La República de Cuba és un estat d'Amèrica Central que comprèn un arxipèlag format per l'illa homònima (que representa el 95% de la superfície total de la república) i altres de menors, la principal de les quals és l'illa de la Juventud. Cuba està banyada pel mar Carib al sud, el golf de Mèxic a l'est i al nord, i l'oceà Atlàntic a l'oest. Al nord, Cuba està separada dels Estats Units i les Bahames pel canal de Florida i el canal Vell de les Bahames respectivament; a l'oest, està separada de Mèxic pel canal de Yucatán; al sud hi té les illes Caiman i Jamaica, i al sud-est Haití, del qual està separada pel pas del Vent. La capital és l'Havana, amb més de dos milions d'habitants, i catorze ciutats passen dels cent mil habitants, entre les quals destaquen Santiago de Cuba, amb més de mig milió d'habitants, i Camagüey i Holguín, amb més de 300.000.

Història

Antiga colònia espanyola des del segle XVI, la lluita per la independència va començar el 1868 i va continuar durant el segle XIX fins a la Guerra de Cuba de 1898 entre Espanya i els Estats Units. Després de l'ocupació nord-americana de l'illa, es va concedir la independència el 1902, tot i que els Estats Units continuaven gaudint-hi de certs privilegis. La revolta guerrillera (Revolució Cubana) contra la dictadura de Fulgencio Batista va comportar l'establiment del règim militar castrista a partir de 1959. Diversos grups de terratinents exiliats a Miami, armats i entrenats pel govern dels Estats Units i amb el suport de la CIA, inicien una invasió militar sobre la illa el 17 d'abril de 1961 a la zona de Playa Girón, sent fulgurantment derrotats en escasses hores. Aquest fet va provocar que el govern, inicialment nacionalista, de Fidel Castro declarés el caràcter socialista de la Revolució Cubana, i que s'intensifiqués l'acostament de Cuba cap a la URSS, que va quedar palès amb l'anomenada Crisi dels míssils de Cuba, el 1962. Aquests fets van desencadenar una situació pre-bèl·lica entre els governs de Cuba i els Estats Units, que s'ha mantingut fins a l'actualitat, i un bloqueig econòmic, d'aliments i medicaments dels segons cap a la primera; bloqueig que ha estat reiteradament denunciat per l'Organització de les Nacions Unides i que, tanmateix, s'ha vist intensificat des de 1996 amb l'aprovació de la Llei Helms-Burton per part dels Estats Units. Així mateix hi ha bastants indicis que apunten a què el govern nord-americà ha intentat en diverses ocasions assassinar el president cubà, Fidel Castro. Aquest bloqueig, acompanyat de la caiguda de la Unió Soviètica a començaments dels anys noranta del segle XX, va causar una important crisi econòmica a l'illa propiciant, a mitjans dels noranta, un moviment migratori cap a les costes de Florida protagonitzat pels "Balseros". Recentment, l'increment dels ingressos turístics i els convenis de col·laboració amb el govern de Veneçuela (desplaçament de metges cubans voluntaris a Veneçuela en canvi de preus preferencials en el petroli veneçolà per a Cuba) han contribuït a una certa recuperació de l'economia cubana.

Organizació politicoadministrativa

Divisió politicoadministrativa en 14 províncies i 169 municipis.

Veneçuela
#Isla de la Juventud #Província de Pinar del Río #Província de La Habana #Província de Ciudad de La Habana #Província de Matanzas #Província de Cienfuegos #Província de Villa Clara #Província de Sancti Spíritus	Província de Ciego de Ávila Província de Camagüey Província de Las Tunas Província de Granma Província de Holguín Província de Santiago de Cuba Província de Guantánamo

categoria:Cuba ms:Cuba ja:キューバ simple:Cuba

Lema nacional

El lema nacional és un frase en la llengua pròpia o en llatí que un estat, nació o subdivisions d'aquests utilitza en diversos símbols com ara escut, banderes o monedes. Algunes de les traduccions següents manquen de la llengua original i han estat traduïdes de l’anglès. Aquesta pàgina és una recopilació de lemes nacionals dels estats independents del món i les seves subdivisions.
- Alemanya: Einigkeit und Recht und Freiheit (Alemany, "Unitat i justícia i llibertat")
- Schleswig-Holstein: Up ewig ungedeelt (Baix alemany, "Per sempre indivisibles")
- Andorra: Virtus unita fortior (Llatí, "La virtut unida és més forta")
- Antigua i Barbuda: Each endeavouring, all achieving (Anglès, "Cada repte, tots aconseguits")
- Antilles holandeses: Libertate unanimus (Llatí, "Units per la llibertat")
- Argentina: En unión y libertad (Castellà, "En unió i llibertat")
- Austràlia: cap
- Territori de la Capital Australiana: For the Queen, the law and the people (Anglès, "Per la Reina, la llei i el poble")
- Nova Gal•les del Sud: Orta recens quam pura nites (Llatí, "Novament eixit, com brillant lluus")
- Territori del Nord: cap
- Queensland: Audax at fidelis (Llatí, "Audaç però fidel")
- Austràlia Meridional: cap
- Tasmània: Ubertas et fidelitas (Llatí, "Fertilitat i fidelitat")
- Victòria: The place to be (Anglès, "El lloc on ésser")
- Austràlia Occidental: cap
- Austria-Hongria: Indivisibiliter ac Inseparabiliter (Llatí, "Indivisible i inseparable"; la unió va desfer-se en diferents estats independents el 1918)
- Bahames: Forward upward onward together (Anglès, "Avant, amunt, endavant junts")
- Barbados: Pride and Industry (Anglès, "Orgull i diligència")
- Bèlgica: L'union fait la force, Eendracht maakt macht and Einigkeit gibt Stärke (Francès Neerlandès i Alemany, "La unió fa la força")
- Valònia: Walon todi! (Való, "Való per sempre!")
- Belize: Sub umbra floreo (Llatí, "Sota l'ombra floreixo")
- Bolívia: Firme y Feliz por la Unión (Castellà, "Ferm i feliç per la Unió")
- Brasil: Ordem e progresso (Portuguès, "Ordre i progrés")
- Brunei: Brunei darussalam (Malai, "Brunei, la Seu de la pau")
- Bulgària: Съединението прави силата (Búlgar, "La Unió és Força")
- Cambodja: "Nation, Religion, King" (Anglès, Nació, Religió, Rei)
- Canadà: A mari usque ad mare (Llatí, "De mar a mar")
- Alberta: Fortis et liber (Llatí, "Fort i lliure")
- Colúmbia Britànica: Splendor sine occasu (Llatí, "Esplendor sense minva")
- Illa del Príncep Eduard: Parva sub ingenti (Llatí, "la petita sota la protecció del gran")
- Manitoba: Gloriosus et liber (Llatí, "Gloriós i lliure")
- Nova Brunsvick: Spem reduxit (Llatí, "L’esperança fou restaurada")
- Nova Escòcia: Munit haec et altera vincit (Llatí, "Un defensa i l’altre conquereix")
- Nunavut: Nunavut sanginivut (Inuktitut, "Nunavut la nostra força" o "La nostra terra, la nostra força")
- Ontario: Ut incepit fidelis sic permanet (Llatí, "Lleial començà, lleial roman")
- Quebec: Je me souviens (Francès, "Recordo")
- Saskatchewan: Multis e gentibus vires (Llatí, "Força, per a molts pobles")
- Terranova i Labrador: Quaerite primum regnum dei (Llatí, "Primer cerca el regne de Déu")
- Colòmbia: Libertad y orden (Castellà, "llibertat i ordre")
- Corea del Nord: "One is sure to win if he believes in and depends upon the people" (Anglès, "Hom està segur de guanyar si creu i depèn del poble")
- Corea del Sud: 널리 인간을 이롭게하라 (Coreà, "Bona voluntat per a tota la humanitat")
- Cuba: Patria y Libertad (Castellà, "Pàtria i llibertat")
- Dinamarca: lema reial de la Reina Margarita II: Guds hjælp, Folkets kærlighed, Danmarks styrke (Danès, "L’ajuda de Déu, l’amor del poble, la força de Dinamarca")
- Equador:La Paz y el Bienestar, la Gloria y el Triunfo (Castellà, "La Pau i el Benestar, la Glòria i el Triomf")
- El Salvador: Dios, Unión, Libertad (Castellà, "Déu, Unió, Llibertat")
- Espanya: Plus ultra (Llatí, "Més enllà")
- Abans: Una, grande y libre (Castellà "Una, gran i lliure") (sota la dictadura de Franco)
- Andalusia: Andalucía para sí, para España y la humanidad (Castellà, "Andalusia per ella, per Espanya, i la humanitat")
- Catalunya: Som i serem
- Estats Units: E pluribus unum (Llatí, "De molts, un") i In God We Trust (Anglès, "En Déu confiem")
- Hi ha una llista de lemes dels estats dels EUA
- Fiji: Rerevaka na Kalou ka Doka na Tui (Fijiès, "Tem Déu i honora la Reina")
- Filipines: Maka-Diyos, Maka-Tao, Makakalikasan at Makabansa (Tagàlog, “Per Déu, el Poble, la Natura i el País”)
- França: Liberté, égalité, fraternité (Francès, "Llibertat, igualtat, fraternitat")
- Geòrgia: ძალა ერთობაშია! (Georgià, El Poder és en la Unió")
- Grècia: Ελευθερια η θανατος (transliterat com "Eleftheria o Thanatos") (Grec, "Llibertat o mort")
- Guyana: One people, one nation, one destiny (Anglès, Un poble, una nació, un destí)
- Haití: L'union fait la force (Francès, "La Unió fa la força")
- Illes Salomó: To Lead is to serve (Anglès, "Comandar és servir")
- Índia: Satyameva jayate (Sànscrit, "La veritat sola triomfa")
- Indonèsia: Bhinneka Tunggal Ika (Javanès antic, "Units en la diversitat")
- Iran: Allahu Akbar (Àrab, "Déu és el més gran")
- Irlanda:"Emancipation to the repressed Celtic Nation" (Anglès, "Emancipació per a la reprimida Nació Celta")
- Jamaica: Out of many people, we are one (Anglès, "Un poble a partir de molts")
- Kenya: Harambee (Suahili, "cooperativa" sovint traduït com a "treballem plegats")
- Kiribati: Te mauri, te raoi ao te tabomoa (Gilbertès, "Salut, Pau i Prosperitat")
- Laos: "Peace, independence, democracy, unity and prosperity" (Anglès, "Pau, independència, democràcia, unió i prosperitat")
- Líban: cap
- Lituània: Vienybė težydi (Lituà, Deixem que la unió floreixi)
- Luxemburg: Mir wëlle bleiwe wat mir sin (Luxemburgès, "Volem romandre com som")
- Malàisia: Bersekutu Bertambah Mutu (Malai, "La Unió augmenta la Força")
- Maurici: Stella clavisque Maris Indici (Llatí, "L’Estel i la Clau de l’Oceà Índic")
- Mèxic: cap. Tradicionalment: El respeto al derecho ajeno es la paz (Castellà, "El respecte al dret aliè és la pau"). També: Sufragio efectivo, no reelección (Castellà, "Sufragi efectiu, no reelecció"), és actualment imprès en la signatura d'alguns documents del govern.
- Mònegue: lema del Príncep de Mònegue: Deo juvante (Llatí, "Amb l’ajuda de Déu")
- Namíbia: Unity, liberty, justice (Anglès, "Unió, llibertat, justícia")
- Nauru: God's will first (Anglès, "La voluntad de Déu primer")
- Nepal: "La mare pàtria val més que el regne del cel"
- Nigèria: "Unity and Faith, Peace and Progress" (Anglès, "Unió i fe, pau i progrés")
- Noruega: lema reial del Rei Harald: Alt for Norge (Noruec, "Tot per Noruega")
- Països Baixos: Je maintiendrai (Francès, "Mantindré")
- Pakistan: Iman, Ittehad, Tanzeem (Urdu: "Fe, unitat, disciplina")
- Panamà: Pro mundi beneficio (Llatí, "Pel benefici del món")
- Polònia: cap; les frases Honor i Ojczyzna (Polonès: "Honor i Pàtria"); o Bóg, Honor, Ojczyzna (Polonès, "Déu, Honor, Pàtria") aparèixen en moltes banderes i pendons militars.
- Regne Unit: lema reial: Dieu et mon droit (Francès, "Déu i el meu dret")
- Escòcia: Nemo me impune lacessit (Llatí, "Ningú em fereix impúnement")
- Gal•les: Ich Dien (Alemany, "Serveixo" – lema del Príncep), Y ddraig goch ddyry cychwyn (Gal•lès, "El drac vermell inspira acció"), Cymru am byth (Gal•lès, "Gal•les per sempre" – no oficial)
- Gibraltar: Nulli expugnabilis hosti (Llatí, "Conquerida per cap enemic")
- Illes Caiman: He hath founded it upon the seas (Anglès, "Ell les fundà damunt del mar")
- Illa de Man: Quocunque jeceris stabit (Llatí, "El que sigui que llencis, romandrà")
- Illes Malvines (Falkland islands): Desire the right (Anglès, "Desitja el correcte")
- República Dominicana: Dios, Patria, Libertad (Castellà, "Déu, Pàtria, Llibertat")
- República Txeca: Pravda vítězí! (Txec, "La veritat perdura!")
- República de Macedònia (de l’antiga Iugoslàvia) :Sloboda ili smrt (Macedoni,"Llibertat o mort") en dubte...
- Saint Lucia: The land, the people, the light (Anglès, "La terra, el poble, la llum")
- San Marino: Libertas (Llatí, "Llibertat")
- Senegal: Un peuple, un but, une foi (Francès, "Un poble, un propòsit, una fe")
- Sèrbia i Montenegro (No oficial): Samo Sloga Srbina Spasava (Serbi, "Només la unió salva els serbis")
- Seychelles: Finis coronat opus (Llatí, "La fi corona l’obra")
- Sierra Leone: Unity, freedom, justice (Anglès, "Unió, llibertat, justícia")
- Singapur: Majulah Singapura (Malai, "Endavant Singapur")
- Sudàfrica:!ke e: /xarra //ke (Xam, "Pobles diversos units" o "Unió en la Diversitat")
- Suècia: Lema reial: För Sverige i tiden (Suec, "Per Suècia, amb els temps")
- Surinam: Justitia, pietas, fides (Llatí, "Justícia, pietat, lleialtat")
- Suïssa: Unus pro omnibus, omnes pro uno (Llatí, "Un per tots, tots per un")
- Swazilàndia: Siyinquaba (Swati, "Som la fortalesa")
- Tailàndia: cap
- Timor Oriental: Honra, pátria e povo (Portuguès, "Honor, pàtria i poble")
- Togo: Travail, Liberté, Patrie (Francès: "Treball, llibertat, pàtria")
- Turquia: Yurtta Sulh, Cihanda Sulh (Turc, "Pau a casa, pau al món")
- Tuvalu: Tuvalu mo te Atua (Tuvalès, "Tuvalu per al Totpoderós")
- Ucraïna: cap
- Unió Europea: In varietate concordia ('Units en la diversitat, United in diversity, Unie dans la diversité, etc. (Traduït en tots els idiomes dels estats members de la UE))
- Unió Soviètica: Пролетарии всех стран, соединяйтесь! (Rus, "Treballadors del món, uniu-vos!")
- Uruguai: Libertad o muerte (Castellà, "Llibertat o mort")
- Vietnam: Ðộc lập, tự do, hạnh phúc (Vietnamita, "Independència, llibertat i felicitat")
- Xile: Por la razón o la fuerza (Castellà, "Per la raó o per la força")
- Post Tenebras Lux (Llatí, "Després de l’obscuritat, llum") (Antic)
- Aut concilio, aut ense (Llatí, "Per la raó o per l’espasa") (Antic)

Espanyol

- Geografia: Relatiu o pertanyent a Espanya, als seus habitants o a la llengua espanyola.
- Lingüística: Nom alternatiu amb què és conegut el castellà o quelcom relatiu la llengua.
- Esport: El Reial Club Deportiu Espanyol, club de futbol de Barcelona

Idioma oficial

La llengua o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres. És la llengua de cada institució i normalment respon a la llengua històrica de la zona. És usual en molts països que convisquin diversos idiomes oficials en diversos graus de relació: igualtat (en països bilingües, trilingües...), diglòssia (quan un idioma predomina clarament sobre l'altre i és protegit, tot i el caràcter oficial dels dos), compartimentació (quan s'usa una llengua per a determinats afers oficials o l'altre per a altres diferents o quan un idioma nadiu conviu amb les llengües imposades amb el colonialisme). Categoria:llengües ja:公用語 ko:공용어 simple:Official language zh-min-nan:Koaⁿ-hong gí-giân

Capital

:Per a altres usos de capital, vegeu Capital (economia) Una ciutat capital d'un estat, país, comarca o qualsevol altra regió política, és la que conté la seu del govern. Habitualment, la capital d'un estat, país o regió sol concentrar alguns tipus de serveis de tipus administratiu, polític, sanitari, etc. També es pot donar el cas que diferents branques del govern es reparteixin en diferents ciutats de l'estat, país o regió, o que la capitalitat sigui itinerant. Tot i que una capital sol ser la poblacio més gran en la seva àrea d'influència, no sempre és així. De fet, hi ha molts casos en què una capital administra altres ciutats molt més importants pel que fa al nombre d'habitants. Exemples d'això són Washington als Estats Units (que té diverses ciutats més grosses, com ara Nova York o Los Angeles), o Berna a Suïssa (on tant Ginebra com Zuric tenen més població). Exemples de gran centralisme demogràfic, financer i de serveis són Londres respecte al Regne Unit, París respecte a França o Buenos Aires respecte a l'Argentina (on cada una d'aquestes ciutats –a l'àrea metropolitana– concentra més del 10% de la població de l'estat). El cas de Barcelona respecte a Catalunya és encara més marcat: la ciutat concentra en l'àrea metropolitana més de la meitat de la població catalana, amb pràcticament la total concentració de serveis.

Llistes de capitals

- Llista de capitals d'estats independents
- Llista de capitals de comarca dels Països Catalans
- ... zh-min-nan:Siú-to· als:Hauptstadt ko:수도 (도시) ja:首都 ms:Ibu negara simple:Capital (city) th:เมืองหลวง Categoria:Geografia

L'Havana

San Cristóbal de La Habana o senzillament L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de l'illa caribenya de Cuba. És la ciutat més poblada del Carib (2,1 milions d'habitants). La seva àrea metropolitana te més de 750 km². L'Havana disposa de l'Aeroport Internacional José Martí. Aeroport Internacional José Martí

Història

Va ser fundada per Diego Velázquez de Cuéllar a l'any 1515 i el seu centre històric (La Habana Vieja) és considerada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En els anys 20 durant la prohibició dels Estats Units, L'Havana és va convertí en una destinació popular per les vacançes dels americans; Els clubs de nit i el joc van sobreviure, però varen ser tancats més en el 1959 després de la revolució cubana. L'Havana fou candidata a ser ciutat del jocs olímpics del 2012, però va ser eliminada abans de la final.

vegeu també

- Cuba
- No confondre amb la Petita Havana que és una secció de Miami, Florida. Categoria:Cuba Categoria:Capitals d'estats independents ja:ハバナ ko:아바나

Fidel Castro

Fidel Alejandro Castro Ruz (Birán, 13 d'agost de 1926), ha governat Cuba com a dictador, des que es va proclamar Primer ministre el 16 de febrer de 1959, i president de la República de Cuba el 3 de desembre de 1976.

Resistència contra Batista

1976 Educat a Cuba, en escoles jesuïtes i, més tard, en el Col·legi Belén de L'Havana, també jesuïta. En 1945 va ingressar en la Universitat de L'Havana per a estudiar dret, graduant-se en 1950. Castro va exercir en un petit despatx d'advocats entre 1950 i 1952. En 1952 va ser candidat al parlament pel Partido Ortodoxo, però el cop d'estat del general Fulgencio Batista va enderrocar el govern de Carlos Prio Socarras i va anul·lar les eleccions. Castro va acusar a Batista davant els tribunals de violar la constitució, però la seva petició va ser rebutjada. En resposta, Castro va organitzar el 26 de juliol de 1953 un atac armat de conseqüències nefastes contra les casernes Moncada, de Santiago de Cuba, i Carlos Manuel de Céspedes, de Bayamoen, ambdós en la província d'Oriente. Van morir més de vuitanta atacants i Castro va ser fet presoner, jutjat i sentenciat a quinze anys de presó. (En l'al·legat final del judici, Castro va pronunciar un apassionat discurs, [http://www.granma.cubaweb.cu/marti-moncada/jm01.html La historia me absolverá], en el qual va defensar les seves accions i va explicar els seus punts de vista polítics). Després de 22 mesos de presó, va ser alliberat en la amnistia general de maig de 1955 i es va exiliar a Mèxic i als Estats Units. Va tornar a Cuba amb altres exiliats del Movimiento 26 de Julio el 2 de desembre de 1956. Als pocs dies de marxa són sorpresos en Alegria del Pío. Els pocs supervivents (entre ells, el Ché Guevara, Raúl Castro i Camilo Cienfuegos) es van retirar a la Sierra Maestra, des d'on van lliurar una guerra d'escamots contra el govern de Batista. El moviment de Castro va guanyar suport popular i va arribar a contar amb més de 800 combatents. El 24 de maig de 1958, Batista va enviar disset batallons contra Castro en la Operación Verano. A pesar de superar-los en nombre, les forces de Castro van encadenar una sèrie de sorprenents victòries, ajudades per la desercions i rendicions massives entre les tropes de Batista. L'1 de gener de 1959, Batista abandonava el país i les forces de Castro prenien L'Havana. Castro Ruz, Fidel Castro Ruz, Fidel Castro Ruz, Fidel Castro Ruz, Fidel ja:フィデル・カストロ simple:Fidel Castro th:ฟิเดล คาสโตร

Població

- Geografia: Usat per a referir-se a la quantitat d'habitants d'un territori (municipi, país,...)
- Biologia: Conjunt d'éssers vius confinats en un espai: Població

Articles relacionats

- Llistat de països per població

2002

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1 de gener - Europa: es posen en circulació les monedes i bitllets d'euro (€), en onze dels quinze països de la Unió Europea.
- 18 de gener - el cap de Creus (l'Alt Empordà) i les illes Medes (el Baix Empordà): l'ONU cataloga aquests indrets com a "zona especialment protegida".
- 14 d'abril - Figueres (l'Alt Empordà): l'Orquestra de Cambra de l'Empordà hi impulsa la fundació de l'Orquestra Filharmònica de Catalunya.
- 17 de juny - Barcelona: s'hi publica la "Gramàtica del català contemporani", dirigida per Joan Solà.
- 5 de desembre - els Hostalets de Pierola (l'Anoia): un grup de paleontòlegs de l'Institut Paleontològic Miquel Crusafont, dirigits per Salvador Moyà-Solà, hi troben els primers ossos del Pau, el 'Pierolapithecus catalaunicus'.
- 17 de desembre - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs declara al Jutjat nº 8 d’Instrucció: "No crec que sigui delicte fer feina d’historiador (de la qual es pot discrepar): -de descriure una guerra d’alliberament nacional que dura ja quaranta anys, -i de comparar-la amb altres guerres." Declaració que li valdrà el seu empresonament tres anys més tard :MÓN
- 3 de març - Suïssa: els votants accepten en referèndum l'entrada d'aquest país a l'ONU.
- 1 de juliol - 175 km al NE de Qandahar (l'Afganistan): l'aviació de la coalició internacional metralla un casament i hi causa almenys 120 víctimes entre morts i ferits.
- 1 de juliol - Owingen (Baden-Württemberg, Alemanya): el xoc entre un Boeing 757 de càrrega i un Tupolev Tu 154 bielorús de passatgers que feia el trajecte Moscou-Barcelona causa més de 140 morts.
- 17 de juliol - illot de Perejil (el Marroc): l'ocupa un escamot de l'exèrcit espanyol, que no l'abandonarà fins el dia 20, gràcies a la mediació del secretari d'estat dels EUA, Colin Powell.
- 11 de setembre - Fossar de les Moreres de Barcelona - Lluís Maria Xirinacs en el marc d'un acte reivindicatiu, pronuncià un polèmic discurs en el qual declarava: «Gandhi deia que el no-violent no pot tractar amb neutralitat les parts d'un conflicte violent: l'agressor és l'enemic, l'agredit és l'amic, tot i que sigui violent. Jo he intentat tota la vida lluitar per la via no violenta. Però declaro aquí, i ho dic ben alt, per si hi ha cap policia o cap fiscal: em declaro enemic de l'estat espanyol i amic d'ETA i de Batasuna». Fet pel qual tres anys més tard, quan anava a renovar el seu DNI, seria detingut i empresonat.
- 13 de novembre - oceà Atlàntic: comença a enfonsar-se el petrolier Prestige.
- 17 de desembre - Pretòria (Sud-àfrica): el govern del Congo i els opositors que el combatien firmen un acord de pau que posa fi a quatre anys de guerra civil, amb prop de 2 milions de persones mortes.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 5 de juny - Los Angeles, (California, EUA): Douglas Colvin, conegut com Dee Dee Ramone, músic de rock estatunidenc, baixista de The Ramones (n. 1952).
- 21 de desembre - Milà (la Llombardia, Itàlia): Giò Pomodoro, escultor italià (n. 1930).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XXI als:2002 ja:2002年 ko:2002년 ms:2002 simple:2002 th:พ.ศ. 2545 zh-min-nan:2002 nî

Densitat de població

La densitat de població es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible, però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre d' articles per unitat d'àrea.

Definició de la densitat de població

D'acord amb la definició que s'ha donat, la densitat de població depèn de l'escala de l’àrea de mostreig utilitzada. Això fa que sigui difícil de definir-la com una funció continua. Suposant que modelem els individus o objectes de la població com a punts discrets, la densitat de població oscil•larà cap amunt o cap avall a mida que el límit de l’àrea de mostreig passa per sobre d'aquests punts. Per evitar això, es podrien modelar els individus com a objectes amb extensió finita, però això també portaria problemes, sobretot si l'escala de l’àrea de mostreig es semblant a l’extensió dels individus. Normalment, el que es fa es considerar la densitat de població com a quantitat fractal, que depèn de l'escala.

Densitat de població en biologia

La densitat de població es una mesura habitual en biologia, sobretot en ecologia. Es pot utilitzar, entre d'altres coses, per determinar en quins llocs una espècie pot estar en perill d’extinció. Cal tenir en compte, però, que la densitat de població òptima depèn molt de l’espècie i de l'ecosistema en consideració.

Densitat de població humana

Per humans, la densitat de població és el nombre de persones per unitat d'àrea (això pot incloure o no llacs, rius i embassaments). També es pot expressar respecte la unitat d’àrea habitable, productiva (o potencialment productiva), o cultivable. S'expressa sovint com a nombre de persones per quilòmetre quadrat o per hectàrea. Les densitats de població es poden calcular per ciutats, regions, estats o per tot el món. La densitat de població humana a la Terra és de 42 persones per km², però és molt variable segons els països i regions. Els països (o unitats administrativament autònomes) més densament poblats són:
- Macau
- Mònaco
- Hong Kong
- Singapur
- Gibraltar Tots aquests són estats molt petits i molt urbanitzats. El país gran amb més densitat de població és Bangladesh, amb 134 milions d'habitants i una densitat de 900 persones per km². A Europa, els Països Baixos són l'estat gran més densament poblat amb gairebé 400 persones/km². En contrast, hi ha grans àrees del planeta (l'Antàrtida, els grans deserts, etc.) pràcticament despoblades, amb densitats de població molt properes a zero. Categoria:Demografia Categoria:Sociologia Categoria:Ecologia als:Bevölkerungsdichte ja:人口密度 th:ความหนาแน่นประชากร zh-min-nan:Jîn-kháu bi̍t-tō·

Llistat de països per densitat de població

Llistat d’estats i territoris dependents ordenats per densitat de població en habitants/km². La superfície de les diferents entitats inclou les aigües continentals (llacs, rius, embassaments). Les dades de població corresponen, generalment, a estimacions calculades pel juliol del 2005. Al llistat nomes se’ls ha adjudicat un rang als estats sobirans. Nota: Les dades que aquí es donen estan tretes del article List of countries by population density de la Wiki en anglès.

Articles relacionats

- Llistat de països per població
- Llistat de països per superfície categoria:Llistats categoria:Geografia ja:国の人口密度順リスト ko:세계 나라의 인구밀도

Independència

La independència és la situació o estat durant el qual algú o quelcom no té cap relació amb algú o quelcom d'altre, al qual hi estava sotmès. Entre persones, s'entén la independència com a un símbol d'emancipació, de no-dependència (sigui moral, econòmica, etc.) de cap mena de ningú. Políticament, es veu la independència d'una regió com la situació en què aquesta regió es governa a ella mateixa sense haver de respondre, dependre o de contribuir a cap altra regió. Seria els cas dels estats. Els moviments independentistes són els que propugnen la independència d'un territori de l'estat del que forma part.

Vegeu també

- Independentisme català Categoria:política

10 de desembre

El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 21 dies per finalitzar l'any. ----

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs. Queden 225 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1922 - Barcelona: s'inagura el Camp de Les Corts amb el partit FC Barcelona 2 - Saint Mirren 1.
- 1992 - Londres (Anglaterra): el Futbol Club Barcelona guanya a l'estadi de Wembley la primera copa d'Europa de futbol amb un gol de Koeman contra la Sampdoria de Gènova. :MÓN
- 1498 - Calcuta (l'Índia): hi arriba Vasco da Gama.
- 1891 - West Orange (New Jersey, EUA): Edison hi fa la primera projecció pública del kinetoscopi.
- 1902 - Cuba: després d'haver-se independitzat d'Espanya el 10 de desembre de 1898 i de restar sota administració dels Estats Units, obté definitivament la seva independència.
- 1927 - l'Aràbia Saudita: el país assoleix la independència.
- 1954 - la Xina Nacionalista: Xiang Kai-Chek esdevé el president del país.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1799 - Tours (el País del Loira, França): Honoré de Balzac, novel·lista francès.
- 1806 - Pentonville (Londres, Anglaterra): John Stuart Mill, filòsof anglès.
- 1901 - Watergrafsmeer (els Països Baixos): Max Euwe, escaquista, campió mundial del 1935 al 1937.
- 1908 - Indiana (Pennsilvània, EUA): James Stewart, actor estatunidenc.
- 1915 - Kibbutz Degania, prop del llac de Tiberíades (Imperi Otomà): Moshe Dayan, militar israelià.
- 1944 - Yorkshire (Anglaterra): Joe Cocker cantant anglès.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1277 - la Ciutat del Vaticà (Roma): Pedro Rebuli Giuliani, papa que regnà amb el nom de Joan XXI.
- 1471 - Londres (Anglaterra): Enric VI, rei d'Anglaterra.
- 1506 - Valladolid (Castella, Espanya): Cristòfor Colom, navegant i descobridor d'Amèrica.
- 1622 - Constantinoble (Imperi Otomà): Utman II, soldà de Turquia i emperador otomà.
- 1896 - Frankfurt (Hessen, Alemanya): Clara Schumann, compositora austríaca.

Festes:

- Festa local de Premià de Mar, a la comarca del Maresme ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Maig ja:5月20日 ko:5월 20일 simple:May 20 th:20 พฤษภาคม

Moneda

, antiga moneda espanyola]] espanyola Una moneda sol ser una peça de material dur (generalment metall) i usualment en forma de disc, utilitzada com una forma de diner. Juntament amb els bitllets (també anomenats paper moneda), les monedes conformen el diner en efectiu en tots els sistemes monetaris moderns. Les monedes s'acostumen a fer servir per als exemplars de menys valor, mentre que els bitllets són per als de més valor nominal; igualment, en la majoria de sistemes monetaris, la moneda de valor més alt val menys que el bitllet de valor nominal més baix. En un sentit ampli, la moneda (que inclou els bitllets i les monedes) és un conjunt de peces de materials, mides i formes diferents, a les quals en un origen el venedor i el comprador assignaren un valor per realitzar l'intercanvi de productes i béns. Legalment la moneda es defineix com una mercaderia creada per l'Estat que serveix com a unitat de compte, per quantificar el valor de les coses, i com a preu que es paga pels deutes.

La moneda com a unitat monetària

S'entén com a unitat monetària la unitat de canvi pròpia d'un estat o territori concret. La relació entre dues unitats monetàries s'anomena taxa de canvi o, també, tipus de canvi; així, les monedes poden tenir una taxa de canvi fixa (establerta per endavant en relació, per exemple, amb el patró or o amb una moneda determinada) o flotant (que permet devaluar-la o revaluar-la, normalment per requeriments de tipus econòmic o polític, a voluntat de l'estat emissor). En la majoria de casos, cada país té el monopoli sobre la seva pròpia moneda. Una notable excepció a aquesta regla són els membres de la Unió Monetària Europea, que han cedit el control de la seva política monetària al Banc Central Europeu. En els casos en què un país sí que controla la seva moneda, aquest control l'exerceix el Banc Central o el Ministeri d'Hisenda. En qualsevol dels casos, la institució que té el control de la política monetària és coneguda com l'autoritat monetària. Aquestes autoritats monetàries tenen diversos graus d'autonomia respecte als governs que les han creades. Als Estats Units, per exemple, la Reserva Federal opera amb total independència del govern. És important destacar que les autoritats monetàries les ha creades un govern que és qui els dóna suport, de manera que la seva independència es pot veure reduïda o revocada per qualsevol decret legislatiu. De tota manera, a la majoria de països occidentals, l'autoritat monetària és àmpliament independent dels governs de torn. Diversos països poden compartir el mateix nom per a la pròpia unitat monetària (per exemple, els dòlars canadencs, nord-americans, australians o neozelandesos), també diversos països poden utilitzar la mateixa moneda (com per exemple passa amb l'euro), o bé un país pot declarar la moneda d'un altre país com de valor legal al seu territori (per exemple, el Panamà i El Salvador han declarat legal l'ús del dòlar dels Estats Units dins els seus països). Cada unitat monetària té una moneda fraccionària, sovint valorada en 1/100 de la moneda principal: 100 cèntims = 1 euro, 100 cents = 1 dòlar, 100 penics = 1 lliura. Els valors d'1/10 o 1/1.000 també són comuns, però hi ha unitats monetàries que no tenen moneda fraccionària. Mauritània i Madagascar són els únics països que encara no usen el sistema decimal; així, l'ouguiya maurità es divideix en 5 khoums, mentre que l'ariary malgaix es divideix en 5 iraimbilanja. De tota manera, a causa de la inflació, aquestes unitats fraccionàries a la pràctica han caigut en desús.

Història de la moneda

iraimbilanja,
antiga moneda romana]] Abans de la invenció de les monedes s'utilitzava la barata, que consistia en l'intercanvi directe dels béns que es desitjaven. Però aquest mètode era molt ineficaç. Al continent americà, per exemple, abans de l'arribada dels conquistadors espanyols s'utilitzava com a moneda el cacau. Els grecs van introduir la moneda cap al final del segle VIII aC i es va difondre per tot el món antic. Romans i àrabs van continuar encunyant monedes, que eren d'or i argent. Carlemany va unificar el sistema monetari i va imposar les monedes d'argent, tot i que les d'or, que encara s'usaven a l'Orient Pròxim, no es van deixar de fer servir. D'aquí deriva la proliferació de diferents monedes medievals i modernes. El 1865 a París es va crear la Unió Monetària Llatina, que establia un únic tipus de moneda que es podia usar a tots els estats membres. Es pot considerar un precedent de l'actual moneda comuna europea, creada l'1 de gener de 1999 per acord d'alguns països de la Unió Europea, que varen unificar les seves monedes nacionals i les van substituir per una nova moneda anomenada euro.

Vegeu també

- Comerç
- Diner
- ISO 4217, codificació de les diverses monedes del món
- Llistat de monedes del món
- Moneda catalana
- Numismàtica
- Unitat monetària de valor més alt
- Unitat monetària de valor més baix categoria:Monedes categoria:Economia ja:硬貨 simple:Coin

Zona horària

Les zones horàries o fusos horaris són cadascuna de les vint-i-quatre àrees en les que es divideix la Terra que segueixen la mateixa definició de temps. Antigament, la gent feia servir el temps solar aparent, guiant-se per la posició del sol, amb aquest sistema l'hora variava amb la distància per exemple entre ciutats. Els fusos horaris van corregir en part aquest problema al posar els rellotges d'una regió al mateix temps solar mig. Els fusos horaris generalment estan centrats en meridians d'una longitud que és multiple de 15º, en tot cas tal i com es pot veure en el següent mapa les formes dels fusos horaris estan força afectades per les fronteres polítiques. Tots els fusos horaris es defineixen en relació al Temps universal coordinat (UTC), que és el fus horari situat sobre el meridià de Greenwich, que passa per sobre Londres. Com que la Terra gira d'Oest a Est, al passar d'un fus horari al següent en direcció Est, hauríem de sumar una hora. Si al contrari passem de l'Est a l'oest, hem de restar una hora. El meridià 180º, conegut com línia internacional de canvi de data, marca el canvi de dia.

Llista de fusos horaris i àrees compreses

Els països indicats amb un
- fan servir horari d'estiu, que consisteix en afegir una hora a l'estiu per aprofitar millor la llum solar. Els països de l'hemisferi nord afegeixen la hora el març o abril, mentre que els que estan a l'hemisferi sud l'afegeixen l'octubre o novembre.

UTC-11

- Illes Midway
- Niue
- Samoa
- Samoa Americana

UTC-10

- Atol de Johnston
- Polinèsia Francesa: Illes de la Societat (inclou Tahití), arxipèlag Tuamotu, illes Tubuai
- Estats Units (HST - Hawaiian-Aleutian Standard Time)
- Hawaii
- Illes Aleutianes d'Alaska
-

UTC-9:30
-

- Polinèsia Francesa: illes Marqueses

UTC-9

- Polinèsia Francesa: illes Gambier
- Estats Units AKST - Alaska Standard Time
-
- (Alaska) Major part de l'estat
-

UTC-8

- Mèxic (Baixa Califòrnia nord
- )
- Canadà PST - Pacific Standard Time
-
- Colúmbia Britànica (
- Major part del territori)
- Yukon
- Estats Units PST - Pacific Standard Time
-
- Califòrnia, Idaho (nord), Nevada, Oregon, Washington)

UTC-7

- Mèxic: Baixa California Sud, Chihuahua, Nayarit, Sinaloa, Sonora, Sud, Centre, i Est
- Estats Units MST - Mountain Standard Time
- Arizona, Colorado, Idaho (sud), Montana, Nebraska (oest), Nou Mèxic, Dakota del Nord (oest), Dakota del Sud (oest), Utah, Wyoming
- Canadà MST - Mountain Standard Time
-
- Alberta, Territoris del Nord-oest, Nunavut (Mountain)

UTC-6

- Belize
- Canadà (Nunavut (Southampton Island), Saskatchewan)
- Xile (Illa de Pasqua)
- Costa Rica
- Equador (Illes Galàpagos)
- El Salvador
- Guatemala
- Hondures
- Nicaragua
- Puerto Rico
- Mèxic (Centre),(Ciutat de Mèxic)
-
- Canadà Central Standard Time
-
- (Manitoba, Nunavut (Centre), Ontario (Oest))
- Estats Units Central Standard Time
-
- (Alabama, Arkansas, Illinois, Iowa, Kansas, Kentucky (oest), Louisiana, Minnesota, Mississippi, Missouri, Nebraska (est), North Dakota, Oklahoma, Dakota del Sud (est), Tennessee (oest), Texas, Wisconsin)

UTC-5

- Brasil (Acre)
- Illes Caiman
- Colòmbia
- Cuba
-
- Equador
- Haití
- Illes Turks i Caicos
-
- Jamaica
- Panamà
- Perú
- Canadà EST - Eastern Standard Time
-
- Ottawa, Nunavut (est), Ontario, Quebec
- Estats Units EST - Eastern Standard Time
-
- Connecticut, Delaware, Districte de Colúmbia, Florida, Geòrgia, Indiana, Kentucky (est), Maine, Maryland, Massachusetts, Michigan, Nova Hampshire, Nova Jersey, New York, Carolina del Nord, Ohio, Pensilvània, Rhode Island, Carolina del Sud, Tennessee (est), Vermont, Virgínia, West Virginia

UTC-4

- Anguilla
- Antigua i Barbuda
- Antilles Neerlandeses
- Aruba
- Barbados
- Bolívia
- Brasil (Amazones, Mato Grosso
- , Mato Grosso do Sul
- , Para (oest), Rondonia, Roraima)
- Xile
-
- Dominica
- República Dominicana
- Granada
- Guadeloupe
- Guyana
- Illes Malvines
-
- Martinica
- Montserrat
- Paraguai
-
- Saint Kitts i Nevis
- Saint Lucia
- Saint Vincent i les Grenadines
- Trinitat i Tobago
- Veneçuela
- Illes Verges
- Canadà AST - Atlantic Standard Time
-
- Labrador, New Brunswick, Nova Escòcia, Illa del Príncep Eduard

UTC-3:30 (NST - Newfoundland Standard Time)

- Canadà (Terranova
- )

UTC-3

- Argentina
- Bahames
-
- Brasil (Hora oficial)
- Alagoas, Amapa, Bahia
- , Ceara, Distrito Federal
- , Espirto Santo
- , Goias
- , Maranhao, Minas Gerais
- , Para (este), Paraiba, Parana
- , Pernambuco, Piaui, Rio de Janeiro
- , Rio Grande do Norte, Rio Grande do Sul
- , Santa Catarina
- , Sao Paulo
- , Sergipe, Tocantins
-
- Guaiana Francesa
-
- Groenlàndia
- Saint Pierre i Miquelon
-
- Surinam
- Uruguai

UTC-2

- Bermuda
-
- Brasil (Fernando de Noronha)

UTC-1

- Cap Verd
- Portugal (Açores
- )

UTC (GMT - Greenwich Meridian Time)

- Burkina Faso
- Costa d'Ivori
- Gàmbia
- Ghana
- Guinea
- Guinea Bissau
- Islàndia
- Libèria
- Mali
- Mauritània
- Marroc
- Santa Helena
- São Tomé i Príncipe
- Senegal
- Sierra Leone
- Togo
- Dinamarca
- Illes Fèroe WET - Western European Time (N)
- Espanya
- Illes Canàries WET - Western European Time (N)
- Irlanda WET - Western European Time (N)
- Portugal WET - Western European Time (N)
- Regne Unit WET - Western European Time (N)

UTC+1

- Angola
- Benín
- Camerun
- República Centreafricana
- Txad
- Congo
- Congo, R.D. (Kinshasa, Bandungu, Bas-Zaire, Equateur)
- Guinea Equatorial
- Gabon
- Gibraltar
-
- Namíbia
-
- Níger
- Nigèria
- Svalbard i Jan Mayen
-
- Tunísia

Central European Time, també anomenat MET - Middle European Time
-

:El Central European Time es descomposa en :
- CEWT (Central European Winter Time) que equival a UTC+1 i :
- CEST (Central European Summer Time) que equival a UTC+2
- Alemanya
- Albània
- Andorra
- Àustria
- Bèlgica
- Bòsnia i Hercegovina
- Txèquia
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Espanya (Excepte Illes Canàries)
- França
- Hongria
- Itàlia
- Liechtenstein
- Luxemburg
- República de Macedònia
- Malta
- Mònaco
- Noruega
- Països Baixos
- Polònia
- San Marino
- Sèrbia i Montenegro
- Suècia
- Suïssa

UTC+2

- Botswana
- Burundi
- Cisjordània
- Congo, R.D. (Kasai Occidental, Kasai Oriental, Haut-Zaire, Shaba)
- Xipre
- Egipte
- Franja de Gaza
- Israel
- Jordània
- Lesotho
- Líban
- Líbia
- Malawi
- Moçambic
- Ruanda
- Sud-àfrica
- Swazilàndia
- Síria
- Zàmbia
- Zimbabwe
- Estònia EET - Eastern European Time
- Lituània EET - Eastern European Time
- Bielorússia EET - Eastern European Time
-
- Bulgària EET
-
- Finlàndia EET
-
- Grècia EET
-
- Letònia EET
-
- Moldàvia EET
-
- Romania EET
-
- Rússia (Zona 1, inclou Kalingrad) EET
-
- Turquia EET
-
- Ucraïna EET
-

UTC+3

- Aràbia Saudita
- Bahrain
- Comores
- Djibouti
- Eritrea
- Etiòpia
- Iraq
-
- Kenya
- Kuwait
- Madagascar
- Mayotte
- Qatar
- Somàlia
- Sudan
- Tanzània
- Uganda
- Iemen
- Rússia: Zona 2, inclou Moscou i Sant Petersburg MSK - Hora de Moscou
-

UTC+3:30

- Iran
-

UTC+4

- Emirats Àrabs Units
- Geòrgia
-
- Kazakhstan (Oest)
-
- Maurici
- Oman
- Reunion
- Rússia (Zona 3
- )
- Seychelles

UTC+4:30

- Afganistan

UTC+5

- Armènia
- Azerbaidjan
-
- Kazakhstan (Centre)
-
- Kirguizistan
-
- Maldives
- Pakistan
- Rússia (Zona 4
- , inclou Ekaterinburg i Perm)
- Tadjikistan
- Turkmenistan
- Uzbekistan

UTC+5:30

- Índia

UTC+5:45

- Nepal

UTC+6

- Bangladesh
- Butan
- Kazakhstan (Est)
-
- Rússia (Zona 5
- , inclou Novosibirsk i Omsk)
- Sri Lanka

UTC+6:30

- Illes Cocos
- Myanmar

UTC+7

- Cambodja
- Illes Christmas (Austràlia)
- Indonèsia (Oest)
- Laos
- Rússia (Zona 6
- )
- Tailàndia
- Vietnam

UTC+8

- Brunei Darussalam
- Xina
- Hong Kong
- Indonèsia (Centre)
- Macau
- Malàisia
- Mongòlia
-
- Filipines
- Rússia (Zona 7
- )
- Singapur
- Taiwan Nota: Xina té el mateix horari en tota la extensió del seu territori, i per tant aquesta zona horària és excepcionalment ampla. En un dels extrems de la Xina, el sol està en el seu màxim a les 3 pm mentre que a l'altra extrem el màxim és a les 11 am.
- Austràlia AWST - Australian Western Standard Time
- Zona oest de l'illa

UTC+9

- Indonèsia (Est)
- Japó (Japan Standard Time - JST)
- Corea del Nord
- Corea del Sud
- Palau
- Rússia (Zona 8
- , inclou Yakutsk)
- Timor Oriental

UTC+9:30 (ACST - Australian Central Standard Time)

- Austràlia (Broken Hill, NSW; Nord; Sud
- )

UTC+10

- Illes Cook
- Guam
- Micronèsia (Yap i Chuuk)
- Illes Marianes del Nord
- Papua Nova Guinea
- Rússia (Zona 9
- , inclou Vladivostok)
- Austràlia AEST - Australian Eastern Standard Time)
- Territori capital d'austràlia (el centre de l'illa)
- , Nova Gal·les del Sud
- , Queensland, Victoria
- , Tasmània
-

UTC+10:30

- Austràlia (illa Lord Howe
- )(DST només 0:30)

UTC+11

- Micronèsia (Kosrae i Pohnpei)
- Nova Caledònia
- Rússia (Zona 10
- )
- Illes Salomó
- Vanuatu

UTC+11:30

- Illa de Norfolk

UTC+12

- Fiji
-
- Kiribati (Illes Gilbert)
- Nauru
- Nova Zelanda (Aotearoa)
-
- Rússia (Zona 11
- )
- Tuvalu
- Illa de Wake
- Wallis i Futuna

UTC+12:45

- Nova Zelanda (Aotearoa) (Illes Chatham
- )

UTC+13

- Kiribati (Illes Fènix)
- Tonga

UTC+14

- Kiribati (Illes Line) Categoria:Temps ja:標準時 ko:시간대 ms:Zon masa simple:Time zone th:เขตเวลา

UTC

Quan s'ha carregat aquesta plana, són les
(vegeu [http://www.w3.org/TR/NOTE-datetime W3C Date and Time Formats])

Temps Universal Coordinat, o UTC, també conegut com a temps civil, és la zona horària de referència respecte de la qual es calculen totes les hores corresponents a les altres zones horàries del món. És el successor del GMT (Greenwich Mean Time: Temps mitjà de l'observatori de Greenwich, a Londres) encara que col·loquialment algunes vegades se l'anomena així. La nova denominació fou creada per eliminar la inclusió d'una localització específica en un estàndard internacional, així com per basar la mesura del temps en els estàndards atòmics, més que en els celests. A diferència del GMT, l'UTC no es defineix pel sol o els estels, sinó que es mesura per rellotges atòmics. Degut a que la rotació de la Terra s'alenteix, s'endarrereix respecte del temps atòmic. L'UTC se sincronitza amb el dia i la nit de UT1, se li afegeixen o resten segons de salt (leap seconds) a finals de juny i de desembre. La posada en circulació dels segons de salt ve determinada pel Servei Internacional de Rotació de la Terra, d'acord amb les seves mesures de la rotació de la Terra. L'UTC és el sistema de temps emprat per molts estàndards d'Internet i de la World Wide Web. Ben mirat, el mateix servidor de la Viquipèdia utilitza UTC com a base per a la seva llista d'actualitzacions d'articles. Els territoris l'hora dels quals coincideix amb la UTC són: Burkina Faso, Costa d'Ivori, Gàmbia, Ghana, Guinea, Guinea Bissau, Islàndia, Libèria, Mali, Mauritània, Marroc, Santa Helena, São Tomé i Príncipe, Senegal, Sierra Leone, Togo, Illes Fèroe (Dinamarca), Illes Canàries (Espanya), Irlanda, Portugal i el Regne Unit. Per contra, els Països Catalans ens trobem dins l'anomenada Central European Time (també anomenada MET - Middle European Time). Com que canviem l'hora dues vegades l'any (avancem una hora a la primavera i l'endarrerim a la tardor), a l'estiu, el nostre fus horari equival a UTC+2, mentre que a l'hivern equival a UTC+1. Així, per exemple, quan a l'estiu són les 13:00 UTC, als Països Catalans són les 15:00 (UTC+2), i quan a l'hivern són les 9:00 UTC, a casa nostra són les 10:00 (UTC+1). Categoria:Temps

Cuba

Història

Organizació politicoadministrativa

Lema nacional

Espanyol

Idioma oficial

Capital

Llistes de capitals

L'Havana

Història

vegeu també

Fidel Castro

Resistència contra Batista

Població

Articles relacionats

2002

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Densitat de població

Definició de la densitat de població

Densitat de població en biologia

Densitat de població humana

Llistat de països per densitat de població

Articles relacionats

Independència

Vegeu també

10 de desembre

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes i commemoracions:

20 de maig

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes:

Moneda

La moneda com a unitat monetària

Història de la moneda

Vegeu també

Zona horària

Llista de fusos horaris i àrees compreses

UTC-11

UTC-10

UTC-9:30 -

UTC-9

UTC-8

UTC-7

UTC-6

UTC-5

UTC-4

UTC-3:30 (NST - Newfoundland Standard Time)

UTC-3

UTC-2

UTC-1

UTC (GMT - Greenwich Meridian Time)

UTC+1

Central European Time, també anomenat MET - Middle European Time -

UTC+2

UTC+3

UTC+3:30

UTC+4

UTC+4:30

UTC+5

UTC+5:30

UTC+5:45

UTC+6

UTC+6:30

UTC+7

UTC+8

UTC+9

UTC+9:30 (ACST - Australian Central Standard Time)

UTC+10

UTC+10:30

UTC+11

UTC+11:30

UTC+12

UTC+12:45

UTC-9:30
-

Central European Time, també anomenat MET - Middle European Time
-