Home About us Products Services Contact us Bookmark
:: wikimiki.org ::
Franja De Ponent

Franja de Ponent

La Franja de Ponent o Franja d'Aragó (o Francha de Lebán en aragonès) comprèn les terres de parla catalana de l'Aragó limítrofes amb Catalunya; és a dir, les comarques següents (de nord a sud);
- Ribagorça
- Llitera
- Baix Cinca
- Matarranya El territori de la Franja de Ponent no té cap estructura administrativa comuna, fora del fet de pertànyer a la Comunitat Autònoma de l'Aragó. Els límits polítics de les comarques no coincideixen amb els límits lingüístics que defineixen la Franja de Ponent. Les comarques inclouen municipis castellanoparlants com Binèfar (Llitera) i Graus (Ribagorça).

La situació de la llengua i la Ley de lenguas

Graus (Ribagorça), el castellà i el català a l'Aragó d'acord amb lavantprojecte de la Llei de Llengües.]] El català hi és parlat per un sector significatiu de la població (més del 90%, el percentatge més elevat de tot el territori on es parla), tot i que no és una llengua oficial en aquest territori i que hi té una presència quasi nul·la, limitada a l'ensenyament (on és possible estudiar-la com a optativa), l'administració i actes públics en general. La Ley de lenguas d'Aragó, promoguda pel govern de coalició PSOE-PAR, tindria com a finalitat regularitzar aquest aspecte. Aquesta llei, però, no ha estat encara aprovada, a causa de protestes i recollides de firmes a Aragó en contra que el català hi sigui cooficial. L'argument ofert és que, tot i que els dialectes parlats a la Franja de Ponent s'assemblen molt al català, l'idioma parlat a la Franja de Ponent s'hauria de dir aragonès pel fet de parlar-se a Aragó.
- [http://www.cortesaragon.es/bases/boca2.nsf/0/D0C730CC9E93696A41256823003A21EB?OpenDocument Dictamen de la Comisión especial de estudio sobre la política lingüística en Aragón.]
- [http://www.unizar.es/colla/abamproyeutoleideluengas.htm Avantprojecte de la Llei de Llengües d'Aragó]
- [http://www.vilaweb.com/www/noticia?p_idcmp=1584731 La Franja denuncia a Estrasburg la discriminació del català] Anexo II de Llei de Llengües d'Aragó Lista de municipios que pueden ser declarados zonas de utilización predominante de su respectiva lengua o modalidad lingüística propia o zonas de utilización predominante del catalán normalizado. Provincia de Huesca: Albelda, Alcampell, Altorricón, Arén, Azanuy-Alins, Baells, Baldellou, Benabarre, Bonansa, Camporrells, Castigaleu, Castillonroy, Estopián del Castillo, Fraga, Isábena, Lascuarre, Laspaúles, Monesma y Cajigar, Montanuy, Peralta de Calasanz, Puente de Montañana, San Esteban de Litera, Sopeira, Tamarite de Litera, Tolva, Torre la Ribera, Torrente de Cinca, Velilla de Cinca, Vencillón, Veracruz, Viacamp y Litera, y Zaidín. Provincia de Teruel: Aguaviva de Bergantes, Arens de Lledó, Beceite, Belmonte de San José, Calaceite, La Cañada de Verich, Cerollera, La Codoñera, Cretas, Fórnoles, La Fresneda, Fuentespalda, La Ginebrosa, Lledó, Mazaleón, Monroyo, Peñarroya de Tastavins, La Portellada, Ráfales, Torres de Arcas, Torre del Compte, Torrevelilla, Valderrobres, Valdetormo, y Valjunquera. Provincia de Zaragoza: Fabara, Fayón, Maella, Mequinenza, y Nonaspe.

Límits exactes de la Franja de Ponent

Els límits exactes de la Franja de Ponent poden diferir depenent de la font, ja que hi ha alguns municipis, de la Vall de Benasc, que és té dubtes sobre si posar-los com a catalanoparlants o com a castellanoparlants. La proporció de parlants en una o altra llengua varia amb el temps i la immigració segons el municipi, cosa que provoca que distintes fonts puguin donar fronteres lleugerament diferents. En general, a les comarques del sud es poden definir uns límits força exactes, però a la comarca de la Ribagorça i ja, en menor grau, a la Llitera, hi ha alguns problemes per fer-ho. Se sol dividir la ribagorça en tres franges, de nord a sud: una franja occidental, presidida per Graus, de parla aragonesa; una franja central, estructurada per la vall de l'Isàbena, on hi ha parlars de transició; i la vall de la Noguera Ribagorçana, de parla clarament catalana. Més al sud, a la zona de Benavarri, la zona de parla nítidament catalana d'eixampla, per tornar a sorgir alguns problemes a la zona lliterana de Peralta i Calassanç, Sant Estèvan de Llitera i Sanui i Alins. Aquest últim consta dels dos pobles que li donen nom, i es considera que Sanui es de parla catalana i Alins d'aragonesa.

El cas de la comarca de Casp

El any 2003 es va disgregar la comarca del Matarranya en tres comarques distintes, i una d'elles va conservar el nom de Matarranya, mentre que se n'anaven diversos municipis a les comarques de Bajo Aragón (capital Alcanyís) i Caspe – Bajo Aragón-Caspe (Baix Aragó-Casp) (capital Casp). A causa de la polèmica creada, cal explicitar que la nova demarcació comarcal va ser demanada i aprovada per unanimitat per tots els municipis afectats. És a dir, no va ser imposada des de Saragossa, com s'ha arribat a dir. Hi ha hagut (moltes) queixes des de Catalunya sobre la nova demarcació comarcal, adduint que aquesta nova demarcació provocaria la pèrdua de l'idioma català en molts d'aquests municipis, en ser aquestes noves comarques de majoria castellanoparlant, al contrari que l'antiga comarca del Matarranya, de majoria catalanoparlant. Cal mencionar també que les capitals de comarca, Alcanyís i Casp, són castellanoparlants, la qual cosa acceleraria el procés de pèrdua de l'idioma als municipis afegits a les seves comarques. També s'ha adduït com a argument en contra la pèrdua dels límits històrics de la comarca del Matarranya. Per tots aquests motius, la comarca de Casp no apareix a la llista de comarques de la Franja de Ponent. És indicador també veure com les entrades de la Gran Enciclopèdia Catalana (GREC) indiquen que aquests municipis pertanyen al Matarranya, sense mencionar la comarca administrativa actual.
- [http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0025821&PGMORI=A Un exemple del GREC: entrada del municipi de Faió, on es pot veure que es diu "municipi del Matarranya"] LEY 12/2003, de 24 de marzo, de Creación de la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp mediante acuerdo del pleno de sus Ayuntamientos adoptado con el quorum legalmente previsto. . Se crea la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp integrada por los municipios de Caspe, Chiprana, Fabara/Favara, Fayón/Faió, Maella y Nonaspe/Nonasp.
- [http://www.avui.com/avui/diari/03/abr/05/bu10a05.htm Noticia del diari Avui queixant-se de la creació de la nova comarca]

Llista de municipis

Província d'Osca

Albelda, Areny de Noguera, Baells, Benavarri, Beranui, Bonansa, el Campell, Camporrells, Castellonroi, Castigaleu, Estopanyà, Fraga, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Montanui, les Paüls, Peralta i Calassanç, la Pobla de Roda, el Pont de Montanyana, Saidí, Sant Esteve de Llitera, Sanui i Alins, Sopeira, Tamarit de Llitera, Tolba, Tor-la-ribera, Torrent de Cinca, el Torricó, Valldellou, Vensilló, Viacamp i Lliterà, i Vilella de Cinca.

Província de Terol

Aiguaviva de Bergantes, Arenys de Lledó, Bellmunt de Mesquí, Beseit, Calaceit, la Canyada de Beric, la Codonyera, Cretes, Fondespatla, Fórnols de Matarranya, la Freixneda, la Ginebrosa, Lledó d'Algars, Massalió, Mont-roig de Tastavins, Pena-roja, la Portellada, Ràfels, la Sorollera, Torredarques, la Torre del Comte, la Torre de Vilella, la Vall del Tormo, Vall-de-roures, i Valljunquera.

Província de Saragossa

Faió, Favara de Matarranya, Maella, Mequinensa, i Nonasp.

Enllaços Externs


- [http://racocatala.com/franjadeponent/frontera-cinca.htm El Cinca com a frontera en la història] Història dels canvis fronterers d'Aragó i Catalunya respecte a la Franja.

Casals Culturals


- [http://www.franjadeponent.net Institució Cultural de la Franja de Ponent] - Promocionen la cultura catalana
- [http://www.acpv.net Casals Jaume I ] casals de Fraga i Castellonroi

Recursos informatius


- [http://www.mallorcaweb.net/catalarago/ Lo català a la Franja] - Recursos i noticíes del català a la Franja de Ponent
- [http://www.vilaweb.com/locals/franjadeponent/index.html Vilaweb Franja de Ponent]

Associacions Culturals


- [http://www.matarranya.com/ascuma ASCUMA Associació Cultural del Matarranya] defensen la cultura dels municipis catalanoparlants aragonesos del Matarranya
- [http://www.facao.com FACAO Federació d'Asociacións Culturáls de l'Aragó Oriental –sic–] diuen que a la Franja es parla aragonès oriental i no català. Han elaborat una http://www.facao.com/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=1&page=2 ortografia secessionista sense "h" ni "v". Vegeu "pàgina anterior" al link extern per justificacions.
- [http://www.cerib.org/ CERIb Centre d'Estudis Ribagorçans] analitzen els parlars de la Ribagorça i en divulguen la seva cultura
- [http://www.encomix.es/~iebcinca/ IEBC Institut d'Estudis del Baix Cinca] promocionen la cultura catalana a la Franja de Ponent

Mapes


- [http://www.mallorcaweb.net/catalarago/mapes/index.htm Mapa lingüístic per Lo català a la Franja] Es pot veure la Franja de Ponent a la dreta. Categoria:Franja de Ponent

Aragonès

L' aragonès és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça. Els principals municipis on encara hi ha parlants patrimonials de laragonès són: Osca, Graus, Monsó, Barbastre, Fonz, Echo, Estadilla, Samianigo, Chaca, Plan, Ansó, Ayerbe, Broto, Lo Grau. El benasquès (parlat a l'entorn de la vall de Benasc) és una llengua de transició entre l'aragonès, el català de la Ribagorça i el gascó.

Història de la llengua

Té com a origen el dialecte llatí que es va formar a les valls pirinenques aragoneses durant els segles VII i VIII sobre un substrat acusadament vascó. Aquesta també rep, en el seu període medieval, la denominació entre els lingüistes de navarroaragonés per la inicial dependència aragonesa del Regne de Navarra. L'expansió del Regne d'Aragó cap al sud sobre terres musulmanes, portaria amb si l'idioma per tot el territori conquerit, sent els segles XIII i XIV aquells els que la llengua va tenir la seua màxima extensió. La unió dinàstica del Regne d'Aragó amb el Comtat de Barcelona en el que seria la Corona d'Aragó va suposar una important influència de la llengua catalana sobre l'aragonesa. La Cancelleria Real tindria el llatí, el català i laragonès com a llengües d'ús habitual, i ocasionalment l'occità, si bé s'utitlitzarà un aragonès que també anirà adquirint ja molts trets castellans. Amb la instauració, el 1412, de la dinastia castellana dels Trastàmara, el castellà es va convertint progressivament a la llengua de la cort i de la noblesa aragonesa. Les classes altes i els nuclis urbans seran els primers focus de castellanització, quedant laragonès cada vegada més relegat a llengua d'àmbit rural o domèstic, i a sofrir un desprestigi social progressiu. Els segles posteriors al Decret de Nova Planta de Felip V, mitjançant el qual se suprimia la independència política d'Aragó, i la repressió lingüística de la dictadura franquista del segle XX, suposarien la implantació gairebé total de la llengua castellana a Aragó, on actualment és l'únic idioma oficial i la llengua familiar del 95% dels aragonesos. A partir de la transició democràtica van començar a sorgir diferents associacions defensores i promotores de l'idioma, com també molts intents d'estandardització a partir dels diferents dialectes. Alguns aragonesos van començar també a aprendre laragonès com a segona llengua. No obstant això, segons algunes enquestes de principis dels 1980, el nombre de parlants no era superior a 30.000, essent doncs laragonès una de les llengües europees amb un major perill d'extinció actualment. Malauradament continua comptant amb molt poca ajuda per part de les institucions, i el seu estat de conservació és cada vegada més precari entre els seus parlants natius, la majoria dels quals parla un híbrid entre aragonès i castellà. Una iniciativa política per a millorar aquesta situació és l'avantprojecte de la Llei de Llengües de l'Aragó. Llei de Llengües de l'Aragó i el català a l'Aragó d'acord amb lavantprojecte de la Llei de Llengües.]]

Enllaços externs


- [http://www.charrando.com Charrando] - Portal de difusió i aprenentatge de la llengua aragonesa
- [http://www.consello.org/ Consell assessor de l'aragonès] dins del Consell de la llengua aragonesa
- [http://www.laragones.com/ Chuntos por l'aragonés] - Manifest per la unitat de la llengua
- [http://www.fablans.org/ Fablans] - Cercle de parlants de l'aragonès
- [http://www.sla-web.org Societat de Lingüística Aragonesa]
- [http://es.geocities.com/cursetaragones/catcur.htm Curs d'Aragonés]
- [http://www.ethnologue.org/show_language.asp?code=AXX Ethnologue ed. XIV]
- [http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=arg Ethnologue ed. XV] Categoria:llengües romàniques

Català

::Aquést article és sobre la llengua catalana. Vegeu també Condició política de català El català és una llengua romànica parlada per gairebé 9 milions i mig de persones al món. La gran majoria viuen a Catalunya, al País Valencià, a les illes Balears, a Andorra, a la Franja de Ponent (Aragó), a la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya, Itàlia), a la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals, França) i al Carxe (Iecla), un petit territori de Múrcia. Almenys ja d'ençà el segle XIV, aquesta llengua també rep el nom de valencià, denominació emprada sobretot al País Valencià. Actualment i per evitar els conflictes que això pot suposar com a arma política per afeblir la llengua, l'AVL ha arribat a la conclusió, el 9 de febrer de 2005 de que :«és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d’Autonomia de Catalunya i les Illes Balears».

Nombre de parlants al món

Territoris on la llengua té estatus oficial

Territoris on la llengua no té ple estatus oficial

Total

Fonts: Catalunya: Dades del cens de l'any 2004, Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya[http://www.idescat.net/dequavi/Dequavi?TC=444&V0=1&V1=1]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2003[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].País Valencià: Dades del cens de l'any 2004, Institut Valencià d'Estadística, Generalitat Valenciana[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/padron/p2002/ini_val.htm]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2004[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Illes Balears: Dades del cens de l'any 2002, Institut Balear d'Estadística, Govern de les Illes Balears[http://www.caib.es/ibae/demo/evolucio_poblacio/ccaa.htm].Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2002[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm]. Catalunya del Nord: Estadística sobre els usos lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN 04), dades corresponents al 1999, Generalitat de Catalunya[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/docs/catnord2004.pdf]. Andorra: Dades dels cens, Servei d'Estudis, Ministeri de Finances, Govern d'Andorra[http://www.estadistica.ad/indexdee.htm]. Dades lingüístiques de l'IEC, any 1999[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Franja de Ponent: Dades de població, Centre de Recerca i Documentació Pau Vila[http://www.pauvila.net/]. Dades sociolingüístiques de l'Euromosaic[http://www.uoc.edu/euromosaic/web/document/catala/an/e19/e19.html]. Alguer: Estadística sobre els usos lingüístics a l 'Alguer 2004 (EULA 04)[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/coneix.htm#alguer]. Dades de població, Ministeri d'Economia i Finances italià. Resta del Món: Estimació 1999 de la Federació d'Entitats Catalanes a l'exterior.

Pàgines que s'hi relacionen


- Dialectes del català

Parlars amb empremta de la llengua catalana


- Panotxo (Múrcia)
- Sicilià (Sicília)
- Napolità (Nàpols)
- Xurro (Comarques de l'Interior del País Valencià)

Manifests


- [http://www.fundccc.org/htmdocs/manifest2001.htm Un memorial reial per a passats irreals]
- [http://www.vilaweb.com/www/especials/especial?id=807190 Manifest per la llengua]
- [http://bloc.jovesllengua.org/acampallengua2004/manifest Joves de Mallorca per la llengua]
- [http://www.cercat.com/cinema/plataforma.htm Doblatge i subtitulat de pel·lícules al català]
- [http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=646 Manifest per la llengua de valencians residents al Principat] Categoria:Català ja:カタルーニャ語 ko:카탈루냐어 simple:Catalan language

Catalunya

Catalunya, anomenada tradicionalment Principat de Catalunya, és un territori històric situat a la costa nord-est de la península Ibèrica dividit administrativament en dos territoris: la Comunitat Autònoma de Catalunya a Espanya i la Catalunya Nord a França. Hom, quan parla de Catalunya actualment, es refereix sobretot al territori sota l'administració de la Generalitat de Catalunya, que és l'únic que duu aquest nom com a oficial. Per altra banda, diferents territoris del que avui es coneix com a Franja de Ponent han format part en successius moments històrics tant del Principat de Catalunya, com actualment, d'Aragó.

Política i Administració

El territori històric de Catalunya està dividit en la Catalunya Nord, o Catalunya del Nord, (administrada per França des del Tractat dels Pirineus, de 1659) i la Catalunya del Sud (administrada pel regne d'Espanya des del Decret de Nova Planta, de 1716).
- La Catalunya del Sud és formada una de les comunitats autònomes d'Espanya, anomenada també Catalunya. Les institucions de govern d'aquesta constitueixen la Generalitat de Catalunya. Aquest territori es troba dividit administrativament en províncies (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) i subdividit en comarques. Les llengües oficials son el català i el castellà, i també l'aranès (occità) a la Vall d'Aran.
- En canvi, administrativament, la Catalunya del Nord constitueix, juntament amb la comarca occitana de la Fenolleda, un simple departament de l'estat francès (Pirineus Orientals, el núm. 66).

Ciutats


- Catalunya:
  - Barcelona capital de la comunitat autònoma, i de la província del mateix nom.
  - Girona, Lleida, Tarragona (altres capitals de província)
  - Olot, Sabadell, Terrassa, Reus, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet.
- Catalunya del Nord:
  - Perpinyà, capital del departament.
  - Prada de Conflent

Geografia

Prada de Conflent
- Límits: al nord amb Andorra i França (Occitània), al sud amb el País Valencià, a l'est amb la mar Mediterrània i a l'oest amb l'Aragó. Les coordenades dels seus extrems són 3º 19' 59,94 de longitud est per a l'extrem oriental, 0º 9' 41,69 de longitud est per a l'extrem occidental, 42º 51' 45,97 de latitud nord per a l'extrem septentrional i 40º 31' 27,56 de latitud nord per a l'extrem meridional.
- Sistemes muntanyosos:
  - Pirineus, amb el Canigó i la Pica d'Estats, de 3143 metres d'altitud, el cim mes alt de Catalunya.
  - Montserrat, Montseny
  - Maestrat
- Rius principals
  - Tet
  - Fluvià
  - Ter
  - Llobregat
  - Foix
  - Francolí
  - Gaià
  - Ebre, i els seus afluents la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, Segre, Valira.

Història

Aquests són els principals fets de la història de Catalunya (vegeu Història de Catalunya per una exposició més completa).

Edat Mitjana

Formació de Catalunya

La formació de l'Imperi Carolingi (768-814) és l'origen de la Marca Hispànica, que després serà Catalunya, territoris de frontera de caràcter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independència militar i jurídica. El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es recupera Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagorça, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Perelada i Rosselló. El 897 és la data mítica de l'inici de la unificació territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, Guifré I el Pelós, donat que reuní els comtats d'Urgell i Cerdanya (870-897) i de Barcelona i Girona (878-879). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran hereditaris, primer pas vers la independència. Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona (947-992), nét de Guifré, patirà la destrucció de Barcelona per part d'Almansor el 985. Demanà l'ajut del vassallatge al rei franc, però no el rebrà. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet demanà la renovació del vassallatge a canvi de protecció (maig del 987), Borrell II no contestarà mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, però a la pràctica representà la independència "de facto" de Catalunya respecte els francs. Durant els segles X a XII, el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos mètodes la resta de comtats i el comte de Barcelona es declara prínceps de la jerarquia nobiliària. El 1258, en el Tractat de Corbeil entre Lluís IX de França i representants de Jaume I, Jaume I renuncia als territoris d’Occitània, excepte Montpeller, a canvi d'una renúncia més teòrica que una altra cosa sobre els hipotètics drets que pogués tenir sobre Catalunya com a hereu dels carolingis. És la independència política reconeguda oficialment, tard, quan ja Catalunya bastia un imperi i feia 3 segles que funcionava autònomament.

Dins de la Corona d'Aragó

1137: Unió dinàstica amb la Corona d'Aragó: en unir-se en matrimoni Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II (el monjo). Peronella tenia un any en ser promesa. segles XIII i XIV: conquesta de Mallorca i València, expansió pel Mediterrani

Edat Moderna

segles XV i XVI: unió dinàstica amb Castella (inicialment el 1492, definitivament el 1714) segle XVII: Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus (1659) i divisió de Catalunya entre França i Espanya segle XVIII: Guerra de Successió i Decret de Nova Planta. Pèrdua de les llibertats nacionals.

Edat Contemporània

segle XIX: Catalunya és pionera de la industrialització a Espanya. segle XX:
- Mancomunitat de Catalunya
- Segona República Espanyola, i Estatut d'Autonomia de 1932.
- XXXX comentari sobre situació Cat del N durant 2a guerra Mundial ?? XXX
- Guerra Civil Espanyola
- Dictadura de Franco
- Transició democràtica espanyola i Estatut d'Autonomia de 1979.
- Espanya, i amb ella Catalunya Sud, va entrar en la Comunitat Econòmica Europea (precedent de la Unió Europea) el 1986. Catalunya Nord ja hi havia entrat amb França com a membre fundador.

Pàgines que s'hi relacionen


- Bandera catalana
- Comunitat autònoma de Catalunya
- Catalunya del nord
- Comarques de Catalunya
- Embassaments de Catalunya
- Els Segadors
- Història de Catalunya
- Indumentària tradicional
- Llengua catalana
- Marca Hispànica
- Rius de Catalunya
- Zones humides

Enllaços externs


- [http://flickr.com/groups/catalunya/ Imatges de Catalunya]
- [http://www.idescat.net/ Idescat.net] - Lloc web de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) Categoria:Catalunya ja:カタルーニャ州 simple:Catalonia zh-min-nan:Catalunya

Comarca

En general, una comarca és una extensió de territori reduïda, que te una certa unitat degut a les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els municipis que la formen. Als Països Catalans, la comarca s'utilitza com a forma d'organitzacio territorial. Actualment, n'hi ha quaranta-una a la comunitat autònoma de Catalunya, organitzades a partir de la divisió comarcal de 1936, tot i que hi ha en projecte fer-ne més. Al País Valencià el nom oficial que reben les comarques és "Delimitacions Territorials Homologades de 2ª Categoria". També n'hi ha a la Catalunya Nord (5 comarques), al País Valencià (34) i a la Franja de Ponent (4).

Enllaços


- Comarques del País Valencià
- Comarques de Catalunya
- Comarques de la Catalunya Nord
- Comarques de Múrcia
- Comarques de la Franja de Ponent Categoria:Geografia

Llitera

La comarca de la Llitera limita al nord amb la Ribagorça, a l'est amb la Noguera al sud-est i sud amb el Segrià i a ponent amb municipis castellanòfons d'Aragó. És constituïda per onze municipis. Tamarit de Llitera és el cap de comarca. La divisió provincial espanyola del 1833 va integrar la Llitera dins la província d'Osca, seguint uns criteris basats en la frontera-desert creada per la Guerra dels Segadors al segle XVII. En l'actualitat, tot i formar part de la Franja de Ponent, administrativament forma part de la Província d'Osca. Categoria:Llitera Categoria:Franja de Ponent categoria:Província d'Osca

Matarranya

La comarca del Matarranya és una comarca de la Franja d'Aragó, que limita al nord-est amb el Baix Cinca i per un bocí amb la Ribera d'Ebre, a l’est amb la Terra Alta, el Baix Ebre i el Montsià, al sud el Baix Maestrat i els Ports, a l’oest i al nord amb terres castellanòfones de l’Aragó. És constituïda per 29 municipis. Segons la divisió administrativa d'Aragó la comarca només la formen 19 municipis. El cap de comarca administratiu és Vall-de-roures i el cap de comarca històrico-cultural, Calaceit. Fins el 1833 el Matarranya formà part del partit o corregiment d’Alcanyís; amb la divisió provincial d’aquest any restà inclosa a la província de Terol (excepte Aiguaviva de Bergantes, que fou atribuït al de Castellot, tots els altres llocs depengueren del partit judicial d’Alcanyís). En l'actualitat, tot i formar part de la Franja de Ponent, administrativament forma part de la Província de Terol. Categoria:Matarranya Categoria:Franja de Ponent categoria:Província de Terol

Aragó

L'Aragó és una comunitat autònoma de l'estat espanyol, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regida per l'Estatut d'Autonomia d'Aragó. A la zona nord, a les províncies d'Osca (en castellà Huesca, en aragonès Uesca) i nord de Saragossa (en castellà i aragonès Zaragoza), s'hi parla l'aragonès. A la zona est, la Franja de Ponent per als catalans (i de Llevant per als aragonesos), s'hi parla el català.

Províncies


- Província d'Osca
- Província de Terol
- Província de Saragossa

Història


- Llista de comtes d'Aragó
- Llista de reis d'Aragó
- Llista de Cancellers i presidents del Consell d'Aragó
- Llista de Lloctinents del Regne d'Aragó

Vegeu també


- Famílies amb el cognom Aragó. Es tracta de famílies que s’han originat de branques de la casa reial, que porten el cognom Aragó donat per convencionalisme, ja que els reis de l'Aragó mai portaren cap cognom.
- Franja de Ponent

Enllaços externs


- [http://www.aragon.es/ Govern d'Aragó]
- [http://www.cortesaragon.es/ Les Corts d'Aragó]
- [http://www.aragoneria.com/ Portal sobre Aragó]
- Mitjans de comunicació
  - [http://www.elperiodicodearagon.com/ El Periodico de Aragón]
  - [http://www.heraldo.es/ Heraldo de Aragón] categoria:Aragó ja:アラゴン州

Graus (Ribagorça)

Graus és un poble de la Comunitat autònoma d'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça. S'hi parla un dialecte de l'aragonès anomenat grausí. Les festes patronals se celebren del 12 al 15 de setembre, en les que, el diumenge més proper al 14 de setembre, s'interpreta La Mojiganga, declarada d'interès turístic nacional.

Enllaços externs


- [http://www.charrando.com/finestraluisondefierro.php Poema escrit en grausí] Categoria:Franja de Ponent Categoria:Província d'Osca

Castellà

El castellà és un idioma originari de la regió de Castella (d'ací el seu nom), també anomenat espanyol, i parlat actualment, a més d'Espanya, en nombrosos països del continent americà per 330 milions de persones, i per 450 milions si s'inclouen els que la parlen com a segona llengua. Pertany al grup de les llengües indoeuropees, prové de l'evolució del llatí vulgar, però evidencia l'ocupació de l'àrab en la gran quantitat d'elements d'aquesta llengua.

Història

La llengua castellana es va desenvolupar a la regió nord-central de la península Ibèrica, a partir del llatí vulgar, amb influència de les llengües cèltiques, del basc i de l'àrab. Algunes característiques del castellà inclouen la lenició (llatí: vita, castellà: vida), la palatalització (llatí: annum, castellà: año), i diftongació de les vocals breus e/o del llatí vulgar (llatí: terra, castellà: tierra; llatí: novo, castellà: nuevo); alguns d'aquests canvis fonològics es troben en altres llengües romàniques. Durant la reconquesta, aquest dialecte del nord es va estendre cap al sud i a altres regions de la península Ibèrica. El primer diccionari Llatí-Castellà (Gramática de la Lengua Castellana), es va publicar a Salamanca el 1492 per Elio Antonio de Nebrija. Després del segle XVI, la llengua es va portar a Amèrica i algunes regions de l'Àsia per la colonització espanyola. El segle XX, es va portar a la Guinea Equatorial i a la Sàhara Occidental.

Distribució Geogràfica

El castellà és una de les llengües oficials de les Nacions Unides, de la Unió Europea i de la Unió Africana. La majoria dels parlants es troben a l'Hemisferi Occidental, Europa i els territoris espanyols de l'Àfrica (Illes Canàries, Ceuta i Melilla). Amb més de 100 milions d'habitants, Mèxic conté la població de parla castellana més gran del món. Les següents quatre poblacions més gran de parla castellana resideixen a Colòmbia (44 milions), Espanya (43 milions), Argentina (39 milions) i els Estats Units (30 milions). El castellà es la llengua oficial de 20 estats: Argentina, Bolívia (co-oficial amb el quítxua i l'aimarà), Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Espanya (co-oficial amb el català, el gallec i el basc), Equador, El Salvador, Guinea Equatorial (co-oficial amb el francès), Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Paraguai (co-oficial amb el guaraní), Perú (co-oficial amb el quítxua i l'aimarà), República Dominicana, Uruguai, Veneçuela i Xile. Als Estats Units, el castellà és parlat per 30 milions de persones, i és co-oficial a l'estat de Nou Mèxic i al territori de Puerto Rico.

Fonologia

El sistema consonant del castellà va sofrir canvis importants que el van separar de la resta de les llegües ibèriques:
- La /f/ inicial va evolucionar a una /h/ suau, so que es va perdre després, encara que a l'ortografia es conserva ("facer"-->"hacer")
- La consonant /b/ i la /v/ tenen el mateix so bilabial oclusiu, encara que l'ortografia conserva la diferència històrica.
- La consonant sonora alveolar fricativa /z/ (que s'escrivia "s" entre dues vocals com el català actual), es va convertir en alveolar fricativa sorda /s/ (que s'escrivia "ss" entre dues vocals, com el català actual). Avui, en castellà s'escriu només "s", i el so és com la "ss" catalana.
- La africada postalveolar sonora // (que s'escrivia "z" amb el mateix so que la z catalana), és va convertir en sorda (/ts/), (com ho eren la "ç", "ce", "ci" del castellà antic), i aquest so /ts/ es va convertir al nord d'Espanya en la consonant interdental /θ/, (que ara s'escriu "z", "ce", "ci"), però al sud d'Espanya i a Llatinoamèrica es va convertir en el so /s/.
- La fricativa postalveolar sonora // (que s'escrivia "j, "ge", "gi", i que es pronunciava com en el català actual), es va unir amb el la sorda // (que s'escrivia "x", i que es pronunciava com la x en el català actual de la paraula "això"). Posteriorment, va evolucionar a /x/ (so similar a la /h/ però amb més força, inexistent en el català, i que en el castellà actual s'escriu "j", "ge", "gi"). No obstant això, la pronunciació antiga del castellà s'ha preservat en la llengua sefardita, coneguda com a "ladino", que és parlada per els descendents dels jueus sefardites que van ser expulsats d'Espanya el segle XV.

Variacions dialectals

Hi ha importants variacions dialectals a las regions d'Espanya i d'Amèrica. La pronunciació castellana del nord-centre d'Espanya és considerada l'estàndard internacional, encara que hi ha grans diferències amb el castellà de Llatinoamèrica.

s, c, z, x

A la regió nord-central d'Espanya, la c i la z tenen un so interdental vocal fricatiu (θ). Al sud d'Espanya i a Llatinoamèrica, es pronuncien com la s. La x, a Espanya usualment es pronúncia com la s, a Llatinoamèrica manté el seu so ks.

Pronoms personals

El castellà té tres pronoms personals de la segona persona del singular: tú, usted i vos. Tú i vos són informals (encara que a Espanya vos és considerat arcaic i molt formal). Usted és universalment formal. Vos és utilitzat en lloc de tú a l'Argentina, Guatemala, Hondures, El Salvador, Nicaragua, Costa Rica, Equador, Paraguai i Uruguai. El castellà té dos pronoms personals per la a segona persona del plural: vosotros i ustedes. A Espanya, ambdues formes són utilitzades, la primera és informal i la segona és formal. A Llatinoamèrica, només s'utilitza ustedes formal i informalment, (vosotros és considerat molt arcaic). La conjugació de la segona persona del singular difereix força a les diferents regions de parla castellana. Aquestes són algunes formes per a dir "tu parles", utilitzant el pronom que es considera informal a les següents regions o països:
- Espanya i Mèxic: tú hablas
- Argentina i Amèrica Central: vos hablás
- Uruguai: vos hablás, tú hablás
- Xile: tú hablái, vos hablái
- Colòmbia: usted habla, sumercé habla
- Veneçuela (Maracaibo): vos habláis
- Equador: vos hablas, vos hablás, vos habláis Una altra diferència és l'ús del passat pefecte (yo he viajado) a Espanya quan a Llatinoamèrica s'usa el passat simple (yo viajé).

Pàgines relacionades


- Alfabet castellà

Enllaç extern


- [http://www.rae.es/ Real Academia de la lengua Española] - Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. Categoria:Castellà ja:スペイン語 simple:Spanish tokipona:toki Epanja zh-cn:西班牙语 zh-tw:西班牙語

Fraga

Fraga, és una localitat situada a l'extrem sudest de la província d'Osca, en l'últim tram de la Vall del Cinca (a 115 quilòmetres de Saragossa i a 25 de Lleida). El seu municipi té una superfície aproximada de 435 quilòmetres quadrats i és un dels més extensos de l'estat espanyol. Té 12.868 habitants (2003). Amb 118 metres de altitud sobre el nivell del mar, Fraga té un clima mediterrani-continental, amb temperatures mitjanes anuals de 14,7º i mitjana de precipitacions de 384 mm, recollits a la primavera i, especialment, a la tardor. És la capital de la comarca del Baix Cinca i un important centre del sector serveis, que ocupa un terç de la població activa. S'hi parla una varietat dialectal del català occidental que és el fragatí.

Enllaços externs


- [http://visualiseur.bnf.fr/Visualiseur?Destination=Daguerre&O=7851459&E=JPEG&NavigationSimplifiee=ok&typeFonds=noir Ruta del rei d'Espanya des de Fraga a Barcelona al segle XVII] a la [http://www.bnf.fr/ Biblioteca Nacional de França] Categoria:Baix Cinca Categoria:Franja de Ponent

Categoria:Franja de Ponent

Categoria:Aragó Categoria:Països Catalans

Categorie:Premierii României

Această categorie cuprinde o serie de articole despre cei ce au fost premieri ai României de-a lungul timpului. ------------------------------------------------------------------------------------------------- Categorie:Politicieni români Categorie:Prim-ministru Categorie:Români

gry sportowe wagi online blackjack mieszne zdjcia przetargi










































:: RELATED NEWS ::
Network Naming Schemes
A naming scheme is a plan for naming objects. In computing, naming schemes are often used for objects connected into computer networks.

Naming schemes in computing

Large networks often use a systematic naming scheme, such as using a location (e.g. a department) plus a purpose to generate a name for a computer. For example, a web server for a marketing department may be called "marwww01". However, smaller networks will frequently use a more personalized naming scheme to keep track o
Ethical decision
Real life ethical decisions are studied in sociology and political science and psychology using very different methods than descriptive ethics in ethics (philosophy).

Not ethics proper

One way to differentiate a practical ethical decision is to say that it is based on knowledg
Belegarth
Belegarth Medieval Combat Society (or Belegarth for short) is a live-action battlegame organization devoted to simulating Dark Age and Medieval combat. Primary focus is on real world regions such as Western Europe and Asia, but also includes elements of fantasy such as from J.R.R. Tolkien's Lord of the Rings.

Combat
Xlomancy
:This article is about the religious practice of divination. For other uses, see Divination (disambiguation). Divination (disambiguation), tells the future by interpreting the changes in position of various objects as caused by a fresh-water crab through nggàm[http://lucy.ukc.ac.uk/Fdtl/Spider/].]] Divination is the practice of ascertaining information from supernatural sources. If a dist
Republic of Lithuania
The Republic of Lithuania (Lithuanian: Lietuva; full - Lietuvos Respublika) is a republic in northeastern Europe. One of the three Baltic States along the Baltic Sea, it shares borders with Latvia to the north, Belarus to the southeast, Poland to the
List of South African provinces by population
This is a list of South African provinces by population, based on data from the 2001 census. Provinces, population Provinces, population
List of Spanish Viceroys of Naples

List of Spanish Viceroys of Naples (1503-1707)

YEAR VICEROY and TITLE ----------------------------------------------------------------------- 1503 Consalvo of Cordova 1507 John of Aragona earl of Ripacorsa 1509 Raimondo of Cardona 1522 Carlo of Lannoy 1524 Andrea Carafa earl of S. Severina 1527 Ugo of Moncada 1528 Filiberto of Chalons-Orange 1530
Albert (provincial electoral district)
Albert is a provincial electoral district for the Legislative Assembly of New Brunswick, Canada. It was created in 1846 when Albert County was creat
Neo colonialism
Neocolonialism is a term used to describe operations at the international level during the era when colonial empires, created by the European powers from the 16th to the 19th century, are no longer in existence. These critics allege that both nations and corporations have aimed to control other nations through indirect means; that in lieu of direct military-political control, neocolonialist powers employ economic, financial and trade policies to dominate
Futures markets
A futures exchange, or futures and options exchange is a corporation or mutual organization which provides the facilities to trade futures contracts and options. This type of exchange originated from exchanges where future contracts on commodities were traded, so called commodity exchanges. Later, future contracts on other products, such as short term interest rates or bonds, were offered. Nowadays, the contracts traded are not just futures, but also
All Rights Reserved 2005 wikimiki.org