:: wikimiki.org ::

Gentilici

Gentilici

Els gentilicis són els noms amb què designem les persones i els objectes en relació amb el lloc de procedència (país, regió, comarca, ciutat, poble...). Acostumen a tenir valor tant d'adjectiu com de substantiu. Bàsicament equivalen a natural de, relatiu o pertanyent a, habitant de. N'hi ha que són pròpiament derivats, amb sufixos, i d'altres que no. Les diferents variants s'apliquen a uns o altres noms geogràfics per raons de fonètica morfològica o de tradició idiomàtica. Així, en català, la formació de gentilici és gramaticalment impredictible ja que qualsevol radical de lloc pot seleccionar qualsevol de les formes establertes per formar un gentilici. Les formes de sufixos més productius per a formar gentilicis són:
- -à, -ana
- Andorra: andorrà, andorrana (andorrans, andorranes).
- València: valencià, valenciana (valencians, valencianes).
- Manresa: manresà, manresana (manresans, manresanes).
- -í, -ina
- Cervera: cerverí, cerverina (cerverins, cerverines).
- Barcelona: barceloní, barcelonina (barcelonins, barcelonines).
- Alacant: alacantí, alacantina (alacantins, alacantines).
- -enc, -enca
- Eivissa: eivissenc, eivissenca (eivissencs, eivissenques).
- Terrassa: terrassenc, terrassenca (terrassencs, terrassenques).
- Penedès: penedesenc, penedesenca (penedesencs, penedesenques).
- -ès, -esa
- Maó: maonès, maonesa (maonesos, maoneses).
- Perpinyà: perpinyanès, perpinyanesa (perpinyanesos, perpinyaneses).
- Ripoll: ripollès, ripollesa (ripollesos, ripolleses).
- -ut, -uda (-uts, -udes). Exemples:
- Biar: biarut, biaruda (biaruts, biarudes).
- Castalla: castellut, castelluda (castelluts, castelludes).
- Benilloba: benillobut, benillobuda (benillobuts, benillobudes).
- -er, -era (-ers, -eres). Exemples:
- Agost: agoster, agostera (agosters, agosteres).
- Sa Pobla: pobler, poblera (poblers, pobleres).
- Ibi: ibier, ibiera (ibiers, ibieres). Altres sufixos:
- -tà, -tana (-tans, -tanes). Exemples:
- Xiva: xivatà, xivatana (xivatans, xivatanes).
- Lleida: lleidatà, lleidatana (lleidatans, lleidatanes).
- la Pobla de Segur: poblatà, poblatana (poblatans, poblatanes).
- -ic, -ica (-ics, -iques). Exemple:
- Sóller: solleric, sollerica (sollerics, solleriques).
- -aire (-aires). Exemple:
- Canet de Rosselló: canetaire (canetaires). En cada cas s'ha de triar el que ens resulti més adequat fonèticament, i moltes vegades és només qüestió de tradició el fet que s'usi una forma o una altra.

Nocions ortogràfiques

No és propi de l'ortografia catalana escriure amb majúscula els gentilicis. Potser per influència de l'anglès trobem freqüentment casos incorrectes de l'ús de les majúscules.

gentilicis d'habitants de l'univers

Mercuri : Mercurià. Venus: Venusià. Terra: Terrícola. Lluna: Selenita. Mart: Marcià. Júpiter: Jupiterià. Saturn: Saturnià. Neptú: Neptunià. Plutó: Plutonià. Nota: De manera genèrica podem dir extraterrestres. Categoria:Lingüística

País

__NOTOC__ ::Vegeu també: Estat de la matèria (en física i química) Un país o estat és una àrea geogràfica, políticament independent, amb un govern propi, administració, lleis, etcètera. Els termes país, estat i nació estan relacionats i se sobreposen de manera que tot sovint s'utilitzen com a sinònims, però estrictament es refereixen a conceptes diferents:
- un país és una àrea geogràfica.
- una nació és un grup humà.
- un estat és una estructura política. Molts dels països o estats del món es consideren com a estats nació, formats per un grup nacional més o menys homogeni, o amb una nació clarament predominant i que ha imposat la seva llengua, cultura i sentiment nacional com a pròpia de l'estat (per exemple, Portugal, Israel o França). Altres països, amb més o menys reticències, reconeixen l'existència de diverses nacions, o si més no part de la població s'identifica amb un grup nacional diferent del majoritari sense que estigui malvist (per exemple, el Regne Unit i Espanya). Els termes país i estat també s'utilitzen en molts casos per referir-se a entitats que no són reconegudes internacionalment com a estats independents (per exemple Escòcia, Gal·les i Anglaterra són països que depenen administrativament del Regne Unit; països com Alemanya, els Estats Units d'Amèrica o Mèxic estan formats per estats federals). Un dels emblemes d'un estat és la bandera. També és distintiu l'escut d'armes.

Organització política de l'estat

L'estat pot adoptar diferents formes:
- Una monarquia és un estat on el cap és un rei. Monarquia absoluta: el poder, d'origen diví resideix en el monarca. Monarquia parlamentària el rei està sotmès a la llei, dictada pel Parlament, representació de la sobirania, que pertany al poble. Una monarquia constitucional és aquella en que el rei deu obediència a la constitució.
- Una dictadura és un estat en que el poder recau en una sola persona, o una oligarquia. Les dictadures es basen en la censura i la represió política.
- Una república és una forma d'estat on el poder resideix en el poble que elegeix un president per sufragi directe, o a través de uns compromissaris. Tant a les repúbliques com a les monarquies parlamentàries hi ha partits polítics que representen diferents ideologies, interessos, o grups socials. L'estat modern té tres poders: El poder legislatiu, que dicta les lleis; el poder executiu, o administració; i el poder judicial, que interpreta i aplica les lleis en cada cas concret. Aquesta divisió fou elaborada per Montesquieu, al seu L'Esperit des Lois.

El estats del món

En aquest apartat hi ha la relació de tots els estats reconeguts internacionalment per l'ONU, sense considerar què és o no una nació.

A

Afganistan - Albània - Alemanya - Algèria - Andorra - Angola - Antigua i Barbuda - Aràbia Saudita - Argentina - Armènia - Austràlia - Àustria - Azerbaidjan

B

Bahames - Bahrain - Bangla Desh - Barbados - Bèlgica - Belize - Benín - Bhutan - Bielorússia - Bolívia - Bòsnia i Hercegovina - Botswana - Brasil - Brunei - Bulgària - Burkina Faso - Burundi

C

Cambodja - Camerun - Canadà - Cap Verd - Colòmbia - Comores - Congo - Corea del Nord - Corea del Sud - Costa d'Ivori - Costa Rica - Croàcia - Cuba

D

Dinamarca - Djibouti - Dominica

E

Egipte - El Salvador - Emirats Àrabs Units - Equador - Eritrea - Eslovàquia - Eslovènia - Espanya - Estats Federats de Micronèsia - Estats Units (vegeu també Illes Mariannes Septentrionals i Puerto Rico, estats lliures associats) - Estònia - Etiòpia

F

Fiji - Filipines - Finlàndia - França

G

Gabon - Gàmbia - Geòrgia - Ghana - Grenada - Grècia - Guatemala - Guinea - Guinea Bissau - Guinea Equatorial - Guyana

H

Haití - Hondures - Hongria

I

Iemen - Illes Marshall - Illes Salomó - Índia - Indonèsia - Iran - Iraq - Irlanda - Islàndia - Israel (vegeu també Palestina) - Itàlia

J

Jamaica - Japó - Jordània

K

Kazakhstan - Kenya - Kirguizistan - Kiribati - Kuwait

L

Laos - Letònia - Lesotho - Líban - Libèria - Líbia - Liechtenstein - Lituània - Luxemburg

M

Macedònia - Madagascar - Malàisia - Malawi - Maldives - Mali - Malta - Marroc (vegeu també Sàhara Occidental) - Maurici - Mauritània - Mèxic - Moçambic - Moldàvia - Mònaco - Mongòlia - Myanmar

N

Namíbia - Nauru - Nepal - Nicaragua - Níger - Nigèria - Noruega - Nova Zelanda

O

Oman

P

Països Baixos - Pakistan - Palau - Panamà - Papua Nova Guinea - Paraguai - Perú - Polònia - Portugal

Q

Qatar

R

Regne Unit - República Centreafricana - República Democràtica del Congo - República Dominicana - República Txeca - Romania - Rússia - Rwanda

S

Samoa Occidental - Saint Kitts i Nevis - Saint Lucia - Saint Vincent i les Grenadines - San Marino - São Tomé i Príncipe - Senegal - Sèrbia i Montenegro - Seychelles - Sierra Leone - Singapur - Síria - Somàlia - Sri Lanka - Sud-àfrica - Sudan - Suècia - Suïssa - Surinam - Swazilàndia

T

Tadjikistan - Tailàndia - Taiwan - Tanzània - Timor Oriental - Togo - Tonga - Trinitat i Tobago - Tunísia - Turkmenistan - Turquia - Tuvalu - Txad

U

Ucraïna - Uganda - Uruguai - Uzbekistan

V

Vanuatu - Vaticà - Veneçuela - Vietnam

X

Xile - Xina - Xipre

Z

Zàmbia - Zimbabwe

Enllaços externs

- [http://www.uvic.es/central/campus/gabinet/aulass/ca/albareda.html Estat i nació a l'Europa moderna] Conferència de Joaquim Albareda

Articles relacionats

- Nació
- Teoria de l'Estat
- Llistats;
- Llistat de països per superfície
- Llistat de països per població
- Llista de països per PIB (PPA)
- Llista de països per PIB (nominal)
- Llista de països per PIB (PPA) per càpita)
- Llista de països per PIB (nominal) per càpita
- Continents
- Àfrica
- Amèrica
- Àsia
- Europa
- Oceania Categoria:Geografia ja:国家 simple:State th:รัฐ

Comarca

En general, una comarca és una extensió de territori reduïda, que te una certa unitat degut a les condicions naturals, la història o les relacions de veïnatge entre els municipis que la formen. Als Països Catalans, la comarca s'utilitza com a forma d'organitzacio territorial. Actualment, n'hi ha quaranta-una a la comunitat autònoma de Catalunya, organitzades a partir de la divisió comarcal de 1936, tot i que hi ha en projecte fer-ne més. Al País Valencià el nom oficial que reben les comarques és "Delimitacions Territorials Homologades de 2ª Categoria". També n'hi ha a la Catalunya Nord (5 comarques), al País Valencià (34) i a la Franja de Ponent (4).

Enllaços

- Comarques del País Valencià
- Comarques de Catalunya
- Comarques de la Catalunya Nord
- Comarques de Múrcia
- Comarques de la Franja de Ponent Categoria:Geografia

Ciutat

Podríem dir que una ciutat és com un organisme viu on els elements que la constitueixen aporten el que s’ha denominat, metafòricament, l’anatomia social, la forma d’una societat. Dins d’aquesta organització social que és una ciutat, els individus estableixen les seves relacions, a partir de les quals, s’estén una xarxa amb infinitat de camins que van d’un lloc a un altre, es creuen i entrecreuen i on les persones, a través del temps i la repetició d’esquemes, reprodueixen i renoven, en un flux constant, l’organització social de la que formen part. Podem dir que la ciutat és un ens social perquè sense persones no existiria. No existeix un únic model de ciutat perquè tot i que parlem de ciutats, a nivell general, prenent com a principal criteri classificador, el nombre d’habitants, no és el mateix una ciutat comercial, que una minera, o pesquera, turística, universitària, o una ciutat d’una capital política o administrativa. De la mateixa manera, una ciutat amb una sola indústria presentarà una sèrie diferent de característiques socials que una ciutat multiindustrial, el mateix que una zona suburbana i una ciutat satèl·lit, un suburbi residencial i un suburbi industrial, una ciutat situada dins d’una regió metropolitana i una altra que no ho estigui, una ciutat antiga i una de nova… Si bé, però, existeixen diferents tipus de ciutats, s’hauria de poder trobar les característiques essencials que tenen en comú totes les ciutats. Tot i que cada estat té diferents formes de classificar oficialment una localitat en termes de ciutat o senzillament poble. La majoria fan servir sistemes de classificació segons el nombre d'habitants, però d'altres, com el Regne Unit, consideren una població com a ciutat (city en anglès, en oposició al terme més genèric town) en virtut d'un decret reial que ha de ser atorgat pel monarca regnant, i en altres temps, la possessió d'una catedral o seu eclesiàstica. Així, l’urbanisme, com a modus de vida característic, podria abordar-se empíricament des de tres punts de vista interrelacionats: 1 – Com una estructura física amb una base de població, una tecnologia i un ordre ecològic. 2 – Com un sistema d’organització social amb una estructura social característica, una sèrie d’institucions socials i una pauta típica de relacions socials. 3 – Com una sèrie d’actituds i idees i una constel·lació de personalitats amb formes de conducta col·lectiva típiques i sotmeses a mecanismes de control social característics. ja:村落 simple:City tokipona:ma tomo zh-cn:城镇 zh-tw:鎮 categoria:Societat categoria:Geografia

Adjectiu

L'adjectiu és una de les categories que comprén la morfologia tradicional. Un adjectiu és la paraula que explica com són les coses, persones, idees o qualsevol entitat que pugui ser designada amb un nom substantiu. Tradicionalment s'ha considerat que l'adjectiu té tres graus: positiu o pur, quan l'adjectiu està usat en la seva forma ordinària; comparatiu, quan s'usa per contrastar dues realitats (cas de major, per exemple); grau superlatiu, quan expressa el punt màxim o mínim d'una gradació (com òptim o divertidíssim, per exemple). En algunes llengües els graus de l'adjectiu suposen paraules diferents, com en anglès, en d'altres el grau s'expressa mitjançant construccions determinades, com el castellà. En català, l'adjectiu té flexió de gènere i nombre; per això hi ha adjectius de dues terminacions (com alt - alta) i uns altres invariables, que tenen la mateixa forma per al masculí que per al femení (com amable). També hi ha adjectius que posseeixen una sola terminació en singular i dos en plural (com voraç - voraços - voraces). Pel que fa a la sintaxi, l'adjectiu pot fer de complement del nom (la funció més usual), d'atribut o de complement predicatiu. Si està substantivat mitjançant un determinant, llavors pot adquirir les funcions pròpies del nom. Categoria:Gramàtica ja:形容詞 simple:Adjective th:คำคุณศัพท์

Sufix

Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió. A diferències d'altres morfemes gramaticals, el sufix pot canviar la categoria morfològica de la paraula a la qual s'adjunta i acostuma a afegir un matís que canvia també el seu significat. Un exemple de sufix en català seria "eta", que afegeix el sentit de "diminutiu", com a "casa"-"caseta" o "itzar", que converteix "útil" en el verb "utilitzar". Categoria:Gramàtica

Català

::Aquést article és sobre la llengua catalana. Vegeu també Condició política de català El català és una llengua romànica parlada per gairebé 9 milions i mig de persones al món. La gran majoria viuen a Catalunya, al País Valencià, a les illes Balears, a Andorra, a la Franja de Ponent (Aragó), a la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya, Itàlia), a la Catalunya del Nord (departament dels Pirineus Orientals, França) i al Carxe (Iecla), un petit territori de Múrcia. Almenys ja d'ençà el segle XIV, aquesta llengua també rep el nom de valencià, denominació emprada sobretot al País Valencià. Actualment i per evitar els conflictes que això pot suposar com a arma política per afeblir la llengua, l'AVL ha arribat a la conclusió, el 9 de febrer de 2005 de que :«és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els Estatuts d’Autonomia de Catalunya i les Illes Balears».

Nombre de parlants al món

Territoris on la llengua té estatus oficial

Territoris on la llengua no té ple estatus oficial

Total

Fonts: Catalunya: Dades del cens de l'any 2004, Institut d'Estadística de Catalunya, Generalitat de Catalunya[http://www.idescat.net/dequavi/Dequavi?TC=444&V0=1&V1=1]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2003[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].País Valencià: Dades del cens de l'any 2004, Institut Valencià d'Estadística, Generalitat Valenciana[http://ive.infocentre.gva.es/pls/portal/docs/PAGE/IVE_PEGV/CONTENTS/padron/p2002/ini_val.htm]. Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2004[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Illes Balears: Dades del cens de l'any 2002, Institut Balear d'Estadística, Govern de les Illes Balears[http://www.caib.es/ibae/demo/evolucio_poblacio/ccaa.htm].Dades sociolingüístiques de l'IEC, any 2002[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm]. Catalunya del Nord: Estadística sobre els usos lingüístics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN 04), dades corresponents al 1999, Generalitat de Catalunya[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/docs/catnord2004.pdf]. Andorra: Dades dels cens, Servei d'Estudis, Ministeri de Finances, Govern d'Andorra[http://www.estadistica.ad/indexdee.htm]. Dades lingüístiques de l'IEC, any 1999[http://www.iecat.net/CRUSCAT/documents/coneixementiusos/index.htm].Franja de Ponent: Dades de població, Centre de Recerca i Documentació Pau Vila[http://www.pauvila.net/]. Dades sociolingüístiques de l'Euromosaic[http://www.uoc.edu/euromosaic/web/document/catala/an/e19/e19.html]. Alguer: Estadística sobre els usos lingüístics a l 'Alguer 2004 (EULA 04)[http://www6.gencat.net/llengcat/socio/coneix.htm#alguer]. Dades de població, Ministeri d'Economia i Finances italià. Resta del Món: Estimació 1999 de la Federació d'Entitats Catalanes a l'exterior.

Pàgines que s'hi relacionen

- Dialectes del català

Parlars amb empremta de la llengua catalana

- Panotxo (Múrcia)
- Sicilià (Sicília)
- Napolità (Nàpols)
- Xurro (Comarques de l'Interior del País Valencià)

Manifests

- [http://www.fundccc.org/htmdocs/manifest2001.htm Un memorial reial per a passats irreals]
- [http://www.vilaweb.com/www/especials/especial?id=807190 Manifest per la llengua]
- [http://bloc.jovesllengua.org/acampallengua2004/manifest Joves de Mallorca per la llengua]
- [http://www.cercat.com/cinema/plataforma.htm Doblatge i subtitulat de pel·lícules al català]
- [http://lavanc.com/lavanc/iphp/not1.php?id=646 Manifest per la llengua de valencians residents al Principat] Categoria:Català ja:カタルーニャ語 ko:카탈루냐어 simple:Catalan language

València

:Aquesta pàgina és sobre la ciutat, si voleu informació sobre el concepte químic aneu a València (química). :El terme València també s'utilitza sovint per a designar tot el País Valencià. La ciutat de València és la capital (popularment, cap i casal) del País Valencià, de la comarca de l'Horta, i de la província del mateix nom. Està situada a la costa mediterrània, i té un dels ports més importants de la península ibèrica. Compta amb 785.732 habitants, segons el padró de l'INE del 2004. L'àrea metropolitana de València és més coneguda com L'Horta de València i té més de 1.400.000 habitants pel que ocupa el 4º lloc al conjunt de l'Estat Espanyol.

Localització Geogràfica i Clima

La ciutat de València es troba a la costa mediterrània de la Península Ibèrica, sobre una planura a la vora del riu Túria, envoltada de xicotetes muntanyes que rarament sobrepassen els 100 metres d'altitud. L'única serra d'importància prop de la ciutat és la Serra Calderona, a uns 30 km. Nordoest de la ciutat. La ciutat antiga a la vora del riu, a més d'un quilòmetre de la mar, on antigament estava el Grau de València, anomenat també Vilanova de València, i ara un barri més de la ciutat conegut com a Poblats Marítims. Al Sud de la ciutat València es troba el paratge de l'Albufera de València, un llac d'aigua dolça al costat de la mar, que es nodreix de nombrosos aquífers i que hui en dia és un parc nacional. València posseïx un clima típicament mediterrani. Es caracteritza per un clima suau, amb una temperatura mitjana anual superior als 17ºC. Els estius són càlids i els hiverns molt moderats. Durant els mesos hivernals la temperatura no sol baixar dels 10ºC. Les precipitacions són discretes i presenten el clàssic mínim estival mediterrani, amb dos màxims, un a la tardor i un altre a l’acabament de l'hivern i començament de la primavera.

Història

primavera]] La Ciutat de València va ser fundada l'any 138 aC, sobre un antic assentament iber, sent cònsol romà Dècim Juni Brut, per a instal·lar soldats llicenciats, als quals va repartir terres a la vora de la nova ciutat. En aquesta època inclús es van encunyar moneda pròpia a la ciutat, sent aquesta una mostra de la importància que va tenir. L'any 75 aC va ser destruïda a la guerra entre Pompeu i Sertori, i va ser abandonada durant uns 50 anys. Al Segle I, la Ciutat de València ja havia recuperat la població, i es van començar a construir grans obres d'infraestructura. Al segle III va començar una nova època de Decadència, com a la resta de Imperi Romà. Amb la caiguda, la ciutat va ser ocupada pels Visigots i va formar part de diversos regnes peninsulars. Visigots.]] A l'any 711, la ciutat va caure a domini musulmà. A la caiguda del Califat de Còrdova, València va esdevenir la capital de la taifa del mateix nom, i així es va mantenir fins a l'any 1094, que la va conquerir el Cid i per tant va passar a domini castellà. Poc després de la seua mort, els almoràvits van recuperar la ciutat al 1102. En 1171, Valencia va passar a ser de dominació almohade. L'arribada a la Ciutat de València del rei Aragonès Jaume I, el 9 d'octubre de 1238, va posar fi a cinc segles de cultura musulmana, però esta va deixar una sòlida empremta a la ciutat i al territori valencià. Després de la seua incorporació a la Corona d'Aragó, la ciutat va desenvolupar-se considerablement. Al segle XV, la ciutat va tindre una època de desenvolupament econòmic i cívic, amb la construcció de nous espais públics, com les Torres de Serrans (1392), la Llotja (1482), o el Micalet. València arribà a ser una de les ciutats més importants del Mediterrani. La primera impremta de la Península es va construir a València. La primera Bíblia impresa en un idioma romanç, el valencià, s'imprimí a València vora l'any 1478, atribuïda a Bonifaci Ferrer. Al 1502 es fundà la Universitat de València, a partir de l'Estudi General. Els banquers valencians prestaren diners a la Reina "Isabel de Castilla" per al viatge de Cristòfor Colom al 1492. No obstant açò, a causa de les tensions derivades de la unió dinàstica amb Castella, l'esplendor de València començà minvar-se cap al segle XVI amb el despoblament causat per la primera expulsió dels moriscos pels Reis Catòlics, els quals eren la majoria de la població. Les tensions amb els reis castellans anaren creixent, arribant al punt més àlgid amb la Revolta de les Germanies (1519–1522), la segona expulsió dels moriscos del 1609, que va reduir significativament la seua població i, per últim, la Guerra de la Successió del 1702 al 1709 que significà la fi de la independència política i jurídica del Regne de València, en derogar Felip V d'Espanya els Furs de València. La decadència de la ciutat durà fins mitjans del segle XIX, quan una dèbil burgesia va impulsar lleugerament el desenvolupament de la ciutat, i també una lleu renaixença de les tradicions i de la llengua pròpia, el valencià. Un dels polítics de principis del segle XX i que feren arrelar el republicanisme a la ciutat va ser Vicent Blasco i Ibáñez, que universalment és més conegut com a un dels novel·listes valencians més importants, encara que en llengua castellana. Potser degut a esta tradició republicana, València es va alinear immediatament amb el bandol republicà durant la Guerra Civil Espanyola, que començà el 1936. Fins i tot, la capital d'Espanya va estar traslladada a València durant els últims meseos de la guerra. Una vegada més, terminada la guerra en el bandol perdedor, València patí més greument que altres ciutats espanyoles la postguerra. Durant la dictadura de Franco, parlar o escriure el valencià va estar prohibit, fins i tot arribant a colpejar a la gent si es parlava en llocs públics, o arribant a penes criminals. El 1957 el riu Túria es desbordà, fet que es coneix amb el nom de la "Gran Riuà", causant la mort de molts valencians. Per tal d'evitar noves catàstrofes, anys després el riu es desvià per un nou llit. El riu vell (o vell llit del Túria) es va deixar abandonat durant molts anys. Els alcaldes franquistes proposaren fer-hi una autopista, opció que finalment es va descartar. Amb l'arribada de la democràcia a l'Estat Espanyol, València es va constituir com la capital de la Comunitat Valenciana establida el 1982 amb certa autonomia i seu de la Generalitat Valenciana i tots els òrgans de govern de la Comunitat. Durant els primers 25 anys de democràcia, València ha canviat significativament, destacant com obres emblemàtiques el jardí del Túria (ajardinament del vell llit del Túria) i la nova Ciutat de les Arts i les Ciències, de Santiago Calatrava. : Per a més informació sobre la història de la ciutat, consulteu Història de València

Població

Història de València La ciutat de València compta al 2003 amb un total de 782.846 habitants, segons l'Ajuntament, i és el centre d'una extensa àrea metropolitana que aconseguix el milió i mig. Representa el 18% de la població del País Valencià. Al llarg del segle XX la ciutat ha multiplicat per tres i mig la seua població inicial, sent els períodes de màxim creixement demogràfic els anys 1930-1940 i la dècada dels seixanta. Els anys noranta han sigut anys d'estabilitat demogràfica per efecte de la caiguda dels moviments migratoris, que van ser el factor fonamental de creixement dels anys anteriors, i per la reducció de la natalitat. En els últims anys les forts corrents migratòries exteriors estan provocant de nou una dinàmica demogràfica positiva. El progressiu augment de l'esperança de vida i la reducció de la fecunditat s'han reflectit en una piràmide d'edats que s'estreny en la seua base i s'eixampla en la part superior, amb un pes creixent de les generacions de major edat. No obstant això, la població de la ciutat continua sent relativament jovençà, amb un 25% dels seus efectius en la generacions de 15 a 29 anys i un 29% en les de 30 a 49 anys.

Distribució de la població de València per districtes i barris (2003).

2003 Inclou les pedanies, com a Pobles del Nord, de l'Oest i del Sud.
- Ciutat Vella, 25.051 habitants.
- :La Seu 2.637, La Xerea 3.931, El Carme 5.836, El Pilar 3.804, Mercat 3.239, Sant Francesc 5.604.
- Eixample, 45.110 habitants.
- :Russafa 25.428, El Pla del Remei 7.262, Gran Via 12.420.
- Extramurs, 50.385 habitants.
- :El Botànic 6.272, La Roqueta 4.631, La Petxina 15.628, Arrancapins 23.854.
- Campanar, 31.244 habitants.
- :Campanar 12.719, Les Tendetes 5.697, El Calvari 5.157, Sant Pau 7.671.
- Saïdia, 49.951 habitants.
- :Marxalenes 11.651, Morvedre 10.663, Trinitat 8.577, Tormos 8.805, Sant Antoni 10.255.
- Pla del Real, 31.573 habitants.
- : Exposició 7.190, Mestalla 14.646, Jaume Roig 7.052, Ciutat Universitària 2.685.
- Olivereta, 49.271 habitants.
- : Nou Moles 26.643, Soternes 4.973, Tres Forques 9.001, La Fontsanta 3.629, La Llum 5.025.
- Patraix, 59.181 habitants.
- : Patraix 25.669, Sant Isidre 9.914, Vara de Quart 11.685, Safranar 8.647, Favara 3.266.
- Jesús, 51.787 habitants.
- : Raiosa 14.823, Hort de Senabre 17.621, Creu Coberta 6.510, Sant Marcel·lí 10.149, Camí Real 2.684.
- Quatre Carreres, 73.774 habitants.
- : Montolivet 19.902, En Corts 11.677, Malilla 22.499, Fonteta Sant Lluís 3.087, Na Rovella 9.243, La Punta 2.356, Ciutat de les Arts i les Ciències 5.010.
- Poblats Marítims de València, 58.527 habitants.
- : El Grau 9.090, Cabanyal-Canyamelar 20.793, Malva-rossa 14.007, Betero 8.341, Natzaret 6.296.
- Camins al Grau, 58.209 habitants.
- : Aiora 24.749, Albors 9.361, Creu del Grau 14.601, Camí Fondo 4.231, Penya-roja 5.267.
- Algirós, 41.919 habitants.
- : Illa perduda 9.569, Ciutat Jardí 14.237, Amistat 8.025, Bega Baixa 6.313, La Carrasca 3.775.
- Benimaclet, 31.410 habitants.
- : Benimaclet 25.419, Camí de Vera 5.991.
- Rascanya, 46.465 habitants.
- : Els Orriols 16.508, Torrefiel 25.227, Sant Llorenç 4.730.
- Benicalap, 40.613 habitants.
- : Benicalap 34.346, Ciutat Fallera 6.267.
- Pobles del Nord, 5.692 habitants.
- : Benifaraig 965, Poble Nou 1.003, Carpesa 1.283, Cases de Bàrcena 420, Mauella 58, Massarojos 1.206, Borbotó 757.
- Pobles de l'Oest, 12.767 habitants.
- : Benimàmet 12.230, Beniferri 537.
- Pobles del Sud, 19.917 habitants. :
- Forn d'Alcedo 1.355, Castellar-Oliveral 6.945, Pinedo 2.520, Saler 1.435, Palmar 835, Perellonet 1.553, La Torre 4.933, Faitanar 341. TOTAL València ciutat: 782.846 habitants.

Activitats Econòmiques

Pobles del Sud La ciutat de València és, fonamentalment, una àrea de serveis la influència de la qual està molt mes enllà dels límits del seu terme municipal. Actualment la població ocupada en el sector serveis és el 73,2% del total, amb un gran pes de les activitats de demanda final, del comerç detallista i majorista, dels serveis especialitzats a empreses i d'activitats professionals. No obstant la ciutat manté una base industrial important, amb un percentatge de població ocupada del 14,2%, formada per xicotetes i mitjanes empreses entre els quals destaquen els sectors de paper i arts gràfiques, de fusta i moble, de productes metàl·lics i de calçat i confecció. La Economia de la ciutat ha tingut durant els últims anys una dinàmica positiva que és veu reflectida en les xifres de desocupació registrada, de matriculació de vehícles, o de llicències de construcció. El seu dinamisme com a centre econòmic i com a lloc de referència per a múltiples activitats econòmiques és reflectix també en la puixança d'institucions claus per al desenvolupament econòmic com la Fira de València, el Port Autònom, la Borsa, el Palau de Congressos o les seues Universitats. València compta també amb importants institucions culturals que tenen una importància creixent en el seu desenrotllament: l'IVAM, el Palau de la Música o la Ciutat de les Arts i les Ciències]] aporten un innegable valor afegit a la ciutat i al seu entorn metropolità com a centre cultural i d'oci. D'altra banda les activitats agràries, fins i tot tenint una importància relativament menor, perviuen en el terme municipal, ocupant un total de 3.973 has., ocupades en la seua major part per cultius hortícoles.

Festes, Tradicions i Gastronomia

Palau de la Música València és famosa per Les Falles, les festes locals del 15 al 19 de març, en honor al seu patró, Sant Josep, encara que són unes festes de tradició pagana. Dins de les festes religioses, també se celebren amb devoció les festes de Sant Vicent Màrtir, també patró de la vila, en Gener, i les de Sant Vicent Ferrer, patró del País Valencià. En aquesta darrera festivitat es representen en molts llocs de la ciutat els suposats miracles de Sant Vicent, generalment representats per infants. Una altra festivitat gran en la ciutat és el 9 d'octubre, data que rememora l'entrada de Jaume I a la ciutat. A banda d'una processó cívica, eixe dia se celebra a la ciutat Sant Donís o, més popularment, la "Mocaorà", quan els hòmens regalen a les seues parelles (i de vegades també a les mares) un mocador que embolica uns dolços de massapà de diferents formes i colors que representen les fruites i també dos figures més grans: la piuleta i el tronador, que representen una antiga prohibició de llançar coets el dia 9 d'octubre per tal de celebrar l'entrada de Jaume I. Per a molts valencians, el 9 d'octubre és considerat el dia dels enamorats. Altres festes populars són la Setmana Santa del Cabanyal, la nit de Sant Joan a la platja de la Malva-rosa, els carnestoltes, sent, per exemple, els de Benimaclet molt famosos, i moltes altres activitats relacionades amb les festes falleres. Dins de la gastronomia, la ciutat ha fet propis els plats més coneguts de la comarca de l'Horta: la paella valenciana, originària de la zona de l'Albufera de València, els bunyols amb xocolate, l'all i pebre, i l'orxata, originària de l'Horta Nord.

Galeria

Image:Paella callejera.jpg|Una paella Image:Ciutat de les Arts i les Ciències - L'Umbracle.jpg|L'Umbracle Image:Falla egipcia plorant.jpg|Una falla

Enllaços Externs

- [http://www.valencia.es Web de l'ajuntament de València] d'on s'ha extret part de la informació anterior, amb permís. Categoria:Comarca de València Categoria:Ciutats ja:バレンシア (スペイン)

Manresa

(Bandera)	(Escut)
(En detall)	(En detall)

Localització de Manresa respecte el Bages
Bages

Manresà, manresana

68.505 hab.

41,66 Km²

1.644,38 hab/Km²

238 m

Entitats de població

Manresa és la capital de la comarca del Bages, a Catalunya. La seva població era de 68.505 habitants l'any 2004. El seu terme municipal, ocupa una superfície de 41,66 Km².

Geografia

Ciutat situada al Pla de Bages, al cor de Catalunya. El riu Cardener passa pel sudoest de la ciutat , tot i que el municipi utilitza per a beure l'aigua del riu Llobregat, recollida al seu pas per Balsareny i transportada a Manresa per La Sèquia fins al Parc de l'Agulla. L'orografia urbana està clarament marcada per l'existència de varis turons (Puigcardener, Puigmercaldal, Puigterrà, Puigberenguer i Tossal dels Cigalons ).

Població

D'acord amb l'actualització del padró municipal la ciutat tenia l'any 2004 un total de 68.505 habitants. padró

Administració

L'[http://www.ajmanresa.org Ajuntament de Manresa] està situat en un edifici històric a la Plaça Major. En ple nucli antic. Hi ha la seu del [http://www.ccbages.org Consell Comarcal del Bages]

Mitjans de comunicació

El [http://www.regio7.com Regió 7] és un diari d'orígen manresà, i dirigit a les comarques de la catalunya central. [http://www.ctvl.org/tvmanresa/ Televisió de Manresa] és una emisora local integrada dins de Regió 7. [http://www.latele.cc TLB] és una emisora d'abast supra-comarcal. S'autodefineixen com l'emisora de Manresa, el Bages i el Berguedà. El [http://www.elpou.net Pou de la Gallina] és una revista mensual d'abast manresà. El [http://www.manresa.ca Manresa.ca] és el portal de Manresa i de la comarca del Bages. [http://www.guiamanresa.com www.guiamanresa.com] és una guia cultural, comercial i social de la ciutat Manresa i de la Catalunya Central.

Monuments i llocs d’interès

Són d'especial interès;
- La ruta Medieval;
- La Seu [http://www.guiamanresa.com/laseu El salvament de la Seu] Web temàtica sobre el salvament de la Seu de Manresa l'any 1936.
- El Pont Vell
- El Pont Nou
- El Carrer del Balç
- La Muralla
- La ruta Barroca;
- La Cova de Sant Ignasi
- El Museu Comarcal de Manresa
- El Palau de Justícia
- L'Ajuntament
- Ca l'Oller
- La Capella del Rapte
- La Capella de Sant Ignasi Malalt
- La ruta Modernista;
- Cal Jorba
- El Casino
- Casa Lluvià
- Casa Torrents (La Buressa)
- Convent de Santa Clara
- Museu de la Tècnica

Fires i Festes

- Febrer; [http://www.festesdelallum.org Festes de la Llum] (festa major d'hivern) i [http://www.aixada.com/ Fira de l'aixada] (mercat medieval)
- Setmana santa; Processó
- Agost; Festa major i Festa Major Alternativa.
- Octubre; Festival internacional de cinema negre de manresa [http://www.cinemanresa.con]
- Octubre; Setmana solidària, fira d'ONGs
- Octubre; Ecoviure [http://www.ecoviure.org]
- Novembre; Fira d'espectacles d'arrel tradicional [http://www.tradifiramanresa.com] Categoria:Bages

Cervera

(Bandera)	Escut oficial de Cervera
(En detall)	(En detall)

Localització de Cervera respecte la Segarra
Segarra

Cerverí, cerverina

7.917 hab.

55'2 Km²

143'4

548 m

Entitats de població

Entitats de població	Habitants
Cardosa	3
Castellnou d'Oluges	53
Cervera	7576
Malgrat	6
Prenyanosa	18
Vergós	51

- Sant Pere el Gros(segle XI), el millor exemple de rotonda romànica que hi ha a Catalunya.
- Representacio del Misteri de la Passió de Crist

Enllaços externs

- [http://www.cerverapaeria.com/ Lloc web de l'ajuntament de Cervera]
- [http://cat.lleida.com/municipi/?municipi=2507290004 Descripció de l'ajuntament]
- [http://pieraedicions.com/cervera.html Lloc web dedicat a Cervera]
- [http://www.museudecervera.com/ Museu de Cervera]
- [http://visualiseur.bnf.fr/Visualiseur?Destination=Daguerre&O=7851460&E=JPEG&NavigationSimplifiee=ok&typeFonds=noir Mapa dels voltants de Cervera al segle XVII] a la [http://www.bnf.fr/ Biblioteca Nacional de França] Categoria:Segarra

Barcelona

Bandera oficial de la ciutat de Barcelona	Escut oficial de Barcelona
(En detall)	(En detall)

Localització de Barcelona respecte el Barcelonès
Barcelonès

Gentilici

Barceloní, barcelonina

1.578.546 hab.

100,39 Km²

15.724,14 hab/Km²

9 m

Entitats de població

m m m Barcelona () és una ciutat situada a la costa de la mar Mediterrània al nord-est de la Península Ibèrica i és la capital política de Catalunya. En la ciutat s'hi troben les seus de les institucions d'autogovern més importants de Catalunya: la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya. També és capital de la comarca del Barcelonès i de la província de Barcelona.

Emplaçament geogràfic

Situada a la costa de la mar Mediterrània, entre les desembocadures dels rius Llobregat i Besòs, limita al nord amb el riu Besòs i els municipis de Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs; al sud amb la Zona Franca, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat; a l'est amb el mar, i a l'oest amb Montcada i Reixac i Sant Cugat del Vallès. El territori de la ciutat presenta tres zones ben diferenciades: la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo com a punt més alt: 512 metres), el pla i els deltes dels rius Besòs i Llobregat, que juntament amb el litoral del mar tanquen els límits de la ciutat. La part del pla més propera a la serralada litoral es troba esquitxada de petits turons, alguns dels quals urbanitzats: el Carmel (267 metres), Monterols (121 metres), el Putxet (181 metres), la Rovira (261 metres) i la Peira (133 metres). Prop del litoral s'aixeca la muntanya de Montjuïc (173 metres).

Història

Els primers vestigis de població humana a Barcelona es remunten a finals del neolític (2000 a 1500 a.C.). Dels segles VII a VI a.C. n'està documentada l'existència de poblats de les tribus laietanes (ibers). Sembla que en aquesta època també hi hagué una colònia grega (Kallipolis), tot i que hi ha discrepàncies entre els historiadors sobre l'emplaçament exacte. Els cartaginesos l'ocuparen durant la segona guerra púnica i després s'hi van establir els romans. En sentit estricte doncs, sembla que la ciutat de Barcelona va ser fundada pels romans a finals del segle I a.C., sobre el mateix assentament ibèric anterior, on ja s'havien instal·lat des de l'any 218 a.C., i la varen convertir en una fortificació militar, anomenada Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, que era situada sobre l'anomenat Mons Taber, una petita elevació on avui es troba el barri de la catedral i la plaça de Sant Jaume. Al segle II fou enmurallada per ordre de Claudi. A principis del segle III la població de la Barcino romana s'estimava entre 4.000 i 8.000 habitants Al segle V Barcelona fou ocupada pels visigots d'Ataülf (any 415), provinents del nord d'Europa. El 531 Amalaric hi fou assassinat. Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel visir Al-Hurr i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica. La potencia econòmica de la ciutat i la seva situació estratègica van fer que els musulmans hi tornessin el 985 comandants per Almansor que l'ocupà durnat uns mesos Posteriorment Borrell II emprengué la reconstrucció (985) i donà pas al periode comtal A partir del segle XVI la ciutat inicià una etapa de decadència que es perllongaria durant els segles següents. La Unió dels Regnes de Castella i Aragó, oficialitzada amb el matrimoni entre Ferran d'Aragó i Isabel de Castella, va generar tensions entre castellans i catalans que arribaren al seu moment més crític amb l'esclat de la Guerra dels Segadors, entre 1640 y 1651, y posteriorment, amb la Guerra de Successió (de 1706 a 1714)), que comportà l'abolició de les institucions pròpies de Catalunya. Cap a finals del segle XVIII Barcelona inicià una recuperació econòmica amb la progressiva industrialització, ja al segle XIX, que li va permetre arribar al segle XX com una de les urbs capdavanteres de l'Espanya del moment. Va ser la seu de dues Exposicions Universals els anys 1888 i 1929. L'esclat de la Guerra Civil i la derrota de les forces republicanes tornà a enfosquir el panorama ja que Barcelona s'havia posat des de sempre al costat de la República i a finals de gener de 1939 les tropes franquistes ocuparen la ciutat ja en la darrera fase de la guerra. Després d'una posguerra dura Barcelona inicià una fase de desarrollisme compulsiu i especulació exacerbada sota el mandat de l'alcalde Josep Maria de Porcioles i Colomer. Recuperada la democràcia amb la mort de Franco emprengué un nou desenvolupament cultural i urbanístic amb un creixent protagonisme de la societat civil, que l'han dotat de grans infrastuructures consolidant una metròpoli cosmopolita i moderna, molt atractiva per al turisme. En aquesta darrera etapa s'hi han celebrat els Jocs Olímpics de 1992 i el Fòrum Universal de les Cultures l'any 2004.

Esdeveniments

- 1888 Exposició Universal
- 1929 Exposició Universal
- 1936 Olimpíada Popular, anul·lada a causa de la Guerra Civil Espanyola
- 1952 Congrés Eucarístic
- 1962 el 25 de setembre, un gran desbordament causa 441 morts i 374 desaparicions en les comarques del Vallès, el Barcelonès i el Baix Llobregat
- 1992 Jocs Olímpics
- 1995 Comencen les conferències euromediterrànies
- 2004 Fòrum Universal de les Cultures
- 12 de febrer Santa Eulàlia, copatrona de Barcelona
- 24 de setembre Festa de la Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona

Districtes i barris

Barcelona ha anat creixent annexionant municipis veïns que són avui dia barris de la ciutat. Cal destacar l'aportació fonamental d'Ildefons Cerdà en l'ordenació urbanística. Ildefons Cerdà Barcelona està dividida en deu districtes (s'enumeren alguns barris històrics):
- Ciutat Vella: el Raval, el barri Gòtic, la Ribera i la Barceloneta.
- L'Eixample: Sant Antoni, Esquerra de l'Eixample, Dreta de l'Eixample, la Sagrada Família, Fort Pienc.
- Sants-Montjuïc: Can Tunis, Montjuïc, Hostafrancs, Sants, Poble Sec, la Zona Franca, la Font de la Guatlla.
- Les Corts: les Corts, Pedralbes.
- Sarrià - Sant Gervasi: Sarrià, Galvany, Sant Gervasi de Cassoles, El Putget, la Bonanova, Vallvidrera.
- Gràcia: Vallcarca, la Salut, Gràcia, el Camp d'en Grassot.
- Horta-Guinardó: Horta, el Carmel, la Teixonera, el Guinardó, la Vall d'Hebron, Montbau, Sant Genís
- Nou Barris: la Trinitat Vella, la Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Verdum.
- Sant Andreu: el Congrés, La Sagrera, Sant Andreu de Palomar.
- Sant Martí: Sant Martí de Provençals, el Clot, el Camp de l'Arpa, el Poble Nou, la Verneda, la Ciutadella, Nova Icària, Diagonal Mar

Llocs d’interès

Barri antic

Diagonal Mar Al Barri Antic de Barcelona es troben algunes de les obres de joventut d'Antoni Gaudí com ara el Palau Güell o els fanals de la Plaça Reial. L'edifici modernista més emblemàtic del Barri Antic és, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música Catalana obra de Lluís Domènech i Montaner, construït l'any 1908 com a seu de l'Orfeó Català. És una de les obres mestres del modernisme arquitectònic. ----

Montjuïc

La muntanya de Montjuïc, avui gairebé tota ella convertida en parc urbà, s'aixeca sobre el port presidida per la fortalesa del mateix nom (Castell de Montjuïc)i conté diversos jardins temàtics i singulars: Mossèn Costa i Llobera (cactus) Joan Maragall (bulbàcies), Joan Brossa (antic Parc d'Atraccions), Laribal (al voltant de la Font del Gat). Instl.lacions esportuives com l'Estadi Olímpic de Montjuïc seu central dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992¨, després rebatejat com Estadi Lluís Companys, així com el Palau Sant Jordi i les Piscines Bernat Picornell. També compta amb importants equipaments culturals: Museu Nacional d'Art de Catalunya (MACBA), Fundació Joan Miró, CaixaFòrum, Museu Militar, i la Ciutat del Teatre (ja al límit amb el barri del Poble Sec). ---- Poble Sec

Ciutadella

El parc de la Ciutadella és l'espai on l'any 1888 es va celebrar l'Exposició Universal. D'aquella època es conserven L'Arc de Triomf (antiga entrada al recinte firal) i l'actual Museu de Zoologia, on hi havia el cafè-restaurant.

---- Arc de Triomf

Port Olímpic

Construït amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992, s'ha convertit en un espai lúdic amb restaurants, bars de moda i discoteques.
- Hotel Arts
- Torre Mapfre
- Casino de Barcelona
- Maremàgnum

---- Maremàgnum

L'Eixample

L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista. No és estrany trobar-se, tot passejant pels seus carrers, una façana, un comerç o un vestíbul amb sorprenents ornaments florals, ferro forjat, escultures o rajoles. La Sagrada Família, obra inacabada d'Antoni Gaudí, està situada a l'Eixample. Antoni Gaudí

---- Antoni Gaudí

Passeig de Gràcia

Al Passeig de Gràcia es troben obres de tres dels principals arquitectes catalans:
- La Casa Ametller de Josep Puig i Cadafalch.
- La Casa Batlló d'Antoni Gaudí.
- La Casa Lleó Morera de Lluís Domènech i Montaner.
- La més coneguda, però, és la Casa Milà d'Antoni Gaudí, anomenada popularment "La Pedrera". La Pedrera

---- La Pedrera

Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec del Comte Güell a Antoni Gaudí. Aquest parc es va pensar com una mena de barri de luxe per les famílies benestants de la ciutat. Però nomès es va vendre un terreny. En aquest parc (declarat Patrimoni de la Humanitat l'any 1984) la naturalesa i l'arquitectura es confonen i es complementen. Vegeu: Gran Teatre del Liceu de Barcelona Gran Teatre del Liceu de Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial a Barcelona

Llocs de Patrimoni Mundial d'UNESCO a Barcelona:
- Casa Milà (La Pedrera)
- Hospital de Sant Pau
- Palau Güell
- Palau de la Música Catalana
- Parc Güell

Esport

Barcelona és la casa del FC Barcelona, conegut com a Barça, un dels clubs de futbol més famosos al món. El Museu del FC Barcelona és el segon museu a Catalunya en el número de visitants. El club sempre ha estat associat amb el nacionalisme català i té un dels estadis més grans d'Europa, el Camp Nou hi caben 98,600 persones. Hi ha un altre club a Barcelona, l'Espanyol, amb el seu nom complet: Reial Club Deportiu Espanyol.

Transport

A més del seu port, de gran importància comercial en el passat i actualment, Barcelona utilitza l'aeroport internacional d'El Prat (a la ciutat d'El Prat de Llobregat) per comunicar-se amb l'exterior. Barcelona és un centre important de Renfe (la xarxa ferroviària estatal espanyola), i la seva estació de rodalies principal és l'estació de Sants. L'AVE (el tren de gran velocitat) uneix des de fa poc temps Madrid amb Lleida (a la Catalunya occidental), i s'espera que arribi a Barcelona per l'any 2007. Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) gestionen l'estès servei de trens de rodalies de Barcelona. La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos i el metro de Barcelona. Recentment, Barcelona ha recuperat el tramvia amb dues noves línies: el Trambaix i el Trambesòs.

Pàgines relacionades

- Comtat de Barcelona
- Llistat d'alcaldes de Barcelona

Enllaços externs

- [http://www.bcn.es/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p01.dad_ens?via=0&cod=0801930008&err=0 Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08019 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.geocities.com/medit1976/index.htm Arquitectura Barcelona] - Cronologia d'arquitectura catalana i biografies d'arquitectes catalans, des del gòtic fins a l'arquitectura contemporània Categoria:Barcelona ja:バルセロナ ko:바르셀로나 simple:Barcelona

Alacantí

L'Alacantí és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Alacant. Limita al Nord amb l'Alcoià, al Est amb la Marina Baixa i la Mar Mediterrània, al Sud amb el Baix Vinalopó i a l'Oest amb el Vinalopó Mitjà.

Geografia

Comarca pràcticament plana envoltada de muntanyes. Limita al nord amb la serra del Cabeçó d'Or (nom degut a l'explotació, en època musulmana, de mines d'or, de les quals hi romanen vestigis) ; al sud la vall del Vinalopó; a l'Oest les serres dels Plans i a l'est el Mediterrani. Comprèn una zona septentrional abrupta on es troba la vall de Xixona, i una de meridional formada per la planícia litoral que travessa el riu Montnegre. Aquesta privilegiada situació geogràfica i el seu clima càlid i sec ha estat el motiu pel qual aquestes terres hagen estat sempre triades per totes les cultures que han passat des de la Mediterrània.

Demografia

Té una població de 429.060 habitants (2004), la majoria dels quals viuen a Alacant i la seua àrea metropolitana, que conta amb 413.562 habitants (2004). La ciutat d'Alacant és la seua capital i té 310.330 habitants (2004).

Delimitacions històriques

La comarca de l'Alacantí és de creació moderna, a l'any 1989, i hi comprén l'antiga comarca de la Foia de Xixona, i part de la històrica Horta d'Alacant. Aquestes comarques antigues apareixen al mapa de comarques d'Emili Beüt "Comarques naturals del Regne de València" publicat a l'any 1934.

Història

Durant la colonització cristiana a l'Edat Mitjana, la comarca de l'Alacantí va ser de les darreres conquerides als àrabs, la conquesta de la qual fou pacífica i el territori va ser adscrit a Castella, en 1244, en virtut del tractat d'Almizra, esdevenent poc després una sublevació musulmana en 1248 sufocada amb l'ajut d'En Jaume I. Després d'anys de disputes al 1304 Dionís de Portugal, l'infant Joan de Castella i el bisbe de Saragossa, per la Sentència de Torrelles acorden deixar definitivament adscrita al Regne de València les terres de l'Alacantí, sota regnat del rei Jaume II el Just.

Agricultura

Jaume II el Just La vegetació, mediterrània, és àrida, però els seus habitants han sabut històricament aprofitar l'aigua i la terra per fer-la fèrtil. Les temperatures sovint són suaus i les plujes escasses i concentrades a la tardor amb tempestes causades per la famosa gota freda que hi causa inundacions. Al nord, on es troba l'antiga comarca de la Foia de Xixona, més freda, té conreus d'ametlers, oliveres, raïm i hortalisses. A Xixona és importantíssima la fabricació del torró. A la part meridional, part de l'antiga comarca de l'Horta d'Alacant, les aigües del Montnegre permeten algun tipus de regadiu, gràcies a l'embassament de Tibi, el més antic d'Europa (s. XVII), tot i qué són els conreus de secà els que més hi abunden.

Economia

La població és considerablement densa i els seus principals nuclis són: Sant Vicent del Raspeig, amb indústries de ciment i paperera, típica ciutat dormitori, on es troba la Universitat d'Alacant; a Sant Joan d'Alacant també un altre municipi dormitori que té una altra universitat, la de Miguel Hernández, a més nombroses grans superfícies comercials, i El Campello, amb port pesquer. Alacant, la capital de la comarca, ha experimentat un ràpid desenvolupament, especialment a partir del segle XVIII, a causa del seu actiu comerç marítim. Té una variada indústria d'alumini, química, tallers metal·lúrgics i de motors, ceràmica, alimentària, del tabac, etc.; a més de ser un centre pesquer. Això no obstant, una de les activitats més importants de la comarca la constitueixen el turisme, fonamentalment a la Platja de Sant Joan, i els sectors econòmics relacionats.

Enllaços externs

- [http://www.valencia.edu/~fjglez/pais/inici.htm País Valencià, poble a poble, comarca a comarca], de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Categoria:Alacantí

Terrassa

Terrassa és una ciutat catalana situada a la comarca del Vallès Occidental, de la qual comparteix capitalitat amb la veïna Sabadell. La seva àrea d'influència arriba al quart de milió de persones. L'any 2005 ha comportat per a la ciutat arribar a la xifra de 200.000 habitants, amb la qual cosa passa a ser la primera ciutat en habitants del Vallès.

Emplaçament

Terrassa es troba situada al sud del massís de Sant Llorenç del Munt sobre la riera de les Arenes, a 286 metres sobre el nivell del mar i a 41° 33' 40" latitud nord i 2° 0' 29" longitud est. El seu terme municipal, el més extens i poblat de la comarca, limita al nord amb els de Matadepera, Mura i Vacarisses; a l'est amb Sabadell i Castellar del Vallès; al sud amb Sant Quirze del Vallès, Rubí i Ullastrell, i a l'oest amb Viladecavalls i Vacarisses. Les zones forestals ocupen el sector més nord-occidental del terme; la part septentrional s'integra dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Història

Les primeres notícies de l'actual Terrassa provenen de l'època dels romans, que fundaren la ciutat d'Ègara sobre un antic poblat ibèric, Egosa, del qual s'han trobat algunes monedes. També s'han trobat algunes restes paleolítiques al voltant del torrent de Vallparadís, prop d'on actualment hi ha el conjunt de les esglésies de Sant Pere i el castell cartoixa de Vallparadís. Durant el segle XIX Terrassa va ser una de les ciutats on la revolució industrial hi va tenir una major incidència, amb un gran nombre de fàbriques i indústries dedicades al tèxtil. Avui en dia encara perviuen molts edificis modernistes d'aquella època, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover, actual Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (1907), la Masia Freixa (1907), la Casa Alegre de Sagrera (1911), l'edifici de l'Ajuntament (1902), l'Escola Industrial (1904), el Gran Casino (1920), el Teatre Principal (1920) i el Parc de Desinfecció (1920), per citar-ne només els més destacats.

Coordenades
Altitud	286 m
Latitud	41º33' 40 Nord
Longitud	2º 0'29 Est

L'1 de juliol de 1904 la ciutat de Terrassa s'annexionà part del terme del poble de Sant Pere de Terrassa (l'antiga Ègara, que tenia 4.400 habitants l'any 1900). Sabadell se n'annexionà una altra part (la Creu Alta, Ca n'Oriac...) i Rubí una altra (Castellnou). Durant alguns períodes d'oficilitat dels topònims en castellà, ha estat anomenada «Tarrasa». L'any 2004 el Vaticà va crear el nou bisbat de Terrassa, com a segregació del bisbat de Barcelona, i utilitza la basílica del Sant Esperit com a nova catedral. No és la primera vegada que Terrassa és seu d'un bisbat. A mitjan segle V ja hi havia el bisbat d'Ègara, on se celebrà l'any 614 el Concili d'Ègara, i que va perdurar fins a la invasió sarraïna, al segle VIII. La seu de l'antic bisbat d'Ègara era el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere.

Barris de Terrassa (nucli urbà i voltants)

Districte 1
- Plaça de Catalunya i Escola Industrial
- Cementiri Vell
- Centre
- Vallparadís
- Antic Poble de Sant Pere segle VIII segle VIII segle VIII segle VIII Districte 2
- Montserrat
- Vilardell
- Torre-sana
- Ca n'Anglada Districte 3
- Can Parellada
- Les Fonts (part del barri és dins el terme municipal de Sant Quirze del Vallès)
- Can Jofresa
- Guadalhorce
- Can Palet II
- Xúquer
- Segle XX
- Can Palet Districte 4
- Ca n'Aurell
- La Maurina
- La Cogullada
- Roc Blanc
- Can Palet de Vista Alegre Districte 5
- Sant Pere
- Pla del Bon Aire
- Can Roca
- Poble Nou i Zona Esportiva
- Torrent d'en Pere Parres
- Can Boada del Pi
- Can Gonteres
- Pla del Bon Aire i el Garrot Districte 6
- Les Arenes, la Grípia i Can Montllor
- Sant Llorenç
- Sant Pere Nord
- Ègara
- Can Tusell

Govern municipal

Segons les darreres eleccions municipals (2003), la composició de l'Ajuntament és la següent:
- PSC-PM 13 regidors (34.298 vots, 43,59%)
- CiU 5 regidors (14.084 vots, 17,90%)
- ICV-EPM 3 regidors (10.091 vots, 12,82%)
- PP 3 regidors (9.713 vots, 12,34%)
- ERC-AM 3 regidors (8.517 vots, 10,82%) Formen el govern municipal la coalició PSC-ICV-ERC i l'alcalde és Pere Navarro, del PSC.

Esports

L'esport que ha donat més renom a la ciutat és l'hoquei herba, del qual ha estat la ciutat pionera a Catalunya i Espanya. Durant els Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, Terrassa va ser la subseu olímpica de l'hoquei herba. El gran nombre de jugadors terrasssencs d'hoquei que han participat a les diferents edicions dels Jocs Olímpics han fet que la ciutat sigui coneguda com la "[http://www.terrassa.org/terrassaalmon/esport/olimpica.htm ciutat més olímpica del món]". Actualment militen en la Divisió d'Honor del campionat espanyol de lliga els següents equips terrassencs:
- Atlètic Terrassa Hockey Club (també l'equip femení)
- Club Deportiu Terrassa (també l'equip femení)
- Club Egara
- Egara 1935 D'altres esports on hi ha participació destacada són el futbol, amb el Terrassa Futbol Club, el bàsquet, amb l'Sferic Terrassa, i el waterpolo, amb el Club Natació Terrassa.

Festa Major

La Festa Major de Terrassa se celebra el primer diumenge després de Sant Pere i dura de divendres a dimecres; el diumenge n'és el dia central, quan té lloc la diada castellera al Raval de Montserrat. Se celebra en honor dels sants patrons de la ciutat, que són sant Pere, sant Cristòfol i sant Valentí. El dilluns de Festa Major, l'endemà del primer diumenge després de Sant Pere, és festivitat local. El programa de la Festa Major s'ha anat consolidant amb els anys i sempre comença amb la baixada del drac de Sant Llorenç del Munt i acaba amb el castell de focs i la típica cantada d'havaneres i rom cremat, servit per la corporació municipal. Més informació a [http://www.terrassa.org/cultura/cultura/3-6/3-6-1/protocols%20fm/protocols-fm.htm Origens i protocols de la Festa Major de Terrassa]

Terrassa, plaça castellera

La ciutat, tot i no tenir pertànyer a l'area castellera tradicional, compta des de 1979-80 amb dues de les colles castelleres capdavanteres del país, els Minyons de Terrassa i els Castellers de Terrassa, que rivalitzen entre elles cada any durant la diada castellera de la Festa Major.

Comunicacions

Pel que fa al transport terrestre, Terrassa està comunicada amb Barcelona a través de dues autopistes, la C-58 i la C-16 (aquesta última, de peatge). La C-16 forma part de la via europea E-9, que uneix Barcelona amb el túnel del Cadí i França.

Accessos per carretera

- Des de Barcelona: :Autopista C-58 Barcelona-Terrassa (gratuïta) :Autopista C-16 Barcelona-Sant Cugat-Terrassa, pels túnels de Vallvidrera (peatge)
- Des de Lleida: :AP-2, connexió amb les autopistes AP-7 i C-58 :A-2, connexió amb la C-243 (Martorell-Terrassa)
- Des de França-la Jonquera-Girona: :AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)
- Des de Tarragona: :AP-7, connexió amb la C-58 (Barcelona-Terrassa)

Ferrocarril

Respecte al ferrocarril, Terrassa disposa d'una estació de passatgers de la línia C-4 de la RENFE (molt properament s'iniciarà la construcció d'una segona estació). També hi ha l'estació terminal de la línia S1 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, amb una segona estació a la zona universitària, actualment en període de construcció; d'aquí a pocs anys la línia es perllongarà amb dues noves estacions, una que connectarà amb la RENFE i la segona que arribarà al barri de Can Roca, al nord de la ciutat).

Transport públic interior

Dins de la ciutat operen un total de tretze línies d'autobús. Actualment el servei el realitza l'empresa Transports Municipals d'Egara. Les línies actualment vigents són:

Sant Llorenç - Rambla d'Ègara - Hospital
les Arenes - la Grípia - Rambla d'Ègara
les Arenes - la Grípia - la Maurina
Can Parellada - Can Palet - Rambla d'Ègara - Can Boada
Pla del Bon Aire - Poble Nou - Rambla d'Ègara - Can Trias
Can Tusell - Sant Pere Nord - Rambla d'Ègara - la Cogullada
Nord - Sud (Pla del Bon Aire - Dr. Robert - Can Jofresa)
Avingudes (Can Jofresa - Avingudes - Rambla d'Ègara - Can Jofresa)
Avingudes (Can Palet - Can Jofresa - Rambla d'Ègara - Avingudes - Can Palet)
les Fonts - Dr. Robert
Can Gonteres - Rambla d'Ègara
Can Palet de Vista Alegre - Rambla d'Ègara
Pla del Bon Aire - Mercat - Can Parellada

Enllaços externs

- [http://www.terrassa.org/ Pàgina web de l'Ajuntament]
- [http://www.tmesa.com/home.asp?Idioma=CA&Diseno= Transports Municipals d'Egara]
- [http://www.municat.net:8000/omunicat/owa/mun_p12.lli_ens Informació de la Generalitat de Catalunya]
- [http://www.idescat.es/servlet/BasicTerr?TC=3&V0=1&V1=08279 Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya]
- [http://www.infoterrassa.com Infoterrassa]
- [http://meteo.infoterrassa.com El Temps a Terrassa]
- [http://www.egaraweb.net EgaraWeb.net | El Portal de Terrassa]
- [http://www.terrassa.org/200milpersones/index.htm Terrassa arriba als 200.000 habitants]
- [http://avcanparellada.terrassa.net/index.htm Associació de Veïns de Can Parellada] Categoria:Terrassa [http://media.quands.com/2005/02/terrassa-hipermapa.jpg Imatge aèria]

Maó

(Bandera)	Imatge:Maó_120.gif
(En detall)	(En detall)

Localització de Maó respecte Menorca
Menorca

Gentilici

maonès-maonesa