:: wikimiki.org ::

Comunitat D'Estats Independents

Comunitat d'Estats Independents

La Comunitat d'Estats Independents (CEI) (en rus: Содружество Независимых Государств (СНГ) - Sodrújestvo Nezavísimikh Gosudarstv) és una confederació o aliança de dotze de les quinze exrepúbliques soviètiques de l'URSS. Les excepcions són les repúbliques Bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània). La seva creació va signar la dissolució de la Unió Soviètica i, segons Vladímir Putin, el seu propòsit va ser permetre un "divorci civilitzat" entre les repúbliques constituents de l'URSS. No obstant això, des de la seva creació, s'ha argumentat que la CEI no és més que un instrument polític de la Federació Russa per a exercir influència sobre els estats postsoviètics. Tot i això, nombrosos documents sobre cooperació econòmica, defensa i relacions internacionals han estat signats pels seus estats membres.

Història

Fundació

El 1991, la dissolució de la Unió Soviètica era inevitable, malgrat que la majoria de les seves repúbliques es mostraven a favor de la continuïtat de la Unió. El 8 de desembre, els líders de Rússia, Bielorússia i Ucraïna es van reunir per tal de crear la CEI i anunciar que totes les repúbliques s'hi podrien adherir. Va ser llavors quan el president de la Unió Soviètica (Mikhaïl Gorbatxov) va dir que la reunió havia estat "il·legal i perillosa" i un "cop constitucional" a la nació. Tot i això, aviat es va veure clar que hi havia poc a fer. El 21 de desembre, els líders d'onze de les quinze repúbliques soviètiques es van reunir a Alma-Atà (Kazakhstan) i van firmar el tractat. D'aquesta manera quedava ratificada la CEI i dissolta l'URSS. El 25 de desembre, Mikhaïl Gorbatxov va renunciar com a president de l'URSS. Les tres repúbliques Bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània) no van firmar el tractat, així com Geòrgia: els quatre països argumentaven que havien estat incorporats forçosament a la Unió Soviètica. Els onze estats originals van ser Armènia, l'Azerbaidjan, Bielorússia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan, el Turkmenistan, Ucraïna i l'Uzbekistan. El desembre de 1993, Geòrgia es va unir a la CEI després de la intervenció en la guerra civil de tropes properes al règim rus.

Crisi actual de la CEI

Entre el 2003 i el 2005, els presidents de Geòrgia, Ucraïna i el Kirguizistan van ser apartats del poder en una sèrie de revolucions ciutadanes. Els nous governs han adoptat posicions clarament a favor d'occident per tal d'allunyar-se de la influència de Moscou. Geòrgia ha adoptat la posició més radical, prenent una actitud desafiant enfront de la Federació Russa en el conflicte d'Ossètia del Sud i Abkhàzia. Un altre país que mira a occident és Moldàvia, ja que s'està apropant més a la Unió Europea que a la CEI.

Paper i organització de la CEI

Les oficines de la CEI se situen a Minsk (Bielorússia). El càrrec de President de la CEI rep el nom de Secretari Executiu. Fins avui la majoria de líders han estat russos o bielorussos. Actualment l'organització és liderada per l'antic Ministre de l'Interior rus Vladímir Ruixailo. Des del punt de vista històric, la CEI pot ser vista com l'entitat successora de l'URSS. Malgrat això, s'ha de ressaltar que la CEI no és un estat en si, i és comparable a la Unió Europea. La CEI té com a tasca la coordinació del comerç, les finances, les lleis i la seguretat dels estats membres. En realitat aquests poders no són exercits normalment, fet pel qual la CEI és criticada interiorment i exteriorment. Per tal de canviar aquest fet, la prioritat més important de l'organització és l'establiment d'una zona franca en la seva òrbita i la unió econòmica dels seus membres. Està previst dur a terme aquest projecte, juntament amb la promoció dels valors democràtics i la prevenció del crim durant l'any 2005. Durant els Jocs Olímpics de 1992 d'Albertville i Barcelona, la CEI va participar sota el nom de l'Equip Unificat per primera i única vegada. Des del 1993 cada estat membre ha competit sota la seva pròpia bandera.

Institucions

Els membres de la CEI poden interactuar i coordinar les seves accions a través de les institucions següents:
- Consell de Caps d'Estat
- Consell de Caps de Govern
- Consell de Ministres d'Afers Exteriors
- Consell de Ministres de Defensa
- Assemblea Interparlamentària (AI) :Es va establir el març de 1992 com una institució de consulta. Els primers participants van ser Armènia, Bielorússia, el Kazakhstan, el Tadjikistan, l'Uzbekistan, el Kirguizistan i la Federació Russa. Entre 1993 i 1996 l'Azerbaidjan, Geòrgia i Moldàvia també s'hi van unir. Ucraïna va acceptar unir-s'hi el 1999. :Les sessions de l'AI es duen a terme 2 cops l'any a Sant Petersburg. Està composta per delegacions parlamentàries de cada un dels estats membres. L'AI compta amb les comissions següents: ::
- Afers legals ::
- Economia i finances ::
- Política social i Drets humans ::
- Ecologia i Recursos naturals
- Tribunal Econòmic
- Consell Econòmic
- Comitè Executiu
- Consell de Comandants de Frontera
- Consell de Seguretat Col·lectiva
- Banc Interestatal
- Comitè Interestatal d'Estadística

Vegeu també

- GUUAM categoria:Comunitat d'Estats Independents ja:独立国家共同体 ko:독립국가연합

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada i que per tant pertany al grup de les llengües indoeuropees. A partir del segle X en trobem les primeres restes d'escriptura. Tot i que conserva la majoria de l'estructura comuna de les paraules eslaves, el rus modern conté una gran quantitat de vocabulari d'origen internacional per la política, la ciència i la tecnologia. És una llengua d'importància política al segle XX, essent un dels idiomes oficials de les Nacions Unides. Les llengües més similar al rus, lingüísticament parlant, són el bielorrús i l'ucraïnès, llengües amb les quals forma la branca oriental de les llengües eslaves.

Escriptura

El rus s'escriu amb l'alfabet ciríl·lic. Actualment consta de 33 caràcters, 31 dels quals són fonèmics i 2 en són signes. La llengua russa fa servir de fet dues versions d'aquest alfabet, una mecanografiada i l'altra lligada, la qual s'empra quan s'escriu a mà. Aquestes dues versions presenten algunes notables diferències. ja:ロシア語 ko:러시아어 ms:Bahasa Russia simple:Russian language th:ภาษารัสเซีย

Letònia

La República de Letònia és una república del nordest d'Europa. Llindant amb el Mar Bàltic, Letònia és coneguda com a un dels Països del Bàltic, juntament amb Estònia i Lituània, que llinden amb l'estat al nord i al sud, respectivament. A l'est, comparteix fronteres amb Rússia i Bielorússia.

Latvijas Republika

Bandera de Letònia	Escut de Letònia
En detall	En detall

Lema nacional : Xxxxx

Localització de Letònia

Idioma oficial

Capital

President

Primer Ministre

Superfície
- Total
- % aigua

Lloc núm. 121
64,589 km²
1.5%

Població
- Total (2001)
- Densitat

Lloc núm 137
2,385,231
37 hab/km² (137è)

Independència
- Declarada
- Reconeguda

De la Unió Soviètica
(18 de novembre de 1918)
(11 d'agost de 1920)

Moneda

Lat

Zona horària

UTC +2

Gentilici

Letó, letona

Himne nacional

Dievs,_Sveti_Latviju

Domini d'internet

.LV

Codi telefònic

371

Història

Article principal: Història de Letònia Conegut principalment com a Livònia, l'àrea que ara constitueix Letònia estava sota la influència dels Germans d'Espasa alemanys a partir del segle XIII cap a endavant. Tanmateix, en els segles XVIII i XIX, Rússia va aconseguir eel control de Letònia i de les regions veïnes. Amb Rússia devastada per la revolució i la Primera guerra mundial, Letònia va declarar la seva independència el novembre de 1918. Aquest període de la independència va durar només breument, quan la Unió Soviètica es va annexar el país el 17 de juny de 1940 en el pacte de Molotov-Ribbentrop del 23 d'agost de 1939. Durant el període soviètic, Letònia va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Letònia. Excepte un breu període de l'ocupació alemanya durant la Segona Guerra Mundial, Letònia va deixar el territori soviètic fins que les reformes en el comunisme soviètic com la glasnost varen estimular el moviment d'independència letó, i Letònia va recobrar la seva independència el 21 d'agost de 1991. Això ha seguit des de llavors un curs per reforçar les seves values amb l'oest i és criticat per fer-se un membre tant de l'OTAN com de la Unió Europea el 2004. El 20 de septembre del 2003 s'aprovà per referèndum (69,6 % dels letons aproximadament 1,4 milions) l'adhesió del seu país a la Unió Europea com ja havien realitzat Lituània i Estònia. L'entrada oficial es va realitzar el maig del 2004.

Govern i política

Article principal: Govern i política de Letònia El parlament unicameral letó de 100 escons, el Saeima, és decidit pel vot directe, popular cada quatre anys. Les eleccions presidencials són sostingudes separadament, també cada quatre anys. El president designa a un primer ministre, que junt amb el seu gabinet, forma el poder executiu del govern. Letònia és dividida en 26 comptats anomenats rajons. 7 ciutats tenen un estat separat.

- Aizkraukles (comtat)
- Aluksnes (comtat)
- Balvu (comtat)
- Bauskas (comtat)
- Cesu (comtat)
- Daugavpils
- Daugavpils (comtat)
- Dobeles (comtat)
- Gulbenes (comtat)
- Jekabpils (comtat)
- Jelgava
- Jelgava (comtat)
- Jurmala
- Kraslavas (comtat)
- Kuldigas (comtat)
- Liepaja
- Liepaja (comtat)

- Limbazu (comtat)
- Ludzas (comtat)
- Madonas (comtat)
- Ogres (comtat)
- Preilu (comtat)
- Rezekne
- Rezekne (comtat)
- Riga
- Riga (comtat)
- Saldus (comtat)
- Talsu (comtat)
- Tukuma (comtat)
- Valkas (comtat)
- Valmieras (comtat)
- Ventspils
- Ventspils (comtat)
- Vilani

Mapa de Letònia

Organització político-administrativa

Article principal: Organització político-administrativa de Letònia

Geografia

Article principal: Geografia de Letònia

Economia

Article principal: Economia de Letònia Letònia té com a soci comercial principal a Rússia, tot i que amb l'ingrès a la UE s'ha obert un nou mercat potencial de gran importància. Els productes que més exporten són tots aquells relacionats amb el peix i la seva indústria.

Demografia

Article principal: Demografia de Letònia

Cultura

Article principal: Cultura de Letònia

Festes
Data	Nom en català	Nombre local	Notes

Vegeu també

- Llistat d'articles relacionats amb Letònia

Enllaços externs

Categoria:Letònia Categoria:Unió Europea fiu-vro:Läti ja:ラトビア ko:라트비아 ms:Latvia roa-rup:Letonia simple:Latvia th:ประเทศลัตเวีย zh-min-nan:Latvia

Unió Soviètica

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), o Unió Soviètica, va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991. La URSS va sorgir després de la Revolució d'Octubre, al 1917, i un període posterior de guerra civil, al final del qual els comunistes o bolxevics es van fer amb el poder. El nombre de repúbliques que formaven la Unió va variar amb el temps, però n'hi havia 15 en l'etapa final. La més important, de llarg, era Rússia, tant en termes d'extensió i població, com d'economia i política. L'únic partit reconegut, i que controlava tota la vida política, era el Partit Comunista de la Unió Soviètica.

Presidents

- Lenin
- Stalin
- Khrusxov
- Brejnev
- Andropov
- Mikhaïl Gorbatxov

Repúbliques

La Unió Soviètica fou una federació de Repúbliques Socialistes Soviètiques (RSS). Les primeres repúbliques sorgiren just després de la Revolució d'Octubre del 1917. Al principi les repúbliques eren independents les unes de les altres malgrat que els respectius governs actuaven de forma coordinada dirigits pels líders pel Partit Comunista de la Unió Soviètica. El 1922, quatre repúbliques (República Socialista Federada Soviètica de Rússia, RSS d'Ucraïna, RSS de Bielorússia i RSS de Transcaucàsia) s'uniren formant la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques. Entre el 1922 i el 1940, el nombre de repúbliques va créixer fins a setze. Algunes de les noves repúbliques es formaren a partir de territoris adquirits o readquirits per la Unió Soviètica, i d'altres de la fragmentació repúbliques ja existents. Els criteris per a l'establiment de noves repúbliques foren els següents: # que estiguéssin situades a la perifèria de la Unió Soviètica per tal que fóssin capaces de poder exercir el dret a la secessió, # que fóssin suficientment fortes econòmicament per tal de poder subsistir de manera independent i # que fóssin anomenades segons el grup ètnic dominant si aquest tenia almenys un milió d'habitants. Aquest sistema va romandre invariable fins el 1940 i no es formaren noves repúbliques. La RSS Carelo-Finesa, fou dissolta el 1956. Les 15 repúbliques restants van romandre fins el 1991. El dret a secessió era només teòric, ja que era molt poc desitjat pel centralisme soviètic fins el col·lapse de la Unió el 1991. A partir del col·lapse de la Unió, onze de les quinze repúbliques formaren la Comunitat d'Estats Independents. Comunitat d'Estats Independents

Economia

Els sistema econòmic de la Unió Soviètica es basava en la propietat de l'estat dels mitjans de producció, dins la teoria general marxista-leninista. L'estat determinava una planificació global de l'economia de forma centralitzada. El màxim òrgan planificador era el Gosplan de la Unió Soviètica. En el seu procés de determinar un desenvolupament futur rebia les directrius del Consell de Ministres de la URSS i dels Gosplan de les repúbliques federades. Seguidament elaborava el pla i l'aprobava després de sotmetre'l al Sòviet Suprem. A partir dels programes de planificació del 1928, la Unió Soviètica va experimentar un període d'esplendor i desenvolupament fins, aproximadament, l'any 1965. El caràcter maximalista dels plans va conduir després del 1965 a greus crisis per l'incompliment reiterat dels objectius establerts. categoria:Unió Soviètica ja:ソビエト連邦 ko:소비에트 연방 simple:Soviet Union th:สหภาพโซเวียต

URSS

Presidents

- Lenin
- Stalin
- Khrusxov
- Brejnev
- Andropov
- Mikhaïl Gorbatxov

Repúbliques

Economia

1991

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1 de març - Espanya: el Tribunal Constitucional no posa objeccions a l'exigència del coneixement del català als funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
- 17 de juny - la Vall d'Aran: després de 157 anys, aquest enclavament gascó a Catalunya recupera el seu govern autònom: el Conselh Generau. :MÓN
- 7 de març - Madrid (Espanya): el Congrés dels diputats aprova la creació de l'Instituto Cervantes.
- 11 de setembre - Cuba: l'URSS decideix de retirar les seves tropes de l'illa, calculades en onze mil homes.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 17 de gener - Barcelona: Josep Amat i Pagès, pintor català (n. 1901).
- 30 de gener - Barcelona: Josep Ferrater i Mora, filòsof català (n. 1912).
- 11 de novembre - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora catalana (n. 1946). :MÓN
- 3 de març - Honolulu (illes Hawaii, USA): Murray Teichman, conegut com Arthur Murray, ballarí estatunidenc (n. 1895).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1991 ja:1991年 ko:1991년 simple:1991 th:พ.ศ. 2534

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs. Queden 23 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1348 - Mislata (l'Horta): les tropes de Pere III, manades per Lope de Luna, hi derroten els unionistes (batalla de Mislata). :MÓN
- 2004 - els Estats Units: IBM ven per gairebé 1.000 milions d'euros la divisió d'ordinadors personals a Lenovo, que n'és el primer fabricant xinès.

Rússia

La Federació Russa, comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan. Antigament la república principal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991. Sota el sistema soviètic era anomenada la República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR). La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.
Situació
Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering. Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través del mar de Barentsz, el de Kara, el de Làptev, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Aquí es troben els arxipèlags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria, i l'illa de Wrangel. A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través del mar de Bering, el d'Okhotsk i el del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils, i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido. Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb el mar Caspi i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia. A l'oest, els seus límits són els mars Negre i d'Azov, Ucraïna, Bielorússia, Letònia, Estònia, el mar Bàltic a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba lóblast de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic.

Organització territorial

Rússia és una federació de 89 entitats: 21 repúbliques, 6 territoris (krai), 49 províncies (óblast), 1 província autònoma (avtonómnaia óblast), 10 districtes autònoms (avtonomni ókrug) i 2 ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg). Des del 13 de maig del 2000, totes les entitats han quedat englobades en 7 districtes federals.

Districtes federals

- Central (capital Moscou)
- Nord-occidental (capital Sant Petersburg)
- Sud (capital Rostov del Don)
- Volga (capital Nijni Nóvgorod)
- Urals (capital Ekaterinburg)
- Sibèria (capital Novosibirsk)
- Extrem Orient (capital Khabàrovsk)

Repúbliques

- Adiguèsia o Adigueia
- Altai
- Baixkíria o Baixkortostan
- Buriàtia
- Calmúquia o Kalmíkia
- Carèlia
- Daguestan
- Iacútia o Sakha
- Ingúixia o Inguixètia
- Kabardino-Balkària
- Karatxai-Txerkèssia
- Khakàssia
- Komi
- Mari El
- Mordòvia
- Ossètia del Nord - Alània
- Tatarstan
- Tuva o Tiva
- Txetxènia
- Txuvàixia
- Udmúrtia

Territoris (krai)

- Altai
- Khabàrovsk
- Krasnodar
- Krasnoiarsk
- Primórie o Litoral
- Stàvropol

Províncies (óblast)

- Amur
- Arkhànguelsk
- Àstrakhan
- Bèlgorod
- Briansk
- Iaroslavl
- Irkutsk
- Ivànovo
- Kaliningrad
- Kaluga
- Kamtxatka
- Kèmerovo
- Kírov
- Kostromà
- Kurgan
- Kursk
- Leningrad
- Lípetsk
- Magadan
- Moscou
- Múrmansk
- Nijni Nóvgorod
- Nóvgorod
- Novosibirsk
- Omsk
- Orenburg
- Oriol
- Penza
- Perm
- Pskov
- Rostov
- Riazan
- Sakhalín
- Samara
- Saràtov
- Smolensk
- Sverdlovsk
- Tambov
- Tiumen
- Tomsk
- Tver
- Tula
- Txeliàbinsk
- Txità
- Uliànovsk
- Vladímir
- Volgograd
- Vólogda
- Vorónej

Província autònoma (avtonómnaia óblast)

- Óblast Autònom dels Hebreus

Districtes autònoms (avtonomni ókrug)

- Aga Buriàtia
- Evènkia o Evenki
- Iamàlia o Iamalo-Nenets
- Khàntia-Mànsia o Khanti-Mansi
- Permiàkia o Komi-Permiak
- Koriàkia
- Nenètsia o Nenets
- Taimíria o Taimir
- Txukotka
- Ust-Orda Buriàtia

Ciutats federals

- Moscou
- Sant Petersburg

Història

Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rurik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Jaroslav, Moscou, Novgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats. Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romanov. Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina II la Gran i Alexandre II, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya. L'esclat de la Revolució el 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.

Vegeu també

Llistat de Tsars Llistat dels prínceps de Moscou Categoria:Rússia als:Russland ja:ロシア ko:러시아 ms:Russia roa-rup:Rusii simple:Russia th:สหพันธรัฐรัสเซีย zh-min-nan:Lō·-se-a

Bielorússia

Bielorússia és una república de l'Europa oriental. Té fronteres amb Rússia al nord-est i a l'est, amb Ucraïna al sud, amb Polònia a l'oest i amb Lituània i Letònia al nord-oest. La capital és Minsk. Antiga república de la Unió Soviètica, sota el nom de República Socialista Soviètica de Bielorússia, se'n va declarar independent l'any 1991. Tot i això, és la república exsoviètica que més lligams polítics i econòmics manté encara amb Rússia; de fet, els dos estats van signar un tractat d'unió el 8 de desembre de 1999. Bielorússia és coneguda internacionalment amb el nom de Belarus. Categoria:Bielorússia fiu-vro:Valgõvinne ja:ベラルーシ ko:벨라루스 ms:Belarus simple:Belarus th:ประเทศเบลารุส zh-min-nan:Belarus

Unió Soviètica

Presidents

- Lenin
- Stalin
- Khrusxov
- Brejnev
- Andropov
- Mikhaïl Gorbatxov

Repúbliques

Economia

21 de desembre

El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 10 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1880 - l'illa de Man (el Regne Unit): s'hi reconeix el sufragi femení: serà el primer lloc del món.
- 1923 - el Nepal: aquest país, fins aleshores un protectorat britànic, esdevé independent.
- 1980 - Galícia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat l'Estatut d'Autonomia.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 1850 - Barcelona: Lluís Domènech i Montaner, arquitecte, polític i historiador català. :MÓN
- 1947 - Algesires (Cadis, Andalusia): Francisco Sánchez Gómez, conegut com Paco de Lucía, guitarrista andalús.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1375 - Certaldo (la Toscana, Itàlia): Giovanni Boccaccio, escriptor italià.
- 1935 - Hindäs (Göteborg, Götaland, Suècia): Kurt Tucholsky, escriptor i periodista alemany.
- 1940 - Hollywood (Califòrnia, EUA): Francis Scott Key Fitzgerald, escriptor estatunidenc.
- 1945 - Heildelberg (Baden-Württemberg, Alemanya): George Smith Patton, militar estatunidenc.
- 1958 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): Lion Feuchtwanger, escriptor alemany.
- 1992 - Londres (Anglaterra): Nathan Milstein, viloninista ucraïnès.
- 2002 - Milà (la Llombardia, Itàlia): Giò Pomodoro, escultor italià.

Efemèrides astronòmiques:

- solstici d'hivern (al voltant d'aquesta data).

Festes i commemoracions:

---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Desembre ja:12月21日 ko:12월 21일 simple:December 21 th:21 ธันวาคม

Kazakhstan

La República del Kazakhstan o Kazakhstan és un país d'Àsia central que va formar part de l'Unió Soviètica amb el nom de República Socialista Soviètica del Kazakhstan fins a la seva dissolució el 1991. La seva capital és Astanà. Limita amb Rússia, Xina, Kirguizistan, Uzbekistan i Turkmenistan i té costa en la Mar Càspia. Kazakhstan, amb els seus 2.717.000 Km2, és el novè país més gran del món per superfície, però amb una població de 15.144.000 habitants, la densitat es molt baixa (6 h/Km2). Una part del país està geogràficament a dins Europa.

Història

Tribus nòmades han viscut a la regió que actualment coneixem com Kazakhstan, desde el segle I AC. Des del segle IVdc, fins a començament del segle XIII, el territori de Kazakhstan va ser dominat per una serie de nacions nòmades, fins que a començament del segle XIII es produí la invasió Mongola, que hi va establir un districte administratiu. Les grans ciutats medievals de Aulie-Ata i Turkestan varen ser fundades al llarg del camí septentrional de la Ruta de la Seda durant aquesta època. Categoria:Kazakhstan ja:カザフスタン ko:카자흐스탄 ms:Kazakhstan th:ประเทศคาซัคสถาน zh-min-nan:Kazakhstan

25 de desembre

El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs. Queden 6 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 800 - Carlemany és coronat a Roma emperador de l'Imperi Romà d'Occident pel Papa Lleó III
- 1991 - Mikhaïl Gorbatxov dimiteix com a president de la Unió Soviètica

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 1933 - Barcelona: Francesc Macià i Llussà, polític i militar català, president de la Generalitat de Catalunya.
- 1948 - Prada de Conflent (el Conflent): Pompeu Fabra, filòleg i enginyer català. :MÓN
- 1977 - Corsier-sur-Vevey (Lausana, Suïssa): Charles Spencer Chaplin, conegut com Charles Chaplin (i popularment també com Charlot, el seu principal personatge), actor de cinema estatunidenc d'origen anglès.

Festes:

- Nadal: per a la Cristiandat occidental, commemoració del naixement de Jesús, la festa cristiana més important. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Desembre ja:12月25日 ko:12월 25일 simple:December 25

URSS

Presidents

- Lenin
- Stalin
- Khrusxov
- Brejnev
- Andropov
- Mikhaïl Gorbatxov

Repúbliques

Economia

Estònia

La República d'Estònia és un estat de l'Europa del Nord, costaner amb el mar Bàltic a l'oest i amb el golf de Finlàndia al nord, que comparteix frontera amb el seu estat bàltic germà Letònia pel sud, i amb Rússia per l'est. Estònia és un país molt pla, amb una altura mitjana de només 50 m, i 318 m d'altura màxima, a la muntanya Suur Munamägi, situada a l'extrem sud-oriental. Els boscos cobreixen un 47% de la superfície total. S'hi troben uns 1.400 llacs i estanys (alguns de molt petits, tot i que el més gran, el llac Peipsi, a la frontera amb Rússia, té 3.555 km²), nombrosos aiguamolls i 3.794 km de litoral marítim accidentat per un gran nombre de badies, golfs i estrets. El nombre d'illes i illots és d'unes 1.500, amb dues que són prou grosses per formar els seus propis comtats: Saaremaa i Hiiumaa. Antiga república soviètica, sota el nom de República Socialista Soviètica d'Estònia, el 20 d'agost de 1991 va recuperar la seva antiga independència (1918-1940). Des d'aleshores ha enfortit els lligams amb els països occidentals, i l'any 2004 na entrat a l'OTAN i a la Unió Europea. Categoria:Estònia Categoria:Unió Europea fiu-vro:Eesti ja:エストニア ko:에스토니아 ms:Estonia roa-rup:Estonia simple:Estonia th:ประเทศเอสโตเนีย zh-min-nan:Eesti

Letònia

Latvijas Republika

Bandera de Letònia	Escut de Letònia
En detall	En detall

Lema nacional : Xxxxx

Localització de Letònia

Idioma oficial

Capital

President

Primer Ministre

Superfície
- Total
- % aigua

Lloc núm. 121
64,589 km²
1.5%

Població
- Total (2001)
- Densitat

Lloc núm 137
2,385,231
37 hab/km² (137è)

Independència
- Declarada
- Reconeguda

De la Unió Soviètica
(18 de novembre de 1918)
(11 d'agost de 1920)

Moneda

Lat

Zona horària

UTC +2

Gentilici

Letó, letona

Himne nacional

Dievs,_Sveti_Latviju

Domini d'internet

.LV

Codi telefònic

371

Història

Govern i política

Mapa de Letònia

Organització político-administrativa

Article principal: Organització político-administrativa de Letònia

Geografia

Article principal: Geografia de Letònia

Economia

Demografia

Article principal: Demografia de Letònia

Cultura

Article principal: Cultura de Letònia

Festes
Data	Nom en català	Nombre local	Notes

Vegeu també

- Llistat d'articles relacionats amb Letònia

Enllaços externs

Categoria:Letònia Categoria:Unió Europea fiu-vro:Läti ja:ラトビア ko:라트비아 ms:Latvia roa-rup:Letonia simple:Latvia th:ประเทศลัตเวีย zh-min-nan:Latvia

Geòrgia

Geòrgia (en georgià საქართველო Sakartvelo) és una república del sud del Caucas, situada geogràficament a l'Àsia però lligada culturalment a Europa. Limita al nord amb Rússia, a l'est i al sud-est amb l'Azerbaidjan, al sud amb Armènia i Turquia i a l'oest amb el mar Negre. Comprèn les repúbliques autònomes d'Abkhàzia i Adjària i la província autònoma d'Ossètia del Sud. La capital n'és Tbilisi, amb un milió d'habitants; passen també dels cent mil habitants les ciutats de Kutaisi, Batumi i Rustavi. La llengua del país es el kartvelià o georgià. Geòrgia es va independitzar de la Unió Soviètica el 1991. Durant el període soviètic, Geòrgia va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Geòrgia.

Geografia

Orografia

El país està situat a la cadena muntanyosa del Caucas, la més alta d'Europa, amb el mont Elbrus, de 5.633 metres, i el Kazbek, de 5.047 metres. Aquestes muntanyes formen la frontera nord de Geòrgia. Al sud hi ha la cadena muntanyosa anomenada el Petit Caucas. Una cadena que es desprèn del Caucas, anomenada Likhi, divideix el país en dues parts, l'occidental i l'oriental. A l’oest hi trobem la plana de la Còlquida, que arriba fins al mar Negre. Les planes orientals són les del Kartli Inferior (Kvemo Kartli) i Kakhètia, que s’eleven gradualment i formen noves muntanyes.

Clima

El clima a les muntanyes és rigorós. A les planes de l'oest és més suau i humit, i a les de l'est és suau i sec.

Hidrografia

El riu més gran es el Mtkvari (o Kura, nom turc que es va adoptar en rus), que després de travessar l'Azerbaidjan desaigua al mar Caspi. Els principals afluents són l'Alguètia i el Khrami (pel sud) i el Liakhvi, el Ksani, l'Aragvi, el Iori i l'Alazani (pel nord). Al mar Negre hi desaigüen, de sud a nord, el Txorokhi, el Rioni, l'Inguri, el Kodori, el Bzib i d’altres.

Minerals

Té jaciments de coure i ferro.

Regions naturals

La part central és el Kartli o Kàrtlia, que té a l’oest les muntanyes Likhi i a l'est el riu Aragvi. Més a l'est hi ha la Kakhètia, amb les valls del Iori i de l'Alazani. A l'origen d’aquests rius hi ha la Tuixètia, la Pxàvia i la Khevsurètia, regions muntanyoses. Aquestes tres regions i la Kakhètia es deien antigament l'Herèthia. A l'oest de les muntanyes de Likhi la regió en conjunt és coneguda històricament com la Còlquida o Lazika (però els georgians l’anomenaren Egrissi). Tocant al Kartli hi ha la Imerètia, i més a l'oest l'Abkhazètia (Abkhàzia), nom aquest últim que antigament (fins al segle XI) s’estenia a ambdues regions. A la dreta (nord) del riu Rioni es troba el Samegrelo o Mingrèlia (també anomenada Odixi pels georgians); i al sud del riu es troba la Gúria; més al sud, la Meskhètia i l'Adjària. Ja a la costa del mar Negre, a l'oest d'Adjària, hi ha la regió que els georgians anomenen Txanètia. A la part de les muntanes del Caucas, a l'est d'Abkhàzia, es troba la Svanètia, i a l’est d’aquesta la Ratxa, amb la subregió de Letxkhúmia (conjuntament ambdues es deien Takvèria). Seguint cap a l'est, es troben la Dvalètia, la Khèvia i la Mthiulètia.

Superfície i població

La superfície és de 69.700 kilòmetres quadrats. La població, el juliol del 2004, era de 4.693.892 habitants, dels quals més del 70% són georgians, el 8% armenis, el 6% russos, i la resta d’altres nacionalitats.

Divisió administrativa

- Gúria
- Imerètia
- Kakhètia
- Kvemo Kartli
- Mtskheta-Mtianeti
- Ratxa-Letxkhumi i Kvemo Svanètia
- Samagrelo-Zemo Svateni
- Samtskhe-Javakhètia
- Tbilisi (ciutat)
- Xida Kartli
- Abkhàzia, república autònoma (independent no reconeguda)
- Adjària, república autònoma
- Ossètia del Sud, província autònoma (independent no reconeguda)

Història

Les primeres restes de poblament humà són datades de fa un milió i mig d’anys. Hi ha molts llocs del paleolític inferior (uns 280) i del paleolític superior (d’uns 35.000 anys d’antiguitat). El neolític es va iniciar fa uns deu mil anys; llavors hi va començar l’agricultura i la ramaderia. Es troben a Geòrgia blats de transició entre l’estat salvatge i el cultivat (el makha i el zanduri). Va ser ampli el cultiu del mill. Els jaciments neolítics principals són Kutsubani i Kobuleti a Adjària, Gurianta a Gúria, Odixi i Zugzidi a Mingrèlia, Darkveti a Imerètia i Kistri a Abkhàzia. També hi ha diversos jaciments de l'eneolític. Cap al final del IV mil·lenni aC van començar a utilitzar el bronze, combinant el coure amb arsènic i antimoni, i més tard amb estany. Les restes principals d’aquesta civilització es troben a Xida Kàrthlia. S’anomena cultura de Kura-Araxes (3600-1400 aC). La civilització dels túmuls s’origina en l'anterior i es va descobrir als altiplans de Trialètia, per la qual cosa s’anomena cultura de Trialeti (2200-1400 aC). Després comença la formació de comunitats tribals. S’introdueixen els cavalls, cosa que fa canviar les formes de lluita, i apareixen els sabres llargs, adequats per a cavallers. Apareix també el ferro. Es comença a constituir una noblesa de caps tribals, enriquits a les lluites, que pren el poder absolut amb l’ajuda de fidels i disposa d’esclaus, i que explota també la resta de la comunitat. Les tribus georgianes emigren cap al nord vers el final del segle XIII aC. Es pensa que aquest moviment origina migracions en cadena que donen lloc al fenomen conegut com dels Pobles del Mar, que van trasbalsar el Mediterrani i altres llocs i van posar fi a l'Imperi Hitita. Al segle XII aC sorgeix la primera confederació tribal coneguda, la dels Deiaena o Diaochi. Una altra confederació, la dels Kholka, se'n separa cap al segle XI aC, i dóna origen al regne de Còlquida, que el segle VIII aC posarà fi a Diaochi, que es reparteixen amb Urartu. Al regne de Còlquida s’establiren els grecs des del segle VI aC. Al mateix temps, els Muskhi o Meskhi, nom de les tribus georgianes establertes a l'est, formen la confederació dels Saspers, que al segle V aC són esmentats per Heròdot. Els Saspers formen el regne de Kartli, més conegut llavors com regne d'Ibèria. El segle IV aC s’apoderen de la part oriental de la Còlquida, regne que després ja és esmentat com a Egrissi. Vegeu: Ibèria i Curopalat de Kartli Geòrgia s'unifica a començaments del segon mil·lenni (1008/1010). Els seus reis foren: Reis dels Kartvels: Adarnases IV Curopalata, rei dels Kartvels (888-923) David II (fill), rei dels Kartvels (923-937) Sumbat (germà), rei (937-958), curopalata de Taokladjètia (954-958) Bagrat II l'imbècil (fill), rei dels Kartvels (958-994) Gurgen I (fill de Bagrat II), associat (975-994), rei dels Kartvels (994-1008) Reis de Geòrgia:
- Bagrat III l'unificador (1008-1014), rei de Abkhàzia (976-1014), titulat curopalata des del 1001 i rei dels Kartvels el 1008-1014 (fill de Gurgen I)
- Giorgi I (1014-1027)
- Bagrat IV (1027-1072)
- Giorgi II (1072-1089)
- David IV el constructor (1089-1125)
- Demetri I (1125-1155)
- David V (1155)
- Demetri I (1156) (segona vegada)
- Giorgi III (1156-1184)
- Tamara (1184-1213) (associada 1178-1184)
- Giorgi IV Lasha (1213-1223)
- Rusudan (1223-1245)
- interregne 1245-1247
- David VI Ulu (1247-1270) (part oriental)
- David VII Narin (1247-1293) (part occidental)
- Demetri II (1271-1289)
- Vakhtang II (1289-1293)
- David VIII (1293-1299)
- Giorgi V (1299)
- David VIII (1300-1301) (segona vegada)
- Vakhtang III (1301-1308)
- Giorgi VI (1308-1313)
- Giorgi V (1314-1346) (segona vegada)
- David IX (1346-1360)
- Bagrat V (1360-1393)
- Giorgi VII (1393-1407)
- Constantí I (1407-1411)
- Alexandre I el Gran (1412-1442)
- Vakhtang IV (1442-1446)
- Demetri III (de jure 1446-1453)
- Giorgi VIII (1446-1466), rei de Kakhètia com a Giorgi I (1466-1476)
- Bagrat VI (1465-1478)
- Constantí II (1478-1505) des 1491 nomes rei de Kartli
- Alexandre d'Imerètia (1484-1510), des de 1491 reconegut rei d'Imerètia
- Alexandre de Kakhètia (1476-1511), des de 1490 reconegut rei de Kakhètia
- 1490/1491 partició del país

Història del nom

Els georgians s’anomenen Kartvelebi (ქართველები), anomenen a la seva terra Sakartvelo (საქართველო), i al seu llenguatge Kartuli (ქართული). Aquests noms provenen d'un líder pagà anomenat Kartlos, que es diu que és el pare de tots els Georgians. El nom Geòrgia, usat a tot el món, és una derivació dels perses گرجی Gurji via l’aràbic Jurj. Com que el nom ha estat influenciat per l’arrel grega geōrg- (γεωργ-, indicador de granja), s’ha suposat erròniament que l’origen era Sant George (Sant Jordi, el patró del país) o γεωργία (geōrgía, granja). A l’antiguitat el habitants de l’est de Geòrgia eren coneguts com Iberians, del regne Caucàsic d’Ibèria — això va confondre al geògrafs de l’antiguitat que es pensaven que aquest nom només s’aplicava al habitants de la Península Ibèrica (Estat Espanyol, Portugal, Andorra i Gibraltar) Gurj, com els Perses anomenaven als Georgians, es també el cas de Turquia Gürcü (es pronuncia "Gürdjü") i Rússia Грузин Gruzin. El nom del país es Gurjestan a Pèrsia, Gürcistan a Turquia, i Грузия Gruziya a Rússia. El nom persa té probablement l’origen en els noms que els Armenis donaven a Georgià i Geòrgia, Vir i Virq respectivament (Hi ha altres casos en que un nom persa començat en gu- s’esdevé un wi- o wa- ). Aquests, els noms Perses i Armenis sembla que provenen del nom Iberia que perd la i- inicial i se substitueix la b d’Ibèria per una w o una v. També hi ha una connexió etimològica entre el nom Ibèria i la històrica província de Geòrgia anomenada Imereti. Categoria:Geòrgia ja:グルジア ko:그루지야 ms:Georgia th:ประเทศจอร์เจีย zh-min-nan:Sakartvelo

Armènia

La República d'Armènia o Armènia (en armeni Հայաստան, Hayastan), és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals. Els seus límits són Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital és Erevan.

Origen del nom

La paraula original per aquest país, en armeni era Hayq, després Hayastan, que es pot traduir com a "la terra de Haik", i consisteix del nom Haik i del sufix persa -stan que significa terra, nació, país. Segons la llegenda, Haik era descendent de Noé (fill de Togarmah, que era fill de Gomer, fill d'un dels fills de Noé, Yafet) i segons la tradició cristiana, e