Fiji

La República de les illes Fiji és un estat insular d'Oceania que ocupa tot un arxipèlag del Pacífic Sud, a la Melanèsia, situat a l'est de Vanuatu, a l'oest de Tonga i al sud de Tuvalu. L'arxipèlag de les Fiji (també conegut de vegades sota la forma Fidji) consta de 322 illes amb 18.270 km2, un terç de les quals, aproximadament, està habitat. Les dues illes més importants són Viti Levu i Vanua Levu. A Viti Levu s'hi troba la capital, Suva, i també les tres quartes parts de la població, d'uns 850.000 habitants en total. Les illes són muntanyoses, amb pics que sobrepassen els 1.200 m, i estan cobertes de boscos tropicals. Els primers habitants de les Fiji van arribar del sud-est d'Àsia molt abans que les illes fossin descobertes per exploradors europeus al segle XVII. No fou fins al segle XIX, però, que hi van arribar els europeus per establir-s'hi de manera permanent. Les illes van esdevenir una colònia britànica el 1874. Van aconseguir la independència el 1970. El govern democràtic fou interromput per dos cops militars el 1987, a causa de problemes entre la comunitat indo-fijiana i la nadiua melanèsia. Categoria:Fiji ja:フィジー ko:피지 ms:Fiji simple:Fiji th:ประเทศฟิจิ zh-min-nan:Fiji

Oceania

Oceania és la part del món formada pel continent australià –situat entre els oceans Índic, Antàrtic i Pacífic– i per la multitud d'illes que hi ha escampades en aquest darrer oceà (excepte les més properes a l'Àsia, que es consideren asiàtiques). Té uns 9 milions de quilòmetres quadrats de superfície i una població d'uns 30 milions d'habitants. Es considera formada per quatre grans àrees o divisions: Australàsia, que comprèn Austràlia i Tasmània; la Melanèsia, al nord i nord-est de l'anterior, que és l'arc d'illes que s'estenen a l'est de Nova Guinea; més al nord, la Micronèsia, que s'estén fins al Tròpic de Càncer; i la Polinèsia, que s'estén pel Pacífic central. Queden fora d'aquestes divisions Nova Zelanda, les illes Hawaii i altres de menors.

Estats i territoris d'Oceania

Hawaii Històricament les illes d'Oceania han passat per diferents graus de dependència de les potències colonials: protectorat, colònia, annexió o mandat o fideïcomís de les Nacions Unides. Fins i tot hi ha hagut condominis de sobirania conjunta. Degut a l'aïllament i a la falta de recursos els diferents territoris han anat negociant al llarg del segle XX diferents graus d'autonomia o independència. Significativament, les illes dependents de França han anat passant de Territori d'Ultramar (TOM) a Col·lectivitat d'Ultramar (COM) o País d'Ultramar (POM), adquirint progressivament autonomia i sobirania. Es poden distingir estats sobirans, uns independents i altres en lliure associació amb altres potències, alguns d'ells membres de les Nacions Unides. Finalment, segons la nomenclatura anglesa, existeixen territoris organitzats, no organitzats, incorporats i no incorporats.

Estats

Relació d'estats d'Oceania membres de les Nacions Unides:
- Austràlia
- Estats Federats de Micronèsia, estat associat als Estats Units
- Fiji
- Illes Marshall, república en lliure associació amb els EUA.
- Illes Salomó
- Kiribati
- Nauru
- Nova Zelanda
- Palau, república en lliure associació amb els EUA.
- Papua Nova Guinea
- Samoa
- Tonga
- Tuvalu
- Vanuatu

Territoris dependents

- Guam, territori no incorporat dels EUA
- Hawaii, estat membre dels EUA
- Illa de Pasqua, província de Xile
- Illes Cook, estat en lliure associació amb Nova Zelanda
- Illes Mariannes Septentrionals, mancomunitat associada als EUA
- Illes perifèriques menors dels EUA (tret de Navassa, que es troba al Carib), territoris no incorporats dels EUA
- Niue, estat en lliure associació amb Nova Zelanda
- Norfolk, territori extern d'Austràlia
- Nova Caledònia, país d'ultramar francès
- Nova Guinea Occidental o Irian Jaya, província d'Indonèsia
- Pitcairn, colònia del Regne Unit
- Polinèsia Francesa, país d'ultramar francès
- Samoa Nord-americana, territori no incorporat dels EUA
- Tokelau, territori d'ultramar de Nova Zelanda
- Wallis i Futuna, col·lectivitat d'ultramar francesa Categoria:Oceania ja:オセアニア ko:오세아니아 ms:Oceania simple:Oceania th:โอเชียเนีย zh-min-nan:Tāi-iûⁿ-chiu

Melanèsia

La Melanèsia (mot provinent del grec, en el sentit d'"illes negres") és una regió que s'estén des del Pacífic occidental fins al mar d'Arafura, al nord i al nord-est d'Austràlia. El terme fou usat per primer cop per Jules Dumont d'Urville el 1832 per anomenar un agrupament ètnic i geogràfic d'illes diferent als de la Polinèsia i la Micronèsia. Actualment la classificació racial de D'Urville es considera poc acurada ja que no defineix prou bé la diversitat cultural, lingüística i genètica de la Melanèsia i avui dia s'utilitza simplement com a denominació geogràfica. A més a més, les nacions de Fiji, Papua Nova Guinea, les illes Salomó, Vanuatu i Nova Caledònia (que legalment és una dependència francesa) usen aquest terme per descriure's a elles mateixes ja que reflecteix la seva història colonial compartida i una situació regional comuna. Diversos estudis genètics dels pobles del Pacífic en combinació amb antigues restes arqueològiques han aclarit bastant la confusió primerenca. La població melanèsia té un marcador del cromosoma Y, l'H17, que no es troba en els polinesis. La ceràmica lapita és originàriament melanèsica, des d'on es va estendre cap a les altres illes. Els melanesis són el poble més antic del Pacífic, i precedeixen els altres pobles unes quantes desenes de miler d'anys. La població melanèsica, igual que els aborígens australians, amb qui els melanesis papús comparteixen un avantpassat comú, hi va arribar cap als anys 40000 a 50000 aC. A la Melanèsia hi ha una gran riquesa ètnica i molta diversitat. L'estatus social generalment es basa en les habilitats de cadascú i els béns que posseeix, mentre que els polinesis fan servir l'herència per determinar aquest estatus. Grups d'illes que tradicionalment són considerades part de Melanèsia:
- Fiji
- Nova Caledònia
- Nova Guinea
- les illes Salomó
- Vanuatu
- les Moluques
- les illes de l'estret de Torres Illes d'origen mixt que no es consideren melanèsiques:
- Nauru
- Timor
- Tonga
- les Moluques Septentrionals
- Flores
- Sumba Categoria:Melanèsia ja:メラネシア ko:멜라네시아 zh-min-nan:Melanesia

Vanuatu

Vanuatu és un estat pluri-insular del Pacífic Sud. L'arxipèlag que el constitueix està situat uns 1750 km a l'est d'Austràlia, al nordest de Nova Caledònia, a l'oest de Fiji i al sud de les Illes Salomó. Categoria:Vanuatu ja:バヌアツ ko:바누아투 ms:Vanuatu simple:Vanuatu th:ประเทศวานูอาตู zh-min-nan:Vanuatu

Tuvalu

Tuvalu (abans illes Ellice) és un estat insular de la Polinèsia, situat per sota l'equador, al sud de Kiribati, al nord de Fiji i Wallis i Futuna i a l'est de les illes Salomó. Després del Vaticà és l'estat menys poblat del món, si bé la seva petita superfície fa que tingui un gran densitat de població. Tuvalu és sobretot conegut pel seu atractiu domini d'internet .tv, per la cessió de l'ús del qual ha de rebre 50 milions de dòlars durant els 12 anys posteriors a l'any 2000.

Història

Els primers europeus en descobrir aquestes illes van ser els espanyols. El 1568 Álvaro de Mendaña va descobrir l'illa de Jesús, avui Nui. En el segon viatge, el 1595, va descobrir La Solitaria, avui Niulakita. Més tard, el 1780, Francisco Mourelle descobreix San Agustín, avui Nanumea, y Cocal, avui Nanumanga. No s'hi va establir cap colonització, però van ser visitades amb freqüència per comerciants d'esclaus i per baleners. El 1819 reben el nom de l'anglès Ellice i, el 1892, pasen a formar part del protectorat britànic de les illes Gilbert i Ellice, convertit en colònia des del 1916. Els conflictes entre els micronesis de les illes Gilbert (desprès Kiribati) i els polinesis de les Ellice (desprès Tuvalu), va provocar la separació de la colònia es dues l'any 1976. És independent i membre del Commonwealth des del 1978.

Geografia

Consisteix en un arxipèlag que comprèn nou atols, encara que el nom Tuvalu vol dir literalment vuit illes. Són:
- Funafuti, la principal de l'arxipèlag, abans illa Ellice.
- Nanumea (San Agustín)
- Nanumaga (Cocal)
- Niutao, abans illa Loper.
- Nui (Isla de Jesús)
- Niulakita (La Solitaria), abans illa Independence.
- Nukufetau, abans illa De Peyster.
- Nukulaelae, abans illa Mitchell.
- Vaitupu. La seva baixa alçada (5 metres n'és la cota màxima) fa que les illes estiguin sota l'amenaça que una pujada del nivell del mar les faci desaparèixer. La població podria ser evacuada durant les properes dècades cap a Nova Zelanda o Niue (independent, si bé associada amb Nova Zelanda, que no corre el mateix perill de desaparició però perd població). Oficialment la capital és Funafuti, l'atol més poblat. La seu administrativa del govern i del parlament és a Vaiaku, una vila de 4.900 habitants situada a l'illa Fongafale, la més gran de l'atol de Funafuti. Categoria:Tuvalu ja:ツバル ko:투발루 ms:Tuvalu simple:Tuvalu th:ประเทศตูวาลู zh-min-nan:Tuvalu

Àsia

L'Àsia és el continent més gran i més poblat del planeta, i és la part més extensa d'Euràsia. Limita al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb el Pacífic, al sud amb l'Índic i a l'oest amb la mar Roja, l'istme de Suez (que la separa de l'Àfrica), la Mediterrània, la mar de Màrmara i la mar Negra; la separen d'Europa (a l'oest) els estrets dels Dardanels i el Bòsfor, les serralades del Caucas i els Urals i la mar Càspia. A l'extrem nord-est, l'estret de Bering la separa d'Amèrica. Té un litoral molt accidentat, amb multitud de mars interiors (mar Aràbiga, mar de la Xina Meridional, mar de Java, mar de la Xina Oriental, mar Groga, mar del Japó, mar d'Okhotsk, mar de Bering, mar de Kara, mar de Barentsz, etc.); golfs (golf Pèrsic, golf d'Oman, golf de Bengala, golf de Siam, golf de Tonquín, golf d'Anadir, etc.); penínsules (Anatòlia, Aràbia, Índia, Malacca, Indo-xina, Corea, Kamtxatka, Taimir, Kola, etc.), i illes adjacents, com Xipre, les Maldives, Sri Lanka, el gran arxipèlag d'Insulíndia (que inclou les Filipines, Borneo, Sumatra, Java i Cèlebes, entre d'altres), Taiwan, les illes del Japó, Sakhalín, Nova Sibèria, la Terra del Nord, Nova Zembla, etc.). Pel que fa al relleu, és un continent molt muntanyós, on sobresurt la serralada de l'Himàlaia, que conté les màximes altures de la Terra, amb cims com l'Everest, el K2 o l'Annapurna, tots amb més de 8.000 metres d'altitud. També hi trobem grans planícies com Sibèria i deserts com el Gobi o el desert d'Aràbia. Hi trobem rius importants, com l'Obi, el Ienissei i el Lena a la conca de l'Àrtic; l'Amur, el riu Groc, el Iangtsè i el Mekong a la conca del Pacífic; i el Brahmaputra, l'Irauadi, el Ganges i l'Indus a la conca de l'Índic; el Tigris i l'Eufrates a l'Àsia occidental, i l'Amu Dària i el Sir Dària a la conca endorreica interior. El continent també té grans llacs, com la mar Càspia, el més gran del planeta, la mar d'Aral, la mar Morta, de salinitat intensa o el Baikal, el llac més fondo del món. Baikal

Llista de països de l'Àsia

- l'Afganistan
- l'Aràbia Saudita
- Armènia (geogràficament forma part de l'Àsia, però a nivell històric, polític i cultural es considera Europa)
- l'Azerbaidjan
- Bahrain
- Bangla Desh
- Bhutan
- Brunei
- Cambodja
- Corea del Nord
- Corea del Sud
- els Emirats Àrabs Units
- les Filipines
- Geòrgia (forma part d'Europa, però una petita part del seu territori es troba a l'Àsia)
- el Iemen
- l'Índia
- Indonèsia
- l'Iran
- l'Iraq
- Israel
- el Japó
- Jordània
- el Kazakhstan (una petita part del seu territori es troba a Europa)
- el Kirguizistan
- Kuwait
- Laos
- el Líban
- Malàisia
- les Maldives
- Mongòlia
- Myanmar
- el Nepal
- Oman
- el Pakistan
- Palestina
- Qatar
- Rússia (una quarta part del seu territori es troba a Europa)
- Singapur
- Síria
- Sri Lanka
- el Tadjikistan
- Tailàndia
- Taiwan
- Timor Est
- el Turkmenistan
- Turquia (una petita part del seu territori es troba a Europa)
- l'Uzbekistan
- el Vietnam
- la Xina
- Xipre (geogràficament forma part de l'Àsia, però a nivell històric, polític i cultural es considera Europa) Asia ja:アジア ko:아시아 ms:Asia simple:Asia th:ทวีปเอเชีย zh-min-nan:A-chiu

Segle XVII

Esdeveniments:

Crisi social i política a Europa Guerra dels Trenta Anys. Crisi de la Monarquia hispànica. La Revolució Catalana de 1640. Pau Claris i la República Catalana. Guerra de Separació o Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus. Revolta dels Angelets. Revolta dels Barretines o dels Gorretes. Revolta de Nàpols. Independència de Portugal de la Monarquia hispànica. Final de la guerra i independència dels Països Baixos. L'absolutisme a la resta d'Europa: La Fronda francesa. Richelieu. Lluís XIV: "L'estat soc jo". La Revolució Anglesa de 1641. Execució de Carles II. Els radicals: levelers i diggers. La Gloriosa de 1688. A l'albada del capitalisme Demografia als Països Catalans: Expulsió dels moriscos a la monarquia hispànica, que representa un daltabaix demogràfic al País Valencià, recuperat al llarg del segle. Immigració occitana al Principat de Catalunya. Successives epidèmies de pesta al llarg del segle que afecten especialment a la Corona d’Aragó. Economia: Colbert i el Mercantilisme francès. Cromwell i el naixent capitalisme angles. Pensament: Galileu. Hobbes i el Leviatan. Descartes. Art: El Barroc. El Segle d'Or de la cultura castellana: Cervantes (El Quixot), Quevedo, Góngora, Velázquez.

Personatges importants

Invents, descobriments, introduccions

Vegeu la Taula anual del segle XVII ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle XVII ja:17世紀 ko:17세기

Segle XIX

Esdeveniments:

- 1806 - Dissolució oficial del Sacre Imperi Romano-Germànic
- 1815 - Congrés de Viena, redefinició del mapa d'Europa
- 1830 - França ocupa Algèria
- 1834 - Desaparició de la Inquisició a Espanya
- 1848 - Publicació del manifest comunista de Karl Marx
- 1885 - Pesentació del Memorial de greuges

Personatges importants

- Karl Marx
- Baudelaire
- Charles Darwin

Invents, descobriments, introduccions

Vegeu la Taula anual del segle XIX ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle XIX als:19. Jahrhundert ja:19世紀 ko:19세기 simple:19th century th:คริสต์ศตวรรษที่ 19 zh-min-nan:19 sè-kí

1874

Esdeveniments:

- 11 de gener - Sarrià (Barcelona): voluntaris republicans s'enfronten amb l'exèrcit espanyol.

Naixements:

Necrològiques:

- 24 de febrer - Barcelona: Anselm Clavé, músic i polític català, fundador dels Cors de Clavé.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1874년 ms:1874 simple:1874 th:พ.ศ. 2417

1987

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 26 d'abril - Lleida: 8.000 persones aconsegueixen un rècord Guinnes en ballar a una sardana de 5 km de longitud. :MÓN
- 25 de març - el Vaticà: el papa Joan Pau II fa pública la seva sisena encíclica, "Redemptoris Mater", que versa sobre la Mare de Déu.
- 20 de desembre - Larry Wall distribueix la primera versió del llenguatge de programació Perl (Perl 1)

Naixements:

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 27 de març - Barcelona: Frederic Escofet, polític i militar català (n. 1898). :MÓN
- 3 de març - Los Angeles (Califòrnia, USA): David Daniel Kominski, conegut com Danny Kaye, actor de cinema i cantant estatunidenc (n. 1913).
- 11 de setembre - Kingston (Jamaica): Winston Hubert McIntosh, conegut com Peter Tosh, músic jamaicà (n. 1944).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1987 ja:1987年 ko:1987년 ms:1987 simple:1987 th:พ.ศ. 2530

L'ultima carta

- L'ultima carta, film diretto da Baldassarre Negroni (1913)
- L'ultima carta (Gambling Lady), film diretto da Archie Mayo (1934)
- L'ultima carta, film diretto da Piero Ballerini (1938)

sylwester w g�rach wagi Zam�wienia publiczne tablice WAKACJE

:: RELATED NEWS ::