:: wikimiki.org ::

Generalitat De Catalunya

Generalitat de Catalunya

] La Generalitat de Catalunya és l'òrgan d'autogovern de Catalunya. També existeix la Generalitat Valenciana, que és el govern del País Valencià. Ambdues tenen els seus orígens en les Diputacions permanents creades per governar l'administració entre reunions de les Corts, als diferents territoris de la Corona d'Aragó.

Història

Orígens

La Generalitat de Catalunya té els seus orígens en les Corts Reials Catalanes, les quals, durant el regnat de Jaume I el Conqueridor (1208-1276), es reunien convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l'època. Sota Pere II el Gran (1276-1285) les Corts Reials Catalanes prengueren forma institucional. El rei s'obligà a celebrar "General Cort" cada any. Les Corts exercien funcions de consell i també legislatives per mitjà dels tres "braços" que les componien: l'eclesiàstic (clerecia), el militar (noblesa) i el popular o cambra reial (viles i ciutats sotmeses directament al govern del rei). El conjunt era anomenat "lo General de Cathalunya". El primer pas cap a la institució de la Generalitat es produeix a les Corts celebrades a Montsó (l'Aragó) l'any 1289, quan és designada una "Diputació del General", comissió temporal per recaptar el "servei" o tribut que els "braços" concedien al rei a petició seva. Aquest impost es coneixia popularment com generalitat, nom que es va exportar a França on es van crear les «generalités», districtes fiscals. Amb el temps el nom oficiós de Generalitat va acabar suplantant el nom oficial de Diputació del General. A les Corts de 1358-1359, celebrades a Barcelona, Vilafranca del Penedès i Cervera sota el regnat de Pere III el Cerimoniós (1336-1387), i a causa del gran cost per repel·lir les incursions castellanes a l'Aragó i a València, les Corts designaren 12 diputats amb atribucions executives en matèria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració sota l'autoritat del que es podria considerar primer president de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359). A l'interregne produït a la mort de Martí l'Humà, la Generalitat va assumir responsabilitats polítiques. El sistema d'elecció dels diputats va ser una discussió constant. A les Corts del 1455, i per evitar el nepotisme oligàrquic, s'introduí el sistema d'insaculació: els diputats sortints elegien dotze candidats d'entre els quals se'n triava un a l'atzar.

Abolició de fet

Encara que a la Guerra de Successió la Generalitat ocupà un lloc secundari, ja que fou la Junta de Braços la que tenia el comandament, els Decrets de Nova Planta de Felip V, el 16 de setembre del 1714, liquidaren de fet la institució centenària, trangredint les Constitucions catalanes.

Primera restauració al segle XX

El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions que van donar la majoria al seu partit, Esquerra Republicana de Catalunya, Francesc Macià, va proclamar la República Catalana des de l'ajuntament de Barcelona. Aquesta proclamació preocupà el govern provisional de la República, que envià en avió a Barcelona, el dia 18 d'octubre els ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer. Després de tenses converses, s'arribà a l'acord que el consell format a Barcelona, actui com a govern de la Generalitat de Catalunya. La recuperació d'un nom històric en el qual, ningú no havia pensat abans, permet resoldre el conflicte i obre el camí a una nova forma d'autonomia catalana.

Segona Abolició

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola de 1936-1939, la Generalitat es va exiliar. El nou règim franquista reproduí la repressió de Felip V i, a més, abolí les institucions de la Generalitat. El seu president, Lluís Companys, defensor de la legalitat constitucional republicana, fou detingut amb la col·laboració nazi de la Gestapo, li va ser aplicada l'extradició i el van tornar a Espanya, on va ser jutjat en consell de guerra, condemnat a mort i afusellat al castell de Montjuïc (1940). Mort el president Companys, Josep Irla, darrer president del Parlament català, es féu càrrec de la presidència de la Generalitat a l'exili fins que, l'any 1954, el va succeir Josep Tarradellas, també a l'exili. Novament, el centralisme imposà els governadors civils i les diputacions provincials, i al Palau de la Generalitat s'instal.là un cop més la Diputació de Barcelona. Aquesta divisió provincial ignorava la divisió territorial comarcal, tradicional a Catalunya.

Segona restauració al segle XX

Després del restabliment de la democràcia a Espanya i de les eleccions legislatives espanyoles (1977), la Generalitat fou restablerta el 29 de setembre de 1977, abans de l'aprovació de la Constitució espanyola de 1978, i ocupà novament el Palau de la Generalitat. Al desembre de 1979 fou promulgat el vigent Estatut d'Autonomia, i als comicis convocats el 20 de març de 1980 foren elegits els 135 diputats del Parlament de Catalunya. El 10 d'abril d'aquell mateix any es constituïa el Parlament. Finalment, amb l'elecció del president del Parlament i del president de la Generalitat, que formà el primer Govern estatutari, la Generalitat va quedar novament constituïda.

Funcions actuals

Actualment, la Generalitat de Catalunya és la institució en què s'organitza políticament el govern de Catalunya. Està formada per tres institucions:
- El Parlament de Catalunya és l'organisme encarregat d'elaborar i aprovar les lleis i de controlar l'actuació política del govern.
- El Consell Executiu s'encarrega del govern de Catalunya. Li correspon proposar lleis al Parlament i fer complir les que aquest aprova.
- El President de la Generalitat és elegit pel Parlament d'entre els seus diputats i nomenat pel rei. El President és la més alta representació de la Generalitat de Catalunya.

Vegeu també

- Història de Catalunya
- Història del Dret català
- Constitucions catalanes
- Diputació del General
- Mancomunitat de Catalunya

Enllaços externs

- [http://www.gencat.net Lloc web oficial de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/generalitat/origens/lescorts.jsp Les corts catalanes i la primera Generalitat medieval] Categoria:Generalitat de Catalunya ko:Generalitat de Catalunya

Autogovern

L'autogovern és la plasmació que tenen els pobles de organitzar-se i regir els seus destins segons les seves pròpies lleis i costums. categoria:Política

Catalunya

Catalunya, anomenada tradicionalment Principat de Catalunya, és un territori històric situat a la costa nord-est de la península Ibèrica dividit administrativament en dos territoris: la Comunitat Autònoma de Catalunya a Espanya i la Catalunya Nord a França. Hom, quan parla de Catalunya actualment, es refereix sobretot al territori sota l'administració de la Generalitat de Catalunya, que és l'únic que duu aquest nom com a oficial. Per altra banda, diferents territoris del que avui es coneix com a Franja de Ponent han format part en successius moments històrics tant del Principat de Catalunya, com actualment, d'Aragó.

Política i Administració

El territori històric de Catalunya està dividit en la Catalunya Nord, o Catalunya del Nord, (administrada per França des del Tractat dels Pirineus, de 1659) i la Catalunya del Sud (administrada pel regne d'Espanya des del Decret de Nova Planta, de 1716).
- La Catalunya del Sud és formada una de les comunitats autònomes d'Espanya, anomenada també Catalunya. Les institucions de govern d'aquesta constitueixen la Generalitat de Catalunya. Aquest territori es troba dividit administrativament en províncies (Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona) i subdividit en comarques. Les llengües oficials son el català i el castellà, i també l'aranès (occità) a la Vall d'Aran.
- En canvi, administrativament, la Catalunya del Nord constitueix, juntament amb la comarca occitana de la Fenolleda, un simple departament de l'estat francès (Pirineus Orientals, el núm. 66).

Ciutats

- Catalunya:
- Barcelona capital de la comunitat autònoma, i de la província del mateix nom.
- Girona, Lleida, Tarragona (altres capitals de província)
- Olot, Sabadell, Terrassa, Reus, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet.
- Catalunya del Nord:
- Perpinyà, capital del departament.
- Prada de Conflent

Geografia

Prada de Conflent
- Límits: al nord amb Andorra i França (Occitània), al sud amb el País Valencià, a l'est amb la mar Mediterrània i a l'oest amb l'Aragó. Les coordenades dels seus extrems són 3º 19' 59,94 de longitud est per a l'extrem oriental, 0º 9' 41,69 de longitud est per a l'extrem occidental, 42º 51' 45,97 de latitud nord per a l'extrem septentrional i 40º 31' 27,56 de latitud nord per a l'extrem meridional.
- Sistemes muntanyosos:
- Pirineus, amb el Canigó i la Pica d'Estats, de 3143 metres d'altitud, el cim mes alt de Catalunya.
- Montserrat, Montseny
- Maestrat
- Rius principals
- Tet
- Fluvià
- Ter
- Llobregat
- Foix
- Francolí
- Gaià
- Ebre, i els seus afluents la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana, Segre, Valira.

Història

Aquests són els principals fets de la història de Catalunya (vegeu Història de Catalunya per una exposició més completa).

Edat Mitjana

Formació de Catalunya

La formació de l'Imperi Carolingi (768-814) és l'origen de la Marca Hispànica, que després serà Catalunya, territoris de frontera de caràcter militar destinats a protegir el territori dels musulmans i que es posen en mans de comtes amb independència militar i jurídica. El 785 s'entrega sense lluita Girona, el 801 es recupera Barcelona i hi ha dues expedicions fracassades a Tortosa el 804 i el 810, s'estableix la frontera al Cardener-Llobregat i la serra del Montsec. Els primers comtats seran: Ribagorça, Pallars, Urgell, Barcelona, Girona, Perelada i Rosselló. El 897 és la data mítica de l'inici de la unificació territorial de Catalunya en mans d'una mateixa persona, Guifré I el Pelós, donat que reuní els comtats d'Urgell i Cerdanya (870-897) i de Barcelona i Girona (878-879). A partir d'ell, malgrat tornar a separar els comtats entre els seus fills, els territoris seran hereditaris, primer pas vers la independència. Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Urgell i Osona (947-992), nét de Guifré, patirà la destrucció de Barcelona per part d'Almansor el 985. Demanà l'ajut del vassallatge al rei franc, però no el rebrà. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet demanà la renovació del vassallatge a canvi de protecció (maig del 987), Borrell II no contestarà mai. Aquest fet ha estat interpretat de moltes formes, però a la pràctica representà la independència "de facto" de Catalunya respecte els francs. Durant els segles X a XII, el comtat de Barcelona aconsegueix sotmetre per diversos mètodes la resta de comtats i el comte de Barcelona es declara prínceps de la jerarquia nobiliària. El 1258, en el Tractat de Corbeil entre Lluís IX de França i representants de Jaume I, Jaume I renuncia als territoris d’Occitània, excepte Montpeller, a canvi d'una renúncia més teòrica que una altra cosa sobre els hipotètics drets que pogués tenir sobre Catalunya com a hereu dels carolingis. És la independència política reconeguda oficialment, tard, quan ja Catalunya bastia un imperi i feia 3 segles que funcionava autònomament.

Dins de la Corona d'Aragó

1137: Unió dinàstica amb la Corona d'Aragó: en unir-se en matrimoni Ramon Berenguer IV amb Peronella, filla del rei aragonès Ramir II (el monjo). Peronella tenia un any en ser promesa. segles XIII i XIV: conquesta de Mallorca i València, expansió pel Mediterrani

Edat Moderna

segles XV i XVI: unió dinàstica amb Castella (inicialment el 1492, definitivament el 1714) segle XVII: Guerra dels Segadors. Tractat dels Pirineus (1659) i divisió de Catalunya entre França i Espanya segle XVIII: Guerra de Successió i Decret de Nova Planta. Pèrdua de les llibertats nacionals.

Edat Contemporània

segle XIX: Catalunya és pionera de la industrialització a Espanya. segle XX:
- Mancomunitat de Catalunya
- Segona República Espanyola, i Estatut d'Autonomia de 1932.
- XXXX comentari sobre situació Cat del N durant 2a guerra Mundial ?? XXX
- Guerra Civil Espanyola
- Dictadura de Franco
- Transició democràtica espanyola i Estatut d'Autonomia de 1979.
- Espanya, i amb ella Catalunya Sud, va entrar en la Comunitat Econòmica Europea (precedent de la Unió Europea) el 1986. Catalunya Nord ja hi havia entrat amb França com a membre fundador.

Pàgines que s'hi relacionen

- Bandera catalana
- Comunitat autònoma de Catalunya
- Catalunya del nord
- Comarques de Catalunya
- Embassaments de Catalunya
- Els Segadors
- Història de Catalunya
- Indumentària tradicional
- Llengua catalana
- Marca Hispànica
- Rius de Catalunya
- Zones humides

Enllaços externs

- [http://flickr.com/groups/catalunya/ Imatges de Catalunya]
- [http://www.idescat.net/ Idescat.net] - Lloc web de l'Idescat (Institut d'Estadística de Catalunya) Categoria:Catalunya ja:カタルーニャ州 simple:Catalonia zh-min-nan:Catalunya

Generalitat Valenciana

(vegeu en detall)]] La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià. En formen part les Corts Valencianes, la Presidència i el Govern o Consell. La Generalitat Valenciana actual es va establir el 1982, després d'aprovar-se el corresponent Estatut d'Autonomia.

Història

Les Corts de València de l'any 1418 creen la Generalitat Valenciana, amb una duració dels càrrecs de tres anys, tenint una funció executiva i administrativa, com seria ara el Govern. Les corts de 1510 reorganitzaren la designació dels càrrecs de la Generalitat, en un sentit més automàtic i menys electiu. Amb aquesta estructura s’institucionalitzà aquest organisme, durant l’edat moderna, fins la seua extinció total, l’any 1709. La Generalitat Valenciana no va ser restablida, amb un funcionament completament diferent, per tal d'adaptar-se al temps moderns, fins el 1982.

Enllaç extern

- [http://www.gva.es Portal de la Generalitat Valenciana] Categoria:País Valencià

Corts Catalanes

Les Corts Catalanes, o Corts Reials Catalanes, eren l'òrgan normatiu de Catalunya, des del segle XIII fins al segle XVIII. Les componien els anomenats 3 braços: l'eclesiàstic, el militar o noble i el reial o de les viles. El rei convocava i obria les Corts amb una Proposició reial i els braços legislaven. Si les lleis que s'aprobaven eren les del rei s'anomenaven Constitucions, si s'aprobaven les dels braços, Capítols de Corts. Si el rei aprobava una llei unilateralment s'anomenava Actes de Corts i calien ser ratificades per les Corts. Les Corts Generals de la Corona d'Aragó celebraven conjuntament i simultàneament les Corts d'Aragó, de València i del Principat. El Regne de Mallorca no convocava Corts i enviava els seus representants a les Corts del Principat. Com que no es podien convocar fora del Principat ni fora d'Aragó, normalment se celebraven a Montsó o a Fraga, localitats tingudes com a pròpies per aragonesos i catalans. A diferència de les Corts de Castella de l'época, que eren un òrgan merament consultiu, al qual el rei concedia privilegis o furs, les Corts Catalanes eren un òrgan normatiu, ja que els seus acords tenien força de llei, en el sentit de contracte que el rei no podia revocar, i que es recollien per escrit en forma de Constitucions i Usatges. Amb els Decrets de Nova Planta es van abolir les Corts Catalanes, i també les d'Aragó i València, i els diputats van ser convocats a les Corts de Castella. Posteriorment s'ha apel·lat als drets històrics per recuperar les institucions.

Història

Els antecedents de les Corts Reials Catalanes cal situar-los en la Cort Comtal (vers l'any 1000) i en aquelles assemblees de Pau i Treva que des del 1021 es reunien per deliberar i pactar la interrupció de les guerres i els actes de violència. Les primeres Corts Catalanes foren convocades pel legat pontifici, cardenal Pere de Benevento, al castell de la Suda, a Lleida, l'any 1214. La convocatòria responia a la necessitat d'arranjar la confusa situació del país després de la mort del rei Pere I a la batalla de Muret defensant la causa albiguesa i a l'inici del regnat del seu fill Jaume I, de 6 anys. El nou rei hi féu el seu jurament davant dels prelats i magnats de la cúria reial, dels representants de les ciutats i de les viles. En l'època de Jaume I (1208-1276), es reunien convocades pel rei com a representatives dels estaments socials de l'època. Sota el regnat de Pere II el Gran (1276-1285), les Corts Reials Catalanes prengueren forma institucional. En les Corts celebrades a Barcelona l'any 1283 el rei s'obligava a celebrar General Cort una vegada l'any, amb la participació representativa de l'època, per tractar del bon estat i reformació de la terra. El mateix rei establia: "si nós i els successors nostres volem fer alguna constitució o estatut a Catalunya, els sotmetrem a l'aprovació i consentiment dels Prelats, dels Barons, dels Cavallers i dels ciutadans...". A les Corts celebrades a Montsó (Aragó), l'any 1289, és designada una Diputació del General com a diputació permanent per recaptar el "servei" o tribut que els "braços" concedien al rei a petició seva. Posteriorment donaria orígen a la Generalitat de Catalunya, al segle XIV. El seu reglament també fou utilitzat per crear al segle XV (1418), la Generalitat Valenciana. A les Corts Generals de 1358-1359, celebrades a Barcelona, Vilafranca del Penedès i Cervera, sota el regnat de Pere III el Cerimoniós (1336-1387) Castella va envair Aragó i València, i donà lloc a enfrontaments bèl·lics que ocasionaven grans despeses a la corona catalanoaragonesa. Aquesta circumstància va motivar que les Corts designessin dotze diputats amb atribucions ja executives en màteria fiscal i uns "oïdors de comptes" que controlarien l'administració sota l'autoritat de qui ha estat considerat el primer President de la Generalitat, Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359). Durant el període dels Àustries les Corts foren cada vegada menys cops convocades, donat que era un fre al poder absolut reial. Per això la Generalitat, com a òrgan encarregat de vetllar pel compliment de les Constitucions de Catalunya, va anar prenent més protagonisme i força. Les últimes Corts Generals les va celebrar Carles III a Barcelona el 1705-1706. Aquesta institució fou destruïda, com l'estat Català, per Felip V després de la guerra de successió el 1714.

Vegeu també

- Cort Comtal
- Llista de Corts Generals Catalanes
- Monarques catalans
- Constitucions catalanes
- Tercera Guerra Carlina
- Guerra de Successió Espanyola
- Generalitat de Catalunya
- Drets històrics

Enllaços externs

- [http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/generalitat/origens/lescorts.jsp Generalitat de Catalunya]
- [http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/generalitat/origens/lescorts.jsp Les corts catalanes i la primera Generalitat medieval]
- [http://www.parlament-cat.net/portal/page?_pageid=34,34542&_dad=portal&_schema=PORTAL Parlament de Catalunya]
- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/reportatges/rep102407469.htm Històries de Catalunya: Les Corts de Montsó]
- [http://www.tvcatalunya.com/historiesdecatalunya/documents/doc102337900.htm Històries de Catalunya: Actes de convocatòria de Corts a Montsó (1362-1363)]
- [http://www.uvic.es/central/campus/gabinet/aulass/ca/albareda.html Estat i nació a l’Europa moderna] Conferència de Joan Albareda, a la Universitat de Vic Categoria:Dret català Categoria:Institucions catalanes Categoria:Edat mitjana de Catalunya

Jaume I

- Jaume el Conqueridor (de Catalunya, València, Mallorca i Aragó)
- Jaume I d'Escòcia
- Jaume I d'Anglaterra (IV d'Escòcia)
- Jaume el Just (Jaume I de Sicília)
- Jaume I de Xipre

Pere II

- Pere el Catòlic (Pere I de Barcelona i II d'Aragó)
- Pere el Gran (Pere II de Barcelona, III d'Aragó i I de València)
- Pere el Cerimoniós (Pere III de Barcelona, IV d'Aragó, II de València, I de Mallorca)
- Pere II de Rússia
- Pere II de Yugoslàvia
- Pere II de Brasil
- Pere II de Portugal

Ciutat

Podríem dir que una ciutat és com un organisme viu on els elements que la constitueixen aporten el que s’ha denominat, metafòricament, l’anatomia social, la forma d’una societat. Dins d’aquesta organització social que és una ciutat, els individus estableixen les seves relacions, a partir de les quals, s’estén una xarxa amb infinitat de camins que van d’un lloc a un altre, es creuen i entrecreuen i on les persones, a través del temps i la repetició d’esquemes, reprodueixen i renoven, en un flux constant, l’organització social de la que formen part. Podem dir que la ciutat és un ens social perquè sense persones no existiria. No existeix un únic model de ciutat perquè tot i que parlem de ciutats, a nivell general, prenent com a principal criteri classificador, el nombre d’habitants, no és el mateix una ciutat comercial, que una minera, o pesquera, turística, universitària, o una ciutat d’una capital política o administrativa. De la mateixa manera, una ciutat amb una sola indústria presentarà una sèrie diferent de característiques socials que una ciutat multiindustrial, el mateix que una zona suburbana i una ciutat satèl·lit, un suburbi residencial i un suburbi industrial, una ciutat situada dins d’una regió metropolitana i una altra que no ho estigui, una ciutat antiga i una de nova… Si bé, però, existeixen diferents tipus de ciutats, s’hauria de poder trobar les característiques essencials que tenen en comú totes les ciutats. Tot i que cada estat té diferents formes de classificar oficialment una localitat en termes de ciutat o senzillament poble. La majoria fan servir sistemes de classificació segons el nombre d'habitants, però d'altres, com el Regne Unit, consideren una població com a ciutat (city en anglès, en oposició al terme més genèric town) en virtut d'un decret reial que ha de ser atorgat pel monarca regnant, i en altres temps, la possessió d'una catedral o seu eclesiàstica. Així, l’urbanisme, com a modus de vida característic, podria abordar-se empíricament des de tres punts de vista interrelacionats: 1 – Com una estructura física amb una base de població, una tecnologia i un ordre ecològic. 2 – Com un sistema d’organització social amb una estructura social característica, una sèrie d’institucions socials i una pauta típica de relacions socials. 3 – Com una sèrie d’actituds i idees i una constel·lació de personalitats amb formes de conducta col·lectiva típiques i sotmeses a mecanismes de control social característics. ja:村落 simple:City tokipona:ma tomo zh-cn:城镇 zh-tw:鎮 categoria:Societat categoria:Geografia

Diputació del General

La Diputació del General, creada l'any 1359, era l'órgan permanent més representatiu del Principat, que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes. La Diputació del General és el nom oficial de la Generalitat històrica. Existiren Diputacions del General al Principat de Catalunya, al Regne de València i al d'Aragó. Era una comissió temporal amb l'encàrrec de recaptar el servei o tribut que les Corts concedien al rei a petició seva. Fou designada per primer cop l'any 1289, a les Corts de Montsó, celebrades a Montsó, (Aragó), l'any 1289. El nom de Diputació del General coexistí amb l'oficiós de Generalitat fins a la seva dissolució amb els decrets de Nova Planta.

Vegeu també

- Generalitat de Catalunya
- Generalitat Valenciana
- Història de Catalunya
- Història del Dret català
- Constitucions catalanes
- Mancomunitat de Catalunya
- Comtes de Barcelona Categoria:Catalunya

Rei

Rei és un títol que equival a governant o cap d'estat, i que es transmet hereditàriament, amb algunes excepcions històriques o actuals. Un estat governat per un rei és un regne, i un sistema de govern basat en un rei és una monarquia. En moltes de les monarquies actuals, sobretot a Europa, el rei o reina té un paper sobretot simbòlic, com a cap d'estat, però sense intervenció en el govern. La figura del rei ha donat lloc a aplicar el seu nom a d'altres camps: En el joc dels escacs, el rei és una de les peces del joc. És la figura principal, ja que l'objectiu de cada jugador és la captura del rei del contrincant. El rei es pot moure en qualsevol direcció, vertical, horitzontal o diagonal, però només una casella a la vegada, excepte en la jugada de l'enroc. El rei és una de les cartes de la baralla espanyola. Correspon al numero 12, i sol ser la més valuosa després de l'as. Categoria:Escacs Categoria:Jocs de cartes Categoria:Reis ja:国王 simple:King

Vilafranca del Penedès

(Bandera)	Escut oficial de Vilafranca del Penedès
(En detall)	(En detall)

Localització de Vilafranca del Penedès respecte l'Alt Camp
Alt Penedès

Gentilici

Vilafranquí, vilafranquina

34.409

19,65 Km²

1.751,09

223 m

Entitats de població

Vilafranca del Penedès és la capital de comarca de l'Alt Penedès

Emplaçament

Es troba situada en un terreny pla, al centre de la depressió del Penedès

Història

Hom creu que Vilafranca del Penedès fou fundada cap a mitjan del segle XII com a conseqüència de la decadència d'Olèrdola, ja que els seus habitants foren els primers pobladors de la vila. L'any 1218 el Rei Jaume I hi va celebrar Corts

Enllaços externs

- [http://www.ajvilafranca.es/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=1&cod=0830540003 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08305 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya] Categoria:Alt Penedès

Cervera

(Bandera)	Escut oficial de Cervera
(En detall)	(En detall)

Localització de Cervera respecte la Segarra
Segarra

Cerverí, cerverina

7.917 hab.

55'2 Km²

143'4

548 m

Entitats de població

Entitats de població	Habitants
Cardosa	3
Castellnou d'Oluges	53
Cervera	7576
Malgrat	6
Prenyanosa	18
Vergós	51

- Sant Pere el Gros(segle XI), el millor exemple de rotonda romànica que hi ha a Catalunya.
- Representacio del Misteri de la Passió de Crist

Enllaços externs

- [http://www.cerverapaeria.com/ Lloc web de l'ajuntament de Cervera]
- [http://cat.lleida.com/municipi/?municipi=2507290004 Descripció de l'ajuntament]
- [http://pieraedicions.com/cervera.html Lloc web dedicat a Cervera]
- [http://www.museudecervera.com/ Museu de Cervera]
- [http://visualiseur.bnf.fr/Visualiseur?Destination=Daguerre&O=7851460&E=JPEG&NavigationSimplifiee=ok&typeFonds=noir Mapa dels voltants de Cervera al segle XVII] a la [http://www.bnf.fr/ Biblioteca Nacional de França] Categoria:Segarra

Pere el cerimoniós

- Pere III de Rússia (1728 - 1762)
- Pere III de Portugal (1717 - 1786)
- Pere III d'Alexandria
- Pere el Gran (1240 - 1285), Pere III d'Aragó
- Pere el Cerimoniós (1319 - 1387), Pere III de Catalunya
- Pere el Conestable de Portugal (1429 - 1466), Pere III de València

València

:Aquesta pàgina és sobre la ciutat, si voleu informació sobre el concepte químic aneu a València (química). :El terme València també s'utilitza sovint per a designar tot el País Valencià. La ciutat de València és la capital (popularment, cap i casal) del País Valencià, de la comarca de l'Horta, i de la província del mateix nom. Està situada a la costa mediterrània, i té un dels ports més importants de la península ibèrica. Compta amb 785.732 habitants, segons el padró de l'INE del 2004. L'àrea metropolitana de València és més coneguda com L'Horta de València i té més de 1.400.000 habitants pel que ocupa el 4º lloc al conjunt de l'Estat Espanyol.

Localització Geogràfica i Clima

La ciutat de València es troba a la costa mediterrània de la Península Ibèrica, sobre una planura a la vora del riu Túria, envoltada de xicotetes muntanyes que rarament sobrepassen els 100 metres d'altitud. L'única serra d'importància prop de la ciutat és la Serra Calderona, a uns 30 km. Nordoest de la ciutat. La ciutat antiga a la vora del riu, a més d'un quilòmetre de la mar, on antigament estava el Grau de València, anomenat també Vilanova de València, i ara un barri més de la ciutat conegut com a Poblats Marítims. Al Sud de la ciutat València es troba el paratge de l'Albufera de València, un llac d'aigua dolça al costat de la mar, que es nodreix de nombrosos aquífers i que hui en dia és un parc nacional. València posseïx un clima típicament mediterrani. Es caracteritza per un clima suau, amb una temperatura mitjana anual superior als 17ºC. Els estius són càlids i els hiverns molt moderats. Durant els mesos hivernals la temperatura no sol baixar dels 10ºC. Les precipitacions són discretes i presenten el clàssic mínim estival mediterrani, amb dos màxims, un a la tardor i un altre a l’acabament de l'hivern i començament de la primavera.

Història

primavera]] La Ciutat de València va ser fundada l'any 138 aC, sobre un antic assentament iber, sent cònsol romà Dècim Juni Brut, per a instal·lar soldats llicenciats, als quals va repartir terres a la vora de la nova ciutat. En aquesta època inclús es van encunyar moneda pròpia a la ciutat, sent aquesta una mostra de la importància que va tenir. L'any 75 aC va ser destruïda a la guerra entre Pompeu i Sertori, i va ser abandonada durant uns 50 anys. Al Segle I, la Ciutat de València ja havia recuperat la població, i es van començar a construir grans obres d'infraestructura. Al segle III va començar una nova època de Decadència, com a la resta de Imperi Romà. Amb la caiguda, la ciutat va ser ocupada pels Visigots i va formar part de diversos regnes peninsulars. Visigots.]] A l'any 711, la ciutat va caure a domini musulmà. A la caiguda del Califat de Còrdova, València va esdevenir la capital de la taifa del mateix nom, i així es va mantenir fins a l'any 1094, que la va conquerir el Cid i per tant va passar a domini castellà. Poc després de la seua mort, els almoràvits van recuperar la ciutat al 1102. En 1171, Valencia va passar a ser de dominació almohade. L'arribada a la Ciutat de València del rei Aragonès Jaume I, el 9 d'octubre de 1238, va posar fi a cinc segles de cultura musulmana, però esta va deixar una sòlida empremta a la ciutat i al territori valencià. Després de la seua incorporació a la Corona d'Aragó, la ciutat va desenvolupar-se considerablement. Al segle XV, la ciutat va tindre una època de desenvolupament econòmic i cívic, amb la construcció de nous espais públics, com les Torres de Serrans (1392), la Llotja (1482), o el Micalet. València arribà a ser una de les ciutats més importants del Mediterrani. La primera impremta de la Península es va construir a València. La primera Bíblia impresa en un idioma romanç, el valencià, s'imprimí a València vora l'any 1478, atribuïda a Bonifaci Ferrer. Al 1502 es fundà la Universitat de València, a partir de l'Estudi General. Els banquers valencians prestaren diners a la Reina "Isabel de Castilla" per al viatge de Cristòfor Colom al 1492. No obstant açò, a causa de les tensions derivades de la unió dinàstica amb Castella, l'esplendor de València començà minvar-se cap al segle XVI amb el despoblament causat per la primera expulsió dels moriscos pels Reis Catòlics, els quals eren la majoria de la població. Les tensions amb els reis castellans anaren creixent, arribant al punt més àlgid amb la Revolta de les Germanies (1519–1522), la segona expulsió dels moriscos del 1609, que va reduir significativament la seua població i, per últim, la Guerra de la Successió del 1702 al 1709 que significà la fi de la independència política i jurídica del Regne de València, en derogar Felip V d'Espanya els Furs de València. La decadència de la ciutat durà fins mitjans del segle XIX, quan una dèbil burgesia va impulsar lleugerament el desenvolupament de la ciutat, i també una lleu renaixença de les tradicions i de la llengua pròpia, el valencià. Un dels polítics de principis del segle XX i que feren arrelar el republicanisme a la ciutat va ser Vicent Blasco i Ibáñez, que universalment és més conegut com a un dels novel·listes valencians més importants, encara que en llengua castellana. Potser degut a esta tradició republicana, València es va alinear immediatament amb el bandol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que començà el 1936. Fins i tot, la capital d'Espanya va estar traslladada a València durant els últims meseos de la guerra. Una vegada més, terminada la guerra en el bandol perdedor, València patí més greument que altres ciutats espanyoles la postguerra. Durant la dictadura de Franco, parlar o escriure el valencià va estar prohibit, fins i tot arribant a colpejar a la gent si es parlava en llocs públics, o arribant a penes criminals. El 1957 el riu Túria es desbordà, fet que es coneix amb el nom de la "Gran Riuà", causant la mort de molts valencians. Per tal d'evitar noves catàstrofes, anys després el riu es desvià per un nou llit. El riu vell (o vell llit del Túria) es va deixar abandonat durant molts anys. Els alcaldes franquistes proposaren fer-hi una autopista, opció que finalment es va descartar. Amb l'arribada de la democràcia a l'Estat Espanyol, València es va constituir com la capital de la Comunitat Valenciana establida el 1982 amb certa autonomia i seu de la Generalitat Valenciana i tots els òrgans de govern de la Comunitat. Durant els primers 25 anys de democràcia, València ha canviat significativament, destacant com obres emblemàtiques el jardí del Túria (ajardinament del vell llit del Túria) i la nova Ciutat de les Arts i les Ciències, de Santiago Calatrava. : Per a més informació sobre la història de la ciutat, consulteu Història de València

Població

Història de València La ciutat de València compta al 2003 amb un total de 782.846 habitants, segons l'Ajuntament, i és el centre d'una extensa àrea metropolitana que aconseguix el milió i mig. Representa el 18% de la població del País Valencià. Al llarg del segle XX la ciutat ha multiplicat per tres i mig la seua població inicial, sent els períodes de màxim creixement demogràfic els anys 1930-1940 i la dècada dels seixanta. Els anys noranta han sigut anys d'estabilitat demogràfica per efecte de la caiguda dels moviments migratoris, que van ser el factor fonamental de creixement dels anys anteriors, i per la reducció de la natalitat. En els últims anys les forts corrents migratòries exteriors estan provocant de nou una dinàmica demogràfica positiva. El progressiu augment de l'esperança de vida i la reducció de la fecunditat s'han reflectit en una piràmide d'edats que s'estreny en la seua base i s'eixampla en la part superior, amb un pes creixent de les generacions de major edat. No obstant això, la població de la ciutat continua sent relativament jovençà, amb un 25% dels seus efectius en la generacions de 15 a 29 anys i un 29% en les de 30 a 49 anys.

Distribució de la població de València per districtes i barris (2003).

2003 Inclou les pedanies, com a Pobles del Nord, de l'Oest i del Sud.
- Ciutat Vella, 25.051 habitants.
- :La Seu 2.637, La Xerea 3.931, El Carme 5.836, El Pilar 3.804, Mercat 3.239, Sant Francesc 5.604.
- Eixample, 45.110 habitants.
- :Russafa 25.428, El Pla del Remei 7.262, Gran Via 12.420.
- Extramurs, 50.385 habitants.
- :El Botànic 6.272, La Roqueta 4.631, La Petxina 15.628, Arrancapins 23.854.
- Campanar, 31.244 habitants.
- :Campanar 12.719, Les Tendetes 5.697, El Calvari 5.157, Sant Pau 7.671.
- Saïdia, 49.951 habitants.
- :Marxalenes 11.651, Morvedre 10.663, Trinitat 8.577, Tormos 8.805, Sant Antoni 10.255.
- Pla del Real, 31.573 habitants.
- : Exposició 7.190, Mestalla 14.646, Jaume Roig 7.052, Ciutat Universitària 2.685.
- Olivereta, 49.271 habitants.
- : Nou Moles 26.643, Soternes 4.973, Tres Forques 9.001, La Fontsanta 3.629, La Llum 5.025.
- Patraix, 59.181 habitants.
- : Patraix 25.669, Sant Isidre 9.914, Vara de Quart 11.685, Safranar 8.647, Favara 3.266.
- Jesús, 51.787 habitants.
- : Raiosa 14.823, Hort de Senabre 17.621, Creu Coberta 6.510, Sant Marcel·lí 10.149, Camí Real 2.684.
- Quatre Carreres, 73.774 habitants.
- : Montolivet 19.902, En Corts 11.677, Malilla 22.499, Fonteta Sant Lluís 3.087, Na Rovella 9.243, La Punta 2.356, Ciutat de les Arts i les Ciències 5.010.
- Poblats Marítims de València, 58.527 habitants.
- : El Grau 9.090, Cabanyal-Canyamelar 20.793, Malva-rossa 14.007, Betero 8.341, Natzaret 6.296.
- Camins al Grau, 58.209 habitants.
- : Aiora 24.749, Albors 9.361, Creu del Grau 14.601, Camí Fondo 4.231, Penya-roja 5.267.
- Algirós, 41.919 habitants.
- : Illa perduda 9.569, Ciutat Jardí 14.237, Amistat 8.025, Bega Baixa 6.313, La Carrasca 3.775.
- Benimaclet, 31.410 habitants.
- : Benimaclet 25.419, Camí de Vera 5.991.
- Rascanya, 46.465 habitants.
- : Els Orriols 16.508, Torrefiel 25.227, Sant Llorenç 4.730.
- Benicalap, 40.613 habitants.
- : Benicalap 34.346, Ciutat Fallera 6.267.
- Pobles del Nord, 5.692 habitants.
- : Benifaraig 965, Poble Nou 1.003, Carpesa 1.283, Cases de Bàrcena 420, Mauella 58, Massarojos 1.206, Borbotó 757.
- Pobles de l'Oest, 12.767 habitants.
- : Benimàmet 12.230, Beniferri 537.
- Pobles del Sud, 19.917 habitants. :
- Forn d'Alcedo 1.355, Castellar-Oliveral 6.945, Pinedo 2.520, Saler 1.435, Palmar 835, Perellonet 1.553, La Torre 4.933, Faitanar 341. TOTAL València ciutat: 782.846 habitants.

Activitats Econòmiques

Pobles del Sud La ciutat de València és, fonamentalment, una àrea de serveis la influència de la qual està molt mes enllà dels límits del seu terme municipal. Actualment la població ocupada en el sector serveis és el 73,2% del total, amb un gran pes de les activitats de demanda final, del comerç detallista i majorista, dels serveis especialitzats a empreses i d'activitats professionals. No obstant la ciutat manté una base industrial important, amb un percentatge de població ocupada del 14,2%, formada per xicotetes i mitjanes empreses entre els quals destaquen els sectors de paper i arts gràfiques, de fusta i moble, de productes metàl·lics i de calçat i confecció. La Economia de la ciutat ha tingut durant els últims anys una dinàmica positiva que és veu reflectida en les xifres de desocupació registrada, de matriculació de vehícles, o de llicències de construcció. El seu dinamisme com a centre econòmic i com a lloc de referència per a múltiples activitats econòmiques és reflectix també en la puixança d'institucions claus per al desenvolupament econòmic com la Fira de València, el Port Autònom, la Borsa, el Palau de Congressos o les seues Universitats. València compta també amb importants institucions culturals que tenen una importància creixent en el seu desenrotllament: l'IVAM, el Palau de la Música o la Ciutat de les Arts i les Ciències]] aporten un innegable valor afegit a la ciutat i al seu entorn metropolità com a centre cultural i d'oci. D'altra banda les activitats agràries, fins i tot tenint una importància relativament menor, perviuen en el terme municipal, ocupant un total de 3.973 has., ocupades en la seua major part per cultius hortícoles.

Festes, Tradicions i Gastronomia

Palau de la Música València és famosa per Les Falles, les festes locals del 15 al 19 de març, en honor al seu patró, Sant Josep, encara que són unes festes de tradició pagana. Dins de les festes religioses, també se celebren amb devoció les festes de Sant Vicent Màrtir, també patró de la vila, en Gener, i les de Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià. En aquesta darrera festivitat es representen en molts llocs de la ciutat els suposats miracles de Sant Vicent, generalment representats per infants. Una altra festivitat gran en la ciutat és el 9 d'octubre, data que rememora l'entrada de Jaume I a la ciutat. A banda d'una processó cívica, eixe dia se celebra a la ciutat Sant Donís o, més popularment, la "Mocaorà", quan els hòmens regalen a les seues parelles (i de vegades també a les mares) un mocador que embolica uns dolços de massapà de diferents formes i colors que representen les fruites i també dos figures més grans: la piuleta i el tronador, que representen una antiga prohibició de llançar coets el dia 9 d'octubre per tal de celebrar l'entrada de Jaume I. Per a molts valencians, el 9 d'octubre és considerat el dia dels enamorats. Altres festes populars són la Setmana Santa del Cabanyal, la nit de Sant Joan a la platja de la Malva-rosa, els carnestoltes, sent, per exemple, els de Benimaclet molt famosos, i moltes altres activitats relacionades amb les festes falleres. Dins de la gastronomia, la ciutat ha fet propis els plats més coneguts de la comarca de l'Horta: la paella valenciana, originària de la zona de l'Albufera de València, els bunyols amb xocolate, l'all i pebre, i l'orxata, originària de l'Horta Nord.

Galeria

Image:Paella callejera.jpg|Una paella Image:Ciutat de les Arts i les Ciències - L'Umbracle.jpg|L'Umbracle Image:Falla egipcia plorant.jpg|Una falla

Enllaços Externs

- [http://www.valencia.es Web de l'ajuntament de València] d'on s'ha extret part de la informació anterior, amb permís. Categoria:Comarca de València Categoria:Ciutats ja:バレンシア (スペイン)

Diputat

Un diputat és l'integrant d'un Parlament. Al sistemes polítics de base anglosaxona se'ls anomena Representats del Parlament. Als sistemes bicamerals, els diputats són membres de la cambra baixa del Parlament. Són els representants de la sobirania popular. Poden ser triats pel vot directe, lliure i secret dels ciutadans, o de forma indirecta per altres representants de la sobirania popular. Les funcions principals d'un diputat són les de:
- Legislar (conjunt d'actes tendents a crear, reformar, derogar, addicionar o modificar una llei)
- Fiscalitzar (vigilar l'ús i aplicació dels recursos públics)
- Gestionar (ajudar als ciutadans en el tràmit dels seus assumptes ens les altres instàncies de l'administració pública).

Parlament

Els diputats a la Unió Europea

Els diputats de la Unió Europea també són coneguts com a eurodiputats. Per a la primera sessió del Parlament Europeu, els diputats van ser designats pels Estats Membre (delegació). La primera elecció directa fou el 1979, foren escollits 410 diputats en nou Estats Membre. En el moment de l'ampliació de l'Unió Europea del 1 de maig de 2004 amb 25 Estats-membres, el nombre dels eurodiputats ha estat elevat temporalment a 788. Des de les eleccions de 2004, aquest nombre ha estat elevat a 732 diputats.

Els diputats al Regne d'Espanya

Segons la Constitució de 1978 el poble espanyol està representat pel Congrés dels Diputats i el Senat. Les dues cambres formen les Corts Generals. Les Corts Generals exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, aproven els pressupostos, controlen el Govern, i exerceixen la resta de competències que els atribueix la Constitució. Les Corts Generals son inviolables. Ningú pot ser al mateix temps membre diputat i senador. El càrrec de diputat és incompatible amb el corresponent a l'Assamblea de les Comunitats Autònomes. El mandat dels membres de les corts no és imperatiu. Les reunions del Parlament han de ser convocades de forma reglamentària. El nombre de diputats pot anar de 300 a 400, i han de ser elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. En l'elecció dels diputats la circumscripció electoral és la província. Ceuta i Melilla estan representades cada una per un diputat. La elecció es fa a cada circumscripció segons criteris de representació proporcional. A Espanya s'aplica el Mètode D'Hont per distribuir els càrrecs de diputats entre les llistes electorals. El Congrés s'elegix per quatre anys, per la qual cosa el mandat dels diputats acaba quatre anys després de la seva elecció o en el dia de la dissolució de la Cambra. Són electors i elegibles tots els espanyols en ús dels seus drets polítics. Es reconeix, i la llei ha de facilitar el dret al sufragi dels espanyols que es trobin fora del territori d'Espanya. Les eleccions s'han de fer entre els 30 i els 60 dies des de l'acabament del mandat. El Congrés electe ha de ser convocat dins els 25 dies següents a la celebració de les eleccions. Són inelegibles o incompatibles per el càrrec de diputat: Els components del Tribunal Constitucional, els alts càrrecs de l'Administració de l'Estat (exceptuant als membres del Govern) que determini la llei, el Defensor del Poble, els Magistrats, Jutges i Fiscals, els militars professionals, els membres dels cossos de seguretat, i de la Policia, els membres de les Justes Electorals. La validesa de les actes i credencials està sotmesa al control judicial en els termes de la Llei electoral. Els diputats gaudeixen de inviolabilitat per les opinions que manifestin en el seu exercici. Tampoc poden ser (inmunitat) detinguts, a no ser en cas de flagrant delicte . Per ser processats es necessita l'autorització prèvia de la Cambra. Les causes contra els diputats són competències del Tribunal Suprem. Els diputats reben un sou fixat per la Cambra. Els diputats formen part de les Comissions de Investigació designades per la Cambra. El Congrés nombra una Diputació Permanent amb un mínim de 21 diputats. El vot dels diputats no es pot delegar.

Privilegis dels diputats

A més de la inviolabilitat i immunitat, els diputats espanyols mantenen una sèrie de privilegis en virtud del seu càrrec, com ara bitllets d'avió i autopistes de peatge gratuïtes, suposadament, per poder apujar-hi les tarifes sense cap conflicte personal.

Comunitats Autònomes

A Catalunya, ... (posar aquí el tipus de diputats propis que té) Al País Valencià, ... (posar aquí el tipus de diputats propis que té) A les Illes Balears,... (posar aquí el tipus de diputats propis que té) A Aragó,... (posar aquí el tipus de diputats propis que té)

Els diputats a la República Francesa

A la Catalunya Nord, ... (posar aquí el tipus de diputats propis que té, si és que en té)

Els diputats a la República Italiana

A l'Alguer, ... (posar aquí el tipus de diputats regionals que té, si en té)

Els diputats al Principat d'Andorra

Enllaços externs

- [http://www.ub.es/mercanti/Constitucio/Directconsti.html Plana sobre la Constitució Espanyola de la Universitat de Barcelona]
- [http://www.parlament-cat.net:9002/portal/page?_pageid=34,1531188&_dad=portal&_schema=PORTAL&SERVEI_INTERNET=85 Plana web] del Parlament de Catalunya que permet enviar un missatge a qualsevol dels diputats catalans Categoria:polítics

Berenguer de Cruïlles

Berenguer De Cruïlles va ser bisbe de Girona i primer President de la Generalitat de Catalunya (1359-1362) al segle XIV. Cruïlles, Berenguer de

Bisbe

El bisbe (del grec, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'església cristiana. Un sacerdot és ordenat bisbe i se li atorga una diòcesi sobre la qual té poder. Depèn directament de Roma i el Papa, tot i que està sota la influència d'altres estaments eclesials com els cardenals. El Papa és el bisbe de Roma. Categoria:bisbes

Girona

(Bandera)	Escut oficial de Girona
(En detall)	(En detall)

Localització de Girona respecte el Gironès
Gironès

Gironí, gironina

83.531

39,14 Km²

2.134,16 hab/Km²

70 m

Entitats de població

Girona és una ciutat catalana, capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona. Tenia 83.531 habitants l'any 2004. |{| ! colspan="4" | Variació demogràfica entre el 1991 i el 2004 |- bgcolor="#C0C0C0" | align="center" | 2004 | align="center" | 2001 | align="center" | 1996 | align="center" | 1991 |- | align="center" | 83.531 | align="center" | 74.879 | align="center" | 70.576 | align="center" | 68.656 |{

1455

Esdeveniments:

- 8 d'abril - la Ciutat del Vaticà (Roma): el conclave elegeix papa el cardenal Alfons de Borja, que regnarà amb el nom de Calixt III.

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XV ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XV ko:1455년

Felip V

Felip V o Felip d'Anjou (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746) Rei (1700-1746) de Castella i Aragó (Felip IV). Va ser el primer rei borbó al tron del Regne d'Espanya i instaurador del centralisme espanyol.

Primers anys de regnat

El segon fill del gran delfí Lluís de França i de Maria Ana Cristina de Baviera, va ser designat hereu de la Corona d'Espanya per l'últim rei espanyol de la dinastia dels Habsburg, Carles II. La coronació de Felip d'Anjou en 1700 va suposar l'adveniment de la dinastia Borbó al tron espanyol. En la seua primera etapa, el regnat de Felip V va estar tutelat pel seu avi, Lluís XIV de França. França]] Aquesta circumstància va indignar l'alta noblesa i l'oligarquia espanyoles i va crear un clima de malestar que es va complicar quan l'arxiduc Carles d'Àustria va començar a fer efectives les seues pretensions a la Corona espanyola, amb el suport dels regnes de la Corona d'Aragó, en particular, pels catalans, que mantenien el seu ressentiment envers els francesos arran de la pèrdua de la Catalunya Nord. Això desencadenà la Guerra de Successió Espanyola, que va adquirir caràcter internacional.

Després de la guerra

Finalitzada la guerra, el monarca va mamprendre llavors una profunda reforma administrativa de l'Estat de caràcter centralista, les línies més significatives de la qual van ser l'enfortiment del Consell de Castella i al 1716 el Decret de Nova Planta de la Corona d'Aragó, pel qual dissolia les seues principals institucions i reduïa al mínim la seua autonomia. Després d'enviudar de la seua primera muller Maria Lluisa Gabriela de Savoia, es va casar de seguida amb Isabel de Farnesio, que es va convertir en la seua principal consellera amb el propòsit d'assegurar el futur dels seus fills, Carles i Felip. El 1723, a la mort del regent francès, Felip V va abdicar en favor del seu fill Lluís amb l'esperança de regnar finalment a França. No obstant això, la mort de Lluís I, 7 mesos després, el 31 d'agost de 1724, a causa de la pigota, el va portar novament al tron espanyol. Aquesta segona etapa del seu regnat va estar assenyalada per l'avanç de la seua malaltia mental i el control que la seua esposa exercia sobre els assumptes del regne. A la seva mort, l'any 1746, va ser succeït pel seu fill Ferran VI.

Vegeu també

- Guerra de Successió Espanyola Categoria:Reis de Castella Categoria:Guerra de Successió Espanyola ja:フェリペ5世 (スペイン王)

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs. Queden 106 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1714 - Els Decrets de Nova Planta, liquiden la Junta de Braços que tenia el comandament de la Generalitat, en el marc del efectes de la Guerra de Successió.
- 1976 - Perpinyà (el Rosselló): hi obre les portes la Bressola, la primera escola catalana després de l'ocupació de la Catalunya del Nord per França el 1659.
- 2005 - L'ICANN aprova el domini .cat per a la comunitat lingüística i cultural catalana. :MÓN
- 1810 - Dolores, Mèxic: el sacerdot catòlic Miguel Hidalgo y Costilla, convoca al poble mexicà a lluitar i proclama la independència de Mèxic.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Festes i commemoracions:

- Commemoració del dia de la Independència de Mèxic. ---- Un dia abans / Un dia després Categoria:Setembre ja:9月16日 ko:9월 16일 simple:September 16 th:16 กันยายน

Constitucions catalanes

Originàriament les constitucions eren les lleis promulgades pels emperadors romans. A Catalunya va persistir el concepte romà i s'anomenaven constitucions de Catalunya a les normes promulgades pel rei i aprovades per les Corts Catalanes. Les constitucions es diferenciaven dels «capítols de cort» i «actes de cort» pel fet d'aparèixer com a iniciativa del rei, sotmesa a la aprovació de les corts, fet sense precedents a Europa. Tenien preeminència sobre les altres normes legals i només podien ser revocades en les corts generals del Principat. Les constitucions podien modificar fins i tot els Usatges i els privilegis, encara que fossin irrevocables. Com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències reials. privilegi

Origen: Les Corts de Barcelona

Les primeres constitucions catalanes són de les corts de Barcelona del 1283. Les últimes van ser promulgades per la cort del 1702. Les compilacions de les constitucions i altres drets de Catalunya van seguir la tradició romana del Còdex. La primera compilació fou prescrita per Ferran I, a suggeriment de les corts de Barcelona del 1413. Es va divulgar en edició del 1495, junt amb els Usatges de Barcelona:
- Usatges de Barcelona, constitucions, capítols i actes de cort i altres lleis de Catalunya. Les compilacions acordades en les corts del 1585 i del 1702 foren publicades dividides en tres volums:
- Constitucions i altres drets de Catalunya
- Pragmàtiques i altres drets de Catalunya
- Constitucions i altres drets de Catalunya superflus, contraris i corregits Image:Usatges.png|Compilació del 1413 Image:ConstCATMonso1535.png|Tercer volum de la compilació del 1585 Image:ConstitucionsCatalanesVolumIr.jpg|Primer volum de la compilació del 1702

Abolició fàctica: Els Decrets de Nova Planta

La Corona de Castella abolí els drets històrics dels catalans escrits en les Constitucions (les quals constitucions garantien les catalanes llibertats) mitjançant el dret de conquesta i després d’una derrota militar. La derogació de fet, que no de dret, de les Constitucions de Catalunya es féu de forma il·legal, atès que no es reformaren les Constitucions seguint les mateixes normes que hi havia reglamentades, sinò amb els Decrets de Nova Planta, llarguísima col·lecció de disposicions que a la pràctica les va convertir en inaplicables. Segons les pròpies constitucions, com a dret paccionat no podien contradir-se per decrets o sentències reials.

Promesa de restauració: La Tercera Guerra Carlina

Durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), les forces carlistes van arribar a ocupar algunes ciutats de la Catalunya interior. Isabel II era a l'exili i el rei Amadeu I, monarca des de 1871, no era gaire popular. Carles VII, nét de Carles V, va prometre a catalans, valencians i aragonesos el retorn dels furs i les constitucions que havia abolit Felip V. La promesa no arribaria mai a complir-se en no tenir éxit la revolta carlista i finalment Carles VII va fugir a França, el 27 de febrer de 1876 el mateix dia que Alfons XIII va entrar a Pamplona.

Vegeu també

- Història del Dret català
- Cort Comtal
- Guerra de Successió Espanyola
- Decrets de Nova Planta
- Tercera Guerra Carlina
- Mancomunitat de Catalunya
- Generalitat de Catalunya
- Drets històrics

Enllaços externs

- [http://www.francescferrer.net/pub/cat/noticies/notis-detall.asp?Item=1265&seccio=Noticies Drets històrics i les Constitucions catalanes] - Article del senador Francesc Ferrer i Gironés
- [http://www.uvic.es/central/campus/gabinet/aulass/ca/albareda.html Estat i nació a l'Europa moderna] Conferència de Joaquim Albareda
- [http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/generalitat/origens/dinastia.jsp Extinció de la dinastia catalana i distanciament de la monarquia (s. XV-XVII)]
- [http://www.paeria.es/cultura/cast/publicaciones/usatges.html Les Constitucions catalanes] a l'Ajuntament de Lleida
- [http://editorialbase.com/base.php?op=img&imgid=44 Versió digitalitzada] de les Contitucions catalanes de 1702

Referències

- [http://wikisource.org/wiki/Constitucions_de_Catalunya_del_1495 Constitucions de Catalunya del 1495]
- [http://wikisource.org/wiki/Furs,_capítols._provisions_e_actes_de_cort_fets_y_atorgats_per_la_S.C.R.M._del_rey_don_Phelip_nostre_senyor,_ara_gloriosamente_regnant._Monçó,_1626 Furs, capítols. provisions e actes de cort fets y atorgats per la S.C.R.M. del rey don Phelip nostre senyor, ara gloriosamente regnant. Monçó, 1626]
- [http://wikisource.org/wiki/Constitutions_y_altres_drets_de_Cathalunya,_Barcelona,_1704 Constitutions y altres drets de Cathalunya, Barcelona, 1704]
- [http://www.parlament-cat.net/portal/page?_pageid=34,37053&_dad=portal&_schema=PORTAL&p_tpo=DETALL&p_id=ACTE_INST_845286&p_lan=ca-es Exemplars de les constitucions catalanes] al Parlament de Catalunya Categoria:Dret català Categoria:Edat mitjana de Catalunya

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs. Queden 261 dies per a finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1931 - Barcelona: Francesc Macià proclama la República Catalana.
- 2002 - Figueres (l'Alt Empordà): l'Orquestra de Cambra de l'Empordà hi impulsa la fundació de l'Orquestra Filharmònica de Catalunya.
- 2005 - Madrid: El Consell de Ministres aprova el projecte de llei que permetrà el retorn dels documents que actualment es troben a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca i la creació del Centre Documental de la Memòria Històrica en aquesta mateixa ciutat. :MÓN
- 1849 - Debrecen (Hongria): després que les tropes magiars, liderades per Lajos Kossuth, vencéssin l'exèrcit austríac, l'assemblea de Debrecen proclama la república hongaresa.
- 1931 - Madrid (Espanya): arran de la victòria electoral del 12 d'abril, a l'horabaixa, el poble madrileny es llança al carrer multitudinàriament; el comandant de la Guàrdia Civil, el general Sanjurjo, no pot garantir la continuïtat de la monarquia i el rei Alfons XIII el Cametes es veu obligat a abdicar.
- 1945 - els Estats Units: Harry S. Truman n'esdevé president com a conseqüència de la mort de Roosevelt, dos dies abans.
- 1962 - Espanya: les Corts aproven la nacionalització del Banc d'Espanya.
- 1981 - els Estats Units: el transbordador espacial "Columbia", tripulat per dos homes, culmina amb èxit el seu primer vol espacial.
- 2004 - Sud-àfrica: s'hi celebren les terceres eleccions presidencials després de la caiguda del règim de segregació racial.

Berlins Olympiastadion

Berlins Olympiastadion, idrottsarena i Berlin. Idag används arenan huvudsakligen till fotboll och friidrott. Arenan är belägen i stadsdelen Charlottenburg och byggnadsminnesmärkt. Inför VM-slutspelet 2006 genomgick arenan en renovering (bl.a. nytt tak) som stod klar hösten 2005.

Historia

Berlins Olympiastadion byggdes inför sommar-OS 1936. Men långt innan dess började området att användas för idrott och stora evenemang. I början av 1900-talet började Berliner Rennverein att intressera sig för området och 1909 stod det första stadion klar - Rennbahn Grunewald. Området blev ett populärt fritids- och idrottsområde och 1913 stod så ett nytt stadion klart på samma plats - Das Deutsche Stadion med plats för 30 000 åskådare. Tanken var att arrangera de olympiska spelen 1916 men tävlingen inställdes på grund av Första världskriget. Under 1920-talet tillkom byggnader intill stadion och området började kallas Sportforum. När nazisterna kom till makten tilldelades Berlin de olympiska spelen 1936 och en stor satsning på området inleddes då man skapade Olympiastadion på området som nu fick namnet Reichssportfeld. Arkitekten för Olympiastadion var Werner March och den nya arenan kom att rymma 100 000 åskådare. Efter OS kom Olympiastadion att användas för bl.a. landskamper i fotboll, handboll och friidrott. Under Andra världskriget hade delar, bl.a. klocktornet, av Olympiastadion förstörts men ett återuppbyggande inleddes under Werner March och arenan återuppbyggdes under 1950-talet. Det var den brittiska armén som stod för återuppbyggandet, då man i samband med krigsslutet tog hand om Olympiaområdet. Britterna kom här att ha sitt högkvarter för den sektor av Berlin som man tog hand om. Britterna hade årligen uppvisningar på Olympiastadion (bl.a. army tattoos). Under 1950-talet anordnade man även stora kyrkmöten här samt idrottsevenemang för ungdomar. Arenan behöll sitt ursprunliga utseende fram till 1966 då man byggde fyra stora ljusmaster intill den. 1973 tillkom ett tak på båda långsidorna inför fotbolls-VM 1974.

Olympiastadions renovering

1995 lämnade de brittiska trupperna Berlin och Olympistadion samt Olympiaområdet lämnades över till staden Berlin. Man genomförde vid samma tid en kampanj för att få OS 2000. Berlin misslyckades att få OS vilket föranledde en debatt kring arenans framtid. Man kunde också konstatera att arenan var i dåligt skick och i stort behov av renovering och modernisering. När så Tyskland tilldelades fotbolls-VM 2006 aktualiserades frågan och man kom till beslut om att bygga om arenan. Ombyggnationen innebär bland annat att man tar bort det gamla taket och ersätter det med ett nytt som täcker samtliga platser. Man sänker även planen och ersätter den nedre delen av läktarplatserna med nya konstruktioner. Arenan moderniseras inom ramen för dess byggnadsminnesmärkning och får nya utrymmen som t.ex. VIP-loger. Det nya taket innebär också att man ersätter ljusmasterna med strålkastare i taket.

Fotboll

Bundesligalaget Hertha BSC Berlin spelar sedan 1960-talet sina hemmamatcher på Olympiastadion. Varje år sedan 1985 spelas dessutom den populära tyska cup-finalen här. Under VM-slutspelet 1974 var arenan en av spelplatserna. VM-finalen under fotbolls-VM 2006 kommer att spelas här.

Friidrott

Olympiastadion har varje år flera idrottstävlingar, bl.a. Golden League.

Amerikansk fotboll

Berlin Thunder spelar sina hemmamatcher här.

Evenemang

- Olympiska sommarspelen 1936
- Världsmästerskapet i fotboll 1974
- Världsmästerskapet i fotboll 2006
- DFB-pokal
- Tysklands fotbollslandslag
- Bundesliga

Externa länkar

- http://www.stadionwelt.de
- http://www.olympiastadion-ausstellung.de
- [http://web.telia.com/~u31626598/bundesligan/arenor/berlin.html Olympiastadion Berlin] (svenska) Kategori:Olympiastadion Kategori:Tyska idrottsarenor ja:ベルリン・オリンピアシュタディオン

narty s�owacja slots Online Casinos �mieszne filmy tani sylwester

:: RELATED NEWS ::