:: wikimiki.org ::
| George Harrison |
George HarrisonGeorge Harrison ( Liverpool, 25 de febrer de 1943 - Los Angeles, 29 de novembre de 2001 )és un cantant, guitarrista i compositor britànic de rock. De família obrera, als quinze anys aprengué a tocar la guitarra i el 1958 conegué a l'institut d'ensenyament de Quarry a John Lennon i Paul McCartney, amb els que formà el grup de rock and roll The Quarrymen. Aquesta formació, després de diferents canvis, esdevingué, el 1961, The Beatles. Inicialment, Harrison hi assumí les funcions de guitarrista solista i de segona veu, però de mica en mica s'hi incorporà també com a compositor i cantant de temes com "I need you" (1965), "Taxman" (1966), "Within you, without you" (1967), "While my guitar gently weeps" (1968) o "Something" (1969). Interessat per la religió hindú i per la cultura índia, arrossegà a la resta dels Beatles a fer estades a la Índia per a realitzar meditació trascendental i aprengué a tocar el sítar, instrument que incorporà en el grup. Ja abans de la separació dels Beatles enregistrà un parell de discs amb el seu nom, però obtingué un gran èxit amb el tercer àlbum, All things must pass (1970), per bé que la cançó principal, "My sweet Lord", es demostrà que era un plagi de "She's so fine". L' 1 d'agost de 1971 organitzà i actuà en un concert a favor de Bangla Desh celebrat al Madison Square Garden de Nova York. Altres discs seus són : Living in the material world (1973), Dark horse (1974), Extra texture (1975) i 33 1/3 (1977). Fou membre, amb el seu amic Bob Dylan d'un grup de curta durada (1987-88), Travellin' Wilburys.
Categoria:Anglesos
Categoria:Cantants
1943 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1 de gener - Guadalcanal (illes Salomó): hi acaba la batalla esdevinguda entre els estatunidencs i els japonesos, amb la victòria dels primers (II Guerra Mundial).
- 11 de setembre - Venècia (Itàlia): l'aviació alemanya enfonsa el luxós transatlàntic italià Conte di Savoia.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
- 4 d'abril - Alcoi (l'Alcoià): Isabel-Clara Simó: periodista i escriptora valenciana.
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 29 de desembre - Barcelona: Carme Karr, escriptora, compositora i feminista catalana.
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:segle XX
ja:1943年
ko:1943년
ms:1943
simple:1943
th:พ.ศ. 2486
Los Angeles
Los Angeles (sovint abreujat L.A.) és una ciutat nord-americana situada a l'estat de Califòrnia, a la vora de l'oceà Pacífic i a uns 150 quilòmetres al nord de la frontera amb Mèxic.
Pel nombre d'habitants, Los Angeles és la segona ciutat més gran als Estats Units després de Nova York. A la seva àrea metropolitana viuen uns 16 milions de persones. Quant a la superfície que ocupa, és la primera ciutat d'Amèrica del Nord i una de les més grans del món. L'extensió des de l'extrem nord fins a l'extrem sud és d'uns 100 quilòmetres. Fou una ciutat pionera en la urbanització de grans àrees amb cases unifamiliars, que encetà la societat de l'automoció forçada (cosa que l'ha dut a tenir una gran xarxa d'autopistes, alhora que molts embussos).
A la ciutat s'hi troben diversos llocs famosos. El més conegut és el barri de Hollywood, centre de la indústria del cinema als Estats Units.
Història
Los Angeles va ser fundada el 4 de setembre de 1781 per 44 espanyols amb el nom oficial de Pueblo de la Reina de los Ángeles, simplificació de l'anterior Pueblo de Nuestra Señora la Reina de los Ángeles de Porciúncula.
espanyols
categoria:Ciutats dels Estats Units
ja:ロサンゼルス
ko:로스앤젤레스
simple:Los Angeles, California
th:ลอสแองเจลีส
2001 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- març: es crea la Viquipèdia en català.
- 4 de març - Andorra: s'hi celebren eleccions parlamentàries que guanya, per majoria absoluta, la Unió Liberal, encapçalada per Marc Forné, que esdevindrà president del govern.
- 18 de maig - París (França): la UNESCO declara el Misteri d'Elx Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
:MÓN
- Es completa oficialment el genoma humà.
- 23 de març - Oceà Pacífic, prop de les illes Fiji: l'estació orbital russa Mir es destrueix en entrar a l'atmosfera.
- 11 de setembre - els Estats Units: dos avions conduïts per segrestadors suïcides d'Al-Qaida s'estavellen un contra cadascuna de les Torres Bessones de Nova York i en causen la destrucció total; hi moren gairebé 3.000 persones; un tercer avió s'estavella contra el Pentàgon i un altre cau a l'oest de Pennsilvània, abans d'arribar a l'objectiu.
- 25 d'octubre - Seattle (estat de Washington, EUA): Microsoft llença al mercat el Windows XP.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 14 de març - Reus (el Baix Camp): Ramon Barnils, periodista català.
:MÓN
- 29 de novembre - Los Angeles (Califòrnia, EUA): George Harrison, músic anglès, component de The Beatles.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XXI
als:2001
ja:2001年
ko:2001년
ms:2001
simple:2001
th:พ.ศ. 2544
zh-min-nan:2001 nî
CantantEls cantants són persones que interpreten la part vocal d'una peça musical.
A les obres líriques els cantants no han de ser només bons músics, i dominar l'art del cant, també han de ser bons actors.
Els cantants clàssics han de dominar una sèrie de tècniques, car el so de la seva veu, normalment, arriba a l'auditori sense ús de micròfon, amplificador, ni altaveu; la qual cosa no es dóna en el cas dels cantants pop. Cal nomenar als països catalans el moviment de la nova cançó, format per cantautors, és a dir, cantants pop que componien les seves pròpies cançons.
Les veus
Es pot dir que les veus humanes són inclassificables de forma rigorosa. En primer lloc es pot dir que cap cantant pot abastir tots els personatges existents, amb un mínim de solvència: es fa necessària una especialització.
La primera classificació que es fa és en veus d'home, i de dona, encara que això no és tan senzill.
En segon lloc podem dir que les veus de dona abasten: la veu més aguda: soprano; una veu mitja: la mezzosoprano; i una més greu: contralt. Deixant de banda el contratenor: la veu d'un home que intenta imitar, amb una emissió no natural, les veus dels antics castrati.
Les veus d'home abastan: el tenor, baríton, i baix.
Les veus més admirades pel públic són les agudes: La soprano, i el tenor, fins i tot arrivant a la idolatria. Pel públic es veu com un miracle el fet d'emetre notes agudes, fora de l'abast de la resta dels humans. Aquestes notes encisen a la majoria dels aficionats, encara que els entesos en la matèria no sempre ho valoren d'aquesta manera.
Soprano
No totes les sopranos poden cantar les partitures escrites per una soprano, i en veritat cap d'elles ho pot fer bé. Hi ha d'haver dons una subdivisió: La més habitual és: soprano lleugera, lírica, i dramàtica. La més aguda és la primera, però també és, per norma general, la més àgil, i la de menor intensitat. En algunes ocasions la soprano lleugera s'anomena també soprano coloratura, i per aquests tipus de sopranos els compositors sovint componen les partitures més complicades, això és, coloraturas. Són paradigmes d'aquests papers: Lakmé de Delibes; Zerbinetta a Ariadne auf Naxos de Richard Strauss. La Partitura de la Reina de la Nit a la Die Zauberflöte, de Wolfgang Amadeus Mozart sovint es canta per sopranos d'aquest tipus, encara que pareix que convindria més una veu de més volum i més flexibilitat.
Mes sovint les partitures per soprano són les destinades a soprano lírica, si bé dins aquest tipus n'hi ha més pròximes a la soprano lleugera: Pamina a la Die Zauberflöte, fins els que estan més aprop de la soprano dramàtica: Desdemona a Otelo de Giuseppe Verdi. En el mig: la Comtesa de le Nozze de Figaro, de Mozart, Micaela de Carmen de Georges Bizet, Mimí de la Bohème de Giacomo Puccini, la protagonista de Rusalka, de Antonin Dvorak, Cio-Cio-San de Madama Butterfly, o Liù de Turandot (aquestes dues darreres de Puccini).
Una soprano dramàtica ha de tenir una veu potent, resistent, i bastant extensa. Per exemple a molts de papers de Richard Wagner, alguns de Verdi, com Donna Leonora a La Forza del Destino. Dins aquesta veu hi ha un subgrup especialment difícil: la anomenada “dramàtica d'agilitat”, com per exemple Abigaille a Nabucco. de Verdi.
Hi ha alguns personatges operístics que no poden ser enquadrats dins cap dels grups anteriors: Gilda de Rigoletto, exigeix una veu entre la soprano lírica, i la lleugera; Violeta de La Traviata va canviant la seva de lírica-lleugera, a lírica-dramàtica, o purament lírica segons l'acte; a Norma de Vincenzo Bellini es necessita, al mateix temps, una soprano lírica, dramàtica, i coloratura.
En la òpera, el caràcter i el timbre de les veus de soprano es poden classificar segons el sistema Fach alemany. D'aquesta manera les sopranos es podrien classificar, amb exemples de cada classe, con segueix:
- Leggero (o soubrette)
- Adele (Die Fledermaus)
- Ännchen (Der Freischütz)
- Despina (Così fan tutte)
- Marzellina (Fidelio)
- Musetta (La Bohème)
- Nannetta (Falstaff)
- Susanna (Le Nozze di Figaro)
- Zerlina (Don Giovanni)
- Coloratura
- Blondchen (Die Entführung aus dem Serail)
- Gilda (Rigoletto)
- Norina (Don Pasquale)
- Olympia (Hoffmanns Erzählungen)
- Rosina (Il Barbiere de Sevilla)
- Sofie (Der Rosenkavalier)
- Zerbinette (Ariadne auf Naxos)
- Lauretta (Gianni Schicchi)
- Oskar (Un Ballo in Maschera)
- Coloratura dramàtica
- Konstanza (Die Entführung aus dem Serail)
- Fiordiligi (Così fan tutte)
- Contesa (Figaro)
- Königin (Die Zauberflöte)
- Rosalinda (Die Fledermaus)
- Violetta (La Traviata)
- Donna Elvira (Don Giovanni)
- Lucia (Lucia di Lammermoor)
- Margarethe (Faust)
- Soprano Completament Lírica
- Mimi (La Bohème)
- Pamina (Die Zauberflöte)
- Michael (Carmen)
- Liù (Turandot)
- Soprano Spinto
- Agathe (Der Freischütz)
- Donna Anna (Don Giovanni)
- Elsa (Lohengrin)
- Desdemona (Othello)
- Leonora (Il Trovatore)
- Tatajana (Eugene Onegin)
- Rezia (Oberon)
- Elizabeth (Tannhäuser)
- Soprano Dramàtica
- Aida (Aida)
- Elisabeth (Don Carlos)
- Leonora (Fidelio)
- Donna Anna (Don Giovanni)
- Leonore (La Forza del Destino)
- Tosca (Tosca)
- Sieglinde (Die Walküre)
- Ariadne (Ariadne auf Naxos)
- Santuzza (Cavalleria Rusticana)
- Butterfly (Madama Butterfly)
- Amelia (Un Ballo in Maschera)
- Norma (Norma)
- Soprano Vagneriana
- Senta (Der fliegenden Hollander)
- Elektra (Elektra)
- Brünnhilde (Die Walküre, Die Gotterdämmerung, Siegfried)
- Isolde (Tristan und Isolde)
- Turandot (Turandot)
Mezzosoprano
La veu de dona més abundosa és la Mezzosoprano. La varietat de partitures aconsella fer, d'entrada, distincions: la mezzo lírica, i la dramàtica. Les cantants mezzo líriques s'assemblen a la soprano lírica, però amb una tessitura més greu. Aquesta veu es troba sovint a l'òpera francesa: la protagonista de Cendrillon, o Carlotta de Verther de Jules Émile Frédéric Massenet, també Dorabella de Cosi fan tutte de Mozart, i alguns papers masculins “travestits”: Cherubino a Le Nozze di Figaro, i Sexto a La Clemenza di Tito. En l'època de Mozart la soprano i la mezzo no sempre estaven ben delimitades, a vegades se parlava de “segona soprano”. A l'actualitat si hi ha dos papers, un com a soprano primera i l'altre coma segona, a una mateixa obra, es solen separar com a soprano i mezzo, per exemple a Così fan Tutte, un duet: Fiordiligi i Dorabella. A Der Rosenkavalier de Richard Strauss hi ha el paper de Octavio, també un travestit per a mezzosoprano lírica. Sovint la mezzo lírica ha de tenir una bona coloratura. Així ho sol fer Gioacchino Antonio Rossini: Rosina en Il Barbiere de Sevilla, o la protagonista de La Cenerentola. De veu més ferme son les mezzosopranos dramàtiques, és el cas de Dalila a l'òpera de Camille Saint-Saëns, Samson et Dalila , Waltraute a Götterdämmerung de Richard Wagner, o sovint a les mezzos de Giuseppe Verdi , això és el que passa amb Éboli a Don Carlo, Amneris a Aida, i altres. Per acabar s'ha de dir que les fronteres no son mai exactes, hi ha personatges que per la seva tessitura estan entre la mezzosoprano i la soprano. Per exemple: Zerlina a Don Giovanni de Mozart (un paper líric), o també entre els dramàtics podriem parlar de Santuzza a Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni, o Kundry a Parsifal de Wagner.
Contralt
La veu més greu de dona, la contralt, pràcticament ha desaparegut en els darrers anys, per això moltes vegades las partitures per contralt solen ser cantades per mezzosopranos especialment per aquelles que poden cantar notes més greus. Alguns papers són Cornelia a Julius Caesar, de Georg Fridrich Händel; a Der Ring des Nibelungen , Erda. Sovint les contralts interpreten partitures escrites per castrati de veu greu ( algunes vegades ho fan també les mezzosopranos) per exemple Polinesso a Ariodante, o els papers titulars de les obres de Händel: Rinaldo, i Serse. En aquests cantants els hi exigeixen dominar la coloratura, una cosa especialment compromesa per les veus greus: és el cas de Tancredi, i Arsace, a Semiramide de Rossini; o la partitura de Romeo a Capuletos i Montescos de Bellini.
Tenor
Les diferències que hi ha entre els tenors encara son majors que les que hi ha entre les sopranos. El tenor lleuger (“di grazia” o “d'agilità” per una part del repertori italià) té una veu de poc volum i molt flexible, capaç de fer coloraturas, però (al contrari de la soprano equivalent) és poc freqüent que se li exigeixin notes molt agudes. Rossini compon a vegades per tenors de aquest tipus: el Comte Almaviva a Il Barbiere de Sevilla, o a La Cenerentola, el personatge de Ramiro.
La major part de papers per tenor: Faust a l'òpera de Gounod, Alfred a La traviata, el duc de Màntua, a Rigolettto, Rudolf a La Bohème de Giacomo Puccini; a Don Giovanni, Ottavio, i a Die Zauberflöte, tamino, ambdos personatges de Wolfgang Amadeus Mozart, són partitures escrites per tenor líric.
Si al tenor líric li correspon un terme mig, al dramàtic està completament oposat al lleuger: es una veu robusta i extensa, però és rar que puga articular o que se li exigeixin agilitats ( no falta alguna excepció, per exemple: Hüon a Oberon de Weber). Paradigmes de tenor dramàtic són el que dona nom a Otelo; a I Pagliacci, de Ruggiero Leoncavallo, Canio; a Fidelio, de Ludwig van Beethoven, Don Florestan; de Richard Strauss, el Bacus, de Ariadne auf Naxos. Un cas apart és el de Wagner: apart de compondre per a tenor dramàtic els papers més importants de Tannhaüser o Parsifal, o a Die Walküre, Siegmund, en té de “hiperdramàtics”, els anomenats: heròics (heldenternor): és el cas de Siegfried a Der Ring des Nibelungen , o el de Tristan a Tristan und Isolde. Aquestes veus han de tenir un gran volum, ser molt resistents, i d'un color fosc, pròximes a la del baríton dramàtic.
baríton
La veu de baríton és la mitja, i la més nombrosa, entre els homes ( el baríton també és un baríton (instrument de corda)). És pot distingir entre barítons lírics i dramàtics, mentre que els lírics s'assemblen al tenor, els més greus, o dramàtics, son semblants al baix.
Son pròpies de la veu de baríton líric les partitures de Belcore, a L'Elisir d'Amore, de Domenico Gaetano Maria Donizetti, o el de Valentin, en el Faust, de Charles Gounod. Per altre costat molts de barítons de Verdi són dramàtics, a vegades anomenats “verdians”, encara que aquesta denominació no sembli molt apropiada, per que alguns no són realment dramàtics, mes són a la meitat entre els lírics i els dramàtics, com en el cas del Marquès de Posa, a Don Carlo, i de Germont, de La Traviata. Si tornam a la línia anterior podem citar els tenors dramàtics: Asmonasro, a Aida, Renato a Un Ballo in Maschera, i també en trobam a Nabucco, Macbeth, Rigoletto, per exemple.
El “baríton Martin” és el més pròxim al tenor, per exemple: Pelléas, a Pelléas et Mélisande, de Claude Debussy, paper que tant es dona a tenors com a barítons. Ja dins el registre més greu trobam papers com Wotan, a Der Ring des Nibelungen , Sachs, de The Mastersingers of Nuremberg, o el protagonista de Der fliegende Holländer , tots ells de Wagner, que es cantat tant per barítons dramàtics, amb especial potència a la part greu del seu registre, com per baixos amb facilitat per les notes agudes.
Baix
La veu de baix no és molt abundosa avui, encara que no tant rara com la de contralt. El baix és anomenat a vegades (“baix-baix”). Quan s'acosta, per la seva tessitura, al baríton, si no és dramàtic, és anomenat “baix cantant”: Don Fernando, a Fidelio, o a Il Barbiere di Siviglia , de Gioacchino Rossini, Basilio. Quan és dramàtic se'l sol anomenar baix-baríton, són les veus esmentades anteriorment, pròpies de les partitures de Wotan, o Sachs, i també els papers que donen títol a Attila de Verdi, o a Mefistofele de Arrigo Boito. Baixos pròpiament dits són els de les partitures compostes per Verdi per: Fiesco, Simon Boccanegra, o Banquo, a Macbeth, Philip II, a Don Carlo, i també el que podem trobar sovint a l'òpera russa: Pimen i Varlaam, a Boris Godunov (Бори́с Годуно́в), de Modest Mussorgski (Моде́ст Петро́вич Му́соргский), Gremin a Eugene Onegin (Евгений Онегин ), de Pyotr Ilyich Tchaikovsky ,
Galitsky, i Konchack, de l'òpera Príncep Igor, de Alexander Borodin (òpera completada postumament per Nikolai Rimsky-Korsakov, i Alexander Glazunov). La veu de baix profund és la més greu de les veus humanes, per exemple: el eremita, de Der Freischütz de Carl Maria von Weber, o a Die Zauberflöte , Sarastro. Wagner compon, a vegades, passatges on els baixos més profunds han de cantar notes molt altes, gairebé pròpies dels barítons. Per la qual cosa és molt difícil trobar cantants que ho facin prou bé. Aquest és el cas de Hunding, a Die Walküre, Hagen, a Götterdämmerung, König Marke, a Tristan und Isolde, també Richard Strauss compon per aquesta veu la partitura de Der Baron Ochs auf Lerchenau, a Der Rosenkavalier.
El “basso Buffo” (baix còmic) sol ser un baix menys greu, amb afinitat amb les obres còmiques, y amb certa agilitat. Un exemple és el Dr. Bartholo a Il barbiere di Siviglia, Malatesta, a L'Elisir d'Amore, o Don Magnifico, a la Cenerentola.
La agilitat pareix una característica incompatible amb la veu d'un baix, però no és cosa rara trobar-ho al barroc, ni a les òperes de Rossini: Assur, a Semiramide, Selim, a Il Turco in Italia, o Mosè, a Mosè in Egitto, i el protagonista de Maometto secondo.
Castrato
El castrato es un soprano, mezzosoprano, o contralt obtingut per castració d'un cantant masculí abans de la pubertat.
Aquesta pràctica va començar el segle XVI, quan l'església catòlica prohibí a les dones cantar en cors. Aquesta practica va tenir el seu apogeu en el segles XVII, i XVIII a l'òpera. Un 70 % dels cantants d'òpera del període barroc eren castrati. Sovint el paper masculí heroic era escrit per un cantant castrato (per exemple a les òperes de Handel). Quan avui es vol representar aquestes òperes, una dona, o un contratenor canta aquestes partitures.
Pareix ser que l'únic castrato conegut que va fer gravacions fonogràfiques fou Alessandro Moreschi. Va gravar un disc per la Gramophone & Typewriter Company el 1902, y per segona vegada el 1904.
Contratenor
Usant unes tècniques, consistents en cantar en falset, un home pot fer una veu semblant a la de una contralt. Des de la meitat del segle XX, es canta així per imitar les veus dels castrati. Es diu que els castrati tenien unes veus d'una bellesa extraordinària, superior a les veus naturals, i amb una tessitura que anava de la de soprano fins a la de contralt. Exceptuant excepcions els contratenors han de ser un reflex apagat d'aquestes veus. Una alternativa per els personatges pensats per castrati és cantar-los una contralt, o mezzosoprano. També, per transposició o pot cantar un baríton, o inclús un tenor, encara que en aquest cas la música canvia el seu registre. Aquestes partitures, sovint a les òperes del segle XVIII tenen molta coloratura, la qual cosa fa la seva interpretació més dificil per les veus masculines.
L'evolució de les veus
La classificació esmentada dels diferents tipus de veus no ens ha de fer pensar que un cantant no puga abastar més de un tipus. Alguns, no molts, tenen veus en moltes possibilitats: Maria Callas cantava com a soprano lírica, lleugera, i soprano dramàtica, algunes vegades inclús com a mezzosoprano. Dieter Fischer-Dieskau ha cantant durant la seva carrera com a baríton líric, dramàtic, i, algunes vegades, com a baix. Per altra banda una mateixa veu va evolucionant i pot abordar diferents tipus de veus, a la joventut, maduresa, i a la senectut. Encara que en alguns cassos (per exemple: Alfredo Kraus sempre va cantar com a tenor líric) evoluciona molt poc, i d'altres molt. Per regla general la veu, amb l'edat, evoluciona cap als papers més dramàtics, i amb una tessitura més greu. En el cas de Plàcido Domingo va començar cantant com a baríton, però per molt poc temps, probablement per un error dels seus professors de cant. És el mateix cas de Carlo Bergonzi. Kirsten Flagstad començà cantant partitures completament líriques (Margerite a Faust) abans de fer-se famosa en tot el mon com a la millor soprano wagneriana del seu temps (Isolde, Brünnhile ..., i al final, inclús Fricka, una partitura per mezzosoprano). Montserrat Caballé, en els primers anys, era una lírica pura, i va evolucionar cap a dramàtica; primerament cantà Liù de Turandot, a la maduresa feu la protagonista de l'òpera, i a Donna Leonora de La Forza del Destino, inclús Gioconda.
Discografia
Coloratura, manual sonoro de las voces de la opera, text de la coberta per Ángel Carrascosa Almazán, Universal Music Spain, S. L. C/. Torrelaguna, 64 - 28043 Madrid.
Vegeu: llistat de cantants de música clàssica.
Categoria:Cantants
ja:歌手
ko:가수
ms:Penyanyi
CompositorLlistat_de_compositors
Britànic
El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord o simplement Regne Unit és un estat que es troba a l'extrem oest d'Europa (més a l'oest només hi ha Islàndia i la República d'Irlanda, a més d'illes portugueses) en els terrenys que el propi nom indica.
Cal no confondre el Regne Unit amb la Gran Bretanya, que és només l'illa més gran, ni amb l'Anglaterra, que és només la part constituent més gran. Fins l'any 1800 tota l'illa d'Irlanda no formà part del Regne Unit, i fins el 1704 l'Escòcia era un país independent.
Divisió administrativa
El Regne Unit està dividit en tres països:
- Anglaterra, capital: Londres
- Escòcia, capital: Edimburg
- País de Gal·les, capital: Cardiff
i una provincia:
- Irlanda del Nord, capital: Belfast
Principals àrees metropolitanes
Les major àrees metropolitantes del Regne Unit són les següents:
#Londres, 13.945.000
#Birmingham, 2.575.768
#Manchester, 2.244.931
#Leeds, 1.499.465
#Glasgow, 1.168.270
#Newcastle, 879.996
#Liverpool, 816.216
#Nottingham, 666.358
#Sheffield, 640.720
#Bristol, 551.066
Vegeu: Llistat d'aglomeracions de la Unió Europea
Categoria:Regne Unit
Categoria:Unió Europea
ja:イギリス
ko:영국
ms:United Kingdom
simple:United Kingdom
th:สหราชอาณาจักร
zh-min-nan:Liân-ha̍p Ông-kok
Rock
El Rock o Rock and roll és un estil musical que evolucionà a partir del Blues. El nom rock avui en dia s'aplica a molts altres estils, en particular quan un grup de música porta una o més guitarres elèctriques, una bateria, solistes vocals i, molt freqüentment, un baix elèctric.
Vora mitjans de segle, una sèrie de músics, grups i solistes van revolucionar el món de la música amb l'acceleració dels ritmes del blues. Entre ells, Elvis Presley passaria a ser reconegut com el rei del rock.
La història del Rock and Roll naix als Estats Units a la dècada dels 50. Les arrels del nou gènere estan al Blues, una música negra nascuda com a crit d'alliberament per part dels esclaus africans. Tècnicament, el Blues es basa en una estructura de dotze compassos i les lletres contenen temàtiques de desamor, reflectint el dolor de l'autor per mitjà d'una interpretació plena de sentiment. Entre els autors de Blues més destacats que varen influenciar el primitiu Rock and Roll cal citar Robert Johnson o Charly Patton. Tanmateix, no es pot oblidar la importància d'altres gèneres com el Rhythm & Blues o el Country en la creació del Rock & Roll.
El terme Rock & Roll fa referència als moviments rock, endavant i endarrere, i roll, d'un costat a l'altre, emprats pels mariners durant segles per a definir els moviments d'una embarcació. El terme va entrar en la música Gospel i molt després va ser utilitzat per descriure la forma de ballar del Rock & Roll. Els primers grups interpretaven balades romàntiques suaus, però la vessant que va guanyar més popularitat va ser una barreja de Rock & Roll i Hillbilly, un estil de música practicat al Sud dels Estats Units que va donar lloc al Rockabilly. Elvis Presley va ser el màxim exponent d'aquest estil i un dels grans mites del Rock & Roll originari. L'any 1954 és considerat com el del naixement oficial del nou gènere musical.
El Rock and Roll ha servit de base a altres gèneres musicals posteriors com el Heavy Metal.
Grups de Rock més destacats a Espanya: Bunbury, Celtas Cortos, Extremoduro, Marea, Rosendo.
Grups de Rock més destacats a la resta del món: Foo Fighters, Red Hot Chili Peppers, Pearl Jam.
Categoria:Estils musicals
ko:%EB%9D%BD
ja:%E3%83%AD%E3%83%83%E3%82%AF%E3%83%B3%E3%83%AD%E3%83%BC%E3%83%AB
The Beatles
The Beatles van ser un grup instrumental i vocal anglès format per John Lennon (guitarra ritmica, 1940 - Nova York 1980), Paul McCartney (baix, 1942), George Harrison (guitarra solista, 1945-2001), i Ringo Starr (bateria, 1940), tots de Liverpool (Anglaterra).
Amb Pete Best a la bateria, havien actuat i gravat discs acompanyant Tony Sheridan.
El seu primer disc com a The Beatles data del 1963. Les seves composicions foren una veritable troballa en la melodia i en l'harmonia.
Considerats el grup més important de tota la musica pop, van ser els iniciadors del fenomen beat. Partint de la base rítmica del rock, les seves melodies van seguir una evolució constant, amb influències del rythm and blues, del rock i del blues progressiu. A aquesta primera etapa corresponen Please, please me, A hard day's night , Help! i Rubber soul.
Posteriorment, adoptant melodies orientals, es van decantar cap a un eclecticisme que va afavorir la influència internacional de la seva música: Revolver, Sargent Pepper's Lonely Hearts Club Band, etc.
Les seves cançons van reflectir en el seu moment els problemes d'un cert sector de la joventut, que pretenia restar al marge de l'anomenada societat de consum.
Van intervenir als films A hard day's night (1964), Help! (1965), Magical Mystery Tour (1968), Yellow Submarine (1969) i Let it be (1970). La pel·lícula Yellow Submarine és una innovadora fantasia de The Beatles al país de Pepperland en dibuixos animats.
També van muntar la productora artística (Apple).
Van ser nomenats cavallers de l'Imperi Britànic (1965).
El 1970 el grup es va dissoldre i cadascun dels integrants del grup va seguir, individualment, la seva carrera musical.
Àlbums
- Please Please Me - 1963
- With the Beatles - 1963
- A Hard Day's Night - 1964
- Beatles for Sale - 1964
- Help! - 1965
- Rubber soul - 1965
- Revolver - 1966
- Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band - 1967
- The Beatles (White Album) - 1968
- Yellow Submarine - 1969
- Abbey Road - 1969
- Let It Be - 1970
Enllaços externs
- [http://home.att.net/~chuckayoub/the_beatles_lyrics.html Lletres dels Beatles]
- [http://www.beatles.com/ Plana oficial dels Beatles]
Categoria:Grups de música
Categoria:The Beatles
ja:ビートルズ
ko:비틀즈
simple:The Beatles
Beatles
The Beatles van ser un grup instrumental i vocal anglès format per John Lennon (guitarra ritmica, 1940 - Nova York 1980), Paul McCartney (baix, 1942), George Harrison (guitarra solista, 1945-2001), i Ringo Starr (bateria, 1940), tots de Liverpool (Anglaterra).
Amb Pete Best a la bateria, havien actuat i gravat discs acompanyant Tony Sheridan.
El seu primer disc com a The Beatles data del 1963. Les seves composicions foren una veritable troballa en la melodia i en l'harmonia.
Considerats el grup més important de tota la musica pop, van ser els iniciadors del fenomen beat. Partint de la base rítmica del rock, les seves melodies van seguir una evolució constant, amb influències del rythm and blues, del rock i del blues progressiu. A aquesta primera etapa corresponen Please, please me, A hard day's night , Help! i Rubber soul.
Posteriorment, adoptant melodies orientals, es van decantar cap a un eclecticisme que va afavorir la influència internacional de la seva música: Revolver, Sargent Pepper's Lonely Hearts Club Band, etc.
Les seves cançons van reflectir en el seu moment els problemes d'un cert sector de la joventut, que pretenia restar al marge de l'anomenada societat de consum.
Van intervenir als films A hard day's night (1964), Help! (1965), Magical Mystery Tour (1968), Yellow Submarine (1969) i Let it be (1970). La pel·lícula Yellow Submarine és una innovadora fantasia de The Beatles al país de Pepperland en dibuixos animats.
També van muntar la productora artística (Apple).
Van ser nomenats cavallers de l'Imperi Britànic (1965).
El 1970 el grup es va dissoldre i cadascun dels integrants del grup va seguir, individualment, la seva carrera musical.
Àlbums
- Please Please Me - 1963
- With the Beatles - 1963
- A Hard Day's Night - 1964
- Beatles for Sale - 1964
- Help! - 1965
- Rubber soul - 1965
- Revolver - 1966
- Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band - 1967
- The Beatles (White Album) - 1968
- Yellow Submarine - 1969
- Abbey Road - 1969
- Let It Be - 1970
Enllaços externs
- [http://home.att.net/~chuckayoub/the_beatles_lyrics.html Lletres dels Beatles]
- [http://www.beatles.com/ Plana oficial dels Beatles]
Categoria:Grups de música
Categoria:The Beatles
ja:ビートルズ
ko:비틀즈
simple:The Beatles
Índia
L'Índia (nom oficial: República de l'Índia, abans Unió Índia) és un estat situat al sud de l'Àsia, que ocupa la major part del subcontinent indostànic. És el país més poblat després de la Xina, amb més de mil milions d'habitants (les projeccions indiquen que pot sobrepassar la Xina el 2050), i el setè en extensió, amb una línia de costa de més de 7.000 km, banyats per l'oceà Índic.
L'Índia té 15.000 km de fronteres terrestres. Limita al nord-oest amb el Pakistan, al nord amb l'Afganistan, la República Popular de la Xina, el Nepal i Bhutan, al nord-est amb Myanmar i Bangladesh. A l'est limita amb el golf de Bengala i a l'oest amb la mar Aràbiga. Al sud-est, l'estret de Palk separa l'Índia de Sri Lanka, i al sud-oest té a prop les illes Maldives. Pertanyen a l'Índia les illes Laquedives (al nord de les Maldives) i les illes Andaman i Nicobar, a l'est de la península de Malacca.
L'Índia ha crescut significativament, tant en població com en importància estratègica, els darrers vint anys. Avui dia, l'economia índia és la quarta del món segons el producte interior brut (PIB) mesurat segons la paritat del poder adquisitiu, i el seu PIB en termes absoluts (445.000 milions de dòlars) era el 13è del món l'any 2000; el 1997, l'agricultura representava el 25% del PIB, les indústries un 30% i els serveis el 45%. L'any 2003 es considerava la segona economia mundial de creixement més ràpid.
És la democràcia parlamentària més gran de la Terra pel que fa al nombre d'habitants i també ha esdevingut una notable potència regional, ja que posseeix una de les forces militars més importants del món i, a més, és una dels pocs països que té armament nuclear.
Està estructurada com una república federal, on el president és el cap d'Estat, però els seus poders són simbòlics; això explica probablement que un intocable hagi pogut accedir a aquesta funció. Els presidents i vicepresidents són elegits indirectament cada 5 anys per un col·legi especial. El vicepresident no esdevé necessàriament president si el president mor o dimiteix.
L'Índia és el bressol d'algunes de les civilitzacions més antigues i ha estat el lloc de naixement de quatre de les principals religions mundials: l'hinduisme, el budisme, el jainisme i el sikhisme. Va formar part de l'Imperi Britànic abans d'assolir la independència el 1947.
Geografia i clima
1947
Tots els estats indis del nord i el nord-est es troben accidentats per la serralada de l'Himàlaia, que s'estén des de Jammu i Caixmir, al nord, fins a Arunachal Pradesh, a l'extrem oriental, i conforma la majoria dels límits orientals de l'Índia. La resta de l'Índia septentrional, central i oriental està formada per la fèrtil plana Indogangètica. Cap a l'Índia occidental, a la frontera sud-est del Pakistan, es troba el desert de Thar. La part meridional de la península és gairebé tota composta per l'altiplà del Dècan. Aquest altiplà està flanquejat per dues serralades litorals poc elevades, els Ghats Occidentals i els Ghats Orientals.
A l'Índia hi ha grans rius com l'Indus, el Ganges, el Brahmaputra, el Yamuna, el Godavari, el Krishna, el Narmada i el Kaveri.
Les ciutats principals són Mumbai (Bombai), amb 12,7 milions d'habitants, i Delhi, la capital, amb més de deu. Les segueixen en importància Bangalore, Calcuta i Chennai (Madràs), totes amb més de quatre milions; Ahmedabad i Hyderabad, amb més de tres milions; amb més de dos milions d'habitants hi ha sis ciutats índies, i dinou tenen més d'un milió.
El clima indi varia des del clima tropical al sud fins a un clima més temperat al nord. Les parts de l'Índia que toquen a l'Himàlaia tenen el clima propi de la tundra. La temporada de pluges arriba per mitjà dels monsons.
Divisió administrativa
L'Índia és una federació de 28 estats, que tenen cadascun un parlament i un govern; 6 territoris, governats per un administrador designat pel govern central; i el territori nacional de la capital, Nova Delhi.
Estats:
Territoris:
- Chandigarh
- Dadra i Nagar Haveli
- Daman i Diu
- Illes Andaman i Nicobar
- Laquedives o Lakshadweep
- Pondicherry
Territori de la capital nacional:
- Delhi
Llengües
A part de l'hindi, llengua nacional, i l'anglès, llengua administrativa, que són oficials a tota la república, l'Índia té 21 llengües nacionals més, oficials en diversos dels seus estats: assamès, bengalí, bodo, caixmiri, dogri, gujarati, hindi, kannada o kanarès, konkani, maithili, malaialam, manipuri o meitei, marathi, nepalès, oriya, panjabi, sànscrit, santali, sindhi, tàmil, telugu i urdú.
També hi ha una sèrie de llengües regionals i dialectes. Les llengües índies no usen l'alfabet llatí, sinó diferents alfabets, la majoria dels quals són derivats del devanagari, l'alfabet utilitzat pel sànscrit i l'hindi.
Religió
Les principals religions practicades a l'Índia són l'hinduisme i l'islamisme. El budisme, originari del nord de l'Índia, no és practicat de veres actualment, sinó tan sols per tibetans desplaçats des de la conquesta del Tibet per part de la Xina, i alguns intocables que van ser convertits per Bhimrao Ramji Ambedkar. El sikhisme està força estès en algunes zones, com el Panjab.
Pàgines que s'hi relacionen
- Ciutats de l'Índia
India
als:Indien
[[got:
Beatles
The Beatles van ser un grup instrumental i vocal anglès format per John Lennon (guitarra ritmica, 1940 - Nova York 1980), Paul McCartney (baix, 1942), George Harrison (guitarra solista, 1945-2001), i Ringo Starr (bateria, 1940), tots de Liverpool (Anglaterra).
Amb Pete Best a la bateria, havien actuat i gravat discs acompanyant Tony Sheridan.
El seu primer disc com a The Beatles data del 1963. Les seves composicions foren una veritable troballa en la melodia i en l'harmonia.
Considerats el grup més important de tota la musica pop, van ser els iniciadors del fenomen beat. Partint de la base rítmica del rock, les seves melodies van seguir una evolució constant, amb influències del rythm and blues, del rock i del blues progressiu. A aquesta primera etapa corresponen Please, please me, A hard day's night , Help! i Rubber soul.
Posteriorment, adoptant melodies orientals, es van decantar cap a un eclecticisme que va afavorir la influència internacional de la seva música: Revolver, Sargent Pepper's Lonely Hearts Club Band, etc.
Les seves cançons van reflectir en el seu moment els problemes d'un cert sector de la joventut, que pretenia restar al marge de l'anomenada societat de consum.
Van intervenir als films A hard day's night (1964), Help! (1965), Magical Mystery Tour (1968), Yellow Submarine (1969) i Let it be (1970). La pel·lícula Yellow Submarine és una innovadora fantasia de The Beatles al país de Pepperland en dibuixos animats.
També van muntar la productora artística (Apple).
Van ser nomenats cavallers de l'Imperi Britànic (1965).
El 1970 el grup es va dissoldre i cadascun dels integrants del grup va seguir, individualment, la seva carrera musical.
Àlbums
- Please Please Me - 1963
- With the Beatles - 1963
- A Hard Day's Night - 1964
- Beatles for Sale - 1964
- Help! - 1965
- Rubber soul - 1965
- Revolver - 1966
- Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band - 1967
- The Beatles (White Album) - 1968
- Yellow Submarine - 1969
- Abbey Road - 1969
- Let It Be - 1970
Enllaços externs
- [http://home.att.net/~chuckayoub/the_beatles_lyrics.html Lletres dels Beatles]
- [http://www.beatles.com/ Plana oficial dels Beatles]
Categoria:Grups de música
Categoria:The Beatles
ja:ビートルズ
ko:비틀즈
simple:The Beatles
1 d'agostL'1 d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs. Queden 152 dies per a finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1391 - Palma i Inca (Mallorca): la població cristiana en saqueja els calls.
- 1977 - Catalunya: el govern espanyol legalitza Esquerra Republicana de Catalunya.
:MÓN
- 1944 - Polònia: a les cinc de la tarda comença la insurrecció popular contra l'ocupació nazi; els combats, que duraran fins el 2 d'octubre, provocaran la mort de 180.000 civils, la destrucció de Varsòvia i la deportació de 250.000 dels seus habitants a camps de concentració.
- 2004 - Asunción (el Paraguai): l'incendi en uns grans magatzems hi causa gairebé tres centenars de morts.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 1917 - Castellterçol (el Vallès Oriental): Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya.
:MÓN
Festes i celebracions:
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Agost
als:1. August
ja:8月1日
ko:8월 1일
simple:August 1
th:1 สิงหาคม
Bangla Desh
Bangla Desh (o Bangladesh) és una república popular de l'Àsia meridional, situada al golf de Bengala, al delta que formen els rius Ganges i Brahmaputra. Està voltada per l'Índia al nord, l'est i l'oest, mentre que al sud-est limita amb Myanmar i al sud amb el golf de Bengala. És un país molt poblat, amb més de 130 milions d'habitants. La capital és Dhaka (o Dacca), i la ciutat principal és Chittagong, també amb més d'un milió d'habitants.
El nom Bangla Desh significa, en bengalí, "Bengala lliure". Antigament conegut com a Pakistan Oriental, es va independitzar d'aquest país l'any 1971.
1971
Categoria:Bangla Desh
ja:バングラデシュ
ko:방글라데시
ms:Bangladesh
th:ประเทศบังคลาเทศ
zh-min-nan:Bangladesh
Bob Dylan)]]
Bob Dylan és el nom artístic de Robert Allen Zimmerman, cantant, guitarrista, intèrpret d' harmònica i compositor estatunidenc, nascut a Duluth (Minnesota) el 24 de maig de 1941.
Fill d'uns comerciants d'origen jueu, passà la seva infantesa a Hibbing.Quan tenia nou anys aprengué a tocar la guitarra, imitant l'estil de Hank Williams,i formà diversos conjunts de rock'n roll i rhytm & blues. El 1959 s'instal.là a Minneapolis, on començà a cantar en cafès i clubs de música folk, sota la influència de Woody Guthrie, pare d'aquest estil.
L'hivern de 1961 marxà a Nova York, i allà va conèixer a d'altres intèrprets destacats de folk, així com a Guthrie,a qui anà a veure sovint a l'hospital, on estava greument malalt. Descobert pel productor John Hammond, signà un contracte discogràfic amb Columbia, i pel febrer de 1962 publicà el seu primer disc, format per cançons tradicionals, però que fou un fracàs comercial. Començà a ser reconegut quan participà al festival de Monterey, i la seva cançó Blowin' in the wind es posà al capdamunt de les llistes d'èxit en la versió de Peter, Paul & Mary, el 1963.
Després dels discs The freewheelin' Bob Dylan (1963), The times they are a-changin (1964), Another side of Bob Dylan (1964) i Bringing it all back home (1965), el 30 d'agost de 1965 edità el seu sisè àlbum, Highway 61 revisited, on incorporà instruments elèctrics, creant un nou tipus d'harmonia i amb lletres més surrealistes, però sense deixar mai de banda les melodies inspirades en el blues o en les balades folk. Aquest nou estil culminà amb el disc Blonde on Blonde, editat el 22 d'abril de 1966. El 29 de juliol de 1966 patí un greu accident de moto que gairebé va costar-li la vida i l'apartà dels escenaris. Reaparegué amb el disc John Wesley Hardin (1968), al qual seguí Nashville skyline (1969), clarament country. A part dels esmentats, de la seva nombrosa discografia (38 títols fins 2001) cal citar : New morning (1970), Pat Garret & Billy the Kid (1973), Blood on the tracks (1975), Desire (9 de gener de 1976), Street legal (1978), Infidels (1983), Oh Mercy ! (1989), Time out of mind (1997) i Love and theft (2001). El 2004 publicà el llibre autobiogràfic "Chronicles, Volume I". Dylan aportà a la música rock una dimensió poètica més rica i adulta, emprant metàfores i figures al·legòriques per a descriure el desordre individual i social, a més d'una inventiva melòdica provinent d'estructures tradicionals com el blues, la balada o les cançons de treball. Al llarg de la seva carrera anà experimentant amb tota mena de ritmes i formes harmòniques, cosa que enriquí la seva expressió musical i influí en molts altres intèrprets i compositors. Ja són clàssiques de la música popular del segle XX, cançons seves com My back pages, Mr. Tambourine man, It's all over now Baby blue, Like a rolling stone, Rainy day women 12 & 35, Just like a woman, All along the watchtower, I shall be released o Hurricane.
Categoria:Estatunidencs
Categoria:Cantants
Categoria:Compositors
ja:ボブ・ディラン
simple:Bob Dylan
Categoria:Cantants
Categoria:MúsicaCategoria:Artistes
ja:Category:歌手
ko:분류:가수
Kim Jae-won
Kim Jae Won (born February 13 1981) is a Korean actor. Kim made his debut in 2001 in a MBC drama from the fact that he had a friendly-child look, which he still has today. He is called 'killing smile' or a 'smile angel' because he has such a warm, beautiful smile.
Drama
- 2005: A Wonderful Life (MBC)
- 2004: My Older Brother's Wife is Nineteen
- 2004: My Love in Beijing 북경 내사랑 (北京我的愛)
- 2003: Land of Wine (SBS)
- 2002: Rival (Official website at: http://tv.sbs.co.kr/rival/)
- 2002: My Love Patzzi (SBS)(Official website at: http://www.imbc.com/tv/drama/patzzi/index.html)
- 2002: Romance (MBC)(Official website at: http://www.imbc.com/tv/drama/romance/index.html)
- 2001: Wuri's Family (MBC)
- 2001: Honey Honey
Filmography
- 2004: My Love Ssagajy: 100 Days with Mr. Arrogant
Statistics
- Height: 183cm
- Weight: 68kg
See also
- List of Korea-related topics
- List of Koreans
- Contemporary culture of South Korea
External links
- [http://www.estars.co.kr/kjw/video.html Official Website]
- [http://jewon.ce.ro/ Jewon's cero]
Category:1981 births
Category:South Korean actors
Rolety hotels Krakow miadyca sluby Cia
|
|
|
| :: RELATED NEWS :: |
Bắc Cạn
Bắc Kạn, cũng được gọi là Bắc Cạn, là một tỉnh thuộc vùng Đông Bắc Việt Nam. Phía Bắc giáp tỉnh Cao Bằng, phía Đông giáp tỉnh Lạng Sơn, phía Nam giáp tỉnh Thái Nguyên và phía Tây giáp tỉnh
|
Quyển khí
Khí quyển có thể được hiểu là:
- Khí quyển thiên thể, ví dụ:
- Khí quyển Trái Đất
- Khí quyển sao
- Hỗn hợp khí (khí quyển nhân tạo)
|
|
Hyđrocacbon
Hyđrocacbon là những chất chỉ gồm cacbon và hydro. Chúng lại được chia thành hydrocacbon no, hydrocacbon không no, xycloparafin và hydrocacbon thơm.
Hydrocacbon no
Hydrocacbon no là các hydrocacbon mà các nguyên tử cacbon trong phân tử của nó liên kết
|
Phản ứng trùng ngưng
Phản ứng trùng ngưng, hay phản ứng đồng trùng ngưng, là một quá trình nhiều phân tử nhỏ (monome) liên kết với nhau thành phân tử lớn (polyme: cao phân tử) đồng thới giải phóng nhiều phần tử nhỏ như H2O, HCl, CO2.
Thể loại:Hóa hữu cơ
Thể loại:Phản
|
Rượu (hoá học)
:Bài này viết về rượu nhìn theo phương diện hóa học như là một nhóm chất hữu cơ. Trong Wikipedia tiếng Việt còn có bài viết về các loại đồ uống có chứa cồn và cồn (êtanol).
Rượu trong hóa học là một hợp chất hữu cơ
|
Nhân Chứng Giê-hô-va
Nhân Chứng Giê-hô-va là một tôn giáo mà niềm tin của họ dựa trên Thánh Kinh. Nhiều giáo lý của nhóm này khác biệt với các giáo lý của các giáo phái Kitô giáo khác, như họ không công nhận giáo lý Chúa ba ngôi, hình phạt đời đời trong hoả ngục, linh hồn bất tử, sau khi chết được lên trời, vv. Do đó, nhiều nhóm khác không công nhận giáo phái này.
Tháng 8 năm 2004 Nhân Chứng Giê-hô-va có 6.513
|
Nhân-chứng Giê-hô-va
Nhân Chứng Giê-hô-va là một tôn giáo mà niềm tin của họ dựa trên Thánh Kinh. Nhiều giáo lý của nhóm này khác biệt với các giáo lý của các giáo phái Kitô giáo khác, như họ không công nhận giáo lý Chúa ba ngôi, hình phạt đời đời trong hoả ngục, linh hồn bất tử, sau khi chết được lên trời, vv. Do đó, nhiều nhóm khác không công nhận giáo phái này.
Tháng 8 năm 2004 Nhân Chứng Giê-hô-va có 6.513
|
|
