:: wikimiki.org ::

Fukuoka

Fukuoka

Fukuoka (福岡市 Fukuoka-shi) és la capital de la prefectura de Fukuoka a l'extrem nord de l'illa Kyushu del Japó. És la major ciutat en Kyushu, seguida de Kitakyushu. Kyushu és la tercer illa en grandària a Japó i la més al sud de les illes principals. És considerat el lloc de naixença de la civilització japonesa. La ciutat és una de les principals àrees de l'àrea metropolitana Fukuoka-Kitakyushu. Es troba travessant l'estret de Corea des de la ciutat coreana de Busan, pel que la ciutat ha estat fortament influenciada per la gastronomia coreana i és actualment un centre d'intercanvi cultural d'Àsia oriental. Cap a juliol del 2003 la ciutat era estimada en una població de 1.325.611 habitants i una densitat de 4.054,18 persones per quilòmetre quadrat. La superfície total de la ciutat és de 339,38 km². Amb una edat mitjana de 38,6 anys, Fukuoka és la segona ciutat important més jove de Japó i amb una taxa de creixement del 4,4% és també la segona ciutat de major creixement (d'acord a dades del cens del 2000).

Subdivisions

Fukuoka es divideix en set districtes: Chuo, Hakata, Higashi, Jonan, Minami, Nishi i Sawara. Categoria:geografia del Japó ja:福岡市 ko:후쿠오카 시

Kyushu

Kyūshū (kanji: 九州; hiragana: きゅうしゅう; Hepburn: Kyūshū) és la tercera illa més gran del Japó, i es troba al sud de l'arxipèlag. És considerada el bressol de la civilització japonesa. Població: 13,44 milions (1995). Àrea: 35.640 km². Moltes de les persones més lòngeves del món, com Shigechiyo Izumi, Kamato Fongō i Yukichi Chuganji són de Kyūshū. Categoria:Illes del Japó ja:九州 ko:규슈

Japó

Japó (en japonès, 日本, Nippon, Nihon, significat literal: "l'origen del sol") és un país d'Àsia constituït per un arxipèlag del mateix nom. Està situat a l'oceà Pacífic, prop de les costes orientals de l'Àsia continental. Conegut com "La Terra del Sol Naixent", el Japó és actualment una potència econòmica amb tretze segles d'història i una cultura molt marcada. El nom oficial del país és Nihon-koku o Nippon-koku, que significa "Estat de Japó". El Japó està compost per més de 3,000 illes. Les més grans i més importants de nord a sud són Hokkaido, Honshu, Shikoku i Kyushu. La capital és Tòquio, i la seva llengua oficial és el japonès.

Història

La població japonesa descendeix principalment d'immigrants coreans i xinesos. Japó va ser fundat al segle VII aC per l'emperador Jinmu. Durant els segles V i VI, el sistema caligràfic xinés i el budisme van ser introduïts junt a altres costums xinesos a través de la península coreana o directament des de Xina. Els emperadors foren governants oficials, però el vertader poder romania generalment en mans de poderoses corts nobles, regents o shoguns (governadors militars). Durant el segle XVI, mercaders de Portugal, Holanda, Anglaterra i Espanya van arribar a Japó i van fundar missions cristianes. A principis del segle XVII, el shogunat va començar a sospitar de les missions, considerant-les precursores d'una conquesta militar per forces europees. Com a mesura de protecció, Japó va trencar tota relació amb el món exterior a excepció de contactes restringits amb mercaders xinesos i holandesos a la ciutat de Nagasaki. Aquest aïllament es va perllongar per 251 anys, fins l'any 1854, en que el comodor nordamericà Matthew Perry va forçar l'obertura del Japó a Occident mitjançant el Tractat de Kanagawa. Tractat de Kanagawa Durant un llarg període, el restablert contacte amb Occident va provocar canvis en la societat japonesa. El shogunat va ser obligat a renunciar i el poder va ser tornar a l'emperador. La Restauració Meiji de 1868 va iniciar diferents reformes. El sistema feudal ca ser abolit i nombroses institucions occidentals van ser adoptades, incloent un sistema legal i de govern occidentals, junt amb altres reformes econòmiques, socials i militars que van transformar Japó en una potència mundial de nivell mitjà a alt. Com a resultat de les guerres xinesa-japonesa i rusa-japonesa, Japó va annexionar Taiwan, Corea i altres territoris al seu imperi en expansió

Política

Parlament

La constitució del Japó declara que l'òrgan més alt del poder estatal de la nació és el parlament bicameral, la Dieta Nacional del Japó. La Dieta està composta per una Cambra de Representants (Cambra Baixa o Shūgi-in), amb 480 representants electes cada quatre anys o quan es dissol, i la Cambra de Regidors (Cambra Alta o Sangi-in), amb 242 regidors electes per vot popular cada 6 anys. El sufragi és universal (per als ciutadans majors de 20 anys). El Gabinet està format per un Primer Ministre i els ministres de l'estat, i són responsables davant la Dieta. El Primer Ministre ha de ser un membre de la Dieta, designat pels seus col·legues. El Primer Ministre té el poder de designar i remoure ministres, la majoria dels quals han de ser membres de la Dieta. El Partit Liberal Democràtic, un partit conservador, ha estat en el poder des de 1955, llevat d'un període breu de govern de coalició format pels partits d'oposició el 1993. El partit d'oposició més gran és el liberal-socialista Partit Democràtic del Japó.

La Casa Imperial

La casa Imperial del Japó està encapçalada per l'emperador. La constitució del Japó defineix a l'emperador com el "símbol de l'estat i de la unitat del poble". Realitza les activitats cerimonials, però no té cap poder real, ni tan sols poders d'emergència. La sobirania reposa sobre el poble japonès. Encara que el seu estatus ha estat disputat, en cerimònies diplomàtiques l'emperador es presenta com a cap d'estat. El Japó és, generalment, considerat una monarquia constitucional, basada en el sistema britànic. Akihito (明仁) és l'actual (125è) emperador del Japó. Va pujar al tron després de la mort del seu pare, Hirohito, el 7 de gener, 1989. El seu fill, el príncep Naruhito, està cassat amb Masako Owada, i té una filla, la princesa Aiko. La Llei Imperial de 1947 estableix que la successió és exclusiva als homes. Però, al Japó han hagut discussions públiques sobre la controvèrsia de la successió imperial en aquest tema. Probablement, la llei es va modificar per a permetre l'accés al tron a una dona (només vuit dones han pujat al tron durant la història del Japó).

Economia

El Japó s'ha convertit ràpidament en un dels poders econòmics més gran del món amb els Estats Units i la Unió Europea, gràcies a una forta cooperació entre el govern i la indústria, una forta ètica laboral, un control extraordinari de l'alta tecnologia, el seu èmfasi sobre l'educació, i que són pocs els recursos destinats a la defensa militar. Per més de tres dècades, el creixement econòmic real ha estat espectacular: una mitjana de 10% durant la dècada de 1960, 5% la dècada de 1970 i 4% la dècada de 1980. La dècada de 1990 el creixement va ser molt més lent, principalment pels efectes d'una sobre-inversió la dècada anterior, i per causa de les noves polítiques amb les quals es volia eliminar els excessos especulatius dels mercats de valors i de béns immobles. Els esforços del govern per a revertir aquesta tendència han tingut poc èxit, sobretot el 2000 i 2001 amb la recessió de l'economia nord-americana i asiàtica. No obstant, l'economia ja mostra senyals de recuperació el 2005 amb un creixement de 4% per a la primera meitat de l'any.

Regions

2005 El Japó està dividit en regions. Honshu, l'illa més gran i més polbada, es divideix en cinc (o més) regions. Les altres illes consitueixen cadascuna una regió. De nord cap al sud les regions són: Honshu:
- Tohoku - al nord-est de Honshu de la qual Sendai iFukushima són les ciutats més grans.
- Kanto - inclou Tokyo, Kawasaki, Yokohama, Yokosuka, i la plana que les envolta. També inclou les prefectures de Gunma, Saitama, Chiba, Tochigi, iIbaraki.
- Chubu - una regió muntanyosa dels alps japonesos. La regió amb la costa a la mar del Japó és Hokuriku, i la regió amb la costa a l'oceà Pacífic és Tokai. Les ciutats principals de la regió de Hokuriru són Niigata iKanazawa,i les ciutats principals de Tokai són Nagoya (la quarta ciutat més gran del país) i Shizuoka.
- Kinki o Kansai - l'antic centre de cultura i comerç que inclou les prefectures d'Osaka, Kyoto, Kobe, Nara, Wakayama iShiga.
- Chugoku - inclou les ciutats d'Hiroshima i Okayama. Altres illes:
- Hokkaido - les ciutats principals són Sapporo i Hakodate.
- Shikoku - la més petita de les quatre illes principals, coneguda com a destinació dels pelegrins budistes. Les ciutats principals són: Matsuyama i Takamatsu.
- Kyushu - la illa localitzada més al sud, de les quatre illes principals. Les ciutats principals són: Fukuoka, Kitakyushu i Nagasaki.
- Okinawa - cadena d'illes semi-tropicals que s'estén fins a l'illa de Taiwan.L'única ciutat important és Naha. El govern local del Japó divideix al país en 47 prefectures, les quals duen a terme les tasques administratives separades del govern central. Els votants de cada prefactura eligeixen un governador i una assamblea legislativa. Cada prefectura té una burocràcia administrativa.

Demografia

Etnografia

La societat japonesa és ètnica i lingüísticament homogènia. Les minories més importants són els ryukyuans (1,5 milions), nord i sud-coreans (1 milió), xinesos i taiwanesos (500.000), filipins (500.000), i brasiler, la majoria d'ascendència japonesa (250.000), així com el grup indígena ainu a l'illa de Hokkaido. El 99% de la població parla el japonès com la seva primera llengua. La ciutadania japonesa es rep quan un membre de la família registra un naixement en el registre familiar de la localitat. Néixer al Japó no dóna la nacionalitat japonesa. Encara que hi ha minories monolingües de les quals han residit moltes generacions al Japó, hi viuen sota l'estatus de residència permanent, sense rebre la ciutadania japonesa. Les persones d'ascendència japonesa que neixen a l'estranger tenen la ciutadania si algun familiar registra llur naixement al Japó. Però, alguns repatriats no són considerats "veritablement" japonesos, i alguns consideren que són descendents de la casta dels Burakumin, els quals es creu van emigrar als països sud-americans, i per tant són discriminats per la resta de la societat.

Religió

sud-americans La percepció japonesa de la religió usualment està relacionada amb la mitologia, les tradicions i les activitats locals. El confucianisme, o fins i tot el taoisme han estat la base del codi moral i del shakai-tsunen (la idea social comuna). La majoria dels japonesos professen el xintoisme (54%), o el budisme (40%), per tradició familiar, o per a evitar conflictes amb els estrangers religiosos. No obstant, la majoria no són ateus, sinó que la tendència ha estat el sincretisme. Això té com a resultat que les famílies celebren els rituals xintoistes, els estudiants oren abans de les examinacions escolars, algunes parelles es cassen a les esglésies cristianes, i els funerals es realitzen als temples budistes. Una minoria de la població professa el cristianisme (0,7%), i altres religions (4,7%) com ara el xamanisme i l'islam. Des del segle XIX moltes sectes religioses anomenades originalment shinkosyukyo, i ara shinshukyo, han sorgit.

Articles relacionats

- Prefectura del Japó
- Ciutats del Japó
- Kimono
- Vegetació del Japó
- Origami

Enllaços externs

- [http://home.att.ne.jp/banana/cck/ Centre Català de Kansai]
- als:Japan ja:日本 ko:일본 ms:Jepun simple:Japan th:ประเทศญี่ปุ่น zh-min-nan:Ji̍t-pún

Kyushu

Corea

Corea és una península de l'est d'Àsia. La frontera terrestre correspon gairebé totalment amb la República Popular de la Xina, excepte un petit tros al nord-est on voreja Rússia. La resta de la península està enrevolta pel Mar Groc i del Mar del Japó. Actualment (des de 1945) està dividida entre dos estats: Corea del Nord (comunista) i Corea del Sud (capitalista). Corea del Sud Categoria:Corea ja:朝鮮 ko:한국 simple:Korea zh-min-nan:Tiâu-sián (Khu-pia̍t-ia̍h)

Categoria:Geografia del Japó

Categoria:Geografia Categoria:Japó

Andreas johnson

Andreas Johnson (born March 22, 1970) is a Swedish pop musician and songwriter. Born in Lund in the south of Sweden his family moved around the country, finally settling in a Stockholm suburb. He started his musical career as the singer in Planet Waves, a group which released only one album, Brutal Awakenings before splitting up due to internal conflicts. He then turned to a solo career, releasing the debut solo album Cottonfish Tales. In 1999, he had an international hit with the single Glorious, which later featured on the album Liebling, which has been used in a number of advertisements including Volvo, Nutella and Vauxhall. Deadly Happy, his third solo album, was released in 2002. A new album, "Mr Johnson, Your Room Is On Fire", is due to be released in November 2005, according to his record label Warner Music.

External links

- [http://www.warnermusic.com.au/artists/press.asp?pressid=153 Warner Music press biography]
- [http://www.andreasjohnson.it/ www.andreasjohnson.it] - Fan site
- [http://www.warnermusic.se/ Warner Music Sweden]
- [http://www.aftonbladet.se/puls/0001/21/andreas.html Interview] in Aftonbladet, published January 21, 2000 Johnson, Andreas Johnson, Andreas

transport bia�ystok drugi Prague hotels Karty grafiki nauka

:: RELATED NEWS ::

Sorbus intermedia

Oxel, är släkt med rönnen, fagerrönnen, avarönnen och vitoxeln. Det förekommer att den kallas för svenskoxel. Namnet kommer av att arten uppstått i Sverige och inte kommit invandrad likt andra träd. Den bildar inte skogsområden men sprider sig lätt ända upp till den biologiska norrlandsgränsen och utmed

Listerby kyrka
Listerby kyrka är en kyrkobyggnad som tillhör Listerby församling, Lunds stift. Den ligger i tätorten Listerby, cirka 10 km öster om Ronneby och i Ronneby kommun.

Kyrkobyggnaden

Kyrkan byggdes ursprungligen på

Förkärla kyrka
Förkärla kyrka är en kyrkobyggnad i Listerby församling

Kyrkobyggnaden

Kyrkan byggdes troligen i början av 1200-talet. Tornet uppfördes 1863-1865 på samma plats som det gamla vapenhuset. 1937-

Heliga Kors kyrka
Heliga Kors kyrka är en kyrkobyggnad som tillhör Ronneby församling, Lunds stift. Den ligger i stadsdelen Bergslagen, hundra meter norr om centrum i Ronneby.

Kyrkobyggnaden

Kyrkan uppfördes under 1100-talet. Ett antal om- och tillbyggnader gjordes fram till slutet

Kallinge kyrka
Kallinge kyrka är en kyrkobyggnad i Ronneby församling

Kyrkobyggnaden

Kyrkan, som är ritat av arkitekten Herbert Kockum i Stockholm, uppfördes 1937-1939 och invigdes 1939 av dåvarande biskopen

Kindergarten
Kindergarten (tyska för barnträdgård) var en verksamhet som startades 1837 av den så kallade "tysken", Friedrich Fröbel, och som inleddes i Sverige 1896 under namn som barnträdgård, deltidsförskola, Kindergarten eller lekskola. Sedan