:: wikimiki.org ::

Comarca

Comarca

En general, una comarca és una extensió de territori reduïda, que te una certa unitat degut a les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els municipis que la formen. Als Països Catalans, la comarca s'utilitza com a forma d'organitzacio territorial. Actualment, n'hi ha quaranta-una a la comunitat autònoma de Catalunya, organitzades a partir de la divisió comarcal de 1936, tot i que hi ha en projecte fer-ne més. Al País Valencià el nom oficial que reben les comarques és "Delimitacions Territorials Homologades de 2ª Categoria". També n'hi ha a la Catalunya Nord (5 comarques), al País Valencià (34) i a la Franja de Ponent (4).

Enllaços

- Comarques del País Valencià
- Comarques de Catalunya
- Comarques de la Catalunya Nord
- Comarques de Múrcia
- Comarques de la Franja de Ponent Categoria:Geografia

Història

La història és el camp de coneixement que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis escrits. Es contraposa a la prehistòria, que és la disciplina que estudia el passat humà previ a l'aparició de l'escriptura. També s'anomena història el passat humà mateix narrat per la disciplina històrica. En un sentit més general, el terme Història també es pot utilitzar per designar la Informació sobre el passat (per exemple, Història Natural, o Història Geològica de la Terra).

Etimologia

El terme català "història" prové del llatí historia, que significa "narrativa, relat", i aquest del grec antic ἱστορία historía, que significa "un aprenentatge o coneixement per investigació, història, registres o narrativa", del verb ἱστορεῖν historeîn "investigar," i aquest derivat de ἵστωρ hístōr "savi", "testimoni" o "jutge".

Classificació d'història

Termes cronològics

- època
- mil·lenni
- segle
- dècada
- any

Ciències auxiliars de la Història

La història fa servir ciències auxiliars per obtenir les dades que elabora. Aquestes en són algunes:
- Arqueologia
- Biografia
- Genealogia
- Heràldica
- Historiografia
- Numismàtica
- Vexil·lologia

Vegeu també

- Esdeveniments classificats segons el dia de l'any Categoria:Història fiu-vro:Aolugu ja:歴史 ko:역사 ms:Sejarah simple:History th:ประวัติศาสตร์ zh-min-nan:Le̍k-sú

Municipi

Un municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i l'element primari de participació ciutadana en els assumptes públics. El municipi gaudeix d'autonomia, té personalitat jurídica i plena capacitat per l'exercici de les funcions públiques que té encomanades, per a representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per a gestionar els serveis públics la titularitat dels quals assumeixen. Està format per;
- El Terme municipal, àmbit territorial on l’Ajuntament exerceix les seves competències.
- Els veïns o habitants, persones residents en el municipi i que així consti en el padró municipal d'habitants
- La Organització municipal, el conjunt de persones i béns ordenats per a la consecució dels objectius que es proposen. A l'antiga Roma, un municipium era una ciutat lliure que era governada amb les seves propies lleis, tot i que els seus ciutadans, gaudien del drets de la ciudadania romana. En l'actualitat, la majoria dels països recullen el municipi com l'entitat local bàsica d'organització. Per exemple, a Catalunya, els municipis venen regulats per la Llei Reguladora de les Bases del Regimen local (LRBRL, llei 7/1985, de 2 d'abril) i la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (LMRLC, decret legislatiu 2/2003, de 22 d'abril). Categoria:Geografia

Comunitat autònoma de Catalunya

Comunitat Autònoma de Catalunya

	Escut oficial de Catalunya
En detall	En detall

imatge:ccaa-catalonia.png

Capital

Barcelona

Llengües oficials

Català i castellà
A la Vall d'Aran, també l'aranès.

Àrea
- total
- % d'Espanya

6a comunitat en àrea
31.930/km²
6,3%

Població
- Total (2004)
- % d'Espanya
- Densitat

2a d'Espanya
6.813.319
15,7%
213,38/km²

Gentilici

català/catalana

Estatut d'Autonomia

22 de desembre de 1979

ISO 3166-2

Representació a les Corts espanyoles
Congrés
Senat

47 diputats
23 senadors (16 escollits per sufragi universal i 7 designats pel Parlament de Catalunya)

President de la Generalitat de Catalunya

Pasqual Maragall i Mira (PSC)

Generalitat de Catalunya

Catalunya és una de les comunitats autònomes d'Espanya. Situada al nord-est de la Península, comprèn la majoria del territori històric de Catalunya, a excepció de la Catalunya del Nord, sota administració francesa.

Administració i política

La llei fonamental de Catalunya és l'Estatut. D'acord amb aquest, les competències principals del govern de Catalunya són en l'àmbit de:
- l'educació
- la sanitat
- la cultura El finançament de la Generalitat, regulat per l'Estatut i la LOFCA, és a càrrec del govern espanyol. El Govern és part integrant de la Generalitat de Catalunya. La capital i seu del Govern és la ciutat de Barcelona. El President de la Generalitat entre 1980 i 2003 ha estat Jordi Pujol i Soley, de Convergència i Unió. Des del 16 de desembre de 2003, el president és Pasqual Maragall. Catalunya està dividida administrativament en quatre províncies, l'òrgan rector de les quals és la Diputació.
- Província de Barcelona
- Província de Girona
- Província de Lleida
- Província de Tarragona Les capitals de província són les poblacions del mateix nom: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. A més, Catalunya està dividida oficialment en 41 comarques, regulades per llei del Parlament.

Llengua

La llengua pròpia de Catalunya és el català. Tant el català com el castellà, llengua oficial de l'Estat espanyol, són oficials en tot el territori. L'aranès, varietat de l'occità, és a més llengua oficial a la Vall d'Aran.

Història

Catalunya va gaudir d'una autonomia durant la Segona República Espanyola, fins que va ser abolida pel règim franquista (vegeu: Estatut de 1932). Després de la transició democràtica espanyola, i l'aprovació de l'Estatut de 1979, Catalunya tornà a gaudir d'autonomia. Vegeu Història de Catalunya per una història més completa.

Geografia

Catalunya té una superfície aproximada de 32.000km² i una població de prop de set milions d'habitants. Limita al nord amb Andorra i l'Estat francès, a l'oest amb l'Aragó, al sud amb el País Valencià i a l'est amb la mar Mediterrània.

Demografia

Segons les dades estadístiques oficials, la població de Catalunya a finals de 2004 era de 6.813.316 habitants, el 15,8 % del total de la població espanyola i amb un tant per cent de persones d'origen de fora de l'estat espanyol del 6,8%.

Economia

Comunitat de tradició industrial, el creixement mig anual 1995-2004 en termes reals de l'economia catalana fou inferior al de la mitjana espanyola. Segons les mateixes fonts oficials, Catalunya era a finals de l'any 2003 en el cinquè lloc del rànquing de comunitats espanyoles segons el PIB per càpita en Paritats de Poder Adquisitiu, diversos punts per sota de les comunitats de Madrid, Navarra, País Basc i Illes Balears, que encapçalaven, en aquest ordre, la llista. Tradicionalment, la balança fiscal catalana és deficitària en benefici de la solidaritat interterritorial espanyola. La indústria, el turisme i els serveis són els principals sectors econòmics de Catalunya.

Enllaços externs

- [http://www.gencat.net/ Pàgina de la Generalitat de Catalunya]
- [http://wikisource.org/wiki/Estatut_d%27autonomia_del_1979 Estatut d'Autonomia del 1979]
- [http://www.idescat.net/ Institut d'Estadística de Catalunya] Informació estadística detallada de Catalunya Categoria:Catalunya ja:カタルーニャ州 ko:카탈루냐 zh-min-nan:Catalunya

Divisió comarcal de 1936

La divisió comarcal del 1936 fou una divisió territorial administrativa del Principat de Catalunya establerta per decret per la Generalitat l'any 1936 que dividia la Comunitat Autònoma de Catalunya en 38 comarques i 9 supercomarques o vegueries (Reus, Tarragona, Tortosa, Manresa, Barcelona, Vic, Girona, Tremp i Lleida). La divisió es va aprovar a partir dels estudis fets per la ponència creada ad hoc el 1932, formada, entre altres, per Pau Vila, Antoni Rovira i Virgili, Josep Iglésies, etc. L'any 1939 fou abolida pel règim franquista, però al 1987 fou reestablerta per llei per la Generalitat. L'any 1988 es van crear tres comarques noves (Alta Ribagorça, Pla de l'Estany i Pla d'Urgell) i l'any 1990 es van reubicar alguns municipis en una altra comarca. L'any 2000 un equip format, entre altres, per Miquel Roca i Jesús Burgueño van proposar de crear alguna comarca més: el Moianès (capital: Moià), la Vall de Camprodon (capital: Camprodon), la Selva Marítima (o Marina) (capital: Blanes), l'Alta Segarra (capital: Calaf) i el Segre Mitjà (capital: Ponts), a més de dividir el Baix Llobregat en dos (la part nord amb capital a Martorell). Tots els casos són antigues reivindicacions comarcals. Encara J. Burgueño, l'any 2003, proposava de crear també el Lluçanès (capital: Prats de Lluçanès), la Vall de Ribes (capital: Ribes de Freser), la Ribera de Sió (capital: Agramunt), la Baixa Segarra (capital: Santa Coloma de Queralt) i una tercera comarca vallesana amb centre a Sant Celoni, a més de canvis de límits (les Garrigues, el Ripollès, etc.). Categoria:Geografia de Catalunya

País Valencià

El País Valencià és el territori de l'històric Regne de València creat al segle XIII com a causa de la colonització feudal de catalans i aragonesos, fonamentalment i per aquest ordre, dels regnes de taifes islàmics de València i Dénia. La seua cohesió territorial, però, no arribaria fins a l'any 1304 quan és definitivament i expressament consolidada a la Sentència Arbitral de Torrelles, entre els reis Jaume II el Just d'Aragó, i Ferran IV de Castella. Situat a l'Est de la Península Ibèrica, entre els rius Sénia i un poc més enllà del Segura, té una delimitació terrestre de 840 km de longitud, i té 518 km de longitud de costa amb la mar Mediterrània, on es troben les illes de Nova Tabarca i les Columbretes, d'administració valenciana. La seua posició geogràfica és 40º 47' a l'extrem nord, 37º 51' a l'extrem sud, 0º 31' E a l'extrem oriental, i 1º 32' W a l'extrem occidental. Políticament, a l'actualitat és una comunitat autònoma d'Espanya des de l'any 1982, any en què es va aprovar l'Estatut d'Autonomia, amb el nom oficial de Comunitat Valenciana. Per tant, administrativament limita a l'Oest amb Castella-La Manxa i l'Aragó, al Sud amb Múrcia, i al Nord amb Catalunya. Hi viuen més de 4,5 milions de persones, encara que la xifra és molt superior si comptabilitzem els habitants de segona residència d'altres països d'Europa i els immigrants no censats. Així, les ciutats amb més de 100.000 hab. són València (785.732 hab.), Alacant (310.330 hab.), Elx (209.439 hab.), i Castelló de la Plana (163.088 hab.).

Història

:Article principal Història del País Valencià. La història del País Valencià és principalment vinculada amb la fundació del Regne de València: a l'any 1233 el rei Jaume el Conqueridor enceta la conquesta dels territoris marcats per tres segles de presència sarraïna: els regnes taifa de Balansiya, Dénia, i Múrcia. Tot just fundat el regne, si bé hi roman la població tagarina, inicialment majoritària, es fèren repoblacions cristianes d'origen català i aragonés, fonamentalment. Aquestos cristians reestructuraren l'economia i organitzaren el territori al voltant de les viles amb representació a les Corts Valencianes. Provist d'un estatus políticament independent amb els Furs de València, la societat valenciana desenvolupa la seua identitat privativa tot i compartir rei, cultura, i llengua amb els territoris hispànics de la Corona d'Aragó. Després d'una període d'opulència al llarg del Segle d'Or propiciada per l'expansinó mediterrània de la Corona d'Aragó al segle XV, el regne es veu sotmés a una presió cada vegada més creixent del centralisme castellà. Després de diversos conflictes socials, el país finalment cedeix pels Decrets de Nova Planta en 1707, amb què es desmantela el Regne derogant els seus furs, hom passa formar part del Regne d'Espanya assimilant-lo a la legislació castellana, i se'l priva d'autonomia, llengua, i cultura pròpies. Durant el segle XIX el País Valencià amplia les árees d'agricultura, sobretot relacionades amb el conreu de del raïm, l'arrós, els tarongers, i l'ametller. El pas cap la indústria el situarà en el quart lloc d'Espanya fins l'actualitat. A principis del segle XX la societat valenciana reivindica l'autogovern del País Valencià i, després d'un primer intent durant la Segona República Espanyola i després d'un període de totalitarisme de 1939 a 1975, finalment disposa d'autonomia en 1977 durant la Transició Espanyola, Durant la segona meitat d'aquest segle sorgeix un nou sector econòmic que pràcticament substitueix el lloc de l'agricultura quant al nivell d'ingressos econòmics, el turisme. Amb l'aprovació del seu Estatut en 1982 recupera el seu govern propi, la Generalitat Valenciana, que n'assegura l'administració.

Llengua

Generalitat Valenciana).]] Per a més informació, vegeu l'article principal de llengua valenciana El valencià, en el domini lingüístic del qual també s'anomena català a altres territoris dels Països Catalans, és reconegut com a idioma oficial a l’Estatut d'Autonomia, i com a llengua pròpia segons la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià de 1983. Com totes les variants d'una llengua, té uns trets lingüístics diferencials, i la seua evolució des de l'Edat Mitjana ha estat -en molts aspectes- més conservadora que, per exemple, a Catalunya. Actualment existeixen al País Valencià dues zones de predomini lingüístic: el valencià i el castellà. Històricament, des de la colonització feudal medieval, el valencià va ser la llengua majoritària a tot el país, gràcies a una lleugera majoria en el nombre de colons procedents de Catalunya. L’excepció van ser les comarques amb frontera amb Aragó (Racó, Alt Millars, Alt Palància i Serrans), on els colons aragonesos van ser majoritaris i van implantar el castellà. La resta de les comarques castellanoparlants actuals (Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, i alguns municipis del Vinalopó) son producte de la repoblació amb castellans del segle XVII, després de l'expulsió del moriscos, ja que estes comarques van ser de majoria andalusina des del segle XIII fins al XVII. La comarca del Baix Segura patí un procés de substitució lingüística del castellà pel català que s'assolí al segle XVII després d'una epidèmia de pesta negra, en 1648, que afectà a la població anterior valencianoparlant. La comarca de la Plana d'Utiel, com el municipi de Villena, no pertanyien fins al segle XIX al País Valencià, i són de parla i cultura castellanes. El Regne de València, per tant, no va ser a l'Edat Mitjana un país amb dualitat lingüística valencià/castellà, com actualment, sinó que les dues llengües que majoritàriament es parlaven eren el valencià i l'àrab, a excepció de les comarques de parla castellana a la frontera amb Aragó. Avui dia, a les grans ciutats de les comarques històricament valencianoparlants (i a qualsevol part del territori, si bé de forma no tan acusada), la presència del català és cada vegada menor, a causa del procés de minorització d'aquesta llengua que s'hi pateix en favor del castellà, en bona mesura per falta de recolzament polític. Aquest procés s'ha vist agreujat els primers anys del segle XXI, amb la gran immigració que ha suposat, en poc menys de 5 anys, almenys mig milió d'habitants més, de parla castellana original (provinents de la resta de l'Estat Espanyol o Amèrica del Sud), o d'altres indrets i que només aprenen el castellà. Existeix una varietat dialectal en cadascuna de les regions del País Valencià. Així, a les Comarques del Nord es considerada zona de transició lingüística i es troben els dialectes tortosí, tortosí-sud, i castellonenc; a les Comarques del Xúquer es parla el valencià apitxat, el dialecte parlat al "cap i casal"; a les Comarques Centrals i a la Marina Baixa es parla el valencià meridional, la varietat més utilitzada pels valenciano-parlants, en termes demogràfics; i, per últim, a les Comarques del Sud (excepte la Marina Baixa) es parla el valencià alacantí, un dialecte fortament castellanitzat, potser, a causa de la històrica substitució lingüística del Baix Segura.

Divisió administrativa

Baix Segura El País Valencià deixà de ser un Estat administrativament i jurídicament independent després de la Batalla d'Almansa a l'any 1707 quan passà sota administració castellana por derecho de conquista segons els Decrets de Nova Planta de Felip V de Borbó, excloent la localitat Cabdet de les delimitacions del regne conquerit.

Províncies

Per raons polítiques, al segle XIX l'administració espanyola intentà seccesionar infructuosament el territori entre la província d'Alacant, per una banda, i les de València i de Castelló per altra, afegint a la primera les províncies espanyoles de Múrcia i Albacete per a crear un sud-est espanyol, i a la segona Terol i Conca per a crear un llevant espanyol. Finalment, en la divisió provincial espanyola aprovada per les Corts de Cadis en 1833, el País es divideix en les províncies d'Alacant, Castelló, i València. Aquesta divisió només segueix criteris homogenis d'extensió territorial i demogràfica respecte a Espanya, i no criteris històrics, sociològics o lingüístics. Posteriorment s'hi afegiren les poblacions castellanes de Villena i Saix a la província d'Alacant, i de la comarca de la Plana d'Utiel a la província de València, i aquesta divisió provincial roman sense canvis fins a l'actualitat.

Comarques i regions

Per altra banda, al País Valencià existeix una molt arrelada tradició de comarcalisme, si bé la divisió comarcal actual, basada en la proposta de delimitació de Joan Soler i Riber al 1970, difereix de la divisió comarcal tradicional, descrita per Emili Beüt al 1937. No obstant açò, l'agrupació de les comarques en quatre regions proposada per Joan Soler no va rebre suport polític en la creació de la comunitat autònoma valenciana a l'any 1982, i se'ls va superditar a la divisió provincial espanyola preexistent. Aquestes regions es tractaven d'agrupacions comarcals segons criteris històrics, lingüístics, i socio-econòmics. Per últim, a l'any 1999 es crea el [http://www.comarquescentrals.com Consorci de les Comarques Centrals] del País Valencià amb l'objectiu d'assolir una quarta província espanyola, del qual s'hi afegeix una cinquena regió valenciana. Regions del País Valencià:
- Comarques del Nord.
- Comarques de l'Interior.
- Comarques del Túria-Xúquer.
- Comarques Centrals.
- Comarques del Sud. Per a més informació vegeu les comarques oficials, el llistat de municipis, o l'article sobre l'història de la comarcalització del País Valencià.

Geografia

El relleu

Ve configurat per les muntanyes del nord, que pertanyen al Sistema Ibèric, les serres meridionals del Sistema Bètic i les serres, altiplans i planures centrals. Al Maestrat s'hi troba la muntanya més emblemàtica del país, la Penyagolosa, de 1.813 m. d'altura, considerada popularment com la més elevada, però aquest honor en realitat li correspon al Calderón, al Racó d'Ademús, que s'enlaira fins els 1.839 m; també al Racó trobem el Gavilán (1.747 m), La Cruz de los Tres Reinos (1.555 m) i el Tortajada (1.541 m). Per no fer exhaustiva la relació i anomenar només els pics amb més de 1.500 m citarem, en terres de La Marina, l'Aitana (1558 m). El litoral alterna penya-segats com la Serra d'Irta, els de la Vila Joiosa o la Serra Gelada amb aiguamolls i maresmes, com ara la Ribera de Cabanes, l'Albufereta d'Orpesa, les Albuferes de València i Elx, les llacunes de Torrevella i la Mata, esdevingudes salines, o la marjal de Pego; grans cordons de platges de sorra, des de Benicàssim fins Almenara, des de Puçol fins a la Marina i importants formacions de dunes com el Saler de València o les de Guardamar.

Hidrografia

Només trobem dos grans rius: el Segura i el Xúquer, ambdós al.lòctons, com també ho són el Millars i el Túria. Tots quatre naixen a la serralada ibèrica. Els autòctons es caracteritzen per ser rius curts, que naixen a les serres properes a la costa i, per tant, tenen una gran pendent. Al nord hi ha el riu Sénia, límit amb Catalunya, el Cèrvol, el Cervera i el Palància. Al sud el riu Serpis, també anomenat riu d'Alcoi, el Gorgos, l'Algar, l'Amadorio, el Montnegre, la Rambla de les Ovelles i el Vinalopó.

Economia

Vegeu l'article principal d'Economia del País Valencià. El País Valencià conforma un territori llargarut, amb una orografia muntanyosa i irregular que ha dificultat històricament les comunicacions i l'aprofitament del sòl, i només l'eix litoral ha facilitat la connexió amb Europa. Amb un clima mediterrani i un règim de pluges escasses, els recursos naturals del País Valencià són minsos pel que fa als minerals. En recursos hídrics hi ha una demanda d'aigua superior a l'oferta, i aquest desequilibri és especialment greu a les comarques del sud del país, que es resol de moment amb restriccions i amb l'explotació d'aqüífers subterranis. En l'any 2002 el País Valencià va generar el 10'5% del PIB estatal, el 12% de les exportacions espanyoles i la taxa d'atur es va situar en el 10'5%. En recursos humans la taxa d'activitat del País Valencià va assolir l'any 2002 el 56'8%, per bé que les diferències per gènere son força acusades. El model empresarial valencià característic són la PIME, principalment de caire familiar, si bé hi han algune smultinacionals. Malgrat la greu crisi econòmica entre 1973 i 1985, actualment és la segona autonomia exportadora de l'Estat, amb un 12%.

Demografia

La demografia del País Valencià tradicionalment es concentrava en localitats i zones de conreu a la vora dels rius més importants (Xúquer, Túria, Segura, Vinalopó), així com a poblacions importants costaneres amb ports, segons les activitats agrícoles o comercials. Les poblacions més importants solien ser, més antigament, Sagunt o Dénia, durant gran part de la seua història, València, Xàtiva, Oriola, Alacant, Elx, Gandia o Vila-real i, més recentment, Alzira i Castelló de la Plana. D'aquesta distribució tradicional, originada per les característiques orogràfiques i la possibilitat de l'agricultura de regadiu, es deriva que, encara actualment, la densitat de població és major en les comarques centrals i del sud i menor en les comarques del Nord i de l'interior. També afectà a la demografia (i és potser l'excepció a la distribució esmentada) la gran activitat industrial o de productes derivats de l'agricultura, durant el segle XX, a ciutats no costaneres com ara Alcoi, Elda, Novelda, Ontinyent, Petrer, Villena i la Vall d'Uixó. En els darrers anys, s'ha accentuat la concentració en les grans capitals i les seues localitats de les àrees metropolitanes (destacant-ne Torrent, Mislata, Paterna, Burjassot, Sant Vicent del Raspeig, etc.) i, molt especialment, en pobles i ciutats costaneres. Així, poblacions tradicionalment menudes, (com ara Benidorm o Torrevella) han patit un increment poblacional molt remarcable (encara més remarcable durant les estacions càlides de l'any) degut fonamentalment a les migracions generades pel turisme. Podríem dir, per tant, que la demografia del País Valencia hui dia és ja clarament majoritàriament urbana, amb gran influència de migracions degudes al turisme i migracions estacionals de segona residència, i amb una clara tendència cap a les poblacions costaneres. Vegeu: Llistat de municipis valencians per població

Diada nacional

- 9 d'octubre: Es commemora l'entrada de Jaume I a la ciutat de València.
- 25 d'abril: aniversari de la derrota a la batalla d'Almansa, que suposà la victòria de Felip V i la derogació dels Furs atorgats pel rei Jaume I. Aquesta commemoració té un caire polític, cultural, i cívic, malgrat que oficialment només és el dia de les Corts Valencianes.

Cultura i tradicions

Els trets culturals valencians són clarament mediterranis, per raons geogràfiques i històriques, amb influències de tots els pobles que han intervingut en la seua història. La religió catòlica, encara majoritària entre els creients, ha marcat també molts trets de comportament individual i col·lectiu. Si bé moltes tradicions ancestrals poden tindre un origen romà (com ara el culte al foc) de manera similar a altres indrets de la mediterrània, així com la dieta, també existeixen importants influències àrabs en la cultura, especialment en la gastronomia. De la reconquesta, encara hui és visible les diferències culturals entre els pobles de repoblament català, els pobles de repoblament aragonés (anomenats col·loquialment xurros) i els pobles provinents de Castella (com a ara la comarca de la Plana d'Utiel i el senyoriu de Villena). Aquestes diferències es difuminen més en les grans ciutats, on moltes tradicions són fins i tot desconegudes per la gent jove i els nouvinguts. Entre les tradicions culturals podem citar-ne:
- Esports fortament arrelats al País Valencià com ara el tir i arrossegament o, fins i tot, distintius: la pilota valenciana.
- Aficcions amb molta tradició, com ara la colombicultura.
- Jocs de cartes amb tota una cultura i vocabulari al seu voltant, com ara el joc del truc.
- L'existència d'un conreu molt extés de la música en totes les capes socials, generalment al voltant de les bandes de música i les societats musicals.
- L'ús del tabalet i dolçaina com a instruments musicals per a amenitzar qualsevol ocasió al carrer.
- La preservació, encara viva, de cants tradicionals, com les albades, i els balls tradicionals (com ara la xota valenciana).
- La indumentària tradicional, recuperada ocasionalment per a balls tradicionals i actes festius.
- Les festes, amb una gran importància del foc, la pirotècnia, la vestimenta i la música (vegeu més avall).
- La gastronomia, amb gran varietat d'arrossos i dolços (vegeu més avall).

Festes

arrossos]]
- A tot el País: festes de Setmana Santa i Pasqua, temps que és tradicional per a empinar el catxerulo (envolar l'estel) i menjar-se la mona.
- Les Falles en honor de Sant Josep, el 19 de març (sobretot a les comarques que envolten la capital).
- La Magdalena, a Castelló de la Plana.
- Festes de moros i cristians: d'Alcoi, a la Vall d'Albaida, a la Vila Joiosa (el desembarc), el Comtat, les comarques del Vinalopó, etc...
- Fogueres de Sant Joan, a Alacant
- El Misteri d'Elx
- La mocadorada, a la ciutat de València i rodalies, que té lloc tots els 9 d'octubre, dia de Sant Donís (Sant Dionís) i diada del País Valencià.
- La Muixeranga a Algemesí
- Festes i representacions en molts pobles i ciutats, en honor a Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià.

Gastronomia

- Begudes :Mistela - Cafè-licor - Herbero - Aiguardent - Absenta - Casalla - Orxata - Barrejat
- Menjars
- Arrossos :Arròs a la paella - Arròs a banda - Arròs i costra - Arròs al forn - Arròs amb fesols i naps - Arròs negre - Arròs a la pedrada - Arròs caldòs
- Altres :Fideuà - Putxero - Albergínies farcides - All i pebre - Coques de dacsa - Coca de tonyina - Bollit
- Postres i piscolabis
- Dolç :Arnadí - Coca de llauna - Delícies d'Elx - Panellets - Torró - Almojàbenes o monjòvenes - Pastís de moniato - Carabassa al forn - Carabassat - Arrop i tallaetes - Mona - Flaons - Fartons - Coca celestial - Tonya o pa socarrat
- Salat :Rosquilletes
- Altres :Allioli

Enllaços externs

- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- [http://www.gva.es/ Govern Valencià]
- [http://www.pre.gva.es/dogvweb/cindex.htm Diari Oficial de la Generalitat Valenciana]
- [http://www.pre.gva.es/argos/archivo/indexv.html Arxiu Històric Electoral del País Valencià]
- [http://www.comunitatvalenciana.com/ Web oficial de Turisme]
- [http://wikisource.org/wiki/Estatut_d%27autonomia_del_Pa%C3%ADs_Valenci%C3%A0 Estatut del País Valencià]
- [http://wikisource.org/wiki/Llei_d%27%C3%BAs_i_ensenyament_del_valenci%C3%A0 Llei d'ús i ensenyament del valencià] Categoria:País Valencià ja:バレンシア州

Catalunya-Nord

La Catalunya del Nord, o Catalunya Nord, és la part de l'Estat francès històrica i culturalment catalana cedida en virtut del Tractat dels Pirineus de 1659. La constitueix el departament dels Pirineus Orientals, anomenat en francès "Pyrénées Orientales" (num. 66), que inclou també una comarca occitana: la Fenolleda. La capital n'és Perpinyà (amb més de 100.000 habitants). Històricament i geogràficament, a banda de la Fenolleda, està formada per les comarques del Rosselló (la plana), el Capcir, el Conflent, el Vallespir i la part nord de la Cerdanya, que rep el nom d'Alta Cerdanya. Alta Cerdanya]] La nissaga dels comtes reis catalanoaragonesos es va iniciar a la Catalunya del Nord: al poble de Rià (antigament Arrià), prop de la vila de Prada, al Conflent.

El Tractat dels Pirineus

A conseqüència de la signatura per part del rei del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659, sense la preceptiva convocatòria de Corts, fou cedida a França. Felip IV va negociar aquest tractat sense consultar les Corts Catalanes ni els afectats i els hi ho va amagar, ja que no va notificar oficialment el tractat a les institucions catalanes fins a les Corts del 1702. Alguns anys després, el 1700, hi va ser prohibit l'ús de la llengua catalana en qualsevol acte i document oficial per un edicte reial. Des de llavors va quedar prohibida, com encara ho és a l'actualitat. També van ser dissoltes les institucions catalanes (Generalitat, cònsols, etc.) malgrat que el mateix tractat preveia de conservar-les. Va ser el reial decret francès del 2 d'abril del 1700, amb data d'aplicació de l'1 de maig del mateix any, va prohibir l'ús de la llengua catalana en els actes oficials de qualsevol tipus. Des d'aleshores, el francès continúa essent l'única llengua oficial, i l'única que s'utilitza en l'ensenyament públic. Recentment, l'Estat francès ha modificat la seva constitució afegint al seu article 2 la langue de la République est le français ("la llengua de la república és el francès"). Aquest article s'utilitza sovint per negar subvencions a moviments culturals o cívics en català, o per refusar la presència del català en l'administració. El sentiment català és tan present com sempre en aquestes terres, amb nombroses entitats que promouen i reinvindiquen sovint el català, com a ara la Bressola o la Universitat Catalana d'Estiu que des de 1968, cada any té lloc a Prada.

Enllaços externs

- [http://www.catalunya-nord.com Catalunya-Nord.com]
- [http://membres.lycos.fr/catalunyadelnord/llistamunicipis.htm Toponímia dels noms de municipis de la Catalunya Nord]
- [http://perso.wanadoo.fr/catnet/ CatNord] Web sobre Catalunya Nord i els Països Catalans
- [http://wiccac.org/catnord/ Webs de la Catalunya Nord amb versió en català]
- [http://herve.pi.free.fr/auca.htm Auca de la Catalunya Nord]
- Editorials i mitjans de comunicació
- [http://www.trabucaire.com Editorial del Trabucaire]
- [http://perso.wanadoo.fr/arrels/RADIO/ Ràdio Arrels] i ([http://www.arrels.net en directe])
- [http://www.mil-dimonis.com Revista Mil Dimonis]
- [http://vilaweb.com/catalunyanord Vilaweb Catalunya Nord]
- Associacions i grups culturals o per la llengua catalana
- [http://herve.pi.free.fr/ Aire Nou de Bao]
- [http://perso.wanadoo.fr/arrels/ Associació Arrels]
- [http://www.portadelspaisoscatalans.com Associació de la Porta dels Països Catalans]
- [http://www.bluesdepicolat.com/groupe_ca.htm Blues de Picolat]
- [http://www.paisos-catalans.com/arria/catala/arria.html Casal Jaume I d'Arrià (Rià)]
- [http://www.bressola.com Escoles La Bressola]
- [http://www.llibreriacatalana.com Llibreria Catalana (Perpinyà)]
- Catalanisme a la Catalunya Nord
- [http://www.catalunyanord.galeon.com El Petit Llibre de Catalunya Nord]
- [http://arrels.free.fr/QUISOM/SUMARI.HTM Llibre: Qui som els catalans del nord?]
- Entitats, moviments i partits polítics catalanistes
- [http://www.bloc-catala.com Bloc català]
- [http://assembleanordcatalana.lamevaweb.info/ Assemblea Nord-Catalana (A.N-C)] Categoria:Pirineus Orientals Categoria:Països Catalans

Franja de Ponent

La Franja de Ponent o Franja d'Aragó (o Francha de Lebán en aragonès) comprèn les terres de parla catalana de l'Aragó limítrofes amb Catalunya; és a dir, les comarques següents (de nord a sud);
- Ribagorça
- Llitera
- Baix Cinca
- Matarranya El territori de la Franja de Ponent no té cap estructura administrativa comuna, fora del fet de pertànyer a la Comunitat Autònoma de l'Aragó. Els límits polítics de les comarques no coincideixen amb els límits lingüístics que defineixen la Franja de Ponent. Les comarques inclouen municipis castellanoparlants com Binèfar (Llitera) i Graus (Ribagorça).

La situació de la llengua i la Ley de lenguas

Graus (Ribagorça), el castellà i el català a l'Aragó d'acord amb lavantprojecte de la Llei de Llengües.]] El català hi és parlat per un sector significatiu de la població (més del 90%, el percentatge més elevat de tot el territori on es parla), tot i que no és una llengua oficial en aquest territori i que hi té una presència quasi nul·la, limitada a l'ensenyament (on és possible estudiar-la com a optativa), l'administració i actes públics en general. La Ley de lenguas d'Aragó, promoguda pel govern de coalició PSOE-PAR, tindria com a finalitat regularitzar aquest aspecte. Aquesta llei, però, no ha estat encara aprovada, a causa de protestes i recollides de firmes a Aragó en contra que el català hi sigui cooficial. L'argument ofert és que, tot i que els dialectes parlats a la Franja de Ponent s'assemblen molt al català, l'idioma parlat a la Franja de Ponent s'hauria de dir aragonès pel fet de parlar-se a Aragó.
- [http://www.cortesaragon.es/bases/boca2.nsf/0/D0C730CC9E93696A41256823003A21EB?OpenDocument Dictamen de la Comisión especial de estudio sobre la política lingüística en Aragón.]
- [http://www.unizar.es/colla/abamproyeutoleideluengas.htm Avantprojecte de la Llei de Llengües d'Aragó]
- [http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1584731 La Franja denuncia a Estrasburg la discriminació del català] Anexo II de Llei de Llengües d'Aragó Lista de municipios que pueden ser declarados zonas de utilización predominante de su respectiva lengua o modalidad lingüística propia o zonas de utilización predominante del catalán normalizado. Provincia de Huesca: Albelda, Alcampell, Altorricón, Arén, Azanuy-Alins, Baells, Baldellou, Benabarre, Bonansa, Camporrells, Castigaleu, Castillonroy, Estopián del Castillo, Fraga, Isábena, Lascuarre, Laspaúles, Monesma y Cajigar, Montanuy, Peralta de Calasanz, Puente de Montañana, San Esteban de Litera, Sopeira, Tamarite de Litera, Tolva, Torre la Ribera, Torrente de Cinca, Velilla de Cinca, Vencillón, Veracruz, Viacamp y Litera, y Zaidín. Provincia de Teruel: Aguaviva de Bergantes, Arens de Lledó, Beceite, Belmonte de San José, Calaceite, La Cañada de Verich, Cerollera, La Codoñera, Cretas, Fórnoles, La Fresneda, Fuentespalda, La Ginebrosa, Lledó, Mazaleón, Monroyo, Peñarroya de Tastavins, La Portellada, Ráfales, Torres de Arcas, Torre del Compte, Torrevelilla, Valderrobres, Valdetormo, y Valjunquera. Provincia de Zaragoza: Fabara, Fayón, Maella, Mequinenza, y Nonaspe.
Límits exactes de la Franja de Ponent
Els límits exactes de la Franja de Ponent poden diferir depenent de la font, ja que hi ha alguns municipis, de la Vall de Benasc, que és té dubtes sobre si posar-los com a catalanoparlants o com a castellanoparlants. La proporció de parlants en una o altra llengua varia amb el temps i la immigració segons el municipi, cosa que provoca que distintes fonts puguin donar fronteres lleugerament diferents. En general, a les comarques del sud es poden definir uns límits força exactes, però a la comarca de la Ribagorça i ja, en menor grau, a la Llitera, hi ha alguns problemes per fer-ho. Se sol dividir la ribagorça en tres franges, de nord a sud: una franja occidental, presidida per Graus, de parla aragonesa; una franja central, estructurada per la vall de l'Isàbena, on hi ha parlars de transició; i la vall de la Noguera Ribagorçana, de parla clarament catalana. Més al sud, a la zona de Benavarri, la zona de parla nítidament catalana d'eixampla, per tornar a sorgir alguns problemes a la zona lliterana de Peralta i Calassanç, Sant Estèvan de Llitera i Sanui i Alins. Aquest últim consta dels dos pobles que li donen nom, i es considera que Sanui es de parla catalana i Alins d'aragonesa.
El cas de la comarca de Casp
El any 2003 es va disgregar la comarca del Matarranya en tres comarques distintes, i una d'elles va conservar el nom de Matarranya, mentre que se n'anaven diversos municipis a les comarques de Bajo Aragón (capital Alcanyís) i Caspe – Bajo Aragón-Caspe (Baix Aragó-Casp) (capital Casp). A causa de la polèmica creada, cal explicitar que la nova demarcació comarcal va ser demanada i aprovada per unanimitat per tots els municipis afectats. És a dir, no va ser imposada des de Saragossa, com s'ha arribat a dir. Hi ha hagut (moltes) queixes des de Catalunya sobre la nova demarcació comarcal, adduint que aquesta nova demarcació provocaria la pèrdua de l'idioma català en molts d'aquests municipis, en ser aquestes noves comarques de majoria castellanoparlant, al contrari que l'antiga comarca del Matarranya, de majoria catalanoparlant. Cal mencionar també que les capitals de comarca, Alcanyís i Casp, són castellanoparlants, la qual cosa acceleraria el procés de pèrdua de l'idioma als municipis afegits a les seves comarques. També s'ha adduït com a argument en contra la pèrdua dels límits històrics de la comarca del Matarranya. Per tots aquests motius, la comarca de Casp no apareix a la llista de comarques de la Franja de Ponent. És indicador també veure com les entrades de la Gran Enciclopèdia Catalana (GREC) indiquen que aquests municipis pertanyen al Matarranya, sense mencionar la comarca administrativa actual.
- [http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0025821&PGMORI=A Un exemple del GREC: entrada del municipi de Faió, on es pot veure que es diu "municipi del Matarranya"] LEY 12/2003, de 24 de marzo, de Creación de la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp mediante acuerdo del pleno de sus Ayuntamientos adoptado con el quorum legalmente previsto. . Se crea la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp integrada por los municipios de Caspe, Chiprana, Fabara/Favara, Fayón/Faió, Maella y Nonaspe/Nonasp.
- [http://www.avui.com/avui/diari/03/abr/05/bu10a05.htm Noticia del diari Avui queixant-se de la creació de la nova comarca]
Llista de municipis

Província d'Osca
Albelda, Areny de Noguera, Baells, Benavarri, Beranui, Bonansa, el Campell, Camporrells, Castellonroi, Castigaleu, Estopanyà, Fraga, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Montanui, les Paüls, Peralta i Calassanç, la Pobla de Roda, el Pont de Montanyana, Saidí, Sant Esteve de Llitera, Sanui i Alins, Sopeira, Tamarit de Llitera, Tolba, Tor-la-ribera, Torrent de Cinca, el Torricó, Valldellou, Vensilló, Viacamp i Lliterà, i Vilella de Cinca.
Província de Terol
Aiguaviva de Bergantes, Arenys de Lledó, Bellmunt de Mesquí, Beseit, Calaceit, la Canyada de Beric, la Codonyera, Cretes, Fondespatla, Fórnols de Matarranya, la Freixneda, la Ginebrosa, Lledó d'Algars, Massalió, Mont-roig de Tastavins, Pena-roja, la Portellada, Ràfels, la Sorollera, Torredarques, la Torre del Comte, la Torre de Vilella, la Vall del Tormo, Vall-de-roures, i Valljunquera.
Província de Saragossa
Faió, Favara de Matarranya, Maella, Mequinensa, i Nonasp.
Enllaços Externs

- [http://racocatala.com/franjadeponent/frontera-cinca.htm El Cinca com a frontera en la història] Història dels canvis fronterers d'Aragó i Catalunya respecte a la Franja.
Casals Culturals

- [http://www.franjadeponent.net Institució Cultural de la Franja de Ponent] - Promocionen la cultura catalana
- [http://www.acpv.net Casals Jaume I ] casals de Fraga i Castellonroi
Recursos informatius

- [http://www.mallorcaweb.net/catalarago/ Lo català a la Franja] - Recursos i noticíes del català a la Franja de Ponent
- [http://www.vilaweb.com/locals/franjadeponent/index.html Vilaweb Franja de Ponent]
Associacions Culturals

- [http://www.matarranya.com/ascuma ASCUMA Associació Cultural del Matarranya] defensen la cultura dels municipis catalanoparlants aragonesos del Matarranya
- [http://www.facao.com FACAO Federació d'Asociacións Culturáls de l'Aragó Oriental –sic–] diuen que a la Franja es parla aragonès oriental i no català. Han elaborat una http://www.facao.com/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=1&page=2 ortografia secessionista sense "h" ni "v". Vegeu "pàgina anterior" al link extern per justificacions.
- [http://www.cerib.org/ CERIb Centre d'Estudis Ribagorçans] analitzen els parlars de la Ribagorça i en divulguen la seva cultura
- [http://www.encomix.es/~iebcinca/ IEBC Institut d'Estudis del Baix Cinca] promocionen la cultura catalana a la Franja de Ponent
Mapes

- [http://www.mallorcaweb.net/catalarago/mapes/index.htm Mapa lingüístic per Lo català a la Franja] Es pot veure la Franja de Ponent a la dreta. Categoria:Franja de Ponent

Comarques del País Valencià

Si bé el comarcalisme ha sigut una forma d'estructura territorial tradicional del País Valencià, les comarques actuals són modernes, fruit de l'intens debat (i fins i tot conflicte) emprès en la dècada dels anys 60 del segle XX (vegeu Comarcalització del País Valencià). L'estructura actual és aprovada pel Decret de 6 de juny de 1989 del Govern de la Generalitat Valenciana, en què s'hi establien tres categories de Demarcacions Territorials Homologades. Així, la 1^a categoria de DTH es tracta d'un municipi, la 2^a de comarques, i la 3^a de províncies. Cal dir que aquest decret no esmenta la definició de "comarca", ni tampoc atorga competències ni entitat jurídica de nivell comarcal, i ho deixa a la llibertat de decisió dels municipis que vulguen compartir competències creant Mancomunitats, podent superar les delimitacions comarcals, però no les delimitacions provincials.

Articles relacionats

- Comarcalització del País Valencià, on es poden conèixer les comarques històriques, així com d'altres delimitacions proposades.
- Regions de les Comarques del Nord, de l'Interior, del Xúquer, Centrals, i del Sud.
- Províncies d'Alacant, de Castelló, i de València. Categoria: Comarques del País Valencià

Catalunya-Nord

El Tractat dels Pirineus

Enllaços externs

Comarques de Múrcia

Encara que la Regió de Múrcia és una terra bastant definida naturalment quant a la seva comarcalització, aquesta mai ha estat duta a la pràctica de manera continuada. Han existit diversos intents de comarcalització que englobaven a municipis diversos al llarg dels últims 100 anys. Actualment no existeix poder algun atorgat a les comarques, i per tant, el paper d'aquestes és gairebé purament anecdòtic.

Categoria:Geografia

Categoria:Ciències de la Terra Categoria:Ciències socials als:Kategorie:Geografie ja:Category:地理学 ko:분류:지리 ms:Category:Geografi simple:Category:Geography th:Category:ภูมิศาสตร์ zh-min-nan:Category:Tē-lí-ha̍k

Haustiere

Ein Haustier ist ein nicht frei lebendes, an den Menschen gewöhntes Tier, das von Menschen überwiegend im Wohnhaus oder im Betrieb gehalten wird. Nach §1 Abs.2 TierSG gehören zu den Haustieren keine Fische, aber Bienen und Gehegewild. Das TierSG ordnet auch Zoo- und Versuchstiere den Haustieren zu. Die meisten Haustiere sind domestizierte Tiere, die seit vielen Generationen von Menschen gehalten und gezüchtet werden. Wenn das Tier aus wirtschaftlichen Gründen gehalten wird, spricht man auch vom Nutztier. Vergleiche auch: Heimtier, Tiervermittlungsforum

Beispiele für "traditionelle" Haustiere

- Frettchen
- Hamster
- Hund
- Hauskatze
- Kanarienvogel
- Hauskaninchen
- Nymphensittich
- Hausmeerschweinchen
- Wellensittich
- versch. Aquarientiere

Beispiele für "besondere" Haustiere

- Hängebauchschwein
- Schlange
- Spinne
- Ratten

Beispiele für "moderne" Haustiere

- Reptilien
- Mäuse
- Chinchilla
- Insekten in §1 Abs.2 TierSG gibt weitere Beispiele:
- Pferde, Esel, Maulesel, Maultiere, Zebras und Zebroide,
- Rinder einschließlich Bisons, Wisente und Wasserbüffel,
- Schafe und Ziegen,
- Ameisen,
- Hasen, Kaninchen,
- Enten, Fasane, Gänse, Hühner, Laufvögel, Perlhühner, Rebhühner, Tauben, Truthühner und Wachteln,
- Kameliden

Literatur

- Albert Lorz: "Mein Haustier". Dt. Taschenbuch-Verl. München 1992. Reihe Beck-Rechtsberater ISBN 3-423-05241-4
- Hans Nachtsheim: "Vom Wildtier zum Haustier". 3., neubearb. Aufl.Berlin u.a.: Parey, 1977. 156 S. ISBN 3-489-60636-1
- Eduard Hepp: Tierhaltung in Miet- und Eigentumswohnungen in der Rechtsprechung : [1975 - 1993] München : Bund gegen den Mißbrauch der Tiere e.V., 1993. 242 S.

Weblinks

- [http://www.yellopet.de/ Haustierportal]
- [http://www.heimtierheim.de/ Heimtierheim] Das Portal rund ums Tier
- [http://www.tierwaisen.de tierweisen.de, Internetseite für besonders schwer vermittelbare Tierheim-Tiere]
- [http://www.haustierratgeber.de/ Haustierratgeber]
- [http://www.tierpsychologie.at/ Haustierpsychologie]

teksty �eba Parkiet Pozycjonowanie Black-Breath

:: RELATED NEWS ::

Dumbleyung Lake, Western Australia
Dumbleyung Lake, also widely known as Lake Dumbleyung, is a salt lake in Western Australia. It is located at 33° 20' S, 117° 39' E, in the Great Southern region of Western Australia. At 13 kilometres long and 6.5 kilometres wide, it covers an area of 52 km². The explorers Henry Landor and Henry Ma

Didsbury East
Didsbury East is a local government ward of the City of Manchester and is represented in the Town Hall by Councillors Helen Fisher, Tony Parkinson and David Sandiford. The area is split by the A34 and contains a large entertainment complex whi

Feltrinelli
Feltrinelli may refer to:
- Feltrinelli (publisher) - Italian publishing house
- Giangiacomo Feltrinelli - founder of the publishing house
- Antonio Feltrinelli Prizes (Premi "Antonio Feltrinelli") - awarded by the Accademia Nazionale dei Lincei since 1950 in various fields of arts, sciences and "exceptional ende

The French Laundry
The French Laundry is a gourmet restaurant located in Yountville, California in Napa Valley. The chef and owner of the French Laundry is Thomas Keller who is also involved in the restaurants Bouchon, in Napa Valley, and Per Se, in New York.

The Building

History

The building was built as a saloon in the

SFC Press
SFC Press was a UK games company that published En Garde!, ran postal games, published the magazine Games Games Games, and ran games events. Founded in April 1986 as Small Furry Creatures Press by Theo Clarke and Paul Evans, its first publication was the magazine of the same name. The business was soon renamed to the more formal SFC Press and the magazine also lost is quirky name when it moved from subscription-o

Lake Barlee, Western Australia
Lake Barlee is an intermittent salt lake in Western Australia. It is located at 29° 05' S, 119° 28' E, about 150 km east of Paynes Find on the border between the Shires of Sandstone and

Sweary Mary
Sweary Mary was a character in Viz magazine, who appeared briefly in 1994-95. Bearing more than a passing physical resemblance to the Beano's Minnie the Minx, her sole purpose in life was to say as many rude words as possible; and the comic's story - such as it was - revolved around her attempts to evade censorship. The magazine was being sold in WH Smith for the first time ever during this perio

The end of Yevon and the Birth of New Yevon
At the end of Final Fantasy X, the religion of Yevon is finally destroyed. At that time Yevon was in a state of utter dismay and confusion. And even before Yuna and her companions destroyed it completely, it was already decaying from within; there are a number of things that led up to, and caused this: Factors: · Yuna and her companion defeat Yunalesca and destroy the final summoning, and destroying the only known hope of destroying Sin. · The supposed “deaths”1 of the Maesters Mika, Wen Kinoc, Kelk Rhonso2 and Seymour Guado3. · The Warrior Monks (the main standing army of Yevon)

Comarca

Enllaços

Història

Etimologia

Classificació d'història

Termes cronològics

Classificació per període

Classificació geogràfica

Classificació per àrea d'estudi

Ciències auxiliars de la Història

Vegeu també

Municipi

Comunitat autònoma de Catalunya

Administració i política

Llengua

Història

Geografia

Demografia

Economia

Enllaços externs

Divisió comarcal de 1936

País Valencià

Història

Llengua

Divisió administrativa

Províncies

Comarques i regions

Geografia

El relleu

Hidrografia

Economia

Demografia

Diada nacional

Cultura i tradicions

Festes

Gastronomia

Enllaços externs

Catalunya-Nord

El Tractat dels Pirineus

Enllaços externs

Franja de Ponent

La situació de la llengua i la Ley de lenguas

Límits exactes de la Franja de Ponent

El cas de la comarca de Casp

Llista de municipis

Província d'Osca

Província de Terol

Província de Saragossa

Enllaços Externs

Casals Culturals

Recursos informatius

Associacions Culturals

Mapes

Comarques del País Valencià

Articles relacionats

Catalunya-Nord

El Tractat dels Pirineus

Enllaços externs

Comarques de Múrcia

Categoria:Geografia

Haustiere

Beispiele für "traditionelle" Haustiere

Beispiele für "besondere" Haustiere

Beispiele für "moderne" Haustiere

Literatur

Weblinks

The Building

History