Ganges

El Ganges (Ganga, en els llenguatges de l'Índia) és un gran riu situat al nord de l'Índia, i que està considerat com a sagrat pels hindús. Neix amb el nom de Bhagirathi des de la glacera Gangotri, a l'Himàlaia, i s´uneix al riu Alaknanda prop de Deoprayag per a formar el Ganges. El Ganges desemboca al Golf de Bengala després de dividir-se en molts rius menors. Un d'ells és el riu Hoogli, prop de Calcuta; un altre és el Padma, riu que entra a Bangladesh. La regió limitada pel delta prop de les costes del golf de Bengala són conegudes com els Sunderbans (Boscos bells) – una regió de boscos espessos de gingebre, i l´hàbitat natural del tigre de Bengala. El riu Yamuna, un riu pràcticament sagrat, és un afluent del Ganges, i la seva unió queda prop de la ciutat sagrada hindú de Prayag, avui en dia coenguda com Allahabad. Al Ganges hi viuen dues espècies de dofins, el Dofí del Riu Ganges i el Dofí Irrawaddy. També hi habita una especie de taurons quasi desconeguda, el Glyphis gangeticus. Categoria:Índia Categoria:Rius d'Àsia ja:ガンジス川

Índia

L'Índia (nom oficial: República de l'Índia, abans Unió Índia) és un estat situat al sud de l'Àsia, que ocupa la major part del subcontinent indostànic. És el país més poblat després de la Xina, amb més de mil milions d'habitants (les projeccions indiquen que pot sobrepassar la Xina el 2050), i el setè en extensió, amb una línia de costa de més de 7.000 km, banyats per l'oceà Índic. L'Índia té 15.000 km de fronteres terrestres. Limita al nord-oest amb el Pakistan, al nord amb l'Afganistan, la República Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan, al nord-est amb Myanmar i Bangladesh. A l'est limita amb el golf de Bengala i a l'oest amb la mar Aràbiga. Al sud-est, l'estret de Palk separa l'Índia de Sri Lanka, i al sud-oest té a prop les illes Maldives. Pertanyen a l'Índia les illes Laquedives (al nord de les Maldives) i les illes Andaman i Nicobar, a l'est de la península de Malacca. L'Índia ha crescut significativament, tant en població com en importància estratègica, els darrers vint anys. Avui dia, l'economia índia és la quarta del món segons el producte interior brut (PIB) mesurat segons la paritat del poder adquisitiu, i el seu PIB en termes absoluts (445.000 milions de dòlars) era el 13è del món l'any 2000; el 1997, l'agricultura representava el 25% del PIB, les indústries un 30% i els serveis el 45%. L'any 2003 es considerava la segona economia mundial de creixement més ràpid. És la democràcia parlamentària més gran de la Terra pel que fa al nombre d'habitants i també ha esdevingut una notable potència regional, ja que posseeix una de les forces militars més importants del món i, a més, és una dels pocs països que té armament nuclear. Està estructurada com una república federal, on el president és el cap d'Estat, però els seus poders són simbòlics; això explica probablement que un intocable hagi pogut accedir a aquesta funció. Els presidents i vicepresidents són elegits indirectament cada 5 anys per un col·legi especial. El vicepresident no esdevé necessàriament president si el president mor o dimiteix. L'Índia és el bressol d'algunes de les civilitzacions més antigues i ha estat el lloc de naixement de quatre de les principals religions mundials: l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme. Va formar part de l'Imperi Britànic abans d'assolir la independència el 1947.

Geografia i clima

1947 Tots els estats indis del nord i el nord-est es troben accidentats per la serralada de l'Himàlaia, que s'estén des de Jammu i Caixmir, al nord, fins a Arunachal Pradesh, a l'extrem oriental, i conforma la majoria dels límits orientals de l'Índia. La resta de l'Índia septentrional, central i oriental està formada per la fèrtil plana Indogangètica. Cap a l'Índia occidental, a la frontera sud-est del Pakistan, es troba el desert de Thar. La part meridional de la península és gairebé tota composta per l'altiplà del Dècan. Aquest altiplà està flanquejat per dues serralades litorals poc elevades, els Ghats Occidentals i els Ghats Orientals. A l'Índia hi ha grans rius com l'Indus, el Ganges, el Brahmaputra, el Yamuna, el Godavari, el Krishna, el Narmada i el Kaveri. Les ciutats principals són Mumbai (Bombai), amb 12,7 milions d'habitants, i Delhi, la capital, amb més de deu. Les segueixen en importància Bangalore, Calcuta i Chennai (Madràs), totes amb més de quatre milions; Ahmedabad i Hyderabad, amb més de tres milions; amb més de dos milions d'habitants hi ha sis ciutats índies, i dinou tenen més d'un milió. El clima indi varia des del clima tropical al sud fins a un clima més temperat al nord. Les parts de l'Índia que toquen a l'Himàlaia tenen el clima propi de la tundra. La temporada de pluges arriba per mitjà dels monsons.

Divisió administrativa

L'Índia és una federació de 28 estats, que tenen cadascun un parlament i un govern; 6 territoris, governats per un administrador designat pel govern central; i el territori nacional de la capital, Nova Delhi. Estats: Territoris:
- Chandigarh
- Dadra i Nagar Haveli
- Daman i Diu
- Illes Andaman i Nicobar
- Laquedives o Lakshadweep
- Pondicherry Territori de la capital nacional:
- Delhi

Llengües

A part de l'hindi, llengua nacional, i l'anglès, llengua administrativa, que són oficials a tota la república, l'Índia té 21 llengües nacionals més, oficials en diversos dels seus estats: assamès, bengalí, bodo, caixmiri, dogri, gujarati, hindi, kannada o kanarès, konkani, maithili, malaialam, manipuri o meitei, marathi, nepalès, oriya, panjabi, sànscrit, santali, sindhi, tàmil, telugu i urdú. També hi ha una sèrie de llengües regionals i dialectes. Les llengües índies no usen l'alfabet llatí, sinó diferents alfabets, la majoria dels quals són derivats del devanagari, l'alfabet utilitzat pel sànscrit i l'hindi.

Religió

Les principals religions practicades a l'Índia són l'hinduisme i l'islamisme. El budisme, originari del nord de l'Índia, no és practicat de veres actualment, sinó tan sols per tibetans desplaçats des de la conquesta del Tibet per part de la Xina, i alguns intocables que van ser convertits per Bhimrao Ramji Ambedkar. El sikhisme està força estès en algunes zones, com el Panjab.

Pàgines que s'hi relacionen

- Ciutats de l'Índia India als:Indien [[got:

Riu

:Per informació sobre el poble de la Baixa Cerdanya vegeu Riu de Cerdanya. ---- Riu de Cerdanya.]] Un riu és un corrent natural d'aigua, de cabal variable però continu, que recull l'aigua d'una conca de dimensió significativa. Una riera és un corrent d'aigua intermitent, generalment estacional i de cabal inferior a un riu. Un rierol és un petit corrent natural d'aigua. Un riu te diferents parts. Els rius recullen l'aigua de pluja que cau a la seva conca, i la distribueixen fins arribar al mar o a un llac. Categoria:Hidrografia ja:川 ko:강 ms:Sungai simple:River th:แม่น้ำ zh-min-nan:Hô

Hinduisme

] L'hinduisme és considerada la més antiga religió practicada avui dia, considerant només les grans religions. Es caracteritza per una trama de creences, pràctiques i escriptures. És la tercera religió mundial, amb aproximadament 1050 milions de practicants, el 96% dels quals viuen a la península Índia.

Déus principals o Trimurti

- Brahma
- Vishnu
- Shiva

Altres déus

- Aditi
- Ganesha
- Agni
- Parvati
- Kali
- Rama
- Hanuman
- Durga
- Ganga

Llocs sagrats

Ciutats

- Varanasi
- Pushkar

Rius

- Ganges

Texts sagrats

- Vedes
- Puranes
- Ramayana
- Mahabharata Categoria:Hinduisme ja:ヒンドゥー教

Golf de Bengala

El golf de Bengala és un mar que forma la part nord-occidental de l'oceà Índic. La seva forma és semblant a la d´un triangle, i limita a l'est amb la península de Malacca i a l'oest amb el subcontinent indi. Al "vèrtex" septentrional del golf es troben l'estat indi de Bengala Occidental i Bangladesh, d'aquí el seu nom. Els extrems meridionals arriben fins a l'estat insular de Sri Lanka, a l'oest, i el territori indi de les illes Andaman i Nicobar a l'est. Molts dels rius principals de l'Índia van de l'oest cap a l'est i desguassen al golf de Bengala: al nord, el Ganges (o Ganga), el Meghna i el Brahmaputra, i al sud el Mahanadi, el Godavari, el Krishna i el Kaveri (de vegades transcrit Cauvery). La jungla forestal de Sundarbans està situada al delta que formen el Ganges, el Brahmaputra i el Meghna. El riu birmà Irauadi (també transcrit sovint com a Irrawaddy) també desemboca al golf de Bengala. Els principals ports indis del golf són Chennai (abans Madràs), Vishakhapatnam, Kolkata (abans Calcuta) i Pondicherry. Vegeu també: Illes Andaman Categoria:Mars Categoria:Golfs Categoria:Oceà Índic ja:ベンガル湾 ko:벵골 만

Calcuta

Calcuta, de nom oficial Kolkata (fins l'1 de gener de 2001, l'oficial era Calcutta), és la capital de l'estat indi de Bengala Occidental. categoria:Índia ja:コルカタ simple:Kolkata

Bangladesh

Bangla Desh (o Bangladesh) és una república popular de l'Àsia meridional, situada al golf de Bengala, al delta que formen els rius Ganges i Brahmaputra. Està voltada per l'Índia al nord, l'est i l'oest, mentre que al sud-est limita amb Myanmar i al sud amb el golf de Bengala. És un país molt poblat, amb més de 130 milions d'habitants. La capital és Dhaka (o Dacca), i la ciutat principal és Chittagong, també amb més d'un milió d'habitants. El nom Bangla Desh significa, en bengalí, "Bengala lliure". Antigament conegut com a Pakistan Oriental, es va independitzar d'aquest país l'any 1971. 1971 Categoria:Bangla Desh ja:バングラデシュ ko:방글라데시 ms:Bangladesh th:ประเทศบังคลาเทศ zh-min-nan:Bangladesh

Dofí

Vegeu l'article El dofi es un mamífer aquàtic de l'ordre dels cetaci, que també inclou les balenes i marsopes. Per dofins s'entén dos grups odontoceti amb semblances físiques però sense afinitat taxonòmica:
- Delphinidae També coneguts com a dofins marins
- Platanistidae de les aigües dolces dels rius indis com l'Indus i el Ganges. Els dofins mengen en un dia una quantitat d'aliment equivalent a un terç del seu pes. S'alimenten bàsicament de peixos i calamars que agafen amb les seves dents còniques i esmolades. També mengen gambes, crancs i pops. Categoria:cetacis ja:イルカ ko:돌고래

Tauró

Hexanchiformes
Squaliformes
Pristiophoriformes
Squatiniformes
Heterodontiformes
Orectolobiformes
Carcharhiniformes
Lamniformes Tauró és el nom que reben vàries espècies de peixos amb esquelet cartilaginós. Inclou unes 470 espècies repartides en més de 80 gèneres de la infraclasse Neoselachii. Hi ha alguns taurons que no ens semblen taurons a causa de la seva conformació especial, però sí que ho són com: el peix martell, el porc marí, l’àngel, el peix serra i el peix guitarra. Se sap que els taurons van aparèixer al planeta Terra durant el període anomenat Devònic, fa uns 300 milions d’anys i han viscut fins avui amb pocs canvis pel que fa a la seva estructura original. Gràcies a les investigacions realitzades en els darrers anys es suposa que arriben a viure uns 30 anys, en llibertat. La majoria de taurons són ovovivípars. Això vol dir que els ous es desenvolupen dins de la mare i que neixen quan les cries ja estan totalment formades. Hi ha, però, espècies que són ovípares i d’altres que són vivípares. Tenen la pell coberta per denticles dèrmics que els hi donen un aspecte molt aspre.
Disposen d’entre 5 i 7 cavitats branquials a cada costat del seu cos.
Els ulls estan disposats lateralment, la boca es troba en posició ventral i té moltes dents i molt afilades. Quan cacen, sovint perden algunes d’aquestes dents, però són substituïdes ràpidament per unes altres. La dieta dels taurons és molt variada i generalment carnívora. Mengen peixos, tortugues o crustacis. Alguns s’alimenten d’invertebrats i de plàncton. Són bons nedadors i poden aconseguir grans velocitats, com el gran tauró blanc que arriba als 60 km/h. Els més grans són el tauró balena, que pot arribar a fer 12 m de longitud, i el tauró gegant que pot mesurar fins a 14 m de llarg i pesar 800 Kg.
El més petit és el tauró nan que només fa 15 cm. Com a grans depredadors que són juguen un important paper en el manteniment de l’equilibri ecològic del medi marí, situant-se en la cúspide de la cadena tròfica alimentària. Alguns ataquen a l’home, però la majoria són inofensius. El tauró blanc es sol trobar per les regions boreals, tibies y subtropicals.Es pot trobar a la plataforma continental, a prop de la costa, a Suráfrica, costa oest i nordest de nord-amèrica,Nova Zelanda, Japó, Xina, Sudamérica, Austràlia y Mar Mediterrani.A la península Ibèrica pot trobar-se al Mediterrani, Atlàntic i Canàries però no es molt probable que es vegi a les nostres aigües ja:サメ simple:Shark Categoria:Peixos

Categoria:Índia

India ja:Category:インド ko:분류:인디아 simple:Category:India th:Category:ประเทศอินเดีย

Categoria:Rius d'Àsia

Categoria:Rius Categoria:Àsia ja:Category:アジアの河川 ko:분류:아시아의 강

Hermann of Reichenau

Hermannus Contractus (also called Hermannus Augiensis, Hermann of Reichenau) (1013 July 18 – 1054 September 24) was an 11th century scholar, composer, and music theorist. Hermannus was a son of the duke of Altshausen. He was crippled by a paralytic disease from early childhood. He spent most of his life in the abbey of Reichenau, an island on Lake Constance. Hermannus contributed to all four arts of the quadrivium. He was renowned as a musical composer (among his surviving works are officia for St. Afra and St. Wolfgang). He also wrote a treatise on the science of music, several works on geometry and arithmetics and astronomical treatises (including instructions for the construction of an astrolabe, at the time a very novel device in Christian Europe). As a historian, he wrote a detailed chronicle from the birth of Christ to his own present day, for the first time compiling the events of the 1st millennium AD scattered in various chronicles in a single work, ordering them after the reckoning of the Christian era. He was essentially beatified in 1863.

External links

- [http://www.newadvent.org/cathen/07266a.htm Catholic Encyclopedia]
- [http://flaez.ch/hermannus/ Hermannus Contractus] German language site with a collection of original texts
- [http://www.catholic-forum.com/saints/sainth1a.htm Catholic Forum]
- [http://www-groups.dcs.st-and.ac.uk/~history/Mathematicians/Hermann_of_Reichenau.html MacTudor Math biography] Contractus, Hermannus Contractus, Hermannus Contractus, Hermannus Contractus, Hermannus Contractus, Hermannus Contractus, Hermannus Contractus, Hermannus Contractus, Hermannus

g�od�wka NLP sluby slots oty�o��

:: RELATED NEWS ::

Fazlur Khan
)]] Fazlur Rahman Khan (Bangla: ফজলুর রহমান খান) ( April 3 1929 - March 27 1982), born in Dhaka, Bangladesh, was a Bangladeshi-American civil engineer. After completing undergraduate coursework at the Bengal Engineering College, University of Calcutta, Fazlur R. Khan received his bachelor’s degree from the people and materials to, from, or between different forms of transport or working with transport:
- A maritime dock.
- Loading dock, the land equivalent.
- A dry dock.
- In nuclear physics, a decay product, also known as a daughter product, is a nuclide resulting from the radioactive decay of a parent or precursor nuclide. Decay products are extremely important in understanding radioactive decay and the management of radioactive waste. In practice nearly all decay products are themselves radioactive. The result of this is that most radionuclides do not h

University of Continuing Education Krems
The Danube University Krems ("subtitle": University of Continuing Education Krems; the German equivalents are Donau-Universität Krems and Universität für Weiterbildung Krems, respectively) calls itself "the only state-funded university throughout Europe that has specialised in post-graduate academic studies". It is located in Krems, Lower Austria. The first students enrolled in 1995. Today, c. 3,000 students study at Danube University which offers 100 courses/degrees in f

Attack on Darwin
The two Japanese air raids on Darwin, Australia on February 19, 1942 were by far the biggest ever attack by a foreign power against the Australian mainland. They were also a significant action in the Pacific campaign of World War II and represented a major psych

Hartland Molson
The Honourable Senator Hartland de Montarville Molson, OBE , OC , DCL , FCA (May 29, 1907 - September 28,