:: wikimiki.org ::
| Fluvià |
Fluvià
El Fluvià és un Riu de Catalunya. Neix a les muntanyes del Collsacabra, i desemboca a la Mediterrània als aiguamolls de l'Empordà, prop de Sant Pere Pescador, després de recórrer 70 quilòmetres.
Els principals afluents del riu Fluvià són el Ser, el Gurn, el Llierca l'Oix
Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Poblacions
- La Vall d'en Bas
- Olot
- Sant Joan les Fonts
- Castellfollit de la Roca
- Sant Jaume de Llierca
- Argelaguer
- Besalú
- Bàscara
- Sant Miquel de Fluvià
- Torroella de Fluvià
- Sant Pere Pescador
Categoria:Rius de Catalunya
Riu de CatalunyaEls rius de Catalunya, seguint la costa de nord a sud:
- La Tet
- El Fluvià
- afluents per la dreta:
- El Ser
- El Junyell
- afluents per l'esquerra:
- El Gurn
- El Turró
- El Llierca
- El Ter
- afluents per la dreta:
- El Freser
- El Güell
- L'Onyar
- afluents per l'esquerra:
- El Brugent
- La Tordera
- Riera d'Arbúcies
- Riera de Breda
- El Besòs
- El Llobregat
- afluents per la dreta:
- El Cardener
- L'Anoia
- El Foix
- La riera de Marmellar
- El Gaià
- El Francolí
- afluents per la dreta:
- El Brugent
- L'Ebre
- afluents per la dreta:
- El Matarranya
- afluents per l'esquerra:
- El Segre
- afluents per la dreta:
-
- La Valira
-
- La Noguera Pallaresa
-
- La Noguera Ribagorçana
-
- El Cinca
- El riu de la Sénia
Categoria:Rius de Catalunya
CollsacabraEl Collsacabra (o Cabrerès) és una comarca natural de la Catalunya interior, de 142 km2 d'extensió, situada entre Osona, la Garrotxa i la Selva. Limita a l'oest amb la plana de Vic, al sud amb la vall de Sau i les Guilleries, al nord amb la serra de Cabrera i a l'est amb la vall d'en Bas i les planes d'Hostoles.
És un altiplà integrat a la serralada Transversal, alçat per característics cingles (Tavertet, el Far, l'Avenc...) dibuixats per l'erosió del Ter i formats per materials sedimentaris. La màxima altura del Collsacabra es troba a la serra de Cabrera (1306 metres) que, juntament amb l'altiplà d'Aiats i el Sitjar, dibuixa un perfil característic fàcilment identificable des de la plana.
El Collsacabra és una comarca de poblament dispers. La seva economia ha estat tradicionalment agrícola i ramadera, tot i que darrerament s'ha incorporat al sector dels serveis. Entre les poblacions que l'integren hi ha l'Esquirol (o Santa Maria de Corcó), Cantonigròs, Tavertet, Falgars, Rupit i Pruit.
Bibliografia
- Informació elaborada a partir de la Gran Geografia Comarcal de Catalunya (Enciclopèdia Catalana) i del llibre Tavertet, el seu terme i els seus noms de lloc d'Anna Borbonet i Macià i Jordi Sanglas i Puigferrer (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999).
Enllaços externs
- [http://www.esquirols.lateneu.org www.esquirols.lateneu.org] Informació extreta amb permís de l'autor
Categoria:Geografia de Catalunya
Mediterrània
La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar interior situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est). Cobreix una extensió aproximada de 2.500.000 km2.
L'única connexió natural amb l'oceà és amb l'Atlàntic a través de l'estret de Gibraltar, i artificialment amb la mar Roja (oceà Índic) a través del canal de Suez. Això fa que les marees a la Mediterrània siguin gairebé imperceptibles.
Principals mars incloses en la Mediterrània
- Mar d'Alborán
- Mar Menor
- Mar Catalana o mar Balear
- Mar Tirrena
- Mar Adriàtica
- Mar Jònica
- Mar Egea
- Mar de Màrmara
- Mar d'Azov
- Mar Negra, sovint considerada a part de la Mediterrània
Illes principals de la Mediterrània
- Xipre, Creta i Rodes, a l'est
- Sardenya, Còrsega, Sicília i Malta, al centre
- Mallorca i Menorca, a l'oest
Estats que limiten amb la mar Mediterrània
- Espanya, França, Mònaco, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Albània, Grècia i Turquia, a la ribera nord.
- El Líban, Síria, Israel i el territori de l'Autoritat Nacional Palestina (Franja de Gaza), a l'est.
- Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria i el Marroc, a la ribera sud.
- L'estat insular de Malta i, a l'illa de Xipre, la República de Xipre (grega) i la República Turca del Nord de Xipre (no ha aconseguit el reconeixement intenacional, tret del de Turquia).
- La colònia britànica de Gibraltar.
Pàgines relacionades
- Illes de la mar Mediterrània
categoria:Mar Mediterrània
Categoria:Mars d'Europa
Categoria:Àfrica
Categoria:Àsia
ja:地中海
ko:지중해
th:ทะเลเมดิเตอร์เรเนียน
zh-min-nan:Tē-tiong-hái
Aiguamolls de l'EmpordàEls Aiguamolls de l'Empordà constitueixen el conjunt marjalenc més important de Catalunya, després del Delta de l'Ebre. L'actual zona protegida es la resta d'una extensa àrea que antigament ocupava tota la badia de Roses, on s’hi ha creat el parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà.
Aquest conjunt de maresmes han estat generades pel curs final de la Muga i del Fluvià (Alt Empordà) i del Ter i del Daró (Baix Empordà). Els aiguamolls ocupaven antigament tot el Pla de la badia de Roses i el baix Ter, però va anar desapareixent per l’expansió de l’agricultura i la ramaderia amb canals de dessecació, canalització de la Muga i construcció dels embassaments de Boadella, Saus, Susqueda i el Pasteral. Sis llacunes petites i la gran llacuna de Castelló van desapareixer.
Actualment comprèn 4824 ha formades per dunes, llacunes salabroses i dolces, prats inundables i zones de conreu.
A la segona meitat del segle XX, la urbanització de la zona va posar en perill l’àrea. El 1976 la campanya "Els últims aiguamolls empordanesos en perill" va alertar a l’opinió publica. El 13 d'octubre de 1983 el Parlament de Catalunya va declarar la zona com a Paratje natural d’interes nacional, i els aiguamolls de l’Alt Empordà com a Reserva natural. Els aiguamolls del Baix Empordà en van quedar exclosos.
Fins ara s'ha arribat a observar 327 espècies d'aus, entre les que cal esmentar cigonyes (o gantes, com es coneixen a l'Empordà), l’ànec collverd, el bernat pescaire, la fotja, i actualment també es poden observar un grup de llúdrigues en captivitat.
Categoria:Parcs naturals
Categoria:Alt Empordà
AfluentUn afluent és un riu o torrent que desemboca en un altre de més important.
Els afluents d'un riu es classifiquen en afluents per la dreta i afluents per l'esquerra, prenent com a punt de referència el lloc on desemboca.
Pàgines que s'hi relacionen
- Accidents geogràfics
- Geografia física
Categoria:Hidrografia
Categoria:Hidrologia
simple:Tributary
Oix
Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Enllaços externs
- [ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=1710960009 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17109 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
Categoria:Municipis de la Garrotxa
La Vall d'en Bas
|{
Olot
Olot és la capital de la Garrotxa. Està situada en una plana envoltada per les serres de Sant Valentí, Aiguanegra, l'altiplà de Batet, Marboleny i Sant Valentí de la Pinya. La plana és travessada pel riu Fluvià i la riera de Riudaura.
Fluvià
Especialment coneguda pel seu interés natural pel qual forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. En el terme municipal d'Olot es troben quatre volcans, el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el Bisaroques. Les contrades al voltant d'Olot també guarden un ric patrimoni natural amb els boscos de la Moixina (un bosc amb aiguamolls), la Fageda d'en Jordà (excepcional a Catalunya i en el clima mediterrani per estar situaca en un lloc pla) i els volcans de Santa Margarida (amb un gran cràter amb una capella al centre) i el Croscat (amb un gran tall resultat de l'extracció de gredes que es va dur a terme en aquest volcà i que permet observar les capes de greda interiors).
Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
HISTÒRIA
El lloc d'Olot s'esmenta per primera vegada en la història al 872 en un precepte que otorgà el rei franc, Carles el Calb al monestir de Sant Aniol d'Aguja que preveia l'explotació del territori de la parròquia de Sant Esteve d'Olot (situada entre el riu Fluvià i la Riera de Riudaura). Aquest precepte venia concedit en el marc de reordenació del territori després de la reconquesta de Girona per part dels francs. El fet de que l'abadia de Sant Aniol d'Aguja sol.licités el domini del territori d'Olot ens fa suposar que existia en aquest dit territori una comunitat humana prou activa i productiva.
S'esmenta també en aquest precepte una església dedicada a Santa Maria qualificada d'antiga ja en aquella època en l'emplaçament de l'actual temple de Santa Maria del Tura, patrona d'Olot.
A l'any 987 s'esmenta per primera vegada la parròquia de Sant Esteve d'Olot però el document en qüestió no tracta sobre la parròquia sinó sobre una parròquia limítrofa. No és fins al 1116 i en motiu de la consagració d'un nou temple de Sant Esteve d'Olot que s'esmenta explícitament la parròquia.
Olot va estar poc temps sota el domini de Sant Aniol d'Aguja i va passar al domini dels Comtes de Besalú que posteriorment el varen donar a l'abadia de Santa Maria de Ripoll. Això juntament amb la donació per part de la vescomtessa de Bas - Vall de'n Bas de l'alou de Sant Cristòfor de les Fonts i la donació per part dels senyors del Coll de la parròquia de Sant Andreu va constituïr un important nucli dominat per l'abadia ripollesa al centre de la Garrotxa. Aquest nucli va constituir una unitat política amb la creació de la Pabordia d'Olot i de la Pinya i aquest va ser el terme d'Olot fins la incorporació de Batet l'any 1973.
Per tal d'administrar mínimament els seus dominis, l'abat de Ripoll disposava d'una xarxa de batlles i procuradors que vetllaven pels seus interessos en el terme d'Olot. Aquests oficials eren persones que residien en el terme d'Olot com per exemple els batlles d'Olot que eren designats periòdicament i residien al palau que l'abat tenia a Olot (a l'actual emplaçament de Can Deu a la Plaça Palau), també hi havia els batlles de la parròquia de Sant Esteve que residien al mas La Rovira (actual mas Morató, pg. Desemparats, 103) i que posseïen la batllia natural (de pares a fills).
Per tal de possibilitar una millor administració dels interessos de l'abadia a la Garrotxa (no oblidem que hi tenia un important domini) l'abat de Ripoll, Bernat de Peramola va signar el 18 d'agost de l'any 1206 una carta de franqueses i llibertats per els pagesos que anessin a assentar la seva residència a l'interior d'un perímetre fixat a la riba del riu Fluvià dins la parròquia de Sant Esteve d'Olot. Amb la signatura d'aquesta carta es possibilita la creació d'un nucli dens de població a la plana olotina i que és l'embrió de l'actual Olot. El perímetre anava des de l'actual Plaça del Palau (plaça major de la vila fins el 1427)fins al pont de Santa Magdalena i l'actual carrer Valls Nous i pujant per aquest mateix carrer fins a l'església de Santa Maria i finalment fins la Plaça Palau per l'actual carrer dels Valls Vells. Per tal de controlar l'àrea afectada per les franqueses l'abat de Ripoll, Ramon Desbac va ordenar l'emmurallament de la vila. Val a dir que aquest emmurallament ja havia estat iniciat anys abans però de forma poc organitzada i gens efectiva.
La creació d'un nucli dens dins d'una zona amb una baixa densitat de població va afectar molt les relacions humanes de la plana olotina que estaven marcades per els dos estatus que existien en el terme, el de vilatà i el de forà. Els vilatans residien a l'interior del clòs emmurallat i tenien un elevat grau de llibertat i varen concentrar intramurs totes les activitats artesanals i comercials del terme. Per contra els forans eren els pagesos que residien en els masos de les parròquies els quals anaven veien com s'els imposaven cada vegada més les càrregues feudals per part dels oficials de l'abat. Un altre canvi en les relacions humanes fou l'organització de la gent de l'interior de la vila en una institució que tenia com a objectiu defensar els interessos dels vilatans enfront de l'abat. Aquesta institució s'anomenava Universitat d'Olot i és l'embrió de l'actual Ajuntament d'Olot. Al principi l'abat intentava afogar aquesta organització però tot i així la Universitat va anar aconseguint cada vegada més llibertat i més diners, imprescindibles en l'exercici de tota forma de poder.
Durant els segles medievals Olot va ser objecte de diversos plets entre l'abadia de Ripoll i la Corona de Catalunya i Aragó ja que aquesta darrera estava interessada en el control de la vila atreta per la seva productivitat. A la Universitat d'Olot també li interessava de sortir-se dels dominis de l'abat per gaudir d'una major llibertat d'acció. Els plets es varen solucionar definitivament a favor de l'abat de Ripoll que va continuar sent senyor de la vila i terme.
Cal destacar dos esdeveniments importantíssims en la història d'Olot:
-Els terratrèmols de 1427 i 1428 que varen destruir la vila i rodalies en la seva totalitat i varen provocar el trasllat de la població en cabanes de forma provisional. Mentrestant es va iniciar el debat sobre si s'havia de reconstruir la vila destruïda o s'havia de construir una nova vila d'Olot dins dels límits del terme. Finalment la segona opció va triumfar i es va elegir l'alou de la Pia Almoina, una institució caritativa. El fet d'elegir aquest alou allunyava els olotins del control de l'abat de Ripoll. Els olotins varen començar a urbanitzar el dit alou d'una forma ordenada tot traçant una retícula de carrers perpendiculars amb 5 carrers longitudinals i 9 de transverssals centrats per la Plaça del Mercat.
La construcció de la nova vila va possibilitar la integració del conjunt parroquial de Sant Esteve i els edificis de la seva sagrera en l'entremat urbà ja que fins aleshores en restaven al marge. L'abat de Ripoll va fer tot el possible per tal de que els olotins no sortissin de la seva jurisdicció. Finalmen el rei Alfons IV el Magnànim es va pronunciar definitivament sobre el conflicte i va autoritzar els olotins a construir la vila a l'alou de la Pia Almoina a la vegada que els ordenava jurar fidelitat a l'abat de Ripoll com a senyor del terme i a respectar els seus drets sobre els monopolis feudals. Aquesta unitat de població corresponent a la reconstrucció de la vila a l'alou de la Pia Almoina és perfectament distingible en el plànol d'Olot per la seva regularitat característica de les viles de nova planta d'inicis del Renaixement. Aquesta nova vila rep el nom de Vila Nova en contraposoció a la Vila Vella que va haver d'esperar fins a finals del segle XV per veure reconstruïts els seus edificis. A causa d'això la superfície de la vila es duplicà i va permetre un important augment de població ja de cares al segle XVI.
-La Guerra Civil Catalana entre la Generalitat (els nobles) i el rei Joan II i el conflicte remença varen afectar de manera intensa la Garrotxa i Olot com la vila més important de la zona. La vila va ser saquejada i conquerida diverses vegades per la Generalitat i els remences cosa que va causar un retrocés demogràfic important que afegit a l'impacte dels terratrèmols va constituïr el pitjor recés de la vila en tota la seva història.
Ja entrat el segle XVI, Olot experimenta un creixement important una vegada s'ha deixat enrere la guerra i els desastres. Olot veu com els seus edificis més importants són ampliats i com la població augmenta. D'aquesta època és el Convent del Carme situat en un solar entre la Vila Nova i la Vella. El conjunt es compon d'una església d'estil gòtic tardà i un claustre renaixentista (molt rar a Catalunya). També l'església parroquial d'Olot és ampliada a causa de la seva poca entitat i de que no era capaç d'encabir una població cada vegada més gran.
A CONTINUAR
Enllaços externs
- [http://www.olot.org Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=1711430008&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17114 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
Categoria:Municipis de la Garrotxa
Sant Joan Les FontsSant_Joan_de_les_Fonts
Castellfollit de la Roca
Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Enllaços externs
- [http://www.castellfollitdelaroca.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=1704640003 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17046 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
Categoria:Municipis de la Garrotxa
Argelaguer
Argelaguer és una petita població situada a la vall del riu Fluvià, a la meitat Est de la comarca de la Garrotxa.
Enllaços externs
- [http://www.ddgi.es/argelaguer Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=1701010007 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=3&V0=1&PDF=FALSE&V1=17010 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.argelaguer.net Argelaguer viu]
Categoria:Municipis de la Garrotxa
Bàscara
Enllaços externs
- [http://www.ddgi.es/bascara/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=1701600000 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17016 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.actiu.net/noalamat/ammat.htm Associació de Municipis M.A.T. (AMMAT)]
Categoria:Alt Empordà
Sant Miquel de Fluvià
Enllaços externs
- [ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=1717530008 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.net/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17175 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
Categoria:Alt Empordà
Torroella de Fluvià
Torroella de fluvià és un municipi de l'Alt Empordà.
Enllaços externs
- [http://www.ddgi.es/torroelladefluvia/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=1719840003 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17198 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
Categoria:Alt Empordà
Sant Pere Pescador
Enllaços externs
- [http://www.santpere.org Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=1717880001Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=17178 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
Categoria:Alt Empordà
Categoria:Rius de Catalunya]
Categoria:Rius de la Península Ibèrica
Categoria:Geografia de Catalunya US-40
United States Highway 40 is an east-west United States highway. As the "0" in its route number suggests, US 40 was once a coast-to-coast route, stretching from the Atlantic to the Pacific. However, the entire segment west of Salt Lake City, Utah has been decommissioned in favor of Interstate 80.
Interstate 80
Termini
As of 2004, the highway's eastern terminus is in Atlantic City, New Jersey, near the Atlantic Ocean (and close to the end of U.S. Highway 30). Its western/ terminus is north of Park City, Utah at an intersection with Interstate 80.
Historic termini
When the original 1926 routes were commissioned, the western termini of both US 40 and US 50 were in Oakland, California. These highways' endpoints were extended to San Francisco (at US 101) with the construction of the Bay Bridge in 1936. But the rise of the Interstate highway system saw the end of the road creep eastward starting in the 1960s.
Alternate routes
As of 2004 Alternate US 40 in Maryland has an eastern terminus in Frederick. It rejoins US 40 about 20 miles (32 km) later in Hagerstown. While the main line of US 40 serves as a local access road for Interstate 70, Alternate US 40 veers to the south to serve Boonsboro.
In addition, a mixture of designations appear on the original US 40 routing (before Interstate 68 was constructed) in western Maryland. Some sections are designated Alternate US 40 in the Maryland panhandle, other sections are signed as Maryland State Route 144, and one other section is signed as US 40 (Scenic), one of only two such designations, the other on U.S. Highway 412.
History
Historic names
It is the National Road from Cumberland, Maryland to Vandalia, Illinois. In 1926, the U.S. 40 Association promoted the highway as "The Main Street of America"; however, the U.S. Highway 66 Association also proposed the name for their highway and were more successful.
Historic alternate routes
Until the mid-1930s, US 40 split into US 40N and US 40S in Manhattan, Kansas, rejoining for a few miles in Limon, Colorado, then split apart again as each crossed Colorado.
A Flight Along US 40
In 1954, Bill Price flew the length of US 40 from east to west in a Convair L-13, carrying a Fairchild K-20 aerial camera. Price shot 938 photographs on his 24 day expedition. He intended to publish these as an aerial portrait of the United States, but he could not find a publisher to print his voluminous work. In 1994, his negatives were destroyed in a fire, but some of the contact prints were at last published in the January, 2000 issue of Air&Space Magazine. [http://www.airandspacemagazine.com/ASM/Mag/Supp/DJ00/Route40.html]
Air&Space Magazine. US-40 crosses the Divide at Berthoud Pass.]]
States traversed
The highway passes through the following states:
- New Jersey
- Delaware (about 15 miles, 24 km, through Wilmington)
- Maryland
- Pennsylvania
- West Virginia (about 10 miles, 16 km, through Wheeling)
- Ohio
- Indiana
- Illinois
- Missouri
- Kansas
- Colorado
- Utah
formerly:
- Nevada
- California
Related US routes
- U.S. Highway 140
- U.S. Highway 240
- U.S. Highway 340
See also
- List of United States Highways
Sources and external links
- [http://www.geocities.com/usend4049/End040/end040.htm Endpoints of US highways] (used with permission)
- [http://www.route40.net/index.shtml Route 40 Tribute Site]
040
040
040
040
040
040
nadwaga Calling Cards sylwester w grach statystyki tablice
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Berufsakademie Emsland
Die Berufsakademie Emsland wurde 1988 gegründet. Sie ist somit die älteste Berufsakademie in Niedersachsen.
Sie ist nach dem Berufsakademiengesetz staatlich anerkannt und seit dem Sommer 2004 nach internationalem Standard akkreditiert.
Das Studienangebot an der BA Emsland in Lingen umfasst die folgenden 3 Studiengänge:
- Betriebswirtschaft
|
Teehybride
Die Geschichte der ältesten unter den modernen Rosenklassen (weitere Namen: Edelrosen, Hybrid Tea-scented Roses, Hybrid Tea Roses, Rosa indica fragens hybrida, Rosa odorata hybrida, Rosiers Hybrides de Thé), schreibt Krüssmann in "Rosen Rosen", wird nach Meinung von Autoren in den Rosenbüchern nicht richtig berichtet. Allgemein heißt es, die Rose 'La France' (Guillot 1867) sei die erste Teehybride. Im 19. Jh., als die heutige Klassifizierung entwickelt wurde, pflegte man jede neue Sorte bei ihrer Muttersorte einzureihen; wenn sie von dieser zu sehr abwich fügte man das Wort "Hybride" der
|
Jalapeno
Beim Jalapeño // (deutsch auch Jalapena) handelt es sich um einen kleinen bis mittelgroßen Chili, der nach der mexikanischen Stadt Xalapa (früher Jalapa) benannt ist. Er ist eine spezielle Zuchtform der Art Capsicum annuum (Paprika).
Jalapeños sind vor allem in Texas und in Mexiko in Speisen sehr beliebt, wo
|
Quaero
Quaero (lateinisch ich suche) ist ein deutsch-französisches Projekt zum Aufbau einer Suchmaschine.
Hintergrund dieses Projektes ist vor allem die Ankündigung Googles, einige Millionen Bücher vor allem amerikanischer Bibliotheken zu digitalisieren und im World Wide Web zur Verfügung zu stellen. Da dieses Angebot eine Volltextsuche mit einschließen soll, befürchten einige europ
|
Cillian Murphy
Cillian Murphy (
- 25. Mai 1976 in Douglas) ist ein irischer Schauspieler. Er ist ca. 1,75m groß und das dunkles Haar. Sein Spitzname ist Cilly.
Cillian Murphy ist seit 2004 mit Yvonne McGuinness verheiratet und lebt in London. Er ist der älteste von vier Kindern. Seine Schwestern heißen Sile und Orla, sein Bruder heißt Páidi.
Filme
-
|
Wikipedia:Qualitätssicherung/Regel der QS-Seiten
|
Wikipedia:Qualitätssicherung/Regel der QS-Seiten/Meinungsbild
|
Wikipedia:Qualitätssicherung/Empfehlungen für die QS-Seiten
|
|
|
