:: wikimiki.org ::
| G-3 |
G-3
El Grupo de los Tres, Grup dels Tres, (G-3) és un Tractat de Lliure Comerç entre Colòmbia, Veneçuela i Mèxic. Va ser signat el 13 de juny, 1994, en Cartagena d'Índies, i va entrar en vigor l'1 de gener, 1995, encara que el camí a la integració va començar el 28 de febrer, 1989. L'acord, és de tercera generació, és a dir, no només està destinat a liberalitzar el comerç sinó que inclou regulacions d'inversió, serveis, compres governamentals, regulacions per a lluitar contra la competència injusta i protegeix els drets de propietat intel·lectual. Aquest acord és un vincle entre el NAFTA i la Comunitat Andina de Nacions.
Estructura del G-3
Enllaços externs
- [http://g3.minrelext.gov.co/g3/ Pàgina oficial del G-3], en castellà
- [http://www.sice.oas.org/trade/go3/G3INDICE.asp Text del Tractat], en castellà
Categoria:Economia
Colòmbia
La República de Colòmbia és un país de l'Amèrica del Sud. La seva costa nord i nord-est és al mar Carib, limita amb Veneçuela a l'est, amb el Brasil al sud-est, amb elPerú i l'Equador al sud, i amb Panamà i l'oceà Pacífic a l'oest.
Història
Les Cultures precolombines (Cultures Daurades)
El període Preclàsic, com es conegut el lapse de temps a Colòmbia comprès entre 1200 i 1510, on es formaren les Cultures més complexes a les quals els indígenes colombians arribaren abans de la intervenció cultural espanyola. Complicades jerarquies, eficient estructura político-administrativa, monumentals ciutats, incomptables obres de art, tradicions orals e immaterials que ens revelen el nivell de desenvolupament d’aquestes veritables civilitzacions.
- Els Quimbaies
Envoltats per eterns guaduals i yarums, els Quimbaies són famosos por seua habilitat de construcció amb el Bambú Guadua, la seva exquisida orfebreria i els seus valents guerrers. Aquests habitaven la regió del actual Eix Cafeter, en especial en el actual departament. del Quindío. Els Quimbaies, son els creadors de potser la més famosa peça d’or precolombí del Món: el Poporo Quimbaia (Museu del Or), i una de las més impressionants col•leccions d’Art Prehispànic: El Tresor dels Quimbaies (Museu d’ Amèrica - Madrid).
Els Quimbaies, es calcula que eren casi 1.00.000, vivien en cabanyes rodones de guadua i teulats de palma. Els fogons eren públics, i eren compartits por tres o quatre famílies cada un i estaven apart en una cabanya propera a les tres cases. Els poblats eren bastant compactes, i era comú que cada poblat Quimbaia no superés tres famílies diferents, fent-se el tracte dins dels poblats molt cordial i familiar.
La producció agrícola de los Quimbaies, no era tan eficient com en altres cultures, que ja coneixien i practicaven la rotació de cultius. Ells cultivaven una terra i se la deixava descansar, mentre l’any següent se n’agafava una altre, i així successivament. El seu mètode era cremar la terra, talar el que quedava en peu i llaurar-la per sembrar, lentament matant els nutrients de la terra. Encara que eren experts en fer terrasses les terres en les zones més pendents, de aquesta forma evitaven l’erosió. Però aquests mètodes de crema eren compensats amb la sembra de Bambús Guadues, que a més de ser font de fusta, conservaven molta aigua i restableixíen els nutrients de la terra. Els cultius més comuns, eren els de blat de moro, arracatxa, fríjol, fique i yuca.
Els Quimbaies desenvoluparen molt la recol•lecció sistematitzada de fruites i baies, especialment les de guames, pithaies, guaiabes, advocats i caimits. Però la planta que més usaren, fou la guadua. La guadua, es un Bambú abundant en la regió del actual eix cafeter, i fou usada por els Quimbaies des de juguets, fins armes i cases. Els Quimbaies .
La sal, fou una de las raons per la qual els Quimbaies no foren conquistats per pobles agressius com els Muzus i els Panzes, les fonts salades de Consota, Cori, Coinza i Caramanta foren monopolitzades per els Quimbaies, que controlaven el comerç del mineral en la zona al occident de Sistema Central. En aquestes fonts salades, el enginy Quimbaia dividia les aigües salades de les dolces i la salada portada per tubs de guadua als forns. on era evaporada i extreta. Els Quimbaies guardaven tota la sal en dipòsits especials propietat de cada família. La sal era usada tan per pagar tribut al cacic i tribus veïnes.
Els Quimbaies foren de les últimes cultures en desapareixer, donç les zones que habitaven eren casi inaccessibles, rodejats a cada costat per pics nevats i amb dos taps de selva al nord o al sur. Tot i així els espanyols arrivaren, al comandament de Jorge Robledo, que havia ja conquistat el Nord d’Antioquia. Robledo primer tractà bé als Quimbaies, però desprès començà a enviar-los a les ‘’encomiendas’’ a travallar. Els Quimbaies s’hi resistiren i les tropes de espanyoles els exterminaren.
- Els Tairones
Habitaren la zona més septentrional de Colòmbia, exactament a la Serra nevada de Santa Marta. Ells arribaren a un nivell de desenvolupament envejable per altres cultures colombianes, e inclòs d’altres de foranes. Els seus coneixements d’arquitectura, agricultura e hidràulica ens donen la imatge d’una nació ben estructurada, avançada, i que en comparació con algunes nacions europees, amb molts avanços en respecte a elles.
- Els Muiscas
Habitaren a la zona central de Colòmbia, específicament el Altiplà Cundiboiacens foren la Cultura que més va evolucionar en el que es refereix a la administració i l’estructura político-administrativa del Estat; fins arribar a la conformació oficial de una Confederació, amb un sistema uniforme de camins, llengua, impostos, religió i lleis.
- Els Zenús
En las planes dels actuals departaments de Sucre i Córdoba, existí un poble conegut com els Zenús. Els Zenús foren l’única cultura que va establir un govern centralitzat, concentrant els Zenús en grans ciutats, i no en petits poblats independents.
- Els Narinyo Habitaren el Marcís Colombià en la seva Zona Occidental, la seva orfebreria era propera als patrons artístics dels Inques. Foren exterminats per l’expedició de Sebastián de Belalcázar,
- Els Tumaco, veïns dels Narinyo, se especialitzaren en ceràmica decorada.
- Els Huitotos: Important tribu que habita encara las selves de Colòmbia.
La colonitzacíó i l'independència
Els exploradors espanyols hi varen arribar el 1510 i hi van trobar les tribus indígenes, anomenades genricament txibtxes, les quals foren esterminades o subjugades i conquerides. Els espanyols hi varen construir diversos assentaments que finalment es varen convertir en les províncies que conformaren la Nova Granada, al principi com a Capitania General i des de 1717 com a Virregnat, incloent-hi diverses províncies que havien pertangut fins aquest moment a les jurisdiccions dels virregnats de Nova Espanya i Perú. El moviment d'independència, en gran part liderat per Simón Bolívar i Francisco de Paula Santander des de 1810, finalment va tenir èxit el 1819 quan el territori ocupat pel virregnat de Nova Granada es va convertir en una república federal, la Gran Colòmbia, després de la batalla de Boyacá (7 d'agost de 1819) i el Congrés d'Angostura aquell mateix any.
Les divisions cabdillistes internes varen conduir el 1830 a la separació dels departaments que componien la Gran Colòmbia: Veneçuela, Quito (actual Equador) i Cundinamarca el 1830. Cundinamarca es va anomenar Nova Granada fins al 1886, quan va prendre el seu nom actual: República de Colòmbia. Les divisions internes romanien, i de tant en tant encenien la guerra civil i van contribuir a la independència de Panamà el 1903 patrocinada pels Estats Units. El país segueix estant afectat per grups guerrillers com les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) i l'Exèrcit d'Alliberament Nacional (ELN).
Aquests grups guerrillers, junt amb l'influent narcotràfic, obstaculitzen les reformes polítiques i econòmiques i comporten interrupcions de la vida pública i preocupació internacional.
Govern i política
Colòmbia és una república en què el poder executiu domina l'estructura de govern. El president, escollit junt amb el vicepresident pel vot popular per a un termini de quatre anys, funciona com a cap d'estat i com a cap del govern.
El parlament bicameral de Colòmbia és el Congrés, que consisteix en el Senat, de 102 escons, i la Cambra de Representants, de 166 escons. Els membres d'ambdues cambres són decidits pel vot popular per servir en terminis de quatre anys. El sistema judicial ha experimentat reformes significatives en la dècada dels noranta.
Organització política i administrativa
right
Colòmbia se subdivideix políticament i administrativament en 32 departaments i un districte capital(
- ), que depèn administrativament del departament de Cundinamarca:
right
right
Regions geogràfiques naturals i culturals de Colòmbia
Els departaments colombians estan agrupats en les següents regions geogràfiques naturals i culturals:
- Andina
- Orinòquia
- Amazònica
- Costa Pacífica
- Insular
- Costa Nord
(Enllaç extern: [http://fotoalbum.ubbi.com/fotoalbum/fotoampliada_publico.asp?Id_Foto=394373&Id_Album=8825&Pagina=11&Id_categoria=5&Id_subcategoria=31&delivery=no&Pag_Ref=2 Mapa de les regions geogràfiques naturals de Colòmbia])
Geografia
Els Andes dominen la meitat occidental de Colòmbia, i es divideixen en tres grans serralades: l'Occidental, la Central i l'Oriental. Entre les serralades, els rius Magdalena i Cauca flueixen cap a les planícies baixes al llarg de la costa caribenya. En les parts més altes de les serralades s'hi troben volcans, alguns dels quals encara són actius. El punt més alt és el Pico Cristóbal Colón a la Sierra Nevada de Santa Marta, amb una alçada de 5.775 m per sobre del nivell del mar.
La part oriental de l'estat es caracteritza per terres planes, en part densament arboritzades i amb molts de rius com el Putumayo, el Yapura, el Meta i el Guaviare, que flueixen al riu Orinoco o el riu Amazones. Colòmbia també té diverses petites illes a l'oceà Atlàntic i al Pacífic.
El clima local és calent al llarg d'ambdues costes i a les planícies orientals, mentre que les serres i les terres altes poden ésser bastant fredes. La ciutat més gran de Colòmbia és la seva capital, Bogotà. Altres ciutats importants són Medellín, Cali, Cartagena, Barranquilla, Ibagué, Manizales, Pasto, Cúcuta i Bucaramanga.
Economia
L'economia de Colòmbia va patir una demanda interior dèbil, pressupostos governamentals austers i una situació de seguretat difícil. El govern actual afronta desafiaments econòmics en els límits de la reforma de la pensió i la reducció de l'atur. Dos dels principals productes colombians, el petroli i el cafè, s'enfronten a un futur incert; la nova exploració petrolífera és necessària per compensar la progressiva disminució de la producció, mentre que els preus del cafè continuen molt baixos.
Els problemes en la seguretat pública són una preocupació dels líders comercials colombians, que demanen progrés en les negociacions de pau del govern amb els grups insurgents. Colòmbia cerca el suport continu de la comunitat internacional per incrementar les perspectives econòmiques i de pau.
Colòmbia pertany a la Comunitat Andina de Nacions i al G-3.
Demografia
La diversitat ètnica a Colòmbia és un resultat de la barreja d'amerindis indígenes, colons espanyols i esclaus africans, cosa que ha produït una mescla de mestissos (el 58%), blancs (el 20%), mulats (el 14%), negres (el 4%) i una barreja negra-ameríndia (el 3%). Avui, només aproximadament l'1% de la gent pot ser identificada com a totalment ameríndia sobre la base de llengua i costums. La religió predominant a Colòmbia és el catolicisme romà.
Colòmbia és el tercer estat més poblat de l'Amèrica Llatina, després del Brasil i de Mèxic. El moviment de població rural a les àrees urbanes ha estat fort durant el segle XX. La població urbana va augmentar del 57% de la població total el 1951 a aproximadament el 74% cap al 1994. Trenta ciutats tenen una població de 100.000 habitants o més. Els nou departaments de terres baixes de l'est, que constitueixen aproximadament el 54% de l'àrea de Colòmbia, tenen menys del 3% de la població i una densitat de menys d'una persona per quilòmetre quadrat.
Cultura
- Colombians destacats
- Música de Colòmbia
Festes
| Data | Nom en
català | Nom local | Notes |
|---|
| | | |
Vegeu també
- Colombians destacats
- Comunicacions a Colòmbia
- Departaments i capitals
- Dates importants
- Idiomes
- Ciutats de Colòmbia
- Exèrcit
- Població
- Relacions estrangeres
- Bogotà
- Símbols patris
- Sistema de govern
- Transport de Colòmbia
Enllaços externs
- [http://www.gobiernoenlinea.gov.co PEC] - Portada oficial del govern
- [http://cne.presidencia.gov.co Casa de Nariño] - Lloc web oficial del president
Categoria:Colòmbia
ja:コロンビア
ko:콜롬비아
ms:Colombia
zh-min-nan:Colombia
Mèxic
Mèxic és un país d'Amèrica del Nord. El seu nom oficial és Estats Units Mexicans (Estados Unidos Mexicanos, en castellà), ja que està constituït com una federació d'estats. La seva capital és la Ciutat de Mèxic.
Origen del nom
El nom del país prové del nom de la seva ciutat capital la ciutat de Mèxic. L'origen d'aquest nom, però, no es coneix amb precisió. D'acord amb alguns filòlegs, Mèxic es deriva de Mexitli el nom del déu de la guerra dels asteques, el qual es deriva de metztili (lluna) i xictli (centre, melic o probablement fill). La terminació -co, significa lloc o regió. Altres propostes linguïstiques són: regió dels ungits, cara de la lluna, poble del maguei, o poble de Mexi (un altre nom pel déu principal dels asteques, Huitzilopotxtli). L'ortografia catalana de Mèxic prové de la transcripció del nàhuatl al castellà antic, i per tant, la pronunciació original de la x era /ʃ/. Una transcripció catalana moderna de la pronunciació nàhuatl seria Meixico.
Història
:Article principal: Història de Mèxic
Durant més de 3000 anys, diverses civilitzacions americanes es van desenvolupar a Mèxic, l'olmeca, la maia i l'asteca, que hi van bastir grans ciutats. Els maies tenien amplis coneixements d’astronomia, com es pot comprovar a les ruïnes d'un observatori d’aquella època a Yucatan, un estat al sud-est de Mèxic.
Els espanyols van arribar a Mèxic el 1519, van derrotar els asteques el 1521, i van establir la colònia de la Nova Espanya. Aquesta va ser la colònia més poblada i més pròspera d’Amèrica, comptant amb 6 milions d’habitants el 1800, dels quals gairebé més la meitat eren espanyols o descendents d'espanyols (criolls).
El 16 de setembre, 1810, Miguel Hidalgo y Costilla, un sacerdot catòlic, va declarar la independència de Mèxic. Diversos generals se li van unir, però la presència espanyola al país era tan forta que la guerra va ser llarga, i no acabà sinó al 1821, data en la qual l'exèrcit reialista (lleial al rei d'Espanya) i l'exèrcit independentista o republicà es van unir proclamant la independència. Mèxic es va constituir en una monarquia parlamentària, creant el primer Imperi Mexicà. Aquest sistema de govern no duraria ni un any, ja que les forces republicanes van prendre el poder. Així Mèxic va quedar constituït com una República Federal.
El govern mexicà va permetre l’entrada d’immigrants nord-americans i anglesos a l’estat de Texas per poblar les zones deshabitades. Els immigrants havien de jurar lleialtat al govern mexicà, però mai no ho van fer, sinó que es van rebel·lar en contra del govern, i amb suport dels Estats Units, es van independitzar de Mèxic el 1836 i el 1845 es van unir als Estats Units com un estat més. La independència de Texas també va ser la resposta al govern centralista de Antonio López de Santa Anna, el qual va limitar l'autonomia dels estats de la federació. Altres estats van declarar la secessió del país com Yucatán i Nuevo León, però, van ser re-integrats al país quan la constitució federal, que donava garantia de l'autonomia dels estats, va ser re-instaurada. Uns anys després, aprofitant la confusió quant als límits territorials del nou estat de Texas, Estats Units va envair Mèxic en la Guerra d'Invervenció Nord-Americana, a la fi de la qual van prendre un terç del territori mexicà, incloent-hi els estats de Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic, Colorado, Utah i Nevada.
Nevada
El 1862, i amb el suport dels conservadors mexicans que volien reinstaurar el sistema monàrquic a Mèxic, França va envair Mèxic. Encara que els francesos van ser derrotats en la Batalla de Puebla el 5 de maig, 1862, les forces franceses van retornar el any següent, i aquesta vegada van prendre el control del país amb els conservadors mexicans. El arxiduc Maximilià d'Habsburg va ser nomenat l'emperador "Maximilià I de Mèxic". Benito Juárez, president abans de la invasió, va lluitar en contra dels invasors, i el 1867 l'exèrcit republicà va guanyar el control del país, i es va restaurar el govern republicà.
A finals del segle XIX, sota el govern pro-europeu de Porfirio Diaz, Mèxic va experimentar un impressionant creixement econòmic. La inversió estrangera va permetre el desenvolupament de la indústria petroliera així com la construcció del sistema ferroviari. Aquest període de pau relativa és conegut com al "Porfiriato". No obstant això, la classe alta en va ser l’única beneficiada, mentre milers d’indígenes seguien vivint en pobresa extrema. La desigualtat social, així com la insistència del president a reelegir-se per cinquena ocasió, van provocar manifestacions iniciant així la Revolució Mexicana el 20 de novembre, 1910. Després de la revolució, els generals es van organitzar en un partit, anomenat el Partit Revolucionari Institucional, el partit més fort en la política mexicana fins a la fi del segle XX.
Durant les dècades de 1930 a 1970 Mèxic va tenir un nou creixement econòmic, però no suficient per a igualar el creixement demogràfic. També en aquesta època Mèxic va rebre milers d’immigrants sud-americans així com a un gran nombre de espanyols i catalans refugiats després de la Guerra Civil Espanyola.
Guerra Civil Espanyola
Després de la crisi del petroli las dècades de 1970 i 1980, l’economia mexicana es va col·lapsar, duent a molta gent a la pobresa. En aquesta època el Partit Revolucionari Institucional, qui havia guanyat gairebé tots els llocs públics del país, va començar a perdre en moltes eleccions. Abans de 1990 ja havia perdut eleccions per a governadors d’estats, i el 1995 ja no tenia la majoria en la Càmera de Diputats. Finalment, el 2000 va perdre, després de més de 70 anys, les eleccions presidencials, on va guanyar Vicente Fox, del Partit Acció Nacional.
L'1 de gener, 1994 Mèxic, els Estats Units i el Canadà van crear el NAFTA, una Zona de Lliure Comerç per a Nord-Amèrica. El 23 de març, 2005, els presidents del tres països van signar la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amèrica (SPP), un pas cap a una major integració comunitària.
Geografia
Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-AmèricaMèxic està situat en la zona sud-occidental del continent nord-americà. Mèxic s'estén 3000 km de nord-oest a sud-est.
Mèxic limita al nord amb els Estats Units, al sud-est amb Guatemala i Belize, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el Golf de Mèxic i la mar Carib. Baja California al nord-oest, és una península de 1.250 km (de nord cap al sud), que forma el Golf de Califòrnia, també conegut com a Mar de Cortés. A l'est el Golf de Mèxic està format per una altra península, la península del Yucatán.
La major part del territori és muntanyós: dues cadenes de muntanyes s'estenen de nord a sud, anomenades Sierra Madre oriental i occidental. La Sierra Nevada travessa el centre del país d'oest a est, on es troben els punts més alts, com ara el Popocatépetl, amb més de 5.000 metres d'altitud, i el Pic d'Orizaba el més alt del país.
El terreny i el clima varien, desèrtic al nord, muntanyós al centre, i tropical al sud. Els rius principals dels país són: Río Bravo del Norte (Río Grande), Usumacinta, Grijalva, Balsas, Pánuco i Yaqui.
Economia
:Article principal: Economia de Mèxic
D'acord amb el Banc Mundial, Mèxic té la renda per càpita (RNB per càpita) més alta de Llatinoamèrica i s'ha consolidat com un país de renda mitja-alta. A més, és l'únic país llatinoamericà que pertany a la Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OECD). No obstant això, la distribució de la riquesa del país no és equitativa i la divisió entre rics i pobres, nord i sud, grans ciutats i pobles indígenes, és gran. Encara així el país va tenir una increïble recuperació de l'última crisi financera de 1994-1995.
Mèxic és la dotzena economia més gran del món (d'acord a la [http://www.worldbank.org/data/databytopic/GDP.pdf la mesura del Banc Mundial del Producte Intern Brut de la Nació]) i un dels principals països exportadors de matèria primera i manufactura a nivell internacional. L'activitat econòmica del país està en gran mesura fusionada amb la dels Estats Units d'Amèrica, els quals consumeixen més del 85% de les exportacions mexicanes. El PIB del 2004 va créixer més de 4%, però la taxa d'atur va arribar gairebé al 4% en el mateix any, la més alta dels últims 10 anys.
Des de mitjans de la dècada dels anys vuitanta el país s'ha inclinat per un model econòmic neoliberal amb una forta èmfasi en l'obertura comercial a altres mercats, la qual cosa ha convertit al país en el líder mundial en acords de lliure comerç, havent signat convenis d'aquest tipus amb 40 països en 12 diferents Tractats. La seva associació comercial principal està en el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN o NAFTA), integrat per Estats Units, Canadà i Mèxic. Mèxic també compta amb tractats de lliure comerç amb la Unió Europea dels 25, Israel, Noruega, Islàndia, Liechtenstein, Suïssa, Japó i alguns països de l'Amèrica Llatina, i és soci observador i futur membre associat del Mercosur.
Política
La Constitució actual de Mèxic es va escriure el 1917. La Constitució estableix que Mèxic és una República Federal amb branques de govern legislativa, executiva i judicial, clarament separades. La branca executiva està representada pel President de la República, elegit cada 6 anys, sense reelecció. La branca legislativa està representada pel Congrés de la Unió, que està dividit en la Cambra de Diputats i el Senat. Finalment, la branca judicial està representada per la Cort Suprema de Justícia de la Nació.
Els partits politics més importants a Mèxic són:
- Partit Revolucionari Institucional (PRI), establert el 1929, unint als generals de la Revolució Mexicana de 1910-1917. És un partit de centre-esquerra o social-demòcrata.
- Partit Acció Nacional (PAN), creat el 1939. És un partit de centre-dreta.
- Partit de la Revolució Democràtica (PRD) creat el 1989. És un partit d'esquerra.
L'actual president de la república, Vicente Fox, va ser un candidat del PAN, encara que en la Cambra de Diputats i en el Senat, el PRI té majoria. Per a les eleccions presidencials del 2006 el candidat favorit és del PRD.
Divisió administrativa
:Article principal: Estats de Mèxic
Estats de Mèxic
Estats
Mèxic és una federació d'estats. Està dividit en 31 estats i el Districte Federal. Els estats de Mèxic són:
Ciutats importants
estats de Mèxic
Les següents són les àrees metropolitanes amb més d'1 milió d'habitants a Mèxic:
#Ciutat de Mèxic (22,1 milions d'habitants)
#Guadalajara (4,0 milions)
#Monterrey (3,8 milions)
#Puebla (2,2 milions)
#Tijuana (1,3 milions)
#León (1,2 milions)
#Ciudad Juárez (1,2 milions)
#Toluca (1,2 milions)
#Torreón (1,1 milions)
Demografia
Mèxic és el país castellanoparlant més gran del món, amb un població de 104 milions d'habitants, i és el segon país més poblat d'Amèrica Llatina, després de Brasil.
Etnografia
Mèxic és ètnicament divers. El 79% de la població es mestissa, és a dir d'ascendència europea i d'ascendència indígena. L'11% és indígena, segons fonts governamentals, encara que altres fonts indiquen que el 30% és predominantment indígena. El 9% és d'ascendència completament europea (principalment d'Espanya, Itàlia, Alemanya, Regne Unit, França, Rússia i Polònia). L'1% restant inclou turcs, japonesos, libanesos i xinesos. La migració sud-coreana ha augmentat els últims cinc anys. A Mèxic també van immigrar un nombre considerable d'argentins, colombians, xilens, cubans, centre-americans i brasilers, ja que el país tenia una política molt assequible per tal que els llatinoamericans obtinguessin asil polític quan aquests països estaven experimentant guerres civils i persecució política.
A Mèxic és on el més gran nombre de nord-americans viu fora dels Estats Units. Això és causa de la integració econòmica de ambdós països sota el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA), i també perque els petits pobles mexicans són considerats com a excel·lents llocs pels jubilats, com San Miguel de Allende, la població del qual el 50% són nord-americans.
Llengües
La llengua oficial de Mèxic és el castellà. No obstant això, més del 7% de la població parla una llengua indígena. El govern reconeix 62 llengües indígenes, i l’educació primària és bilingüe en les comunitats indígenes. Les llengües indígenes més importants a Mèxic són el nàhuatl i el maia.
L'anglès s’ha convertit en la segona llengua en importància a Mèxic i és parlada principalment als estats que tenen frontera amb els Estats Units i a les grans ciutats.
De les llengües que van portar les immigrants europeus, el cas del vènet mereix atenció. Els immigrants de la regió del Vèneto es van establir a Chipilo, a l’estat de Puebla. Avui, les ciutadans de Chipilo encara parlen el vènet, fent-la una llengua minoritària a Puebla. Un altre cas interessant és el cas de la llengua plautdietsch parlada pels descendents dels immigrants menonites d'Alemanya i dels Països Baixos als estats de Chihuahua i Durango al nord de Mèxic.
El català és parlat només pels immigrants o descendents dels immigrants que hi van arribar després de la Guerra Civil Espanyola, i que es van establir principalment a la Ciutat de Mèxic i a Guadalajara.
Religió
La població mexicana és predominantment catòlica (el 89% de la població es considera catòlica, encara que un percentatge molt menor és practicant). El 6% de la població és protestant, del qual les branques pentecostal i la carismàtica són les més nombroses. També hi ha un nombre considerable de jueus (principalment a la ciutat de Mèxic). El mormonisme ha estat creixent sobretot a les ciutats fronteres amb els Estats Units. Encara que cap religió pre-hispànica no ha sobreviscut, a les comunitats indígenes el catolicisme ha fet un sincretisme amb elements asteques o maies.
Educació
Alfabetisme
Mèxic ha assolit impressionants avanços en eduació en els últims vint anys. L'any 2004, l'alfabetització general era del 92%, i l'alfabetització del joves (edat 15-24) era del 96%. L'eduació primària i secundària és gratuïta i obligatoria a tot el país. Hi ha programes d'educació bilingües i interculturals per a les comunitats indígenes.
Educació a distància
Mèxic va ser el primer país del món en establir en els anys setanta, un sistema d'educació secundària a distància per a les petites comunitats i petits pobles. L'any 2005 aquest sistema comptava amb prop de 30,000 escoles connectades, 3 milions d'alumnes i 300.000 professors que reben aquesta programació educativa en videoconferències i teleconferències transmeses per via satel·lital. Aquestes escoles es coneixen a Mèxic com a telesecundarias. El sistema mexicà transmet la seva programació també a certs països de l'Amèrica Central i a Colòmbia, i és utilitzat al sud dels Estats Units com a mètode d'ensenyament bilingüe.
Universitats
Les cinc universitats més importants a Mèxic són:
- [http://www.unam.mx Universitat Autònoma Nacional de Mèxic] UNAM, Ciutat de Mèxic.
- [http://www.itesm.mx Institut Tecnològic de Monterrey] ITESM, Monterrey.
- [http://www.udlap.mx Universidad de las Américas] UDLA, Puebla.
- [http://www.uia.mx Universidad Iberoamericana] UIA, Ciutat de Mèxic
- [http://www.uag.mx Universitat Autònoma de Guadalajara] UAG, Guadalajara.
Premis Nobel
- Literatura: Octavio Paz, 1990
- Química: Mario Molina, 1995
- Pau: Alfonso García-Robles, 1982
Destinacions turístiques importants
Platges
- Acapulco
- Cancún
- Los Cabos
- Puerto Vallarta
Ciutats amb arquitectura colonial
- Guanajuato
- Oaxaca
- San Miguel de Allende
- Taxco
Ruïnes pre-colombines
- Teotihuacan
- Palenque
- El Tajin
Enllaços externs
Govern
- [http://www.gob.mx Govern de Mèxic, en castellà]
- [http://www.presidencia.gob.mx Web del President de Mèxic, en castellà]
- [http://www.inegi.gob.mx Instituto Nacional de Estadística, Geografía e Informática, en castellà]
- [http://http://www.sre.gob.mx/barcelona/ Consulat de Mèxic a Barcelona]
Periòdics i agències d'informació
- [http://www.reforma.com Reforma]
- [http://www.eluniversal.com.mx El Universal]
- [http://www.imagen.com.mx Imagen Informativa]
Altres
- [http://orfeocatala.com/ Orfeó Català de Mèxic]
Categoria:Mèxic
ja:メキシコ
ko:멕시코
ms:Mexico
simple:Mexico
th:ประเทศเม็กซิโก
zh-min-nan:México
13 de junyEl 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs. Queden 201 dies per a finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1688 - Manresa (el Bages): s'hi esdevé una revolta pagesa antisenyorial.
:MÓN
- 2004 - la Unió Europea: s'hi celebren eleccions al Parlament Europeu.
- 2004 - Bagdad (l'Iraq): insurgents iraquians hi assassinen Kamal al-Jarrah, un alt càrrec del govern iraquià, i un cotxe bomba hi fa 12 morts.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
- 1946 - Barcelona: Montserrat Roig, escriptora catalana.
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Festes:
- Festa Local a Bellver de Cerdanya, Baltarga, Bor, Coboriu de la Llosa, Cortàs i Talltendre, a la comarca de la Cerdanya, a Erill la Vall, Nas i Ordèn, Pi, Riu, a la Val d'Aran, Pont de Vilomara, Santpedor al Bages, i a Tiana a la comarca del Maresme.
----
Un dia abans / Un dia després
----
Categoria:Juny
ja:6月13日
ko:6월 13일
simple:June 13
th:13 มิถุนายน
1 de generL'1 de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià. Queden 364 dies per a finalitzar l'any i 365 en els anys de traspàs.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1919 - Lleida: S'inaugura el Camp d'Esports.
- 2000 - Barcelona: Lluís Maria Xirinacs inicia una plantada a la plaça de Sant Jaume per reclamar la independència dels Països Catalans; s'hi estarà prop de mig any.
- 1999 - Europa: entra en vigor l'euro (€) en onze dels quinze països de la Unió Europea, malgrat que es continuen fent servir les antigues monedes fins al primer de gener del 2002.
- 2002 - Europa: es posen en circulació les monedes i bitllets d'euro (€), en onze dels quinze països de la Unió Europea.
:MÓN
- 1502 - el Brasil: Américo Vespucio descobreix la badia que després s'anomenarà de Rio de Janeiro.
- 1574 - Cochabamba (Bolívia): el conqueridor espanyol Santiago Barba de Padilla funda la ciutat amb el nom d'Oropesa, que va mantenir fins el 1786.
- 1788 - Londres (Anglaterra): s'hi publica el primer número del diari "The Times".
- 1791 - Lima (el Perú): hi apareix el primer número del diari "El Mercurio Peruano", dirigit per Hipólito Unanue.
- 1804 - Haití: Gonaives Dessalines en proclama la indepèndencia i en restitueix l'antic nom indi.
- 1823 - Buenos Aires (l'Argentina): s'hi publica el primer número d'"El Argos de Buenos Aires", que assenyala una nova etapa en el periodisme argentí.
- 1841 - Hondures: escullen el primer president de la república, el general Francisco Ferrera.
- 1863 - els Estats Units: hi entra en vigor l'Acta d'Emancipació per als esclaus del sud.
- 1865 - Xile: s'hi estableix el sistema mètric decimal.
- 1871 - l'Argentina: hi entra en vigor el Codi Civil, redactat per Dalmacio Vélez Sársfields.
- 1880 - el Panamà: hi comencen les feines per a la construcció del Canal.
- 1899 - L'exèrcit espanyol lliura l'illa de Cuba als Estats Units, que n'assumeix el govern durant tres anys.
- 1916 - Mèxic: el polític Venustiano Carranza arriba amb la seva gent a Querétaro, ciutat que proclama capital de la república (Revolució Mexicana).
- 1918 - Hollywood (Califòrnia, els Estats Units): l'actor de cinema anglès Charles Chaplin hi inaugura els seus propis estudis cinematogràfics.
- 1921 - Nicaragua: Diego Manuel Chamorro hi comença el mandat presidencial, caracteritzat per una constant agitació.
- 1929 - Nicaragua: el general José María Moncada, del Partit Liberal, n'assumeix la presidència.
- 1938 - el Brasil: Getulio Vargas inicia el moviment "Estado Novo", de tendència feixista.
- 1943 - Guadalcanal: hi acaba la batalla que duu el nom de l'illa, amb la victòria dels estatunidencs sobre els japonesos (II Guerra Mundial).
- 1947 - el Regne Unit: el govern laborista de Clement Attlee nacionalitza les mines de carbó.
- 1948 - Europa: entra en vigor, entre diversos països, l'Acord General sobre Tarifes Duaneres i Comerç (GATT).
- 1959 - Cuba: hi triomfa la revolució castrista i Fulgencio Batista en fuig.
- 1960 - Cuba: el Govern nacionalitza la United Fruit Co.
- 1962 - la República Dominicana: després de la mort del dictador Trujillo, hi assumeix el poder el Consejo de Estado, presidit per Joaquín Balaguer.
- 1971 - Xile: el govern d'Allende nacionalitza la banca privada.
- 1976 - Veneçuela: el govern de Carlos Andrés Pérez nacionalitza l'explotació de petroli.
- 1989 - Entra en vigor el Protocol de Montreal, ratificat per 29 països i la CEE, per protegir la capa d'ozó.
- 1992 - l'Argentina: el peso substitueix l'austral com a moneda del país.
- 1993 - Txecoslovàquia: aquest estat deixa d'existir després de 74 anys d'història en dividir-se en dos nous estats: Txèquia i Eslovàquia.
- 1994 - entra en funcionament l'Espai Econòmic Europeu (EEE) i el Tractat de Lliure Comerç (TLC) entre el Canadà, els Estats Units i Mèxic.
- 1994 - Chiapas (Mèxic). Coincidint amb l'entrada en vigor del TLC, l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional s'alça en armes contra el govern mexicà.
- 2003 - el Brasil: Lula Inácio da Silva esdevé president del país.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1823 - Sándor Petöfi, poeta hongarès
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Festes:
- Cap d'any: festa de benvinguda de l'any nou.
- La circumscisió de Jesús: és l'onomàstica dels Manuels i Manueles perquè l'àngel de l'Anunciació va proclamar que se l'anomenaria Emmanuel.
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:gener
ja:1月1日
ko:1월 1일
ms:1 Januari
simple:January 1
th:1 มกราคม
28 de febrerEl 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 306 dies per a finalitzar l'any i 307 en els anys de traspàs.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1808 - Barcelona: les tropes franceses hi ocupen per sorpresa la Ciutadella i el castell de Montjuïc.
:MÓN
- 364 - Roma: Valentí I ocupa la seu imperial.
- 1953 - Cambridge (Anglaterra): James Watson i Francis Crick anunucien el descobriment de l'estructura química de l'ADN, obtinguda al Cavendish Laboratory.
- 1980 - Andalusia: s'hi celebra el referèndum en què resultarà plebiscitat que l'Estatut d'Autonomia s'ha de tramitar segons el procediment ràpid.
- 2005 - Hil·la (l'Iraq): un cotxe bomba hi fa 125 morts i uns 200 ferits.
- 2005 - Burundi: s'hi aprova en referèndum una nova constitució.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1901 - Portland (Oregon, USA) : Linus Pauling químic i físic estatunidenc, Premi Nobel de Química (1954) i de la Pau (1962) (m. 1994).
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1986 - Estocolm (Suècia): Olof Palme, primer ministre suec, en ser assassinat (n. 1927).
Festes i commemoracions:
- Dia d'Andalusia.
----
Un dia abans / Un dia després (anys comuns) / Un dia després (anys de traspàs)
Categoria:Febrer
ja:2月28日
ko:2월 28일
simple:February 28
th:28 กุมภาพันธ์
NAFTAEl Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord, en castellà Tratado de Libre Comercio de América del Norte (TLCAN), en anglès North American Free Trade Agreement (NAFTA), en francès Accord de Libre Échange Nord-Americain (ALENA), és un tractat de lliure comerç exhaustiu i extens que uneix als Estats Units, Canadà i Mèxic, i que entrà en vigor l'1 de gener, 1994, signat pels presidents George Bush, dels Estats Units, Brian Mulroney del Canadà, i Carlos Salinas de Gortari de Mèxic.
Aquesta zona comercial, més coneguda amb les seves sigles en anglès, NAFTA, elimina gradualment totes les tarifes e impostos a la circulació de productes entre els tres països, elimina restriccions a la inversió entre ells, i protegeix els drets intel·lectuals (patents i copyrights). A més, el NAFTA conté importants i controvertibles clàsules per a la protecció ambiental i reducció de contimants dels tres membres. A diferència de la Unió Europea, NAFTA no va crear una institució governamental supranacional, ni lleis superiors a les lleis nacionals. Existeix només una secretaria per a administrar i executar les resolucions i mandats que es deriven del tractat mateix. S'ha proposat la creació d'una integració major cap a una Comunitat de l'Amèrica del Nord. El 2005 es va signar la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Amèrica, un pas més cap a una futura integració econòmica.
El NAFTA és la zona comercial més gran del món d'acord a la suma del Producte Intern Brut dels països membres.
Estructura del NAFTA
Enllaços externs
- [http://www.nafta-sec-alena.org Pàgina oficial de la Secretaria del NAFTA, en anglès, francès i castellà]
Categoria:Economia
Categoria:Organitzacions internacionals
Categoria:Tractats internacionals
ja:北米自由貿易協定
Categoria:Economia
Categoria:Ciències socials Wikipedia:维基百科之友搜索引擎和门户网站
- 中文搜索引擎和门户网站
- 其他语言的搜索引擎和门户网站
- 专业搜索引擎和门户网站
----
- 新闻报道
- 内容型网站
- Blog网站
- 论坛和虚拟社区
- 邮件列表
- [http://groups.google.com/groups?hl=zh-CN&ie=UTF-8&oe=UTF-8&q=%E4%B8%AD%E6%96%87wikipedia&sa=N&tab=wg&lr= 新闻组]
- 个人网站
- 商业网站
- Wiki类网站
- Bookmarks
- 引用中文Wikipedia文章的网站
elitarne.info Sepsa snowboard w austrii sem jastrzbia gra pensjonat
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
L'arbitraire du signe
Ferdinand de Saussure's Cours de linguistique générale was published posthumously in 1916 by Charles Bally and Albert Sechehaye based on lecture notes. It is generally seen as being the origin of structuralism. Although Saussure was, like his contemporaries, interested in historical l
|
'The Second Great Fire of London'
The night of 29th/30 December 1940 was one of the most destructive air raids of the London Blitz, gutting or destroying many of the City's churches (including several by Sir Christopher Wren), destroying many Livery Halls an
|
Arkley mansion
The Arklay Research Facility, colloquially known as the Spencer Mansion, is the setting of the original Resident Evil. It is a research facility managed by the Umbrella Corporation and disguised as an isolated mansion located in the Arklay Mountains region outside
|
|
Organisation of Ukrainian Nationalists
Organization of Ukrainian Nationalists or OUN ( or ОУН) was a Ukrainian political movement whose immediate purpose was to protect the Ukrainian population from repression and exploitation by governing authorities; its ultimate goal was an independent and unified Ukrainian state. It was created in the 1920s by merger of the Ukrainian Military Organization (UVO) and several nationalist student associations: the Group of Ukrainian National Youth, the League of Ukrainian Nationalists, and the Union of U
|
HF & AP Squire
H F and A P Squire jointly produced a number of cricket books from 1949 to 1957. They specialised in Sussex, their native county.
Their best work was Pre-Victorian Sussex Cricket (1951; published by Ditchling Press), which was used by Timothy J McCann as an important source for his historical researches into Sussex's cricket history.
Squire, H F and A P
|
Ben Sherman
Ben Sherman is a notable British clothing company. Their clothing designs often feature the logo and colors of the Royal Air Force of the United Kingdom which were also the symbols of the 1960s Mod youth movement as well as skinheads. Ben Sherman shirts are often identified with unusual and complex desi
|
Língua do Pê
Língua do Pê (Portuguese, P Language) is a language game spoken in Brazil with Portuguese.
Function
There are at least three different "dialects," or variations, of Língua do Pê.
"Double talk" dialect
This "dialect" of Língua do Pê is just like the Jerigonza language game of | |
