:: wikimiki.org ::
| George W. Bush |
George W. Bush
George Walker Bush (nat el 6 de juliol de 1946) és el 43è i actual president dels Estats Units, successor de Bill Clinton el 2001. El seu primer mandat acaba el 20 de gener de 2005, i ha estat reelegit per a un segon mandat que acaba el 20 de gener de 2009.
Bush fou el 46è Governador de Texas des de 1995 fins a 2000. És membre del Partit Republicà, i generalment és considerat conservador.
Vida i educació
George W. Bush va néixer a New Haven, Connecticut; els seus pares foren George i Barbara Bush; i va créixer a Midland i Houston, Texas. Té quatre germans més joves: Jeb, Neil, Marvin, i Dorothy. Una germana més jove, Robin, morta de leucèmia el 1953 quan tenia tres anys. Com el seu pare, Bush va ser educat a l'Acadèmia Philips (Andover) (Setembre de 1961 – Juny de 1964) i a la Universitat de Yale (Setembre de 1964 – Maig de 1968). Està casat amb Laura Welch Bush.
Política Interior i Internacional
George W. Bush era el president dels Estats Units durant l'atac terrorista de l'11 de Setembre del 2001 amb avions de passatgers contra les torres bessones del World Trade Center de Nova York.
Nova York]]
Com a resposta als atacs, l'administració nord-americana inicià una política d'atac preventiu contra qualsevol interès polític i/o econòmic. Aquesta política portà a l'invasió de l'Afganistan al 2002 i la de l'Iraq al 2003. S'inicià una campanya mediàtica per a convèncer la població nord-americana de la vinculació entre terroristes integristes islamistes i el règim dictatorial laic d'en Saddam Hussein a l'Iraq.
Es va procedir a una retallada de les llibertats individuals (veure Patriot Act) i l'aprovació de messures de vigilància electrònica a tot el món.
Iraq era acusat pels Estats Units de possessió d'armes de destrucció massiva i de voler cedir-les a terroristes islamistes radicals. L'Agència Internacional de l'Energía Atòmica, amb inspectors a l'Iraq, negava les acusacions de possesió d'armes de destrucció massiva i va demanar sempre més temps per a poder demostrar l'inexistència d'aquestes. La pressió dels Estats Units no va ser prou com per a guanyar la votació en el consell de seguretat de l'ONU i va començar a enviar tropes a la zona amb l'intenció d'atacar Iraq fóra de la legalitat internacional mitjançant acords amb països de la polinèsia, ex-repúbliques soviètiques i petits estats centre-americans i del carib. En aquests pactes també va incloure Regne Unit, Espanya i Portugal.
Portugal
Entretant, milers de persones en tot el món vàren iniciar campanyes per a la movilització social de tot el món en contra de l'atac ilegítim dels Estats Units a l'Iraq i que culminà en la primera manifestació simultània a tot el món, la manifestació de l'11 de Març del 2003. A Barcelona la policia va comptabilitzar 1.300.000 manifestants.
Sense suport de les nacions unides, Estats Units va iniciar l'atac a l'Iraq el 21 de març del 2003 i va acabar l'invasió el 1 de Maig del 2003. Des d'ençà, les tropes d'ocupació encapçalades per Estats Units han estat objectiu de l'insurgència pro-Saddam i de la islamista. Més de 2000 soldats nord-americans han mort des del final de la guerra i no s'ha trobat ni rastre d'un arma de destrucció massiva. La credibilitat i popularitat del president Bush ha caigut fins als mínims del seu mandat.
Enllaços
- [http://www.whitehouse.gov Website de la Casa Blanca]
- [http://www.viva-bush.blogspot.com Blog extraoficial de suport a Bush]
- [http://www.bushwatch.com/ Web de crítica a George Bush]
- [http://www.telenoticies.com/especials/iraq/ Especial Telenotícies sobre l'Invasió de l'Iraq]
Bush, George Walker
ja:ジョージ・ウォーカー・ブッシュ
ko:조지 W. 부시
ms:George W. Bush
simple:George W. Bush
th:จอร์จ ดับเบิลยู. บุช
zh-min-nan:George W. Bush
6 de juliolEl 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 178 dies per finalitzar l'any.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 985 - Barcelona: Almansor culmina la campanya contra el comtat de Barcelona devastant la ciutat.
- 1999 - Barcelona: Un grup feixista armat assalta la seu de l'Associació d'Estudiants Progressistes.
:MÓN
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 1999 - Madrid (Espanya): Joaquín Rodrigo, compositor valencià (n. 1901).
:MÓN
- 1189 - Chinon (Indre-et-Loire, actualment França): Enric II d'Anglarerra (n. 1133).
- 1415 - Constança (Baden-Württemberg, Alemanya): Jan Hus, reformador bohemi, fet cremar per heretge pel Concili de Constança (n. entre 1369 i 1373).
- 1893 - París (França): Henry-René-Albert-Guy de Maupassant, conegut com Guy de Maupassant, escriptor francès (n. 1850).
- 1914 - Montevideo (l'Uruguai): Delmira Agustini, poetessa uruguaiana (n. 1886).
- 1962 - Oxford (Mississippi, EUA): William Harrison Faulkner, conegt com William Faulkner, escriptor estatunidenc.
- 1971 - Nova York (EUA): Louis Armstrong, trompetista i cantant de jazz estatunidenc (n. 1901).
- 2004 - Viena (Àustria): Thomas Klestil, polític austríac, president del país (n. 1932).
- 2005 - París (França): Claude Simon escriptor francès, resident a Salses (el Rosselló), Premi Nobel de Literatura el 1985 (n. 1913).
Festes:
- Festa Local a Montgat i a Arenys de Mar, a la comarca del Maresme.
----
Un dia abans / Un dia després
Categoria:Juliol
ja:7月6日
ko:7월 6일
simple:July 6
th:6 กรกฎาคม
President dels Estats UnitsEl President dels Estats Units és el cap d'estat dels Estats Units d’Amèrica. Segons la Constitució dels Estats Units, també és el cap del govern federal i comandant en cap de les forces armades. És el principal càrrec electe del país.
- Demòcrata que es presentà amb els whigs
- Demòcrata que es presentà amb els republicans
Categoria:Presidents dels Estats Units
ja:アメリカ合衆国大統領
ko:미국의 대통령
simple:President (United States)
th:ประธานาธิบดีแห่งสหรัฐอเมริกา
20 de generEl 20 de gener és el vinté dia de l'any del Calendari Gregorià. Queden 345 dies per finalitzar l'any i 346 en els anys de traspàs.
----
Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 1279 - Perpinyà (el Rosselló): Pere II aconsegueix que son germà Jaume II de Mallorca li hi signi una declaració de vassallatge.
- 1401 - Barcelona: A la llotja s'obre una taula de canvi coberta amb un tapet amb les armes de la ciutat.
- 1640 - Barcelona: hi reben amb entusiasme Francesc de Tamarit, heroi del setge de Salses.
- 1924 - Espanya: Primo de Rivera nomena reconeguts anticatalanistes com a diputats provincials de Catalunya.
:MÓN
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 1993 - Tolochenaz-sur-Morges (cantó de Vaud, Suïssa): Audrey Kathleen Ruston coneguda com Audrey Hepburn, actriu cinematogràfica anglesa d'origen belga.
Festes i commemoracions:
- Festa Local de Riu a la comarca de la Cerdanya
- Sant Fabià, papa
- Sant Sebastià, festa major de Palma i Riudoms
----
Dia d'abans/Dia de després
Categoria:gener
Categoria:Gener
ja:1月20日
ko:1월 20일
simple:January 20
th:20 มกราคม
2005Aquesta pàgina concerna l'any 2005 del calendari gregorià.
Esdeveniments previstos
- XXena Jornada mundial de la juventut 2005 a Colònia, Alemanya.
- L'any 2005 és declarat per les Nacions Unides, any oficial del microcrèdit.
- del 25 de març al 25 de setembre, una exposició universal a Aichi (Japó).
Esdeveniments
:PAÏSOS CATALANS
- 25 de gener - Barcelona: s'esfondra un tros de la construcció del Metro que desencadenarà la crisi del Carmel.
- 1 de març - Calvià (Mallorca) inauguració i començament de les emissions en proves d'IB3 Televisió.
- 11 de març - Barcelona: El Partit Popular, retira la moció de censura contra Pasqual Maragall.
- 14 d'abril - Madrid: El Consell de Ministres aprova el projecte de llei que permetrà el retorn dels documents que actualment es troben a l'Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca i la creació del Centre Documental de la Memòria Històrica en aquesta mateixa ciutat.
- 17 d'agost - La policia allibera a València un ciutadà italià que havia estat 13 dies segrestat per una organització de narcotraficants colombians i veneçolans.
- 5 de setembre - Calvià (Mallorca): IB3 Televisió comença les seves emissions regulars.
- 5 de setembre - Viticultors del sindicat agrari Unió de Pagesos bloquegen l'entrada i sortida de productes de les plantes de Freixenet i Codorniu a Sant Sadurní d'Anoia i de Torres a Pacs del Penedès. L'objectiu del bloqueig és protestar pel preu que les indústries els paguen pel raïm blanc i el vi destinat a cava. Unió de Pagesos assegura que el preu que perceben des de fa un any no cobreix les despeses de producció.
- 6 de setembre - el govern aprova la creació de l'Oficina Antifrau, que té com a objectiu la lluita específica contra les actuacions irregulars de les administracions públiques i la creació de nous centres escolars.
- 6 de setembre - Els estibadors del port de Barcelona es declaren en vaga i tanquen tots els accessos al recinte, excepte una porta, des de dos quarts de vuit del matí.
- 16 de setembre - S'aprova el domini d'internet .cat, el primer que reconeix la comunitat lingüística catalana a internet. Serà operatiu a finals d'any.
- 16 de setembre - Inauguració de la Torre Agbar, el tercer edifici més alt de Barcelona, amb 143 metres d'altura. L'edifici és de planta ovoïdal i forma cilíndrica- és un homenatge de Jean Nouvel a l'orografia de Montserrat i a l'arquitectura d'Antoni Gaudí.
Torre Agbar de nit
- 30 de setembre - Aprovació al Parlament de Catalunya per 120 vots a favor i 15 en contra, del nou Estatut d'Autonomia, que proclama al seu article 1, que "Catalunya és una nació".
- 3 d'octubre - Eclipsi anular de Sol al matí, visible a Espanya, Algèria, Tunísia, Líbia, Sudan, Etiòpia, Kenya
- 3 d'octubre - El President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach Pascual lliura al Congrés de Diputats (Madrid) el nou Estatut d'Autonomia.
- 25 d'octubre - Barcelona: La Policia Nacional deté a les 11:45 hores l'exsenador i pacifista Lluís Maria Xirinacs de 74 anys, quan era a una comissaria de Ciutat Vella per a renovar el seu DNI. En ser detingut va exercir l'Objecció lingüística en negar-se a signar la seva declaració en castellà.
- 27 d'octubre - Barcelona: l'exsenador i pacifista Lluís Maria Xirinacs de 74 anys ingressa a la presó Model de Barcelona, per ordre de l'Audiència Nacional, i el mateix dia és traslladat al centre penitenciari de Can Brians a Sant Esteve Sesrovires (el Baix Llobregat).
- 2 de novembre - Madrid: el Congr%C3%A9s_de_Diputats aprova l'admisió a tràmit del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya amb el suport de tots els grups excepte el PP que el mateix dia va presentar un recurs d'inconstitucionalitat.
- 16 de novembre - Girona: bisbe de Girona, Carles Soler, denúncia en un comunicat, amb el suport del Consell presbiterial que les emisions de l'emissora de ràdio de la COPE, denigren el poble Catalunya.
- 24 de novembre - Barcelona: Cabília, Còrssega, Kurdistan, els Països Catalans, Palestina, el Sàhara, Sardenya i Sicília hi celebran la 1ª Conferència Mediterrània de Nacions sense Estat.
- 5 de gener - Florence Aubenas i el seu guía Hussein Hanoun són alliberats.
- 6 de gener - la població de la Xina continental arriba als 1 300 000 000 habitants.
- 9 de gener - Palestina : Mahmoud Abbas guanya les eleccions presidencials.
- 14 de gener - el mòdul Huygens de l'Agència espacial europea aterra sobre Tità, el satèl.lit més gran de Saturn.
- 18 de gener - a Blagnac, prop de Toulouse, primera presentació pública de l'Airbus A380, l'avió civil més gran del món, en presència de 5 000 invitats.
- 23 de gener - Víktor Íuchtchenko jura com a nou president d'Ucraïna.
- 27 de gener - Polònia : celebració del 60è aniversari de la alliberació del camp d'exterminació nazi d'Auschwitz-Birkenau, en presència de 44 caps d'Estat i de govern.
- 30 de gener - primeres eleccions pluralistes al Irak.
- 1 de febrer - engripat, el papa Joan Pau II ( 84 anys ) és hospitalitzat a urgències.
- 9 de febrer - Nou Any chinès: Any del gall - Xīn nián hǎo (« bon any ! »)
- 10 de febrer - la Corea del Nord declara posseïr armes nuclears, dos anys desprès d'haver-se retirat del Tractat de no-proliferació nuclear.
- 14 de febrer - assassinat a Beyroutl'antic primer ministre libanès Rafic Hariri en un atemptat amb explosiu.
- 16 de febrer - entrada en vigor del Protocol de Kyoto.
- 28 de febrer - Líban, dimissió del govern d'Omar Karamé.
- 28 de febrer - cinema, 77ena ceremònia dels Oscars del cinema a Hollywood.
- 4 de març, Irak - alliberació de la periodista italiana Giuliana Sgrena. Surprenents tirs amics ( dels marines americans ) la fereixen i maten l'agent italià Nicola Calipari.Itàlia demana explicacions.
- 7 de març, Bolívia - el president bolivarià Carlos Mesa anúnica la seva dimissió.
- 8 de març, Tchetchènia - el dirigent independentista tchetchè Aslan Maskhadov és abatut en un combat amb les forces federals russes.
- 10 de març, Informàtica - Lenovo, el més gran productor d'ordinadors a Xina serà l'adquiridor de la divisió dels ordinadors personals d'IBM.
- 14 de març, Xina - una llei antisecessionista ha estat aprovada per el parlament xinès continental, legalitzant l'utilització de mitjants « no pacífics » a fi de prevenir tota forma possible de declaració d'independència de Taiwan.
- 18 de març, Estats Units - el Patriotic Act és considerat anticonstitucional i ilegal a l'estat de Nova Mèxic.
- 25 de març, Aichi (Japó) - obertura de l'Expo 2005, primera exposició universal del segle XXI.
- 25 de març, Kirgizistan - enderrocament del govern per la Revolució de les Tulipes.
- 26 de març, Taiwan - Al voltant d'un milió de persones es manifesten a Taipei per denunciar els punts amenaçants de la llei antisecessió aprovada per la Xina continental.
- 1 d'abril, Vaticà - l'estat de salut del papa Joan Pau II s'ha agreujat en la nit de dijous. Els seus metges han diagnosticat una septicèmia.
- 2 d'abril, Vaticà - mort del papa Joan Pau II a l'edat de 84 anys, desprès de més de 26 anys de pontificat.
- 6 d'abril, Mònaco - mor del príncep Rainier III a l'edat de 82 anys, desprès de 56 anys de regnat (1949-2005).
- 8 d'abril, Vaticà - ceremònia funeral del papa Joan Pau II davant més d'un milió de fidels, 200 personalitats vingudes d'arreu del món, i milions de telespectadors.
- 8 d'abril, Pacífic, Panamà, Colòmbia, Venezuela : primer eclipsi total de sol del segle XXI.
- 9 d'abril, Regne Unit - casament del príncep Carles amb Camilla Parker Bowles, retardat un dia a causa de les ceremònies fúnebres del papa Joan Pau II .
- 10 d'abril, Sumatra, Indonèsia - un nou seïsme d'una magnitud de 6,7 sobre l'escala de Richter sacseja de nou el país.
- 12 d'abril, Nova Delhi - un acord sino-indi ha estat sigant a fi de definir els grans principis d'una reconciliació entre aquests dos països.L'Índia i la Xina esperen millorar les seves relacions a fi afavorir els seus intercanvis i els seus desenvolupaments.
- 15 d'abril, Mònaco - funerals del príncep Rainier III de Mònaco, mort el dia 6 d'abril de 2005.
- 15 d'abril, França - 22 persones, de les quals 10 nens, han perdut la vida en l'incendi d'un hotel a París.
- 15 d'abril, Xina-Japó - tensió entre els dos gegants asiàtics ; es parla de moviment anti-japonès a Xina, així com d'una guerra dels manuals, tret que tot vé del contingut d'un manual escolar japonès.
- 18 d'abril, Vaticà - inici del cònclau per escollir un nou papa. La fum negre apareguda a les 11 hores 50 (CET) el 19 d'abril indica que les dos rondes de l'escrutini del dimarts no ha donat fruits.
- 7 de maig - tornada de Michel Aoun al Líban desprès de 15 anys d'exili.
- 12 de maig - el Bundestag dóna el vistiplau al projecte de constitució europea.
- 13 de maig - obertura del procès de beatificació de Joan Pau II per el papa Benet XVI.
- 17 de maig - primera jornada mundial de la lluita contra l'homofòbia.
- 22 de maig - celebració del 36è aniversari de la fundació de la ciutat de Montreal.
- 29 de maig - referèndum a França sobre la constitució europea. Guanya el no.
- 5 de juny - la Suïssa accepta amb el 54,6 % a través d'un referèndum la Convenció de Schengen.
- 6 de juny - llançament de Flying Blue, el nou programma de fidelització del grup Air France-KLM.
- 11 de juny - alliberament de Florence Aubenas i de Hussein Hanoun.
- 24 de juny - l'ultraconservador Mahmoud Ahmadinejad surt elegit president de la República islàmica d'[[Iran]] amb el 62% dels vots d'avant l'antic president Akbar Hachemi Rafsandjani·
- [[28 de juny,Canadà - legalització del matrimoni homosexual, amb 158 vots a favor i 133 en contra a la Cambra dels Comuns.
- 30 de juny, Espanya - legalització del matrimoni homosexual, amb 187 vots a favor, 147 en contra i 4 abstencions.
- 2 de juliol, Escòcia - una manifestació amb prop més de 200 000 persones té lloc a Edimburg. Aquesta té com a objectiu incitar els països del G8, que es reuneixen a partir del 13 de juliol a Gleneagles Hotel, per lluitar contra la pobresa al món. És la manifestació més gran que s'ha fet a Escòcia.
- 2 de juliol - 8 concerts enormes Live 8 per l'anulació del deuta dels països d'Àfrica a París, Londres, Berlín, Filadèlfia, Moscú, Johannesburg, Tokyo i Roma.
- 3 de juliol - eleccions legislatives a Albània.
- 4 de juliol, espai - la sonda Deep Impact a xocat contra el cometa 9P/Tempel1 a les 5 h 52 GMT.
- 6 de juliol - la ciutat de Londres és escollida ciutat olímpica 2012.
- 6 de juliol - el príncep Albert de Mònaco reconeix públicament el seu fill Alexandre, nascut ilegítimament amb una francesa originària del Congo. El seu fill podrà heretar la seva fortuna però no la corona.
- 7 de juliol - 56 persones mortes i 700 ferides en una cadena d'atemptats terroristes a Londres.
- 12 de juliol - coronament del Príncep Albert II de Mònaco.
- 15 de juliol - sortida al mercat del llibre Harry i el príncep mestís (Harry Potter and the Half-Blood Prince).
- 21 de juliol - atemptats a Londres. Nomès un ferit.
- 22 de juliol - A conseqüencia del terror provocat per els atemptats a Londres, un home és abatut en el metro de Stockwell per la policia londindenca a la fi d'una cursa en persecució.
- 25 de juliol - mort del trombonista de jazz Albert Mangelsdorff a Franckfurt.
- 28 de juliol - l'IRA (Armada republicana irlandesa) deposita les armes desprès de 35 anys de conflicte.
- 12 d'agost - segon enlairament del coet Ariane-5 aquest any, a les 10h20, tirat desde el centre espacial guaianès, que ha posat en òrbita el satèl.lit més gran de telecomunicacions al món aquest dia, Thaicom-4 (Tailàndia).
- 15 d'agost- el desmantellament de les colònies jueves prop de la banda de Gaza s'inicia d'acord amb el Pla de retirada dels territoris ocupats. Esdevé il.legal per els israelians de residir-hi. Hamas ha fet saber que no deixarà la lluita armada.
- 16 d'agost- accident aeri a Veneçuela d'un avió de la companyia West Caribbean del model MD-80. A bord de l'avió : 161 persones de les quals 153 eren martiniquesos.
- 23 d'agost- un Boeing 737-200 s'estavella al Perú.
- 25 d'agost- Fi del pla de descolonització de la banda de Gaza.
- 26 d'agost- Un incendi en un edifici del XIIIè districte de París habitat essencialment per famílies d'orígen africà provoca 17 víctimes dels quals 14 són nens.
- 29 d'agost- Publicació de la llista negre de companyies aèries prohibides a França.
- 29 d'agost - l'huracà Katrina toca els estats de Louisiana i l'estat del Missisippi, provocant centenes de víctimes i enormes danys. Un dic al nivell del llac Pontchartrain s'ha rebentat, provocant l'inundació de Nova Orleans.
- 30 d'agost- Un incendi en un pis del districte IIIer de París provoca la mort de set persones de les quals quatre són nens durant la nit del dilluns al dimarts, al número 8, rue du Roi-Doré.
- 31 d'agost- Almenys 965 persones han mort i 815 han resultat ferides , seguit a un tumult en el pont Al-Aaimmah, situat sobre el riu Tigris, a Bagdad.
Bagdad
- 31 d'agost- Conseqüències de l'huracà Katrina a Nova Orleans: Segons Ray Nagin, alcalde de Nova Orleans, « sabem que hi ha un nombre important de cadàvers a l'aigua, i a les golfes de les cases. Almenys centenars, però més probablement milers ».
- 1 de setembre - Publicació de la llista negre suïssa de les companyies aèries dolentes.
- 2 de setembre - el president Jacques Chirac és víctima d'un accident vascular.
- 5 de setembre- Un Boeing 737-200 s'estavella en un centre habitat de Sumatra, Indonèsia, matant les 117 persones a bord així com al voltant de 30 persones que hi havia a terra.
- 11 de setembre, Japó - tot seguit a la dissolució de la Càmara de representants per el primer ministre Junichiro Koizumi, els japonesos estan convocats a escollir els seus 480 diputats. Aquest escrutini s'anúncia molt apretat per el partit liberal democràtic (PLD) que podría pedre la meitat dels seus 250 diputats, i en conseqüència perdre la majoria absoluta que té desde fa 49 anys al Parlament.
- 15 d'octubre - Iraq: S'aprova en referèndum la constitució iraquiana amb el 78% dels vots a favor, enmig de fortes mesures de seguretat.
- 29 d'octubre - Terrassa: La Federació Catalana de Korfbal aconsegueix el ple reconeixement de la Federació Internacional de Korfball (IKF) de la que era membre provisional des de l'any 1997, i es converteix en la primera Selecció Catalana.
- 16 de novembre - Brussel·les: El President de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, i de la Generalitat Valenciana, Francesc Camps, parlent oficialment per primera vegada en català al Comité de les Regions d'Europa, gràcies a l'acord signat el mateix dia amb l'embaixador espanyol a la UE.
- 18 de novembre - La Viquipèdia en català arriba a 20.000 articles, amb l'article Diputat
- 20 de novembre - Berlín: Angela Merkel (CDU) és nomenada cancellera d'Alemanya pel Bundestag.
- 24 de novembre - Roma: La Assemblea de la FIRS repeteix la votació de l'admissió definitiva de la Federació Catalana de Patinatge després que el Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS), anul·les la votació anterior, realitzada a Fresno, (Califòrnia), i torna a rebutjar la seva admissió.
- 25 de novembre: La UNESCO declara la Patum de Berga com a Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
- 1 de desembre - Madrid: Cinc militants de les JERC s'encadenen a les 11 del matí, a la seu central de la cadena COPE, acompanyats per 6 militants més amb el suport dels diputats d’ERC Joan Puig i Joan Tardà.
Naixements
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 31 d'octubre - Madrid : hi neix l'Infanta Elionor, filla del Príncep de Girona i Letícia Ortiz Rocasolano, Princesa de Girona.
Necrològiques
:PAÏSOS CATALANS
- 15 de gener - Barcelona: Victòria dels Àngels, cantant d'òpera, soprano.
- 8 de febrer - Vinaròs: Alfred Giner Sorolla, científic i poeta valencià.
- 10 de febrer - Barcelona: Miquel Bauçà, poeta mallorquí. Se'l troba mort de dies a casa seva.
- 10 de maig - Barcelona: Pere Esteve, polític català.
- 23 de juny - Barcelona: Pere Garcia i Plensa, cinèfil català.
:MÓN
- 11 de febrer - Connecticut, EUA: Arthur Miller, dramaturg nord-americà.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XXI
----
Un any abans / Un any després
categoria:Segle XXI
als:2005
ja:2005年
ko:2005년
ms:2005
simple:2005
th:พ.ศ. 2548
zh-min-nan:2005 nî
1995 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 19 d'abril - Palma (Mallorca): a Son Tugores s'inaugura la primera planta potabilitzadora de les illes Balears, amb un efluent de 30.000 m3/dia d'aigua.
:MÓN
- 10 de gener - París (França): el rei d'Espanya, Joan Carles I el Campetxano, i l'ex-president dels Estats Units, Jimmy Carter obtenen el Premi de la Pau de la UNESCO.
- 17 de gener - Kobe (el Japó): un terratrèmol, de 7'3 graus en l'escala Richter destrueix la ciutat i hi causa més de 6.400 víctimes.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 15 de febrer - Palma (Mallorca): Guillem Fullana i Hada d’Efak conegut com Guillem d’Efak, escriptor i cantant dels Setze Jutges mallorquí (n. 1929).
- 10 de març - Barcelona: Ovidi Montllor, cantant de la Nova Cançó i actor de cinema valencià (n. 1942).
:MÓN
- 3 de març - Salt Lake City (Utah, USA): John William Hunter, religiós estatunidenc, president de l'Església de Jesuscrist dels Sants del Darrer Dia (n. 1907).
Pàgines que s'hi relacionen:
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
als:1995
ja:1995年
ko:1995년
ms:1995
simple:1995
th:พ.ศ. 2538
Partit RepublicàEl Partit Republicà és un dels dos grans partits polítics dels Estats Units. L'actual president dels Estats Units, George W. Bush, és membre d'aquest partit i també el seu líder de facto. És el partit majoritari al Senat i a la Cambra de Representats. Al seu torn també té més governadors i escons a les cambres estatals que l'altre gran partit americà, el Demòcrata. En el panorama polític actual dels Estats Units, el Partit Republicà és el més conservador dels dos partits principals.
Enllaços
- [http://www.gop.com Website del Partit Republicà dels Estats Units]
- [http://www.viva-bush.blogspot.com Blog extraoficial de suport a Bush]
Categoria:Partits polítics dels Estats Units
Categoria:Estats Units]
ja:共和党
ko:공화당 (미국)
simple:United States Republican Party
Connecticut
Connecticut és un estat dels Estats Units d'Amèrica, forma part de la regió de Nova Anglaterra.
Connecticut va ser una de les 13 colònies que es va aixecar contra Gran Bretanya a la Revolució Americana.
Categoria:Estats dels Estats Units
ja:コネチカット州
ko:코네티컷 주
George Bush
Pot referir-se a dos presidents dels Estats Units:
- George Herbert Walker Bush, el 41è president dels Estats Units, des de 1989 a 1993.
- George Walker Bush, l'actual i 43è president dels Estats Units, des de 2001.
- L'aeroport internacional de Houston, Texas (amb codi IATA) rep el nom dAeroport Intercontinental George Bush, en memòria de George H. W. Bush.
ja:ジョージ・ブッシュ
ko:조지 부시
Texas
Texas és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat a l'est de l'estat de Nou Mèxic i a l'oest de Louisiana. El Riu Gran o Riu Brau fa de frontera amb Mèxic. La capital de Texas és Austin i té una extensió 691.000 km2.
Va formar part d'Espanya, després va formar part de Mèxic, més endavant va ser estat independent i finalment forma part dels Estats Units.
Ciutats importants
- Austin
- Brownsville
- Dallas
- Eagle Pass
- El Paso
- Fort Worth
- Houston
- Laredo
- Lubbock
- Marshall
- McAllen
- Midland
- Odessa
- San Antonio
- Tyler
Universitats
L'estat es seu de moltes universitats, agunes d'entre les més importants dels Estats Units.
Enllaços externs
- [http://aics-usa.org American Institute for Catalan Studies, a Texas]
ja:テキサス州
ko:텍사스 주
simple:Texas
th:มลรัฐเทกซัส
1953 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 28 de febrer - Cambridge (Anglaterra): James Watson i Francis Crick anunucien el descobriment de l'estructura química de l'ADN, obtinguda al Cavendish Laboratory.
- 26 de març - Pittsburgh (Pennsilvània, USA): Jonas Salk decobreix la vacuna contra la poliomielitis.
- 2 de maig - Amman (Jordània): Hussein ibn Talal, rei efectiu del país des de l'11 d'agost de l'any anterior, n'ocupa el tron en complir 18 anys.
- 30 de desembre - els Estats Units: s'hi posen a la venda els primers televisors en color.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 25 de febrer - Madrid: José María Aznar, polític espanyol.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 5 de març - Moscou (Rússia): Sergei Prokofiev, compositor rus, d'origen ucraïnès (n. 1891) || Moscou (Rússia): Ioseb Visarionovitx Djugaixvili, conegut com Josif Stalin, polític soviètic d'origen georgià, cap de l'estat des de 1924 (n. 1879).
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1953年
ko:1953년
ms:1953
simple:1953
th:พ.ศ. 2496
1964 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 20 de novembre - Sants, Barcelona: funden Comissions Obreres a l'església de Sant Medir.
:MÓN
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 7 de gener - Long Beach (Califòrnia, EUA): Nicolas Cage, actor de cinema estatunidenc.
- 15 de febrer - Madison (Wisconsin, EUA): Chris Farley, actor de cinema estatunidenc (m. 1997).
- 2 de setembre - Beirut (el Líban): Keanu Reeves, actor anglo-canadenc.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 25 de desembre - Olot : Joaquim Claret, escultor nascut a camprodon el 1879
:MÓN
- 5 d'abril - Washington (els Estats Units): Douglas MacArthur, militar estatunidenc.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1964年
ko:1964년
ms:1964
simple:1964
th:พ.ศ. 2507
1964 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 20 de novembre - Sants, Barcelona: funden Comissions Obreres a l'església de Sant Medir.
:MÓN
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 7 de gener - Long Beach (Califòrnia, EUA): Nicolas Cage, actor de cinema estatunidenc.
- 15 de febrer - Madison (Wisconsin, EUA): Chris Farley, actor de cinema estatunidenc (m. 1997).
- 2 de setembre - Beirut (el Líban): Keanu Reeves, actor anglo-canadenc.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
- 25 de desembre - Olot : Joaquim Claret, escultor nascut a camprodon el 1879
:MÓN
- 5 d'abril - Washington (els Estats Units): Douglas MacArthur, militar estatunidenc.
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1964年
ko:1964년
ms:1964
simple:1964
th:พ.ศ. 2507
1968 Esdeveniments:
:PAÏSOS CATALANS
- 26 d'agost - Prada de Conflent (el Conflent): hi comencen de les [http://www.ucestiu.com/edicions%20anteriors/uce1968.html Diades de Cultura] (duraran fins el 31), que l'estiu següent esdevindran la Universitat Catalana d'Estiu.
:MÓN
- 25 de març - França: hi comença la revolta estudiantil coneguda com el "Maig francès".
- 4 de maig - Gibraltar: les autoritats espanyoles tanquen el pas fronterer amb aquest enclavament.
- 18 de maig - Madrid (Espanya): Raimon fa un recital davant 6.000 persones a la Facultat d'Econòmiques de la Universidad Complutense.
Naixements:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
- 30 de gener - Felip de Borbó, príncep d'Astúries.
Necrològiques:
:PAÏSOS CATALANS
:MÓN
Pàgines que s'hi relacionen
- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX
----
Un any abans / Un any després
Categoria:Segle XX
ja:1968年
ko:1968년
ms:1968
simple:1968
th:พ.ศ. 2511
Estats Units
Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats.
La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units.
Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca.
La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies.
La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.
Geografia
Els seus límits són:
#Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic).
#Al sud amb Mèxic.
#A l'est amb l'oceà Atlàntic.
#A l'oest amb l'oceà Pacífic.
Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical.
La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.
Història
El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació.
Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees.
Rússia
Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats.
El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.
Economia
:Article principal: Economia dels Estats Units
Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya.
L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país.
El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.
Política
Japó
És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd.
Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.
Divisió administrativa
Partit Demòcrata
Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.
Estats
Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:
Districte federal
- Districte de Colúmbia
Àrees insulars
La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico.
Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.
Àrees metropolitanes
Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)
Demografia
Origen ètnic
Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia.
S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.
Religió
El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.
Llengua
No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).
Enllaços externs
- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol
Categoria:Estats Units
ja:アメリカ合衆国
ko:미국
ms:Amerika Syarikat
simple:United States
th:สหรัฐอเมริกา
zh-min-nan:Bí-kok
Nova York
.]]
La Ciutat de Nova York (en anglès City of New York o New York City) és la ciutat més poblada dels Estats Units d'Amèrica i la gran ciutat amb més densitat de població d'Amèrica del Nord. La ciutat és al centre de les finances internacionals, política, comunicacions, música, moda, i cultura. Nova York (juntament amb ciutats com Londres, Tòquio i París) és considerada una de les ciutats globals del món, i és la seu d'una gairebé inigualable col·lecció de museus de talla internacional, galeries, escenaris, corporacions i centenars de consulats internacionals associats amb les Nacions Unides, les quals tenen la seu en aquesta ciutat.
Situada a l'Estat de Nova York (als Estats Units d'Amèrica), la ciutat de Nova York té una superfície de 800 km2. Amb 8,168,388 residents (2004), és el cor de l'Àrea Metropolitana de Nova York, la qual és una de les conglomeracions més grans del món amb més de 22 milions d'habitants. A més, immigrants de més de 180 països viuen a la ciutat, convertint-la en un dels llocs més cosmopolitants del món. Gent d'arreu dels Estats Units mateix, també són atrets per la cultura, energia i cosmopolitanisme de la ciutat. La ciutat comprèn cinc districtes (boroughs en anglès): Brooklyn, el Bronx, Manhattan, Queens, i Staten Island, els quals podrien ser per si sols una ciutat independent amb més d'un milió d'habitants cadascun (excepte Staten Island). A més a més, és l'epicentre de l'àrea Tri-estat (que compèn els estats de Nova Jersey, Nova York i Connecticut) i també de la megalòpoli de BosWash.
La ciutat de Nova York fa d'enorme motor per l'economia global i és la ciutat dels Estats Units amb més seus de les més importants empreses d'aquest país. Està estimat que la ciutat tenia un pressupost metropolità de gairebé 500 bilions de dòlars. Si Nova York fos un país independent, la ciutat tindria el dissetè lloc al món en quan a pressupost, sobrepassant de molt a Suïssa (377 bilions de $) i gairebé igualant-se amb Rússia (amb 586 bilions de dòlars).
Sobrenoms de la ciutat com "The Big Apple", "The City That Never Sleeps" (La ciutat que mai dorm), o senzillament "The City" (La Ciutat, fet servir per referir-se a Manhattan) són famosos arreu.
Història de la ciutat
Molt abans de l'arribada dels primers pobladors europeus, l'àrea que ara ocupa la ciutat de Nova York era habitada per tribus natives com els Lenape, els Manahattoes, Canarsies i Raritan. Giovanni da Verrazzano va ser el primer explorador europeu que va entrar a la badia de Nova York, el 1524. A partir del viatge de Henry Hudson, el 1609, l'assentament europeu va començar amb la fundació de la fortificació holandesa pel comerç de pell de Nova Amsterdam (Nieuw Amsterdam) a la colònia Nova Bèlgica (Nieuw-Nederland) a la punta sud de Manhattan, el 1626. En aquest mateix any, Peter Minuit va establir una llarga tradició adquirint la illa de Manhattan i la illa Staten als homes de les tribus a canvi de béns de comerç. L'acord de Minuit també afavoria a Huguenots perquè convertia aquestes terres en un refugi en per buscar la llibertat religiosa.
El 1664, els vaixells anglesos van capturar la ciutat sense cap enfrontament, i els holandesos la van cedir formalment als anglesos amb el Tractat de Breda al final de la segona guerra anglo-holandesa, el 1667. Com a contrapartida, els holandesos van rebre la colònia de Surinam. La ciutat es va rebatejar amb el nom de Nova York, en honor del Duc de York, i quan aquest va succeir el seu germà com a Rei d'Anglaterra, la ciutat es convertí en una colònia reial.
Rei d'Anglaterra.]]
A l'inici de la Guerra de la independència dels Estats Units, la ciutat va ser greument malmesa pel foc durant la Batalla de Brooklyn i va ser ocupada pels anglesos fins el 25 de novembre de 1783, dia en què la ciutat tornà a les mans de George Washington i dels novaiorquèsos i és recordat i celebrat anualment com el "Dia de l' | | |
