:: wikimiki.org ::

Francesc Macià I Llussà

Francesc Macià i Llussà

Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià
Ordre:	122è President de la Generalitat de Catalunya
Temps en el càrrec:	14 de desembre de 1932 - 25 de desembre 1933
Successor:	Lluís Companys i Jover
Data de naixement:	21 d'octubre de 1859
Lloc de naixement:	Vilanova i la Geltrú, Garraf
Data de la mort:	25 de desembre de 1933
Lloc de la mort:	Barcelona
Partit:	Esquerra Republicana de Catalunya

Francesc Macià i Llussà (1859 - 1933) va ser militar, polític i President de la Generalitat de Catalunya. Macià va assolir el rang de tinent-coronel a l'exèrcit espanyol. Després de condemnar l'atac d'alguns oficials espanyols al setmanari La Veu de Catalunya (1905), es va veure obligat a abandonar l'exèrcit. Va ser diputat per Barcelona de 1914 a 1923. El 1926 va intentar una acció armada contra la dictadura de Miguel Primo de Rivera, des de Prats de Molló, a la Catalunya del Nord. Aquest intent va ser avortat per la Gendarmeria francesa, però li va fer guanyar molta popularitat a Catalunya. El 1931, després de les eleccions que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Macià va proclamar la República Catalana des de l'ajuntament de Barcelona, en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930). Aquesta proclamació preocupà el govern provisional de la República, que envià en avió a Barcelona, el dia 18 d'octubre els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer. Després de tenses converses, s'arribà a l'acord que el consell format a Barcelona, actui com a govern de la Generalitat de Catalunya. La recuperació d'un nom històric en el qual, ningú no havia pensat abans, permet resoldre el conflicte i obre el camí a una nova forma d'autonomia catalana. Més endavant, quan el projecte d'Estat Federal no va reeixir, es va veure obligat a acceptar un Estatut d'autonomia per Catalunya. Va ser president del govern Autonòmic, la Generalitat, de 1932 fins a la seva mort, el 1933.

Enllaços Externs

- Hi ha diverses biografies de Macià: [http://webs.manresa.net/motiweb/franmacia.htm], [http://www.inicia.es/de/nuestros/macia.htm], [http://www.unitat.org/macia.htm], [http://personales.com/andorra/escaldes/NacioCatalana/macia.htm]
- [http://www.esquerra.org/alcanar/pagines/esquerra/proclamacio.html Proclamació de la República Catalana l'abril de 1931] (inclou text i [http://www.esquerra.org/alcanar/pagines/esquerra/sons/republica.mp3 gravació de l'original en format mp3]. Macià i Llussà, Francesc Macià i Llussà, Francesc Macià i Llussà, Francesc

Generalitat de Catalunya

] La Generalitat de Catalunya és l'òrgan d'autogovern de Catalunya. També existeix la Generalitat Valenciana, que és el govern del País Valencià. Ambdues tenen els seus orígens en les Diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts, als diferents territoris de la Corona d'Aragó.

Història

Orígens

La Generalitat de Catalunya té els seus orígens en les Corts Reials Catalanes, les quals, durant el regnat de Jaume I el Conqueridor (1208-1276), es reunien convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l'època. Sota Pere II el Gran (1276-1285) les Corts Reials Catalanes prengueren forma institucional. El rei s'obligà a celebrar "General Cort" cada any. Les Corts exercien funcions de consell i també legislatives per mitjà dels tres "braços" que les componien: l'eclesiàstic (clerecia), el militar (noblesa) i el popular o cambra reial (viles i ciutats sotmeses directament al govern del rei). El conjunt era anomenat "lo General de Cathalunya". El primer pas cap a la institució de la Generalitat es produeix a les Corts celebrades a Montsó (l'Aragó) l'any 1289, quan és designada una "Diputació del General", comissió temporal per recaptar el "servei" o tribut que els "braços" concedien al rei a petició seva. Aquest impost es coneixia popularment com generalitat, nom que es va exportar a França on es van crear les «generalités», districtes fiscals. Amb el temps el nom oficiós de Generalitat va acabar suplantant el nom oficial de Diputació del General. A les Corts de 1358-1359, celebrades a Barcelona, Vilafranca del Penedès i Cervera sota el regnat de Pere III el Cerimoniós (1336-1387), i a causa del gran cost per repel·lir les incursions castellanes a l'Aragó i a València, les Corts designaren 12 diputats amb atribucions executives en matèria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració sota l'autoritat del que es podria considerar primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359). A l'interregne produït a la mort de Martí l'Humà, la Generalitat va assumir responsabilitats polítiques. El sistema d'elecció dels diputats va ser una discussió constant. A les Corts del 1455, i per evitar el nepotisme oligàrquic, s'introduí el sistema d'insaculació: els diputats sortints elegien dotze candidats d'entre els quals se'n triava un a l'atzar.

Abolició de fet

Encara que a la Guerra de Successió la Generalitat ocupà un lloc secundari, ja que fou la Junta de Braços la que tenia el comandament, els Decrets de Nova Planta de Felip V, el 16 de setembre del 1714, liquidaren de fet la institució centenària, trangredint les Constitucions catalanes.

Primera restauració al segle XX

El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Macià, va proclamar la República Catalana des de l'ajuntament de Barcelona. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional de la República, que envià en avió a Barcelona, el dia 18 d'octubre els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer. Després de tenses converses, s'arribà a l'acord que el consell format a Barcelona, actui com a govern de la Generalitat de Catalunya. La recuperació d'un nom històric en el qual, ningú no havia pensat abans, permet resoldre el conflicte i obre el camí a una nova forma d'autonomia catalana.

Segona Abolició

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, la Generalitat es va exiliar. El nou règim franquista reproduí la repressió de Felip V i, a més, abolí les institucions de la Generalitat. El seu president, Lluís Companys, defensor de la legalitat constitucional republicana, fou detingut amb la col·laboració nazi de la Gestapo, li va ser aplicada l'extradició i el van tornar a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940). Mort el president Companys, Josep Irla, darrer president del Parlament català, es féu càrrec de la presidència de la Generalitat a l'exili fins que, l'any 1954, el va succeir Josep Tarradellas, també a l'exili. Novament, el centralisme imposà els governadors civils i les diputacions provincials, i al Palau de la Generalitat s'instal.là un cop més la Diputació de Barcelona. Aquesta divisió provincial ignorava la divisió territorial comarcal, tradicional a Catalunya.

Segona restauració al segle XX

Després del restabliment de la democràcia a Espanya i de les eleccions legislatives espanyoles (1977), la Generalitat fou restablerta el 29 de setembre de 1977, abans de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978, i ocupà novament el Palau de la Generalitat. Al desembre de 1979 fou promulgat el vigent Estatut d'Autonomia, i als comicis convocats el 20 de març de 1980 foren elegits els 135 diputats del Parlament de Catalunya. El 10 d'abril d'aquell mateix any es constituïa el Parlament. Finalment, amb l'elecció del president del Parlament i del president de la Generalitat, que formà el primer Govern estatutari, la Generalitat va quedar novament constituïda.

Funcions actuals

Actualment, la Generalitat de Catalunya és la institució en què s'organitza políticament el govern de Catalunya. Està formada per tres institucions:
- El Parlament de Catalunya és l'organisme encarregat d'elaborar i aprovar les lleis i de controlar l'actuació política del govern.
- El Consell Executiu s'encarrega del govern de Catalunya. Li correspon proposar lleis al Parlament i fer complir les que aquest aprova.
- El President de la Generalitat és elegit pel Parlament d'entre els seus diputats i nomenat pel rei. El President és la més alta representació de la Generalitat de Catalunya.

Vegeu també

- Història de Catalunya
- Història del Dret català
- Constitucions catalanes
- Diputació del General
- Mancomunitat de Catalunya

Enllaços externs

- [http://www.gencat.net Lloc web oficial de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/generalitat/origens/lescorts.jsp Les corts catalanes i la primera Generalitat medieval] Categoria:Generalitat de Catalunya ko:Generalitat de Catalunya

14 de desembre

El 14 de desembre és el tres-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs. Queden 17 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 2003 - Bagdad (l'Iraq): els nord-americans anuncien la captura el dia abans de Saddam Hussein a Al-Dawr (a 15 km de Tikrit), tot i que potser el tenien detingut des de feia almenys deu dies.

1932

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 21 de gener - conques del Llobregat i del Cardener: s'hi declara la vaga general revolucionària.
- 14 de juliol - Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari "L'Intransigent".
- 9 de setembre - Madrid (Espanya): el parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
- 20 de novembre - Barcelona: s'hi publica el "Diccionari general de la llengua catalana", sota la direcció de Pompeu Fabra.
- 6 de desembre - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya: Lluís Companys n'és elegit president. :MÓN

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 8 de febrer - Nova York (EUA): John Williams, Compositor estatunidenc.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 7 de març - París (França): Aristide Briand, polític francès.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1932年 ko:1932년 ms:1932 simple:1932 th:พ.ศ. 2475

25 de desembre

El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs. Queden 6 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 800 - Carlemany és coronat a Roma emperador de l'Imperi Romà d'Occident pel Papa Lleó III
- 1991 - Mikhaïl Gorbatxov dimiteix com a president de la Unió Soviètica

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 1933 - Barcelona: Francesc Macià i Llussà, polític i militar català, president de la Generalitat de Catalunya.
- 1948 - Prada de Conflent (el Conflent): Pompeu Fabra, filòleg i enginyer català. :MÓN
- 1977 - Corsier-sur-Vevey (Lausana, Suïssa): Charles Spencer Chaplin, conegut com Charles Chaplin (i popularment també com Charlot, el seu principal personatge), actor de cinema estatunidenc d'origen anglès.

Festes:

- Nadal: per a la Cristiandat occidental, commemoració del naixement de Jesús, la festa cristiana més important. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Desembre ja:12月25日 ko:12월 25일 simple:December 25

Lluís Companys i Jover

Lluís Companys i Jover
Lluís Companys
Ordre:	123è President de la Generalitat
Temps en el càrrec:	1 de gener de 1934 - 15 d'octubre de 1940
Predecessor:	Francesc Macià i Llussà
Successor:	Josep Irla i Bosch
Data de naixement:	21 de juny de 1882
Lloc de naixement:	El Tarròs, Urgell
Data de la mort:	15 d'octubre de 1940
Lloc de la mort:	Barcelona
Partit:	ERC

Lluís Companys i Jover (El Tarròs, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940), polític i president de la Generalitat de Catalunya durant la Segona República Espanyola. Amb Francesc Layret, Companys va representar la tendència esquerrana del Partit Republicà Català, a través del qual va ser elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona l'any 1917. A les eleccions legislatives del desembre de 1920, Companys va ser elegit diputat per Sabadell en representació del mateix partit. El 12 d'abril de 1931 és elegit altre cop regidor de l'ajuntament de Barcelona, per Esquerra Republicana de Catalunya. A mig matí del dia 14 va entrar, amb Amadeu Aragay, Lluhí i Vallescà i d'altres, a la casa de la ciutat, on va deposar l'alcalde accidental Antoni Martínez i Domingo, va prendre possessió de la batllia i, des del balcó, va proclamar la República a Catalunya. Del juny al novembre de 1933 va ser ministre de Marina de la República. Després de la mort de Francesc Macià i Llussà, el va succeir com a president de la Generalitat de Catalunya. En va ser elegit l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenció de la Lliga Catalana. El 6 d'octubre de 1934 va proclamar l'Estat Català dins la República Federal Espanyola. Això va provocar la intervenció de l'exèrcit espanyol. L'Estatut d'Autonomia va ser suspès, i Companys i els membres del govern català romangueren detinguts i empresonats fins a la victòria electoral del Front Popular el 1936. El gener del 1939, després de l'entrada de les forces franquistes a Barcelona, es va exiliar a França. Detingut per la Gestapo, li va ser aplicada l'extradició i el van tornar a Espanya. Després d'un consell de guerra sumaríssim i sense garanties processals, va ser afusellat, l'endemà, a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940, al castell de Montjuïc. L'estadi Olímpic de Montjuïc porta el nom de Lluís Companys en honor seu.

Enllaços externs

- [http://www.grn.es/adac/companys.htm Biografia força completa, a l'ADAC de Girona]
- [http://usuarios.lycos.es/lluiscompanys Pàgina d'homenatge a Companys]
- [http://www.unitat.org/companys.htms Biografia breu a Unitat Nacional Catalana]
- [http://www.eljonc.com/baix_ctlgMuix_LluisCompanys.htm Llibre d'homenatge a Companys] Companys i Jover, Lluís Companys i Jover, Lluís

21 d'octubre

El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 71 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1955 - Aigüestortes i Estany de Sant Maurici és declarat Parc Nacional. :MÓN
- 2004 - Brussel·les (Bèlgica): després de 9 anys d'obres, Romano Prodi hi inaugura la remodelació de l'edifici Berlaymont, seu de la Comissió Europea.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 1859 - Vilanova i la Geltrú (el Garraf): Francesc Macià, president de la Generalitat de Catalunya. :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1984 - Neuilly-sur-Seine (Illa de França, França): François Truffaut, director de cinema francès.

Festes i commemoracions:

- Santa Úrsula, festa major petita de Valls (l'Alt Camp); diada castellera. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Octubre ja:10月21日 ko:10월 21일 simple:October 21 th:21 ตุลาคม

Vilanova i la Geltrú

Bandera oficial de Vilanova i la Geltrú	Escut oficial de Vilanova i la Geltrú
(En detall)	(En detall)

Localització de Vilanova i la Geltrú respecte el Garraf
Garraf

Vilanoví, vilanovina

59.409

33,99 Km²

1.747,84 hab/Km²

22 m

Entitats de població

Vilanova i la Geltrú és un municipi del Garraf.

Història

A mitjans del segle XVIII, quan el rei Carles III va permetre que Vilanova obrís comerç amb les Amèriques, la ciutat viu una efervescència econòmica molt important. Un progrés que no es limita a una acumulació de riqueses, sinó que reporta una inversió en cultura. És aleshores que es funden les primeres societats recreatives, llocs de trobada i d’esbarjo. D’aquesta manera, a principis del segle XIX, apareixen els majestuosos jardins del Tívoli, del Recreo, del Prado i altres. Vilanova va ser anomenada l’Havana xica, tant per la frondositat dels seus jardins de reunió com per l’ambient de gran ciutat alegre que el contacte amb l’illa de Cuba li anava donant. Aquest ambient festiu i cultural ja no abandonaria la ciutat, i allò que va començar com a jardins de refresc, va donar lloc a espais per a l’espectacle permanents i a cobert. El 1804, Pere Gumà erigí el primer teatre de Vilanova: la Sala, un espai de planta quadrada cobert amb voltes que servia tant de teatre com de sala de ball. Conta la llegenda que la Vila Nova va néixer perque el feudal de la Geltrú va fer una llei, la qual deia que quan es casava una noia, aquesta havia de passar la primera nit amb ell (Dret de cuixa), i molts geltrunencs van marxar vora mar, a territori de Cubelles, fundant la Vila Nova de Cubelles. Anys després, Jaume I li concedí la Carta-Pobla (1279).

Vilanova i la Geltrú a l'actualitat

Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf (Barcelona), és una de les ciutats capdavanteres en noves tecnologies, amb la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i la futura construcció de Neàpolis. Situada a 45 km de Barcelona i 40 km de Tarragona, té el tercer port més important de Catalunya i una estació nàutica. Les seves comunicacions no es queden enrere, la A-16, coneguda també com Autopista Pau Casals, fa bona comunicació amb la capital catalana. A més, també llueix d'una estació ferroviaria. La seva població ha anat en augment en els últims anys i segons les ultimes dades, arriba a uns 60.103 hab. Molts projectes tiren endavant en aquesta ciutat que no dorm, L'eixample de mar, el polígon Sant Jordi i la futura remodelació d'una part de la façana marítima. Entre les seves festes i tradicions trobem el Carnaval, considerat un dels millors del món, tradicional però innovador, un carnaval de sàtira, on qualsevol famós veí no queda per nombrar. Encara que en aquest carnaval, l'acte més gran i poderós, són les comparses, on banderes de cada associació, porten darrere parelles de noi i noia (mes de 50 parelles per bandera), el noi vesteix amb barretina, americana... encara que tot depèn de l'associacio. Però les noies sempre van amb mantó, clavells i faldilla. El noi porta una bossa plena de caramels i es disputa amb les altres banderes que es troben pel carrer, la batalla dels caramels. A la plaça de la Vila s'hi concentren les banderes per edat per fer la batalla final. Ballant al ritme del Turuta. També cal destacar la Mare de Deu de les Neus (5 d'Agost - Festa Major)

Bibliografia

-P. Garí, Descripción e Historia de Villanueva y Geltrú desde su fundación hasta nuestros tiempos -Virella i Bloda, A. - Vilanova i la Geltrú

Enllaços externs

- [http://www.vilanova.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=0830730008 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=6&V0=1&CTX=B&ALLINFO=TRUE&V1=08307&VOK=Confirmar Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.solblau.net/08800/octubre98/20.htm La Cuba vilanovina o la Vilanova cubana]
- [http://www.carpajuanita.com Museu de Curiositats Marineres Roig Toquès. Amb la famosa Carpa Juanita!]
- [http://vilanova.nom.es/ Vilanova només]
- [http://www.vilanovadigital.com/ Vilanova Digital]
- [http://www.carnaweb.mx.vg/ www.carnaweb.mx.vg]
- [http://www.vilanova.org/carnaval/ www.vilanova.org/carnaval]
- [http://www.vilanovailageltru.net/ www.vilanovailageltru.net] Categoria:Garraf

25 de desembre

El 25 de desembre és el tres-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixantè en els anys de traspàs. Queden 6 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 800 - Carlemany és coronat a Roma emperador de l'Imperi Romà d'Occident pel Papa Lleó III
- 1991 - Mikhaïl Gorbatxov dimiteix com a president de la Unió Soviètica

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

Festes:

Barcelona

Bandera oficial de la ciutat de Barcelona	Escut oficial de Barcelona
(En detall)	(En detall)

Localització de Barcelona respecte el Barcelonès
Barcelonès

Gentilici

Barceloní, barcelonina

1.578.546 hab.

100,39 Km²

15.724,14 hab/Km²

9 m

Entitats de població

m m m Barcelona () és una ciutat situada a la costa de la mar Mediterrània al nord-est de la Península Ibèrica i és la capital política de Catalunya. En la ciutat s'hi troben les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. També és capital de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona.

Emplaçament geogràfic

Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat i Besòs, limita al nord amb el riu Besòs i els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs; al sud amb la Zona Franca, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat; a l'est amb el mar, i a l'oest amb Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès. El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo com a punt més alt: 512 metres), el pla i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que juntament amb el litoral del mar tanquen els límits de la ciutat. La part del pla més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). Prop del litoral s'aixeca la muntanya de Montjuïc (173 metres).

Història

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans. En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I a.C., sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou enmurallada per ordre de Claudi. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potencia econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durnat uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al periode comtal A partir del segle XVI la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 y 1651, y posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714)), que comportà l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya. Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica amb la progressiva industrialització, ja al segle XIX, que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929. L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra. Després d'una posguerra dura Barcelona inicià una fase de desarrollisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infrastuructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

Esdeveniments

- 1888 Exposició Universal
- 1929 Exposició Universal
- 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola
- 1952 Congrés Eucarístic
- 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
- 1992 Jocs Olímpics
- 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
- 2004 Fòrum Universal de les Cultures
- 12 de febrer Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona
- 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona

Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística. Ildefons Cerdà Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren alguns barris històrics):
- Ciutat Vella: el Raval, el barri Gòtic, la Ribera i la Barceloneta.
- L'Eixample: Sant Antoni, Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família, Fort Pienc.
- Sants-Montjuïc: Can Tunis, Montjuïc, Hostafrancs, Sants, Poble Sec, la Zona Franca, la Font de la Guatlla.
- Les Corts: les Corts, Pedralbes.
- Sarrià - Sant Gervasi: Sarrià, Galvany, Sant Gervasi de Cassoles, El Putget, la Bonanova, Vallvidrera.
- Gràcia: Vallcarca, la Salut, Gràcia, el Camp d'en Grassot.
- Horta-Guinardó: Horta, el Carmel, la Teixonera, el Guinardó, la Vall d'Hebron, Montbau, Sant Genís
- Nou Barris: la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Verdum.
- Sant Andreu: el Congrés, La Sagrera, Sant Andreu de Palomar.
- Sant Martí: Sant Martí de Provençals, el Clot, el Camp de l'Arpa, el Poble Nou, la Verneda, la Ciutadella, Nova Icària, Diagonal Mar

Llocs d’interès

Barri antic

Diagonal Mar Al Barri Antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la Plaça Reial. L'edifici modernista més emblemàtic del Barri Antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic. ----

Montjuïc

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc)i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instl.lacions esportuives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992¨, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MACBA), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec). ---- Poble Sec

Ciutadella

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal. D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.

---- Arc de Triomf

Port Olímpic

Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.
- Hotel Arts
- Torre Mapfre
- Casino de Barcelona
- Maremàgnum

---- Maremàgnum

L'Eixample

L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample. Antoni Gaudí

---- Antoni Gaudí

Passeig de Gràcia

Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:
- La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
- La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
- La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
- La més coneguda, però, és la Casa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La Pedrera". La Pedrera

---- La Pedrera

Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però nomès es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen. Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial a Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial d'UNESCO a Barcelona:
- Casa Milà (La Pedrera)
- Hospital de Sant Pau
- Palau Güell
- Palau de la Música Catalana
- Parc Güell

Esport

Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el número de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou hi caben 98,600 persones. Hi ha un altre club a Barcelona, l'Espanyol, amb el seu nom complet: Reial Club Deportiu Espanyol.

Transport

A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior. Barcelona és un centre important de Renfe (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des de fa poc temps Madrid amb Lleida (a la Catalunya occidental), i s'espera que arribi a Barcelona per l'any 2007. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies de Barcelona. La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves línies: el Trambaix i el Trambesòs.

Pàgines relacionades

- Comtat de Barcelona
- Llistat d'alcaldes de Barcelona

Enllaços externs

- [http://www.bcn.es/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0801930008&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08019 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.geocities.com/medit1976/index.htm Arquitectura Barcelona] - Cronologia d'arquitectura catalana i biografies d'arquitectes catalans, des del gòtic fins a l'arquitectura contemporània Categoria:Barcelona ja:バルセロナ ko:바르셀로나 simple:Barcelona

Esquerra Republicana de Catalunya

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és un partit català d'esquerra, favorable a la independència de la nació catalana i dels Països Catalans.

La fundació

El partit va ser fundat a la Conferència d'Esquerres celebrada els dies 17-19 de març de 1931, per la unió del Partit Republicà Català, el grup de L'Opinió i Estat Català.

L'hegemonia republicana

Amb Francesc Macià i Llussà com a líder, va guanyar les eleccions el mateix any, i Macià va proclamar la República Catalana, en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930), tot i que aviat va haver de conformar-se amb un Estatut d'Autonomia, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya que va passar a presidir. El 1934, Lluís Companys tornà a declarar una República Catalana. L'intent va ser ràpidament avortat per l'exercit espanyol, Companys detingut i empresonat, i el govern autònom suspès. La implantació al País Valencià es produí en 1934, a Castelló de la Plana amb el nom d'Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), encapçalat per Gaietà Huguet qui posteriorment donà suport a un procès de convergència amb Esquerra Valenciana.

La guerra civil

El 1936, Esquerra va formar part del Front Popular que va guanyar les eleccions. Companys va tornar a assumir el govern de la Generalitat, però es va trobar aviat amb l'alçament militar que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. A més, el govern català també es va veure pressionat a nivell intern pels diversos grups que li donaven suport: anarquistes, comunistes i trotskistes.

Guerra civil i postguerra

Després de la Guerra, Esquerra va ser il·legalitzada, i va ser l'últim partit català en ser legalitzat durant la transició democràtica.

L'actualitat

Actualment, el president del partit és Josep-Lluís Carod-Rovira i el secretari general és Joan Puigcercós. Té 23 diputats al Parlament de Catalunya, 1 al Parlament europeu, 8 al Congrés de Diputats espanyol i 5 regidors a l'Ajuntament de Barcelona. Actualment, el partit està implantat a tots els Països Catalans tret de la Franja de Ponent, en gran part gràcies als darrers resultats electorals del Principat, i també, per un fort rellançament, durant aquest últims anys, al País Valencià, a les Illes Balears i Pitiüses. També manté, una vinculació directa amb les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), pel que fa als temes que afecten a la població juvenil. La seva publicació és la revista Esquerra Nacional i utilitza, indistintament, la senyera estelada amb triangle blau i l'estrella blanca i la senyera estelada amb triangle groc i l'estrella roja.

Enllaços externs

- [http://www.esquerra.org/ Esquerra Republicana de Catalunya]
- [http://www.esquerra.org/esquerra-nacional/ Esquerra Nacional]
- [http://www.jerc.net/ Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya] Categoria:ERC

1933

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 5 de març - Alemanya: s'hi celebren eleccions legislatives: els nazis hi obtenen el 44% dels vots. || els Estats Units: el president Roosevelt hi declara un festiu bancari: tanca tots els bancs del país i congela totes les transaccions financeres (la Gran Depressió).
- 25 de març - Alemanya: els nazis hi prohibeixen els sindicats lliures.
- 29 d'octubre - Madrid (Espanya): funden la Falange al Teatro de la Comedia.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 12 d'abril - Barcelona: Montserrat Caballé i Folc, cantant d'òpera. :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 25 de desembre - Barcelona: Francesc Macià i Llussà, polític i militar català, president de la Generalitat de Catalunya. :MÓN
- 31 de desembre - John Galswoethy, escriptor anglès, premi Nobel de Literatura de l'any 1932.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1933年 ko:1933년 ms:1933 simple:1933 th:พ.ศ. 2476

Política

La política es el procés de presa de decisions en grups humans. Tot i que s'aplica habitualment als governs, la política en un sentit general també te lloc en institucions empresarials, acadèmiques, religioses, etc. La paraula ve del grec "polis", que significava ciutat i per tant la política seria tot allò que té a veure amb la ciutadania i les seves preocupacions, especialment la ideologia dels grups. Les Ciències Polítiques estudien el comportament politic.

Política ficció

Actitud pública dels càrrecs polítics, basada en les discussions a premsa i publicitat desmesurada d'accions simbòliques, què no du a una concreció pràctica o que afecti gaire a la població.

Política professional

Sistema de càrrecs polítics de l'administració de l'estat, en què aquests reben una remuneració econòmica per la seva tasca.

Sistemes polítics de govern

- Anarquisme
- Caciquisme
- Capitalisme
- Democràcia
- Dictadura
- Feixisme
- Feudalisme
- Monarquia
- República
- Comunisme Categoria:Política ja:政治 ko:정치 ms:Politik simple:Politics th:การเมือง

President de la Generalitat de Catalunya

Encara que el seu paper ha canviat al llarg del temps, actualment el President de la Generalitat és elegit pel Parlament de Catalunya d'entre els seus diputats i és nomenat pel rei. El President és la més alta representació de la Generalitat de Catalunya.

Llistat de presidents de la Generalitat de Catalunya

(numerats, R indica que va repetir en el càrrec; cronològic, segons l'any d'investidura) __NOTOC__ Segle XIV - Segle XV - Segle XVI - Segle XVII - Segle XVIII - Segle XX - Segle XXI

Segle XIV

- 1. Berenguer de Cruïlles (1359)
- 2. Romeu Sescomes (1363)
- 3. Ramon Gener (?)
- 4. Bernat Vallès (1366)
- R. Romeu Sescomes (1375)
- 5. Joan I d'Empuries (1376)
- 6. Guillem de Guimerà i d'Abella (1376)
- 7. Galceran de Besora i de Cartellà (1379)
- 8. Felip d'Anglesola (1380)
- 9. Pere de Santamanç (1381)
- 10. Arnau Descolomer (1384)
- 11. Miquel Sanjoan (1389)
- 12. Alfons de Tous (1396)

Segle XV

- 13. Marc de Villalba (1413)
- 14. Andreu Bertran (1416)
- 15. Joan Desgarrigues (1419)
- 16. Dalmau Cartellà (1422)
- 17. Felip de Malla (1425)
- 18. Domènec Ram (1428)
- R. Marc de Villalba (1431)
- 19. Pere de Palou (1434)
- 20. Pere de Darnius (1437)
- 21. Antoni d'Avinyó (1440)
- 22. Jaume de Cardona (1443)
- 23. Pero Ximènez d'Urrea (1446)
- 24. Bertran Samasó (1449)
- 25. Bernat Guillem Samasó (1452)
- 26. Nicolau Pujades (1455)
- 27. Antoni Pere Ferrer (1458)
- 28. Manuel de Montsuar i Mateu (1461)
- 29. Francesc Colom (1464)
- 30. Ponç Andreu de Vilar (1467)
- 31. Miquel Samsó (1470)
- 32. Joan Maurici de Ribes (1473)
- 33. Miquel Delgado (1476)
- 34. Berenguer de Sos (1479)
- 35. Pere de Cardona (1482)
- 36. Ponç Andreu de Vilar (1485)
- 37. Juan Payo Cuello (1488)
- 38. Joan de Peralta (1491)
- 39. Francí Vicenç (1494)
- 40. Pedro de Mendoza (1497)
- 41. Alfons d'Aragó (1500)

Segle XVI

- 42. Ferrer Nicolau de Gualbes (1503)
- 43. Gonzalo Fernandez de Heredia (1504)
- 44. Lluís Desplà i d'Oms (1506)
- 45. Jordi Sanç (1509)
- 46. Joan d'Aragó (1512)
- 47. Jaume Fiella (1514)
- 48. Esteve de Garret (1515)
- 49. Bernat de Corbera (1518)
- 50. Joan Margarit i de Requesens (1521)
- 51. Lluís de Cardona i Enriquez (1524)
- 52. Francesc de Solsona (1527)
- 53. Francesc Oliver i de Boteller(1530)
- 54. Dionís de Carcassona (1533)
- 55. Joan Pasqual (1536)
- 56. Jeroni de Requesens i Roís de Liori (1539)
- 57. Miquel Puig (1542)
- 58. Jaume Caçador (1545)
- 59. Miquel d'Oms i de Sentmenat (1548)
- 60. Onofre de Copons i de Vilafranca (1551)
- 61. Miquel de Ferrer i de Marimon (1552)
- 62. Joan de Tormo (1552)
- 63. Miquel de Tormo (1553)
- 64. Francesc Jeroni Benet i Franc (1554)
- 65. Pere Angel Ferrer i Despuig (1557)
- 66. Ferran de Lloaces i Peres (1559)
- 67. Onofre Gomis (1563)
- 68. Francesc Giginta (1566)
- 69. Benet de Tocco (1569)
- 70. Jaume Cerveró (1572)
- 71. Pere Oliver de Boteller i de Riquer (1575)
- R. Benet de Tocco (1578)
- 72. Rafael d'Oms i Llull (1581)
- 73. Jaume Beuló (1584)
- 74. Francesc Oliver de Boteller (1587)
- 75. Jaume Caçador i Claret (1590)
- 76. Miquel d'Agullana i de Miquel (1593)
- 77. Francesc d'Oliver de Boteller (1596)
- 78. Francesc Oliveres (1598)
- 79. Jaume Cordelles i Oms (1599)

Segle XVII

- 80. Bernat de Cardona i Queralt (1602)
- 81. Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai (1605)
- 82. Onofre d'Alentorn i de Botella (1608)
- 83. Francesc de Santjust i de Castre (1611)
- 84. Ramon d'Olmera i Alemany (1614)
- 85. Miquel d'Aimeric (1616)
- 86. Lluís de Tena (1617)
- 87. Benet de Fontanella (1620)
- 88. Pere de Magarola i Fontanet (1623)
- 89. Francesc Morillo (1626)
- 90. Pere Antoni Serra (1629)
- 91. Esteve Salacruz (1632)
- 92. Garcia Gil Manrique i Maldonado (1632)
- 93. Miquel d'Alentorn i de Salbà (1635)
- 94. Pau Claris i Casademunt (1638)
- 95. Josep Soler (1641)
- 96. Bernat de Cardona i de Raset (1641)
- 97. Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicenç (1644)
- 98. Andreu Pont (1647)
- 99. Paolo de Rosso (1650)
- 100. Francesc Pijoan (1654)
- 101. Joan Jeroni Besora (1656)
- 102. Pau d'Àger i d'Orcau (1659)
- 103. Jaume de Copons i de Tamarit (1662)
- 104. Josep de Magarola i de Grau (1665)
- 105. Joan Pagès i Vallgornera (1668)
- 106. Josep de Camporrells i de Sabater (1671)
- 107. Esteve Mercadal i Dou (1674)
- 108. Alfonso de Sotomayor (1677)
- 109. Josep Sastre i Prats (1680)
- 110. Baltasar de Muntaner i de Sacosta (1683)
- 111. Antoni de Saiol (1686)
- 112. Benet Ignasi de Salazar (1689)
- 113. Antoni de Planella i de Cruïlles (1692)
- 114. Rafael de Pinyana i Galvany (1695)
- 115. Climent de Solanell i de Foix (1698)

Segle XVIII

- 116. Josep Antoni Valls i Pandutxo (1701)
- R. Antoni de Planella i de Cruïlles (1701)
- 117. Francesc de Valls i Freixa (1704)
- 118. Josep Grau (1704)
- 119. Manuel de Copons i d'Esquerrer (1707)
- 120. Francesc Antoni de Solanell i de Montellà (1710)
- 121. Josep de Vilamala (1713) : 1716: Promulgació del Decret de Nova Planta, que aboleix la Generalitat de Catalunya

Segle XX

: 2 d'agost de 1931: restabliment la Generalitat de Catalunya
- 122. Francesc Macià i Llussà (1931)
- 123. Lluís Companys i Jover (1934) : 1939: Dictadura del general Franco. Segona abolició de la Generalitat de Catalunya: presidents a l'exili:
- 124. Josep Irla i Bosch (1940)
- 125. Josep Tarradellas i Joan (1954) : 29 de setembre de 1977: segon restabliment de la Generalitat de Catalunya; Josep Tarradellas torna de l'exili com a president.
- 126. Jordi Pujol i Soley (1980)

Segle XXI

- 127. Pasqual Maragall i Mira (2003)

Vegeu també

- Història de Catalunya
- Història del Dret català
- Constitucions catalanes
- Diputació del General
- Generalitat de Catalunya

Enllaços externs

- [http://www10.gencat.net/president/AppJava/cat/president/index.jsp Web del President de la Generalitat] Categoria:Presidents de la Generalitat de Catalunya Categoria:Llistats