadrant d'un meridià terrestre; concretament, la distància a través de la superfície de la Terra des del Pol Nord fins a l'Equador passant pel meridià de París. El científic nord-català François Aragó va ser un dels membres de l'expedició que va completar les mesures que van permetre establir aquesta primera definició. Aquestes mesures es van dur a terme en una primera fase entre Dunkerque i Barcelona. En concret, el meridià de París arriba al mar a la platja d'Ocata, al Masnou. En una segona fase les mesures es van prolongar fins a les Illes Balears, entre els anys 1806 i 1808. En esclatar la guerra del Francès François Aragó va evitar el linxament gràcies al seu coneixement del català. Els expedicionaris es van refugiar a la presó del castell de Bellver i no van poder tornar a França fins un any més tard. El 1795, França va adoptar el metre com a unitat oficial de longitud.
El 1889, l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures va redefinir el metre com la distància entre dues línies marcades en una barra de Platí-Iridi que es guardava a Sevres.
El 1960 la Conferència General de Pesos i Mesures va definir el metre com a 1650763,73 vegades la longitud d'ona en el buit d'una línia d'emissió determinada del criptó-86. Finalment, el 1983 es va establir la definició actual (longitud recorreguda per la llum en el buit en un temps de 1/299.792.458 segons). Aquesta definició té els següents avantatges:
- Com que la velocitat de la llum en el buit és una constant física fonamental, aquesta definició és independent de qualsevol objecte material de referència.
- En principi, es pot mesurar amb gran precisió.
Categoria:Unitats del SI
Categoria:Unitats de longitud
ja:メートル
ko:미터
ms:Meter
simple:Metre
th:เมตร
Catalunya
Catalunya, anomenada tradicionalment Principat de Catalunya, és un territori històric situat a la costa nord-est de la península Ibèrica dividit administrativament en dos territoris: la Comunitat Autònoma de Catalunya a Espanya i la Catalunya Nord a França. Hom, quan parla de Catalunya actualment, es refereix sobretot al territori sota l'administració de la Generalitat de Catalunya, que és l'únic que duu aquest nom com a oficial.
Per altra banda, diferents territoris del que avui es coneix com a Franja de Ponent han format part en successius moments històrics tant del Principat de Catalunya, com actualment, d'Aragó.
Política i Administració
El territori històric de Catalunya està dividit en la Catalunya Nord, o Catalunya del Nord, (administrada per França des del Tractat dels Pirineus, de 1659) i la Catalunya del Sud (administrada pel regne d'Espanya des del Decret de Nova Planta, de 1716).
- La Catalunya del Sud és formada una de les comunitats autònomes d'Espanya, anomenada també Catalunya. Les institucions de govern d'aquesta constitueixen la Generalitat de Catalunya. Aquest territori es troba dividit administrativament en províncies (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) i subdividit en comarques. Les llengües oficials son el català i el castellà, i també l'aranès (occità) a la Vall d'Aran.
- En canvi, administrativament, la Catalunya del Nord constitueix, juntament amb la comarca occitana de la Fenolleda, un simple departament de l'estat francès (Pirineus Orientals, el núm. 66).
Ciutats
- Catalunya:
- Barcelona capital de la comunitat autònoma, i de la província del mateix nom.
- Girona, Lleida, Tarragona (altres capitals de província)
- Olot, Sabadell, Terrassa, Reus, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet.
- Catalunya del Nord:
- Perpinyà, capital del departament.
- Prada de Conflent
Geografia
Prada de Conflent
- Límits: al nord amb Andorra i França (Occitània), al sud amb el País Valencià, a l'est amb la mar Mediterrània i a l'oest amb l'Aragó. Les coordenades dels seus extrems són 3º 19' 59,94 de longitud est per a l'extrem oriental, 0º 9' 41,69 de longitud est per a l'extrem occidental, 42º 51' 45,97 de latitud nord per a l'extrem septentrional i 40º 31' 27,56 de latitud nord per a l'extrem meridional.
- Sistemes muntanyosos:
- Pirineus, amb el Canigó i la Pica d'Estats, de 3143 metres d'altitud, el cim mes alt de Catalunya.
- Montserrat, Montseny
- Maestrat
- Rius principals
- Tet
- Fluvià
- Ter
- Llobregat
- Foix
- Francolí
- Gaià
- Ebre, i els seus afluents la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, Segre, Valira.
Història
Aquests són els principals fets de la història de Catalunya (vegeu Història de Catalunya per una exposició més completa).
Edat Mitjana
Formació de Catalunya
La formació de l'Imperi Carolingi (768-814) és l'origen de la Marca Hispànica, que després serà Catalunya, territoris de frontera de caràcter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independència militar i jurídica.
El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es recupera Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagorça, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Perelada i Rosselló.
El 897 és la data mítica de l'inici de la unificació territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, Guifré I el Pelós, donat que reuní els comtats d'Urgell i Cerdanya (870-897) i de Barcelona i Girona (878-879). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran hereditaris, primer pas vers la independència.
Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona (947-992), nét de Guifré, patirà la destrucció de Barcelona per part d'Almansor el 985. Demanà l'ajut del vassallatge al rei franc, però no el rebrà. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet demanà la renovació del vassallatge a canvi de protecció (maig del 987), Borrell II no contestarà mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, però a la pràctica representà la independència "de facto" de Catalunya respecte els francs.
Durant els segles X a XII, el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos mètodes la resta de comtats i el comte de Barcelona es declara prínceps de la jerarquia nobiliària.
El 1258, en el Tractat de Corbeil entre Lluís IX de França i representants de Jaume I, Jaume I renuncia als territoris d’Occitània, excepte Montpeller, a canvi d'una renúncia més teòrica que una altra cosa sobre els hipotètics drets que pogués tenir sobre Catalunya com a hereu dels carolingis. És la independència política reconeguda oficialment, tard, quan ja Catalunya bastia un imperi i feia 3 segles que funcionava autònomament.
Dins de la Corona d'Aragó
1137: Unió dinàstica amb la Corona d'Aragó: en unir-se en matrimoni Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II (el monjo). Peronella tenia un any en ser promesa.
segles XIII i XIV: conquesta de Mallorca i València, expansió pel Mediterrani
Edat Moderna
segles XV i XVI: unió dinàstica amb Castella (inicialment el 1492, definitivament el 1714)
segle XVII: Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus (1659) i divisió de Catalunya entre França i Espanya
segle XVIII: Guerra de Successió i Decret de Nova Planta. Pèrdua de les llibertats nacionals.
Edat Contemporània
segle XIX: Catalunya és pionera de la industrialització a Espanya.
segle XX:
- Mancomunitat de Catalunya
- Segona República Espanyola, i Estatut d'Autonomia de 1932.
- XXXX comentari sobre situació Cat del N durant 2a guerra Mundial ?? XXX
- Guerra Civil Espanyola
- Dictadura de Franco
- Transició democràtica espanyola i Estatut d'Autonomia de 1979.
- Espanya, i amb ella Catalunya Sud, va entrar en la Comunitat Econòmica Europea (precedent de la Unió Europea) el 1986. Catalunya Nord ja hi havia entrat amb França com a membre fundador.
Pàgines que s'hi relacionen
- Bandera catalana
- Comunitat autònoma de Catalunya
- Catalunya del nord
- Comarques de Catalunya
- Embassaments de Catalunya
- Els Segadors
- Història de Catalunya
- Indumentària tradicional
- Llengua catalana
- Marca Hispànica
- Rius de Catalunya
- Zones humides
Enllaços externs
- [http://flickr.com/groups/catalunya/ Imatges de Catalunya]
- [http://www.idescat.net/ Idescat.net] - Lloc web de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya)
Categoria:Catalunya
ja:カタルーニャ州
simple:Catalonia
zh-min-nan:Catalunya
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya. La seva capital és Manresa, té 35 municipis, i inclou dues subcomarques el Moianès i el Lluçanès.
És una comarca amb indústria minera amb explotacions de potassa a Súria i a Sallent, i amb moltes colònies tèxtils al llarg del Llobregat i alguna al Cardener, els dos rius que reguen la comarca.
Quant a cultius, hi predomina el cultiu de secà; la vinya, els cereals i les oliveres.
Limita al nord amb el Berguedà; a l'est amb l'Osona; al sud amb el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat; al sudoest amb l'Anoia, i al oest amb el Solsonès.
Enllaços externs
- [http://www.ccbages.org/ Lloc oficial del Consell Comarcal del Bages]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=2&V1=07&PDF=FALSE&VOK=Confirmar Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://pie.xtec.es/satis/ac/llegenda/disseny.htm Llegendes del Bages]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p03.mapa_comarques?via=1&codcoma=8100750006&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.manresa.ca Actualitat a Manresa]
- [http://www.guiamanresa.com/guia/bages/municipis/index.htm Guia dels Municips dels Bages i de la Catalunya Central]
Categoria:Bages
Categoria:BagesCategoria:Comarques de Catalunya
Categoria:BagesCategoria:Comarques de Catalunya CesenaCesena (in der Antike Caesena) ist eine Stadt in der italienischen Region Emilia-Romagna, südlich von Ravenna und westlich von Rimini, am Fluss Savio mit (Juli 2004) 93.110 Einwohnern, und eine der beiden Hauptstädte der Provinz Forlì-Cesena. Die Stadt liegt am Fuß der Apenninen, rund 15 Kilometer von der Adria entfernt.
Cesena ist der Geburtsort der Päpste Pius VI. und Pius VII.. Pius VIII. schließlich war hier Bischof, weshalb sich Cesena die "Stadt der drei Päpste" nennt.
Cesena war ursprünglich eine umbrische Stadt und wurde im 3. Jahrhundert v. Chr. von den Römern übernommen. Sie war Garnisonsstadt mit strategischer Bedeutung, die in den Kriegen zwischen Marius und Sulla zerstört wurde. Plinius der Ältere erwähnt die Weine Cesenas wegen ihrer Qualität.
Cesena lag auf der Grenze zwischen dem Exarchat Ravenna und der Lombardei. Es wurde von den fränkischen Eroberern 754 dem Papst geschenkt, wechselte in der Folge zwischen den Päpsten und dem Erzbischof von Ravenna, war 1183 bis 1198 sogar Stadtrepublik, und lange ein Streitpunkt zwischen den Kaisern und den Päpsten. Zeitweise war es ein päpstliches Lehen in Händen der Malatesta, zeitweise wurde es von Rom direkt regiert. Die heldenhafte Verteidigung der Stadt durch Cia, die Ehefrau des Herrn von Forlì, gegen die Belagerung durch päpstlichen Truppen 1357 war letztlich erfolglos. Die kleine Stadt erhob sich 1377 erneut, wurde diesmal durch die Truppen des Condottiere John Hawkswood unter dem Kommando von Robert, Kardinal von Genf, dem späteren Gegenpapst Clemens VII., zurückerobert, der als päpstlicher Legat Gregors XI. die Ermordung Tausender Zivilisten befahl, eine Gräueltat vor dem Hintergrund der zeitgenössischen Regeln der Kriegsführung, die später mit der Bezeichnung "Blutbad von Cesena" versehen wurde, und ihm den Beinamen "Schlächter von Cesena" einbrachte.
In der Folgezeit, von 1379 bis 1465, erholte sich die Stadt und blühte auf, wiederum unter der Herrschaft der Malatesta, die die Burg über der Stadt (genannt "Rocca Malatestina") wiederaufbauten. Die "Biblioteca Malatestiana" in der Nähe der Burg mit einer Reihe von wertvollen Manuskripten ist ein gutes Beispiel einer Renaissance-Bibliothek.
Söhne und Töchter der Stadt
- Marietta Alboni, Opernsängerin
- Nicoletta Braschi, italienische Schauspielerin
- Romoaldo Braschi-Onesti, italienischer Kardinal
- Michael von Cesena, italienischer Theologe
- Pius VI., Papst von 1775 bis 1799
- Pius VII., Papst von 1800 bis 1823
Weblinks
- [http://www.comune.cesena.fc.it Homepage von Cesena (italienisch)]
- [http://www.comune.cesena.fc.it/cesena/turismo/lacittaEng.asp Geschichte Cesenas und Informationen auf Englisch]
- [http://poseidon.csr.unibo.it/ain/general.htm Informationen über Cesena auf Englisch]
- [http://www.hostkingdom.net/rome.html Detaillierte Übersicht zu Cesenas Herrschern]
Kategorie:Ort in der Emilia-Romagna
ja:チェゼーナ
bielizna erotyczna dog breeders cytaty Bramy garaowe jednorki bandyta
|
|
|
|
