:: wikimiki.org ::
| Genètica |
GenèticaLa genètica és la part de la biologia que tracta els gens, les lleis de l'herència i tot el que hi estigui relacionat.
Gregor Mendel es considera el pare de la genètica (de la més bàsica anomenada genètica mendeliana)
Ara mateix s'està extenent en l'àrea del desxiframent del genoma humà (Projecte Genoma Humà). La gran complexitat d'aquesta derivada de la seva transcripció i traducció - sobretot en l'splicing alternatiu està donant lloc a la ciència de la proteòmica. Es poden diferenciar diferents classificacions de la Genètica segons l'espècie estudiada o el tipus d'estudi: Genètica Humana, Genètica Microbiana, Genètica Molecular,...
Categoria:Genètica
Enllaços externs
[http://www.ub.es/genetica/ Departament de Genètica] de la Universitat de Barcelona
[http://www.uab.es/dep-genetica-microbiologia/ Departament de Genètica i de Microbiologia] de la Universitat Autònoma de Barcelona
Biologia
La Biologia és la Ciència de la vida. Estudia les característiques físiques i de comportaments d'organismes vius actuals o del passat, com han arribat a existir, i quines interaccions tenen entre ells i el medi ambient. La Biologia abasta un gran nombre de branques, que moltes vegades es consideren gairebé disciplines independents. El terme biologia es va començar a utilitzar a finals del segle XVIII per Jean-Baptiste Pierre-Antoine de Monet, cavaller de Lamarck.
Branques de la Biologia
- Biologia humana
- Biologia marina
- Bioquímica
- Botànica
- Ecologia
- Ecologia forestal
- Ecologia oceànica
- Ecologia teòrica
- Limnologia
- Fisiologia
- Fisiologia animal
- Fisiologia vegetal
- Genètica
- Histologia
- Micologia
- Microbiologia
- Bacteriologia
- Virologia
- Zoologia
- Etologia
Enllaços externs
- [http://www.iecat.net/institucio/societats/SCBiologia/Default.htm Societat Catalana de Biologia]
- [http://www.dmoz.org/World/Catal%e0/Ci%e8ncia_i_tecnologia/Biologia/ Planes web sobre biologia en català]
categoria:Biologia
als:Biologie
ja:生物学
ko:생물학
ms:Biologi
simple:Biology
th:ชีววิทยา
GenUn gen és una seqüència linial de nucleòtids d'ADN o ARN que és essencial per a una funció específica, ja sigui en el desenvolupament de l'ésser o en el manteniment d'una funció fisiològica normal. És considerat com la unitat d'emmagatzemament d'informació i unitat d'herència al transmetre aquesta informació a la descendència. La realització d'aquesta funció no requereix de la traducció del gen ni tan sols de la seva transcripció. Els gens estan localitzats als cromosomes, al nucli cel·lular, i es disposen en línia al llarg de cadascún dels cromosomes. Cada gen ocupa al cromoma una posició determinada anomenada locus. El conjunt de gens d'una espècie s'anomena genoma.
Tipus de gens
1. Gens estructurals, que codifiquen per a proteïnes que podrien ésser reguladores de gens, o codifiquen ARN específic que només és transcrit. Molts gens es troben constituïts per regions codificants (exons) interrompudes per regions no codificants (introns) que són eliminades en la formació de l'ARN. La seqüència de bases present en l'ARN determina la seqüència d'aminoàcids de la proteïna per mitjà del codi genètic.
2. Gens reguladors no transcriptadors, com:
#Gens o seqüències de replicació que especifiquen el lloc d'iniciació i d'acabament de la replicació de l'ADN.
#Gens de recombinació que proporcionen els llocs d'unió per als enzims de recombinació.
#Gens de segregació que són els llocs específics per a que, mentre dura la meiosi, les fibres de l'hus miòtic s'adhereixin als cromosomes durant la segregació en mitosi i meiosi.
#Gens de seqüències de l'ADN que reconeixen i interactúen com a proteïnes, hormones i altres molècules.
#Seqüències de repetició i seqüències sense sentit.
categoria:genètica
ja:遺伝子
ko:유전자
simple:Gene
th:หน่วยพันธุกรรม
Genoma
El genoma és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular. El genoma de l'ésser humà conté 3000 milions de nucleòtids.
El genoma es refereix només a l'ADN nuclear. Encara que el mitocondri conté ADN (ADN mitocondrial) i, per tant, gens, aquests no són considerats part del "genoma" (vegeu genoma mitocondrial). El terme diploide descriu el nombre complet de còpies del genoma d'una cèl·lula determinada.
El genoma no analitza la diversitat genètica o el polimorfisme dels gens d'una espècie. Per exemple, en el genoma humà, la seqüència en principi podria ser determinada amb només la meitat de l'ADN d'una cèl·lula d'un individu. Per conèixer una variació particular o en malalties es requereix la comparació entre individus.
Fites de la història del genoma
- 1866 Es publiquen les lleis de l'herència d'en Gregor Mendel a Proceedings of the Natural History Society of Brunn
- 1868 en Friedrich Miescher, biòleg suís,identifica l'ADN nuclear,nucleina
- Albrecht Kossel Descobreix els àcids nucleics. A aquest bioquímic alemany li va ser atorgat el Premi Nobel de Medicina el 1910 per les seves contribucions en el desxiframent de la química dels àcids nucleics i proteïnes, descobrint els àcids nucleics, bases en la molècula d'ADN,
- 1950 Alfred Hershey i Marta Chase utilitzen virus per confirmar que l'ADN és el material genètic.
- 1951 Primera proteïna seqüenciada: insulina
- 1953 James Watson i Francis Crick posen al descobert l'estructura en doble hèlix de la molècula de l'àcid desoxirribonucleic (ADN)
- 1960 Determinació del codi genètic
- 1982 Fabricació del primer fàrmac basat en la tecnologia de l'ADN recombinat
- 1985 Kay Mullis inventa la Reacció en Cadena de la Polimerasa
- 1995 Primer genoma seqüenciat complet: Haemophilus Influenzae
- 1999 Primer cromosoma seqüenciat complet: el 22
- 24 d'abril del 2003 Es completa la seqüència del Genoma
Algunes dades que ja es van coneixent
- El genoma humà conté al voltant de 3000 milions de bases (A, C, T, y G) i uns 20 000 gens.
- Els gens contenen 3000 bases de mitjana, però la mida varia molt d'un gen a un altre: el més gran conegut en l'ésser humà és el dystrophin amb 2.4 milions de bases.
- La funció de més del 50% dels gens descoberts és desconeguda .
- El 99.9% de la seqüència del genoma humà és idèntica en tots els individus.
- Aproximadament, un 2% del genoma codifica instruccions per a la síntesi proteica.
- Les seqüències repetides que no codifiquen proteïnes formen al voltant del 50% del genoma humà.
- Hi ha seqüències repetides que no tenen una funció directa, sinó que mantenen l'estructura i el dinamisme dels cromosomes.
- El cromosoma 1 és el cromosoma humà més gran (2968 gens) i el cromosoma Y, el més petit (231 gens).
- S'han identificat al voltant de 3 milions de localitzacions on existeixen diferències en les bases de l'ADN en humans, fet que promet revolucionar el procés de recerca de seqüències d'ADN relacionades amb malalties com les cardiopaties, diabetis , artritis i càncers
Complexitat del genoma
Mida d'algunes menes de genomes
:Les investigacions dutes a terme fins ara suggereixen que la complexitat del genoma humà no radica en el nombre de gens sinó en com part d'aquests gens són utilitzats per construir diferents productes en un procés que es anomenat alternative splicing (regulació gènica). Una altra raó important d'aquesta complexitat radica en el fet que existeixen milers de modificacions químiques per fabricar proteïnes així com del repertori de mecanismes que regulen aquest procés.
Quins beneficis pot comportar l'estudi del genoma?
- Diagnòstic i prevenció de malalties hereditàries
: Tests genètics:Els tests basats en l'ADN són quasi el primer ús comercial i d'aplicació mèdic dels nous descobriments de la genètica. Aquests tests poden ser utilitzats per al diagnòstic de malalties, confirmació diagnòstica, informació del pronòstic, així com del curs de la malaltia, confirmar la presència de malaltia en pacients asimptomàtics i amb diferents graus de certesa, predir el risc de futures malalties en persones sanes i en la seva descendència.
::Vegeu Test genètic
- Estudi de susceptibilitat en les malalties
- Intervenció (tractament) sobre la malaltia: Possibilitats de desenvolupament de tècniques o per tractar malalties hereditàries. El procediment implica substituir, manipular o suplementar els gens no funcionals, per gens funcionals. En essència, la teràpia gènica és la introducció de gens a l'ADN d'una persona per tractar malalties. (vegeu:Teràpia gènica Farmacogenòmica(la possible creació de "fàrmacs a mida" del malalt).
Altres possibles beneficis de la investigació genètica
- Medicina molecular
- Genòmica microbiana
- Valoracions de risc
- Bioarqueologia , Antropologia , Evolució i estudi de migracions humanes , paleogenètica, principalment a partir de l'ADN fòssil
- Identificació d'ADN
- Agricultura i bioprocessament
Categoria:Genètica
ja:ゲノム
ko:게놈
ProteòmicaLa proteòmica és l'estudi a gran escala de les proteïnes: estructura, funció, i relacions entre proteïnes en un ésser viu.
El proteoma d'un organisme és el conjunt de proteines que genera al llarg de la seva vida, i la seva interrelació. En en un sentit més restringit, el proteoma és la imatge dinàmica de totes les proteïnes expressades per aquest organisme, en un moment donat i sota determinades condicions concretes de temps i ambient.
Cal tenir en compte que les cèl·lules expressen diversos milers de proteïnes diferents i cadascuna d'elles pot experimentar nombroses modificacions en resposta a microambients diferents. Per exemple, quan una cèl·lula està sent atacada per un virus, produeix anticosos. Aquests anticossos són proteïnes, que només es produeixen si hi ha aquest virus. El mateix ocorre amb altres condicions com calor, o fred, o un munt de factors.
Els termes proteòmica i proteoma s'han derivat per analogia amb genòmica i genoma, respectivament.
Conceptes relacionats,
- Genoma i Genòmica
- Metaboloma i Metabolòmica
- Glicosoma i Glicosòmica
Categoria:Biologia molecular
Universitat de Barcelona
Universitat de Barcelona (UB)
(logotip) (escut)
La Universitat de Barcelona és una universitat situada a la ciutat de Barcelona. A vegades rep el nom d' Universitat Central de Barcelona per a distingir-la de la resta d'universitats de la ciutat.
Història
Els seus orígens resideixen en l'Estudi de Medicina que Martí I l'Humà volgué otorgar a la ciutat sense el beneplàcit del Consell de Cent, que creia invadides les seves competències, però oficialment va ser fundada el 1450 pel rei Alfons el Magnànim, forçada a trasladar-se a Cervera (la Segarra) al segle XVIII durant uns 150 anys i retornada a Barcelona altra vegada al segle XIX. El motiu del transllat a Cervera va ser que com a recompensa del suport dels cerverins cap a Felip d'Anjou en la Guerra de Successió, aquests van demanar tenir a la ciutat drets portuaris. Felip V va desestimar aquesta petició, però a canvi va concedir moure la Universitat de Barcelona a Cervera. Fou la única institució universitària de Catalunya i les Illes Balears fins que el 1968 s'inicià un procés de segregació que no s'acabà fins els anys 90 i que ha originat la resta d'universitats catalanes, així com la Universitat de les Illes Balears. Igualment, en aquesta data s'inicià un procés d'expansió que condugué a ampliar la Universitat (fins aleshores reduïda a l'edifici històric de la plaça universitat) amb la construcció dels campus de Pedralbes, Sants, Bellvitge i Mundet. Actualment s'està construïnt un nou edifici per a les Facultats de filosofia i història i geografia al barri del Raval de Barcelona. Igualment, aquests darrers anys s'han dut a terme importants millores en molts edificis de la Universitat. Des del 2005 el rector de la Universitat és Màrius Rubiralta Alcañiz, primer rector de la història elegit per sufragi universal ponderat.
Actualment la universitat gaudeix de prestigi tant estatal com internacional i és l'única universitat dels Països Catalans que es troba entre les 200 millors del món pel que fa a la qualitat de la docència i a la recerca.
Països Catalans
Admissió
Avui en dia, la Universitat de Barcelona és la segona universitat d'Espanya en nombre d'estudiants i la primera en recerca juntament amb la Universitat Autònoma de Madrid. La demanda és lleugerament superior a l'oferta (una proporció d'1,24 el 2005), fet actualment estrany en una universitat de l'Estat espanyol. L'accés es realitza a través de les vies d'accés establertes per l'Administració General de l'Estat. Les preinscripcions s'han de dur a terme a través de l'Oficina d'Orientació d'Accés a la Universitat depenent de la Generalitat de Catalunya. Malgrat pertanyi al districte universitari de Catalunya, qualsevol estudiant de l'Estat espanyol pot sol·licitat l'ingrés en qualsevol ensenyament ofert per la Universitat. La nota de tall màxima de les PAU exigigida al juliol de 2005 fou de 8,14 corresponent a l'ensenyament de medicina, però en la major part de carreres es quedà en el 5.
Divisions administratives
Des del 1985, la Universitat de Barcelona es subdivideix en cinc divisions autònomes corresponents a cinc àrees genèriques de coneixement, amb la finalitat de millorar la governabilitat de la Universitat i evitar la seva desintegració en diverses universitats més petites. Aquestes divisions es subdivideixen en facultats que, a la vegada, són dividides en departaments. Tant els departaments com les facultats gaudeixen d'una autonomia interna i òrgans propis d'autogovern. Actualment existeixen a la UB 35 facultats i 100 departaments.
Professors destacats
- Roger Alier, musicòleg.
- Antoni Badia i Margarit, filòleg.
- Fabián Estapé, economista i rector de la UB.
- Ramon Margalef, ecòleg.
- Manuel Milà i Fontanals, filòleg, erudit i escriptor.
- Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat.
- Carme Riera Guilera, escriptora.
- Santiago Ramón y Cajal, metge, Premi Nobel de Medicina.
- Bartomeu Robert i Yarzábal, metge, conegut també com el Dr. Robert.
- Esteban Terradas i Illa, Doctor en Ciències Exactes i en Ciències Físiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; i Enginyer Industrial.
Alumnes destacats
- Roger Alier, musicòleg especialitzat en òpera.
- Julio Anguita González, polític andalús.
- Carlos Barral, editor.
- Anna Birulés, ministra espanyola de ciència i tecnologia.
- Francesc Cambó i Batlle, polític.
- Jordi Carbonell i de Ballester, polític i filòleg.
- Josep-Lluís Carod-Rovira, conseller en cap de la Generalitat de Catalunya.
- Joan Clos i Matheu, alcalde de Barcelona.
- Josep Comas i Solà, astrònom.
- Lluís Companys i Jover, advocat laboralista, alcalde de Barcelona, ministre espanyol de Marina, president del Parlament de Catalunya i de la Generalitat de Catalunya.
- Joan Coromines i Vigneaux, lingüista.
- Fabián Estapé, economista, impulsor dels plans d'estabilització econòmica durant el franquisme i rector de la Universitat de Barcelona.
- Jaume Ferran i Clua, metge, bacteriòleg.
- Josep Ferrater Mora, filòsof.
- Jaime Gil de Biedma, poeta.
- Federico Jiménez Losantos, periodista aragonès.
- Ernest Lluch, economista i ministre espanyol de sanitat.
- Joan Maragall, poeta.
- Ramon Margalef, ecòleg.
- Joan Massagué, oncòleg, Premi Príncep d'Astúries d'Investigació.
- Joan Oró, bioquímic.
- Júlia Otero, periodista.
- Eugeni d'Ors, escriptor, polític i filòsof.
- Anibal Ramos, polític espanyol.
- Joan Reventós i Carner, polític.
- Àngel Ros i Domingo, polític.
- Josep Pla, escriptor.
- Josep Piqué, economista, ministre espanyol d'Indústria i d'afers exteriors.
- Jordi Pujol i Soley, president de la Generalitat de Catalunya.
- Carme Riera Guilera, escriptora.
- Narcís Serra i Serra, alcalde de Barcelona, economista, ministre espanyol de defensa i president de Caixa Catalunya.
- Antoni Siurana i Zaragoza, polític.
- Josep Trueta i Raspall, metge
- Josep Bargalló, conseller primer de la Generalitat de Catalunya.
Altres
La Universitat de Barcelona és membre del Grup Coïmbra i de la Xarxa d'Universitats Institut Joan Lluís Vives.
Enllaços externs
- [http://www.ub.edu/homeub/welcome.html Universitat de Barcelona]
- [http://www.coimbra-group.be Coimbra Group] (una xarxa d'universitats punteres europees)
Categoria:Barcelona
Categoria:Universitats de Catalunya
SchukowGeorgi Konstantinowitsch Schukow (russisch Георгий Константинович Жуков, wiss. Transliteration Georgij Konstantinovič Žukov;
- 19. November/1. Dezember 1896 in Strelkowka, Rayon Malojaroslawez, Oblast Kaluga; † 18. Juni 1974 in Moskau) war ein sowjetischer General und vierfacher Held der Sowjetunion.
Berühmtheit erlangte er durch die Einnahme von Berlin 1945. Als offizieller sowjetischer Vertreter nahm er am 9. Mai 1945 (Moskauer Zeit, nach MEZ 08.05.) die Urkunde über die bedingungslose Kapitulation Deutschlands entgegen.
Leben
bedingungslose Kapitulation
Als Sohn streng christlich-orthodoxer Eltern in einem Dorf im Gouvernement Kaluga besuchte Georgi Schukow eine kirchliche Schule und war dort auch Chormitglied. Ab 1908 absolvierte er in Moskau bei seinem Onkel eine Kürschnerlehre. 1911 machte er einen Abschluss in der Abendrealschule (Городское училище) von Moskau. 1915 wurde er in die zaristische Armee eingezogen, wobei er seinen Schulabschluss verheimlichte und daher nur Unteroffizier wurde. Diesen Schritt begründete er damit, dass ihm sein Nachbar in Strelkowka, der Offizier war, als abschreckendes Beispiel gedient habe, sich für diese Laufbahn zu entscheiden. Im Ersten Weltkrieg errang er zwei Auszeichnungen (Georgs-Kreuz 3. und 4. Klasse), unter anderem für die Gefangennahme eines deutschen Offiziers.
1918 trat er als Freiwilliger in die Rote Armee ein. Hier durchlief er zwischen 1923 und 1939 die Stationen vom Kavallerieregiment bis zum Korps. Ab 1919 war er Mitglied der Kommunistischen Partei Russlands, der Vorläuferin der KPdSU.
Am 20. August 1939 schlug Schukows Korps die Haupttruppen der 6. japanischen Armee in Khalkhin Gol (Mongolei) – Japan hatte das Ostufer der Stadt besetzt – vernichtend, wofür er erstmals als „Held der Sowjetunion“ ausgezeichnet wurde. Insgesamt erhielt er diese Ehrung viermal. Im Juni 1940 wurde Schukow Armeegeneral und war am Beginn des Großen Vaterländischen Krieges Mitglied des Generalstabs. Im September 1941 kommandierte er die Leningrader Front und leitete die Verteidigung der Stadt gegen die deutschen Truppen. Ab dem 10. Oktober des Jahres organisierte er die Verteidigung und die Gegenoffensive bei Moskau, wobei er aus 100.000 Einwohnern der Stadt Milizdivisionen zusammenstellte.
Für seine Leistungen bei der Blockade der Stadt Leningrad sowie bei der Schlacht um Stalingrad ernannte man ihn 1943 zum Marschall der Sowjetunion. Im Sommer 1943 war er an Planung und Ausführung der Schlacht bei Kursk beteiligt. In der Endphase des Krieges kommandierte Schukow die 1. Belorussische Front, die im Winter Anfang 1945 eine entscheidende Rolle spielte.
Einen Höhepunkt in Schukows Laufbahn stellte die Einnahme von Berlin dar; er war sowohl an der Planung als auch an der Ausführung beteiligt. Am 16. April 1945 begann die Offensive der von Schukow geführten 1. Belorussischen Front sowie der 1. Ukrainischen Front, an der 18 Armeen beteiligt waren. Am 25. April war Berlin eingeschlossen.
In der Nacht des 8./9. Mai nahm Schukow für die sowjetische Siegerseite die Urkunde über die bedingungslose Kapitulation Deutschlands entgegen und wurde anschließend Vorsitzender der sowjetischen Militäradministration (siehe Alliierter Kontrollrat). Am 24. Juni 1945 nahm er in Moskau die Siegesparade ab.
Nach dem Ende des Zweiten Weltkrieges fiel er jedoch recht bald in Ungnade und wurde am 9. Juni 1946 von seinem Posten als Oberbefehlshaber des Heeres und stellvertretenden Verteidigungsminister abberufen und als Kommandeur des Wehrbezirks Odessa nach Odessa versetzt. Ab dem 10. Januar 1948 wurde seine Wohnung mehrfach durchsucht, nachdem untergeordnete Kommandeure ihn beschuldigt hatten, sich im besetzten Deutschland bereichert zu haben, was im Zuge dieser Durchsuchungen auch bestätigt wurde (Unter anderem wurden 323 Pelze und 60 Bilder konfisziert). Da sich jedoch die meisten Offiziere bereichert haben dürften, waren wohl politische Gründe ursächlich für diese Maßnahmen. Im Februar 1948 wurde Schukow in den militärisch drittrangigen Wehrbezirk Ural versetzt. Unmittelbar nach Stalins Tod wurde er nach Moskau zurückbeordert und als stellvertretender Verteidigungsminister und Kommandeur des Heeres wieder eingesetzt.
Er soll laut Chruschtschow am 26. Juni 1953 die Festnahme Berijas durchgeführt haben, stritt dies jedoch ab. Allerdings wurde er unmittelbar nach der Verhaftung Berijas ins Zentralkomitee der KPdSU berufen, so dass anzunehmen ist, dass er in dem Machtkampf doch eine Rolle spielte. Von Juni bis Oktober 1957 saß er im Präsidium. Am 9. Februar 1955 wurde er Verteidigungsminister.
Da Schukow in der Sowjetunion überaus beliebt und in der Armee selbst hochverehrt war, fühlte sich Chruschtschow von ihm zunehmend in seiner Macht bedroht. Während einer Jugoslawien-Reise wurde er am 26. Oktober 1957 aus seinem Ministeramt und dem Parteipräsidium entlassen und im Oktober 1958 in den Ruhestand geschickt.
Marschall Schukow war verheiratet und hatte drei Töchter, die in Moskau leben. Schukow starb 1974 und wurde an der Kremlmauer beerdigt.
Seine Memoiren, die er 1969 schrieb und die erst nach seinem Tod in unzensierter Version erschienen, erlebten bislang 12 Auflagen, die letzte zum sechzigsten Jubiläum der Schlacht um Moskau 2002.
Ihm zu Ehren stiftete Boris Jelzin im Jahre 1994 den einklassigen militärischen Georg-Schukow-Orden.
Werke
- Erinnerungen und Betrachtungen (Воспоминания и размышления, 1969/1992)
- aktuelle Auflage: Moskau 2002, OlmaPress
Weblinks
Schukow, Georgi Konstantinowitsch
Schukow, Georgi Konstantinowitsch
Schukow, Georgi Konstantinowitsch
Schukow, Georgi Konstantinowitsch
Schukow, Georgi Konstantinowitsch
Schukow, Georgi Konstantinowitsch
Schukow, Georgi Konstantinowitsch
ja:ゲオルギー・ジューコフ
godwka spalanie kalorii Barcellona hotel programy programy p2p
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Bury My Heart at Wounded Knee
Bury My Heart at Wounded Knee, first published in 1970, is a history of Native Americans in the American West in the late nineteenth century, and their displacement and slaughter by the United States. It was written by by Dee Brown.
Chapter by chapter, this book moves from tribe to tribe of Native Americans, and outlines the rel
|
University of Southern Queensland
The University of Southern Queensland (USQ) is based in Toowoomba, Queensland, Australia. The institution was established in 1967, and became a full university in 1992. It has international study support centres in Bretten (Germany), Fairland (South Africa), Botswana,
|
Tibetan Plateau
and Sichuan Province of China lie on the Tibetan Plateau.]]
China
The Tibetan Plateau is a large, elevated region in Central Asia, covering much of Tibet. It occupies an area of around 1000 by 2500 kilometers, and has an average elevation of over 5000 meters. Cal
|
'Ulama
The Ulema are Muslim scholars engaged in the several fields of Islamic studies, responsible for interpreting the Sharia.
Etymology
The Islamic term for one member of the community of Muslim Islamic jurists is a Alim, plural Ulema or Ulama (Arabic: علم
|
Al-Dammam
Dammam (Also Damman or Ad Dammām) (Arabic: الدمام) is the capital of the Eastern Province in Saudi Arabia.
Dammam is the largest city in the Eastern Province; Dammam Port is the largest on the Persian Gulf. Its port for import-export traffic is second to Jedd
|
Al Dammam
Dammam (Also Damman or Ad Dammām) (Arabic: الدمام) is the capital of the Eastern Province in Saudi Arabia.
Dammam is the largest city in the Eastern Province; Dammam Port is the largest on the Persian Gulf. Its port for import-export traffic is second to Jedd
|
McDonald Observatory
The McDonald Observatory is located in the Davis Mountains, 450 miles west of Austin, Texas (USA). The observatory is equipped with a wide range of instrumentation for imaging and Read More... |
|
|
