:: wikimiki.org ::
| Franklin D. Roosevelt |
Franklin D. Roosevelt]
Franklin Delano Roosevelt (Hyde Park, Nova York 1882 - Warm Spring, Geòrgia 1945) fou president dels Estats Units.
Al 1905 es casà amb la neboda del president Theodore Roosevelt, Eleanor Roosevelt, amb qui tingué sis fills.
Membre del partit demòcrata, fou senador de l'Estat de Nova York (1901-1913). i secretari adjunt de la marina (1913-1920). Un atac de poliomielitis (1921) el deixà paralític de mig cos. Governador de l'estat de Nova York (1929-1932), enfrontà la depressió de 1929 amb mesures econòmiques intervencionistes. Elegit president dels Estats Units (1932), fou reelegit ininterrompudament fins a la seva mort.
Pàgines que s'hi relacionen
- Història dels Estats Units
- Llistat de presidents dels Estats Units
Roosevelt, Franklin Delano
ja:フランクリン・デラノ・ルーズベルト
ko:프랭클린 루스벨트
simple:Franklin Delano Roosevelt
th:แฟรงคลิน ดี. รูสเวลท์
Nova York
.]]
La Ciutat de Nova York (en anglès City of New York o New York City) és la ciutat més poblada dels Estats Units d'Amèrica i la gran ciutat amb més densitat de població d'Amèrica del Nord. La ciutat és al centre de les finances internacionals, política, comunicacions, música, moda, i cultura. Nova York (juntament amb ciutats com Londres, Tòquio i París) és considerada una de les ciutats globals del món, i és la seu d'una gairebé inigualable col·lecció de museus de talla internacional, galeries, escenaris, corporacions i centenars de consulats internacionals associats amb les Nacions Unides, les quals tenen la seu en aquesta ciutat.
Situada a l'Estat de Nova York (als Estats Units d'Amèrica), la ciutat de Nova York té una superfície de 800 km2. Amb 8,168,388 residents (2004), és el cor de l'Àrea Metropolitana de Nova York, la qual és una de les conglomeracions més grans del món amb més de 22 milions d'habitants. A més, immigrants de més de 180 països viuen a la ciutat, convertint-la en un dels llocs més cosmopolitants del món. Gent d'arreu dels Estats Units mateix, també són atrets per la cultura, energia i cosmopolitanisme de la ciutat. La ciutat comprèn cinc districtes (boroughs en anglès): Brooklyn, el Bronx, Manhattan, Queens, i Staten Island, els quals podrien ser per si sols una ciutat independent amb més d'un milió d'habitants cadascun (excepte Staten Island). A més a més, és l'epicentre de l'àrea Tri-estat (que compèn els estats de Nova Jersey, Nova York i Connecticut) i també de la megalòpoli de BosWash.
La ciutat de Nova York fa d'enorme motor per l'economia global i és la ciutat dels Estats Units amb més seus de les més importants empreses d'aquest país. Està estimat que la ciutat tenia un pressupost metropolità de gairebé 500 bilions de dòlars. Si Nova York fos un país independent, la ciutat tindria el dissetè lloc al món en quan a pressupost, sobrepassant de molt a Suïssa (377 bilions de $) i gairebé igualant-se amb Rússia (amb 586 bilions de dòlars).
Sobrenoms de la ciutat com "The Big Apple", "The City That Never Sleeps" (La ciutat que mai dorm), o senzillament "The City" (La Ciutat, fet servir per referir-se a Manhattan) són famosos arreu.
Història de la ciutat
Molt abans de l'arribada dels primers pobladors europeus, l'àrea que ara ocupa la ciutat de Nova York era habitada per tribus natives com els Lenape, els Manahattoes, Canarsies i Raritan. Giovanni da Verrazzano va ser el primer explorador europeu que va entrar a la badia de Nova York, el 1524. A partir del viatge de Henry Hudson, el 1609, l'assentament europeu va començar amb la fundació de la fortificació holandesa pel comerç de pell de Nova Amsterdam (Nieuw Amsterdam) a la colònia Nova Bèlgica (Nieuw-Nederland) a la punta sud de Manhattan, el 1626. En aquest mateix any, Peter Minuit va establir una llarga tradició adquirint la illa de Manhattan i la illa Staten als homes de les tribus a canvi de béns de comerç. L'acord de Minuit també afavoria a Huguenots perquè convertia aquestes terres en un refugi en per buscar la llibertat religiosa.
El 1664, els vaixells anglesos van capturar la ciutat sense cap enfrontament, i els holandesos la van cedir formalment als anglesos amb el Tractat de Breda al final de la segona guerra anglo-holandesa, el 1667. Com a contrapartida, els holandesos van rebre la colònia de Surinam. La ciutat es va rebatejar amb el nom de Nova York, en honor del Duc de York, i quan aquest va succeir el seu germà com a Rei d'Anglaterra, la ciutat es convertí en una colònia reial.
Rei d'Anglaterra.]]
A l'inici de la Guerra de la independència dels Estats Units, la ciutat va ser greument malmesa pel foc durant la Batalla de Brooklyn i va ser ocupada pels anglesos fins el 25 de novembre de 1783, dia en què la ciutat tornà a les mans de George Washington i dels novaiorquèsos i és recordat i celebrat anualment com el "Dia de l'evacuació".
El 30 d'abril de 1789, Washington es convertí en el primer President dels Estats Units d'Amèrica al Federal Hall del Wall Street. Llavors la ciutat esdevingué capital dels EUA fins el 1790.
Durant el segle XIX, la població de la ciutat va augmentar considerablement per l'influx d'un gran número d'inmigrants. El 1811, el traçat dels carrers de la ciutat va anar expendint-se fins a ocupar tota la illa de Manhattan, gràcies a un visionari pla de desenvolupament anomenat Commissioner's Plan. A més a més, el 1819 es va obrir lErie Canal que va connectar el port atlàntic de Nova York amb els grans mercats agricoles de la meitat oest dels EUA i del Canadà. El 1835, la ciutat de Nova York va superar a Filadelfia com a ciutat més gran del país.
Durant la Guerra Civil dels Estats Units (1862-1865), els forts enllaços comercials lligats amb el sud, la creixent població immigrada i la ràbia pel reclutament, va portar a una divisió entre La Unió i la Confederació (els Estats Confederats d'Amèrica, Confederate States of America) que va culminar en els "Aldarulls per el reclutament" (Draft Riots) de 1863, el pitjor malestar civil de la història nordamericana. Després de la Guerra Civil, l'índex d'immigració des d'Europa augmentava esgraonadament, i Nova York es converteix en la primera parada per milions de persones buscant una nova i millor vida als Estats Units, un paper admès per la dedicatòria de l'Estàtua de la Llibertat el 1886.
1886
En dues fases separades, una el 1874 i l'altre el 1895, la ciutat de Nova York (i el Comtat de Nova York) es van annexionar part del sud del Comtat de Westchester conegut com el Bronx. El 1898, pren la forma politica que es manté fins avui en dia. Manhattan i el Bronx, tot i formant part del mateix comptat, es van establir com a dos districtes separats, els quals es van ajuntar amb tres districtes més creats a partir de comtats adjacents per formar el nou govern municipal originalment anomenat Gran Nova York (Greater New York).
El districte de Brooklyn va incorporar la Ciutat de Brooklyn (independent fins aleshores, però recentment enllaçada amb Manhattan pel Pont de Brooklyn) i uns quants municipis més de l'est del Comtat de Kings (Kings County); el districte de Queens va ser creat a partir del Comtat de Queens, situat a l'oest, i el districte de Staten Island contenia tot el Comtat de Richmond. Tots els governs municipals (comptats, pobles i ciutats) van ser abolits. El 1914, la Legislatura Estatal de Nova York va crear el comptat de Bronx, fent cinc comtats coincidents amb els cinc districtes.
Categoria:Ciutats dels Estats Units
ko:뉴욕
ja:ニューヨーク
simple:New York City
zh-cn:纽约市
zh-tw:紐約市
1882 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 19 de març - Barcelona: posen la primera pedra del temple expiatori de la Sagrada Família.
:MÓN
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
- 4 de febrer - el Vendrell (el Baix Penedès): Andreu Nin, escriptor i polític.
- 21 de juny - Tarròs (l'Urgell): Lluís Companys i Jover, president de la Generalitat de Catalunya.
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 19 d'abril - Downe (Kent, Anglaterra): Charles Darwin, naturalista anglès, descobridor de l'evolució de les espècies.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XIX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XIX
ko:1882년
ms:1882
simple:1882
th:พ.ศ. 2425
Geòrgia
Geòrgia (en georgià საქართველო Sakartvelo) és una república del sud del Caucas, situada geogràficament a l'Àsia però lligada culturalment a Europa. Limita al nord amb Rússia, a l'est i al sud-est amb l'Azerbaidjan, al sud amb Armènia i Turquia i a l'oest amb el mar Negre. Comprèn les repúbliques autònomes d'Abkhàzia i Adjària i la província autònoma d'Ossètia del Sud.
La capital n'és Tbilisi, amb un milió d'habitants; passen també dels cent mil habitants les ciutats de Kutaisi, Batumi i Rustavi.
La llengua del país es el kartvelià o georgià.
Geòrgia es va independitzar de la Unió Soviètica el 1991. Durant el període soviètic, Geòrgia va rebre el nom de República Socialista Soviètica de Geòrgia.
Geografia
Orografia
El país està situat a la cadena muntanyosa del Caucas, la més alta d'Europa, amb el mont Elbrus, de 5.633 metres, i el Kazbek, de 5.047 metres. Aquestes muntanyes formen la frontera nord de Geòrgia. Al sud hi ha la cadena muntanyosa anomenada el Petit Caucas. Una cadena que es desprèn del Caucas, anomenada Likhi, divideix el país en dues parts, l'occidental i l'oriental. A l’oest hi trobem la plana de la Còlquida, que arriba fins al mar Negre. Les planes orientals són les del Kartli Inferior (Kvemo Kartli) i Kakhètia, que s’eleven gradualment i formen noves muntanyes.
Clima
El clima a les muntanyes és rigorós. A les planes de l'oest és més suau i humit, i a les de l'est és suau i sec.
Hidrografia
El riu més gran es el Mtkvari (o Kura, nom turc que es va adoptar en rus), que després de travessar l'Azerbaidjan desaigua al mar Caspi. Els principals afluents són l'Alguètia i el Khrami (pel sud) i el Liakhvi, el Ksani, l'Aragvi, el Iori i l'Alazani (pel nord). Al mar Negre hi desaigüen, de sud a nord, el Txorokhi, el Rioni, l'Inguri, el Kodori, el Bzib i d’altres.
Minerals
Té jaciments de coure i ferro.
Regions naturals
La part central és el Kartli o Kàrtlia, que té a l’oest les muntanyes Likhi i a l'est el riu Aragvi. Més a l'est hi ha la Kakhètia, amb les valls del Iori i de l'Alazani. A l'origen d’aquests rius hi ha la Tuixètia, la Pxàvia i la Khevsurètia, regions muntanyoses. Aquestes tres regions i la Kakhètia es deien antigament l'Herèthia.
A l'oest de les muntanyes de Likhi la regió en conjunt és coneguda històricament com la Còlquida o Lazika (però els georgians l’anomenaren Egrissi). Tocant al Kartli hi ha la Imerètia, i més a l'oest l'Abkhazètia (Abkhàzia), nom aquest últim que antigament (fins al segle XI) s’estenia a ambdues regions. A la dreta (nord) del riu Rioni es troba el Samegrelo o Mingrèlia (també anomenada Odixi pels georgians); i al sud del riu es troba la Gúria; més al sud, la Meskhètia i l'Adjària. Ja a la costa del mar Negre, a l'oest d'Adjària, hi ha la regió que els georgians anomenen Txanètia.
A la part de les muntanes del Caucas, a l'est d'Abkhàzia, es troba la Svanètia, i a l’est d’aquesta la Ratxa, amb la subregió de Letxkhúmia (conjuntament ambdues es deien Takvèria). Seguint cap a l'est, es troben la Dvalètia, la Khèvia i la Mthiulètia.
Superfície i població
La superfície és de 69.700 kilòmetres quadrats. La població, el juliol del 2004, era de
4.693.892 habitants, dels quals més del 70% són georgians, el 8% armenis, el 6% russos, i la resta d’altres nacionalitats.
Divisió administrativa
- Gúria
- Imerètia
- Kakhètia
- Kvemo Kartli
- Mtskheta-Mtianeti
- Ratxa-Letxkhumi i Kvemo Svanètia
- Samagrelo-Zemo Svateni
- Samtskhe-Javakhètia
- Tbilisi (ciutat)
- Xida Kartli
- Abkhàzia, república autònoma (independent no reconeguda)
- Adjària, república autònoma
- Ossètia del Sud, província autònoma (independent no reconeguda)
Història
Les primeres restes de poblament humà són datades de fa un milió i mig d’anys. Hi ha molts llocs del paleolític inferior (uns 280) i del paleolític superior (d’uns 35.000 anys d’antiguitat).
El neolític es va iniciar fa uns deu mil anys; llavors hi va començar l’agricultura i la ramaderia. Es troben a Geòrgia blats de transició entre l’estat salvatge i el cultivat (el makha i el zanduri). Va ser ampli el cultiu del mill. Els jaciments neolítics principals són Kutsubani i Kobuleti a Adjària, Gurianta a Gúria, Odixi i Zugzidi a Mingrèlia, Darkveti a Imerètia i Kistri a Abkhàzia. També hi ha diversos jaciments de l'eneolític.
Cap al final del IV mil·lenni aC van començar a utilitzar el bronze, combinant el coure amb arsènic i antimoni, i més tard amb estany. Les restes principals d’aquesta civilització es troben a Xida Kàrthlia. S’anomena cultura de Kura-Araxes (3600-1400 aC).
La civilització dels túmuls s’origina en l'anterior i es va descobrir als altiplans de Trialètia, per la qual cosa s’anomena cultura de Trialeti (2200-1400 aC).
Després comença la formació de comunitats tribals. S’introdueixen els cavalls, cosa que fa canviar les formes de lluita, i apareixen els sabres llargs, adequats per a cavallers. Apareix també el ferro. Es comença a constituir una noblesa de caps tribals, enriquits a les lluites, que pren el poder absolut amb l’ajuda de fidels i disposa d’esclaus, i que explota també la resta de la comunitat.
Les tribus georgianes emigren cap al nord vers el final del segle XIII aC. Es pensa que aquest moviment origina migracions en cadena que donen lloc al fenomen conegut com dels Pobles del Mar, que van trasbalsar el Mediterrani i altres llocs i van posar fi a l'Imperi Hitita. Al segle XII aC sorgeix la primera confederació tribal coneguda, la dels Deiaena o Diaochi. Una altra confederació, la dels Kholka, se'n separa cap al segle XI aC, i dóna origen al regne de Còlquida, que el segle VIII aC posarà fi a Diaochi, que es reparteixen amb Urartu.
Al regne de Còlquida s’establiren els grecs des del segle VI aC. Al mateix temps, els Muskhi o Meskhi, nom de les tribus georgianes establertes a l'est, formen la confederació dels Saspers, que al segle V aC són esmentats per Heròdot. Els Saspers formen el regne de Kartli, més conegut llavors com regne d'Ibèria. El segle IV aC s’apoderen de la part oriental de la Còlquida, regne que després ja és esmentat com a Egrissi.
Vegeu: Ibèria i Curopalat de Kartli
Geòrgia s'unifica a començaments del segon mil·lenni (1008/1010). Els seus reis foren:
Reis dels Kartvels:
Adarnases IV Curopalata, rei dels Kartvels (888-923)
David II (fill), rei dels Kartvels (923-937)
Sumbat (germà), rei (937-958), curopalata de Taokladjètia (954-958)
Bagrat II l'imbècil (fill), rei dels Kartvels (958-994)
Gurgen I (fill de Bagrat II), associat (975-994), rei dels Kartvels (994-1008)
Reis de Geòrgia:
- Bagrat III l'unificador (1008-1014), rei de Abkhàzia (976-1014), titulat curopalata des del 1001 i rei dels Kartvels el 1008-1014 (fill de Gurgen I)
- Giorgi I (1014-1027)
- Bagrat IV (1027-1072)
- Giorgi II (1072-1089)
- David IV el constructor (1089-1125)
- Demetri I (1125-1155)
- David V (1155)
- Demetri I (1156) (segona vegada)
- Giorgi III (1156-1184)
- Tamara (1184-1213) (associada 1178-1184)
- Giorgi IV Lasha (1213-1223)
- Rusudan (1223-1245)
- interregne 1245-1247
- David VI Ulu (1247-1270) (part oriental)
- David VII Narin (1247-1293) (part occidental)
- Demetri II (1271-1289)
- Vakhtang II (1289-1293)
- David VIII (1293-1299)
- Giorgi V (1299)
- David VIII (1300-1301) (segona vegada)
- Vakhtang III (1301-1308)
- Giorgi VI (1308-1313)
- Giorgi V (1314-1346) (segona vegada)
- David IX (1346-1360)
- Bagrat V (1360-1393)
- Giorgi VII (1393-1407)
- Constantí I (1407-1411)
- Alexandre I el Gran (1412-1442)
- Vakhtang IV (1442-1446)
- Demetri III (de jure 1446-1453)
- Giorgi VIII (1446-1466), rei de Kakhètia com a Giorgi I (1466-1476)
- Bagrat VI (1465-1478)
- Constantí II (1478-1505) des 1491 nomes rei de Kartli
- Alexandre d'Imerètia (1484-1510), des de 1491 reconegut rei d'Imerètia
- Alexandre de Kakhètia (1476-1511), des de 1490 reconegut rei de Kakhètia
- 1490/1491 partició del país
Història del nom
Els georgians s’anomenen Kartvelebi (ქართველები), anomenen a la seva terra Sakartvelo (საქართველო), i al seu llenguatge Kartuli (ქართული). Aquests noms provenen d'un líder pagà anomenat Kartlos, que es diu que és el pare de tots els Georgians.
El nom Geòrgia, usat a tot el món, és una derivació dels perses گرجی Gurji via l’aràbic Jurj. Com que el nom ha estat influenciat per l’arrel grega geōrg- (γεωργ-, indicador de granja), s’ha suposat erròniament que l’origen era Sant George (Sant Jordi, el patró del país) o γεωργία (geōrgía, granja).
A l’antiguitat el habitants de l’est de Geòrgia eren coneguts com Iberians, del regne Caucàsic d’Ibèria — això va confondre al geògrafs de l’antiguitat que es pensaven que aquest nom només s’aplicava al habitants de la Península Ibèrica (Estat Espanyol, Portugal, Andorra i Gibraltar)
Gurj, com els Perses anomenaven als Georgians, es també el cas de Turquia Gürcü (es pronuncia "Gürdjü") i Rússia Грузин Gruzin. El nom del país es Gurjestan a Pèrsia, Gürcistan a Turquia, i Грузия Gruziya a Rússia. El nom persa té probablement l’origen en els noms que els Armenis donaven a Georgià i Geòrgia, Vir i Virq respectivament (Hi ha altres casos en que un nom persa començat en gu- s’esdevé un wi- o wa- ). Aquests, els noms Perses i Armenis sembla que provenen del nom Iberia que perd la i- inicial i se substitueix la b d’Ibèria per una w o una v.
També hi ha una connexió etimològica entre el nom Ibèria i la històrica província de Geòrgia anomenada Imereti.
Categoria:Geòrgia
ja:グルジア
ko:그루지야
ms:Georgia
th:ประเทศจอร์เจีย
zh-min-nan:Sakartvelo
1945 Esdeveniments:
:
- Països Catalans
-
- San Francisco - La Generalitat de Catalunya a l'exili denuncia el cop militar feixista a la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides.
- Espanya - es rebutjada com a membre de la Societat de Nacions[http://www.culturageneral.net/historiaespana/], i no serà acceptada fins a deu anys més tard[http://www.un.org/spanish/aboutun/unmember.htm].
:
- Món
-
- 24 de gener - Rússia conquereix Cracòvia (Polònia).
- 12 d'abril - Harry S. Truman esdevé president dels Estats Units.
- 29 d'abril - Adolf Hitler es casa amb Eva Braun.
- 5 de maig - És alliberat pels aliats, el camp de concentració de Mauthausen, on van morir 2.000 catalans.
- 11 de juliol - Primera explosió nuclear de prova de la història al desert d'Alamogordo (Nou Mèxic, USA).
- 6 d'agost - La ciutat d'Hiroshima (el Japó) queda destruïda en el que va ser el primer bombardeig atòmic de la història.
- 9 d'agost - Es llança la segona bomba atòmica sobre la ciutat de Nagasaki (el Japó).
- 17 d'agost - Indonèsia: es proclama la independència del país.
Naixements:
:
- Països Catalans
-
:
- Món
- 4 de Febrer Naixament de Bob Marley
- 11 de setembre - Múnic (Alemanya): Franz Beckenbauer, futbolista i entrenador alemany.
- 11 de setembre - Lares (Puerto Rico): José Feliciano, cantant.
Necrològiques:
:
- Països Catalans
-
:
- Món
-
- 30 d'abril - Adolf Hitler (Berlín, Alemanya).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1945年
ko:1945년
ms:1945
simple:1945
th:พ.ศ. 2488
1905 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- Cotlliure (el Rosselló): els pintors Matisse i Derain fan una estada al poble arran de la qual hi neix el fauvisme.
- 24 de novembre - Barcelona: Fets del ¡Cu-Cut!, militars espanyols assalten el local del setmanari "Cu-Cut!" i del diari La Veu de Catalunya i el govern espanyol, suspen les garanties constitucionals a la ciutat i impulsa la Llei de Jurisdiccions.
:MÓN
- 25 d'octubre - l'Imperi Rus: els ferroviaris declaren la vaga general (Revolució Russa).
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 21 de juny - París (França): Jean-Paul Sartre, filòsof francès (m. 1980).
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1905年
ko:1905년
ms:1905
simple:1905
th:พ.ศ. 2448
Eleanor Roosevelt
ja:エリナ・ルーズベルト
sv:Eleanor Roosevelt
Anna Eleanor Roosevelt (1884–1962) fou primera dama dels Estats Units i activista dels drets humans.
Neboda del president Theodore Roosevelt, al 1905 es va casar amb el seu cosí llunyà (en 5è grau) Franklin D. Roosevelt, amb qui va tenir 6 fills.
Malgrat el suport d'ella als drets humans i la igualtat racial, el seu marit, quan va esdevenir president dels Estats Units, necessitava dels vots dels partidaris del partit demòcrata als estats del sud, que s'hi van oposar i no es va avançar en aquest sentit.
Es manifestà també en contra de la confinació dels nord-americans d'origen japonès feta durant la Segona Guerra Mundial. Promogué la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948.
Categoria:Estatunidencs
Estat de Nova York
Nova York és un estat del nord-est d'Estats Units. La seva capital és Albany i les ciutats més grans de l'estat són Nova York i Buffalo.
És el tercer estat més poblat dels Estat Units i compte amb muntanyes, llacs, i rius importants. En el nord, té les Adirondack Mountains que és el Parc Nacional més gran dels EUA. En el sud, estan les Catskill Mountains. A l'oest, estan els onze llacs anomenats The Finger Lakes (Els llacs dits). Nova York es troba, a més, al costat de dos dels Grans Llacs: el Llac Ontàrio i el Llac Erie.
El Riu Niàgara i les Cataractes del Niàgara fan de frontera amb Canadà. Les cataractes són, en ambdós costats de la frontera, una gran atracció i un centre de generació d'energia hidroelèctrica. A l'est es troba també el riu Hudson, anomenat així per en Henry Hudson. La ciutat de Nova York es troba al final d'aquest riu. Nova York té fronteres amb els estats de Pennsylvania, Nova Jersey, Connecticut, Massachusetts i Vermont, i les províncies canadenques de Ontàrio i Quebec.
Enllaços externs
- http://www.state.ny.us/ Web oficial de l'estat
Categoria:Estats dels Estats Units
ko:뉴욕 주
ms:New York
ja:ニューヨーク州
nb:New York
simple:New York (state)
th:มลรัฐนิวยอร์ก
1913 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
- 10 de juliol - Santa Coloma de Farners (la Selva): Salvador Espriu, escriptor català (m. 1985).
:MÓN
- 9 de gener - Yorba Linda (Califòrnia, EUA): Richard Nixon, president dels Estats Units (m. 1994).
- 18 de gener - Nova York (estat de Nova York, EUA): David Daniel Kominski, conegut com Danny Kaye, actor de cinema i cantant esatunidenc (m. 1987).
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen:
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1913年
ko:1913년
ms:1913
simple:1913
th:พ.ศ. 2456
1920 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 10 de gener - Món: entra en vigor el Tractat de Versalles.
- 6 d'agost - Londres (Anglaterra): els escoltes reunits en el primer Jamboree Mundial proclamen Baden-Powell cap escolta mundial.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 30 de novembre - Barcelona: Francesc Layret, polític i advocat laboralista, assassinat per pistolers del Sindicat Lliure (n. 1880).
:MÓN
- 25 d'octubre - Brixton (Lambeth, Londres, Anglaterra): Terence MacSwiney, patriota irlandès, després de 73 dies de vaga de fam en protesta pel seu empresonament per les autoritats britàniques (n. 1879).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
-------
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1920年
ko:1920년
ms:1920
simple:1920
th:พ.ศ. 2463
1929 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 19 de maig - Barcelona: s'inaugura l'Exposició Universal a Montjuïc.
([http://commons.wikimedia.org/wiki/Image:BarcelonaExpositionPanorama.1929.ws.jpg Imatge]).
:MÓN
- 1 de gener - Nicaragua: el general José María Moncada, del Partit Liberal, n'assumeix la presidència.
- 17 de gener - Nova York (EUA): Elzie Segar publica la primera historieta de Popeye al diari Evening Journal.
- 11 de febrer - Roma (Itàlia): la Santa Seu i l'estat italià hi signen els Pactes del Laterà, que, entre altres acords, ratifiquen la creació l'estat del Vaticà.
- 11 de setembre - el Canal de la Mànega: Juan de la Cierva el creua amb l'autogir, l'antecedent de l'helicòpter.
- 28 de setembre - Praga (Txèquia): s'hi inaugura la catedral de Sant Vit.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 4 d'agost - el Caire (Egipte) [o Gaza o Jerusalem (Palestina) segons altres fonts, i fins i tot un altre dia del mateix mes d'agost]: Iasser Arafat, president de la Organització per a l'Alliberament de Palestina i president del país.
- 12 de novembre - Filadèlfia (Pennsilvània, EUA: Gracia Patricia Kelly, coneguda com Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa consort de Mònaco.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 19 de juny - Adolf Bertran, polític republicà valencià.
- 6 d'agost - Barcelona: Guillem August Tell i Lafont, advocat, notari i poeta, mestre en Gai Saber el 1900.
- 22 de novembre - Barcelona: Jaume Ferran i Clua metge i bacteriòleg català, inventor, el 1884, de la primera vacuna antibacteriana de la Història (contra el còlera).
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1929年
ko:1929년
ms:1929
simple:1929
th:พ.ศ. 2472
1932 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 21 de gener - conques del Llobregat i del Cardener: s'hi declara la vaga general revolucionària.
- 14 de juliol - Barcelona: s'hi publica el primer número del setmanari "L'Intransigent".
- 9 de setembre - Madrid (Espanya): el parlament espanyol aprova l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
- 20 de novembre - Barcelona: s'hi publica el "Diccionari general de la llengua catalana", sota la direcció de Pompeu Fabra.
- 6 de desembre - Barcelona: s'hi constitueix el Parlament de Catalunya: Lluís Companys n'és elegit president.
:MÓN
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 8 de febrer - Nova York (EUA): John Williams, Compositor estatunidenc.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 7 de març - París (França): Aristide Briand, polític francès.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1932年
ko:1932년
ms:1932
simple:1932
th:พ.ศ. 2475
EconomiaL'economia (del grec οίκος [oikos], 'casa', and νέμω [nemo], 'regles,' per tant "administració de la llar") és la ciència social que estudia els processos de producció, la distribució, el comerç i el consum de bens i serveis en el context de l'assignació competitiva de recursos. L'economia estudia la satisfacció de les necessitats humanes per mitjà de recursos escassos, partint del principi que els recursos naturals i els béns són limitats o insuficients, és a dir que no poden satisfer a tots el participants de l'economia, i que els individus o societats han de decidir entre diferents alternatives que poden excloure's mútuament. Per tant, entendre el procés de tria en individus o grups és un aspecte central de l'economia. En general, els economistes sostenen que els incentius i les preferències particulars determinen majoritàriament el procés de decisió. L'economia, però, realitza l'estudi amb variables quantitativament mesurables, particularment el preu en el context del "mercat".
Alguns dels aspectes principals que tracta l'Economia són el comerç, la distribució de recursos i la competència. L'economia es pot centrar en l'estudi de la producció, la distribució i el consum de la riquesa, així com els problemes relacionats amb el finançament, la fiscalitat, la mà d'obra, la llei, la pobresa, el medi ambient, etc.
Economia positiva i economia normativa
L'economia és positiva quan intenta explicar les conseqüències de les diferents tries donat un conjunt de suposicions o d'observacions; és normativa quan prescriu una certa acció que ha de realitzar-se. L'essència de l'economia és l'estudi dels incentius i de les eleccions sota un conjunt de restriccions; l'aplicació és molt ampla: els economistes han estudiat temas relacionats amb les institucions polítiques, la pena de mort, l'educació, et. al.
Branques d'estudi
L’economia es divideix normalment en dues branques amples:
- Microeconomia, que estudia el comportament econòmic d’actors individuals com ara empreses, llars, i individus, amb l’objectiu d’entendre el procés de presa de decisions enfront una escassedat i les conseqüències d’assignació d’aquestes decisions.
- Macroeconomia, que estudia una economia com un conjunt o una agregació d'individus amb l’intenció d’entendre la interacció entre agregats econòmics com ara l’ingrés nacional, l'ocupació i la inflació. La teoria d'equilibri general combina conceptes des d'un punt de vista macroeconòmic, però amb una construcció microeconòmica.
Alguns economistes van intentar unir aquestes dues branques o van rebutjar les seves diferències recentment, especialment en els anys setanta i vuitanta. Avui, el consens és que la macroeconomia té un fonament microeconòmic sòlid, és a dir, les premisses macroeconòmiques han de tenir una base en la microeconomia.
L'economia també es pot dividir en nombroses subdisciplines que no necessàriament pertanyen exclusivament a una de les dues branques de l'economia. Algunes d'aquestes subdisciplines són: economia internacional, economia laboral, economia del benestar, neuroeconomia, economia de la informació, economia dels recursos, economia ambiental, economia administrativa, economia financera, economia del desenvolupament i geografia econòmica.
Els economistes utilitzen metodologies matemàtiques en la investigació com ara l'econometria, l'ús de tècniques estadístiques aplicades a l'estudi de les dades econòmiques.
Conceptes econòmics
Oferta i demanda
En la teoria microeconòmica l'oferta i la demanda intenta descriure, explicar i predir el preu i la quantitat de bens que es venen en els mercats competitius. És un dels models més fonamentals utilitzat en la construcció de models i teories més detallades.
En termes generals, aquesta teoria diu si la demanda dels consumidors és superior a la quantitat de bens produïts, el preu s'incrementa. Amb el mateix raonament, l'excés de l'oferta causa un decrement en el preu dels productes. Aquest procés continua fins a l'arribada d'un punt d'equilibri en el qual no hi ha cap motiu per canviar el preu ni la quantitat produïda. Aquest punt és anomenat equilibri del mercat.
Preu
Per a amidar el flux de l'oferta i la demanda, és necessari un valor mesurable quantitatiu. El valor més antic i més utilitzat és el preu, o la taxa de canvi entre compradors i venedors en un mercat. La teoria del preu, per tant, analitza el moviment de les quantitats mesurables en el temps, i la relació entre el preu i altres variables mesurables. Una gran part de la teoria econòmica està basada en el preu i en la teoria de l'oferta i la demanda; el preu és el mitjà més eficient per comunicar els canvis de l'economia.
En alguns models econòmics pràctics, però, hi ha una "fricció econòmica", és a dir, una restricció en el moviment dels preus que impedeix que el mercat arribi a l'equilibri. Per altra banda, hi ha controvèrsia amb la utilització del preu com a variable econòmica, ja que hi ha elements importants de l'economia que no estan relacionats amb el preu.
Escassesa
L'escassesa és un punt central de la teoria econòmica. L'anàlisi econòmic estudia la maximització d'alguna cosa (temps d'oci, riquesa, sanitat, felicitat; tots reduïts al concepte d'utilitat) subjecte a restriccions. Aquestes restriccions, com ara l'escassesa, estableixen un sacrifici o intercanvi. Per exemple, hom pot rebre més diners treballant més, però amb menys temps lliure (el temps és escàs). Hom pot menjar més raves, sacrificant, per exemple, les pastanagues (la terra fèrtil és escassa, i el pressupost personal també).
Raonament econòmic
L'economia té el seu fonament en el raonament rigorós i lògic. La metodologia econòmica està conformada per:
- La recol·lecció de dades: dades de variables mesurables (com ara el preu o els canvis en el preu).
- Formulació de models de relacions econòmiques: per exemple, la relació entre el nivell general dels preus i el nivell general d'atur. La formulació inclou formes observables de l'activitat econòmica, com ara diners, consum, preferències, compres, vendes, i preus. Alguns models són models de comptabilitat senzills; altres postulen un comportament econòmic específic, com ara la maximització de la utilitat o guanys.
- La producció d'estadístiques econòmiques: amb les dades i el model aplicat, es produeix una representació d'una activitat econòmica.
- Raonament amb els models econòmics: el procés de raonament sovint es realitza amb matemàtica avançada. Com la resta de les ciències, les conclusions del model tenen un valor predictiu i de confirmació (o rebuig) de les hipòtesis de la relació entre les diferents variables.
Articles relacionats
Vegeu també:
- Borsa
- Empresa
- Integració econòmica
- Mercat
Categoria:Economia
ja:経済学
ko:경제학
simple:Economics
President dels Estats UnitsEl President dels Estats Units és el cap d'estat dels Estats Units d’Amèrica. Segons la Constitució dels Estats Units, també és el cap del govern federal i comandant en cap de les forces armades. És el principal càrrec electe del país.
- Demòcrata que es presentà amb els whigs
- Demòcrata que es presentà amb els republicans
Categoria:Presidents dels Estats Units
ja:アメリカ合衆国大統領
ko:미국의 대통령
simple:President (United States)
th:ประธานาธิบดีแห่งสหรัฐอเมริกา
Llistat de presidents dels Estats UnitsEl President dels Estats Units és el cap d'estat dels Estats Units d’Amèrica. Segons la Constitució dels Estats Units, també és el cap del govern federal i comandant en cap de les forces armades. És el principal càrrec electe del país.
- Demòcrata que es presentà amb els whigs
- Demòcrata que es presentà amb els republicans
Categoria:Presidents dels Estats Units
ja:アメリカ合衆国大統領
ko:미국의 대통령
simple:President (United States)
th:ประธานาธิบดีแห่งสหรัฐอเมริกา
DeschampsDeschamps is a common family name of French origin:
- Didier Deschamps (b. 1968), football player and manager
- Émile Deschamps (1795-1871), French poet
- Eustache Deschamps (1328-1415), French poet
- Hubert Jules Deschamps, Governor of French Somaliland (1938-1940)
- Johanne Deschamps (b. 1959), Canadian politician
- Marie Deschamps (b. 1952), Canadian jurist
- Yvon Deschamps (b. 1935), Canadian author and humorist
Conspiracy szkoy policealne opisy gg zakady sportowe Dorota Rabczewska
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Willie The Lion Smith
Willie "The Lion" Smith (25 November, 1897 - 18 April, 1973) was a jazz pianist, one of the masters of the stride style.
He was born as William Henry Joseph Bonaparte Bertholoff Smith in Goshen, New York. His father, Frank Bertholoff
|
Category:Japanese World War II people
Category:World War II people by nationality
Category:Japanese people
Category:Japan during World War II
ko:분류:일본의 제2차 세계 대전 관련자
|
Ugo Cerletti
Ugo Cerletti (September 26, 1877 - July 25, 1963) was an Italian neurologist who discovered the method of electroconvulsive therapy in psychiatry.
|
Bloc Populaire Canadien
The Bloc populaire canadien was a political party in the Canadian province of Quebec founded on September 8, 1942 by opponents of conscription during World War II. In the April 27, 194
|
|
|
Patronage concentration
Patronage concentration is a term used in marketing. It is the share of an individual consumer's expenditures in an industry that is spent at one company. It is the amount that a person spends at one company divided by the amount that person spends at all companies in the industry.
amount spent at one company
___________________________________
amount spent at all companies in the industry
The amount a person spends at one company is sometimes called the "relationship revenue".
For example, I may spend $1000 per year at
|
Featured pictures
This page highlights images and diagrams that we find beautiful, shocking, impressive and informational. It is the visual equivalent to Featured articles and, as such, even more subjective.
To see these pictures without having to click on every link, see Wikipedia:Featured pictures visible. Be warned, however, that that page may take a while to load. To browse through all the pictures at a glance see
|
|
