:: wikimiki.org ::

Finlàndia

Finlàndia

La República de Finlàndia (en finès Suomi; en suec Finland) és un estat del nord-est d'Europa, a Escandinàvia, voltat per la mar Bàltica al sud-oest, pel golf de Finlàndia al sud-est (que la separa d'Estònia) i pel golf de Bòtnia a l'oest. Finlàndia té fronteres per terra amb Suècia al nord-oest, amb Noruega al nord i amb Rússia a l'est. Les illes Åland, a la costa sud-occidental, estan sota sobirania de Finlàndia, tot i ser poblades per suecoparlants, i disposen d'una àmplia autonomia. De fet, el país és oficialment bilingüe arran del poblament per suecoparlants de certes àrees costaneres. La capital és Hèlsinki, amb mig milió d'habitants, i un milió a l'aglomeració urbana que inclou ciutats com Espoo i Vantaa, totes dues pels volts dels dos-cents mil habitants. Fora d'aquesta àrea, les ciutats principals, amb més de cent mil habitants cadascuna, són Tampere, Turku i Oulu.

Geografia

Finlàndia és coneguda com el país dels cent mil llacs, i en realitat en té, exactament 187.888, i 179.584 illes. Un d'aquests llacs, el Saimaa, és el cinquè més gran d'Europa. El paisatge finlandès és majoritàriament pla, amb alguns turons, i el seu punt màxim, el Haltitunturi (1.328 m), es troba als Alps Escandinaus, a l'extrem nord de Lapònia, a la ratlla de Noruega. A part de la munió de llacs i estanys, el paisatge està dominat per extensos boscos boreals (un 68%) i pocs terrenys conreables. La majoria de les illes es troba al sud-oest, una bona part a l'arxipèlag de les illes Åland, i al llarg de la costa meridional del golf de Finlàndia. Finlàndia és un dels pocs països del món que encara creix, i això és arran de l'ajustament isostàtic que s'esdevé des de la darrera glaciació, que fa que la superfície del país creixi uns 7 km² l'any. El clima a la zona meridional és un clima nòrdic temperat. A la Finlàndia septentrional, particularment a Lapònia, hi domina un clima subàrtic, caracteritzat per hiverns freds i ocasionalment severs, i estius relativament moderats. Una quarta part del territori finlandès s'estén per damunt del Cercle Polar Àrtic, i com a conseqüència d'això s'hi pot experimentar el sol de mitjanit: durant dies i dies, com més cap al nord més. Al punt més septentrional del país, el sol no es pon durant 73 dies a l'estiu, i no s'alça durant 51 dies a l'hivern.

Història

La important presència de població d'origen suec a Finlàndia s'explica perquè el país ha estat lligat tradicionalment amb el Regne de Suècia, des del segle XII fins al 1808, en què fou conquerida pels exèrcits de l'emperador rus Alexandre I, amb algunes ocupacions anteriors per part de Rússia durant el segle XVIII. Amb l'ocupació russa Finlàndia passa a ser un gran ducat en unió personal amb l'Imperi Rus fins al final del 1917. D'aquella època prové el desenvolupament d'un important moviment nacionalista finlandès (el 1835 es publica el poema èpic nacional, el Kalevala; el 1892 el finès aconsegueix un estatus legal paral·lel al del suec...). 1892 El 6 de desembre de 1917, poc després de la revolució bolxevic a Rússia, Finlàndia declara la independència, que és reconeguda definitivament en el Tractat de Tartu del 1920. Durant la Segona Guerra Mundial, però, Finlàndia va ser ocupada per tropes soviètiques dues vegades, durant la Guerra d'Hivern de 1939–1940 i durant la guerra de 1941–1944, aquest cop amb el suport de l'Alemanya nazi. Aquesta darrera guerra fou seguida per la guerra de Lapònia de 1944–1945, quan Finlàndia va forçar la retirada de les tropes alemanyes fora del nord del país. Després de la Segona Guerra Mundial, Finlàndia va passar a ser un país no alineat, sobretot arran del pacte d'amistat, cooperació i assistència mútua amb la Unió Soviètica (1948). Arran de la dissolució de la Unió Soviètica i del pacte esmentat, Finlàndia va entrar a la Unió Europea el 1995.

Regions

right Article detallat : Regions de Finlàndia

Política

Finlàndia és una democràcia parlamentària. El/la president/a de la República disposa de bastants poders, però actualment juga un rol menys marcat en la vida política que fa vint anys. El govern (valtioneuvosto en finès) està dirigit pel primer ministre, que és escullit pel parlament. El govern està constituït pel primer ministre, diferents ministres del govern central i d'un membre d'ofici, el canceller de justícia. El Parlament de Finlàndia és (Eduskunta en finès o Riksdag en suec) unicameral i està compost per 200 diputats, i posseeix constitucionalment l'autoritat legislativa suprema a Finlàndia. Pot modificar la constitució, revocar el govern, i oposar-se als vetos presidencials. Els seus actes no poden ser judicialment discutits. Les lleis poden ser proposades pel govern o per un dels membres de l'Eduskunta, que són escollits per sufragi proporcional per una durada de quatre anys. El sistema judicial comprèn els tribunals de grans instàncies que jutgen afers civils i penals, corts d'apel.lació i una Cort Suprema. El contenciós administratiu és responsabilitat dels tribunals administratius, de les corts administratives d'apel.lació i de la Cort administrativa Suprema. Algunes jurisdiccions administratives particulars estan encarregades de tractar litigis, per exemple, en el camp de les aigües. El parlament, des de que el sufragi universal( dones també) ha estat instaurat en 1906, ha estat dominat per els partits agraris( partit centrista Maalaisliitto), Social-demòcrates (SDP) i comunistes ( aliança d'esquerres Vasemmistoliitto). S'ha de dir que el ventall polític ha estat més marcat per l'influència de corrents antisocialistes (en el sentit sovètic) que en d'altres països similars tinguent almenys un contacte amb l'URSS. La constitució i el seu lloc en el sistema judicial són únics, en el sentit que no hi ha Cort constitucional i que la Cort Suprema no pot intervenir en una llei amb el sol pretext que sigui anticonstitucional. El valor constitucional d'una llei depent d'un simple vot parlamentari. Els altres països europeus que no disposen d'un òrgan suprem constitucional són els Països Baixos i el Regne Unit ( aquest últim no té constitució).

Economia

Finlàndia té una alta industralització i en gran part una economía de lliure mercat, amb una producció per càpita similar a la del Regne Unit, França, o Itàlia. El nivell de vida a Finlàndia és alt. El seu sector econòmic clau és la manufactura - principalment la fusta, enginyería, metalls, telecomunicacions,(especialment Nokia), i indústries electròniques. El comerç és important, amb exportacions equivalent a gairebé un terç del Producte Interior Brut. Excepte la fusta i alguns minerals, Finlàndia depèn en importacions, com ara matèries primes, i alguns components per béns manufacturats. A causa del clima, el desenvolupament de l'agricultura es limita al manteniment de productes d'autosuficiència. La silvicultura, una important exportació beneficiosa, proporciona una segona ocupació per la població rural. Una ràpida i creixent integració amb l'Europa occidental - Finlàndia va ser un dels 11 països que va adoptar l'euro - dominarà el panorama econòmic en els propers set anys. El creixement era anèmic al 2002, però va disminuïr en el 2003 a causa de la depressió global. D'acord amb Transparency International, Finlàndia té el nivell més baix de corrupció política de tots els països analitzats en aquest estudi.

Dades

Capital : Hèlsinki (559 330 habitants)
Altres ciutats importants : Espoo, Tampere, Vantaa, Turku, Oulu, Kuopio.
Població : 5 219 732 habitants (finals 2003). 0-14 anys : 18 %; 15-64 anys : 66,97 %; + 65 anys : 15,03 %
Superfície : 338 145 km²
Densitat : 15 hab./km²
Fronteres terrestres : 2 628 km (Rússia 1 313 km; Noruega 729 km; Suècia 586 km
Litoral : 1 126 km
Extremitats d'altitud : 0 m > + 1 328 m
Esperança de vida dels homes : 74 anys (2001)
Esperança de vida de les dones : 81 anys (2001)
Taxa de creixement de la població : 0,16 % (2001)
Taxa de natalitat : 10,69 ‰ (2001)
Taxa de mortalitat : 9,75 ‰ (2001)
Taxa de mortalitat infantil : 3,79 ‰ (2001)
Taxa de fecunditat : 1,7 nens/dona (2001)
Taxa de migració : 0,61 ‰ (2001)
Independència : 6 de decembre 1917 (antiga possessió russa)
Línies de telèfon: 2,56 milions (2003)
Abonaments de mòbil: 4,74 milions (2004)
Aparells de ràdio : 7,7 milions (1997)
Aparells de televisió : 3,2 milions (1997)
Connexió a Internet : 1,29 milions (2003)
Nombre de proveïdors d'accès a Internet : 23 (2000)
Nombre de saunes : estimat a 2 milions, finals de 2003
Carreteres : 78 197 km (de les quals 49 789 km asfaltades) (2003)
Víes ferroviàries : 5 851 km (de les quals 2 400 electrificades) (2003)
Víes navegables : 6 675 km
Nombre d'aeroports : 159 (dels quals 70 amb pistes asfaltades) (2000)
Categoria:Finlàndia Categoria:Unió Europea fiu-vro:Soomõ [[got:

Finès

El finès (suomi) és un dels idiomes oficials (juntament amb el suec) de Finlàndia. És la llengua materna de 5 milions de persones. Pertany a les llengües uralianes i s'escriu amb l'alfabet llatí. És un idioma proper a l'estonià i a l'hongarès.

Sistema de sons i escriptura

El finès actual té 13 (o 14) consonants (pvmtdnskhjlr i ng) i 8 vocals (eiaouäöy). Les consonants són:
- p oclusiva bilabial sorda, com en català
- v fricativa labiodental sonora, com la v catalana en els dialectes en què és diferent de la b
- m nasal bilabial, com en català
- t oclusiva dental sorda, com en català
- d fricativa dental sonora, semblant a la d intervocàlica catalana de cada
- n nasal alveolar, com en català
- s fricativa alveolar sorda, com ss en català
- k oclusiva velar sorda, com en català
- ng nasal velar, que només apareix en posició medial, com la consonant final de la paraula catalana sang
- h fricativa velar sorda, com la j castella o ch alemanya
- j semiconsonant palatal, com la i semiconsonant catalana de joia
- l lateral alveolar, com en català
- r ròtica alveolar, com en català A més, té valor fonològic l'oclusiva glotal, que no es representa en l'escriptura. Els sons consonàntics poden ser curts o llargs. Les consonants llargues es representen dobles en l'escriptura. La vocal ä representa la vocal baixa anterior no arrodonida (com la e oberta catalana). La vocal ö representa la vocal baixa anterior arrodonida (com la ö alemanya). La vocal y representa la vocal alta anterior arrodonida (com la ü alemanya). A més, les vocals també poden ser curtes o llargues. Les vocals llargues es representen dobles en l'escriptura. L'accent es fa recaure a la primer síl·laba de la paraula.

Harmonia vocàlica

La fonologia finesa segueix regles d'harmonia vocàlica, que fan variar la vocal de determinats sufixos segons el tipus de vocals de la paraula-arrel. En finès, les vocals poden ser anteriors (aou), posteriors (äöy), o neutrals (ei). Cada vocal anterior té una corresponent parella posterior (a/ä,o/ö,u/y). Només pot haver-hi o vocals posteriors o anteriors en una mateixa paraula. Els sufixos gramaticals canvien entre la vocal anterior o posterior corresponent per tal que cada paraula només contingui o bé vocals anteriors o bé vocals posteriors, a banda de les vocals considerades neutrals. La vocal de la síl·laba inicial de la paraula determina si la resta de vocals seran anteriors o posteriors.
- Una vocal posterior inicial fa que la resta de vocals siguin posteriors (o neutrals), per exemple: pos+ahta+(t)a → posahtaa
- Una vocal anterior inicial fa que la resta de vocals siguin anteriors (o neutrals), per exemple: räj+ahta+(t)a → räjähtää.
- Una vocal neutral inicial fa que sigui una de les vocals següents la que determini si la paraula ha d'anar amb vocals anteriors o posteriors, per exemple: sih+ahta+(ta) → sihahtaa cf. sih+ise+(t)a → sihistä

Morfosintaxi

El finès és una llengua que té un complex sistema de flexió que no afecta només els noms. Es distingeixen 15 casos diferents. No hi ha, en canvi, distinció de gènere gramatical. El plural es forma amb una T. Pel que fa al sistema dels verbs, es conjuguen 4 modes diferents i destaca l'absència d'un temps específic per a designar el futur. L'ordre sintàctic és relativament lliure, però predomina el de subjecte - verb - objecte. Morfològicament, es tracta d'una llengua aglutinant.

Història

Els inicis de la llengua estan barrejats amb la mitologia nòrdica, que parla dels finesos com a parents de trolls i nans del bosc amb un idioma i una religió propis. El primer text escrit amb seguretat en finès és una fórmula màgica de l'Edat Mitjana. El finès estàndard està molt lligat al Kalevala, obra magna de la literatura finesa. Des del segle XIX hi ha una llengua finesa normalitzada. Al segle XX es va expandir fora dels seus territoris naturals a causa de l'emigració. Categoria:Llengües finoúgriques ja:フィンランド語 ko:핀란드어

Suec

El suec (svenska) és una llengua germànica del Nord d'Europa, amb uns 9 milions de parlants. La majoria són de Suècia, si bé a Finlàndia (on la llengua és cooficial al costat del finès) és parlada per unes 300.000 persones a les zones costaneres i a les illes Åland. El suec és una de les llengües escandinaves orientals. Els gèneres masculí i femení del substantiu han estat reduïts a un de comú, caracteritzat per l'article en, fenomen que entre les llengües escandinaves només es dóna al danès i a certs dialectes del noruec bokmål. L'article neutre és et. Per exemple, handen (la ma) i pojken (el nen) o huset (la casa) i burdet (la taula). Una de les seves característiques distintives és un rang vocàlic molt complet, amb 17 sons possibles. S'escriu amb l'alfabet llatí, al qual s'afegeixen 3 grafies addicionals al final: å, ä i ö (corresponents a å æ, i ø del danès i el noruec). A conseqüència de la influència del francès, que anteriorment era l'idioma de la cort pel fet que la dinastía Bernadotte és d'origen francès, romanen al suec actual gran quantitat de paraules d'aquest origen, com ara: parapluie, portmone, promenera...etc. Al sud de Suècia (Småland i Skåne) i com a conseqüencia de l'antiga dominació danesa, el suec parlat té trets fonètics que comparteix amb el danès, com ara una més forta guturalització. = Vocabulari breu =
- Suec/a: svensk
- Hola: hej (hey)
- Adeu: hej då (hey-do)
- Siusplau: tack (tahck)
- Gràcies: tack (takk)
- Sí: ja (ya)
- No: nej (ney)

Enllaços externs

De moment no hi ha recursos català-suec disponibles, de totes maneres:
- [http://www.hello.to/swedish101/ Swedish 101]
- [http://lexikon.nada.kth.se/sve-spa.shtml Diccionari espanyol-suec] mantingut pel govern suec i molt complet.
- [http://www.freelang.net/espanol/diccionario/sueco.html Diccionari espanyol-suec] Categoria:Llengües escandinaves ja:スウェーデン語 ko:스웨덴어

Europa

:Aquest article és sobre el continent. Per al satèl·lit de Júpiter vegeu Europa (satèl·lit) i per al ser mitològic vegeu Europa (Mitologia). ---- Europa (Mitologia) Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.

Geografia i geologia

Negra Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36º i 70º latitud nord. Té una superfície de 1.0519.727 Km². Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l’antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Pètxora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable com el Làdoga i l'Onega

Divisió política

Onega Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Unió Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els països membres, i un procés de convergència social i econòmica.

- Albània
- Alemanya
- Andorra
- Armènia ¹
- Àustria
- Azerbaidjan ²
- Bèlgica
- Bielorússia
- Bòsnia i Hercegovina
- Bulgària
- Ciutat del Vaticà
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Estònia
- Espanya
- Finlàndia
- França
- Geòrgia²
- Grècia
- Hongria
- Irlanda
- Islàndia

- Itàlia
- Letònia
- Liechtenstein
- Lituània
- Luxemburg
- Malta
- Macedònia³
- Moldàvia
- Mònaco
- Noruega
- Països Baixos
- Polònia
- Portugal
- Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
- República Txeca
- Romania
- Rússia⁴
- San Marino
- Sèrbia i Montenegro
- Suècia
- Suïssa
- Turquia⁵
- Ucraïna
- Xipre ¹

¹ Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.
² L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas.
³ El nom d'aquest estat és subjecte de discussió internacional, per les reclamacions de Grècia i Bulgària. A l'ONU s'empra la denominació d'Antiga República Iugoslava de Macedònia
⁴ Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa.
⁵ La Turquia europea inclou els terriotris a l'est i nord de l'estret del Bòsfor.

Per últim, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu.

Llengües d'Europa

La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la súperfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.

Pàgines que s'hi relacionen

- Unió europea
- Clima d'Europa
- Estat
- Rius d'Europa
- Vegetació d'Europa

External links

- [http://p086.ezboard.com/balbanau Evropa / Europa / Europe] Categoria:Europa als:Europa ja:ヨーロッパ ko:유럽 ms:Eropah roa-rup:Evropa simple:Europe th:ทวีปยุโรป zh-min-nan:Europa

Escandinàvia

] Escandinàvia és una regió del nord d'Europa. El terme Escandinàvia pot fer referència a diversos significats:
- La Península Escandinava: Noruega i Suècia.
- Els estats continentals de llengua majoritàriament escandinava: Noruega, Suècia i Dinamarca.
- Els estats continentals de llengua majoritàriament escandinava i Finlàndia.
- Tots els territoris de llengua majoritàriament escandinava: Noruega, Suècia, Dinamarca (amb les Illes Fèroe) i Islàndia. En tot cas, tots els territoris que s'hi puguin incloure estan representats en el Consell Nòrdic, que inclou àrees com Groenlàndia, que si bé ha estat colonitzada pels escandinaus (i encara en depèn políticament, en forma de possessió danesa), reté cultura i població pròpies i no se sol considerar part d'Escandinàvia. Així doncs, tots ells són nòrdics. Entre els parlants de llengua catalana, el significat més estès és potser la tercera accepció, incloent-hi Finlàndia (que si bé és de llengua i cultura majoritàriament no només no escandinava sinó ja no indoeuropea, té també el suec com a cooficial). El terme fou emprat per primera vegada per Plini (23-79) sota la forma 'Scadinauia' i està format probablement per les antigues paraules germàniques 'skadin' (dany, perill) i 'auio' (illa). L'origen d'aquesta paraula ha romàs en noms locals com ara Skåne (o Escània). Categoria:Geografia d'Europa als:Skandinavien ja:スカンディナヴィア ko:스칸디나비아 simple:Scandinavia zh-min-nan:Skandinavia

Golf de Finlàndia

El Golf de Finlàndia (finès: Suomenlahti, estonià: Soome laht, rus: Finskij zaliv) és un braç oriental del mar Bàltic situat entre Finlàndia (al nord) i Estònia (al sud) que s'acaba a l'estuari del Nevà, a Rússia. Allí, a l'extrem oriental del golf, hi ha la ciutat de Sant Petersburg, la segona del país. Altres ciutats importants banyades pel golf són Hèlsinki i Tallinn, capitals dels seus respectius estats. Categoria:Geografia d'Europa ja:フィンランド湾 ko:핀란드 만

Golf de Bòtnia

El golf de Bòtnia (Bottniska viken en suec i Pohjanlahti en finès) és el braç més septentrional del mar Bàltic. Està situat entre la costa oest de Finlàndia i la meitat nord de la costa est de Suècia. Les illes Åland en constitueixen l'extrem sud. El fa interessant la seva baixa salinitat, que si bé al sud ja té els valors reduïts que presenta el Bàltic en general, com més al nord encara disminueix més, fins al punt que hom ja no hi pot notar el gust de la sal i hi viuen molts peixos d'aigua dolça. Categoria:Geografia d'Europa

Suècia

Suècia, Sverige en suec és un estat del nord d'Europa situat a la Peninsula d'Escandinàvia. Té fronteres terrestres amb Noruega de la que la separa la cadena muntanyosa escandinava (oest i nord) i Finlàndia (nord-est) mentre que el Mar Bàltic l´envolta per l´est i el sud i l'estret de Kattegat el separa de Dinamarca al sud-oest (encara que avui dia es troben unides la ciutat sueca de Malmö ii la capital danesa Copenhaguen amb el pont d'Öresund tant per via fèrria com pel trànsit de vehicles rodats). La costa oest del mar del Nord té un clima més atemperat a causa de la corrent del Golf, en canvi la costa bàltica és força més freda i de clima més continentalitzat. El nord del pais és atravessat pel cercle polar àrtic, i és de destacar el fenòmen del sol de mitjanit, que pel fet de l'inclinació de l'eix de la terra no s'acaba de pondre, durant una temporada a cavall entre la primavera i l'estiu (el fet es fa més evident i durable com més al nord ens situem). La capital és Estocolm. Altres ciutats importants són: Göteborg (principal port del pais i ciutat industrial), Malmö i Uppsala (ciutat universitària per excel.lència). El sistema de govern és una monarquia parlamentària, encapçalada per la dinastia Els Bernadotte. Suècia va entrar a formar par de la Unió Europea l'1 de gener de 1995, juntament amb Àustria i Finlàndia, quedant aleshores configurada l'Europa dels quinze. La moneda del pais és la corona sueca (svensk krona), doncs Suècia encara no és present a la zona "euro".

Llengües

L'idioma oficial de facto del país és el suec, encara que 5 altres llengües parlades per grups més reduïts han estat reconegudes com a llengües minoritàries amb l'adopció, el 1999, de la Carta Europea per a Llengües Minoritàries o Regionals. Dues d'elles (natives del nord) només són reconegudes a zones concretes, mentre que les altres ho són arreu de l'estat.
- Finès estàndard
- Finès Meänkieli (a la vall del Torne, a la frontera amb Finlàndia)
- Jiddisch
- Lapó (al nord-oest del país)
- Romaní xib A part de tot això cal remarcar que a Suècia, l'ús de l'anglès és força estès en l'àmbit de l'ensenyament universitari (certes carreres tècniques s'estudien en aquesta llengua) així com en el món de l'empresa, especialment entre les grans multinacionals (Ericsson, per exemple). el oficial es suec per'o alla si parlen molts mes idiomes

Divisió administrativa

Suècia està dividida en 21 comtats (län). Cada un d'aquests està dirigit, per un Consell d'Admisitració del Comtat (Länsstyrelsen) que representa el poder executiu per un banda, i per una Assemblea Local (Landstinget) que representa el poder legislatiu. Cada província es troba a més dividida en municipis (kommuner), havent-n'hi 289 en total. Els comtats foren instituits el 1634 arran d'una inciativa del canceller Axel Oxenstierna, que pretenia bastir una administració moderna. Si bé estaven inspirats en les províncies d'una divisió preexistent, ses fronteres no hi coïncideixen plenament.

- AB: Estocolm
- AC: Västerbotten
- BD: Norrbotten
- C: Uppsala
- D: Södermanland
- E: Östergötland
- F: Jönköping
- G: Kronoberg
- H: Kalmar
- I: Gotland
- K: Blekinge
- M: Skåne
- N: Halland
- O: Västra Götaland
- S: Värmland
- T: Örebro
- U: Västmanland
- W: Dalarna
- X: Gävleborg
- Y: Västernorrland
- Z: Jämtland

Jämtland

Categoria:Suècia Categoria:Unió Europea als:Schweden fiu-vro:Roodsi [[got:

Noruega

Noruega és un dels països nòrdics, situat a la peninsula d'Escandinàvia. Té una forma molt allagrada amb una llarga costa amb l'Oceà Atlàntic (que pren el nom de Mar de Noruega al nord i Mar del Nord al sud), on es troben els seus famosos fiords. Limita a l'est amb Suècia i al nordest amb Rússia i Finlàndia. L'Skagerrak la separa de Dinamarca al sud. Les illes pròximes d'Svalbard i Jan Mayen, pertanyen al Regne de Noruega, mentre que l'Illa de Bouvet al sud de l'oceà atlàntic i la de Pere I al sud de l'Oceà Pacífic són àrees dependents de Noruega, però no són considerades part del regne de Noruega. A més Noruega, considera com a pròpia la Terra de la Reina Maud a l'Antàrtida.

Geografia

Noruega és un país allargassat (1752 km de nord a sud, contra entre 430 i 6 d'est a oest) de terreny abrupte i muntanyós, profundament afectat pel modelatge glacial. La seva costa és molt irregular, carregada d'illes i fiords, amb més de 20.000 km en total. Una serralada muntanyosa hi corre paral.lela, coronada per geleres als pics més alts (màxima alçada: 2.469m al Galdhøpiggen). Només al sud-est i punts del nord del país hi ha una unitat geogràfica més a l'est, amb turons i relleus més ondulats. El nord del país està situat per sobre del Cercle Polar Àrtic, de manera que a l'estiu s'hi dóna el sol de mitjanit i a l'hivern hi ha dies de foscor total. El clima de Noruega és oceànic de tendència àrtica al nord. El Corrent del Golf en suavitza les temperatures, fins al punt que malgrat la seva alta latitud no és fins més enllà de les Lofoten que hom troba mitjanes negatives de gener a la costa. A més, el corrent hi porta molt d'aire humit, fent del sud-oest del país una de les regions amb més precipitacions del continent. L'interior coneix un clima de tendència més continental, amb hiverns més freds i estius més càlids, i menys precipitacions. (vegeu també l'article principal sobre el clima de Noruega)

Història

En temps dels víkings, Noruega fou un regne independent a partir del segle IX, amb decidida expansió i colonització de terres a ponent (Illes Fèroe, Islàndia, Illes Britàniques, Grenlàndia). Estroncada però la dinastia reial noruega el 1387, el regne s'acabà associant amb Dinamarca i Suècia en la Unió de Kalmar. En marxar-ne Suècia durant el segle XVI (arran de la tendència uniformadora danesa), noruega restà reduïda a una mena de província perifèrica de Dinamarca, l'aïllament de la qual (respecte la resta d'Europa) s'accentuà amb l'adopció del Protestantisme, que estroncà el flux de pelegrins cap a la tomba de Sant Olaf a Nidaros. Derrotada per Napoleó, Dinamarca cedí Noruega a Suècia el 1814 (si bé no les seves antigues possessions atlàntiques, que seguiren sota control danès). Amb la seva pròpia constitució i el seu propi govern, la relació de Noruega amb Suècia es reduïa a una laxa unió personal (en el sobirà). Malgrat tot, el malestar polític l'acabà abocant a la completa independència el 1905. Noruega romangué neutral durant la Primera Guerra Mundial i provà de repetir-ho a la Segona, però fou envaïda per Alemanya el 1940. Alliberat el 1945, el país, escèptic amb la neutralitat anterior, esdevingué un dels membres fundadors de l'OTAN i l'ONU (a qui forní el primer secretari general, Trygve Lie). Per contra, el país, esdevingut un dels més desenvolupats del món (apareix regularment entre els primers llocs de la llista de desenvolupament humà que elabora l'ONU, encapçalant-lo en les darreres 5 edicions i des dels anys 70 ric en petroli provinent del Mar del Nord, refusà en dues ocasions l'entrada a la Unió Europea (el 1972 i el 1994).

Divisió administrativa

Noruega està dividida en 19 comtats (fylker):
- Akershus
- Aust-Agder
- Buskerud
- Finnmark
- Hedmark
- Hordaland
- Møre og Romsdal
- Nordland
- Nord-Trøndelag
- Oppland
- Oslo
- Østfold
- Rogaland
- Sogn og Fjordane
- Sør-Trøndelag
- Telemark
- Troms
- Vest-Agder
- Vestfold A més, per sota seu, el país està també dividit en 433 municipis.

Economia

L'economia noruega és un pròsper bastió de capitalisme social, combinant el lliure mercat amb la intervenció governamental, centrada en àrees clau com ara el vital sector petrolífer (a través de grans empreses estatals). Aquest representa juntament amb el gas el 35% de les exportacions (només Aràbia Saudita i Rússia n'exporten més). Tot i això, Noruega no és membre de l'OPEP. Ultra el petroli, el país disposa d'altres recursos naturals amb abundància: energia hidràulica, pesca, boscs i minerals. Tot i haver optat per romandre fora de la Unió Europea, el país participa en el seu mercat únic a través de l'Àrea Econòmica Europea juntament amb Islàndia i Liechtenstein. Noruega brinda als seus habitants la que és probablment la qualitat de vida més alta del món. Per tal que aquesta envejable situació no es deteriori quan d'aquí dues dècades el petroli i el gas es comencin a esgotar (d'acord amb les previsions d'extracció previstes i càlculs de reserves existents), el govern ha estat estalviant els superàvits pressupostaris, tot invertint-los a l'estranger en un 'Fons de Petroli Governamental'. El tercer trimestre del 2004 estava valorat en 158.000 milions de dòlars nord-americans.

Diaris

- Bergens Tidende

Enllaços externs

- [http://norge.no Norge.no - Pàgina oficial del govern] (en noruec i anglès)
- [http://www.ssb.no/ Statistisk sentralbyrå] (estadístiques, en noruec i anglès)
- [http://www.vikjavev.no Sognefjord] (fotos & webcam, infos en francès) Categoria:Noruega als:Norwegen [[got:

Rússia

La Federació Russa, comunament coneguda com Rússia (en rus Росси́я, Rossia), és l'estat més gran del món, pel que fa a la seva extensió (17.075.400 km²), que gairebé dobla la del segon de la llista, el Canadà. Pel que fa a la població (uns 150 milions) és el setè del món, després de la Xina, l'Índia, els Estats Units, Indonèsia, el Brasil i el Pakistan. Antigament la república principal de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), Rússia ha esdevingut un estat independent d'ençà de la dissolució de la Unió el desembre de 1991. Sota el sistema soviètic era anomenada la República Socialista Federada Soviètica Russa (RSFSR). La major part de l'extensió, la població i la producció industrial de la Unió Soviètica, aleshores una de les dues superpotències mundials, es trobaven a Rússia. En conseqüència, després de la desintegració de l'URSS, Rússia va tornar a competir per mantenir un paper influent en el món. Aquesta influència és avui dia notable, però encara es troba lluny de la que va gaudir l'antiga Unió Soviètica.
Situació
Rússia està situada a cavall de l'Europa oriental i l'Àsia septentrional (precisament la divisòria entre els dos continents, la serralada dels Urals, es troba en territori rus), i a l'extrem oriental està separada de l'estat nord-americà d'Alaska per l'estret de Bering. Limita al nord amb l'oceà Àrtic a través del mar de Barentsz, el de Kara, el de Làptev, el de la Sibèria Oriental i el dels Txuktxis. Aquí es troben els arxipèlags de Nova Zembla, Terra de Francesc Josep, Terra del Nord i Nova Sibèria, i l'illa de Wrangel. A l'est, limita amb l'estret de Bering que la separa d'Amèrica i amb l'oceà Pacífic a través del mar de Bering, el d'Okhotsk i el del Japó. Aquí es troben l'illa de Sakhalín i les Kurils, i al sud d'aquestes hi ha l'illa japonesa de Hokkaido. Al sud, té límits terrestres amb Corea del Nord, la Xina, Mongòlia i el Kazakhstan. Al sud-oest limita amb el mar Caspi i les muntanyes del Caucas, que separen Rússia de l'Azerbaidjan i Geòrgia. A l'oest, els seus límits són els mars Negre i d'Azov, Ucraïna, Bielorússia, Letònia, Estònia, el mar Bàltic a través del golf de Finlàndia, Finlàndia i Noruega. Separat de Rússia es troba lóblast de Kaliningrad, que limita al nord i a l'est amb Lituània, al sud amb Polònia i a l'oest amb el Bàltic.

Organització territorial

Rússia és una federació de 89 entitats: 21 repúbliques, 6 territoris (krai), 49 províncies (óblast), 1 província autònoma (avtonómnaia óblast), 10 districtes autònoms (avtonomni ókrug) i 2 ciutats federals (Moscou i Sant Petersburg). Des del 13 de maig del 2000, totes les entitats han quedat englobades en 7 districtes federals.

Districtes federals

- Central (capital Moscou)
- Nord-occidental (capital Sant Petersburg)
- Sud (capital Rostov del Don)
- Volga (capital Nijni Nóvgorod)
- Urals (capital Ekaterinburg)
- Sibèria (capital Novosibirsk)
- Extrem Orient (capital Khabàrovsk)

Repúbliques

- Adiguèsia o Adigueia
- Altai
- Baixkíria o Baixkortostan
- Buriàtia
- Calmúquia o Kalmíkia
- Carèlia
- Daguestan
- Iacútia o Sakha
- Ingúixia o Inguixètia
- Kabardino-Balkària
- Karatxai-Txerkèssia
- Khakàssia
- Komi
- Mari El
- Mordòvia
- Ossètia del Nord - Alània
- Tatarstan
- Tuva o Tiva
- Txetxènia
- Txuvàixia
- Udmúrtia

Districtes autònoms (avtonomni ókrug)

- Aga Buriàtia
- Evènkia o Evenki
- Iamàlia o Iamalo-Nenets
- Khàntia-Mànsia o Khanti-Mansi
- Permiàkia o Komi-Permiak
- Koriàkia
- Nenètsia o Nenets
- Taimíria o Taimir
- Txukotka
- Ust-Orda Buriàtia

Ciutats federals

- Moscou
- Sant Petersburg

Història

Al segle XI sorgeix als voltants de Kíev el primer principat rus, dirigit pels descendents del cabdill Rurik. Destruït aquest estat primitiu per la invasió mongola, apareixeran al Nord diversos principats (Tver, Jaroslav, Moscou, Novgorod...). A finals del segle XV el principat de Moscou adquireix rellevància i aconsegueix sotmetre la resta d'estats. Ivan IV el Terrible dirigeix l'expansió de Rússia cap als estats tàrtars. A la seva mort s'inicia un període d'inestabilitat que finalitza amb la invasió polonesa. El 1613 és elegit tsar el jove Miquel III, iniciador de la dinastia Romanov. Malgrat els intents reformistes dels tsars Pere I el Gran, Caterina II la Gran i Alexandre II, a principis del segle XX Rússia continuarà essent un país bàsicament agrari i poc desenvolupat. La derrota a la guerra russo-japonesa comportarà l'esclat de la Revolució de 1905, que sotragarà el règim autocràtic. El paneslavisme de la política exterior russa motivarà l'entrada a la Gran Guerra al cantó de Sèrbia, França i Gran Bretanya. L'esclat de la Revolució el 1917 comportarà la caiguda del tsarisme i, passats uns mesos, la presa del poder pels bolxevics.

Vegeu també

Llistat de Tsars Llistat dels prínceps de Moscou Categoria:Rússia als:Russland ja:ロシア ko:러시아 ms:Russia roa-rup:Rusii simple:Russia th:สหพันธรัฐรัสเซีย zh-min-nan:Lō·-se-a

Hèlsinki

Hèlsinki (Helsinki en finès, però pronunciat amb la tònica a la primera síl.laba, cosa que en justifica la present transcripció catalana; Helsingfors en suec) és la capital de Finlàndia. La ciutat està situada al sud del país, a la riba nord del Golf de Finlàndia, entre 60°10′ N i 24°56′ E. Té 559.177 habitants (2004), si bé ajuntant-hi les poblacions d'Espoo, Vantaa i Kauniainen (amb les quals forma una sola conurbació anomenada "àrea capital"), el nombre augmenta a 1,2 milions. Hèlsinki és el centre finès de política, economia, cultura i ciència del país. L'aeroport principal del país, Helsinki-Vantaa, es troba a l'àrea capital. Hèlsinki va ser fundada el 1550 pel rei de Suècia Gustaf I. Fins al segle XIX era una ciutat petita i insignificant. El 1812, després de la guerra de 1808-1809 quan Finlàndia va ser conquerida per la Rússia Imperial, el tsar Alexandre I va designar a Hèlsinki com a capital del Gran Ducat Autònom de Finlàndia, fins al 1917 quan Finlàndia va declarar-ne la independència. Categoria:Finlàndia Categoria:Capitals d'estats independents ja:ヘルシンキ ko:헬싱키 simple:Helsinki

Glaciació

Es denomina Glaciació al refredament produït en la Terra, originada a partir d'estius frescos i hiverns rigorosos. La neu acumulada durant l'hivern, no acaba de fondre's en l'estiu a causa de la congelació. L'absorció de calor és menor, pel que any rere any va augmentant la superfície de la capa de gel, estenent-se pels contornejada. Este fenomen porta parell el descens del nivell del mar. Les glaciacions estan produïdes per la unió de diversos factors com són: Les variacions orbitals de la Terra també coneguts per cicles de Milankovitch, la atmosfera i la deriva continental. Categoria:Clima

Cercle polar àrtic

El cercle polar àrtic és un paral·lel a 66º 33' 39" N que delimita una àrea de la Terra al voltant del Pol Nord. Inclou territoris de:
- Noruega
- Suècia
- Finlàndia
- Federació Russa
- Estats Units d'Amèrica (Alaska)
- Canadà
- Dinamarca (Grenlàndia) Categoria: Astronomia Categoria: Cartografia

Sol de mitjanit

El Sol de mitjanit és un fenomen que es produeix a certes parts del planeta (prop dels pols), que és quan el Sol mai es pon. L’explicació està en la inclinació de la Terra. La Terra, com un més dels altres planetes, es mou tot seguint una òrbita el·líptica al voltant del Sol, el qual està en un dels seus focus (moviment de translació). El pla de l'òrbita s'anomena eclíptica, i si l'estenem vers l'infinit cap l'esfera celest, talla les constel·lacions anomenades zodiacals, que són sobre les que veuríem projectat el Sol durant l'any si aquest no ens enlluernes. Al no ser l'òrbita una circumferència, hi haurà un moment en que la distància al Sol serà màxima (afeli) i un altre en que serà mínima (periheli). L'afeli coincideix amb l'estiu a l'hemisferi nord (hivern en el sud) de la Terra i el periheli amb l’estiu a l’hemisferi sud (hivern en el nord). L’afeli i el periheli no són, però, els responsables de les estacions de l'any. L'eix de rotació de la Terra no és perpendicular al pla de translació (eclíptica), estant inclinat uns 23°. Aquest fet, normal en tots els planetes del sistema solar, dóna lloc a unes estacions climàtiques ben diferenciades, al Sol de mitjanit, les nits polars de varis mesos i a que l'estel polar ens marqui el nord. Si ens imaginem en el pol nord i suposem que el nostre planeta no està inclinat 23° podem comprendre que veuríem, sempre, el Sol just a l'horitzó. No tindríem ni dies ni nits, però sempre crepuscle. La inclinació de 23° de l'eix de rotació comporta que, el Sol pugui assolir en el pol una alçada màxima de 23° quan la inclinació aboca l'hemisferi nord vers el nostre estel i que durant una temporada desapareguin les nits. Simètricament també es dóna el cas contrari. I a més a més, quan en un dels pols passa una cosa, en l'altre pol passa el contrari. Però apart dels pols, tot això també afecta a la resta del planeta establint diferents pautes d'insolació de la superfície, diferents alçades màximes del Sol, diferents durades del dia durant l'any, en el que s’inclouen les anomenades nits blanques a Escòcia o a Rússia, per exemple, i que el Sol només surti i es posi exactament per l'est i l'oest els dies de l'equinocci. En països com Noruega o Islàndia i en les latituds superiors al Cercle Polar Àrtic, el Sol no es pon durant els dies anteriors i posteriors al solstici d’estiu. Categoria:Fenòmens astronòmics ja:白夜 ko:백야

Segle XII

Esdeveniments:

- Fi de l'imperi tolteca
- Continuen les croades
- Periòdiques epidèmies de grip

Personatges importants

- Abelard, monjo medieval
- Maimònides, filòsof jueu
- Saladí, soldà
- Ricard Cor de Lleó, rei anglès
- Averroes, filòsof àrab

Invents, descobriments, introduccions

- Inici de l'estil gòtic a l'art
- Auge dels trobadors
- Invenció de la brúixola Vegeu la Taula anual del segle XII ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle XII ja:12世紀 ko:12세기 simple:12th century th:คริสต์ศตวรรษที่ 12

Rússia

Organització territorial

Districtes federals

Repúbliques

Territoris (krai)

- Altai
- Khabàrovsk
- Krasnodar
- Krasnoiarsk
- Primórie o Litoral
- Stàvropol

Províncies (óblast)

Província autònoma (avtonómnaia óblast)

- Óblast Autònom dels Hebreus

Districtes autònoms (avtonomni ókrug)

Ciutats federals

- Moscou
- Sant Petersburg

Història

Vegeu també

Segle XVIII

Esdeveniments:

Personatges importants

Invents, descobriments, introduccions

Vegeu la Taula anual del segle XVIII ---- Un segle abans / Un segle després Categoria:Segle XVIII ja:18世紀 ko:18세기

1835

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 22 de juliol - Revolta anticlerical a Reus (el Baix Camp) que s'expandeix pel Principat.
- 25 de juliol - Crema de convents a Barcelona. :MÓN
- 25 de març - Apareix el primer quadernet dels Contes de l'Andersen

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1835년 ms:1835 simple:1835 th:พ.ศ. 2378

1892

Esdeveniments:

- 25 de març - Manresa (el Bages): s'hi comencen a debatre les Bases, origen incipient de la doctrina catalanista.

Naixements:

- 3 de gener - Bloemfontein (Sudàfrica): John R.R. Tolkien, escriptor i filòleg anglès.

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1892년 ms:1892 simple:1892 th:พ.ศ. 2435

6 de desembre

El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs. Queden 25 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:
- Països Catalans
-
- 1932, Barcelona - S'hi constitueix el Parlament de Catalunya: Lluís Companys n'és elegit president.
- 1961, Barcelona - S'hi publica el primer número de la revista "Cavall Fort".
- 1977, Barcelona - S'hi constitueix el primer Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya de després del franquisme.
- 1978, territoris d'administració espanyola - S'hi celebra el referèndum que plebiscitarà la Constitució espanyola. :
- Món
-
- 1534 - Equador: fundació de l'actual ciutat de Quito (San Francisco de Quito), per Sebastián de Benalcázar.
- 1998 - Veneçuela: Hugo Chávez guanya per primer cop les eleccions.

Naixements:

:
- Països Catalans
- :
- Món
-

Necrològiques:

:
- Països Catalans
- :
- Món
-

Festes:

- Espanya - Dia de la Constitució. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Desembre ja:12月6日 ko:12월 6일 simple:December 6 th:6 ธันวาคม

1917

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 5 de febrer - Mèxic: s'hi proclama la Constitució de 1917.
- 13 de febrer - París (França): el servei d'espionatge francès deté Mata-Hari en un hotel de la ciutat.
- 5 de març - els Estats Units: per segona vegada, investeixen Woodrow Wilson president.
- 6 d'abril - els Estats Units: declaren la guerra a Alemanya (Primera Guerra Mundial).
- 25 de març – Imperi Rus: el govern reformista de Kerenski aboleix la pena de mort; serà restablerta per l'URSS després del desencadenament de la Guerra Civil.
- 25 d'octubre - Irlanda: elegeixen Eamon de Valera president del Sinn Féin.
- 2 de novembre - Londres: el ministre Balfour hi fa pública la declaració que proclama el suport britànic als assentaments jueus a Palestina (sionisme).
- 7 de novembre - Imperi Rus: hi comença la revolució comunista.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 1 d'agost - Castellterçol (el Vallès Oriental): Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya. :MÓN
- 11 de setembre - Sarrat (Ilocos Norte, les Filipines): Ferdinand Marcos, president de les Filipines.
- 29 de maig - John Fitzgerald Kennedy (Brookline, Massachusetts, EUA).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1917年 ko:1917년 ms:1917 simple:1917 th:พ.ศ. 2460

1920

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 10 de gener - Món: entra en vigor el Tractat de Versalles.
- 6 d'agost - Londres (Anglaterra): els escoltes reunits en el primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell cap escolta mundial.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 30 de novembre - Barcelona: Francesc Layret, polític i advocat laboralista, assassinat per pistolers del Sindicat Lliure (n. 1880). :MÓN
- 25 d'octubre - Brixton (Lambeth, Londres, Anglaterra): Terence MacSwiney, patriota irlandès, després de 73 dies de vaga de fam en protesta pel seu empresonament per les autoritats britàniques (n. 1879).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ------- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1920年 ko:1920년 ms:1920 simple:1920 th:พ.ศ. 2463

Marcus Tullius Cicero

Marcus Tullius Cicero (3. januar 106 f.Kr. - 7. desember 43 f.Kr.) var en romersk politiker, jurist, taler og skribent, alminnelig ansett for den største latinske prosaist. Han begynte sin karrière som advokat og ble konsul i 63 f.Kr.. I denne egenskap avverget han den catilinske sammensvergelse. Han tok efter mordet på Cæsar parti mot Antonius. Med sine berømte taler gjorde han Antonius til «statens fiende», hvilket til sist kostet Antonius livet. Han var en iherdig forsvarer av Roms republikanske forfatning. Ciceros veltalenhet kan sees bevart i mere enn 50 politiske og juridiske taler og skrifter: Om taleren, Brutus, Om staten, Om gudenes vesen med flere. Det finnes dessuten mere enn 600 brev. Cicero, som var stoiker, anses for far til den klassiske latinske prosa. Han ble myrdet under proskripsjonene år 43 f.Kr., 63 år gammel.

Store verker

Taler

- Pro Quinctio
- Pro Roscio Amerino
- Pro Roscio Comodeo
- de Lege Agraria Contra Rullum
- In Verrem
- de Imperio Cn. Pompei
- Pro Cæcina
- Pro Cluentio
- Pro Rabirio Perduellionis Reo
- In Catilinam I-IV
- Pro Murena
- Pro Sulla
- Pro Flacco
- Pro Archia
- Post Reditum in Senatu
- Post Reditum in Quirites
- de Domo Sua
- de Haruspicum Responsis
- Pro Cn. Plancio
- Pro Sestio
- In Vatinium
- Pro Caelio
- de Provinciis Consularibus
- Pro Balbo
- Pro Milone
- In Pisonem
- Pro Scauro
- Pro Fonteio
- Pro Rabirio Postumo
- Pro Marcello
- Pro Ligario
- Pro Deiotaro
- Philippics

Filosofiske verker

- de Inventione
- de Optimo Genere Oratorum
- Topica
- de Oratore
- de Fato
- Paradoxa Stoicorum
- De Partitione Oratoria
- Brutus
- Orator
- De Re Publica
- de Consulatu Suo
- de Legibus
- de Finibus
- Tusculanæ Disputationes
- de Natura Deorum
- Academica
- Cato Maior de Senectute
- Laelius de Amicitia
- de Divinatione
- de Officiis
- Commentariolum Petitionis

Brev

- ad Atticum
- ad Familiares
- ad Quintum
- ad Brutum

Se også

- [http://wikisource.org/wiki/Scriptor:Cicero Wikisource] Kategori:Romere ja:マルクス・トゥッリウス・キケロ ko:키케로

tablice realplayer gry rpg statystyki narty

:: RELATED NEWS ::

כליות
הכליות הן זוג איברי ההפרשה הפעילים ביותר בגוף המפרישים חומרי פסולת חנקניים ובמיוחד של השתנן (תוצר הפירוק העיקרי של ח