:: wikimiki.org ::
| Filip II De Macedònia |
Filip II de MacedòniaFilip II de Macedònia (382 – 336 aC), rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC. La seva habilitat política i militar li permeté, en primer lloc, unificar tot el seu regne i crear un exèrcit i una economia forts. Aquestes qualitats, junt amb el seu amor per la cultura i les formes de pensament gregues, de les quals es considerava part, el portaren a desenvolupar una política d'unificació de les diferents ciutats-estat gregues, en crisi i devastades per les lluites entre elles. Fou assassinat quan planejava una expedició a Àsia Menor per recuperar les antigues colònies gregues d'aquella zona, llavors en mans dels perses.
colònies
Context històric
Macedònia era una zona al nord de Grècia que, tot i ser de parla grega, s’havia mantingut al marge de la història fins aquell moment. La seva energia sempre havia anat dirigida a combatre les tribus al nord del país, molt més incivilitzades. En realitat, pel món grec més avançat, Macedònia era considerada una zona semi-bàrbara, així com un còmode coixí que parava els possibles avenços dels bàrbars del Nord.
D'altra banda, al voltant del 400 aC, la incapacitat de les ciutats-estat gregues per deixar de fer-se la guerra les unes contra les altres les va portar a una situació de crisi i decadència susceptible de ser aprofitada per qualsevol potència externa que sorgís.
L'adveniment de Filip
Filip era el fill menor del rei Amintas III de Macedònia i la reina Eurídice. L'hereu, Alexandre II de Macedònia, va morir assassinat per un dels seus nobles al 368 aC, deixant com a rei al seu germà, Pèrdicas III, que actuava sota la regència del noble assassí. L'any 365 aC, però, Pèrdicas féu assassinar al regent i assumí el tron de ple dret. Féu retornar el seu germà Filip, que havia estat retingut com a hostatge a Tebes.
L'època que passà Filip a Tebes fou determinant, ja que va observar el funcionament de l'exèrcit tebà (l'inventor de la falange) i va treure idees que aprofitaria en el seu futur exèrcit. A més, la seva estada a Grècia li va permetre estudiar la situació política i la crisi de les ciutats-estat més de prop.
El 359 aC Pèrdicas va ser mort en una batalla amb tribus frontereres, de manera que Macedònia es va trobar en una situació difícil. L'hereu de Pèrdicas, Amintas IV, era només un nen, i les tribus circumdants pensaven aprofitar la debilitat en el tron de Macedònia per atacar. Per tant Filip assumí el càrrec de regent. S’havia assegurat prèviament l'amistat de la veïna Epir, casant-se amb Olímpia, la neboda del rei. Amb gran energia aconseguí rebutjar i esclafar les tribus atacants, de manera que acabà dominant tota la regió situada al nord de Grècia, des de Tràcia fins al mar Adriàtic.
El 356 aC Olímpia donà a llum al seu primer fill, Alexandre. Ara que ja tenia un hereu, Filip deposà el seu nebot Amintas i es feu proclamar rei sota el nom de Filip II. Començà així una política expansionista, aprofitant els eterns conflictes i enemistats de les diferents ciutats gregues per pactar amb unes i altres i quedar-se per a Macedònia tot el que anava ocupant. Particularment important fou la presa de la ciutat d'Amfípolis el 358 aC i la seva zona propera, rica en mines d’or.
L'exèrcit macedoni va ser totalment remodelat per Filip, que havia après d’Epaminondas de Tebes. A la tradicional cavalleria composta per nobles macedonis, hi va afegir una infanteria lleugera i la cèlebre falange, hereva de la falange tebana però molt millorada. Amb aquest exèrcit més nombrós i molt més organitzat i disciplinat que qualsevol altre, Filip no tenia rival.
El 353 aC ocupà tota Tessàlia, el 348 aC Olint, que havia rebut ajuda dels atenencs. Llavors firmà una pau amb aquests darrers, la qual cosa el va permetre conservar les seves possessions fins al moment i fixar-se en el nord. El 341 aC envaí tota Tràcia. Aprofitant noves disputes entre ciutats ocupà l'important santuari sagrat de Delfos i acampà en terres del golf de Corint. Finalment les ciutats-estat principals, entre elles Tebes i Atenes, s’aliaren i enfrontaren Filip a la batalla de Queronea. Filip vencé de manera indiscutible i destruí Tebes, mentre que perdonà Atenes. Finalment ocupà tot el Peloponès a excepció d'Esparta, que no es va voler rendir i a qui va permetre conservar la independència. El seu següent objectiu seria la guerra contra Pèrsia per aconseguir recuperar les antigues colònies gregues de l’Àsia Menor. Així ho votaren les ciutats gregues en una assemblea a Corint, el 337 aC, després d’escollir-lo general dels exèrcits grecs (hegemon).
El 336 aC, mentre assistia a les festes pel matrimoni de la seva filla Cleopatra amb el rei d’Epir, fou assassinat.
L’assassinat de Filip
336 aC
Hi ha diverses teories sobre per què Pausànias, l’assassí de Filip, va cometre el seu crim.
Filip va tenir diverses esposes, com a resultat de les diferents aliances que va haver de dur a terme amb tribus veïnes. La primera en rang i per tant, mare del príncep hereu, era Olímpia d’Epir. Tot i això, el 337 aC decidí repudiar-la i casar-se amb una jove macedònia de la qual tingué un altre fill. Amb el temps començà a fer-se possible un canvi en la successió en detriment del fill d’Olímpia, Alexandre. Una Olímpia furiosa pel seu rebuig i tement la pèrdua del tron per part del seu fill podria haver pagat perquè assassinessin al seu espòs.
Una altra teoria parla d’una intrincada xarxa de relacions sentimentals que en darrer terme apuntarien a Pausànias com un amant rebutjat que matà per despit.
Troballes arqueològiques
337 aC
Recentment, s'han trobat importants tombes reials de l'època macedònia a l'actual ciutat grega de Vergina, on hi havia l'antiga capital del regne de Macedònia abans de ser moguda a Pel·la. Tot i el trasllat de capital, els reis se seguiren enterrant a l’antiga capital pel seu significat religiós.
El 8 de novembre de 1977, l'arqueòleg grec Manolis Andronikos anuncià la troballa de la tomba intacta de Filip II de Macedònia a Vergina. També es trobà la tomba del seu nét Alexandre IV, que fou assassinat quan era un adolescent, la seva mare Eurídice, i d'altres que no s'han identificat. La troballa és d'una importància cabdal. Els objectes trobats i les tombes s'exhibeixen en un museu sota un túmul a la mateixa ciutat de Vergina.
Categoria:Governants de l'Antiga Grècia
ja:ピリッポス2世
382 aC Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IV aC
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle IV aC
Nord
El nord és un punt cardinal on la meridiana talla a l'horitzó, però en sentit cap al Pol Nord geogràfic. En l'hemisferi nord, es correspon amb el punt de l'horitzó la perpendicular del qual passa per la Estrella Polar. Símbol: N.
Se situa, de manera aproximada, enfront d'un observador que amb el seu braç dret assenyali a l'Est (punt per on ix el Sol).
També hi ha el Pol Nord Magnètic, el qual no coincidix exactament amb el geogràfic. Cap a ell s'orienta l'agulla imantada de la brúixola.
En 1831 John Ross el va ubicar en la Illa del Rei Guillem. Es desplaça uns 15 km per any i actualment se situa a l'Àrtic a una latitud de 80º N.
Categoria:Cartografia
356 aC Esdeveniments:
Naixements:
- 20 de setembre - Alexandre el Gran, futur rei de Macedònia.
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IV aC
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle IV aC
336 aC Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IV aC
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle IV aC
EconomiaL'economia (del grec οίκος [oikos], 'casa', and νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar") és la ciència social que estudia els processos de producció, la distribució, el comerç i el consum de bens i serveis en el context de l'assignació competitiva de recursos. L'economia estudia la satisfacció de les necessitats humanes per mitjà de recursos escassos, partint del principi que els recursos naturals i els béns són limitats o insuficients, és a dir que no poden satisfer a tots el participants de l'economia, i que els individus o societats han de decidir entre diferents alternatives que poden excloure's mútuament. Per tant, entendre el procés de tria en individus o grups és un aspecte central de l'economia. En general, els economistes sostenen que els incentius i les preferències particulars determinen majoritàriament el procés de decisió. L'economia, però, realitza l'estudi amb variables quantitativament mesurables, particularment el preu en el context del "mercat".
Alguns dels aspectes principals que tracta l'Economia són el comerç, la distribució de recursos i la competència. L'economia es pot centrar en l'estudi de la producció, la distribució i el consum de la riquesa, així com els problemes relacionats amb el finançament, la fiscalitat, la mà d'obra, la llei, la pobresa, el medi ambient, etc.
Economia positiva i economia normativa
L'economia és positiva quan intenta explicar les conseqüències de les diferents tries donat un conjunt de suposicions o d'observacions; és normativa quan prescriu una certa acció que ha de realitzar-se. L'essència de l'economia és l'estudi dels incentius i de les eleccions sota un conjunt de restriccions; l'aplicació és molt ampla: els economistes han estudiat temas relacionats amb les institucions polítiques, la pena de mort, l'educació, et. al.
Branques d'estudi
L’economia es divideix normalment en dues branques amples:
- Microeconomia, que estudia el comportament econòmic d’actors individuals com ara empreses, llars, i individus, amb l’objectiu d’entendre el procés de presa de decisions enfront una escassedat i les conseqüències d’assignació d’aquestes decisions.
- Macroeconomia, que estudia una economia com un conjunt o una agregació d'individus amb l’intenció d’entendre la interacció entre agregats econòmics com ara l’ingrés nacional, l'ocupació i la inflació. La teoria d'equilibri general combina conceptes des d'un punt de vista macroeconòmic, però amb una construcció microeconòmica.
Alguns economistes van intentar unir aquestes dues branques o van rebutjar les seves diferències recentment, especialment en els anys setanta i vuitanta. Avui, el consens és que la macroeconomia té un fonament microeconòmic sòlid, és a dir, les premisses macroeconòmiques han de tenir una base en la microeconomia.
L'economia també es pot dividir en nombroses subdisciplines que no necessàriament pertanyen exclusivament a una de les dues branques de l'economia. Algunes d'aquestes subdisciplines són: economia internacional, economia laboral, economia del benestar, neuroeconomia, economia de la informació, economia dels recursos, economia ambiental, economia administrativa, economia financera, economia del desenvolupament i geografia econòmica.
Els economistes utilitzen metodologies matemàtiques en la investigació com ara l'econometria, l'ús de tècniques estadístiques aplicades a l'estudi de les dades econòmiques.
Conceptes econòmics
Oferta i demanda
En la teoria microeconòmica l'oferta i la demanda intenta descriure, explicar i predir el preu i la quantitat de bens que es venen en els mercats competitius. És un dels models més fonamentals utilitzat en la construcció de models i teories més detallades.
En termes generals, aquesta teoria diu si la demanda dels consumidors és superior a la quantitat de bens produïts, el preu s'incrementa. Amb el mateix raonament, l'excés de l'oferta causa un decrement en el preu dels productes. Aquest procés continua fins a l'arribada d'un punt d'equilibri en el qual no hi ha cap motiu per canviar el preu ni la quantitat produïda. Aquest punt és anomenat equilibri del mercat.
Preu
Per a amidar el flux de l'oferta i la demanda, és necessari un valor mesurable quantitatiu. El valor més antic i més utilitzat és el preu, o la taxa de canvi entre compradors i venedors en un mercat. La teoria del preu, per tant, analitza el moviment de les quantitats mesurables en el temps, i la relació entre el preu i altres variables mesurables. Una gran part de la teoria econòmica està basada en el preu i en la teoria de l'oferta i la demanda; el preu és el mitjà més eficient per comunicar els canvis de l'economia.
En alguns models econòmics pràctics, però, hi ha una "fricció econòmica", és a dir, una restricció en el moviment dels preus que impedeix que el mercat arribi a l'equilibri. Per altra banda, hi ha controvèrsia amb la utilització del preu com a variable econòmica, ja que hi ha elements importants de l'economia que no estan relacionats amb el preu.
Escassesa
L'escassesa és un punt central de la teoria econòmica. L'anàlisi econòmic estudia la maximització d'alguna cosa (temps d'oci, riquesa, sanitat, felicitat; tots reduïts al concepte d'utilitat) subjecte a restriccions. Aquestes restriccions, com ara l'escassesa, estableixen un sacrifici o intercanvi. Per exemple, hom pot rebre més diners treballant més, però amb menys temps lliure (el temps és escàs). Hom pot menjar més raves, sacrificant, per exemple, les pastanagues (la terra fèrtil és escassa, i el pressupost personal també).
Raonament econòmic
L'economia té el seu fonament en el raonament rigorós i lògic. La metodologia econòmica està conformada per:
- La recol·lecció de dades: dades de variables mesurables (com ara el preu o els canvis en el preu).
- Formulació de models de relacions econòmiques: per exemple, la relació entre el nivell general dels preus i el nivell general d'atur. La formulació inclou formes observables de l'activitat econòmica, com ara diners, consum, preferències, compres, vendes, i preus. Alguns models són models de comptabilitat senzills; altres postulen un comportament econòmic específic, com ara la maximització de la utilitat o guanys.
- La producció d'estadístiques econòmiques: amb les dades i el model aplicat, es produeix una representació d'una activitat econòmica.
- Raonament amb els models econòmics: el procés de raonament sovint es realitza amb matemàtica avançada. Com la resta de les ciències, les conclusions del model tenen un valor predictiu i de confirmació (o rebuig) de les hipòtesis de la relació entre les diferents variables.
Articles relacionats
Vegeu també:
- Borsa
- Empresa
- Integració econòmica
- Mercat
Categoria:Economia
ja:経済学
ko:경제학
simple:Economics
CulturaCultura ve de l'arrel llatina colere, que vol dir habitar, cultivar o honorar. S'utilitza per referir-se a molts tipus diferents d'activitats humanes.
Algunes de les definicions més habituals de cultura són les següents,
- Conjunt dels coneixements que permeten desenvolupar un judici crític.
- Conjunt de les coneixences literàries, històriques, científiques o de qualsevol altra mena que hom posseeix com a fruit de l'estudi, de les lectures, de viatges, de l'experiència, etc.
- Conjunt de les coneixences, tradicions i formes de vida materials i espirituals característiques d'un poble, d'una societat o de tota la humanitat (vegeu cultura popular).
- Cultura de masses que, difosa pels mitjans de comunicació de massa, pretén aconseguir l'acceptació de la major part de la societat (vegeu pop).
L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), ha proposat un pla de protecció dels béns culturals del món, a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972. Presenta un llistat de béns que pertanyen al Patrimoni Mundial, més conegut com a Patrimoni de la humanitat.
Categoria:Cultura
ja:文化
simple:Culture
zh-min-nan:Bûn-hoà
Colònia
- Geografia: Colònia és una ciutat d'Alemanya.
- Política: Una colònia és un establiment fundat pels habitants d'un país que van a poblar-ne un altre d'allunyat i que continuen vinculats amb el país originari. Vegeu colonització.
- Indústria: Una colònia industrial és una instal·lació industrial fora dels nuclis de població que inclou també habitatges per als obrers, església, escola, etc. També es coneix com a colònia tèxtil.
- Biologia: Una colònia és un grup d'individus que viuen en una comunitat.
- Perfumeria: Colònia és el nom amb què és coneguda també l'aigua de Colònia, utilitzada com a perfum i com a cosmètic.
GrecEl grec pertany a la gran família de llengües derivades d'una llengua avantpassat comú coneguda com a indoeuropeu.
La llengua grega de l'antiguitat es parlava no només a l'Antiga Grècia peninsular, sinó també a les colònies, cosa que va donar lloc als distints dialectes que en coneixem. El grec modern és parlat per uns 14.000.000 de persones, i és la llengua oficial de Grècia i part de Xipre.
Dialectes del grec antic
- Jònic: Es parlava a Eubea, a les illes Cíclades i a la regió d'Àsia Menor que comprèn Esmirna, Efes i Milet. Aquest dialecte és la base de la llengua d'Homer, Hesíode i Heròdot.
- Eòlic: Es parlava a la part nord de la costa d'Àsia Menor, a l'illa de Lesbos, a Tessàlia i Beòcia.
- Dòric: Abastava el nord-oest de Grècia, el Peloponès, la part sud de la costa d'Àsia Menor, les illes de Creta i Rodes i la Magna Grècia .
- Àtic: Parlat a Atenes i els seus voltants.
La llengua grega tal com la coneixem actualment té el seu origen en aquesta època, encara que ha sofert grans transformacions en els seus mes de tres mil anys d'història, des del grec micènic de l'edat del bronze fins al grec demòtic contemporani.
Demòtic
El grec que sovint s'estudia com a model de llengua de l'antiguitat és el que correspon al dialecte àtic, ja que literàriament va arribar a superar tots els altres dialectes, principalment en els segles V aC i IV aC. En aquest dialecte van escriure els grans autors de la literatura grega: els poetes tràgics Èsquil, Sòfocles i Eurípides, el poeta còmic Aristòfanes, els historiadors Tucídides i Xenofont, el filòsof Plató i els oradors Lísies, Demòstenes i Escairis.
La llengua comuna
A partir de la unificació de Grècia sota Filip de Macedònia, el dialecte àtic, lleugerament alterat pel contacte amb els altres dialectes, es va imposar com a llengua literària a tot Grècia i es va estendre amb les conquestes d'Alexandre el Gran a tot l'Orient.
El dialecte resultant es va anomenar "llengua comuna" o "Koiné" (de Κοινή, comú). Hi van escriure, entre altres, el filòsof Aristòtil, l'historiador Polibi i el moralista Plutarc. Va ser durant molts segles la lingua franca de l'imperi Romà (època durant la qual el Nou Testament va aparèixer, escrit en aquesta llengua i fent que la denominació "grec del Nou Testament" no sigui inusual avui dia).
Durant el període bizantí la llengua grega va perdre el seu antic caràcter, per l'evolució de les seves formes i per la barreja d'elements estranys, i va donar origen al grec modern.
De l'alfabet grec va evolucionar l'alfabet llatí.
Categoria:Grec
als:Griechische Sprache
ja:ギリシア語
ko:그리스어
ms:Bahasa Greek
simple:Greek language
th:ภาษากรีก
400 aC Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IV aC
Categoria:Segle IV aC
368 aC Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IV aC
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle IV aC
365 aC Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IV aC
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle IV aC
Tebes:Per a la antiga capital de l'Alt Egipte, vegeu Tebes (Egipte).
Tebes (en grec antic Θῆβαι, Thēbai; en català antic, Estives) és una ciutat de Grècia, situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada de Citeró, que separa la Beòcia de l'Àtica, i al sud de la plana de Beòcia. En temps antics fou la ciutat més gran de la regió i és molt anomenada en la mitologia grega, associada a personatges com Cadmos, Amfíon, Èdip, Dionís i Hèracles, entre d'altres.
Actualment, al lloc de la antiga ciutadella, Cadmea (nom derivat de la seva mitològica fundació per Cadmos, fill d'Agènor, rei de Fenícia), es troba la ciutat de Thiva (Θήβα), que va ser reconstruïda després del terratrèmol de 1893. La ciutat actual té 24.400 habitants (2001), anomenats tebans.
Història
Tebes va ser el centre de la lliga de ciutats beòcies, aliada dels perses i en lluita constant contra Atenes. Es va posar del costat d'Esparta a la guerra del Peloponès, i a partir del 447 aC va esdevenir la principal ciutat de la Beòcia.
Un cop restaurada la democràcia, Tebes es va adherir a la segona lliga naval atenesa i en pocs anys va aconseguir l'hegemonia sencera sobre Grècia (371 aC). Al cap de nou anys, però, els tebans van patir una dura derrota a Mantinea i van caure sota el poder de Filip de Macedònia. Alexandre el Gran va destruir la ciutat i no es va reconstruir fins el 316 aC.
Durant l'època romana va pertànyer a la província d'Acaia. El 1205 va passar a formar part del ducat d'Atenes, territori bizantí comandat pels francs. Després de la batalla del Cefís (1311) va ser ocupada pels almogàvers de la Companyia Catalana; va esdevenir la ciutat principal dels ducats catalans i gairebé va formar un estat independent.
El 1388 va passar a mans dels Acciaiuoli, família florentina, i el 1460 la van ocupar els turcs.
categoria: Grècia
ja:テーバイ
359 aC Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IV aC
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle IV aC
Epir
- Regió de l'Epir, regió a Albània i Grècia
- Epir (Grècia), regió de Grècia
- Província de l'Epir, província romana
- Despotat de l'Epir, estat bizantí existent del 1205 al 1358
- Estat autonom del Epir, efimer autonomia al sud d'Albània 1914-1916
- Epir del nord, regió albanesa amb un govern a l'exili
- Epir del sud o Txamèria, territori grec poblat per albanesos
Tràcia
- Regne de Tràcia, regne hel•lenístic
- Regió de Tràcia, regió repartida entre Grècia, Turquia i Bulgària
- Tràcia Occidental, regió de Grècia
- Tràcia Oriental, regió de Turquia equivalent a la part europea
- Província de Tràcia, província romana
- Estat autònom de Tràcia, efímer estat grec
- Diòcesi de Tràcia, divisió eclesiàstica
- República de Gumuldjina o de Tràcia, efímera república musulmana i turcòfona.
- Rumèlia Oriental, antiga província autònoma a la Tràcia Búlgara.
- Traci, tràcia; relatiu als habitants, llengua i cultura de Tràcia.
356 aC Esdeveniments:
Naixements:
- 20 de setembre - Alexandre el Gran, futur rei de Macedònia.
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IV aC
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle IV aC
Alexandre el Gran
Alexandre III el Gran (Αλέξανδρος), nascut a la fi de juliol del 356 aC i mort el 10 de juny del 323, va ser rei de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi Persa i un dels líders militars més importants del món antic. És potser una de les figures més atractives de la Història.
Alexandre el gran
Rei de Macedònia (336-323 aC), fill de Filip i d'Olimpíada. Fou educat per Aristòtil, i ben aviat (340 aC) el seu pare l'associà a les feines del govern nomenant-lo regent. El 338 comandà la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea. Després de l'assassinat del seu pare, Alexandre heretà el regne a vint anys. Tota la Grècia sotmesa per Filip s'alçà aleshores, però Alexandre donà prova de la seva força militar: prengué i destruí Tebes, i es féu nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare. Consolidada així l'hegemonia macedònia, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia. El 334 aC passà a l'Hel•lespont, venerà a les ruïnes de Troia les despulles del seu avantpassat mític Aquil•les, i inicià una conquesta sistemàtica de la costa d'Àsia Menor. La primera batalla fou donada al riu Granic el mateix any, i li lliurà les satrapies de Jònia i Lídia. Seguint la mateixa línia prengué la Frígia, i la seva capital, Gòrdion, tallà el famós nus gordià; conquistà la Cilícia i travessà el mont Taure per les portes de Cilícia. L'exèrcit persa l'esperava a Síria i presentà combat a Issos (333 aC), a la costa; la batalla fou una gran desfeta per als perses, que hi perderen un gran botí; el rei Darios III hagué de fugir, i foren preses la seva mare i la seva muller. Aquesta victòria obrí per a Alexandre les portes de l'orient mitjà: dedicà els anys següents a la conquesta de Fenícia, on assetjà Tir, d'Israel, on prengué Jerusalem, i d'Egipte, on fundà una nova ciutat, Alexandria, la primera d'una llarga sèrie d'aquest nom, i visità l'oracle de Zeus Ammó, el qual ha estat dit que li profetitzà grans victòries. Dominada tota la Mediterrània oriental, el 331 aC tornà cap al nord per presentar la batalla definitiva al gran rei Darios. Travessà l'Eufrates i el Tigris, i a Gaugamela, prop d'Arbela, tingué lloc el combat, que fou una victòria total per als grecs. Darios fugí cap a la Mèdia, mentre Alexandre s'emparava de Babilònia, Susa, Pasargadas i Persèpolis, progressivament. Tot l'imperi persa caigué a les seves mans, i Alexandre adoptà el tipus de cort i la condició d'un príncep oriental, cosa que provocà una violenta oposició entre el grup dels seus generals macedonis, i una conjura contra ell, resolta amb l'execució del general en cap Parmenió. El canvi de voluntat d'Alexandre, afalagat per la submissió dels perses i per la seva elevació a personatge de rang diví com a gran rei, el portaren a preferir la continuació de la política tradicional persa en lloc de la seva idea primitiva, i mentre el seu exèrcit i tots els grecs consideraven complert el seu deure de destruir l'enemic ancestral, ell es decantà per la conquesta de territoris més a l'orient. Envaí la Bactriana després de l'assassinat de Darios pel sàtrapa d'aquella zona, es casà amb la princesa Roxana, i portà el seu exèrcit a travessar l'Hindūkush i a dominar la vall de l'Indus, amb la sola resistència del rei Poros de l'Hidaspes. La seva marxa només fou detinguda per la resistència passiva de l'exèrcit, que no volgué anar més enllà de l'Hífasi. Tornà enrere i dividí les tropes en dos grups, un que tornà per mar al golf Pèrsic, comandat per Nearc, i un altre que tornà per terra amb ell. Als sis anys de la seva absència, tornà a Susa i recomençà la feina d'organitzar l'immens imperi, i de sotmetre les constants revoltes i divisions tant per part grega com persa. Alexandre esdevingué més i més un dèspota oriental amb poders divins, elevà els seus súbdits perses nobles a la mateixa categoria que el grup dels grecs dits "companys" i el 324 aC reuní a Babilònia representants de tots els seus estats i regnes. L'any següent morí d'unes febres. El pas d'Alexandre per l'orient tingué com a conseqüència una extraordinària expansió de l'hel•lenisme , barreja i descomposició del món clàssic grec amb una amplíssima influència oriental, que perdurà fins i tot sota l'imperi romà i a les fronteres extremes encara fins més tard, com ho demostra l'art del Gandara. La vella democràcia grega fou absorbida per una concepció divina del poder reial, absolut, concepció que més tard influí en homes com Anníbal o com Juli Cèsar. La seva mort representà la desmembració d’aquell gran imperi en diversos regnes locals, governats pels sàtrapes o els seus generals, que hom coneix amb el nom comú de diàdocs. Els més importants foren els selèucides a Síria i a l'orient, i els làgides a Egipte.
Alexandre en la Història
Fill del rei Filip II de Macedònia i d'Olímpia d'Epir, Alexandre va ser educat com un príncep hereu i des dels primers anys va rebre una sòlida formació atlètica i militar. Als 14 anys va ser posat sota la tutela del filòsof Aristòtil, que va continuar amb l'educació grega que estava rebent i va incentivar el seu interès per àmplies branques del coneixement com la geografia, la medicina, la poesia, la zoologia i la botànica.
Ben aviat (340 aC) el seu pare el va associar a les feines del govern nomenant-lo regent. El 338 va comandar la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea.
Després de l'assassinat del seu pare l'any 336 aC a les mans de Pausànias, un capità de la seva guàrdia, Alexandre va heretar el regne quan només tenia vint anys. Tota la Grècia sotmesa per Filip es va alçar, però Alexandre va donar proves de la seva força militar: va prendre i destruir Tebes, i es va fer nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare.
Consolidada així l'hegemonia macedònia a Grècia, havia de complir-se la premonició que, segons refereix Plutarc, Filip li va dir certa vegada al seu fill: "Macedònia és massa petita per a tu". En efecte, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia.
Va derrotar el rei persa Darius III en les batalles del Gránica i de Guagamela, en inferioritat numèrica, gràcies al geni militar del jove rei macedònic. En ambdues ocasions l'emperador persa va escapar fugint, però finalment va ser traït pels seus nobles i assassinat. Alexandre va honorar el seu rival i enemic, i va perseguir els seus assassins.
Als seus trenta-tres anys, l'Imperi d'Alexandre arribava fins a la vall de l'Indus per l'Est i fins a Egipte per l'Oest, on va fundar la famosa ciutat d'Alexandria. Fundador prolífic de ciutats, aquesta ciutat egípcia hauria de ser de bon tros la més famosa de totes les Alexandria fundades pel també faraó Alexandre.
Va ser valent i generós però també cruel i despietat quan la situació política, segons la seva opinió, ho requeria. Les seves gestes el van convertir en un mite i, en alguns moments, en gairebé una figura divina. De fet, en les monedes encunyades a la seva època i en la dels seus successors, la figura d'Alexandre el Gran es fusiona i s'arriba a confondre amb la del déu Apol·lo. Així mateix, en l'oracle de l'oasi de Siwah se'l va proclamar fill de Zeus, i encara que mai va repudiar públicament el seu pare el rei Filip, tampoc va desmentir la seva presumpta ascendència divina.
Quan tot l'imperi persa va caure en les seves mans, Alexandre va adoptar el tipus de cort i la condició d'un príncep oriental, factor que va provocar una violenta oposició entre el grup dels seus generals macedònics, i una conjura contra ell, resolta amb l'execució de Parmeni, un dels seus generals més antics que datava des del regnat del seu pare. També aquesta conjura va ser la raó de la mort de Filotas, fill de Parmenió, i Amintas, cosí d'Alexandre considerat pels insurgents com el legítim rei (Filip va arribar al tron perquè el seu germà, el regent de Macedònia, havia mort i el seu fill, Amintas, era encara molt jove per a governar).
Temps després hi va haver una nova conjura contra Alexandre, ideada pels seus patges, la qual tampoc va assolir el seu objectiu. Calístenes (qui fins a aquest moment havia estat l'encarregat de redactar la història de les travessies d'Alexandre) va ser considerat impulsor d'aquesta conspiració, de manera que va ser condemnat a mort; abans de l'execució, pèro, es va llevar la vida.
El canvi de voluntat d'Alexandre, afalagat per la submissió dels perses i per la seva elevació a personatge de rang diví com a gran rei, el va portar a preferir la continuació de la política tradicional persa en lloc de la seva idea primitiva, i mentre el seu exèrcit i tots els grecs consideraven complert el seu deure de destruir l'enemic ancestral, ell es va decantar per la conquesta de territoris més a l'orient.
Un dels seus generals més benvolguts, i l'últim de l'exèrcit llegat pel seu pare, va ser Clito "El Negre", qui va morir en mans del mateix Alexandre una nit de tabola, després de sentir-se ofès per ell.
Va envair la Bactriana després de l'assassinat de Darios pel sàtrapa d'aquella zona, es va casar amb la princesa Roxana, i va portar el seu exèrcit a travessar l'Hindukush i a dominar la vall de l'Indus, amb la sola resistència del rei Poros de l'Hidaspes.
Com a polític i dirigent va tenir el gran projecte d'unificar Orient i Occident en un imperi mundial. Va fer que uns 30 000 joves perses fossin educats en la llengua grega i en les tècniques militars macedòniques. Va fundar unes 70 ciutats per tot l'imperi, destinades no només a l'exèrcit, sinó a ser centres de difusió de la cultura grega. El grec es va convertir, aleshores, en llengua universal.
Amb les seves accions va estendre àmpliament la influència de la civilització grega i va preparar el camí pels regnes del període hel·lenístic i la posterior expansió de Roma.
Va ser a més gran amant de les arts. Alexandre era conscient del poder de propaganda que pot tenir l'art i va saber molt bé controlar la reproducció de la seva imatge la realització de la qual només va autoritzar a tres artistes: un escultor (Lisip), un orfebre i un pintor (Apel·les). Els biògrafs d'Alexandre relaten que aquest tenia en gran estima al pintor i que visitava amb freqüència el seu taller i que fins i tot se sotmetia a les seves exigències.
Alexandre va morir a l'edat de 32 anys. Existeixen teories actuals que assenyalen com a causa de la seva mort la malaltia vírica anomenada febre del Nil.
Alexandre a Egipte
La cultura de l'antic Egipte va impressionar Alexandre des dels primers dies de la seva estada en aquest país. Les relíquies gegants que veia per tot arreu el van captivar fins al punt que va voler faraonitzar-se com aquells reis gairebé mítics.
La Història de l'Art ens ha deixat testimoni d'aquests fets: a Karnak hi ha un relleu que representa Alexandre fent les ofrenes al déu Amón, com ho fa un convers, vestint la indumentària faraònica:
- Klaft faraònic (el mantell que cobreix el cap i va per darrere de les orelles, clàssic de l'antic Egipte), amb les corones vermella i blanca que se sostenen en equilibri inestable.
- Cua litúrgica de chacal, que amb el temps es va transformar en "cua de vaca".
- Ofrena en quatre gots com a símbol per a indicar "quantitat", "repetició", "abundància" i "multiplicació".
En els jeroglífics de la paret es distingeixen a més els dos noms d'Alexandre-faraó i ambdós es presenten dintre de l'anell el·líptic:
- Alexandre com a Horus
- Alexandre com a Alexandre
Després d'Alexandre
Extinció de la família
A la mort d'Alexandre van quedar com a familiars i hereus uns personatges que a poc a poc van ser víctimes de l'ambició pel poder i de les intrigues de l'època, assumpte aquest que, segons els historiadors, no es pot jutjar amb l'òptica actual sinó amb la d'aquells temps. Aquests personatges eren:
- Filip Arrideu (fill de Filip II i germanastre d'Alexandre). Va arribar a ser per poc temps Filip III de Macedònia.
- Eurídice (jove macedònia, esposa de Filip Arrideu). Va ser manada assassinar per Olímpia d'Epir després de la mort de Filip Arrideu.
- Roxana (princesa persa, última esposa d'Alexandre). Mentre estava embarassada, va ser manada assassinar per Casandre.
- El seu fill anomenat també Alexandre. Va arribar a ser Alexandre IV per poc temps, ja que als 13 anys va ser també assassinat per ordre de Casandre.
- Dues vídues més d'Alexandre, filles del rei Darius, Estatira (la seva primera esposa, amb qui va concebir un fill, l'embaràs del qual no va arribar a terme) i la seva germana Barsine. Paradoxalment, el primer gran amor d'Alexandre s'havia dit Barsine, i era l'esposa de Memnó (mercenari grec que lluitava al servei de Darius) i va ser morta, lamentablement, per membres de la seva guàrdia intentant defensar-la.
- Tessalònica (germanastra d'Alexandre).
Així que en el transcurs d'uns pocs anys no va quedar cap membre de la família d'Alexandre el Gran.
Divisió de l'Imperi
El regne també va sofrir grans divisions a causa de disputes entre els generals més propers a Alexandre. Va ser Seleuc qui va tractar de mantenir l'imperi el més semblant al que havia llegat Alexandre. El vast imperi d'Alexandre el Gran va quedar dividit a la seva mort de la següent manera:
- Àsia per Antígon Monoftalmos, que va ser qui va tenir més poder i més extensió de terres.
- Egipte per a Ptolemeu, que va fundar la dinastia més estable de totes (dinastia Ptolemaica).
- Tràcia i l'Àsia Menor per a Lisímac.
- Babilònia i Síria per a Seleuc (dinastia Seljúcida). Es donava el nom de Síria a una enorme superfície que arribava fins a les fronteres amb l'Índia.
- Grècia i Macedònia per a Casandre (dinastia Antagònida).
Articles relacionats
- Filip II de Macedònia
- Nus gordià
- Olímpia d'Epir
- Període hel·lenístic
- Macedònia
Categoria:Governants de l'Antiga Grècia
Categoria:Emperadors
ja:アレクサンドロス3世
ko:알렉산드로스 대왕
358 aC Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IV aC
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle IV aC
353 aC Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IV aC
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle IV aC
348 aC Esdeveniments:
Naixements:
Necrològiques:
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle IV aC
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle IV aC
Wikipedia:Review/Wartung
Ein spezieller Bereich des Reviews ist die Sektion Wartung. Sie ist Artikeln vorbehalten, die bereits als exzellente Artikel bzw. lesenswerte Artikel anerkannt worden sind, aber nach begründeter Meinung des Eintragenden den gewachsenen Ansprüchen an exzellente bzw. lesenswerte Artikel nicht mehr genügen und daher überarbeitet werden sollten. Dieser Reviewprozess sollte mindestens drei Wochen dauern, um ein ernsthaftes Eingehen auf die Kritikpunkte zu ermöglichen. Findet keine Wartung statt oder ist das Ergebnis nach Meinung des Einstellenden oder anderer Benutzer unzureichend, kann der Artikel dann zur Wiederwahl in der Liste der Kandidaten für exzellente Artikel bzw. Kandidaten für lesenswerte Artikelvorgeschlagen und je nach Mehrheit abgewählt oder wiedergewählt werden. Findet im Reviewprozess eine Einigung auf eine neue, verbesserte Version statt, ist dies dagegen nicht notwendig.
Exzellente Artikel
Da ein Benutzer der Meinung war, dass der Artikel nicht mehr den Exzellenz-Kriterien entspricht, stell ich ihn hier mal zur Wartung rein Antifaschist 666 14:17, 18. Nov 2005 (CET)
Nach Meinung mehrerer Wikipedianer müsste dieser exzellenter Artikel ebenfalls verbessert werden Antifaschist 666 14:17, 18. Nov 2005 (CET)
Im folgenden die bisher angefallenen Kommentare aus der - etwas verfrühten - Abwahldiskussion. Bitte auf dieser Seite nur diskutieren, verbessern, etc., jedoch keine weiteren Wertungen abgeben.
----
Nachdem der Artikel als Artikel des Tages vorgestellt wurde, kamen von verschiedenensten Wikipedianern diverse, erhebliche Kritiken inhaltlicher, stilistischer und grammatikalischer Art (siehe Diskussionsseite). An deren Behebung wird bereits laufend gearbeitet, aber es erscheinen IMO momentan erhebliche Zweifel am Qualitätsstatus "exzellent".
Nota bene: Ich fand es erstaunlich schwierig, diese Seite, als relevante zur Abwahl exzellenter Artikel zu finden. --AchimP 03:40, 17. Nov 2005 (CET)
Wiederwahl, Abwahl? Ich bin gegen eine Bestätigung als exzellent, für eine Abwahl als exzellent. Erhebliche inhaltliche, stilistische und grammatikalische Fehler (siehe Disussionsseite) sprechen für eine notwendige Überarbeitung, die offensichtlich nicht ad hoc durchgeführt werden kann. --AchimP 03:40, 17. Nov 2005 (CET)
Stimme AchimP voll und ganz zu! Wenn dies wundert, lese die Diskusssionsseite über Computervirus. Dieser Artikel ist einfach alles andere als exzellent. --WikiMax 08:55, 17. Nov 2005 (CET)
- kontra - Aussagen wie Auch er vermehrt sich unkontrolliert und exponentiell. sind schlichtweg falsch, gelten vielleicht für die Viren der letzten 10 Jahre. - Ralf Bild:Miniauge.gif 11:17, 17. Nov 2005 (CET)
- für review - Grundsätzlich glaube ich, dass der artikel keine groben inhaltlichen fehler aufweisst (und ich habe mich mit dem thema relativ lange auseinander gesetzt). Was natürlich durchaus stimmt: vormulierungen sind oft sehr schlecht gewählt (zB "praxis <-> theorie" hardwarezerstörung; sollte wohl eher "indirekt <-> direkt" sein) - so kann man auch die meisten genannten "groben inhaltlichen fehler" ausbessern. auch dneke ich dass eine abwahl nicht das beste ist, weil in 1-3 wochen wieder zur wiederwahl stehen könnte. ein ewiges hin und her. naja, grundsätzlich bin ich genau DarkDusts meinung. Ich finde auch sein angebot mit dem wochenende sehr gut. Ich würde auch gerne wieder mithelfen den artikel zu verbessern - habe aber momentan keine zeit dafür. Mario23 16:21, 17. Nov 2005 (CET)
:: kein Wunder, weil schon einige grobe inhaltliche Fehler - auch von mir - ausgebessert wurden. --WikiMax 20:32, 17. Nov 2005 (CET)
::: Ja, hab ich bei Versionen/Autoren gesehen. Ich kenne aber den artikel, wie er vorher war, sehr gut. Und ich bin der meinung, dass er nicht so schlecht war wie du meinst. Es sind, wie schon mehrfach oben erwähnt, fast ausschließlich formulierungsfehler, die sich viel leichter lößen lassen als inhaltliche fehler. Mario23 21:53, 17. Nov 2005 (CET)
::: Leider muss ich sehen, dass der Artikel durch die korrekturen immer laienhafter wird: Der Begriff Computervirus wird auch für Computerwürmer und Trojanische Pferde genutzt, da der Übergang inzwischen fließend ist. Das ist völliger schwachsinn. Ein Computervirus ist ein code, der sich selbst verbreitet und nicht-selberständig ist (das heißt, er würde ohne host-datei nicht funktionieren). Ich werde mich jedoch aus raushalten, um keinen edit-war zu beginnen. Mario23 22:01, 17. Nov 2005 (CET)
::: Der erste Teil des Satzes trifft aber zu, der Begriff "Virus" wird auch als Oberbegriff für Schadsoftware benutzt(beinhaltend "echte" Viren, Trojanische Pferde, Würmer etc...). Die Begründung ist aber falsch, wie du richtig anmerkst. --WikiMax 22:50, 17. Nov 2005 (CET)
ohne Wertung: Wie wäre es mit einem Wartungs-Review, bevor der Artikel ohne Zwischenstation abgewählt wird? Das wäre auch (s. o.) die empfohlene Vorgehensweise, um den Artikelautoren eine Chance zur Verbesserung zu bieten. --mmr 18:46, 17. Nov 2005 (CET)
-
- kontra Von einem exzellenten Artikel erwarte ich nicht nur Inhalt, sondern auch eine angemessene sprachliche und stilistische Umsetzung. Grammatikalische Ungereimtheiten und Rechtscheibfehler gehören also insofern nicht zu einem exzellenten Artikel. Ich will den Autoren damit auch wirklich nichts böses, da sie mit Sicherheit eine ganze Menge Zeit in den Artikel investiert haben, jedoch fehlt da noch ein gewisser Feinschliff. --80.139.255.139 15:12, 18. Nov 2005 (CET)
Wenn bis heute abend keine Einwände kommen, würde ich empfehlen, diese Diskussion zunächst auf der Reviewseite weiterzuführen und den Abwahlprozess erst einmal zu stoppen. --mmr 02:53, 19. Nov 2005 (CET)
----
Review-Diskussion
Bitte hier weiterdiskutieren:
Lesenswerte Artikel
----
online slots spielautomaten hoteles amsterdam sylwester w grach Hotele w Rzym
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
|
|
Alexander Melville, 5th Earl of Leven
Alexander Melville, 5th Earl of Leven (d. 2 September 1754) was the son of David Melville, 3rd Earl of Leven.
On 23 February 1721, he married Mary Erskine and they had one child:
- David Melville, 6th Earl of Leven (1722&n
|
Santa Rosa County School District
The Santa Rosa County School District is the organisation responisble for the administration of public schools in Santa Rosa County, Florida. The district currently administers 15 elementary schools, seven middle schools, and six high schools, as well as a number of specialised centers.
The district is currently administered by a superintendent and a five-member school board. The current Superintendent of Schools is John Rogers.
Schools
High schools
-
|
|
Polymancer (Magazine)
Polymancer, first issue in 2004, is a magazine covering roleplaying games and related hobbies such as miniatures, wargaming, and LARPs. The magazine is published in Canada.
Polymancer distinguishes itself from other game magazines in several ways:
-
|
|
