:: wikimiki.org ::
| Grècia |
Grècia
:Aquest article és sobre l'estat modern de Grècia; per a la Grècia Clàssica, vegeu Antiga Grècia.
Grècia és una república del sud-est d'Europa, a l'extrem meridional de la península Balcànica. Limita al nord amb Albània, FYROM i Bulgària, a l'est amb Turquia (amb qui manté unes tenses relacions geopolítiques) i amb la mar Egea, al sud-est i al sud amb la mar Mediterrània i a l'oest amb la mar Jònica. Considerada per molts el bressol de la civilització occidental, Grècia té una llarga i rica història durant la qual ha estès la seva influència sobre tres continents.
La capital és Atenes, amb 700.000 habitants (i més de tres milions a l'aglomeració urbana, que inclou el port del Pireu), i les ciutats principals són Tessalònica (350.000 hab.), Patres (160.000 hab.), Iràklion (135.000 hab.) i Làrissa (130.000 hab).
Geografia
El país consisteix en una extensa àrea continental situada al sud dels Balcans; la península del Peloponès, separada del continent pel canal de l'istme de Corint; i un bon nombre d'illes, que inclouen, entre d'altres, Creta, Rodes, Eubea, Lesbos, Quios, Tassos, Samotràcia, Lemnos i els arxipèlags del Dodecanès, les Cíclades i les Espòrades, totes les quals a la mar Egea, i Corfú, Lèucada, Cefalònia i Zacint a la mar Jònica. Grècia té més de 14.880 km de costa i només 1.160 km de fronteres terrestres, amb una extensió total de 131.940 km2 i una població de 10.665.989 habitants (2004).
Un 80% de Grècia és muntanyós. La major part del país és seca i rocosa; només un 28% del terreny és cultivable. A la Grècia occidental hi ha llacs i aiguamolls. El Pindos, la serralada central, té una altitud mitjana de 2.650 m. L'Olimp és el punt més elevat de Grècia, a 2.911 m sobre el nivell del mar.
El clima de Grècia presenta hiverns suaus i humits i estius càlids i eixuts. Les temperatures rarament hi són extremes, tot i que a l'hivern la neu cau a les muntanyes i ocasionalment a Atenes i tot.
Regions de Grècia
Grècia està formada per 13 regions administratives i una regió autònoma anomenada Mont Atos (Agios Oros Muntanya Sagrada) que és un estat monàstic sota la sobirania de Grècia. Baix hi ha una dibuix de les regions gregues amb una taula on estan representats totes les regions i les seves capitals administratives:
clima
Història
Les costes de l'Egeu van veure el naixement de les civilitzacions minoica (a Creta) i micènica, les primeres civilitzacions europees. Després d'aquestes, al voltant de l'any 800 aC, es va iniciar una nova era de civilització hel·lènica, la Grècia de les ciutats estat que van establir colònies arreu de la Mediterrània, van resistir les invasions perses i la cultura de la qual fou la base de la civilització hel·lenística que va seguir l'imperi del macedònic Alexandre el Gran.
Militarment Grècia va entrar en decadència fins que fou conquerida pels romans a partir del 168 aC, tot i que la cultura grega va conquerir la vida de Roma. Grècia va esdevenir una província de l'Imperi Romà fins a la seva partició en dos; la part oriental (l'Imperi Bizantí, amb seu a Constantinoble) va continuar sent de natura grega i se'n considerava l'hereva directa. Des del segle IV fins al segle XV l'Imperi Romà d'Orient va sobreviure onze segles als atacs d'occident i d'orient fins a la caiguda de Constantinoble (29 de maig de 1453) sota l'Imperi Otomà.
Els turcs van governar Grècia fins al primer quart del segle XIX. El 1821 els grecs es van rebel·lar i van declarar la independència, que no van aconseguir fins al 1829. Des de llavors les tensions i els conflictes territorials entre Grècia i Turquia han estat constants, i especialment greus en el cas de l'illa de Xipre, al darrer quart del segle XX. Després d'una efímera república, les potències occidentals que havien ajudat Grècia en la guerra d'alliberament van ajudar a instaurar-hi la monarquia.
Grècia ha passat per greus conflictes com les dues guerres mundials i el cop d'estat militar de 1967, que va donar pas a l'anomenat règim dels Coronels, amb el suport dels Estats Units. El 1973 el règim va abolir la monarquia. L'any següent, la nova república es dotava d'una constitució democràtica, encara en vigor. Grècia va entrar a la futura Unió Europea el 1981 i va adoptar l'euro com a moneda el 2001.
Economia
És una economia de mercat, on el sector terciari té el pes dominant, sobretot pel que fa al turisme. Rep ajudes dels fons de cohesió europeus. L'estat controla encara moltes empreses. La taxa d'atur és força elevada.
Juga un paper d'intermediari entre diversos mercats per la seva ubicació.
Població
Grècia té més d'11 milions d'habitants, dels quals la meitat viu en ciutats. L'especial orografia del país explica la seva distribució. Més d'in milió d'estrangers viuen al país, la major part immigrants d'Albània (les relacions amb aquesta comunitat no estan exemptes de tensions). La religió nacional és el cristianisme ortodox (l'església juga un paper força important en la identitat col·lectiva). Fins i tot hi ha una comunitat monàstica (el mont Athos) que té una relativa independència.
Pàgines que s'hi relacionen
- Antiga Grècia
Categoria:Grècia
Categoria:Unió Europea
fiu-vro:Kriika
ja:ギリシャ
ko:그리스
ms:Yunani
roa-rup:Gârţii
simple:Greece
th:ประเทศกรีซ
zh-min-nan:Hi-lia̍p
Antiga GrèciaAntiga Grècia, Grècia Clàssica o Civilització Hel·lènica és el conjunt de territoris i colònies de cultura i llengua gregues de l'antiguitat i, per extensió, de la seua cultura. L'Antiga Grècia és la base de la cultura occidental, sobre la que ha influit i segueix influint sempre ja sigui indirectament (a través de la cultura romana) o directament (sobretot a partir del Renaixement).
L'antiga Grècia no ocupava només el territori de la Grècia moderna, sinó també:
- altres àrees poblades pels grecs en l'antiguitat: Xipre, la costa Egea de Turquia (aleshores coneguda per Àsia Menor), la Magna Grècia (Sicília i el sud de la Península Itàlica).
- assentaments i colònies en les actuals Albània, Bulgària, Egipte, Sud de França, Líbia, costa mediterrània de la Península Ibèrica i Ucraïna.
- l'Imperi Persa després de les conquestes d'Alexandre el Gran.
Història
No hi ha un acord universal sobre el principi i la fi de l'Antiga Grècia: generalment, l'ús comú es refereix al període abans de l'Imperi Romà, però de vegades els historiadors fan servir altres perioditzacions.
Respecte al principi, alguns autors inclouen a l'Antiga Grècia les civilitzacions Minoica i Micènica (entre vora 1600 aC i 1100 aC). Altres consideren que aquestes civilitzacions eren tan diferents de la cultura clàssica grega posterior, que s'han de considerar diferents, i fan començar l'Antiga Grècia vora el 1000 aC o després, amb els Jocs Olímpics del 776 aC (els primers dels que es té constància històrica).
Sobre la fi de l'Antiga Grècia, molts autors consideren el període fins a la mort d'Alexandre Magne (el 323 aC) com a l'Antiga Grècia pròpiament dita, mentre que posteriorment, especialment amb la influència romana, ja parlen d'un període "Hel·lenístic" independent.
Sovint es divideix la història de l'Antiga Grècia en els tres períodes següents:
#Període Arcaic (des de la fundació dels primers estats grecs). Al principi hi ha l'edat heroica que coneixem per la mitologia grega, després un període del qual en sabem molt poc i finalment l'època pròpiament històrica.
#Període Clàssic (des de les Guerres Mèdiques). Hi destaquen les Guerres Mèdiques, la Guerra del Peloponès i les Guerres Macedòniques (dirigides primer per Filip II de Macedònia i després pel seu fill Alexandre el Gran).
#Període Hel·lenístic (des de la mort d'Alexandre el Gran fins a la conquesta de Grècia per part de Roma).
Economia
A diferència de les grans civilitzacions orientals, de caràcter essencialment continental i agrícola, la civilització grega va ser bàsicament marítima i comercial. La geografia de Grècia hi va jugar un paper fonamental, ja que el relleu accidentat dificultava els conreus.
Agricultura: Malgrat aquestes dificultats, durant l'època clàssica, l'agricultura grega es va adaptar al relleu existent, i a les valls, on l'aigua era més abundant, s'hi conreava blat i hortalisses, mentre que a les terres dels pendents de les muntanyes s'hi cultivaven la vinya i l'olivera, de la qual s'obtenia oli, un producte fàcilment comerciable. També s'hi plantaven figueres.
Ramaderia: Entre les oliveres i aprofitant les pastures de muntanya hi havia ramats de cabres i ovelles.
Comerç: La Grècia del segle VIII aC. era una societat eminentment rural, on la principal riquesa era la propietat de la terra, però a partir de l'any 700 aC. Grècia començà una colonització bàsicament comercial al llarg de la Mediterrània.
Bibliografia
- Heròdot, Històries
- Tucídides, Història de la guerra del Peloponès
Vegeu també
- Història de Grècia antiga: Alexandre el Gran
- Art grec:
- Arquitectura grega
- Escultura grega
- Ceràmica grega
- Poesia grega: Homer, Píndar, Sòfocles, Aristòfanes
- Mitologia grega
- Filosofia grega: Sòcrates, Plató, Aristòtil
- Ciència grega: Hipòcrates
- Grècia moderna
Categoria:Antiga Grècia
Categoria:Història
ja:古代ギリシャ
RepúblicaUna república és un sistema de govern en el què tots els càrrecs públics han estat escollits democràticament.
Hi ha dictadures que s'autonomenen repúbliques només per designar que no es governada per un noble.
Vegeu també
- Segona_República_Espanyola
categoria:Esborranys
categoria:Política
ja:共和制
Turquia
La República de Turquia és un estat del sud-est d'Europa i del nord-oest d'Àsia. Limita al sud amb el Mar Mediterrani, Iraq, i Síria, al nord-oest amb Grècia, a l'est amb Armènia, Azerbaidjan, i Iran.
Història
La moderna República de Turquia va ser fundada en 1923 per Mustafa Kemal (Atatürk) després de l'esfondrament de l'Imperi Otomà al final de la Primera Guerra Mundial. Atatürk es va convertir així en el constructor de Turquia i va liderar un procés de transformacions encaminades a fer d'aquest país un estat modern.
Economia
L'economia dinàmica de Turquia és una barreja complexa d'indústria moderna i agricultura tradicional, conservant aquesta última un 40% d'ocupació cap a l'any 2001. Posseeix un sector privat en estat de creixement ràpid i estable, no obstant això l'estat juga encara un rol bàsic en la indústria, activitats bancàries, transport i comunicacions. La indústria més important de Turquia i el seu principal producte d'exportació són les seves teles i robes, encara majoritàriament en mans privades.
En anys recents la situació econòmica de Turquia s'ha caracteritzat per un creixement econòmic erràtic i greus desbalanços. El creixement del seu PIB real ha excedit el 6% durant diversos anys, però la seva forta expansió ha estat interrompuda per aguts declivis els 1994, 1999 i 2001. Mentrestant, el dèficit fiscal del sector privat ha excedit regularment el 10% de PIB - degut en gran mesura a la forta pressió sobre pagaments d'interessos, la qual cosa el 2001 va concentrar més del 50% de la despesa central del govern, mentre que la inflació s'ha mantingut en el rang elevat de dos dígits.
Potser a causa d'aquests problemes, les inversions estrangeres directes a Turquia es mantenen relativament baixes (menys de 1 bilió de dòlars nord-americans a l'any). A la fi de l'any 2000 i començaments del 2001, un creixent dèficit comercial i serioses inestabilitats en el sector bancari van enfonsar l'economia en una crisi, la qual va forçar a Ankara a decidir acabar amb el canvi fix de la moneda i el país va entrar a una recessió. Els resultats el 2002 van ser positius, parcialment gràcies al suport econòmic del FMI. El lent creixement global i les fortes tensions polítiques a l'Orient Mitjà enfosqueixen els prospectes de creixement futurs.
Turquia és un membre candidat per a ingressar a la Unió Europea, però, hi ha forta oposició d'alguns països membres. Alemanya és el principal soci comercial de Turquia.
Categoria:Turquia
ja:トルコ
ko:터키
ms:Turki
simple:Turkey
th:ประเทศตุรกี
zh-min-nan:Türkiye
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar interior situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est). Cobreix una extensió aproximada de 2.500.000 km2.
L'única connexió natural amb l'oceà és amb l'Atlàntic a través de l'estret de Gibraltar, i artificialment amb la mar Roja (oceà Índic) a través del canal de Suez. Això fa que les marees a la Mediterrània siguin gairebé imperceptibles.
Principals mars incloses en la Mediterrània
- Mar d'Alborán
- Mar Menor
- Mar Catalana o mar Balear
- Mar Tirrena
- Mar Adriàtica
- Mar Jònica
- Mar Egea
- Mar de Màrmara
- Mar d'Azov
- Mar Negra, sovint considerada a part de la Mediterrània
Illes principals de la Mediterrània
- Xipre, Creta i Rodes, a l'est
- Sardenya, Còrsega, Sicília i Malta, al centre
- Mallorca i Menorca, a l'oest
Estats que limiten amb la mar Mediterrània
- Espanya, França, Mònaco, Itàlia, Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Albània, Grècia i Turquia, a la ribera nord.
- El Líban, Síria, Israel i el territori de l'Autoritat Nacional Palestina (Franja de Gaza), a l'est.
- Egipte, Líbia, Tunísia, Algèria i el Marroc, a la ribera sud.
- L'estat insular de Malta i, a l'illa de Xipre, la República de Xipre (grega) i la República Turca del Nord de Xipre (no ha aconseguit el reconeixement intenacional, tret del de Turquia).
- La colònia britànica de Gibraltar.
Pàgines relacionades
- Illes de la mar Mediterrània
categoria:Mar Mediterrània
Categoria:Mars d'Europa
Categoria:Àfrica
Categoria:Àsia
ja:地中海
ko:지중해
th:ทะเลเมดิเตอร์เรเนียน
zh-min-nan:Tē-tiong-hái
Mar Jònica
La mar Jònica, o el mar Jònic, és una àrea de la mar Mediterrània situada entre la península Itàlica meridional (la Calàbria, la Basilicata i la Pulla) i Sicília, a l'oest, i Albània i Grècia a l'est, al sud del canal d'Òtranto, que la uneix amb la mar Adriàtica.
A part de Sicília a l'oest, a l'est inclou un gran nombre d'illes, totes vora les costes gregues, entre les quals Corfú, Zacint, Cefalònia, Ítaca i Lèucada, que en conjunt són conegudes com les illes Jòniques, i altres com Strofades, Sfaktiria, Skhiza, Sapientza i Citera.
És una de les principals àrees sísmiques del món.
Els ports principals són els de Siracusa i Catània, a Sicília.
Rep els noms de Ιόνιο Πέλαγος, Iónio Pélagos, en grec; Mare Ionio en italià, Mari Ioniu en sicilià i Deti Jon en albanès.
Origen i mite de l'epònim de la mar Jònica
L'etimologia de la mar Jònica ve del mite del viatge d'Io, segons Èsquil. Anteriorment al golf Jònic se li havia donat el nom de la mar de Cronos i de Rea. També pot ser un epònim de Joni, fill del rei Adrià d'Il·líria, qui batejà amb aquest nom l'actual mar Adriàtica.
També es diu que un altre Joni, fill de Dírrac, pot haver estat un epònim originari de Dirràquium (o Dyrrachium, l'actual Durrës, a Albània). Quan aquest poblat fou atacat pels mateixos germans de Dírrac, Hèracles travessà tot el país per ajudar-lo, però en la batalla l'heroi assassinà per equivocació el fill del seu aliat. El cos del cadàver fou llençat a la mar i, des d'aleshores, aquesta mar es digué mar Jònica.
categoria:Mar Mediterrània
ja:イオニア海
ko:이오니아 해
Atenes
Atenes (en grec modern Athina o Αθήνα) és la capital de Grècia i també la capital de la regió grega de l'Àtica. A més d'una ciutat moderna, Atenes també és famosa per haver estat una poderosa polis i un important centre del coneixement en els temps antics.
En grec antic, Atenes s'anomenava Athēnai (Αθήναι) i, al segle XIX, es va reprendre formalment aquest nom per designar la ciutat moderna. Des de l'abandonament oficial del grec katharévousa en la dècada de 1970, però, la forma popular Athina ha esdevingut el nom oficial de la ciutat.
Localització
katharévousa
Incloent-hi els suburbis, Atenes té una població de prop de 3.300.000 habitants (els atenesos o atenencs), quasi un terç de la població total de Grècia; el municipi estricte té tan sols 730.000 habitants. Atenes ha crescut ràpidament els últims anys i pateix problemes urbans com la superpoblació, els embussos de trànsit i la contaminació de l'aire.
Atenes s'estén per la plana central de l'Àtica, que està limitada pel mont Egaleu (Aigàleo) a l'oest, el mont Parnes (Pàrnitha) al nord, el mont Pentèlic (Pendeli) al nord-est, el mont Himet (Imittòs) a l'est i el golf Sarònic al sud-oest. Atenes s'ha expandit fins que ha cobert tota la plana, per tant és poc probable que la ciutat creixi en extensió de forma significativa en el futur a causa de les fronteres naturals. La geomorfologia d'Atenes causa sovint fenòmens d'inversions tèrmiques, parcialment responsables del problema de la pol·lució. (Los Angeles té una geomorfologia semblant i uns problemes semblants).
La terra és rocosa i poc fèrtil. El cor de la ciutat antiga es trobava al turó rocós de l'Acròpoli. Temps enrere, el port del Pireu (Pireàs) era una ciutat a part, mentre que actualment forma part de la gran Atenes.
El centre de la ciutat és la plaça Síndagma (o plaça de la Constitució), on es troba l'antic Palau Reial, que allotja el Parlament grec, i altres edificis públics del segle XIX. La majoria de les parts antigues de la ciutat es concentren al voltant d'aquest centre. Les parts més recents consisteixen en edificacions de ciment i, generalment, tenen una veritable manca de serveis urbans, com ara places d'aparcament.
Atenes ha estat la seu dels Jocs Olímpics del 2004, així com també dels primers jocs olímpics moderns, els jocs d'Atenes de 1896, i dels Jocs Olímpics Intermedis de 1906.
L'antic campus de la Universitat d'Atenes, a l'avinguda Panepistímiou, és una de les construccions més espectaculars d'Atenes, juntament amb l'edifici de la Biblioteca Nacional i l'edifici de l'Acadèmia d'Arts d'Atenes. Aquests edificis formen, plegats, la Trilogia d'Atenes, construïda a la fi del segle XIX. Això no obstant, la major part de les funcions universitàries s'han traslladat a un campus modern, a l'est del centre de la ciutat, proper al Zogràfou. Una altra universitat present a Atenes és la Escola Politècnica d'Atenes (Ethnikò Metsòvio Politekhnio), on 24 estudiants foren morts el 1973 durant manifestacions contra el règim militar grec.
Història
1973
Atenes fou la ciutat principal de Grècia durant el gran període de la civilització grega, al primer mil·lenni aC. Durant l'"edat d'or" de Grècia (aproximadament del 500 aC al 300 aC) era el principal centre cultural i intel·lectual d'Occident, i certament és en les idees i en les pràctiques de l'Antiga Atenes on té l'origen el que anomenem la "civilització occidental". Després dels seus dies de grandesa, Atenes va continuar sent una ciutat pròspera i un centre d'estudis fins al període tardà de l'Imperi Romà.
Les escoles de filosofia van ser tancades l'any 529, després que l'Imperi Bizantí es convertís al cristianisme. Atenes va perdre bastant del seu estatus anterior i es va tornar una ciutat provinciana. Entre els segles XIII i XV fou combatuda pels bizantins i els cavallers croats de l'Imperi Romà d'Occident. De 1205 a 1456 fou la capital del Ducat d'Atenes, que va estar en poder dels almogàvers catalans de 1311 a 1379. El 1458 va caure en poder de l'Imperi Otomà i la població va començar a disminuir; les condicions encara van empitjorar quan va entrar en decadència l'Imperi Otomà. Parts de la ciutat (incloent-hi molts dels seus edificis) foren destruïts als segles XVII, XVIII i XIX per les diferents faccions que van intentar controlar la ciutat.
A l'època en què va esdevenir la capital del recentment establert Regne de Grècia, el 1833, estava pràcticament deshabitada. Durant les pròximes poques dècades fou reconstruïda i es va transformar en una ciutat moderna. L'última gran expansió va tenir lloc a la dècada de 1920, quan es van crear els suburbis per allotjar-hi els refugiats grecs de l'Àsia Menor. Durant la Segona Guerra Mundial fou ocupada pels alemanys i ho va passar malament els darrers anys de la guerra. Després de la guerra va començar a créixer de nou.
Grècia va entrar a la futura Unió Europea el 1981, cosa que va comportar noves inversions per a la ciutat, acompanyades de problemes de congestionament i de contaminació de l'aire. Durant els anys 1990 es van prendre una sèrie de mesures reeixides per combatre la pol·lució. Durant la preparació dels Jocs Olímpics del 2004 la ciutat va netejar la seva imatge amb la introducció de mitjans de transport moderns, un nou aeroport, àrees per a vianants, nous museus i places públiques. La població cada vegada més multiètnica de la ciutat gaudeix d'una vibrant vida nocturna i un comerç a l'altura de qualsevol metròpoli moderna.
Monuments i museus
1981]
- l'Acròpoli, amb els Propileus, el temple de Nike, el Partenó, l'Erectèon i el Museu de l'Acròpoli;
- l'Àgora (centre neuràlgic de la ciutat antiga) i el seu temple (Stoà d'Àtal);
- l'Àgora romana i la Torre dels Vents (un rellotge hidràulic construït al segle I aC);
- el Tesèon (temple consagrat a Hefest);
- el teatre de Dionís i l'odèon d'Herodes Àtic;
- l'estadi Panatenaic, refet per Adrià i Herodes Àtic i renovat el 1896;
- el Museu Arqueològic Nacional, amb les seves magnífiques col·leccions d'escultures, ceràmiques i terrisses de la Grècia antiga;
- l'Olímpion, o temple de Zeus Olímpic;
- el Museu Benaki, el Museu Bizantí i el Museu d'Art Ciclàdic.
Altres llocs d'interès
- el gran mercat d'Atenes;
- els encants de la plaça Monastiraki;
- els carrers de Kolonaki, amb les seves botigues de luxe i els seus museus d'art contemporani;
- el mont Licabet, des d'on es gaudeix d'una vista panoràmica de la ciutat;
- el barri de Plaka, un dels més animats d'Atenes;
- la plaça Síndagma i l’antic Palau Reial, seu del Parlement, amb el seu curiós canvi de guàrdia.
Transports
El sistema de transport públic d'Atenas consisteix en el metro, l'autobús, el tramvia i el ferrocarril suburbà, a part del servei privat de taxi. En ocasió dels Jocs Olímpics del 2004 se n'ha fet una moderna remodelació.
El Metro d'Atenes és un dels sistemes més moderns del món. Té tres línies, distingides per colors diferents: la línia verda (la més antiga) connecta el Pireu amb Kifissià. Les altres dues es van construir principalment durant els anys 1990 i van entrar en servei el 1998. A diferència de l'anterior, fan tot el seu recorregut sota terra. La línia blava va de Monastiraki a l'aeroport, i la vermella de Dafní a Sepòlia. S'està treballant en l'allargament d'aquestes dues línies.
Atenes té l'Aeroport Internacional Elefthèrios Venizelos, situat a Spata, a l'est de la ciutat. És també el centre del sistema ferroviari grec, i els vaixells que surten del Pireu viatgen cap a tot arreu del país.
Enllaços externs
- [http://www.athens.gr Pàgina oficial de la ciutat d'Atenes]
Categoria:GrèciaCategoria:Capitals d'estats independents
ja:アテネ
ko:아테네
simple:Athens
th:เอเธนส์
zh-min-nan:Athína
El PireuEl Pireu (en grec modern Πειραιά(ς), Pireà(s); en grec antic Πειραιεύς, Pireéfs) és una ciutat del sud-est de Grècia situada al nomós (departament) de l´Àtica, a la riba del golf Sarònic. És el port d´Atenes i un dels més actius i importants de Grècia. També és port de referència per a la navegació per les illes del mar Egeu i una important escala per a les principals companyies navilieres de l´Orient Pròxim. La seva població era, el 2001, de 175.697 habitants.
La ciutat té importants drassanes, fàbriques de maquinària agrícola, vidre i productes tèxtils i químics. A més, exporta olives, oli d´oliva i sabó. També té una important escola industrial fundada l´any 1938.
El Pireu es va constituir com a ciutat cap a l´any 450 aC, moment en què el seu port ja estava al servei de la ciutat d´Atenes. Entre els anys 461 aC i 457 aC es van construir les llargues muralles que unien les dues ciutats. L´any 86 aC la ciutat va ser destruïda pel general romà Sil·la. Durant el segle II de la nostra era va ser reconstruïda per l´emperador Adrià. Va a tornar a tenir rellevància durant el segle XIX després de la independència de Grècia. L´any 1831 va tornar a ser escollida com a port d´Atenes.
Categoria:Grècia
ja:ピレウス
BalcansEls Balcans és el nom històric i geogràfic que s'usa per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definicions i fronteres). La regió té una àrea total de 550,000 km2 i una població de prop de 53 milions d'habitants.
La regió pren el nom de la serralada dels Balcans, que s'estén des del centre de Bulgària fins a l'est de Sèrbia.
Sèrbia
Definicions i fronteres
La península Balcànica
L'àrea dels Balcans sovint rep el nom de península Balcànica, ja que està banyada per la mar Adriàtica i la mar Jònica a l'oest, la mar Egea al sud, la mar de Màrmara al sud-est i la mar Negra a l'est.
Si bé no es pot considerar un model clàssic de península ja que no està connectada al continent europeu per mitjà d'un istme, és una definició que està acceptada per a denotar la regió.
La pluralitat dels Balcans
La identitat diferencial dels Balcans deu tant a la seva fragmentada i violenta història comuna com a la seva accidentada orografia. La regió ha estat permanentment a la perifèria de grans imperis i la seva història ha estat dominada per guerres, revoltes, invasions i xocs entre imperis des dels temps de l'Imperi Romà fins a les recents Guerres dels Balcans.
La seva fragmentació i tendència a dividir-se en entitats polítiques rivals ha portat a encunyar el terme de balcanització. El terme balcànic sovint denota una connexió amb violència, conflictes religiosos i ètnics i nacionalisme.
El sud-est d'Europa
A causa de les connotacions del terme "Balcans" ja mencionades, sovint s'usa el terme Sud-est d'Europa. La utilització d'aquest terme està creixent i, així, trobem una iniciativa de la Unió Europea de l'any 1999 anomenada Pacte d'Estabilitat per al Sud-est d'Europa, i el diari electrònic Balkan Times canvià l'any 2003 el seu nom pel de Southeast European Times.
L'ús d'aquest terme per a designar la península Balcànica (i només aquesta àrea) tècnicament ignora la presència geogràfica de Romania i Ucraïna, que també estan situades al sud-est del continent europeu.
Frontera nord
La frontera nord de la península Balcànica generalment es considera que està definida per la línia formada pels rius Danubi, Sava i Kupa.
Definició política actual
Kupa
Els països que s'associen amb l'àrea dels Balcans generalment són els següents:
- Albània
- Bòsnia i Hercegovina
- Bulgària
- Croàcia
- Grècia
- Macedònia
- Sèrbia i Montenegro
- Turquia, però només la part europea (tradicionalment anomenada Rumèlia o Tràcia Oriental)
Romania i Eslovènia sovint són inclosos també a la llista.
Algunes regions dels països llistats com a estats balcànics poden ser, en alguns aspectes, molt diferents a la regió balcànica en general i, per tant, sovint alguns països de la perifèria d'aquesta gran regió prefereixen que no se'ls anomeni països balcànics. Aquest és el cas de Romania i Eslovènia, però també, a vegades, de Croàcia i Grècia.
Països relacionats
Altres països no inclosos en la regió balcànica, però que hi són propers i/o juguen o han jugat un paper important en la seva cultura, història i situació geopolítica, són els següents:
- Xipre (vegeu també Conflicte de Xipre)
- Hongria (vegeu també Àustria-Hongria)
- Àustria (vegeu també Àustria-Hongria)
- Itàlia (vegeu Dalmàcia, Zadar, Rijeka)
- Rússia (vegeu Història de Sèrbia)
Vegeu també
- Història dels Balcans
- Guerra dels Balcans
- Balcanització
Enllaços externs
- [http://www.balkanalysis.com/ Balkanalysis.com]
- [http://www.lib.msu.edu/sowards/balkan/ Història dels Balcans (Steven W. Sowards)] (en anglès)
- [http://www.civilitasresearch.org/ Civilitas Research]
- [http://www.rferl.org/balkan-report/ Radio Free Europe/Radio Liberty Balkan Weekly Report]
- [http://www.seeurope.net/ SEEurope.net] - Notícies del Sud-est d'Europa
- [http://www.balkantimes.com/ Southeast European Times]
- [http://www.csees.net/ The Centre for South East European Studies]
Categoria:Balcans
Categoria:Geografia d'Europa
ja:バルカン半島
ko:발칸 반도
th:คาบสมุทรบอลข่าน
Creta
Creta (en grec Κρήτη, Kriti) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània. Està situada aproximadament a .
Entre els atractius turístics de l'illa hi ha els jaciments arqueològics de Cnossos, Faistos, Gortina i molts altres, el castell venecià de Réthimno o la gorja de Samarià i altres de menors (Àgia Irini, Aràdena, etc.).
A Creta hi va haver la civilització minoica (aproximadament entre els anys 3000 i 1400 aC), una de les primeres civilitzacions d'Europa.
Geografia
Creta és una de les 13 regions de Grècia. És l'illa grega més gran i la segona de la Mediterrània oriental després de Xipre. Creta s'estén a l'extrem sud de la mar Egea i té una superfície de 8.336 km². La seva població és de 650.000 habitants (2005), anomenats cretencs. És una illa allargassada, de 260 km de longitud, i té una amplària que varia des dels 60 km mesurats des del cap Dio fins al cap Líthino, fins als només 12 km de l'istme de Ieràpetra, a l'est de l'illa. Té uns 1.000 km de costa molt accidentada, plena de caps, golfs i badies. Creta es troba a uns 160 km al sud de la Grècia continental.
L'illa és extremadament muntanyosa i és travessada longitudinalment per una alta serralada formada per tres massissos diferents, que són, d'oest a est:
- les Muntanyes Blanques o Lefkà Ori (altitud màxima: 2.452 m);
- les muntanyes de l'Ida o Idi (que culminen al Psiloritis () a 2.456 m);
- les muntanyes del Dikti (altitud màxima: 2.148 m).
Aquest relleu orogràfic ha dotat Creta d'altiplans fèrtils com els de Lasithi, Omalós i Nida, coves com les de Dikteo Andro i Ideo Andro i engorjats com les famoses gorges de Samarià.
Clima
Creta es troba a cavall de dues zones climàtiques, la mediterrània i la nord-africana, tot i que la major part de l'illa cau sota l'àrea d'influència de la primera. Així, el clima cretenc és majoritàriament temperat i bastant humit, depenent de la proximitat del mar. Els hiverns són suaus: la neu hi és pràcticament desconeguda a les planes, tot i que bastant freqüent a les muntanyes. A l'estiu, les temperatures mitjanes estan entre la franja alta dels 20 i la franja baixa dels 30 graus centígrads. L'excepció en pot ser la costa meridional, que inclou la plana de Mesarà i les muntanyes d'Asteroúsia, que es veuen afectades pel clima nord-africà i, per tant, tenen més dies de sol i unes temperatures més altes durant l'estiu. Probablement la millor època per visitar Creta és la primavera i la tardor.
Economia
L'economia de Creta, que fins no fa gaires anys es basava principalment en l'agricultura, va començar a canviar visiblement durant la dècada de 1970. Mentre que els conreus i la cria de bestiar encara hi tenen la seva importància, a causa del clima i del terreny de l'illa, s'ha observat una caiguda de la indústria manufacturera i un gran increment de la indústria de serveis (sobretot els relacionats amb el turisme). Tots tres sectors de l'economia cretenca (agricultura, productes agroalimentaris, serveis) estan interrelacionats i són interdependents. Creta té una renda per càpita molt semblant a la mitjana grega. La desocupació hi és del 4% aproximadament, la meitat de la de Grècia.
L'illa té tres aeroports: l'aeroport internacional Nikos Kazantzakis a Iràklio, l'aeroport militar Daskalogiannis a Hanià i el recent nou aeroport civil de Sitia.
Ciutats
Les principals ciutats de Creta són:
- Iràklio (nom històric català: Càndia) (275.000 habitants)
- Hanià (nom històric català: Canea) (139.000 habitants)
- Réthimno (69.290 habitants)
- Ieràpetra (21.025 habitants)
- Àgios Nikólaos (19.000 habitants)
- Sitia (9.075 habitants)
Divisió administrativa
Sitia
L'illa de Creta és una regió o periferia de Grècia, dividida en quatre departaments o nomoí:
- Hanià
- Iràklio
- Lasithi
- Réthimno
Turisme
Creta és una de les destinacions turístiques més populars de Grècia. El 50% de totes les arribades a Grècia ho fan a través del port i l'aeroport d'Iràklio, mentre que els vols xàrter amb destinació a Iràklio van representar el 20% del total de xàrters cap a Grècia (2004). En total, aquest any més de dos milions de turistes van visitar Creta. Aquest creixement del turisme queda reflectit en el nombre de places d'hotel, que a Creta es van incrementar en un 53% de 1986 a 1991, mentre que a la resta de Grècia l'increment fou només d'un 25%. La infraestructura turística actual de Creta abasta tota mena de públics i butxaques, des dels grans hotels de luxe amb tota mena d'instal·lacions (piscines, pistes d'esport, discoteques, botigues, restaurants, etc.), fins als petits apartaments familiars o els càmpings. Els visitants poden arribar a l'illa per avió mitjançant els dos aeroports internacionals d'Iràklio i Hanià, o per vaixell a través dels ports d'Iràklio, Hanià, Réthimno i Àgios Nikólaos.
Enllaços externs
Cultura
- [http://www.cretan-music.gr Música tradicional cretenca] (en grec)
Ensenyament
- [http://www.uoc.gr Universitat de Creta] (en anglès i grec)
- [http://www.tuc.gr Universitat Politècnica de Creta] (en anglès i grec)
- [http://www.teicrete.gr Institut Tecnològic Educatiu de Creta] (en anglès i grec)
Turisme general
- [http://www.cretetravel.com/ Guia de Creta per a visitants] (en anglès)
- [http://www.thehotel.gr/ Guia de Creta, amb hotels, villas ] (en anglès)
- [http://www.travel-to-crete.com/ Guia de Creta amb fotos, vídeos i panoràmiques de 360º] (en anglès)
- [http://www.interkriti.org/ Interkriti, guia completa de Creta] (en anglès)
- [http://www.crete.tournet.gr/ Guia de Creta, amb hotels, lloguer de cotxes...] (en alemany, anglès i grec)
- [http://www.explorecrete.com Explorant Creta sota el guiatge de cretencs i amics de l'illa] (en alemany, anglès, danès, francès, grec, neerlandès i suec)
- [http://www.climbincrete.com/index.php Muntanyisme i excursionisme a Creta] (en anglès i grec)
- [http://www.stat.psu.edu/~npconf/other_info/travel.htm#Top%20of%20Page Transports] (en anglès)
Turisme local
- [http://www.west-crete.com/ Creta occidental] (en alemany i anglès)
- [http://www.eastcrete.com/index_e.html Creta oriental] (en alemany i anglès)
- [http://www.sfakia-crete.com/ Guia de Sfàkia] (en anglès i grec)
Categoria:Illes
Categoria:Grècia
ja:クレタ島
CícladesLes Cíclades (en grec Κυκλάδες, Kiklades, que significa "circulars") són un arxipèlag de la mar Egea situat al sud-est de la Grècia continental, estat al qual pertanyen. Originàriament, el nom s'usava per designar les illes que, si fa no fa, formaven un cercle al voltant de l'illa sagrada de Delos.
L'actual departament o nomós grec de les Cíclades (que forma part de la regió o periferia de l'Egeu Meridional) té una superfície de 2.572 km2 i una població de 119.549 habitants (2005). La capital és la ciutat d'Ermoúpolis, a l'illa de Siros.
L'arxipèlag ciclàdic el componen unes 220 illes, les principals de les quals són Amorgós, Anafi, Andros, Antíparos, Delos, Folégandros, Ios, Kea, Kímolos, Kithnos, Míkonos, Milos (o Melos), Naxos, Paros, Santorí (o Thira), Sérifos, Sifnos, Síkinos, Siros i Tinos.
Les illes són el bressol de la civilització ciclàdica, datada entre la fi del neolític i els primers temps de l'edat del bronze (aproximadament entre els anys 3300 al 2000 aC), segles abans que la civilització minoica es desenvolupés a Creta, al sud de les Cíclades, en plena edat del bronze. La cultura ciclàdica és coenguda per les seves estatuetes femenines, esquemàtiques i planes, esculpides amb el pur marbre blanc de les illes, similars a les escultures d'autors contemporanis com Jean Arp o Constantin Brâncuşi. Aquestes figures foren saquejades de les tombes per satisfer un pròsper mercat d'antiguitats ja des del començament del segle XX.
Vegeu també
- Llista d'illes de Grècia
Categoria:Arxipèlags
Categoria:Grècia
Partido Galeguista (1978)Este artigo trata do Partido Galeguista fundado en 1978. Para outras organizacións políticas co mesmo nome, visita a páxina Partido Galeguista.
----
O Partido Galeguista foi un partido galego fundado en 1978, reclamándose herdeiro histórico do Partido Galeguista da II República.
Historia
Tralo fracaso electoral da coalición do Partido Popular Galego e o Partido Galego Social Demócrata, deciden refundar o Partido Galeguista convocando unha Asemblea Constituínte en novembro de 1978.
Para as eleccións xerais e autonómicas de 1979 integrouse en Unidade Galega e pediu o voto positivo no referendo do Estatuto de 1980.
No Congreso de xuño de 1981 o PG vira á dereita elixe como presidente a Álvarez Gándara e expulsa ao sector encabezado por Luís Sobrado. Nas eleccións autonómicas de 1981 preséntase en solitario e obtén 32.623 votos (3'23%), e nas municipais de 1983 só obtén 10.752 votos.
No Congreso extrarodinario de febreiro de 1984 a maioría dos militantes liderados polo seu secretario xeral, Xosé Henrique Rodríguez Peña deciden integrarse en Coalición Galega, o que supón a saída do histórico Manuel Beiras que funda o Partido Galeguista (Nacionalista)
Category:Partidos políticos
encyklopedia madrid accommodation darmowe statystyki sem death metal
|
|
|
|
