:: wikimiki.org ::

Futbol Club Barcelona

Futbol Club Barcelona

Nom oficial	Futbol Club Barcelona
Any de fundació	1899
Estadi	Camp Nou
Dimensions	105x68 metres
Aforament	98.787 espectadors
Poliesportiu	Palau Blaugrana
Aforament	6.000 espectadors
Socis (2005)	135.000
Samarreta	Blava i grana a ratlles verticals
Pantalons	vermell
Imatge:EquipamentBarça.JPG	Imatge:EquipamentBarça.JPG

El Futbol Club Barcelona, popularment conegut com a Barça, és l'entitat esportiva futbolística més important a Catalunya quant a projecció i massa social. És també una de les societats esportives més prestigioses del món que, a banda del futbol, competeix en molts d'altres esports d'equip entre els que destaquen el bàsquet, l'handbol i l'hoquei patins.

Els colors

Existeixen diverses versions sobre l'origen i per quin es van escollir els colors que històricament ha lluitlluït el FC Barcelona en la seva samarreta. La versió més creïble és la qual assenyala que va ser Joan Gamper, el fundador del Club, el qual va decidir els colors. De fet, està comprovat que en el primer partit que va jugar Gamper a Barcelona, abans de la fundació del Club, ja va usar un casquet amb els colors blau i grana. Fins a fa poc es pensava que el més lògic era que escollís aquestes tonalitats perquè eren els colors del FC Basilea, equip suís en el qual es creia que Gamper havia jugat en el passat. No obstant això, testimoniatges directes dels seus descendents indiquen que el fundador del Barça mai va tenir gens que veure amb dita conjunta
- helvético. Per altra banda, el blau i grana eren els colors de l'escut del cantó suís de Ticino, la relació del qual amb Gamper es reduïa que allí residia la seva germana Rosa. Altres versions que van circular entre els cronistes d'aquella època eren que l'elecció va venir motivada perquè un dels assistents a la reunió fundacional exhibia entre els seus dits un llapis de comptabilitat amb els clàssics colors blau i vermell i que, mancant altres propostes, algú es va fixar en el llapis i va proposar aquells colors. Una tercera versió situa l'origen en el fet que la mare d'un dels primers jugadors, la sra. Comamala, va repartir unes faixes negres i altres vermelles entre els futbolistes, la qual cosa va induir a escollir definitivament els colors blau i grana. Recentment ha sortit a la palestra una nova teoria que indica que els colors provenen del sud d'Alemanya, concretament de Heidenheim, el poble natal de Otto Maier, un dels fundadors del Club. Com pot veure's, hi ha versions per a tots els gustos. Durant els primers deu anys la samarreta era meitat blava i meitat grana, les mànigues amb els colors invertits i els pantalons blancs. En la temporada 1909-10 es van introduir les franges verticals blava i grana i cap a 1913 els pantalons van passar a ser negres i set anys després blaus, indumentària que ja seria definitiva, amb lleus variacions segons les èpoques en el gruix i nombre de franges verticals i en la intensitat i tonalitat del blava i del grana. Ens els primers anys el Barça utilitzà unes camises meitat blaves i meitat grana i posteriorment s'imposaren les ratlles blaugranes verticals, l'amplada de les quals ha variat al llarg de la història. Només els equips de les seccions de rugbi i atletisme han lluït en algunes èpoques ratlles blaugrana horitzontals. Amb motiu del centenari el primer equip de futbol adoptà una samarreta similar a la dels primers temps meitat blava i meitat grana. Pel que fa als pantalons, en els primers temps foren de color blanc fins al 1913, en què es substituïren pel color negre. Des dels anys vint fins al present el Barça ha portat sempre els pantalons de color blau marí. A partir de la propera temporada 2005-06 els pantalons del primer equip oficial pasaran a ser vermells pels desitjos de markèting de l'empresa patrocinadora actual de roba esportiva del Barça.

L'escut

L'escut del Futbol Club Barcelona té un perímetre en forma d'olla (molt semblant a la de la major part dels escuts dels clubs suïssos). En el seu interior presenta: A la part superior esquerra la creu de Sant Jordi (vermella sobre fons blanc) i a la part dreta els quatre pals vermells verticals sobre fons groc de l'escut de Catalunya. Una cinta horitzontal amb les inicials del club (F.C.B.) separa la part superior de la inferior que es més ampla i abasta tot l'escut de banda a banda amb ratlles blaves i grana verticals i una pilota de futbol sobreposada. Al llarg de la història del club l'escut ha presentat diverses variacions però sempre amb el mateix disseny. A la dècada dels quaranta els quatre pals vermells varen ser substituit per ordre governativa per només dos amb la intenció que no s'hi identifiqués la senyera catalana. A començaments dels cinquanta però, es tornà a l'antic disseny. En els primers anys de la seva història del Barça va lluir l'escut de la ciutat a la samarreta, circumstància que es repetí a finals dels anys cinquanta en els partits internacionals de les primeres edicions de la Copa de Fires.

Història

Va ser fundat el 29 de novembre de 1899 per un grup de joves futbolistes aficionats, liderats pel suís Hans Gamper. Des de la seva fundació el club va anar afegint a la seva estructura altres seccions (bàsquet, handbol, hoquei patins, rugby, beisbol, patinatge, hoquei gel, voleibol, futbol sala i darrerament també ciclisme)

Els primers anys (1899-1922)

L'industrial suís afincat a Barcelona Hans Gamper fou el fundador del club juntament amb un grapat d'entusiastes esportistes de finals dels segle XIX, que es reuniren al Gimnàs Solé, i entre els que hi figuraven els primers jugadors del club: Gualteri Wild, Lluis d'Ossó, Bartomeu Terradas, Otto Kunzle, Otto Maier, Enric Ducal, Pere Cabot, Carles Pujol, Josep Llobet, John Parsons, i William Parsons. El primer president del club va ser l'anglès Gualteri (Walter) Wild. El primer partit de la història del FC Barcelona es va jugar a la Bonanova el 8 de desmbre de 1899 contra un equip de futbolistes de la colònia anglesa de Barcelona. En aquell històric debut els blaugrana varen perdre per 0-1. El primer triomf del Barça es produeix el dia 24 de desembre de 1899 en vèncer el F.C. Català, degà del futbol barceloní, per 3-1. Aquells primers partits del Barça es jugaren a l'antic velòdrom de la Bonanova, però aviat l'equip es traslladà al camp de l'Hotel Casanovas del carrer Sant Antoni Maria Claret, molt aprop d'on avui s'aixeca l'Hospital de Sant Pau. Aquest nou escenari acollí els partits del Barça a partir del 18 de novembre de 1900, dia en que s'hi aplegaren prop de 4.000 espectadors per presenciar el partit inuagural que enfrontà al Barça amb l'Hispània (amb empat a zero final). L'any 1901 el Barça s'adjudicà la Copa Macaya, embrió del que després seria el Campionat de Catalunya. Fins l'any 1909 l'equip va jugar en diferents camps (a la carretera d'Horta (1901) i al carrer Muntaner (1905)) fins que el 14 de març d'aquell any es va inaugurar el camp del carrer de la Indústria. Aquell recinte era situat en l'actual confluència dels carrers Villarroel i París, se'l coneixia amb el nom de lEscopidora i feu servei fins el 1922. Tenia un aforament de 6.000 persones i la construcció de la seva tribuna de dos pisos va suposar un autèntic esdeveniment.
La primer època daurada (1920-1930)
Els anys vint representen la primera època daurada del futbol barcelonista. L'equip incorpora homes clau com el filipí Paulino Alcántara (màxim golejador de tota la història blaugrana), el porter Ricardo Zamora (que aviat passaria a defensar la porteria de l'Espanyol) i sobretot el davanter Josep Samitier (apodat l'home llagosta per la seva habilitat). Tots ells amb d'altres figures com Platko o Sastre consoliden un gran equip que s'adjudicarà un gran nombre de títols als campionats de Catalunya i Espanya, èxits que permetran inaugurar el camp de Les Corts amb una capacitat inicial de 30.000 espectadors. En aquest periode el Barça s'adjudica el primer campionat de Lliga espanyola (1928-29), amb l'entrenador Romà Forns que també n'havia estat jugador.
Davallada i Guerra Civil (1931-1939)

La dificil posguerra (1940-1950)

Les cinc copes i Kubala (1951-1956)

El Barça d'Helenio Herrera (1957-1960)
La plantilla de l'any 1960 estava formada pels jugadors següents:
- Antoni Ramallets
- Ferran Olivella
- Gensana
- Sígfrid Gràcia
- Joan Segarra
- Ladislao Kubala
- Estanislao Basora
- César
- Moreno
- Manchón
- Zoltan Czibor
- Sandor Kocsis
- Villaverde
- Eulogio Martínez
- Evaristo
El Camp Nou i la crisi dels seixanta (1961-1972)

Johan Cruyff jugador (1973-1978)

La Recopa de Basilea i l'inici de l'era Nuñez (1979-1982)

Maradona, Schuster i la final de Sevilla (1983-1987)

Johan Cruyff entrenador: El Dream Team (1988-1994)

Van Gaal i el final de l'era Nuñez (1995-2000)

De Gaspart a Laporta (2001-...)
Evaristo
Plantilles de les seccions del Barça

Secció de Futbol

Secció de Bàsquet

Secció d'Handbol
Entrenador: Xesco Espar
Secció d'Hoquei Patins
Entrenador: Quim Paüls
Títols

Futbol
Quim Paüls
- Tornejos internacionals
- 1 Copa d'Europa ( 1992 )
- 2 Supercopes d'Europa ( 1992, 1997 )
- 4 Recopes d'Europa ( 1979, 1982, 1989, 1997 )
- 3 Copes de Fires (actualment Copa de la UEFA) ( 1958, 1960, 1966 )
- 1 Copa de Campions de la Copa de Fires ( 1971 )
- 2 Copes Llatina ( 1949, 1952 )
- 4 Campionats dels Pirineus ( 1910, 1911, 1912, 1913 )
- 2 Copes Martini Rossi ( 1952, 1953 )
- Tornejos estatals
- 17 Campionats de Lliga espanyola ( 1928-1929, 1944-1945, 1947-1948, 1948-1949, 1951-1952, 1952-1953, 1958-1959, 1959-1960, 1973-1974, 1984-1985, 1990-1991, 1991-1992, 1992-1993, 1993-1994, 1997-1998, 1998-1999, 2004-2005 )
- 24 Copes del Rei ( 1910, 1912, 1913, 1920, 1922, 1925, 1926, 1928, 1942, 1951, 1952, 1953, 1957, 1959, 1963, 1968, 1971, 1978, 1981, 1983, 1988, 1990, 1997, 1998 )
- 2 Copes de la Lliga ( 1982-1983, 1985-1986)
- 6 Supercopes d'Espanya ( 1983, 1991, 1992, 1994, 1996, 2005 )
- 4 Copes Eva Duarte de Perón ( 1945, 1949, 1952, 1953 )
- Tornejos nacionals
- 23 Campionats de Catalunya ( 1902 (Copa Macaya), 1903 (Copa Barcelona), 1904-05, 1908-09, 1909-10, 1910-11, 1912-13 (Campionat de la Football Associació de Catalunya), 1915-16, 1918-19, 1919-20, 1920-21, 1921-22, 1923-24, 1924-25, 1925-26, 1926-27, 1927-28, 1929-30, 1930-31, 1931-32, 1934-35, 1935-36, 1937-38 )
- 1 Lliga Mediterrània ( 1936-37 )
- 1 Lliga Catalana ( 1937-38 )
- 5 Copes de Catalunya (anomenada Copa Generalitat fins 1993) ( 1990-91, 1992-93, 1999-2000, 2003-04, 2004-05 )
- Tornejos amistosos
- 30 Trofeus Joan Gamper
Bàsquet

- 14 Lliga Espanyola/LLIGA ACB ( 1958-1959, 1980-1981, 1982-1983, 1986-1987, 1987-1988, 1988-1989, 1989-1990, 1994-1995, 1995-1996, 1996-1997, 1998-1999, 2000-2001, 2002-2003, 2003-2004 )
- 19 Copa del Rei ( 1942-1943, 1944-1945, 1945-1946, 1946-1947, 1948-1949, 1949-1950, 1958-1959, 1977-1978, 1978-1979, 1979-1980, 1980-1981, 1981-1982, 1982-1983, 1986-1997, 1987-1988, 1990-1991, 1993-1994, 2000-2001, 2002-2003)
- 1 Supercopa d'Espanya ( 2004-2005)
- 12 Lliga Catalana ( 1980-1981, 1982-1983, 1983-1984, 1984-1985, 1985-1986, 1989-1990, 1993-1994, 1995-1996, 2000-2001, 2001-2002, 2004-2005)
- 1 Copa D'Europa/Eurolliga ( 2002-2003 )
- 2 Recopa D'Europa/Copa Saporta ( 1984-1985, 1985-1986 )
- 2 Copa Korac ( 1986-1987, 1998-1999 )
- 1 Mundial de Clubs ( 1984-1985)
Handbol

- 16 Lliga Espanyola/Lliga ASOBAL (1968-1969, 1972-1973, 1979-1980, 1981-1982, 1985-1986, 1987-1988, 1988-1989, 1989-1990, 1990-1991, 1991-1992, 1995-1996, 1996-1997,1997-1998, 1998-1999, 1999-2000, 2002-2003)
- 14 Copa del Rei (1968-1969, 1971-1972, 1972-1973, 1982-1983,1983-1984, 1984-1985, 1987-1988, 1989-1990,1992-1993, 1993-1994, 1996-1997, 1997-1998,1999-2000, 2003-2004)
- 5 Copa ASOBAL (1994-1995, 1995-1996, 1999-2000, 2000-2001,2001-2002)
- 11 Supercopa d'Espanya (1986-1987, 1988-1989, 1989-1990, 1990-1991,1991-1992, 1993-1994, 1996-1997, 1997-1998, 1999-2000, 2000-2001, 2003-2004)
- 7 Copa d'Europa (1990-1991, 1995-1996, 1996-1997, 1997-1998,1998-1999, 1999-2000, 2004-2005)
- 5 Recopa d'Europa (1983-1984, 1984-1985, 1985-1986, 1993-1994, 1994-1995)
- 1 Copa EHF (2002-2003)
- 5 Supercopa d'Europa (1996, 1998, 1999, 2003, 2004)
Hoquei patins

- 18 OK Lliga / Lliga Espanyola (1973-1974, 1976-1977, 1977-1978, 1978-1979,1979-1980, 1980-1981, 1981-1982, 1983-1984,1984-1985, 1995-1996, 1997-1998, 1998-1999,1999-2000, 2000-2001, 2001-2002, 2002-2003,2003-2004, 2004-2005)
- 16 Copa espanyola d'hoquei sobre patins (1953, 1958, 1963, 1972, 1975, 1978, 1979,1981, 1985, 1986, 1987, 1994, 2000, 2002, 2003, 2005)
- 2 Supercopa d'Espanya (2004-2005, 2005-2006)
- 16 Copa d'Europa d'Hoquei Patins (1972-1973, 1974, 1977-1978, 1978-1979, 1979-1980, 1980-1981, 1981-1982, 1982-1983, 1983-1984, 1984-1985, 1996-1997, 1999-2000, 2000-2001, 2001-2002, 2003-2004, 2004-2005)
- 1 Recopa d'Europa d'Hoquei Patins (1986-87)
- 13 Copa Continental d'Hoquei sobre patins (1979-1980, 1980-1981, 1981-1982, 1982-1983,1983-1984, 1984-1985, 1996-1997, 1999-2000, 2000-2001, 2001-2002, 2002-2003, 2004-2005, 2005-2006)
- 3 Copa Ibérica d'Hoquei sobre patins (1999-2000, 2000-2001, 2001-2002)
Hoquei herba

- 3 Copes d'Espanya (1941-42, 1943-44, 1946-47)
- 1 Campionat de Catalunya (1931)
Presidents

Jugadors destacats

Futbol

Bàsquet

Handbol

Hoquei patins

- Jordi Vila-Puig
- Carles Trullols
- Joaquim Paüls
- Gaby Cairo
Massa Social

Grups de Suport

- Sang Cule
- Almogàvers
- Boixos Nois
- Dracs
Penyes Barcelonistes

- PBB Meritxell
- PB de Gelida
- PB Manresa
- PB de Banyeres del Penedés
- PB Plana de Vic
Enllaços externs

- [http://www.fcbarcelona.com Plana Web del club]
- [http://www.buxaweb.com/buxabarsa/index.htm El Barça a BUXAWEB]
- [http://www.barcelonisme.com BARCELONISME.com, El Portal de l'Afició Blaugrana] Categoria:Futbol Club Barcelona als:FC Barcelona ja:FCバルセロナ ko:FC 바르셀로나

Nom oficial
Els noms propis oficials són els reconeguts per les institucions públiques. En el cas dels noms de persona, són els que hom fa constar al registre civil en el moment d'inscriure-hi un nounat, i que constaran en tota la documentació d'aquella la persona a mesura que es vagi generant. Hi ha diferents noms propis oficials: el prenom, el nom del mig, el cognom i el postnom. Categoria:Toponímia

Fundació

En dret civil, una fundació és un patrimoni organitzat sense ànim de lucre, habitualment en finalitats culturals o socials, amb personalitat jurídica reconeguda per la llei. En dret canònic, una fundació és un patrimoni que es deixa a una persona o institució eclesiàstic amb la condició de que se n'utilitzin els interessos per celebrar misses o altres funcions eclesiàstiques. ja:財団法人

Camp Nou

el 6 de desembre de 2003]] El Camp Nou és el nom amb el que es coneix l'estadi del FC Barcelona. L'estadi s'ubica al barri barceloní de Les Corts. Fou inaugurat el 24 de setembre del 1957 i té una capacitat per a 98.787 espectadors. Té la màxima qualificació (5 estrelles) que la FIFA pot otorgar a un estadi per acollir partits de futbol. El Camp Nou és un dels majors temples del futbol europeu.

El naixement d'un gegant

Amb l'arribada de Ladislau Kubala el 1950, el Barça experimenta es seu major creixement, i s'emporta tots els trofeus imaginables entre 1951 i 1953 en el seu vell estadi de Les Corts. Popular i invencible, el Barça ja no es pot conformar amb aquest camp poc còmode i bastant vell, malgrat la seva capacitat per a 60.000 persones. El club català s'ha de traslladar. Un terreny ha estat adquirit des del 19 de setembre de 1950, sota el president Agustí Montal Galobart, al barri de la Maternitat, no lluny de Les Corts. Però la comissió dedicada al projecte recomana un altre lloc el febrer de 1951, i la situació continua estant bloquejada durant més de dos anys. Cal en efecte esperar el nomenament de Fransesc Miró-Sans com a president del FC Barcelona, el 14 de novembre de 1953, perquè el projecte sigui rellançat. Investit el febrer de l'any següent, l'home es decideix a favor del terreny adquirit el 1950, i la primera pedra de l'estadi és posada el 28 de març de 1954, pel mateix Miró-Sans, el cap del "Govern Civil de Barcelona" i l'arquebisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, que beneeix l'indret. Després d'aquesta etapa simbòlica, la concepció de l'estadi és confiada als arquitectes Francesc Mitjans Miró, cosí del president Miró-Sans, i Josep Soteras Mauri, amb la col·laboració de Lorenzo García Barbón. El projecte és acabat un any més tard, quan el club confia la construcció a la societat d'edificis Ingar SA. Els treballs han de durar divuit mesos, els costos es s'eleven més de quatre vegades a les previsions per arribar a 288 milions de pessetes. A través d'hipoteques i préstecs, el club pot acabar el projecte però s'endeuta pesadament, per a diversos anys. Finalment, el 24 de setembre de 1957, el Camp Nou és inaugurat. Una missa solemne presidida per l'arquebisbe, que beneeix l'estadi acabat, precedeix l'Hallelujah del Messies de Haendel. Dignataris del règim franquista i de la ciutat estan reunits a la tribuna presidencial, però són sobretot 90.000 les persones que assisteixen a la cerimònia d'obertura, a les tribunes de l'immens estadi. Durant aquest temps, clubs de futbol de tota Catalunya desfilen sobre la gespa, així com els membres de les diferents seccions del Barça, les penyes, i els diferents equips del FC Barcelona. En el partit inaugural, el Barça, amb Ramallets, Olivella, Brugué, Segarra, Viats, Gensana, Basora, Villaverde, Martínez, Kubala i Tejada, s'enfronta una selecció de jugadors de Varsòvia. A la segona part l'equip presenta a Ramallets, Segarra, Brugué, Gràcia, Flotats, Bosch, Hermes, Ribelles, Tejada, Sampedro i Evaristo. Al final el Barça obté la seva primera victòria a l'estadi per 4 a 2 (Eulogio Martínez fou l'autor del primer gol).

Els primers èxits

La capacitat oficial del Camp Nou, quan obre, és de 93.053 espectadors, amb un terreny de 107x72m. L'edifici d'acer i de formigó permet al Barça entrar de ple peu en el futbol modern. Amb el seu entrenador Helenio Herrera, el Barça guanya el campionat de 1958-59 i 1959-60, així com la Copa de les Ciutats en Fires del 1958, i de nou el 1960. El sistema d'enllumenat és inaugurat el 23 de setembre de 1959, en un partit de copa d'Europa contra el CDNA Sofia. Els anys seixanta són menys alegres pel Barça, que no guanya més que tres títols. El 23 de juny de 1963, el Camp Nou és espectador de la victòria a la copa d'Espanya en derrotar el Saragossa per 3 a 1 amb gols de Pereda, Kocsis i Zaldúa. El 1966, el Barça guanya per tercera vegada la Copa de Fires. Finalment, l'11 de juliol de 1968, el Barça venç el Real Madrid la copa d'Espanya, però aquest cop a casa de l'etern rival. El 1970 el Camp Nou és seu, de nou, de la final de Copa, però aquest cop sense presència blau-grana.

El retorn al cim

El 24 de maig de 1972, el Camp Nou assisteix a la seva primera final de Recopa d'Europa (Glasgow Rangers 3, Dinamo de Moscou 2). El FC Barcelona està aleshores en període de construcció, que finalitza el 1973, amb la firma pel club de Johan Cruyff, que s'uneix a l'atac amb Rexach, Asensi, Sotil i Marcial. El 1974 el Barça celebra els seus 75 anys d'existència. Per a l'ocasió, mentre Espanya surt molt poc a poc de l'era franquista, un nou himne és cantat en llengua catalana per un cor de 3.500 veus, abans que el Barça s'enfronti en partit amistós amb l'equip nacional d'Alemanya de l'Est a qui derrota per 2 a 1. Pocs mesos abans, el Barça acabava de guanyar la Lliga. És la tornada al primer plànol mundial del club esportiu més gran del món. El FC Barcelona es concentra llavors en les seves infraestructures, construint una pista de patinatge i un Mini Estadi per als reserves i activitats annexes (inaugurat el 1982), i instal·lant marcadors electrònics al camp el 1975. La copa d'Espanya del 1978, i sobretot la Recopa, guanyada a Basilea el 1979, davant 58.000 espectadors (dels quals aproximadament 30.000 eren seguidors del Barça!), així com dues copes més (1981, 1983) segueixen engrandint les vitrines del club.

El Mundial 1982

L'estadi sofreix una remodelació amb motiu de l'acollida del Mundial 1982. Llotges, sales VIP, una nova sala de premsa, nous marcadors, i, sobretot, l'ampliació de la tercera graderia amb l'afegitó de 22.150 llocs més, per una capacitat total de 115.000 espectadors. El primer partit important jugat és una nova final de la Recopa d'Europa, precisament amb el Barça de protagonista, enfornt l'Standard de Lieja, el 12 de maig de 1982, amb victòria local per 2 a 1 davant 100.000 persones. El Camp Nou és un clam. El 13 de juny, finalment, el Mundial s'inagura al Camp Nou. 100.000 persones assisteixen a la cerimònia d'obertura, i al partit entre Argentina i Bèlgica, que veu l'equip de Maradona i Kempes perdre 1-0. La resta de la competició permet al Camp Nou acollir tres partits del grup A de la segona volta: Polònia - Bèlgica, el 28 de juny (3-0), Bèlgica - URSS, l'1 de juliol (0-1) i URSS - Polònia, el 4 de juliol (0-0). La Polònia de Lato i Boniek es qualifica doncs per a una semifinal que l'enfrontarà a Itàlia, i de nou al Camp Nou, el 8 de juliol. Però la Squadra Azzurra de Zoff, Bergomi, Scirea, Cabrini, Antognoni, Tardelli i, sobretot, de Paolo Rossi en plena forma, derrota els polonesos (2-0) portant-los directes al títol.

El "dream team" de Cruyff

L'estadi sofreix pocs canvis després del 1982, tret de la inaguració del museu (1984). A part dels partits de futbol l'estadi és seu de grans concerts musicals (Lluís Llach, Bruce Springsteen, Michael Jackson, Julio Iglesias, els tres tenors, o el concert d'Amnistia Internacional són alguns exemples. Pel que fa a l'esport, es disputa el 24 de maig de 1989 la final de la Copa d'Europa entre el A.C. Milan i l'Steaua de Bucarest amb victòria italiana per 4 a 0. El 1992 dins dels Jocs Olímpics de Barcelona, el Camp Nou és rep part de la competició de futbol, incloent-hi la final. Espanya venç Polònia per 3 a 2 amb els blau-grana Ferrer i Guardiola a l'equip. És l'època del dream team de Johan Cruyff, amb el que el club guanya 4 lligues seguides i la Copa d'Europa de Wembley el mateix 1992, a més de la Supercopa d'Europa. El Camp Nou sofreix un rentat de cara el 1993-94. El terreny es rebaixat 2,5 metres. Es suprimeix el fossat de seguretat que separava la gespa de les tribunes i s'afegeixen nous seients individuals de manera que desapareixen les places dempeus. Una nova tribuna de premsa, així com la renovació de la tribuna presidencial i les llotges, nous aparcaments sota la tribuna principal i un nou enllumenat i sonorització acaben d'enllestir l'estadi cap al 1998-99. El Camp Nou és una de les més boniques joies del futbol europeu i un dels pocs en haver rebut les cinc estrelles UEFA. Actualment té una capacitat de 98.934 espectadors, la més gran d'Europa. El darrer gran esdeveniment que ha rebut l'estadi és la final de la Lliga de Campions de l'any 1999, amb un vibrant enfrontament, el 26 de maig, entre el Manchester United i el Bayern Munich, que permet els anglesos guanyar la competició (2-1). El partit fou integrat dins de les cerimònies del centenari del club, que van durar diversos mesos, i incloent l'encontre amistós entre el FC Barcelona i la selecció nacional del Brasil, el 28 d'abril. A més, el camp ha estat escenari de diversos partits de la selecció nacional catalana, destacant els inoblidables enfrontaments amb Brasil o amb Argentina. Categoria:Futbol Club Barcelona Categoria:Instal·lacions esportives de Barcelona Categoria:Estadis de Catalunya ja:カンプ・ノウ

Aforament

Aforament és l'acció d'aforar és a dir reconèixer, pesar o mesurar gèneres o mercaderies. Històricament el terme es refereix a finalitats fiscals per establir el pagament de drets de duana i fixar la tarifa que li és aplicable o l'import de l'exacció aranzelària. Actualment el significat d'aforar és més ampli i s'aplica a la determinació de qualsevol material sense importar amb quina finalitat es fa. En locals públics l'aforament és sinónim de la capacitat d'encabir-hi persones. En enginyeria es fan servir els aforaments per calcular quina quantitat de producte hi ha aproximadament. Per això es calcula el volum del producte i se'n determina la densitat per poder conéixer el pes total. Com sovint els productes estan emmagatzemats amb una forma irregular es redueix aquesta forma a volums regulars i s'apliquen les fòrmules geomètriques corresponents que acabaran donant el volum total aproximat. En alguns casos si hi ha discussió sobre la quantitat de producte aforat es pot recòrrer a tornar a pesar-lo. Categoria: Enginyeria

Aforament

Espectadors

Espectador

Pantalons

El pantaló (usat generalment en plural: pantalons) és una peça de roba utilitzada en la meitat inferior del cos. Aquesta cobreix ambdues cames per separat (a diferència de les faldilles). Aquesta confecció de roba de diferents materials (cotó, pana, lli...) té tres obertures: una d'elles s'ajusta a la cintura, i les altres dues en cadascuna de les cames. Els pantalons poden ser llargs, en aquest cas les boques de les cames arriben més avall del tormell, o poden ser curts en diferents graduacions (poden anar des de la cuixa fins a les engonals). Aquesta peça de roba, actualment, és usada tant per homes com per dones i solen tenir també accessoris tals com butxaques i cremalleres, per tal de vestir més fàcilment aquells que estan fets de materials menys flexibles. Categoria:Roba ja:ズボン

Esport

En el seu sentit més ampli, l'esport és qualsevol joc o activitat de lleure, basada en un reglament estricte i que procura de millorar el benestar físic i mental de l'ésser humà. Originalment, el terme esport (de l'anglès sport) s'utilitzava per designar activitats com la pesca esportiva i la cacera, practicades per l'aristocràcia britànica. Més endavant el terme es va estendre per abastar també jocs d'equip i qualsevol activitat atlètica en general. __NOTOC__ A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y- Z

A

Acampada - Aeròbic - Aeròbic karate - Aikido - Aixecament de pesos - Alpinisme - Aquagym - Art marcial - Atletisme - Automobilisme - Esports d'aventura

B

Bàdminton - Baloncorff - Bàsquet - Beisbol - Billar - Billar americà - Bitlles catalanes - Body pump - Bo-jitsu - Botxes - Boxa

C

Caiac - Canotatge - Ciclisme - Ciclisme de carretera - Ciclisme de pista - Ciclisme en pista - Cricket - Cursa - Cursa d'orientació

D

Descens

E

Escacs - Escalada - Esgrima - Espeleologia - Espeleologia subaquàtica - Espeleosub - Esquaix - Esquí - Esquí acrobàtic - Esquí alpí - Esquí aquàtic - Esquí artístic - Esquí artístic i acrobàtic - Esquí de muntanya - Esquí de riu - Esquí de travessa - Esquí nàutic - Esquí nòrdic - Esquí-bob - Esquí-pneumàtic - Excursionisme

F

Futbol - Futbol 7 - Futbol americà - Futbol sala

G

Gimnàstica - Golf

H

Halterofília - Handbol - Hípica - Hoquei

J

Jodo - Judo

K

Karate - Kàrting - Kayakpolo - Kendo - Kick boxing - Kung-fu - Korfball

L

Lluita - Lluita a terra - Lluita grecoromana - Lluita lliure

M

Marató - Motociclisme - Motopolo - Múixing

N

Natació - Natació sincronitzada

O

Cursa d'orientació

P

Pàdel - Paraaquàtic - Paracaigudisme - Paracaigudisme aquàtic - Paracraft - Patinatge - Patinatge sobre gel - Pesca - Petanca - Pentatló - Pentatló modern - Piragüisme - Pilota - Pilota basca - Ping-pong - Pitch%26putt - Polo

R

Raquetes de neu - Rem - Rem en couple o en scull - Rem en punta - Rugbi

S

Salts - Salt amb perxa - Snowboard - Submarinisme - Submarinisme espeleològic - Surf - Surf de neu - Surfesquí

T

Taekwondo - Tennis - Tennis de taula - Tir amb arc - Tir i arrossegament - Tir olímpic - Touch Rugby - Tres per tres - Triatló

V

Vela - Voleibol - Vòlei platja

W

Waterpolo Categoria:Esports Categoria:Espectacles ja:スポーツ ko:스포츠 ms:Sukan simple:Sport th:กีฬา

Catalunya

Catalunya, anomenada tradicionalment Principat de Catalunya, és un territori històric situat a la costa nord-est de la península Ibèrica dividit administrativament en dos territoris: la Comunitat Autònoma de Catalunya a Espanya i la Catalunya Nord a França. Hom, quan parla de Catalunya actualment, es refereix sobretot al territori sota l'administració de la Generalitat de Catalunya, que és l'únic que duu aquest nom com a oficial. Per altra banda, diferents territoris del que avui es coneix com a Franja de Ponent han format part en successius moments històrics tant del Principat de Catalunya, com actualment, d'Aragó.

Política i Administració

El territori històric de Catalunya està dividit en la Catalunya Nord, o Catalunya del Nord, (administrada per França des del Tractat dels Pirineus, de 1659) i la Catalunya del Sud (administrada pel regne d'Espanya des del Decret de Nova Planta, de 1716).
- La Catalunya del Sud és formada una de les comunitats autònomes d'Espanya, anomenada també Catalunya. Les institucions de govern d'aquesta constitueixen la Generalitat de Catalunya. Aquest territori es troba dividit administrativament en províncies (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) i subdividit en comarques. Les llengües oficials son el català i el castellà, i també l'aranès (occità) a la Vall d'Aran.
- En canvi, administrativament, la Catalunya del Nord constitueix, juntament amb la comarca occitana de la Fenolleda, un simple departament de l'estat francès (Pirineus Orientals, el núm. 66).

Ciutats

- Catalunya:
- Barcelona capital de la comunitat autònoma, i de la província del mateix nom.
- Girona, Lleida, Tarragona (altres capitals de província)
- Olot, Sabadell, Terrassa, Reus, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet.
- Catalunya del Nord:
- Perpinyà, capital del departament.
- Prada de Conflent

Geografia

Prada de Conflent
- Límits: al nord amb Andorra i França (Occitània), al sud amb el País Valencià, a l'est amb la mar Mediterrània i a l'oest amb l'Aragó. Les coordenades dels seus extrems són 3º 19' 59,94 de longitud est per a l'extrem oriental, 0º 9' 41,69 de longitud est per a l'extrem occidental, 42º 51' 45,97 de latitud nord per a l'extrem septentrional i 40º 31' 27,56 de latitud nord per a l'extrem meridional.
- Sistemes muntanyosos:
- Pirineus, amb el Canigó i la Pica d'Estats, de 3143 metres d'altitud, el cim mes alt de Catalunya.
- Montserrat, Montseny
- Maestrat
- Rius principals
- Tet
- Fluvià
- Ter
- Llobregat
- Foix
- Francolí
- Gaià
- Ebre, i els seus afluents la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, Segre, Valira.

Història

Aquests són els principals fets de la història de Catalunya (vegeu Història de Catalunya per una exposició més completa).

Edat Mitjana

Formació de Catalunya

La formació de l'Imperi Carolingi (768-814) és l'origen de la Marca Hispànica, que després serà Catalunya, territoris de frontera de caràcter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independència militar i jurídica. El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es recupera Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagorça, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Perelada i Rosselló. El 897 és la data mítica de l'inici de la unificació territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, Guifré I el Pelós, donat que reuní els comtats d'Urgell i Cerdanya (870-897) i de Barcelona i Girona (878-879). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran hereditaris, primer pas vers la independència. Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona (947-992), nét de Guifré, patirà la destrucció de Barcelona per part d'Almansor el 985. Demanà l'ajut del vassallatge al rei franc, però no el rebrà. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet demanà la renovació del vassallatge a canvi de protecció (maig del 987), Borrell II no contestarà mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, però a la pràctica representà la independència "de facto" de Catalunya respecte els francs. Durant els segles X a XII, el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos mètodes la resta de comtats i el comte de Barcelona es declara prínceps de la jerarquia nobiliària. El 1258, en el Tractat de Corbeil entre Lluís IX de França i representants de Jaume I, Jaume I renuncia als territoris d’Occitània, excepte Montpeller, a canvi d'una renúncia més teòrica que una altra cosa sobre els hipotètics drets que pogués tenir sobre Catalunya com a hereu dels carolingis. És la independència política reconeguda oficialment, tard, quan ja Catalunya bastia un imperi i feia 3 segles que funcionava autònomament.

Dins de la Corona d'Aragó

1137: Unió dinàstica amb la Corona d'Aragó: en unir-se en matrimoni Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II (el monjo). Peronella tenia un any en ser promesa. segles XIII i XIV: conquesta de Mallorca i València, expansió pel Mediterrani

Edat Moderna

segles XV i XVI: unió dinàstica amb Castella (inicialment el 1492, definitivament el 1714) segle XVII: Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus (1659) i divisió de Catalunya entre França i Espanya segle XVIII: Guerra de Successió i Decret de Nova Planta. Pèrdua de les llibertats nacionals.

Edat Contemporània

segle XIX: Catalunya és pionera de la industrialització a Espanya. segle XX:
- Mancomunitat de Catalunya
- Segona República Espanyola, i Estatut d'Autonomia de 1932.
- XXXX comentari sobre situació Cat del N durant 2a guerra Mundial ?? XXX
- Guerra Civil Espanyola
- Dictadura de Franco
- Transició democràtica espanyola i Estatut d'Autonomia de 1979.
- Espanya, i amb ella Catalunya Sud, va entrar en la Comunitat Econòmica Europea (precedent de la Unió Europea) el 1986. Catalunya Nord ja hi havia entrat amb França com a membre fundador.

Pàgines que s'hi relacionen

- Bandera catalana
- Comunitat autònoma de Catalunya
- Catalunya del nord
- Comarques de Catalunya
- Embassaments de Catalunya
- Els Segadors
- Història de Catalunya
- Indumentària tradicional
- Llengua catalana
- Marca Hispànica
- Rius de Catalunya
- Zones humides

Enllaços externs

- [http://flickr.com/groups/catalunya/ Imatges de Catalunya]
- [http://www.idescat.net/ Idescat.net] - Lloc web de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) Categoria:Catalunya ja:カタルーニャ州 simple:Catalonia zh-min-nan:Catalunya

Handbol

L'handbol es un esport de conjunt practicat amb les mans entre dos equips de set jugadors cadascun, sis jugadors de camp i un porter, que miren d'introduir una pilota dins la porteria defensada per l'equip contrari. L'handbol de set és el que es juga habitualment en l'actualitat, en un camp de 40 m de llargada per 20 m d'amplada. Les porteries fan 3 m d'amplada per dos d'alçada. Davant cada porteria hi ha una àrea delimitada per un semicercle que té el seu centre en casdascun dels pals de la porteria amb un radi de 6 m. Davant de la porteria, també a 6 m, els dos semicercles de cada pal s'uneixen per una recta. L'espai delimitat per aquesta àrea està reservat per al porter. Cap jugador de camp hi pot entrar de forma intencionada o per obtenir avantatge. També existeix una modalitat d'hanbol d'onze, no gaire popular en l'actualitat. Categoria:Esports d'equip ko:핸드볼 ja:ハンドボール

Hoquei patins

L' Hoquei sobre patins és un esport d'equip practicat sobre patins de rodes entre dos equips de cinc jugadors cadascun, consistent a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari per tal d'introduir-la-hi.

Reglament

Història

Els romàntics historiadors de l'esport asseveren que l'hoquei era practicat per les cultures, egípcia, grega (trobem referències del filòsof Temístocles) i inca precolombina. També trobem un esport anomenat "crosse" a França a finals de l'edat mitjana però els creadors de l'hoquei modern foren els anglesos. La seva pràctica s'inicià a principis de segle en en comtat de Kent (Anglaterra). Es jugava en pista de ciment i amb patins de rodes. El 1905 es funda a Anglaterra la Amateur Hockey Association, precursora del patinatge. També a Anglaterra, el 1913, es crea la National Hockey Association. La creació de la Federation International du Patinage a Roulotte-FIPR el 1924 a Montreux per representants de França, Alemanya, Gran Bretanya i Suïssa va servir per estructurar-lo i unificar criteris. Dos anys més tard es cel·lebrà el primer campionat d'Europa de seleccions. En molt poc temps es va extendre per Europa, principalment pels països llatins, i per països d'Amèrica i per les colònies portugueses d'Àfrica. Els primers encontres que se'n tenen notícies a Catalunya daten dels anys 1914 i 1916 a Barcelona però no es fins el 1928 que es crea la Federació Catalana d'Hoquei (més tard Federació Catalana de Patinatge). El 1946 es crea la Federación Española de Hockey y Patinaje, que el 1954 esdevé Federación Española de Patinaje. Els actuals orgnaismes internacionals són la Confederation Europeene de Roller Skating-CERS i la Federation International of Roller Skating-FIRS. Encara que no forma part de programa olímpic, fou esport d'exhibició als Jocs Olímpics de Barcelona.
- Veure també: Història de l'hoquei patins a Catalunya

Competicions

Clubs

- Veure Llistat de clubs d'hoquei patins

Jugadors famosos

- Gaby Cairo
- Joaquim Paüls
- Ramon Benito Martínez

Enllaços Externs

- [http://www.fecapa.com/ Federació Catalana de Patinatge] categoria:Hoquei sobre patins

Atletisme

L'atletisme és un esport que consisteix en la realització de diferents proves d'objectius i activitats diferents. Les podem classificar en 3 apartats: curses, concursos (salts i llançaments) i proves combinades (heptatlon i decathlon) reglamentats per la Federació Internacional d'Atletisme Amateur.

Història

Federació Internacional d'Atletisme Amateur] L'atletisme data de milers d'anys enrere, tant que és considera l'esport més antic del planeta. Deixant de banda esports prehistòrics sense regles ni normativa es troba, com a referència més antiga els Jocs Olímpics que van iniciar els grecs el 776 aC Després de conquistar Grècia al 146 aC, el romans van continuar els Jocs Olímpics. L'any 394 dC l'emperador romà Teodosio va abolir el jocs. Fins a mitjans del segle XIX no es van reprendre a Anglaterra. Les primeres reunions atlètiques van ser de la mà de les universitats d'Oxford i Cambridge (1864). Poc a poc l'atletisme va anar agafant protagonisme, al 1896 es van celebrar els Jocs Olímpics a Grècia i a partir d'aquí cada 4 anys un pais era l'amfitrió dels jocs excepte en temps de guerra. Al 1913 es va fundar la Federació Internacional d'Atletisme Amateur (IAAF) amb seu a Londres.

Pista

L'atletisme, normalment es du a terme a una pista ovalada descoberta formada per 8 carrils on es realitzen les curses, i a l'interior del carrils una zona on s'hi fan els salts i llançaments. També pot ser que es desenvolupi a pistes cobertes, on la recta fa només 50 metres, la meitat d'una pista normal, no s'hi poden fer proves com el llançament de disc o javalina per l'escàs espai del qual es disposa. Tot hi això hi ha proves com els crossos, algunes curses de marxa i les maratons que es desenvolupen a camins o carreteres.

Proves

En diferents categories hi ha altres proves, aquí només consten les senior:

Masculines

Curses

- Llisos
- 60 m
- 100 m
- 200 m
- 400 m
- 800 m
- 1000 m
- 1500 m
- Milla
- 2000 m
- 3000 m
- Dues milles
- 5000 m
- 10000 m
- 20000 m
- Mitja Marató
- Una hora
- 25000 m
- 30000 m
- Marató
- Tanques i obstacles
- 110 m tanques
- 400 m tanques
- 3000 m obstacles
- Marxa
- 20 km
- 30 km (pista)
- 50 km (pista)
- 50 km
- Relleus
- 4x100 m
- 4x200 m
- 4x400 m
- 4x800 m
- 4x1500 m
- 4x110 m tanques

Concursos

Salts Salt d'alçada Salt amb perxa Salt de llargada Triple Salt Llançaments Pes Disc Martell Javelina

Combinades

Decathlon ----

Femenines

Curses

Llisos 100 m 200 m 400 m 800 m 1000 m 1500 m Milla 2000 m 3000 m 5000 m 10000 m Una hora 20000 m Mitja Marató 25000 m 30000 m Marató Tanques i obstacles 110 m tanques 400 m tanques 3000 m obstacles Marxa 5 km (pista) 10 km (pista) 20 km (pista) 20 km (camí) Relleus 4x100 m 4x200 m 4x400 m 4x800 m

Concursos

Salts Salt d'alçada Salt amb perxa Salt de llargada Triple Salt Llançaments Pes Disc Martell Javelina

Combinades

Decathlon Heptatlon

Equipament

L'equipament necessari per realitzar l'atletisme és molt variat segons la prova que es dugui a terme, però consta de certs punts comuns com són un equipament (samarreta, pantalons o malles) i el calçat corresponent que la majoria de cops consisteix en unes botes de claus d'atletisme. Categoria:Atletisme ja:陸上競技 ko:육상 경기 simple:Athletics th:กรีฑา

Escut de Catalunya

Blasonament

En camp d'or quatre pals de gules. Per timbre una corona de rei. Aquest blasonament és conegut heràldicament com els Quatre Pals i més popularment com les Quatre Barres.

Història

Era l'escut d'armes dels comtes sobirans del comtat de Barcelona. Es tracta doncs d'un escut heràldic que va passar de representar un llinatge a representar el territori que controlaven. Es tracta d'un dels escuts més antics que existeixen. La seva primera aparició clara fou el 1150 en un segell de Ramon Berenguer IV, tot i que anteriorment ja havia aparegut com a símbol preheràldic a les tombes de Ramon Berenguer II (tomba de 1082) de la Catedral de Girona i de la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (tomba del 1058), que fou muller de Ramon Borrell I. L'escut llueix una corona reial ja què, a raó del matrimoni contret amb la casa reial d'Aragó, passà a ser el símbol de la Corona d'Aragó i per tant passà de representar el llinatge d'una casa de comtes a representar el llinatge d'una casa reial. Hi ha historiadors que per aquest motiu insisteixen en l'origen aragonès de l'escut, però resten desacreditats davant les proves que els quatre pals ja existien pel costat barceloní abans del matrimoni que uní les cases. Els Quatre Pals varen donar lloc a moltes altres ensenyes. Així, està documentat com el 1261 Jaume I concedí un segell als prohoms de la ciutat de Mallorca que combinava els Quatre Pals amb un castell, i el 1312 Sanç I de Mallorca concedí als jurats de Mallorca un senyal per a les banderes amb els mateixos elements, unes armories històricament quarterades que ha sobreviscut fins avui en dia en l'escut i la bandera de Palma, i en l'escut del Consell Insular de Mallorca, i, des del s. XX, amb els Quatre Pals amb una franja morada amb el castell en la senyera del Consell Insular de Mallorca i amb el castell en un cantó en la bandera de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. També donà lloc a l'escut del Regne de Mallorca, usat des del segle XVI, amb els Quatre Pals amb una banda d'atzur, ara escut de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, i a l'escut i bandera del País Valencià i a l'actual Aragó entre d'altres. Una de les variacions més recents que ha donat és l'anomenada estelada o bandera independentista, que també presenta variants.

Llegendari

La popular llegenda datada del segle XIV li atribueix uns orígens més antics, cap al segle IX. Segons la llegenda els Quatre Pals foren el resultat de fer passar quatre dits de Carles el Calb tacats de sang sobre l'escut d'or de Guifré el Pelós com a recompensa per haver lluitat valerosament. Una altra llegenda medieval diu, però, que abans l'escut de Catalunya estava compost d'un gànguil amb un collar daurat i en actitud de córrer en homenatge al gos que va llepar les ferides d'Otger Cataló guarint-lo fins que va ser capaç de batallar de nou i conquerir Catalunya acompanyat dels Nou Barons de la Fama.

Enllaços externs

- [http://www.scgenealogia.org/articles/escutcatalunya.htm Pàgina de la Societat Catalana de Genealogia sobre l'escut de Catalunya]
- [http://www.angelfire.com/realm/jolle/ Informació detallada sobre els Quatre Pals] Categoria:Escuts d'armes Categoria:Catalunya

29 de novembre

El 29 de novembre és el tres-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 32 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1291 - Monteagudo (Sòria, Espanya): el rei Jaume II signa la pau amb Sanç IV de Castella (concòrdia de Monteagudo).
- 1899 - Barcelona: al gimnàs Solé, un grup d'esportistes encapçalats per Joan Gamper funden el Futbol Club Barcelona.
- 2004 - monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat, el Bages): el fons documental de la biblioteca del monestir esdevé accessible des d'Internet. :MÓN
- 1947 - seu de les Nacions Unides (Nova York): l'Assemblea General vota favorablement la partició de Palestina entre àrabs i jueus.
- 1977 - seu de les Nacions Unides (Nova York): les Nacions Unides trien aquesta data com a Dia internacional de solidaritat amb Palestina.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1848 - Lancaster (Anglaterra): John A. Fleming, físic i enginyer elèctric anglès.
- 1946 - San Antonio de los Baños (l'Havana, Cuba): Silvio Rodríguez, cantant cubà.

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 1924 - Brussel·les (Bèlgica): Giacomo Puccini, compositor italià.
- 2001 - Los Angeles (Califòrnia, EUA): George Harrison, músic anglès, component de The Beatles.

Festes i commemoracions:

- Festa Local de La Roca del Vallès a la comarca del Vallès Oriental
- Dia internacional de solidaritat amb Palestina ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Novembre ja:11月29日 ko:11월 29일 simple:November 29 th:29 พฤศจิกายน

Hans Gamper

Hans-Max Gamper Haessig, conegut a Catalunya com a Joan Gamper, va néixer a la ciutat suïssa de Winterthur el dia 22 de novembre de 1877. Al llarg de la seua vida es va dedicar a l'esport amb la pràctica de diverses disciplines, preferentment el futbol. A Zuric i a França fou considerat un atleta excepcional per la seva classe i vitalitat. Malgrat ésser nascut a Winterthur, de petit s'establí a la ciutat de Zuric, on als dotze anys ja destacava com a ciclista. Per motius laborals va haver d'abandonar l'esport de la bicicleta i fou aleshores quan decidí de dedicar-se al futbol. Considerat com uns dels millors jugadors suïssos, fou capità del F.C. Bale, abans de ser considerat com el millor davanter del F.C. Excelsior. Divergències amb aquest últim club l'obligaren a abandonar-lo. Fou aleshores quan Gamper va decidir de fundar el F.C. Zurich, que ben aviat destacaria com un dels millors equips de Suïssa. Posteriorment, l'any 1897 Gamper es trasllada a Lió i allà ingressa en la Union Athlétique, on practicarà el rugbi. Finalment, l'any 1899 arriba a Barcelona i ben aviat fa amistat amb la colònia estrangera que hi havia a la ciutat. Home entusiasta i molt actiu, decideix de contribuir a difondre l'esport del futbol i comença a jugar-hi al barri de Sant Gervasi de Cassoles on resideix. A poc a poc va madurant el projecte que tenia de fundar un club de futbol a la ciutat. El dia 22 d'octubre de 1899, a la revista "Los Deportes" insereix un petit anunci convidant a tots els afeccionats a la pràctica del futbol a trobar-se. Només un mes i escaig més tard, el 29 de novembre, el Gimnàs Solé del carrer Montjuïc del Carme número 5, és l'escenari de la fundació del Football Club Barcelona: els colors escollits per a la samarreta són els de la ciutat de Zuric: el blau i el grana. Hans Gamper (ben aviat amb el nom catalanitzat com a Joan Gamper) juga en el primer equip del Barça des de 1899 fins a 1903. Posteriorment assumirà en diverses ocasions la presidència del club (del 2 de desembre de 1908 al 14 d'octubre de 1909, del 17 de setembre de 1910 al 30 de juny de 1913, del 17 de juny de 1917 al 19 de juny de 1919, del 17 de juliol de 1921 al 29 de juny de 1923, i de l'1 de juny de 1924 al 17 de desembre de 1925). El dia 30 de juliol de 1930, atabalat pels problemes econòmics i personals i víctima d'una gran depressió, Gamper decideix suicidar-se. La notícia cau com una bomba inesperada en la societat barcelonina i es decideix de silenciar la causes de la mort. La ciutat li va concedir el nom d'un carrer al barri de les Corts i el club li va reservar a perpetuïtat el número 1 de soci. L'any 1966 l'aleshores president Enric Llaudet va instituir el Trofeu Joan Gamper, que amb els anys ha aconseguit un rellevant prestigi internacional i amb el qual tradicionalment s'inicia la temporada al Camp Nou, abans del començament del campionat de Lliga. Gamper, Joan Gamper, Joan Gamper, Joan Gamper, Joan

Handbol

Rugby

El rugbi ( o rugby) és un esport d'equip practicat a l'aire lliure entre dos equips de set, tretze o quinze jugadors cadascun, depenent de la modalitat, els quals han de dur la pilota a les mans o en un braç i passar-la enrere amb les mans a un company o xutar-la. Rep el nom de rugby perquè es va desenvolupar en aquesta localitat anglesa. Una vella dita diu que el futbol és un esport de cavallers practicat per rufians, mentre que el rugbi és un esport de rufians practicat per cavallers.

Reglament

Les principals característiques del rugbi son l'ús d'una pilota ovalada i la prohibició de passar la pilota endavant amb les mans. La forma de guanyar terreny és per tant, avançar corrent amb la pilota a la mà o xutant-la. Per puntuar, cal fer un toc amb la pilota terra a la zona d'assaig de l'adversari, o fer passar la pilota a través dels seus pals, amb la finalitat d'aconseguir el màxim nombre de punts. Un assaig val 5 punts i la seva transformació 2 punts més. Els cops de càstig (o faltes) i els xuts a bote-pronto (o drops) valen 3 punts.

Història

El rugbi va ser iniciat segons la tradició per William Webb Ellis, alumne de Rugby, el 1823 en avançar cap el camp enemic amb la pilota sota el braç, aprofitant l'ambigüitat que existia en les regles de l'antic futbol. El 1839, un antic membre de la Rugby School introdueix el joc a la Cambridge University. El 1843 es forma el primer equip de rugbi, el Guy's Hospital Rugby Club de Londres. Dos anys més tard la Rugby School impulsa unes regles per al joc. El 1851, William Gilbert forma la primera "Rugby School Football". Poc a poc van sorgint nous clubs: Trinity College de Dublín (1854), Liverpool RFC (1857), Edinburgh Academicals (1857), Club Blackheath de Londres (1858). El 1864 es funda el primer club de rugbi fora de les Illes Britàniques, el Sydney University, i, el 1870, Nelson College i Nelson FC juguen el primer partit a Nova Zelanda. El 27 de març de 1871 es disputa el primer encontre internacional entre Anglaterra i Escòcia al Raeburn Place d'Edimburg. El boig creixement de l'esport a les escoles privades i universitats va portar a la creació, el 26 de gener de 1871, de la "Rugby Football Union" a Londres. A Gal·les es funda el Neath RFC. A França el rugbi entra el 1872 amb la creació del Le Havre AC i el English Taylors Club a Paris. El 1873, es funda la Scottish Rugby Football Union i es disputa el primer encontre a Argentina entre Banks i City a Buenos Aires, així com el primer encontre oficial a Canadà entre canadencs i anglesos a Toronto. El següent any es disputa el primer encontre als Estats Units entre les universitats de McGill i Harvard amb unes regles mixtes. Es funda a Dublín la "Irish Rugby Football Union" on no era inclòs l'Ulster. El 1879 una segona fundació va incloure l'Ulster. L'any 1877, es decideix jugar amb 15 en lloc de 20 jugadors. El 1886 es funda la International Rugby Football Board organisme rector de l'esport. El 1895 es produeix una escissió dins el món del rugbi i apareix la variant de rugbi a 13. El rugbi va mostrar un gran creixement a les Illes Britàniques entre el 1920 i el 1930. A Amèrica, en canvi, va decaure, a pesar de la creació, el 1934, de la "Eastern Rugby Union" amb 9 equips. A partir dels 80 torna a créixer el rugbi a Amèrica amb la formació el 1975 de la "United States of America Rugby Football Union". A Catalunya Sud va ser introduït el 1921 per Baldiri Aleu i Torres a Sant Boi de Llobregat, fundant el primer equip català, la Unió Esportiva Santboiana.
- Més informació: Història del rugbi a Catalunya

Modalitats de Rugbi

La paraula rugbi és un terme general que fa referència a diverses modalitats diferents, que amb un fons comú tenen característiques pròpies.
- Rugbi a 15 o Rugby Union: Els equips els formen 15 jugadors. El més estès i conegut. És la modalitat practicada a Catalunya.
- Rugbi a 13 o Rugby League: Els equips els formen 13 jugadors. Te forta implantació a les Illes Britàniques, França, Sudàfrica i Oceania
- Rugbi a 7: Els equips els formen 7 jugadors.
- Touch Rugby: Variant del rugbi on no es permet el contacte físic.
- Beach Rugbi: Es disputa sobre sorra per equips de cinc jugadors.

Competicions

- Copa del Món de rugbi: És la màxima competició mundial disputada per les millors seleccions del planeta cada quatre anys.
- Torneig Sis Nacions: És la competició anual de rugbi més famosa i la disputen les seleccions d'Escòcia, País de Gal·les, Anglaterra, Irlanda, França i Itàlia.
- Torneig Tres Nacions: Disputada per les tres nacions més potents de l'hemisferi sud, Austràlia, Nova Zelanda i Sudàfrica.

Enllaços externs

- [http://www.uesantboiana.com Unió Esportiva Santboiana]
- [http://www.rugbycatala.org Rugby Català] Categoria:Rugbi

Patinatge

El patinatge és un esport que consisteix a lliscar sobre una superfície regular, mitjançant uns patins col·locats als peus. Es divideix en dues grans categories;

Patinatge sobre gel

El Patinatge sobre gel és un esport olímpic d'hivern que consisteix a lliscar amb patins per una superfície de gel.

Patinatge sobre rodes

Es desenvolupa en pistes que no siguin de gel, generalment d'asfalt, formigó, terrasso o parquet, que a més poden estar recobertes d'una capa de material plàstic (poliuretà, resina sintètica, etc...)

Especialitats esportives del patinatge

- Patinatge sobre gel
- Hoquei sobre gel
- Patinatge artístic sobre gel
- Patinatge de velocitat sobre gel
- Patinatge sobre rodes
- Hoquei sobre patins
- Hoquei sobre patins en línia
- Patinatge artístic sobre rodes
- Patinatge de velocitat sobre patins en línia

Enllaços relacionats

- Patinatge artístic Categoria:Esports individuals Categoria:Esports d'equip

Voleibol

El voleibol és un esport d'equip practicat entre dos equips de sis jugadors, consistent a fer passar la pilota al camp contrari mitjançant volees per damunt d'una xarxa col·locada transversalment al mig de la pista.

Regles bàsiques del voleibol

pilota El voleibol es juga entre dos equips de sis jugadors, en un camp de 18 metres de llargada i 9 d'amplada, dividit en 2 camps de 9x9 m separats per una xarxa d'alçada variable (2.43 m per homes; 2.24 m per dones; altres alçades s'utilitzen en competicions juvenils, infantils, etc). A cada camp hi ha una línia paral·lela a la xarxa a 3 m de distància de la xarxa. S'utilitza una pilota de cuir o material sintètic de mida similar a la de futbol però més lleugera. Els partits es juguen al millor de cinc jocs, i un joc es guanya amb 25 punts, excepte el 5è joc que es guanya amb 15 punts (aquest sistema de puntuació es va implementar l'any 2000). Per començar a jugar un punt, un dels jugadors efectua el servei des de darrera del seu camp, de manera que la pilota arribi al camp contrari passant per sobre de la xarxa. L'equip contrari pot tocar la pilota fins a 3 vegades abans de tornar-la a l'altre camp, i així successivament, fins que un equip aconsegueix de fer caure la pilota a terra al camp contrari o algú comet algun error, per exemple:
- enviar la pilota a terra fora del camp, o tocar un objecte extern. (fora, senyalat per els àrbitres amb els dos braços paral·lels al cos i els 2 palmells mirant cap endins a l'alçada de la cara de l'àrbitre)
- enviar la pilota a terra fora del teu propi camp. (pilota tocada, senyalat per els àrbitres amb els dits de les mans a l'alçada de la cara i restregant-los)
- que un jugador retingui la pilota. (retenció, senyalat amb la el palmell d'una mà mirant cap amunt i pujant aquest palmell)
- que un jugador la toqui dues vegades seguides. (dobles, mostrant dos dits)
- que un equip jugui la pilota mes de tres vegades. (quatre tocs, mostrant 4 dits)
- que un jugador toqui la xarxa (sempre i quan intervingui aquest jugador en l'acció del joc).(xarxa, tocant l'àrbitre amb el palmell de la mà la xarxa per la part lateral)
- que un defensor remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa.(remat de saguer, passant un braç per sobre del cap com si vulguessis tocar-te la orella contrària, sense arribar es clar a fer-ho)
- que un lliure remati o bloquegi la pilota per sobre de la xarxa, sigui quina sigui la zona en que ho fa. Que un lliure coloqui a un altre company amb els dits des de la zona delimitada per la línia de 3 metres i la xarxa, i aquest conpany remati per sobre de la xarxa(remat de saguer, passant un braç per sobre del cap com si vulguessis tocar-te la orella contrària, sense arribar es clar a fer-ho)
- que un jugador passi tot el peu en camp contrari, o toqui la pilota per sota la xarxa (invasió, amb el dit índex assenyalant la línia central)
- que un jugador remati colpejant la pilota ja en camp contrari. Que un jugador bloquegi abans de que un jugador rival pugui fer un altre toc de pilota en el seu camp(invasió aèrea, amb el palmell mirant el terra a l'alçada de la cara) ... 2000 Les tècniques basiques que s'utilitzen per jugar la pilota en el voleibol són,
- recepció, utilitzant els dos avantbraços per amortir una pilota que ve del camp contrari.
- toc de dits, utilitzant les dues mans, utilitzat sobretot per passar la pilota a un company preparat per rematar.
- remat, colpejant la pilota amb una mà per sobre de la xarxa i cap al camp contrari.
- bloqueig, per intentar aturar el remat d'un contrari saltant amb les mans esteses sobre la xarxa. L'equip que guanya el punt es el que fa el següent servei. Cada vegada que hi ha un canvi de servei (és a dir, l'equip que servia perd el punt) es fa una rotació dels jugadors de l'equip guanyador. D'aquesta manera, tots els jugadors han de jugar tant en posicions d'atac com de defensa. L'excepció es el lliure, figura introduïda l'any 2000, que és un jugador que només pot actuar defensivament (no pot rematar ni efectuar serveis). Hi ha una variant, anomenada vòlei platja, que es juga a l'aire lliure, habitualment amb dos jugadors per equip, i amb un reglament lleugerament diferent.

Història

L'americà William Morgan va inventar el voleibol el 9 de Febrer de 1895. La Federació Internacional de Voleibol es va fundar el 1947, i els Campionats del Món van començar el 1952. El voleibol ha estat esport olímpic des de 1964 a les Olimpíades de Tòquio. A Catalunya el voleibol es practica des de l'any 1920, i la Federació Catalana de Voleibol es va crear el 1959.

Enllaços externs

- [http://www.fivb.org Federació Internacional de Voleibol]
- [http://www.voleicat.com Federació Catalana de Voleibol]
- [http://www.fav.ad/ Federació Andorrana de Voleibol]
- [http://estadium.ya.com/fbalvoleibol/entrada.htm Federació de Voleibol de les Illes Balears]
- [http://www.elvao.com Voleibol Amateur d'Ontinyent] categoria:Esports d'equip VAO ja:バレーボール ko:배구

Futbol sala

El futbol sala és una variant del futbol practicada entre dos equips de sis jugadors, en un terreny de sòl dur i amb unes dimensions de 24 a 28 m de llargada i de 13 a 15 m d'amplada. L'origen del Futsal es remunta a 1930, a la ciutat de Montevideo, l'Uruguai, on Juan Carlos Ceriani va concebre una versió del futbol per a una competició juvenil. El joc es realitzava en pistes de bàsquet, amb sostre i sense parets. El vocable Futsal, que és el terme internacional utilitzat per al joc, es deriva de la paraula espanyola o portuguesa "Fútbol" o "Futebol" i de la paraula francesa o espanyola "Saló" o "Sala". Originalment es coneixia com a Minisoccer i després se li va donar el seu nom, reconegut mundialment com a Futsal. Actualment, també se’l coneix amb el nom de Fut-Cinc. Una vegada que Ceriani el va impulsar, el Futsal es va fer popular ràpidament a Sud-amèrica, particularment al Brasil. L'habilitat desenvolupada en aquest joc es fa visible en el mundialment famós estil que els brasilers demostren en el Futbol onze. Pelé, Zico, Sócrates, Bebeto i altres estrelles del futbol brasiler van desenvolupar la seva habilitat jugant a Futsal. Encara que Brasil continua sent l'eix del Futsal en el món, en l'actualitat, el joc es juga sota l'auspici de la FIFA al voltant del món, des d'Europa, Amèrica del Nord, Centreamèrica i El Carib, a l'Amèrica del Sud, Àfrica, Àsia i Oceania. La primera competició internacional es va realitzar el 1965, quan Paraguai va guanyar la primera Copa Sud-amèrica. Es van jugar sis copes més fins a 1978, les quals van ser guanyades per Brasil. Brasil va continuar dominant amb una victòria en la primera Copa Panamericana l’any 1980 i la va guanyar novament el 1984. Categoria:Futbol

Lestarslys á Íslandi

Lestarslys hafa verið fátíð á Íslandi sökum skorts á lestum.
- 1916 - 22. ágúst telpa varð fyrir lest við Reykjavíkurhöfn, hún lést af sárum sínum tveimur dögum síðar.
- 2005 - 3. desember slösuðust tveir verkamenn sem unnu við Kárahnjúkavirkjun þegar tvær farþegalestar skullu saman.
- 2004 - 6. október slösuðust þrír verkamenn sem unnu við Kárahnjúkavirkjun þegar farþegalest og vöruflutningalest skullu saman.

Heimildir

- Morgunblaðið, 23. ágúst 1916, bls. 3.
- Morgunblaðið, 24. ágúst 1916, bls. 1.
-
- Flokkur:Slys á Íslandi Ísland

praca w anglii Varsovia hotel zycie hoteles en Praga opisy gg

:: RELATED NEWS ::

Aragona (AG)
Aragona é uma comuna italiana da região da Sicília, província de Agrigento, com cerca de 10.092 habitantes. Estende-se por uma área de 74 km², tendo uma densidade populacional de 136 hab/km². Faz fronteira com Agrigento

Bivona
Bivona é uma comuna italiana da região da Sicília, província de Agrigento, com cerca de 4.225 habitantes. Estende-se por uma área de 88 km², tendo uma densidade populacional de 48 hab/km². Faz fronteira com Al

Burgio
Burgio é uma comuna italiana da região da Sicília, província de Agrigento, com cerca de 3.158 habitantes. Estende-se por uma área de 42 km², tendo uma densidade populacional de 75 hab/km². Faz fronteira com Caltabellott

Calamonaci
Calamonaci é uma comuna italiana da região da Sicília, província de Agrigento, com cerca de 1.525 habitantes. Estende-se por uma área de 32 km², tendo uma densidade populacional de 48 hab/km². Faz fronteira com Bivona,

Caltabellotta
Caltabellotta é uma comuna italiana da região da Sicília, província de Agrigento, com cerca de 4.485 habitantes. Estende-se por uma área de 123 km², tendo uma densidade populacional de 36 hab/km². Faz fronteira com Bisacqu

Camastra
Camastra é uma comuna italiana da região da Sicília, província de Agrigento, com cerca de 2.221 habitantes. Estende-se por uma área de 16 km², tendo uma densidade populacional de 139 hab/km². Faz fronteira com Licata,

Cammarata
Cammarata é uma comuna italiana da região da Sicília,