:: wikimiki.org ::

Grace Kelly

Grace Kelly

Grace Patricia Kelly (Filadèlfia 1929-Montecarlo 1982), més coneguda com a Grace Kelly, fou una actriu de cinema nord-americana, i després princesa de Mònaco. Grace Kelly va nàixer en una adinerada família irlandesa, immigrant a Estats Units, el 12 de novembre de 1929. Des de molt jove desitjava convertir-se en actriu, però l'únic recolzament que va trobar en el seu entorn va ser un oncle. Després de molts conflictes familiars, va ingressar a la millor acadèmia d'actors de Filadèlfia. Poc a poc va anar guanyant-se un lloc en el món de l'espectacle, amb participacions en obres de teatre cada vegada més importants. Grace destacava sobre la resta pel seu físic, ja que era molt alta per a l'època. Prompte va començar a fer anuncis de publicitat i el seu rostre va anar sent conegut. La seua carrera com a actriu, ja professional, va estar plagada d'èxits.
- Mogambo
- Dial M for Murder (Crim perfecte)
- High society (Alta societat)
- Rear window (La finestra indiscreta)
- High noon (Sol davant el perill) van catapultar-la a la primera plana del panorama cinematogràfic mundial. La seua relació amb el cèlebre director de suspens Alfred Hitchcock,que estava completament enamorat d' ella, va ser especialment complicada. Hitchcock va intentar substituir-la en moltes películes sense èxit. Deia de Grace Kelly que era l'única dona en el món que feia pensar en sexe sense fer res. La vida privada de Grace Kelly va ser molt controvertida. Va tenir molts amants, molts d'ells entre els seus companys de repartiment. Freda i calculadora, tal volta sols en apariència. Clark Gable va dir d'ella: "Grace Kelly era freda fins que es baixava les calces". El 1956 es casà amb el príncep Rainier de Mònaco i abandonà definitivament el cinema, Va tenir tres fills: Albert, Carolina i Estefania. Casar-se amb el príncep Rainier va ser un error que Grace va reconèixer (no públicament és clar) immediatament. En casar-s’hi gairebé no el conexia però era el primer candidat que la seva família acceptava així que no s’hi va pensar més. Per alguna raó Grace no podia enfrontar-se a l’autoritat dels seus pares en quant a les formes i va passar-se la vida buscant l’aprovació dels pares, el pare principalment. Rainier representava la noblesa i educació europea. Pero el primer obstacle entre Grace i el seu príncep va ser l’idioma. Grace no va dominar mai el francès de manera que no podia conectar amb els sentiments més íntims de Rainier. Però ell sí que dominava l’anglès per l’educació rebuda a Londres però havia estat educat per amagar els seus sentiments i preocupacions més profunds. Per a Rainier (tot i que séstimava la seva dona a la seva manera) Grace era per a ell la mare dels seus fills i una dona digna de representar el Principat de Mònaco. Ella s’havia tancat en una gàbia d’or per voluntat pròpia i com a catòlica que era no va considerar ni per un moment acabar amb el matrimoni. Se sentia desgraciada, immersa en una solitud que intentava suportar amb llargues converses telefòniques i cartes amb els amics d’EE.UU. No va saber mai trobar amistats íntimes entre els súbdits de Montecarlo. El naixement dels fills de Grace i el príncep Rainier van donar un motiu a Grace per viure i imposar la seva manera de pensar que fins aquell moment havia estat relegada per l’estricta etiqueta de palau. La gran contribució de Grace al Principat de Mònaco va ser convertir-lo en un imperi econòmic. En arribar-hi era un Principat sense fons econòmics, sense glamour de cap mena. Com a presidenta de la Creu Roja, l’equivalent a la seguretat social de qualsevol altre oaís, va aconseguir fons econòmics creant la Gala de la Creu Roja per a la qual va recuperar les seves amistats de Hollywood. Va aconseguir modernitzar el sistema asistencial de Mònaco (l’hospital batejat amb el seu nom des del 1958, les llars d’infants i les llars d’avis). Per altra banda, el seu casament de conte de fades va triplicar el nombre de turistes al Principat de Mònaco. Així doncs, entrat l’any 1961 la princesa va aconseguir el respecte i admiració dels seus súbdits de Montecarlo. El 1962 havent demostrat que podia exercir el paper de princesa del poble va aconseguir el permís del seu marit per tornar al món del cinema amb la pel•lícula Marnie amd Alfred Hitchcock. L’anunci de la seva propera incursió en el cinema no va agradar als súbdits que tan havia costat guanyar-se i Grace va haver de renunciar a la seva útlima oportunitat de fer realitat el seu somni de tornar al cine. Grace Kelly va tenir grans problemes amb l'alcohol i les drogues. El 13 de setembre de 1982, mentre tornava per carretera a Mònaco amb la seua filla Estefania, va morir en un tràgic accident de trànsit. Kelly, Grace Kelly, Grace ja:グレース・ケリー simple:Grace Kelly

Filadèlfia

Filadèlfia (Philadelphia en anglès) és la cinquena ciutat més poblada dels Estats Units, i la més poblada de l'estat de Pennsilvània, amb 1,5 milions d'habitants. L'àrea metropolitana de la ciutat és la quarta més gran del país amb 5,8 milions d'habitants. Fundada el 1681, Filadèlfia és una de les ciutats més antigues dels Estats Units. Ha tingut un paper molt important en la història nord-americana: va ser la ciutat més gran i important durant l'època colonial, va ser la ciutat nadal de la independència i de la democràcia dels Estats Units, i va ser la capital del país fins al 1800, data en la qual el Capitoli a Washington, D.C. va ser inaugurat. La ciutat avui és un important port industrial a la vora del riu Delaware, amb una economia molt sòlida i important a la regió de la costa est del país. Alguns llocs turístics de la ciutat són:
- Constitution Center (Centre de la Constitució)
- Independence Hall (Sala de la Independència)
- Liberty Bell (La campana de la llibertat))
- La casa de Betsy Ross
- National Constitution Center (Museu Nacional de la Constitució)
- Philadelphia Museum of Art (Museu d'Art de Filadèlfia) Categoria:Ciutats dels Estats Units ja:フィラデルフィア

Actriu

Un actor o actriu és una persona que actua en una producció artística. Aquest mot es refereix normalment a algú que treballa a una pel·lícula, televisió, teatre, o la ràdio, i ocasionalment pot referir-se a un actor del carrer. A vegades actuant en papers dramàtics els actor poden també cantar o dansar. En el segle XX, els actors són tots professionals de la seva materia, estudiants d'Arts Dramàtic. Amb l'aparició del cinema, els actors famosos s'han multiplicat (vegeu actor de cinema). Alguns famosos actors de teatre espanyols són Fernando Fernán-Gómez i Lola Herrera entre altres. Degut a les regles de l'economia actual, i a la gran promoció publicitària de les pel·lícules d'aquest país, els actors més coneguts solen ser nord-americans Charlot, Marilyn Monroe o Tom Cruise. Entre els europeus es poden esmentar, entre d'altres, als espanyols, com Victória Abril, Penélope Cruz, Antonio Banderas, l'italià Alberto Sordi, etc.

Història

Sembla ser que el primer actor que registre la història, el 534 a C. (probablement el 23 de novembre, degut als canvis en el calendari, durant la història, fa difícil de determinar-ho exactament) quan el grec Tespis va representar al Teatre de Dionís, i va ser el primer que va dir paraules com a una representació. Abans de la representació de Tespis les històries es cantaven i dansaven en un estil narratiu en tercera persona. En referència a Tespis en refereix als actors, a vegades, com a tespis. El mite teatral mantén fins avui que Tespis, existeix com a un esperit maliciós, i dels desastres en el teatre es dona la culpa, a vegades, a la intervenció del seu fantasme. En la Grècia clàssica, només els homes podien ser actors. És tapaven la cara amb màscares grotesques. Continuaren d'aquesta forma durant l'Imperi Romà. A l'edat mitjana, el teatre decaigué. Els joglars són considerats per alguns experts com els actors, ja que interpretaven les cançons dels trobadors. El teatre modern va començar amb els Autos Sacramentals, com a mostra aquestes obres podem citar el Misteri d'Elx que encara avui es representa cada any a la ciutat esmentada. Durants el Renaixement i el Barroc el teatre, juntament amb els actors, tornà a créixer. Els actors es començaren a convertir en professionals. A més, quan aparegué l'òpera, es necessitaren actors i cantants alhora.

El mot

En el passat el mot “actor” es referia només als homes. Les dones no participaren a les representacions fins el segle XVII. En el teatre antic i medieval es considerava ple de desgràcies que una dona pugés a l'escenari. Això va seguir fins al segle XVII, quan a Venècia es va trencar aquest costum. En el temps de William Shakespeare, els papers de les dones es feien per homes o al·lots, si bé hi ha evidències que suggereixen que dones disfressades d'home també (legalment) haurien actuat. Un actor usualment representa un personatge de ficció. En el cas d'una història de veritat (o una ficció que involucra un personatge real) els actors poden representar una persona real (o una versió fictícia d'aquesta) possiblement la seva pròpia persona. Les modernes tecnologies permeten fer actors virtuals, cada vegada més convincents, de forma que alguns personatges de la ficció del teatre, o del cinema, que en un altre temps s'obtenien mitjançant altres procediments avui es poden obtenir per medis electrònics.

Actrius en papers masculins

Algunes actrius, algunes vegades han representat papers de preadolescents, per que des de certs punts de vista una dona es més semblant a un al·lot que un home. El paper de Peter Pan, per exemple, es representat tradicionalment per una dona. La tradició d'un noi principal a una pantomima pot ser comparable. Un adult representant un jove es més freqüent en el teatre que en el cinema. Una excepció a tot això que s'ha dit és la veu dels actors als films d'animació on la veu dels nois es generalment posada per una dona. Mary Pickford representà el paper de el Jove Lord Fauntleroy a la primera versió del llibre. Linda Hunt guanyà un premi de la Acadèmia a la millor actriu secundària per la seva actuació a The Year of Living Dangerously, pel·lícula en la que representava un home. És freqüent que els actors representin el sexe contrari amb efectes còmics tant al teatre com al cinema. La majoria de comèdies de William Shakespeare inclouen personatges transvestits, i tant Dustin Hoffmann, com Robin Williams apareixen en comèdies fílmiques puntualment vestits de dona.

Premis als actors

- Òscar de l'Acadèmia (films)
- Premis Goya (films)
- Golden Globe Awards (films)
- Premis Emmy (televisió)
- British Academy of Film and Television Arts Award (films)
- Tony Awards (teatre)
- European Theatre Awards (teatre)
- Laurence Olivier Awards (teatre) Categoria:Cinema Categoria:Teatre ja:俳優 ko:배우 ms:Pelakon

Estats Units

Els Estats Units d'Amèrica són una federació de 50 estats, més algunes altres entitats. Freguen en extensió total la xifra de 10.000.000 de quilòmetres quadrats. La data oficial de la fundació dels Estats Units és el 4 de juliol, 1776, quan el Segon Congrés Continental, que representava tretze colònies britàniques, van adoptar la declaració de la independència. Però, la estructura de la nació va canviar radicalment el 1788 quan els estats van reemplaçar els Articles de la Confederació amb la Constitució dels Estats Units; la data en la que els tretze estats van adoptar la constitució és considerada la data "d'entrada a la Unió", convertint-se en part dels Estats Units. Els Estats Units mantenen acords comercials amb un nombre important de nacions. Són fundadors i socis principals de molts organismes internacionals, com el BIRD, l'FMI o l'OTAN, i tenen dret de vet al Consell de Seguretat de l'ONU. Els diferents governs dels Estats Units no han dubtat en la seva història d'usar la seva influència en organismes multilaterals, i quan això ha fallat, el seu poder militar, per protegir els seus interessos. Tenen una economia molt sòlida, que destaca en tots els camps: agricultura, ramaderia, mineria, pesca. La població actual supera els 267.000.000 de persones, la majoria d'origen europeu, amb percentatges importants de persones d'origen africà, llatí, asiàtic i una petita minoria d'amerindis. L'idioma més estès és l'anglès, encara que també hi destaquen el castellà, llengües asiàtiques i ameríndies. La població és urbana en un 90% i establerta sobretot als grans centres industrials i comercials del centre i, sobretot, a la costa. La capital és Washington i les seves principals àrees urbanes són: Nova York, Los Angeles, Chicago, Dallas, Houston, Seattle, etc.

Geografia

Els seus límits són: #Al nord amb el Canadà (i, pel que fa a l'estat d'Alaska, amb l'oceà Àrtic). #Al sud amb Mèxic. #A l'est amb l'oceà Atlàntic. #A l'oest amb l'oceà Pacífic. Ja que són el tercer país més gran del món, després de Rússia i el Canadà, amb un àrea de 9.631.418 km², els Estats Units contenen una enorme varietat geogràfica: boscos de clima templat a la costa est, àrees pantanoses al sud-est, grans planes al centre, un sistema fluvial dels rius Mississippi-Missouri, els grans Lacs, les muntanyes rocalloses a l'oest de les planes, deserts i canyons a l'oest de aquest sistema muntanyós, i boscos de clima templat a l'oest. A més, la geografia d'Alaska és volcànica i amb un clima àrtic, i les illes d'Hawaii tenen un clima tropical. La geografia és accidentada a la zona centre-oest, on hi ha les muntanyes Rocalloses; a la zona est, on hi ha els Apalatxes, i a la regió sud-oest, on comença la Sierra Madre mexicana.

Història

El territori dels Estats Units havia estat habitat per pobles amerindis 13.000 anys abans de l'arribada dels europeus el segle XVI (espanyols), i el segle XVII (francesos, anglesos i neerlandesos). Després de la Guerra dels Set Anys entre Espanya i Gran Bretanya, les dues potències es van repartir Nord-Amèrica. El 1776 tretze colònies es van separar de la Gran Bretanya per formar els Estats Units, la primera república federal constitucional del món. L'estructura original va ser una confederació, el 1777 i ratificada el 1781 en els Articles de la Confederació. Aquest sistema tenia compilacions, i el 1789 es va crear la Constitució que establia un govern federal més centralitzat que una Confederació. Després d'assegurar la independència, els Estats Units van començar la seva expansió cap a l'oceà Pacífic, gràcies a la compra de Louisiana i d'adquirir, per mitjà d'una guerra contra Mèxic, la meitat del seu territori que incloïa els estats de Califòrnia, Nou Mèxic, Arizona, Utah, Nevada, Colorado i part de Texas, que ja s'havia independitzat de Mèxic, amb el suport de les nord-americans dirigits per Samuel Houston, el 1836. Després van adquirir el territori d'Oregon de la Gran Bretanya (corresponent a una àrea molt superior a la de l'estat homònim actual) i Alaska de Rússia. Amb l'adquisició de nous territoris, nous estats van ser afegits a la Unió. En el procés, van desplaçar als pobles amerindis, prenent o expropiant les seves terres, matant-ne molts, i obligant-los a establir-se en altres àrees. Rússia Des de l'època colonial, existia una carència de mà d'obra, la qual cosa va propiciar l'establiment de la comercialització inhumana i l'esclavitud de persones d'origen africà. Durant el segle XIX, els Estats Units es van dividir en qüestions relacionades amb els drets dels estats i la continuació de l'esclavitud. Els estats del nord s'oposaven a l'esclavitud, però, els estats del sur pensaven que era necessària per a continuar amb l'èxit de l'agricultura, i volien estendre-la als nous territoris adquirits. La disputa va arribar a la crisi el 1861 data en la qual 7 estats del sud se separaven de la Unió per a formar un nou país, els Estats Confederats d'Amèrica, iniciant la Guerra civil dels Estats Units. Poc després 4 estats més es van separar. Guerra civil dels Estats UnitsEl llavors president, Abraham Lincoln, no va reconèixer la secessió, va publicar la Proclamació de l'Emancipació, declarant la llibertat de tots els esclaus als estats del sud, encara que no va ser realitat sinó a la fi de la guerra el 1865 amb la dissolució de la Confederació. La Guerra Civil va acabar amb la disputa sobre el dret dels estats per a separar-se de la Unió, donant de més poder al govern federal que no pas als estats. El país va experimentar un impressionant creixement econòmic, propiciat per la immigració massiva de persones d'origen europeu. A finals del segle XIX, els Estats Units s'havien ja convertit en una potència industrial. La nació es va convertir en un centre de desenvolupament tecnològic. El 1929 però, el país va experimentar la Gran Depressió, un període de severa contracció econòmica després de la Primera Guerra Mundial que s'estengué arreu del món. Els Estats Units van participar en la Primera i en la Segona Guerra Mundial, consolidant-se com a potència militar després de la fi de la Guerra Freda. Els Estats Units també van participar en la Guerra de Corea i la Guerra de Vietnam, en les quals també es va involucrar la Unió Soviètica. A partir de la dècada dels noranta, els Estats Units s'han involucrat en accions per a l'establiment de la pau o de la democràcia en diverses nacions, Kosovo, Haití, Somàlia, Libèria i, recentment a l'Afganistan i a l'Iraq.

Economia

:Article principal: Economia dels Estats Units Els Estats Units són una potència mundial amb importantíssimes empreses en tots els sectors de l'economia. El país disposa de rics recursos minerals amb extensos jaciments d'or, petroli, carbó, i urani. Les indústries agrícoles principals són de blat de moro, blat, sucre, i tabac. El sector industrial produeix, entre altres coses, cotxes, avions, i productes electrònics. La indústria més gran és ara el sector de serveis. Els Estats Units són la tercera destinació turística més important del món després de França i Espanya. L'activitat econòmica s'estén a tot el país: Nova York és el centre industrial, financer, i televisiu de la nació; la Silicon Valley, a Califòrnia, és el centre tecnològic del país; Los Angeles és el centre cinematogràfic; Detroit és el centre de la indústria de l'automòbil, i els estats de las Grans Planes, al centre del país, són coneguts com les "paneres" del país, per la seva producció agrícola; Texas és el centre petrolier; i el sud-est del país és un centre important de recerca mèdica i on es localitzen les indústries tèxtils més importants del país. El Producte Intern Brut dels Estats Units és el més gran del món. El seus principals socis comercials són: Canadà (20%) i Mèxic (12%), amb els que integren el NAFTA, l'àrea comercial més gran del món. Altres importants socis comercials són: la República Popular de Xina (10%, 11% si s'hi inclou Hong Kong) i el Japó (8%). Més del 50% de tot el comerç es realitza amb aquests quatre països.

Política

Japó És un país democràtic, representatiu i federal governat per un president electe per a un període de 4 anys. El país està integrat per 50 estats autònoms. Els principals partits polítics són el Partit Republicà i el Partit Demòcrata, que dominen la política del país i per això algunes consideren la democràcia nord-americana una democràcia bi-partidista. Altres partits de menor importància són el Partit de la Reforma i el Partit Verd. Els estats de la federació encara conserven un grau relatiu d'autonomia. Cada estat té la seva pròpia constitució, i poden establir diferent sistemes governamentals. Nebraska, per exemple, té una branca legislativa representada per 2 cambres, i Nova Hampshire té el tercer cos legislatiu més gran del món angloparlant.

Divisió administrativa

Partit Demòcrata Els Estats Units d'Amèrica està dividit en 50 estats i altres entitats polítiques. La capital n'és Washington, localitzada al Districte de Columbia.

Estats

Estats que formen els Estats Units d'Amèrica:

Districte federal

- Districte de Colúmbia

Àrees insulars

La més important és l'estat lliure associat de Puerto Rico. Les següentes illes també són administrades pels Estats Units: Samoa Americana, Illa Baker, Guam, Illes Howland, Illa Jarvis, Atol Johnston, Escull Kingman, Atol Midway, Illa Navassa, Illes Marianes del Nord, Atol Palmyra, Illes Verges Nord-americanes i les Illes Wake.

Àrees metropolitanes

Illes WakeLes àrees metropolitanes més importants als Estats Units (i la població) són:
- Nova York-Northern New Jersey (18,3 milions)
- Los Angeles-Long Beach-Santa Ana (12,3 milions)
- Chicago-Naperville-Joliet (9,0 milions)
- Filadèlfia-Cadmen-Wilmington (5,7 milions)
- Dallas-Fort Worth-Arlington (5,1 milions)
- Miami-Fort Lauderdale-Miami Beach (5,0 milions)
- Washington-Arlington-Alexandria (4,7 milions; si s'hi inclou l'àrea de Baltimore: 7,9 milions)
- Houston-Bayton-Sugar Land (4,7 milions)
- Detroit-Warren-Livonia (4,4 milions)
- Boston-Cambridge-Quincy (4,4 milions)

Demografia

Origen ètnic

Els Estats Units tenen una demografia molt variada, el 77% de la població és d'origen europeu el 13% és de origen africà, el 4% d'origen asiàtic, l'1,5% és amerindi i el 0,3% d'origen hawaià o nadiu del Pacífic. Aquesta classificació demogràfica prové de les institucions governamentals i no hi existeix una divisió separada per a les persones d'origen llatinoamericà, (que als Estats Units es coneixen com a hispans) ja que poden pertànyer al grup racial d'origen europeu, amerindi, o mestís. No obstant això, la població d'origen llatinoamericà és el 17% del total, principalment provinent de Mèxic. En termes d'origen nacional, els països d'origen més importants dels nord-americans són: Alemanya, Irlanda, Anglaterra, Mèxic, Itàlia, França i Polònia. S'estima que hi ha més de 5 milions d'immigrants il·legals als Estats Units, principalment de Mèxic. Mèxic té la intenció de crear un programa d'immigració més ampli amb els Estats Units, però els conservadors d'aquest país s'oposen fins i tot a donar un estatus legal als immigrants que ja hi viuen i treballen.

Religió

El 52% del nord-americans són protestants (principalment baptistes o metodistes), el 24% són catòlics, l'1,3% són mormons, l'1,4% son jueus, el 0,5% són musulmans, el 7% tenen una altra religió, i el 14% es consideren ateus.

Llengua

No hi ha cap llengua oficial a nivell federal, però l'anglès és la llengua de facto, utilitzada en el govern, en la proclamació de les lleis, en les ordres executives, en els tractats diplomàtics i en altres publicacions oficials. L'anglès n'és oficial a 27 estats, tres dels quals (Hawaii, Louisiana i Nou Mèxic) també tenen una altra llengua oficial (hawaià, francès i espanyol). Els altres estats no tenen llengua oficial. L'espanyol és la segona llengua més parlada als Estats Units (per 28,1 milions de persones, el 10,7% de la població).

Enllaços externs

- [http://www.whitehouse.gov Pàgina de la Casa Blanca], en anglès i espanyol
- [http://www.embusa.es/barcelona.html Consolat General dels Estats Units a Barcelona], en català
- [http://www.embusa.es/ Ambaixada dels Estats Units a Espanya], en espanyol Categoria:Estats Units ja:アメリカ合衆国 ko:미국 ms:Amerika Syarikat simple:United States th:สหรัฐอเมริกา zh-min-nan:Bí-kok

Irlanda

Irlanda (Éire en gaèlic irlandès) és una illa europea de l'Atlàntic Nord que forma amb Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'Arxipèlag de les Illes Britàniques. Políticament es troba dividida entre la República d'Irlanda, estat membre de la Unió Europea, i el territori d'Irlanda del Nord, integrat en el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Història
Irlanda fou poblada ja fa uns 9.000 anys. En la segona meitat del I milenni a.C., fou ocupada pels celtes, que deixaren l'idioma (gaèlic irlandès) i la cultura. Irlanda romangué fora de l'imperi romà, però cristianitzada en el segle V d.C., esdevingué ún important centre cultural durant els segles VI i VII. El període floreixent de la civilització irlandesa entra en decadència, amb les successives invasions de pobles nòrdics (incursions marítimes víkingues en el segle X, invasió dels normands del Regne d'Anglaterra a partir del segle XII). A partir del segle XIII, Irlanda queda sota la influència anglesa, com demostra el predomini actual que té l'anglès en relació al gaèlic irlandès. Amb la independència de la major part de l'illa, però, Irlanda ha experimentat, especialment en les darreres dècades del segle XX, un creixement econòmic que la fa un dels països amb millors perspectives de l'Europa contemporània.
Vegeu també

- República d'Irlanda: article centrat an l'estat independent irlandès.
Enllaços externs

- [http://www.catalansadublin.com/ Casal Català a Dublin] Categoria:Irlanda Categoria:Illes ja:アイルランド島 simple:Ireland zh-cn:爱尔兰岛 zh-tw:愛爾蘭島

12 de novembre

El 12 de novembre és el tres-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dissetè en els anys de traspàs. Queden 49 dies per finalitzar l'any. ----

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 1660 - la Cerdanya: en compliment del tractat dels Pirineus signat el 7 de novembre de l'any abans, França ocupa el que ara és l'Alta Cerdanya i la vila de Llívia és converteix en un enclavament.
- 2004 - Miravet (la Ribera d'Ebre): els líders dels partits parlamentaris catalans s'hi reuneixen per preparar la redacció del nou estatut de Catalunya. :MÓN

Filadèlfia

Teatre

El teatre és una art escènica en la qual uns actors representen una història fictícia a partir d'un text, gesticulacions i/o música davant d'un públic. Hi ha diversos subgèneres teatrals:
- La comèdia
- La tragèdia
- El drama
- El melodrama
- La pantomima
- El teatre musical
- El mim

Autors de teatre catalans

- Josep Robrenyo i Tort
- Frederic Soler i Hubert (Serafí Pitarra)
- Josep Maria Folch i Torres
- Àngel Guimerà
- Emili Vilanova
- Gabriel Maura
- Ignasi Iglésias
- Adrià Gual
- Santiago Rusiñol
- Joan Puig i Ferrater
- Josep Maria de Sagarra
- Josep Maria Benet i Jornet
- Jordi Teixidor
- Rodolf Sirera
- Alexandre Ballester
- Salvador Espriu
- Joan Brossa
- Sergi Belbel
- Albert Boadella ---- Un teatre també és un edifici on es representen obres teatrals. Els teatres més antics que encara es conserven corresponen a l'època grega. El teatre grec tenia forma semicircular i es construïa aprofitant la inclinació d'un turó. Categoria:Teatre ja:演劇 simple:Theater zh-tw:劇場

Alfred Hitchcock

Alfred Joseph Hitchcock (Londres, 13 d'agost de 1899 - Los Angeles, 29 d'abril de 1980) va ser un cineasta britànic. Despres d'un curs d'assistent tècnic, va conseguir la seva primera feina a Londres, el 1920 : crear els entretítols a les pel·lícules mudes. Va ser el 1925 que es va convertir en posador en escena, quasi per accident. El seu talent li va permetre una ràpida ascensió dins l'ambient cinematogràfic. La seva primera pel·lícula important, (The Lodger), es va estrenar el 1926. Dins aquesta pel·lícula, una rossa seductora es assassinada, i les sospites es dirigeixen al nou llogater d'un apartament veí, malgrat que sigui innocent del crim. Les pel·lícules den Hitchcock mostren sovint persones innocents ficades dins situacions que no controlen, i tampoc comprenen. Posen moltes vegades l'accent al mateix temps damunt la por i la imaginació, i són coneguts per el seu humor negre. Downhill (1927) mostra un personatge acusat falsament: un jove acusat de robar dins la seva escola es caçat per els seus pares. Mes tard, el jove s'enamora d'una dona major que ell i quan ella es desperta al matí, ell descobreix la seva cara ridé, mentres que uns homes entren un baul per la finestra ; Hitchcock farà aparèixer moltes vegades dins les seves pel·lícules el lligam entre el sexe i la mort. Murder, (1930) es una pel·lícula un poc particular ja que materialitza la frontera entre el cinema mud i el cinema parlat. La parla (al cinema) estava encara als seus començos i encara no es considerava universalment com una opció amb futur. La productora de la pel·lícula, que no desitjava córrer cap risc, imposà que fos mut. En Hitchcock en canvi, estava convençut de l'interes del cime parlat, així que rodà discretament algunes escenes amb só. La pel·lícula va sortir primer en versió muda, després va sortir amb la versió parcialment sonora quan el futur del só va ser mes evident. Va ser en David O. Selznick qui proposà Hitchcock per anar a fer cine a Hollywood. Amb Rebecca (1940), en Hitchcock realitzà la seva primera pel·lícula americana i quedarà als Estats Units durant molts anys fins tornar a Anglaterra per finalitzar la seva carrera. Hitchcock, Alfred Hitchcock, Alfred ja:アルフレッド・ヒッチコック ko:앨프리드 히치콕 simple:Alfred Hitchcock th:อัลเฟร็ด ฮิตช์ค็อก

Sexe

La majoria d'espècies d'éssers vius es divideixen en dues o mes categories, anomenades sexes. Membres de grups diferents poden intercanviar material genètic per reproduir-se. Això s'anomena reproducció sexual, en oposició a la reproducció asexual, on només cal un individu. La majoria d'espècies tenen dos sexes, mascle i femella, essent la femella la que produeixi el gàmet (cèl·lula reproductiva) més gran. També s'anomena sexe als òrgans reproductors masculins i femenins, i, en general, a l'acte sexual o comportaments relacionats. categoria:Biologia Categoria:Sexologia Categoria:Entreteniment ja:%E6%80%A7%E5%88%A5 simple:Sex

1956

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 2 de març - el Marroc: el país s'independitza de França.
- 23 de març - el Pakistan: aquest país esdevé la primera república islàmica del món.
- 25 d'octubre - Oslo (Noruega): el Comitè Norueg del Nobel atorga el Premi Nobel de Literatura a Juan Ramón Jiménez.
- 31 d'octubre - Hongria: s'hi esdevé una revolta contra les tropes soviètiques.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Any d'abans/Any de després Categoria:Segle XX ja:1956年 ko:1956년 ms:1956 simple:1956 th:พ.ศ. 2499

1982

Esdeveniments:

:PAÏSOS CATALANS
- 28 de març - Madrid: el Congrés dels Diputats Espanyol aprova l'Estatut d'autonomia del País Valencià.
- 1 de juliol - el País Valencià: hi entra en vigor l'Estatut d'Autonomia.
- 12 d'agost - el País Valencià: Joan Lerma esdevé President de la Generalitat Valenciana Provisional.
- 20 d'octubre - Tous (la Canal de Navarrés): les pluges torrencials (que arriben als 700 mm) provoquen l'ensorrament de la presa de l'embassament de Tous i, com a conseqüència, s'origina una gran riuada -d'uns 16.000 m³/s- que arrasa les riberes del Xúquer. :MÓN
- 5 de març - Venus: hi arriba la sonda soviètica Venera-14.
- 11 de setembre - Mèxic: Miguel de Lamadrid n'és nomenat oficialment president.

Naixements:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN

Necrològiques:

:PAÏSOS CATALANS :MÓN
- 3 de març - Ivry-sur-Seine (Val-de-Marne, illa de França, França): Georges Perec, escriptor francès (n. 1936).
- 13 de setembre - Mònaco: Grace Kelly, actriu de cinema estatunidenca i princesa de Mònaco, morta en accident de trànsit (n. 1929).

Pàgines que s'hi relacionen

- Calendari d'esdeveniments
- Taula anual del segle XX ---- Un any abans / Un any després Categoria:Segle XX als:1982 ja:1982年 ko:1982년 ms:1982 simple:1982 th:พ.ศ. 2525

Categoria:Actrius de cinema

Categoria:Cinema

Związek Spartakusa

Związek Spartakusa (niem. Spartakusbund) był ruchem rewolucyjnym działającym w Cesarstwie Niemieckim podczas I wojny światowej. Głównymi organizatorami związku byli: Róża Luksemburg, Karl Liebknecht, Julian Marchlewski, Franz Mehring i Clara Zetkin. Zarówno Luksemburg jak i Liebknecht byli wiodącymi członkami lewicowej frakcji Socjaldemokratycznej Partii Niemiec (SPD). Decyzję o założeniu niezależnej organizacji, podjeli oni po tym jak SPD poparło decyzję niemieckiego rządu o wypowiedzeniu wojny Imperium Rosyjskiemu w 1914 roku. Oprócz ich sprzeciwu wobec uczestnictwa Niemiec w I wojnie światowej (nazywanej przez nich "wojną imperialistyczną"), Luksemburg i Liebknecht będąc zwolennikami rewolucji socjalistycznej, nie akceptowali reformizmu SPD. W 1915 roku związek przemianowano na Gruppe Internationale. Liebknechta i Luksemburg więziono w latach 1916-1918 za organizowanie publicznych demonstracji w Berlinie przeciwko niemieckiemu udziałowi w wojnie. W latach 1916–1918 związek działał pod nazwą Grupa Spartakusa. W 1917 roku organizacja znalazła się w składzie Niezależnej Socjaldemokratycznej Partii Niemiec (USPD). Po zwycięstwie rewolucji październikowej w Rosji, członkowie związku zaczeli agitować na rzecz utworzenia w Niemczech rządu opartego na radach robotniczych. Po obaleniu monarchii, 9 listopada 1918 roku, Liebknecht proklamował z balkonu pałacu cesarskiego, powstanie republiki socjalistycznej. Uczynił to dwie godziny później niż Philipp Scheidemann który ogłosił w Reichstagu utworzenie Republiki Weimarskiej. Po wyodrębnieniu się z USPD w grudniu 1918 roku, Spartakiści utworzyli Komunistyczną Partię Niemiec, sekcję Międzynarodówki. Organem prasowym Związku Spartakusa był Czerwony Sztandar (die Rote Fahne).

Zobacz też

- Komunizm
- Luksemburgizm Kategoria:Historia Niemiec Kategoria:Komunizm Kategoria:Organizacje rewolucyjne i niepodległościowe ko:스파르타쿠스단

reykjavik hotels depresja Doda i Virgin slots szko�y

:: RELATED NEWS ::

भारतीय जनसंघ
भारतीय जनसंघ भारत की एक राजनैतिक दल भारतीय जनता पार्टी का पुराना नाम है। इसकी शुरुआत भारत की एक राजनैतिक दल भारतीय जनता पार्टी का पुराना नाम है। इसकी शुरुआत इंडोनिशया देश का एक प्रान्त है। ja:スマトラ島 ko:수마트라 섬 ms:Sumatra zh-min-nan:Sum

Grace Kelly

Filadèlfia

Actriu

Història

El mot

Actrius en papers masculins

Premis als actors

Estats Units

Geografia

Història

Economia

Política

Divisió administrativa

Estats

Districte federal

Àrees insulars

Àrees metropolitanes

Demografia

Origen ètnic

Religió

Llengua

Enllaços externs

Irlanda

Història

Vegeu també

Enllaços externs

12 de novembre

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Festes i commemoracions:

Filadèlfia

Teatre

Autors de teatre catalans

Alfred Hitchcock

Sexe

1956

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

1982

Esdeveniments:

Naixements:

Necrològiques:

Pàgines que s'hi relacionen

Categoria:Actrius de cinema

Związek Spartakusa

Zobacz też