:: wikimiki.org ::
| Garraf |
Garraf
|{
Capital:Per a altres usos de capital, vegeu Capital (economia)
Una ciutat capital d'un estat, país, comarca o qualsevol altra regió política, és la que conté la seu del govern.
Habitualment, la capital d'un estat, país o regió sol concentrar alguns tipus de serveis de tipus administratiu, polític, sanitari, etc. També es pot donar el cas que diferents branques del govern es reparteixin en diferents ciutats de l'estat, país o regió, o que la capitalitat sigui itinerant.
Tot i que una capital sol ser la poblacio més gran en la seva àrea d'influència, no sempre és així. De fet, hi ha molts casos en què una capital administra altres ciutats molt més importants pel que fa al nombre d'habitants. Exemples d'això són Washington als Estats Units (que té diverses ciutats més grosses, com ara Nova York o Los Angeles), o Berna a Suïssa (on tant Ginebra com Zuric tenen més població). Exemples de gran centralisme demogràfic, financer i de serveis són Londres respecte al Regne Unit, París respecte a França o Buenos Aires respecte a l'Argentina (on cada una d'aquestes ciutats –a l'àrea metropolitana– concentra més del 10% de la població de l'estat). El cas de Barcelona respecte a Catalunya és encara més marcat: la ciutat concentra en l'àrea metropolitana més de la meitat de la població catalana, amb pràcticament la total concentració de serveis.
Llistes de capitals
- Llista de capitals d'estats independents
- Llista de capitals de comarca dels Països Catalans
- ...
zh-min-nan:Siú-to·
als:Hauptstadt
ko:수도 (도시)
ja:首都
ms:Ibu negara
simple:Capital (city)
th:เมืองหลวง
Categoria:Geografia
MunicipiUn municipi és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i l'element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.
El municipi gaudeix d'autonomia, té personalitat jurídica i plena capacitat per l'exercici de les funcions públiques que té encomanades, per a representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per a gestionar els serveis públics la titularitat dels quals assumeixen.
Està format per;
- El Terme municipal, àmbit territorial on l’Ajuntament exerceix les seves competències.
- Els veïns o habitants, persones residents en el municipi i que així consti en el padró municipal d'habitants
- La Organització municipal, el conjunt de persones i béns ordenats per a la consecució dels objectius que es proposen.
A l'antiga Roma, un municipium era una ciutat lliure que era governada amb les seves propies lleis, tot i que els seus ciutadans, gaudien del drets de la ciudadania romana.
En l'actualitat, la majoria dels països recullen el municipi com l'entitat local bàsica d'organització. Per exemple, a Catalunya, els municipis venen regulats per la Llei Reguladora de les Bases del Regimen local (LRBRL, llei 7/1985, de 2 d'abril) i la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya (LMRLC, decret legislatiu 2/2003, de 22 d'abril).
Categoria:Geografia
Vilanova i la Geltrú
Vilanova i la Geltrú és un municipi del Garraf.
Història
A mitjans del segle XVIII, quan el rei Carles III va permetre que Vilanova obrís comerç amb les Amèriques, la ciutat viu una efervescència econòmica molt important. Un progrés que no es limita a una acumulació de riqueses, sinó que reporta una inversió en cultura.
És aleshores que es funden les primeres societats recreatives, llocs de trobada i d’esbarjo.
D’aquesta manera, a principis del segle XIX, apareixen els majestuosos jardins del Tívoli, del Recreo, del Prado i altres.
Vilanova va ser anomenada l’Havana xica, tant per la frondositat dels seus jardins de reunió com per l’ambient de gran ciutat alegre que el contacte amb l’illa de Cuba li anava donant.
Aquest ambient festiu i cultural ja no abandonaria la ciutat, i allò que va començar com a jardins de refresc, va donar lloc a espais per a l’espectacle permanents i a cobert.
El 1804, Pere Gumà erigí el primer teatre de Vilanova: la Sala, un espai de planta quadrada cobert amb voltes que servia tant de teatre com de sala de ball.
Conta la llegenda que la Vila Nova va néixer perque el feudal de la Geltrú va fer una llei, la qual deia que quan es casava una noia, aquesta havia de passar la primera nit amb ell (Dret de cuixa), i molts geltrunencs van marxar vora mar, a territori de Cubelles, fundant la Vila Nova de Cubelles. Anys després, Jaume I li concedí la Carta-Pobla (1279).
Vilanova i la Geltrú a l'actualitat
Vilanova i la Geltrú, capital de la comarca del Garraf (Barcelona), és una de les ciutats capdavanteres en noves tecnologies, amb la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) i la futura construcció de Neàpolis. Situada a 45 km de Barcelona i 40 km de Tarragona, té el tercer port més important de Catalunya i una estació nàutica.
Les seves comunicacions no es queden enrere, la A-16, coneguda també com Autopista Pau Casals, fa bona comunicació amb la capital catalana. A més, també llueix d'una estació ferroviaria.
La seva població ha anat en augment en els últims anys i segons les ultimes dades, arriba a uns 60.103 hab. Molts projectes tiren endavant en aquesta ciutat que no dorm, L'eixample de mar, el polígon Sant Jordi i la futura remodelació d'una part de la façana marítima.
Entre les seves festes i tradicions trobem el Carnaval, considerat un dels millors del món, tradicional però innovador, un carnaval de sàtira, on qualsevol famós veí no queda per nombrar. Encara que en aquest carnaval, l'acte més gran i poderós, són les comparses, on banderes de cada associació, porten darrere parelles de noi i noia (mes de 50 parelles per bandera), el noi vesteix amb barretina, americana... encara que tot depèn de l'associacio. Però les noies sempre van amb mantó, clavells i faldilla. El noi porta una bossa plena de caramels i es disputa amb les altres banderes que es troben pel carrer, la batalla dels caramels. A la plaça de la Vila s'hi concentren les banderes per edat per fer la batalla final. Ballant al ritme del Turuta.
També cal destacar la Mare de Deu de les Neus (5 d'Agost - Festa Major)
Bibliografia
-P. Garí, Descripción e Historia de Villanueva y Geltrú desde su fundación hasta nuestros tiempos
-Virella i Bloda, A. - Vilanova i la Geltrú
Enllaços externs
- [http://www.vilanova.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=0830730008 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.net/territ/BasicTerr?TC=6&V0=1&CTX=B&ALLINFO=TRUE&V1=08307&VOK=Confirmar Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.solblau.net/08800/octubre98/20.htm La Cuba vilanovina o la Vilanova cubana]
- [http://www.carpajuanita.com Museu de Curiositats Marineres Roig Toquès. Amb la famosa Carpa Juanita!]
- [http://vilanova.nom.es/ Vilanova només]
- [http://www.vilanovadigital.com/ Vilanova Digital]
- [http://www.carnaweb.mx.vg/ www.carnaweb.mx.vg]
- [http://www.vilanova.org/carnaval/ www.vilanova.org/carnaval]
- [http://www.vilanovailageltru.net/ www.vilanovailageltru.net]
Categoria:Garraf
Població
- Geografia: Usat per a referir-se a la quantitat d'habitants d'un territori (municipi, país,...)
- Biologia: Conjunt d'éssers vius confinats en un espai: Població
Articles relacionats
- Llistat de països per població
SuperfícieAquest article tracta de la superfície com a concepte matemàtic; vegeu àrea sobre la mesura de superfícies.
----
En matemàtica, una superfície és una varietat diferenciable en dues dimensions. En l'espai tridimensional, les superfícies tenen sentit com a fronteres entre objectes tridimensionals sòlids. Alguns tipus de superfícies amb diferents propietats matemàtiques són:
- pla
- esfera
- superfície cònica
- superfície cilíndrica
Parlar de la superfície d'un objecte fluïd, com una gota de pluja o una bombolla de sabó, es una idealització. Per parlar de la superfície d'un floc de neu, que té una estructura molt intricada, s'ha d'anar més enllà de la simple definició matemàtica. Per conèixer la natura de superfícies reals consulteu tensió superficial, química superficial i energia superficial.
Articles relacionats
- Llistat de països per superfície
Enllaços externs
- [http://xahlee.org/surface/gallery.html Galeria de superfícies matemàtiques] (en anglès)
Categoria:Geometria
Categoria:Matemàtiques
ja:表面
Densitat de poblacióLa densitat de població es pot utilitzar per mesurar qualsevol cosa tangible, però s'utilitza habitualment per organismes vius, sobretot persones. Normalment, s'expressa com a nombre d' articles per unitat d'àrea.
Definició de la densitat de població
D'acord amb la definició que s'ha donat, la densitat de població depèn de l'escala de l’àrea de mostreig utilitzada. Això fa que sigui difícil de definir-la com una funció continua. Suposant que modelem els individus o objectes de la població com a punts discrets, la densitat de població oscil•larà cap amunt o cap avall a mida que el límit de l’àrea de mostreig passa per sobre d'aquests punts. Per evitar això, es podrien modelar els individus com a objectes amb extensió finita, però això també portaria problemes, sobretot si l'escala de l’àrea de mostreig es semblant a l’extensió dels individus.
Normalment, el que es fa es considerar la densitat de població com a quantitat fractal, que depèn de l'escala.
Densitat de població en biologia
La densitat de població es una mesura habitual en biologia, sobretot en ecologia. Es pot utilitzar, entre d'altres coses, per determinar en quins llocs una espècie pot estar en perill d’extinció. Cal tenir en compte, però, que la densitat de població òptima depèn molt de l’espècie i de l'ecosistema en consideració.
Densitat de població humana
Per humans, la densitat de població és el nombre de persones per unitat d'àrea (això pot incloure o no llacs, rius i embassaments). També es pot expressar respecte la unitat d’àrea habitable, productiva (o potencialment productiva), o cultivable. S'expressa sovint com a nombre de persones per quilòmetre quadrat o per hectàrea.
Les densitats de població es poden calcular per ciutats, regions, estats o per tot el món. La densitat de població humana a la Terra és de 42 persones per km², però és molt variable segons els països i regions.
Els països (o unitats administrativament autònomes) més densament poblats són:
- Macau
- Mònaco
- Hong Kong
- Singapur
- Gibraltar
Tots aquests són estats molt petits i molt urbanitzats. El país gran amb més densitat de població és Bangladesh, amb 134 milions d'habitants i una densitat de 900 persones per km². A Europa, els Països Baixos són l'estat gran més densament poblat amb gairebé 400 persones/km².
En contrast, hi ha grans àrees del planeta (l'Antàrtida, els grans deserts, etc.) pràcticament despoblades, amb densitats de població molt properes a zero.
Categoria:Demografia
Categoria:Sociologia
Categoria:Ecologia
als:Bevölkerungsdichte
ja:人口密度
th:ความหนาแน่นประชากร
zh-min-nan:Jîn-kháu bi̍t-tō· D-form
Optical isomerism is a form of isomerism (specifically stereoisomerism) where the two different isomers are the same in every way except being non-superposable mirror images1 of each other. Optical isomers are known as chiral molecules (prounounced ki-rall) .
The (-)-form of an optical isomer rotates the plane of polarization of a beam of polarized light that passes through a quantity of the material in solution counterclockwise , the (+)-form clockwise. It is due to this property that it was discovered and from which it derives the name optical. The property was first observed by Louis Pasteur in 1848 in racemic acid.
The study of optical isomerism is now called stereochemistry. Optical isomers are often called stereoisomers (in fact, stereoisomers constitute a more general group, since stereoisomerism needn't necessarily imply optical activity).
Two types of molecules which differ only in their relative stereochemistry
are said to be enantiomers of each other. A mixture of equal amounts
of both enantiomers is said to be a racemic mixture.
This form of isomerism can arise when an atom (usually carbon) is surrounded by four different functional groups. Swapping two of the groups can arise in two different molecules - mirror images of each other.
Systems of naming optical isomers
By optical activity: (+)- and (-)-
An optical isomer can be named by the direction in which it rotates the plane of polarized light. If an isomer rotates the plane clockwise as seen by a viewer towards whom the light is traveling, that isomer is labeled (+). Its counterpart is labeled (-).
The (+) and (-) isomers have also been termed d- and l-, respectively (for dextrorotatory and levorotatory). This labeling is easy to confuse with D- and L-.
By configuration: D- and L-
An optical isomer can be named by the spatial configuration of its atoms. The D/L system does this by relating the molecule to glyceraldehyde. Glyceraldehyde is chiral itself, and its two isomers are labeled D and L. Certain chemical manipulations can be performed on glyceraldehyde without affecting its configuration. For example, it can be converted to the amino acid glycine: glycine has two optical isomers, and they are labeled according to which isomer of glyceraldehyde they come from.
The D/L labeling is unrelated to (+)/(-); it does not indicate which enantiomer is dextrorotatory and which is levorotatory. Rather, it says that the compound's stereochemistry is related to that of the dextrorotatory or levorotatory enantiomer of glyceraldehyde. Nine of the nineteen L-amino acids commonly found in proteins are dextrorotatory (at a wavelength of 589 nm), and D-fructose is also referred to as levulose because it is levorotatory.
The dextrorotatory isomer of glyceraldehyde is in fact the D isomer, but this was a lucky guess. At the time this system was established, there was no way to tell which configuration was dextrorotatory. (If the guess had turned out wrong, the labeling situation would now be even more confusing.)
A rule of thumb for determining the D/L isomeric form of an amino acid is the "CORN" rule. The groups:
COOH, R, NH2 and H (where R is an unnamed carbon chain)
-- - -
are arranged around the chiral center carbon atom. If these groups are arranged clockwise around the carbon atom, then it is the D-form. If anti-clockwise, it is the L-form.
image:op_isomer.png
By configuration: R- and S-
The R/S system is another way to name an optical isomer by its configuration, without involving a reference molecule such as glyceraldehyde. It labels each chiral center R or S according to a system by which its ligands are each assigned a priority, according to the Cahn Ingold Prelog priority rules, based on atomic number. If the center is oriented so that the lowest-priority of the four is pointed away from a viewer, the viewer will then see two possibilities: a clockwise traversal of the remaining three may hit them in decreasing order, or in increasing order. In the first case, the center is labeled R; in the second, it is S.
This system labels each chiral center in a molecule (and also has an extension to chiral molecules not involving chiral centers). It thus has greater generality than the D/L system, and can label, for example, an (R,R) isomer versus an (R,S) — diastereomers.
The R/S system has no fixed relation to the (+)/(-) system. An R isomer can be either dextrorotatory or levorotatory, depending on its exact ligands.
The R/S system also has no fixed relation to the D/L system. For example, one of glyceraldehyde's ligands is a hydroxy group, -OH. If a thiol group, -SH, were swapped in for it, the D/L labeling would, by its definition, not be affected by the substitution. But this substitution would invert the molecule's R/S labeling, due to the fact that sulfur's atomic number is higher than carbon's, whereas oxygen's is lower.
For this reason, the D/L system remains in common use in certain areas, such as amino acid and carbohydrate chemistry. It is convenient to have all of the common amino acids of higher organisms labeled the same way. In D/L, they are all L. In R/S, they are not, conversely, all S — most are, but cysteine, for example, is R, again because of sulfur's higher atomic number.
Properties of optical isomers
They are identical with respect to ordinary chemical reactions, but differences arise when they are in the presence of other chiral molecules. For example, spearmint leaves and caraway seeds respectively contain L-carvone and D-carvone - enantiomers of carvone. These smell different to most people because our taste receptors also contain chiral molecules which behave differently in the presence of different enantiomers.
D-form Amino acids tend to taste sweet, whereas L-forms are usually tasteless. This is again due to our chiral taste molecules. The smells of oranges and lemons are examples of the D and L enantiomers.
Penicillin's activity is stereoselective. The antibiotic only works on peptide links of D-alanine which occur in the cell walls of bacteria - but not in humans. The antibiotic can kill only the bacteria, and not us, because we don't have these D-amino acids.
The anti-nausea drug Thalidomide was widely prescribed to pregnant women until it was linked to birth defects. It was suspected, and has been widely reported, that one enantiomer was responsible for the teratogenic effects, but this turned out not to be the case.
Photons in plane-polarized light all oscillate in a geometric plane as opposed to the random oscillations they present normally. That plane is bisected by an axis determined by the photon's direction of travel. In other words: optically active isomers rotate the plane that the photons oscillate in. The polarized light is actually rotated in a racemic mixture as well, but it is rotated to the left by one of the two enantiomers, and to the right by the other, which cancel out to zero net rotation.
See also
- Cahn Ingold Prelog priority rules
- Stereochemistry
Notes
Note 1: The term non-superposable distinguishes mirror images which are superposable, such as the mirror image of the letter "A", on the original, from those that aren't. The classic example of this are human hands. The left hand is a non-superposable mirror image of the right hand: No matter how the two hands are oriented relative to one another, one cannot line up all the major features of one hand with the other, whereas such an operation is trivial for a non-chiral mirror image (e.g., the letter "A").
External links
- http://www.chemistry.mcmaster.ca/berti/3f03/special_stereochemistry.pdf
- http://www.nature.com/horizon/chemicalspace/highlights/s5_nonspec1.html
- [http://www.chem.qmul.ac.uk/iupac/AminoAcid/AA3t5.html IUPAC nomenclature for amino acid configurations.]
Category:Stereochemistry
Category:Polarization
ko:광학 이성질체
bwin tekst xsongs.info kalorie szkoy policealne
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
NCLEX-PN
The NCLEX-PN (National Council Licensure EXamination-Practical Nurse) is a computer-adaptive test of entry-level nursing competence. Passing the exam is required of candidates for licensure as a Licensed Practical Nurse (LPN) or Licensed Vocational Nurse (LVN) by all US state and territorial Boards of Nursing.
T
|
|
|
J. Middleton Murry
John Middleton Murry (August 6, 1889 – 1957) was an English writer. He was the second husband of Katherine Mansfield; they married in 1918. He was married four times. With his second wife, Violet Le Maistre, he had a son,
|
3DRealms
3D Realms is a computer game developer based in Garland, Texas and founded in July 1994 as a division of Apogee Software. The company is best known for creating the Build engine computer games<
|
Licensed Vocational Nurse
Licensed Practical Nurses (LPNs) are also known as Licensed Vocational Nurses (LVNs) in California and Texas and as Registered Practical Nurses (RPNs) in Ontario. They are called Enrolled Nurses (ENs) in Australia and State Enrolled Nurses (SENs) in the UK.
These individuals usually have eighteen months to two years of training in anatomy and physiology, medications, and practical patient care. They must pass state or national boards (such as Hugo Schiff is a chemical test for the detection of aldehydes. An unknown sample is added to the so-called (colorless) Schiff reagent and when aldehyde is present a characteristic magenta or purple color develops. The Schiff reagent is the reaction product of Fuchsine and sodi
|
Cis-acting sites
Regulation has to be specific to particular genes. Regulatory systems, therefore, need to have something that is physically linked to a target gene as an address to tell the trans-acting factors that the gene they are linked to is something that should be regulated. These sequences, which can be in the DNA, the RNA or the protein are called cis-acting elements if their action depends on their being physically linked to the regulatory target.
All Read More... |
|
