:: wikimiki.org ::

Francisco Franco

Francisco Franco

Francisco Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de desembre de 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975). Militar i dictador feixista espanyol. Va ser cap d'estat des del final de la Guerra Civil espanyola fins a la seva mort. Es va graduar a l'Acadèmia Militar de la ciutat de Toledo. A l'edat de 23 anys, per nomenament del rei Alfons XIII, es convertí en el comandant més jove en l'exèrcit espanyol, per la seua labor en la guerra del Marroc. Es convertí en general de brigada l'any 1926 per mèrits de guerra, el general més jove de tot Europa. Durant la Segona República Espanyola, el 1933, amb el triomf de la dreta en les eleccions, és ascendit a general de divisió. El 1934, durant el període de govern radical-cedista, com a cap d'Estat Major, dirigí des del Ministeri de la Guerra, del qual era ministre Diego Hidalgo, les operacions per a reprimir la insurrecció obrera a les mines d'Astúries. Destinat a Santa Cruz de Tenerife com a comandant general de les Canàries, el 18 de juliol de 1936 participa activament en els preparatius per a la revolta militar contra el Govern legítim del Front Popular, junt amb altres militars com Queipo de Llano, Sanjurjo, Batet, Emilio Mola, Moscardó i d'altres. En aquest moment comença la Guerra Civil espanyola. L'any 1937 fou nomenat a Burgos generalíssim de tots els exèrcits. I més tard, l'1 d'abril de 1939, la guerra es va donar per guanyada pels militars revoltats, i Franco es converteix així en el dictador del Govern feixista d'Espanya. El 1969 designà com a successor seu a títol de rei el príncep Joan Carles de Borbó, nét d'Alfons XIII i fill de Joan de Borbó i de Battenberg, hereu legítim de la Corona. El juny de 1973 creà el càrrec de president del govern, que recaigué en el seu màxim col·laborador Luis Carrero Blanco. La mort d'aquest en un atemptat, el desembre del mateix any, endurí el règim. Això provocà, el 1974, l'execució al garrot de l'anarquista Salvador Puig i Antich i un suposat polonès al qual anomenaren Heinz Chez. Ambdues execucions es feren el mateix dia, la primera a Barcelona i la segona a Tarragona. El setembre de 1975, dos mesos abans de la seva mort, el dictador féu afusellar uns membres d'ETA i del FRAP. Oficialment Franco morí el 20 de novembre de 1975, però van desconnectar les màquines que el mantenien viu molt abans, a un quart de dotze de la nit del dia 19, segons apunten diverses fonts. Van passar moltes hores fins que es va comunicar oficialment que havia mort, endarrerint l'anunci al dia 20, el dia que feia 39 anys de la mort del falangista José Antonio Primo de Rivera. Un dels seus lemes, inscrit en totes les monedes emeses, era: Caudillo de España por la Gracia de Dios. Recentment (novembre de 2005), el Govern de la Generalitat, a proposta de l'historiador Josep Benet, s'ha compromés a redactar un informe d'acord amb les lleis de Dret internacional, que inclogui tots els assesinats de Franco, i permeti indemnitzar els familiars de les víctimes. Curiosament aquest és l'informe que ha redactat la Justícia Espanyola per acusar el dictador xilé Augusto Pinochet, mentre que en el cas de Franco, la Constitució Espanyola de 1978 ha fet el mateix paper que la Llei de Punt Final xilena, és a dir garantir la inpunitat de tots els crims de guerra que segons la carta de les Nacions Unides, no prescriuen mai [http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/impuesp.html]. També el jutge de l’Audiència Nacional espanyola, Baltasar Garzón, considera que és necessari d'instituir una comissió de la veritat perquè s’investiguin els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista.

Enllaços externs

- [http://www.alay.com/hist2177.html Les llistes de Franco]
- [http://www.vilaweb.com/www/mailobert?id=968738 Els crims franquistes contra la humanitat] Franco Bahamonde, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Franco Bahamonde, Francisco ja:フランシスコ・フランコ・バハモンデ

1892

Esdeveniments:

- 25 de març - Manresa (el Bages): s'hi comencen a debatre les Bases, origen incipient de la doctrina catalanista.

Naixements:

- 3 de gener - Bloemfontein (Sudàfrica): John R.R. Tolkien, escriptor i filòleg anglès.

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XIX ko:1892년 ms:1892 simple:1892 th:พ.ศ. 2435

20 de novembre

El 20 de novembre és el tres-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs. Queden 41 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1490 - València: s'hi publica la primera edició de "Tirant lo Blanc".
- 1932 - Barcelona: s'hi publica el "Diccionari general de la llengua catalana", dirigit per Pompeu Fabra.
- 1964 - Sants, Barcelona: funden Comissions Obreres a l'església de Sant Medir. :MÓN
- 284: Dioclecià es proclamat Emperador Romà.
- 1910 - Mèxic: inicia oficialment l'aixecament armat del moviment social, polític i cultural anomenat "Revolució Mexicana" que transformaria el Mèxic del segle XX.
- 1945: Comença el Judici de Nüremberg contra 24 criminals de guerra nazis.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1602 - Magdeburg (Alemanya): Otto von Guericke, físic alemany.
- 1975 - Budapest:Timea Vagvölgyi - actrice de films pornographiques

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 1936 - Alacant: José Antonio Primo de Rivera, polític espanyol, afusellat a la presó pel seu suport a l'aixecament del 18 de juliol. :MÓN
- 1975 - Madrid (Espanya) - Francisco Franco, Dictador Feixista i militar espanyol, cap de l'estat; podria haver mort tres dies abans, en realitat.

Festes i commemoracions:

- Festa Local de Sant Iscle de Vallalta a la comarca del Maresme.
- Dia mundial del nen. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:novembre Durruti, Buenaventura (León 1896- Madrid 1936). Sindicalista i revol-lucionari, assassinat -en circunstancies no aclarides- per un tret mentre feia front als feixistes, a l'Hospital de Madrid. ja:11月20日 ko:11월 20일 simple:November 20 th:20 พฤศจิกายน

1975

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- maig - Espanya: Comissions Obreres guanya les eleccions sindicals en la majoria dels grans centres industrials. :MÓN
- 4 de març - Londres (el Regne Unit): la reina Isabel II nomena cavaller Charles Chaplin.
- 24 de març - Madrid (Espanya): Fernando Herrero Tejedor, ministre secretari general del Movimiento, nomena Adolfo Suárez vicesecretari general del Movimiento.
- 9 de maig - Madrid (Espanya): el govern aprova un decret-llei que regula la vaga laboral.
- 11 de juny - Madrid (Espanya): un grup de forces polítiques, entre les quals destaca el PSOE, creen la Plataforma de Convergencia Democrática.
- 18 de juny: un discurs de Joan de Borbó pronunciat davant representants de l'oposició democràtica provoca que el govern li prohibeixi l'entrada a l'estat.
- 22 d'agost - Madrid (Espanya): el govern aprova un dur decret-llei antiterrorista, que comporta la restricció d'encara més llibertats.
- 27 de setembre - Madrid i Burgos (Espanya); Barcelona: hi afusellen tres membres del FRAP i dos d'ETA.
- 1 d'octubre - Madrid (Espanya): per contrarestar la presió internacional contrària, el règim convoca una gran manifestació de suport a Franco en la plaza de Oriente.
- 12 d'octubre - Madrid (Espanya): Franco apareix en públic per darrera vegada, en un acte a l'Instituto de Cultura Hispánica.
- 17 d'octubre - Madrid (Espanya): s'hi celebra el darrer consell de ministres presidit per Franco.
- 23 d'octubre - Madrid (Espanya): una setmana després de patir el primer infart, s'emet el primer comunicat oficial en què es reconeix la malaltia de Franco.
- 28 d'octubre - Espanya: per segona vegada, el príncep Joan Carles n'esdevé cap de l'estat interinament.
- 2 de novembre - el Sàhara Occidental: el príncep Joan Carles visita les tropas espanyoles que hi ha destacades.
- 9 de novembre - Rabat (el Marroc): Hassan II anuncia la retirada de la Marxa Verda sobre el Sàhara.
- 12 de novembre - Madrid (Espanya): Arias Navarro presenta en privat la dimissió al príncep a causa d'una reunió que aquest va mantenir amb els ministres militars sense el seu coneixement.
- 25 de novembre - Surinam: aquest país s'independitza d'Holanda.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 20 de novembre - Madrid (Espanya): Francisco Franco, polític i militar espanyol, cap de l'estat; podria haver mort tres dies abans, en realitat. :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1975年 ko:1975년 ms:1975 simple:1975 th:พ.ศ. 2518

Militar

aquest home q veuen a la fotografia del costat era un fill de puta que va amargar la vida a milers de persones. un home que amb l'excusa d'alliberar a "Espanya" dels "rojos" (com en deien aquells cervells de mosquit) va fer una guerra civil contra un govern legítim, un home q es va fer ric, q va esdevenir un noble, q nomes buscava el luvre personal i no alliberar a un poble. ell nomes volia retornar als espanyols "traidors" el mal q sembla li van causar, encara q no se fins a quin punt enviar-los a pendre el sol a les Canaries va ser un mal. en resum les persones q com jo sabem q va fer aquest personatge no ens podem quedar callades davant aquells q encara aixequen el braç davant la seva tomba com si fos un gran heroi, no era un heroi i de ben segur q era un cobard amb problemes de personalitat i complexe d'inferioritat (segurament per la veu de castrat q tenia)així q siusplau abans d'aixecar al braç per cridar "arriba espanya!" pensa en aquells q estan enterrats per tota espanya, q estan sepultat uns sobre altres a llocs sense marcar, pensa en aquelles families q encara no saben on es el pare, germa, el tiet, la mare, etc. pensa en aquells q no van rebre la sepultura cristiana q tant predicaven els cabrons q els van afusellar per ser coherents en el q creien, per defensar la llibertat de tots, per ser millors que els que es van aixecar. bueno espero q aquest text faci pensar alguns i emprenyar a uns altres, pero sobretot espero q serveixi pq sàpiguen qui va ser Francisco Franco Bahamonte. UNA NOIA A QUI POSA MALALTA SABER Q ENCARA HI HA GENT Q CREU Q AQUELLA VA SER LA MILLOR ÈPOCA DEL NOSTRE PAÍS. UNA NOIA Q ESPERA PODER AJUDAR A DESENTERRAR A TANTS REPUBLICANS COM PUGUI, PER PODER TORNAR LA PAU A TANTES FAMILIES Q NO SABEN RES DELS SEUS FAMILIARS.

Dictadura

La dictadura és un sistema de govern en el qual el poder recau sobre una persona (el dictador), o una organització (partit únic), que governen autoritàriament sense sotmetre's a eleccions periòdiques. En contrast amb una democràcia, en una dictadura el govern no és elegit pel poble. Generalment, els governs dictatorials tendeixen a ésser repressius, i a cometre abusos greus dels drets humans. Des del punt de vista ideològic, els governs dictatorials han estat diversos, però, en la història moderna han predominat els de tendència feixista (per exemple, les dictadures de Miguel Primo de Rivera i Francisco Franco a Espanya, la d'Adolf Hitler a Alemanya i la de Benito Mussolini a Itàlia) o comunista (la Unió Soviètica, la Xina, Cuba...). Un altra cas, són aquelles que consideren el país com una propietat del dictador (Somoza a Nicaragua), malgrat en molts de casos per mantenir-se al poder cerquen l'ajut de potències estrangeres. Avui dia, el terme dictador s'acostuma a veure de manera pejorativa. Originalment, a la República Romana, el dictador era un militar que rebia els seus poders del Senat. Tenia poder absolut, però només per un temps determinat. Era un càrrec legítim, pensat per a situacions d'emergència. En temps moderns, els dictadors solen justificar el seu accés el poder adduint situacions d'emergència nacional.

Accés al poder

En alguns casos es poden fer servir els instruments democràtics (eleccions) per accedir al poder, com en el cas d'Adolf Hitler, però una vegada assolit aquest, es canvien les normes per no tornar-lo a perdre. En altres casos, la dictadura s'instal·la mitjançant un auto-cop d'estat, en què un cap d'estat, monarca o president dissol el parlament i s'auto-proclama dirigent. La forma més habitual, però es la del cop d'estat militar o la conquesta del país després d'una guerra civil.

Països amb antics govern dictatorials

- Alemanya amb Adolf Hitler (1933-1945)
- Argentina
- Algèria
- Brasil
- Espanya (Miguel Primo de Rivera, Francisco Franco Bahamonde)
- Filipines
- Haití
- Itàlia (Benito Mussolini)
- Nicaragua
- Panamà
- Portugal (Antonio de Oliveira Salazar)
- República Centrafricana
- Romania (Nicolae Ceaucescu)
- Uganda
- Unió Soviètica (Lenin, Stalin)
- Uruguai
- Venezuela
- Xile (Augusto Pinochet Ugarte)

Actuals dictadures

- Corea del Nord
- Cuba amb Fidel Castro
- Guinea Equatorial on Teodoro Obiang Nguema va conseguir el poder derrocant a en Francisco Macías Nguema.
- Líbia amb Muammar el Gaddafi
- Paraguai
- República Popular de la Xina categoria:Dictadures ja:独裁政治 simple:Dictatorship

Espanya

El Regne d'Espanya és un estat situat al sud-oest d'Europa que comparteix la Península ibèrica amb Portugal, Gibraltar, i Andorra. Al nord-est, a la serralada dels Pirineus, limita amb l'estat de França i el xicotet principat d'Andorra. També s'hi inclou territoris extra-peninsulars com les Illes Balears a la mar Mediterrània, les Illes Canàries a l'Oceà Atlàntic, les ciutats de Ceuta i Melilla al nord d'Àfrica, i unes quantes illes deshabitades al costat mediterrani de l'Estret de Gibraltar, com ara la illa d'Alboran, les Illes Chafarinas, els penons de Vélez i el d'Alhucemas, i el xicotet Illot de Perejil. En l'Edat Mitjana i Edat Moderna, els portuguesos també es consideraven part d'Espanya, ja que només era el nom modern de la Península Ibèrica, la Hispània romana. De fet, la primera vegada que un rei prengué el títol de rei d'Espanya va ser amb Felip II de les Espanyes, quan aquest conquerí Portugal als seus dominis reials en 1580. Amb el regnat de Felip V de Borbó, el nom d'Espanya passa substituir en exclusiva el del Regne de Castella, al qual se s'assimilen la resta dels territoris que havien estat independents fins aleshores, en un concepte d'Estat-nació que ha perdurat fins ara. No obstant això, des del segle XX, a causa de les demandes creixents d'autogovern i autonomia per part de territoris no castellans, s'està posant de relleu un concepte d'Estat plurinacional. Espanya és una monarquia constitucional i una democràcia parlamentària des de l'aprovació de la Constitució Espanyola en 1978. Des que s'adherí a la Unió Europea (1986) ha passat a ser un país altament industrialitzat i una de les 10 economies més fortes del món. L'esperança de vida, el transport públic, higiene, infrastructures públiques, i la seguretat social són de les millors valorades, malgrat que la renda per càpita és el 84% de les quatre economies líders de la UE.

Història

Article principal: Història d'Espanya

Edat Antiga

Les poblacions originàries de la Península ibèrica (en el sentit què es desconeixen la seua procedència) són els ibers, que consisteixen en unes quantes tribus separades. Una de les quals podrien ser els bascos, l'únic poble precèltic que actualment existeix a la península com a grup ètnic diferent. La cultura més important d'aquest periode és a la ciutat de Tartessos, en la vall del Guadalquivir. A començaments del segle IX aC, les tribus celtes entraren a la península a través dels Pirineus i s'assentaren a tot arreu, passant a ser celtibers. Els navegants de Fenícia, grecs, i cartaginesos també s'assentaren al llarg de la costa mediterrània i hi fundaren colònies comercials durant un periode d'uns quants segles. Prop de l'any 1100 aC els mercaders fenicis fundaren la colònia comercial de Gadir o Gades (en l'actualitat Cadis, prop de Tartessos). Al segle VIII aC es fundaren les primeres colònies gregues a l'est de la costa mediterrània, com ara Emporion (en l'actualitat Empúries), deixant per als fenicis el sud de la costa. El nom d'Ibèria provè dels grecs pel riu Iber (en l'actualitat l'Ebre). En el segle VI aC els cartaginesos arribaren a Ibèria, disputant-se el control de la Mediterrània Occidental als grecs, i la seua colònia més important fou Carthago Nova (actualment Cartagena). Els romans arribaren a la península ibèrica durant la Segona Guerra Púnica al segle II aC, i s'annexionaren tot el territori després de dos segles de guerra contra les tribus celtes i iberes i, aleshores, les colònies fenícies, gregues i cartagineses es convertiren en províncies d'Hispània. Només alguns tribus cèltiques del nord resistiren a la dominació romana (galaics, asturs, bascs, càntabres, etc...) però amb el temps es romanitzaren, igual que a tota la península. Gran part de les llengües, religions, i lleis actuals d'Espanya s'originaren sota aquest periode romà.

Edat Mitjana

càntabre]] Quan caigué l'Imperi Romà d'Occident, els sueus, vàndals, i alans prengueren el control de part d'Hispània. Al segle V dC els visigòtics, una tribu germànica romanitzada, conqueriren tota l'Hispània i establiren el Regne de Toledo, amb una estabilitat relativa. Desprès d'una discreta i pacífica colonització islàmica, en l'any 711 musulmans del Nord d'Àfrica travessaren l'estret de Gibraltar i hi envaïren, per la qual cosa passà ser un valiat de l'imperi islàmic sota el nom d'al-Àndalus, si bé poc temps després s'independitzà políticament de l'imperi, i passà ser el califat de Còrdova. De nou, la franja muntanyosa del nord ibèric resistí a la dominació musulmana, en especial els gallecs, asturians, i bascons lliures. Al segle X, Abd al-Rahman III proclama la independència també religiosa d'Al-Andalus, encetant una època de prosperitat cultural, caracteritzada per les innovacions en les ciències i les lletres, i una especial atenció a l'urbanisme. Les ciutats més importants van ser València, Saragossa, Sevilla i, especialment, Còrdova, que havia aplegat els 500.000 habitants, considerada la més gran ciutat d'Europa Occidental i centre cultural de l'època. No contrastant, la decadència començà al segle XI, quan començaren les disputes entre les diferents famílies reials musulmanes, i el califat es desmembra en molts regnes de taifa mentres que diversos territoris cristians de la franja muntanyosa del nord comencen a atacar militarment cap al sud, sobretot des de tres fronts: Galícia, Astúries, i la Marca Hispànica. Marca Hispànica.]] Entre els segles XI i XIV diversos regnes hispànics cristians s'expandeixen a gairebé tota la península a costa dels febles regnes de taifes andalusins. Aquest procés fa que finalment els regnes cristians s'agrupen bàsicament en quatre estats: els Regnes de Portugal i de Navarra mantenen en general una política d'aïllament; una sèrie d'inestables fets polítics matrimonials i disputes territorials uneixen Astúries, Lleó, Galícia amb el Regne de Castella; i, per últim, Aragó i Catalunya queden sota la mateixa sobirania reial, tot i respectant i mantenint les respectives institucions i lleis, creant la Corona d'Aragó on s'aplica la mateixa política federalista per als nous regnes de València, Mallorques, i en la seua expansió pel Mediterrani, convertint-se en un dels estats més poderosos d'Europa de l'època. A finals del segle XV el Regne de Castella i la Corona d'Aragó resten sota la mateixa sobirania reial en haver-se unit en matrimoni els seus respectius reis, Isabel la Catòlica i Ferran el Catòlic, i estableixen una mena de confederació política. En 1478 els Reis Catòlics enceten la imposició del catolicisme amb la creació de la Inquisició, i es persegueix als jueus hispànics (sefardites), als quals en 1492 se'ls ordenà l'expulsió dels que rebutjaven convertir-se al cristianisme. En el mateix any desapareix definitivament Al-Andalus, pel pacte de Boabdill amb el Regne de Castella al qual se'l lliurava pacíficament el Regne de Granada sota condició de respectar la religió islàmica. Aquest compromís no es compliria més tard en 1502, quan es duu un pla de conversió forçosa dels musulmans sota amenaça de desterrament a l'Àfrica. Mentrestant, en el mateix any 1492, una expedició castellana amb l'objectiu de trobar una ruta marítima cap l'Oest que aplegue a l'Extrem Orient, encapçalada pel navegant Cristòfol Colom, descobriria definitivament per a Europa el "Nou Món".

Edat Moderna

Durant l'Edat Moderna, Espanya va estar regida successivament per dues dinasties: primer la dels Habsburg i després la dels Borbó. Dinastia dels Habsburg #Carles I. Al segle XVI, Carles I de Castella hereta el tron del Sacre Imperi Romà-Germànic, del Regne de Castella (i les seues colònies), de la Corona d'Aragó, i del Regne de Navarra, iniciant-se el regnat dels Habsburg als regnes hispànics, tret de Portugal. El seu regnat es caracteritzà pel seu gran poderiu polític i econòmic a Europa que controlava des del Regne de Castella, i pel qual França se'l disputava en nombroses guerres. Mentrestant, haguè de reprimir greus conflictes socials dels comuneros a Castella, i de la Revolta de les Germanies al País Valencià. Les colònies castellanes d'Amèrica s'expandien amb les conquestes d'Hernán Cortés de Nueva España (l'actual Mèxic), i el Regne de Portugal també es convertiria en una altra potència europea per les riqueses del seu imperi colonial portugués creat durant les exploracions del segle anterior, sobretot de Magallanes. En 1556 el rei abdica i deixa els dominis hispànics europeus i d'ultramar al seu fill Felip, i els dominis romano-germànics al seu germà Ferran. #Felip II. En 1580 Felip II de les Espanyes s'annexionà militarment Portugal als seus dominis, fent-se valer pels seus drets al tron en un moment de crisi successòria i, per primera i única vegada, tots els regnes hispànics estigueren sota la mateixa sobirania reial. Açò va refermar l'existència d'un poderós Imperi Espanyol, amb les colònies d'ultramar portugueses i castellanes a tot arreu del món, on "mai es ponia el sol". #Successors de Felip II. No obstant aquest poder, al segle XVII començà la decadència de l'Imperi Espanyol a Europa, a causa de llargues i costoses guerres i revoltes. De fet, amb el regnat de Felip IV de Castella s'enceta una política centralista duta a terme pel Comte-Duc d'Olivares, que provocà en 1640 la independència de Portugal i Catalunya, si bé aquesta última tornà a la Corona Espanyola en poc de temps. Més endavant, sota regnat de Carles II d'Espanya, esclata la Segona Revolta de les Germanies al País Valencià. Dinastia dels Borbó #Felip V. En el segle XVIII, en haver-se mort sense descendència l'últim rei de la Casa d'Àustria, Carles II d'Espanya, s'encetà la Guerra de Successió Espanyola en què finalment Felip V de Borbó (conegut com el capgirat) aconseguí el tron de la Corona després de la renúncia de l'Arxiduc Carles d'Àustria. Sota el seu regnat, tots els regnes hispànics del seu domini s'unificaren en un sol estat, el Regne d'Espanya (que existeix fins l'actualitat). Aquest procés centralitzador comportà especials repercussions als països hispànics de l'Antiga Corona d'Aragó pels Decrets de Nova Planta, on es comença sistemàticament a perseguir i reprimir la llengua catalana i tota manifestació sociocultural pròpia. #Successors de Felip V. Durant la resta d'aquest segle, el centralisme continuà accentuant-se amb els reis borbònics que ocuparen el tron espanyol, si bé gràcies a la Il·lustració es fèren passos importants cap la modernització de la Hisenda Pública, de les Obres Públiques, així com avenços en la investigació científica i pedagògica.

Edat Contemporània

Segle XIX

L’Edat contemporània, s’ha caracteritzat per ser un període força agitat i historiogràficament fragmentat; de gran protagonisme militar, el segle XIX ja va començar amb un conflicte monàrquic entre Carles IV i Ferran VII. Napoleó Bonaparte hi va acabar intervenint la qual cosa va provocar el conflicte de la Guerra del francès o la Guerra de la Independència (1808-1814) en què es va lluitar per expulsar les forces de Napoleó, al mateix temps que a les Corts de Cadis es treballà des de 1910 per aconseguir una Constitució concebuda ja el 1812. Un cop aconseguit l’objectiu, es restaurà la monarquia borbònica amb Ferran VII al capdavant, que inicià un període encara propi de l’Antic Règim tot i el parèntesi (sota el seu regnat) que suposà el cop d’estat del General Riego iniciant Trienni Liberal (1820-1823). Aquesta petita etapa va finalitzar amb l’arribada de la Santa Aliança, promocionada per les potències europees que restauraria el règim absolutista. Ferran VII, acabaria el seu regnat el 1833, no abans sense haver tingut una filla, la futura reina Isabel II el 1830. Aquest esdeveniment en sí no tallaria les aspiracions del germà de Ferran, Carles Maria Isidre, directament; sinó que ho faría la Pragmàtica Sanció (per la qual s’extenia el dret de successió de la corona a les dones) dictada uns mesos abans del naixement d’Isabel, la qual abolia la Llei Sàlica. Carles i els seus partidaris no ho acceptarien i a la mort del rei es precipitaria la I Guerra Carlina (1833-1840) amb la regència de Maria Cristina de les Dues Sicílies. El període destacaria per l’acció de govern i així s’arribaria al 1840 amb un canvi de regent: entrava el General Espartero. Tres anys després, el General Narváez acabaria amb la regència i s’iniciaria el regnat d’Isabel II en majoria d’edat. La quantitat de períodes plens de reformes, com La Dècada Moderada (1844-1854), el Bienni Progressista (1854-1856) i la Unión Liberal (fundada el 1854 però vigent de 1856 a 1868), donaren pas a la corrupció que, amb les pressions dels independentistes a ultramar, i el protagonisme dels cabdills militars, finalment acabarien per fer saltar del tron Isabel II, que es va exiliar a França. El Pacte d’Oostende de 1866, se signà amb l’objectiu d’expulsar la Reina, esdeveniment conegut com La Gloriosa (revolució de 1868). Així el Sexenni Democràtic (1868-1874), agafaria el relleu de la història del regne, en el qual s’inclou el regnat d’Amadeu I de Savoia (1871-1873) i la proclama de la I República, que es dividí en quatre presidències transcorregudes entre el febrer de 1873 al gener de 1874 suportant problemes com la III Guerra Carlina, el Cantonalisme o la Guerra dels Deu Anys. El General Pavía instaurà novament la monarquia borbònica amb Alfons XII (fill d’Isabel II). És la Restauració, que es caracteritzà per el turnisme entre el Partit Conservador de Cánovas del Castillo i el Partit Liberal de Mateo Sagasta. La Constitució de 1876 fou un dels eixos del període que es féu longeu ultrapassant així el segle. No abans sense comptar amb l’inici de l’arrelament del moviment obrer i la pèrdua de les últimes colònies d’ultramar, com ara Cuba o Filipines.

Segle XX

L’inici del nou segle comptarà a Catalunya amb l’apogeu del catalanisme coma exemple de nacionalismes en alça i l’inici del decliu del sistema de la Restauració, que culminarà amb una dictadura. Aquesta, doncs, es va precipitar per el seguit dels fracassos militars a l’Àfrica ( el Desastre d’Annual per exemple) i les revoltes de caire intern, com ara la Setmana Tràgica de 1909 a Barcelona o la Triple Crisi de 1917. Primo de Rivera, amb el suport del rei Alfons XIII (Rei des de 1902) encapçalà doncs, la primera dictadura militar del segle (1923-1930). Perdent el suport dels militars i del propi Rei, acabaria acabant la dictadura ell mateix. Això donà lloc a un impàs fins l’expulsió del monarca entre els anys 1930 i 1931, quan es proclamaria la II República. Aquesta es dividiria en tres períodes, el Bienni Progressista, el Negre i el Front Popular. L’esdeveniment, fruit de les conspiracions durant la II República, que més bibliografia ha causat a Espanya, fóra la Guerra Civil, que anà de 1936 a 1939, i que instauraria una dictadura militar que s’extengué fins 1975, amb el General Francisco Franco al capdavant. Aquesta dictadura, tradicionalment és dividida per una primera època de recessió (postguerra 1939-1950) i una segona de desenvolupament, a partir de 1959, després de nou anys de passos intermitjos. El 1973 el règim viuria el seu declivi definitiu fins la mort del dictador el 1975, que donà lloc a una nova etapa democràtica a l’Estat; precedida per una nova restauració borbònica, coneguda com la Trancisió Espanyola. L’actual democràcia espanyola, ha destacat per l’elaboració d’una nova Carta Magna el 1978, l’entrada a la Unió Europea, a l’OTAN i l’intercanvi de govern entre els dos grans partits, PSOE (1982-1996 i 2004-…) i PP (1996-2004) tònica predominant després del govern de la UCD (1977-1982).

Sistema polític

Espanya és una monarquia parlamentària d'acord a la Constitució de 1978

Altes Institucions

Les Altes institucions de l'Estat són:
- La Casa Reial
- Les Corts Generals
- El Congrés dels Diputats
- El Senat
- El Consell General del Poder Judicial
- El Tribunal Constitucional

Partits Polítics

Els Partits Polítics amb representació en el Congrés o en el Senat:

Divisions administratives

Espanya està divida en 17 comunitats autònomes i 2 ciutats autònomes. Cada comunitat està constituïda per una o més províncies. Tribunal Constitucional Comunitats Autònomes:
- Andalusia
- Aragó
- Principat d'Astúries
- Illes Balears
- Comunitat Basca
- Illes Canàries
- Cantàbria
- Castella i Lleó
- Castella-La Manxa
- Catalunya
- Extremadura
- Galícia
- Comunitat de Madrid
- Regió de Múrcia
- Comunitat Foral de Navarra
- La Rioja
- Comunitat Valenciana Ciutats Autònomes:
- Ceuta
- Melilla

Geografia

Àrees metropolitanes més grans

Les àrees metropolitanes que sobrepujaven al 2003 els 300.000 habitants són :

Conflictes territorials

Actualment Espanya té dos conflictes territorials importants: un al penyal de Gibraltar, colònia britànica al sud de la Península Ibèrica que Espanya vol recuperar, i l'altre a les ciutats autònomes Ceuta i Melilla, sovint reclamades pel Marroc. Així mateix, determinats grups nacionalistes reclamen la independència dels Països Catalans, el País Basc i, amb una presència més minoritaria, de Galícia. De forma quasi testimonial existeixen moviments independentistes aragonesos, andalusos, asturians, canaris i, paradoxalment, castellans.

Economia

:Article principal: Economia d'Espanya Amb un Producte Intern Brut de 744.754 milions d'euros (2003) i una renda per capita de 23.300 dòlars nord-americans (2004), Espanya és una de les grans economies europees i la vuitena economia mundial. L'esperança de vida de la població està entre les 3 més elevades del món i la mortalitat infantil entre les més baixes. L'entrada d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea (ara Unió Europea) l'1 de gener de 1986 va requerir que el país obrís la seva economia, modernitzés la seva base industrial, millorés la seva infraestructura i revisés la legislació econòmica per a seguir les pautes de la UE. Fent això, Espanya va accelerar el creixement del seu PIB, va reduir el deute públic, va reduir la taxa d'atur del 23% al 15% en 3 anys i va reduir la inflació per sota del 3%. Els reptes més importants per a l'economia espanyola inclouen la reducció del dèficit públic, una major reducció de la taxa d'atur, la reforma de les lleis laborals, la reducció de la inflació i l'augment del PIB per cápita.

Demografia

La població espanyola actualment supera els 40 milions d'habitants. El creixement poblacional ha estat considerablement baix, però, la immigració ha estat elevada. El 2005, segons estadístiques governamentals, el 8,4% de la població era estragera. Cal esmentar que els estrangers ja nacionalitzats, no són part d'aquesta xifra.

Llengua

El castellà és la llengua oficial de tot l'Estat. La Constitució reconeix alhora la oficialitat de la resta de llengües de l'Estat a les comunitats autònomes d'acord amb allò establert als seus respectius Estatuts d'Autonomia. Les llengües cooficials a les comunitats autònomes d'acord amb els seus respectius Estatuts són:
- El català a Catalunya, les Illes Balears i al País Valencià, on té la denominació legal de valencià.
- El basc o èuscar (euskara) al País Basc (Euskadi) i les zones bascòfones de Navarra (Nafarroa).
- El gallec (galego) a Galícia (Galicia/Galiza).
- L'aranès, a la Vall d'Aran, a Catalunya. L'asturià o bable també té un règim de protecció al Principat d'Astúries sota la Llei d'ús i promoció del bable/asturià de 1998, tot i que no té règim d'oficialitat. La futura Llei de Llengües que prepara el govern aragonès manté la oficialitat del castellà, junt amb el respecte al dret d'emprar l'aragonès i el català davant els ajuntaments "als respectius territoris on són predominants". També són llengües pròpies de l'Estat (a les places nord-africanes), encara que sense cap reconeixement:
- Berber
- Àrab

Religió

Al voltant del 80% dels espanyols es consideren catòlics o practiquen certes activitats relacionades amb el catolicisme (baptisme, comunió, eucaristia, etc.). No obstant això, un nombre considerable d'espanyols es consideren ateus. La globalització i el fenòmen de la immigració ha portat minories religioses importants. De les religions minoritàries les més nombroses són els evangèlics, protestants, musulmans i Testimonis de Jehovà.

Enllaços relacionats

- Autonomies
- Clima d'Espanya
- Relleu d'Espanya
- Vegetació d'Espanya
- Demografia d'Espanya
- Govern i política d'Espanya

Enllaços externs

- [http://www.la-moncloa.es Pàgina del President del Govern d'Espanya]
- [http://www.la-moncloa.es/web/sim05.htm Constitució d'Espanya]
- [http://www.almendron.com/politica/spain/mod_estado.htm Model d'Estat - a debat] - Articles sobre el model d'Estat espanyol a la premsa Categoria:Espanya fiu-vro:Hispaania ja:スペイン ko:에스파냐 ms:Sepanyol simple:Spain th:ประเทศสเปน zh-min-nan:Se-pan-gâ

Toledo

frame Toledo és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Clima

La ciutat compta amb un clima continental amb influència atlàntica. Les plujes són escases, amb una mitjana anual de 357 mm. que es donen a la tardor i la primavera principalment. Les temperatures oscil·len entre els 11,2º/1,6º de gener i els 33,6º/18,5º de juliol. La màxima històrica és de 42,4º i la mínima històrica de -9,0º. A l'any hi han 56 dies de pluja, 33 de gelada i 2.847 hores de sol.

Territori

La ciutat es troba a un penyasegat envoltada pel riu Tajo,a 530 metres d'altura, en la meseta sud de Castella, al començament de la Vega del Tajo.Tajo

Població

La seva població era de 72.549 habitants el 2003 superada en la seua província per Talavera de la Reina.

Història

Fou la capital del regne visigòtic de l'Edat Mitjana. Capital d'una taifa o petit regne musulmà, vegeu Taifa de Toledo Categoria:Província de Toledo ja:トレド

Exèrcit

L'exèrcit és, genèricament, el component terrestre de les forces armades. Mes específicament, en alguns casos s'anomena «exèrcit de terra», per evitar confusions amb l'exèrcit de l'aire. La seva principal funció sol ser la defensa directa del territori de l'estat al que serveix, i en alguns casos la intervenció a l'exterior.

Armes, cossos i serveis

Segons els estats, poden rebre denominacions diferents, però en molts de casos equivalents:
- Infanteria (lleugera, de línia, cuirassada, aerotransportada, de muntanya, etc.)
- Cavalleria (lleugera, blindada, cuirassada, aèria, etc.)
- Artilleria (lleugera, de campanya, cuirassada, antiaèria, de costa, etc.) Encara que en realitat cada un dels exèrcits sol tenir petits components dels altres. Alguns cossos, com la infanteria de marina combinen els tres exèrcits, mentre que altres, per raons estratègiques, es situen a part de qualsevol de les tres armes i sota control directe del ministre de defensa o del cap d'estat, com la defensa antiaèria a l'antiga URSS o algunes guàrdies reials o presidencials en diferents països.

Component humà

Segons les circumstàncies històriques i l'entorn cultural i social, cada estat organitza el component humà de les seves forces armades, i entre elles l'exèrcit, de diferent forma:
- Servei militar obligatori
- Exèrcit professional
- Reclutament mixt
- Milícia permanent En la majoria dels països l'exèrcit està format a partir dels ciutadans que són allistats a base d'un servei militar obligatori de diferent durada; tanmateix, en la majoria dels països occidentals la participació en l'exèrcit és voluntària. En molts països el servei militar obligatori pot ser substituït per un servei civil per raons de consciència. Els exèrcits tenen una estructura jeràrquica estricta, basada en unitats militars que tenen un comandament. El comandament suprem sol ser el cap de l'estat o la persona en qui delegui; a partir d'allà els comandaments són responsables d'unitats d'entitat cada vegada menor, i amb menor nombre de persones. Els militars professionals es formen en diferents acadèmies militars; d'elles es surt amb el grau de sotstinent o alferes, en cas de tractar-se d'una acadèmia d'oficials, o de caporal en cas que es tracti d'una acadèmia de sotsoficials. Les acadèmies navals militars generalment inclouen un periple en un vaixell escola, i d'elles se surt amb la graduació d'alferes de navili o guardiamarina.

Història

El primer exèrcit professional estable es va constituir a Roma; fins aquell moment, els exèrcits eren inestables, es formaven per a campanyes particulars, i no hi havia militars professionals, sinó persones reclutades voluntàriament o per força, que després del final de la campanya eren retingudes o eren deixades anar.

Països sense exèrcit

Per diferents raons, alguns països manquen d'exèrcit permanent, limitant-se a tindre una força de policia amb armes lleugeres que, en cas necessari, pot augmentar-se amb armes pesades. Un d'aquests països és Costa Rica, que per evitar els intents colpistes que han caracteritzat a l'istme centreamericà el va abolir totalment el 1948. A Haití, els tres exèrcits han estat desmobilitzats, encara que constitucionalment, i sobre el paper, encara existeixen. Al contrari del que es pensa, Suïssa sí que té un exèrcit permanent.

Enllaços externs

- [http://www.mde.es Ministeri de Defensa d'Espanya]
- [http://www.sedena.gob.mx/index4.html Ministeri de Defensa de Mèxic]
- [http://www.ejercito.mil.ar/index_ppal.asp Pàgina oficial de l'Exèrcit de la Republica Argentina]
- [http://www.ejercito.cl Exèrcit de Xile] Categoria:Seguretat i defensa ja:陸軍 simple:Army

Marroc

Al Mamlaka al-Maghrebiya
المملكة المغربية
Marroc

	escut d'armes del Marroc
(En detall)	(Gran)

Lema nacional : الله، الوطن، الملك
(Allāh, al Waţan, al Malik = Déu, País, Rei)

Localització del Marroc al món

Idiomes

Àrab clàssic (oficial), àrab marroquí, berber, francès, castellà

Capital

Rabat
34°02' N, 06°51' W

Rei (2002)

Hamar Mohamed VI

Àrea
- Total
- % aigua

Lloc núm 56
446.550 km²
0,056%

Població
- Total (est. 2002)
- Densitat

Lloc núm 36
31.167.783 (amb el Sàhara Occidental)
73 hab/km² (96è)

Independència
- Declarada

(de França)
2 de març del 1956

Moneda

Dirham

Zona horària

UTC +/-X

Gentilici

Marroquí/Marroquina

Himne nacional

Hymne Chérifien

Domini d'internet

.ma

Prefix telefònic

212

El Marroc és un estat situat a l'extrem del nord-occidental de l'Àfrica. Limita al nord amb la mar Mediterrània (mar d'Alborán), a l'est amb Algèria, a l'oest amb l'oceà Atlàntic i al sud amb el Sàhara Occidental (territori ocupat i annexionat per l'estat marroquí el 1975). Al Marroc hi ha part del desert del Sàhara i part de la serralada de l'Atles. S'hi parlen dues llengües: l'àrab i el berber (a la zona del Rift). Dades geogràfiques Localització: al nord d'Àfrica, banyat per l'oceà Atlàntic nord i el mar Mediterrani, entre Algèria i el Sáhara Occidental. Coordenades geogràfiques: 32 00 N, 5 00 W Àrea: Total: 446.550 km2. Terrestre: 446.300 km2. Marítima: 250 km2. Fronteres terrestres: Total: 2.017 km. Països fronterers: Algèria 1.559 km; Sàhara Occidental 433 km; Espanya (Ceuta) 6,3 km; Espanya (Melilla) 9,6 km. Costa: 1.835 km. Altures: punt més baixos, Sebka Tah (-55 m); punt més alt, Jebel Toubkal (4.165 m). Recursos naturals: fosfats, mineral de ferro, manganès, plom, zinc, pesca i sal. Ús de la terra: · Superfície cultivable: 21 % · Collites permanents: 1 % · Pastures permanents: 47 % · Superfície forestal: 20 % · Uns altres: 11 % Acords mediambientals internacionals: biodiversitat, canvi climàtic, desertificació, espècies amenaçades, protecció de la capa d'ozó, prohibició de proves nuclears, protecció de zones humides, dumping marí. Signats, però no ratificats: modificació mediambiental, dret del mar. Població (2003) Població: 31,689,265 h. Estructura d'edats: · 0-14 anys: 33.2% · 15-64 anys: 62% · 65 anys o més: 4.8 % Creixement de la població: 1.64% Mortalitat infantil: 5.78 morts/1.000 nascuts vius. Esperança de vida: · Total: 70.04 anys · Homes: 67.77 anys · Dones: 72.41 anys Índex de fecunditat: 2.89 nens nascuts/dona. Alfabetització (Individus de 15 anys o més que poden llegir o escriure): · Total: 51.7 % · Homes: 64.1 % · Dones: 39.4% Religió: musulmans (98.7%), cristians (1.1%) i jueus (0.2%). Idioma: àrab (oficial), dialectes amazigh. El francès s'utilitza habitualment en àmbits oficials (govern, diplomàcia), i també en els negocis. Grups de població: Arabe-amazigh 99.1%, altres 0.7%, Jueus 0.2% Polítics Rei: MOHAMED VI (des de 23 de juliol de 1999) Primer ministre: Driss JETTOU (des de 9 d'octubre de 2002) Composició del Govern. Parlament Bicameral: Càmera de Diputats : 325 Diputats elegits per sufragi universal directe, per un mandat de 5 anys. President: Abdelouahed RADI (Unió Socialista de Forces Populars) Camera de Consellers (Senat): 270 Consellers elegits per sufragi indirecte a través del Col·legi d'Electors provinents de les Col·lectivitats locals i de les Cameres Professionals a nivell de Regions, i del Col·legi d'Assalariats a nivell nacional, amb una proporció de 162 escons per a les col·lectivitats locals, 33 escons per a les Cameres d'agricultura, 24 escons per a les Cambres de comerç, indústria i de serveis, 21 escons per a les Cameres d'artesania, 3 escons per a les Cameres de Pesca Marítima i 27 escons per als representants dels assalariats. Els membres de la Camera de Consellers són elegits per un mandat de 9 anys. La Camera de Consellers es renova per terços cada tres anys. La renovació d'escons del primer i segon terç serà realitzada per sorteig. President: Mustafa OUKACHA: Agrupament Nacional dels Independents Composició de les cameres i partits polítics. Political Resources on the Net. Partits polítics: · La Gauche Socialiste Unifiée (GSU) · Le Mouvement Populaire · Parlementaire · Parti de la Justice et du Développement (PJD) · Parti de l'Istiqlal · Parti RNI · Alliance des Libertés- A.D.L. - · Union Socialiste donis Forces Populaires (USFP) Categoria:Marroc ja:モロッコ ko:모로코 ms:Maghribi simple:Morocco zh-min-nan:Morocco

1926

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS PAÏSOS CATALANS Barcelona - Inauguració del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, construït per Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d'Esteban Terradas i Illa. :MÓN
- 11 de setembre - Roma (Itàlia): fan un atemptat contra Mussolini en què resulten ferits vuit vianants.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 13 d'agost - Mayarí (Holguín, Cuba): Fidel Castro, polític cubà, president del país (segons altres fonts el 1927).

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 25 de febrer - Palma: Joan Alcover i Maspons, escriptor i polític mallorquí (n. 1854).
- 10 de juny - Barcelona: Antoni Gaudí, arquitecte català, atropellat per un tramvia (n. 1852). :MÓN
- 5 de març - Tolosa de Llenguadoc (el Llenguadoc, Occitània): Clément Ader, enginyer occità (n. 1841).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1926年 ko:1926년 ms:1926 simple:1926 th:พ.ศ. 2469

Europa

:Aquest article és sobre el continent. Per al satèl·lit de Júpiter vegeu Europa (satèl·lit) i per al ser mitològic vegeu Europa (Mitologia). ---- Europa (Mitologia) Europa és un dels continents de la Terra. Comprèn els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen a l'oest de la serralada dels Urals (que la separa d'Àsia) fins a l'oceà Atlàntic, i al nord de les muntanyes més meridionals del Caucas, més enllà de les quals es troba el continent asiàtic. També inclou les illes més properes (entre les quals destaquen les illes Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, i Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània) i Islàndia, malgrat que queda més a prop d'Amèrica. La Mediterrània separa Europa d'Àfrica, i les mars Egea, de Màrmara i Negra la separen d'Àsia.

Geografia i geologia

Negra Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paral·lels 36º i 70º latitud nord. Té una superfície de 1.0519.727 Km². Geològicament, el continent europeu ha estat el resultat d'un llarg procés de transformació. Europa és una part de l’antic supercontinent anomenat Pangea. Els sistemes muntanyosos més destacats són els Pirineus, els Alps, els Apenins, els Balcans, els Carpats i els Alps escandinaus, i els Urals i el Caucas, fronterers amb Àsia. Els rius més importants són el Volga, el Danubi, el Dnièper, el Don, el Pètxora, el Vístula, el Dnièster i el Rin. A Europa pertany la riba occidental de la mar Càspia, el llac més gran del món, i altres llacs d'extensió considerable com el Làdoga i l'Onega

Divisió política

Onega Aquest apartat recull tots els estats europeus reconeguts actualment per l'ONU. No s'hi han llistat entitats subestatals, ni territoris no reconeguts oficialment, encara que hi hagi algun conflicte de tipus nacional. Molts d'aquests estats formen part de la Unió Europea, una entitat supraestatal que promou el lliure intercanvi de persones i mercaderies entre els països membres, i un procés de convergència social i econòmica.

- Albània
- Alemanya
- Andorra
- Armènia ¹
- Àustria
- Azerbaidjan ²
- Bèlgica
- Bielorússia
- Bòsnia i Hercegovina
- Bulgària
- Ciutat del Vaticà
- Croàcia
- Dinamarca
- Eslovàquia
- Eslovènia
- Estònia
- Espanya
- Finlàndia
- França
- Geòrgia²
- Grècia
- Hongria
- Irlanda
- Islàndia

- Itàlia
- Letònia
- Liechtenstein
- Lituània
- Luxemburg
- Malta
- Macedònia³
- Moldàvia
- Mònaco
- Noruega
- Països Baixos
- Polònia
- Portugal
- Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
- República Txeca
- Romania
- Rússia⁴
- San Marino
- Sèrbia i Montenegro
- Suècia
- Suïssa
- Turquia⁵
- Ucraïna
- Xipre ¹

¹ Armènia i Xipre estan situats geogràficament a Àsia, però es consideren part d'Europa per raons històriques i culturals.
² L'Azerbaidjan i Geòrgia tenen part del seu territori dins Europa, seguint les definicions que consideren com a frontera la principal divisòria d'aigües del Caucas.
³ El nom d'aquest estat és subjecte de discussió internacional, per les reclamacions de Grècia i Bulgària. A l'ONU s'empra la denominació d'Antiga República Iugoslava de Macedònia
⁴ Només els territoris situats a l'oest dels Urals són considerats part d'Europa.
⁵ La Turquia europea inclou els terriotris a l'est i nord de l'estret del Bòsfor.

Per últim, cal assenyalar que l'estat asiàtic de Kazakhstan té una petita part del seu territori a l'est del riu Ural, raó per la qual es troba dins del continent europeu.

Llengües d'Europa

La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la súperfamília indoeuropea. Tanmateix n'hi ha excepcions notables, com ara l'hongarès, l'estonià el finès i el sami, que pertanyen a les llengües uralianes, les diverses llengües caucàsiques i el basc, que no ha pogut ser emparentat amb cap altra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el maltès i el turc són dos exemples de llengües parlades a Europa que tenen un origen clarament no europeu.

Pàgines que s'hi relacionen

- Unió europea
- Clima d'Europa
- Estat
- Rius d'Europa
- Vegetació d'Europa

External links

- [http://p086.ezboard.com/balbanau Evropa / Europa / Europe] Categoria:Europa als:Europa ja:ヨーロッパ ko:유럽 ms:Eropah roa-rup:Evropa simple:Europe th:ทวีปยุโรป zh-min-nan:Europa

1933

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 5 de març - Alemanya: s'hi celebren eleccions legislatives: els nazis hi obtenen el 44% dels vots. || els Estats Units: el president Roosevelt hi declara un festiu bancari: tanca tots els bancs del país i congela totes les transaccions financeres (la Gran Depressió).
- 25 de març - Alemanya: els nazis hi prohibeixen els sindicats lliures.
- 29 d'octubre - Madrid (Espanya): funden la Falange al Teatro de la Comedia.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS
- 12 d'abril - Barcelona: Montserrat Caballé i Folc, cantant d'òpera. :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS
- 25 de desembre - Barcelona: Francesc Macià i Llussà, polític i militar català, president de la Generalitat de Catalunya. :MÓN
- 31 de desembre - John Galswoethy, escriptor anglès, premi Nobel de Literatura de l'any 1932.

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1933年 ko:1933년 ms:1933 simple:1933 th:พ.ศ. 2476

General

General és el grau militar amb que es coneixen els caps d'un exercit. Equival als Almiralls a la marina de guerra. N'hi ha de diverses classes i reben diferents noms segons els països, però generalment estan dividits en cinc categories:

Categories (OTAN)

- OF-10 Sol ser un grau honorífic, que segons els països s'anomena Capità general o Mariscal.
- OF-9 General d'exercit. Normalment es el màxim cap de l'exercit d'un estat o d'una part important del mateix.
- OF-8 Tinent general o general de cos d'exercit. Sol tenir el comandament d'algunes divisions (40 o 50.000 homes).
- OF-7 General de divisió o major general. Sol comandar una divisió (de 10 a 15.000 homes).
- OF-6 General de brigada o brigadier. Sol comandar una brigada (3000 a 5.000 efectius).

Generals famosos

- Erwin Rommel
- George Patton Categoria:Història militar Categoria:Seguretat i defensa

1934

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX ja:1934年 ko:1934년 ms:1934 simple:1934 th:พ.ศ. 2477

Mineria

.]] La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès industrial del subsòl.

Història

Les notícies més antigues d'activitats mineres són de l'antiga civilització egípica. També se sap de mines treballades per pobles americans pre-colombins.

Tècniques

Minerals més comuns

- Bauxita
- Pirita ja:鉱業

Astúries

Astúries és una comunitat autònoma espanyola uniprovincial, que té la forma d'un Principat on el Príncep d'Astúries és l'hereu a Cap d'Estat del Regne d'Espanya. El seu territori és d'uns deu mil quilòmetres quadrats, i compta amb una població, en retrocès, que supera lleugerament el milió d'habitants, que parlen castellà encara que també asturià. La seva capital és la ciutat d'Oviedo i Gijón és la població més poblada i, a més, situada a la costa amb grans platges.

Localització

Es troba a la costa septentrional d'Espanya, entre Galícia a l'oest, Cantàbria a l'est, Castella i Lleó al sud i el mar Cantàbric al nord.

Demografia

La població actual es caracteritza per posseir la més alta tassa de mortalitat d'Espanya (12 per mil) i la més baixa tassa de natalitat (6 per mil), de manera que des de 1987 la població està disminuint, encara que les ciutats grans mantenen la seva població. El 1900 la població era de 650.000 i el 1800 de 350.000.

Història

Article principal: Història d'Astúries. Ocupada per grups humans des del Paleolític Inferior, durant el superior la regió es va caracteritzar per les pintures rupestres de l'est de la Comunitat. En el mesolític es va desenvolupar una cultura original, l'Asturiense, introduient-se a continuació l'Edad de Bronze, caracteritzada pels megalits i túmuls. A l'Edat de Ferro, el territori va estar sotmès a la influència cultural celta. La conquesta romana entre el 29 i 19 aC, va fer entrar Astúries a la Història. Desprès de més d'un segle sense presència estrangera, els visigots varen ocupar el territori en el segle VI, que acabaria a principis del segle VIII amb la invasió musulmana. El territori, como havia succeit amb Roma y Toledo, no va ser fàcil de sotmetre, establint-se el 722 una independència de facte com a Regne d'Astúries. La monarquia asturiana donaria pas en el segle X al Regne de Lleó. Durant els segles medievals, l'aïllament propiciat per la serralada cantàbrica i la poca vocació marinera dels naturals fa que les referències històriques siguin escasses. Desprès de las rebel·lió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'estableix el Principat d'Astúries. En el segle XVI el territori va arribar per primera vegada als 100.000 habitants, provocant la seva duplicació l'arribada del blat de moro americà en el segle següent. El 8 de maig de 1808, la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a França, essent el primer organisme oficial d'Espanya en fer aquesta passa. L'1 de gener de 1820, l'oficial Rafael de Riego se subleva a Cádiz proclamant la Constitució de 1812. A partir de 1830 comença l'explotació del carbó, iniciant la revolució industrial a la Comunitat. Més tard s'establiria la indústria siderúrgica i naval. El 6 d'octubre de 1934 es va produir una rebel·lió principalment de miners, contra l'entrada de la CEDA en el govern. La guerra civil va produir la divisió de la regió en dos bàndols des del 19 de julio, acabant el conflicte el 20 d'octubre de 1937. Desprès de 20 anys d'estancament econòmic, es va produir la definitiva industrialització de la regió.

Art

Astúries posseeix un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona pre-romànica (Art asturà) amb monuments com Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo (Oviedo). L'art romànic està molt present ja que tota la regió estava creuada per una de les rutes jacobees, destacant el monestir de San Pedro de Villanueva (prop de Cangas de Onís) i Santa María del Junco (Ribadesella). El gòtic no és abundant, encara que existeixen bones mostres d'aquest estil com la Catedral de San Salvador a Oviedo. Entre els pintors del segle XX destaquen Darío de Regoyos (1857-1913) i Evaristo Valle (1878-1951).

Gastronomia

Té elements que l'emparenten amb la cuina gallega, normanda i bretona. El plat més conegut és la fabada, potent apat fet amb faves, acompanyades per xoriço, botifarró, cansalada, i pernil. Això se serveix a part i es coneix amb el nom de compango. A més destaca la varietat de peixos frescos del cantàbric i la qualitat de la seva carn de vedella i de bou. Existeixen més de cent varietats diferents de formatges artesans, dels que el de cabrales és el més popular. Si es prefereix un postre dolç, el més tradicional és l'arròs amb llet. La beguda asturiana per excel·lència és la sidra.

Literatura

Entre les seves personalitats cal destacar:
- Alejandro Casona
- Gaspar Melchor de Jovellanos (1744-1811)
- Leopoldo Alas Clarín (1851-1901)
- Ramón Pérez de Ayala (1880-1962)
- Mariano Antolín Rato (Gijón, 1943)

Música

La música i la dansa són variades i pròpies. L'instrument més característic és la gaita de tres tubs, que es fa sevir en nombroses dances populars.

Entorn natural

Es tracta d'una comunitat montanyosa i costera que compta amb nombrosos i coneguts enclavaments naturals (alguns d'ells protegits com a Parcs Nacionals, Naturals o com a Reserves de la Biosfera); cal destacar:
- Cima de L'Angliru
- Naranjo de Bulnes (Picu Urriellu)
- Picos de Europa
- Reservas de la Biosfera
- Parque Natural de Redes
- Parque Natural de Somiedo
- Reserva Natural Integral del Bosque de Muniellos

Articles relacionats

- Llistat de municipis d'Astúries
- Llistat de províncies d'Espanya

Pàgines que s'hi relacionen

- Bable
- Art d'Astúries
- Llistat d'escriptors d'Astúries
- Gastronomia asturiana
- Música d'Astúries Categoria:Astúries
- [http://grado.grao.net Fotografias Nature d’Astúries] ja:アストゥリアス州

1936

Esdeveniments:

:
- Països Catalans
-
- 16 de febrer - Espanya: el Front Popular guanya rotundament les eleccions.
- 19 de juliol - Espanya: part de l'exèrcit i els feixistes es subleven contra el govern. Els republicans agafen les armes per defendre la República.
- 21 de juliol - Barcelona: se suspèn l'Olimpiada Popular de Barcelona a causa de l'aixecament feixista.
- 21 de juliol - Barcelona: Lluís Companys, Pre